Altitud: m.
Desnivell acumulat: m.
Temps total: 9,30 h.
Situació: Es troba a 239 metres d'altura, en un dels llocs més aïllats, esquerpats i muntanyencs de la illa de Mallorca. El lloc es diu Morro d'en Bordils, entre el Carregador de LLuc, tambè anomenat cala Porxo, i la cala el Codolar. La torre controlava l'accés a la Cala és Codolar i Cala Mitjana o Cala Porxo. Aquestes cales en segles passats eren utilitzades com llocs de desembarcament pels pirates.
Tipus de torre: Era una torre de tipus de senyals, encara que tenia artilleria per a controlar. Es comunicava amb la Torre de sa Mola de Tuent i amb el Santuari de Lluc.
Altres noms: Va rebre diferents nom als llarg dels segles. En els segles XVII, XVIII i fins a mitjans del segle XIX el seu nom era "Torre de Cala Mitjana. Torre d'en Bordils, també ha rebut el nom de "Torre de Cosconar". L'última denominació és la de "Torre de Lluc".
Descripció: Es troba en estat de ruïna total, la qual cosa ens dificulta enormement la possibilitat de descriure-la completament. Té plnata circular, de gairabé sis metres de diàmetre. amb un parament de sis peus d'amplada.Té una altura de 7'50 metres. Posseïx ataludament en la seva base. Avui no es pot veure, però la torre havia de posseir la acostumbrada càmera principal i l'entrada es realitzaria per un portal a mitjan altura que avui ja ens és visible.
Aljub: La presència d'una font és dificultosa per tant era necessària la presència d'un aljub proper a la torre. Es va utilitzar un bretxa d'un roca per a, juntament amb una paret improvisar un aljub que recollia l'aigua de pluja d'unes teules amatents sobre unes pedres.
Història: Fou començada a construir l'any 1600 i s'acabà el 1606. Des del segle XCVI el lloc en el qual posteriorment es situà la torre ja era utilitzat com talaia per a prevenir atacs de pirates, donada l'excel·lent situació que gaudia: El sou dels encarregats de la torre era pagat pels haitants d'Escorca. La torre una vegada alçada no va trigar en deteriorar-se i fins i tot en 1686 es parlava de construir-la de nou. El fet que la torre es trobés en el més alt d'un bec i fins i tot la situació que es trobés solitària li va donar avantatges per a convertir-se en una excel·lent talaia, però en canvi presentava una fragilitat molt important i era la que resultava molt vulnerable als llamps. Tal vegada això unit al fet del seu aïllament i de falta de manteniment justifiquen l'estat actual de la torre.
Els torrers eran dos, que no feia focs i que a una llegua terra endins hi havia un home que habitava el cim d'una penya, de la possessió del Cosocnar, propietat d'en Joan Bordils, des de la qual es descobreix la torre, el qual transmetia els avisos de la torre al batle de LLuc.
Armament: S'informa que per la seva elevada posició resulta inadequat el seu foc de artilleria , encara així cal ressenyar l'efecte disuasiu que tenien els tirs sobre les embarcacions. En 1701 la torre ja estava artillerada. Tenia un canó de bala de tres lliures i mitja.
Fuente: www.naturayeducacion.com - Mascaró Pasarius, J. - Camins i Paissatges
Escorca– Torrent de Lluc – Torrent des Boverons – Quarter des Carabiners –Torre de Lluc
L'excursió s'inicia a Escorca (carretera Lluc a sa Calobra) en els voltants del restaurant, on podem aparcar. Comencem descendint cap al torrent de Lluc, pel tradicional camí de ferradura construït, en el seu moment, pel Foment de Turisme. El temps emprat en el descens és de l'ordre d'uns 55’ a 1 hora, depenent, lògicament, del ritme de la nostra marxa.
Una vegada en la llera del torrent de Lluc, ho remuntarem lleugerament (1/2 minut) fins a localitzar a la nostra esquerra el torrent des Boverons. Iniciarem el seu ascens, seguint les fites, primer a la dreta de la llera i posteriorment a l'esquerra. La progressió en alguns moments farà necessari realitzar alguna grimpada donada el pendent del terreny. En uns 25 minuts, seguint les fite”, finalitzarà el tram dur i seguirem ascendint cap a la Caserna de carabiners a través del tàlveg per la qual discorre el torrent des Boverons, amb pendents mitjos, estant el camí degudament senyalitzat amb fites. Després d'uns 25’/30’ arribarem a una paret seca (esquerra) que hem de travessar-la per una ensulsiada i en 2’/3’ arribarem a la Caserna de carabiners. Al llarg del tàlveg no solament les fites, també la Caserna ens servirà de referència.
Des de la Caserna de carabiners hem de seguir amb adreça Nord, que pràcticament no abandonarem fins a arribar a la Torre de Lluc. Primerament descendirem pel tàlveg situat entre la Caserna i la Roca Vermella (extrem SW del Puig Roig). En uns 5’ de baixada forta/molt forta entre càrritx arribarem a la llera del torrentet i ascendirem pel vessant –en diagonal esquerra-, amb pendent mig i posteriorment (uns 2’) baixada mitja, procurant no perdre molta altura i dirigint-nos cap a dos pins que tenim enfront de nosaltres. Als 2’ travessarem la llera d'un petit torrentet i 2’ després arribarem a un filat (únicament queda el filferro superior) subjectada per troncs.
Continuem en la mateixa adreça, amb pendent mig, als 3’ planejarem i 5’ després descendirem (per la nostra dreta) cap al jaç d'un torrent, amb pendent fort –veurem una fita en el vessant situat davant-. Després de’ 4 de descens arribarem a la llera i progressarem amb pendent mig, posteriorment baixada lleugera i planejant entre el càrritx (sempre seguint les fites) arribant a als 4’ unes fites situades sobre els troncs d'uns arbres secs, al costat de les restes d'una paret seca. La travessem i seguim planejant seguint les fites i posteriorment amb pendent mig, arribarem a les restes d'un antic camí i als 20’/25’ travessarem un portell sense barrera, estret, situat a l'esquerra del que pogués ser les restes d'una petita marjada. Seguim amb adreça Nord, com fins a ara, i les fites ens guiaran per pendents mitjanes/fortes, planejant, alguna que altra pujada (curta), fins a arribar als 20’/25’ a un primer graó rocós, que hem de destrepar, amb pendent fort/molt fort. Seguint les fites ens conduïxen a un segon graó rocós, al que arribem en uns 4’/5’ i novament als 5’ arribem a un nou pas (aquest una mica més “complicat”).
Una vegada superat el pas, amb pendent mig ens dirigirem cap al serral que tenim enfront de nosaltres, després del qual s'inicia el Morro d'en Bordils, en el qual, en el seu cim més occidental, s'assenta la torre de Lluc (no la veiem en aquest moment, l'hem pogut veure en el primer tram del recorregut, a uns 4’/5’ una vegada passat el portell estret). En uns 2’ vam arribar al serral i iniciem l'ascens (fites) pel vessant dret i amb pendent fort, en algun tram molt fort, arribarem a la base formada per les restes de l'ensulsiada de la torre de Lluc, en uns 20’/25’. Al llarg de l'ascens podem veure restes d'un antic camí que ascendia fins a la torre. Lamentablement l'estat de la torre és ruïnós, quedant únicament en peus la porció NE de la mateixa.
Des de la torre podem observar unes panoràmiques impressionants. Cap al nord la cala Codolar, el Morro d'en Llobera i els penya-segats que formen el vessant oest del Puig Roig. Cap al sud la cala és Tests, el Morro des Capellans, la cala des Capellans, el Morro de sa Vaca i als seus peus és Bancalet. Más allunyada la Mola de Tuent amb la seva torre i com teló de fons les estribaciones de l'El Puig Major.
Una vegada en la torre de Lluc, iniciarem el retorn cap a Escorca pel mateix camí que hem recorregut en el nostre itinerari fins a la torre. Les referències de temps són les següents:
Torre de Lluc – Coll 15’/17’
Coll– 3er desgrimpada 12’
3er desgrimpada– 2º desgrimpada 4’/5’
2º desgrimpada– 1er desgrimpada 4’/5’
1er desgrimpada– Portell estret marjada 25’
Portell estret marjada Troncs amb fites 15’
Troncs amb fites– Fil mferro amb troncs 15’/17’
Fil ferro amb troncs– Quarter dels carabiners 10’/12’
Quarter dels carabiners– Torrent de Lluc 50’/55’
Torrent de Lluc– Escorca 1h15’/1h20’
Recorregut total. 14’25 kms.
La duresa de l'excursió és deguda a la topografia del terreny, amb els seus ascensos i descensos, tenint com tram final la pujada des del torrent de Lluc fins a Escorca.
| INICI
