Ermita de la Trinitat – Pas dels Ermitans – Refugi de s’Arxiduc – Coll de Son Gallard – Pas de Son Gallard – Es Caragolí – Camí de s’Arxiduc – Pas de sa Pella

Es tracta d'un dels antics passos que permetien superar la línia de penya-segats que dóna accés als altiplans de la zona del Teix i que transcorr entre els cingles de Son Rul·lan i el Coll de Son Gallard. El vàrem obrir per primera vegada dia 4 de setembre de 1996, amb la certesa que, en aquells moments, feia molt temps que ningú hi transitava. La idea havia sorgit una setmana abans quan, des del refugi de s'arxiduc que hi ha a la Talaia Vella, en Joan s'havia fixat en un cingle d'alzines que semblava trencar la inaccessibilitat dels penya-segats. Dit i fet, hi anàrem i ens vàrem dur l'agradable sorpresa de trobar-hi restes de pedres compostes i escalons tallats a la roca que, encara que molt abandonats i bruts, ens permeteren recórrer el cingle sencer. Per cert, li posàrem el nom de pas de ses tres pedretes, perquè la primera senya que trobàrem de pas antic foren tres pedres col·locades i també per la gran impressió que ens causà ("arribar a les tres pedretes" té el significat d'arribar a una situació delicada, greument perillosa). Probablement, si té nom antic, deu estar relacionat amb Son Gallard per la seva situació.

Texte extrat de http://www.telefonica.net/web2/bbonet/PasTresPedres/Pasdesestrespedres.htm d'en Tomeu Bonet i Joan Ensenyat

- - - - - -

Iniciem el recorregut a l'Ermita de Valldemossa (Ermita de la Trinitat). Accedim a l'ermita seguint el camí asfaltat que s'inicia a l'altura del quilòmetre 69’8, a la dreta de la carretera Ma..-10. És aconsellable per a entrar en aquest camí, efectuar el gir en l'entrada del restaurant de Can Costa. El camí fins a l'ermita de la Trinitat, sobretot en l'el seu tram final, és estret, estalviant-nos 20’/25’ de caminar des de la carretera fins a l'aparcament situat en l'esplanada de l'ermita de la Trinitat.

Des de l'esplanada de l'ermita, vam avançar amb adreça NE, cap a la barrera metàl·lica en la qual s'inicia el Camí de les Ermites Velles (comunica l'Ermita de la Trinitat, com els Ermites Velles -ruïnes- i continua fins a trobar el camí que ascendeix al Coll de Són Gallard). Al’ 1 vam arribar al Berenador des Bufador (taula i bancs de pedra a l'esquerra). L'Arxiduc LLuis Salvador ressenya el “bufador dels Ermitans”com: “un buit entre les roques, amb taula i bancs, escombrat permanentment per una brisa càlida a l'hivern i refrescant a l'estiu”. Avui dia el “bufador” es troba tancat per una porta de ferro. Seguim a la dreta, ascendint pel camí amb pendent fort/mitjana, al principi, i després amb baixada mitja o llaneando, arribant als 3’/4’ a una fita i un senyal (verd clar) a la nostra dreta. En aquest punt hem d'abandonar el camí pel qual veníem transitant i iniciar un ascens, amb pendent mitjana/forta, per la senda que arrenca a la nostra dreta (SW). Al llarg de l'ascens trobarem nombroses fites i el pendent oscil·larà entre fort i lleugera/mitjana. Als 2’ s'inicia un curt zig-zag i 1’ després passem per un rotlle de sitja. El pendent en aquest tram és lleugera/mitjana i fins i tot llanea i als 2’, les fites i un punt verd ens assenyalen un gir a l'esquerra. El pendent s'endureix (mitjana/forta a forta) i les fites ens marquen el camí. Als 3’ deixem una caseta i un rotlle de sitja a l'esquerra, ascendim amb pendent mig i mitjana/forta seguint les fites i 2’ després tornem a deixar altra caseta i un rotlle de sitja igualment a la nostra esquerra. El pendent és fort, vam passar al costat d'una caseta (dreta) i poc després, el pendent passa a lleugera/mitjana i llanea. Als 2’/3’ passem al costat d'una sitja i hem de girar a la dreta per a ascendir pel canal de terra, ja que enfront de nosaltres tenim una paret rocosa. La pujada pel canal és fort/molt fort. Una vegada superat el canal, a uns 4‘/5’ de la darrera sitja, hem de fixar-nos que a la nostra esquerra veurem un collet entre dues roques (línia negra en la roca, fita i punt verd clar). Passem pel collet, vam seguir les fites planejant al principi i vam passar per una rosseguera no molt definida. Iniciem una pujada mitja, seguint les indicacions de les fites i punts verds, llaneamos i posteriorment amb petits ascensos i descensos arribem als 5’ d'haver travessat el collet, vam arribar a una nova rosseguera, aquesta vegada, perfectament definida. Una vegada travessada, vam seguir les fite” que ens assenyalen una pujada forta cap a la dreta, arribant als 2’ a les restes d'un vell camí. Seguim les fites i els punts vermells i verds, amb pujada mitja i posterior baixada, igualment mitja, per a girar, als 4’/5’ cap a la dreta, ascendint en diagonal, amb pendent fort seguint les fites que ens conduïxen a l'inici del Pas dels Ermitans (fita i punt verd). El pas s'inicia amb una rampa de terra amb pendent fort i a trams fort/molt fort; hem d'ascendir en diagonal dreta. Al cap d'uns 5’ arribem a un punt on podem ajudar-nos per una cadena (en la roca veurem la inscripció NANO). Amb l'ajuda de la cadena i una corda podem anar ascendint aprofitant els graons tallats en la roca, ja que el pati situat a la nostra dreta, aconsella extremar les mesures de precaució.

Una vegada superat el Pas dels Ermitans vam seguir en diagonal esquerra amb pendent fort (veurem punts verds i vermells, fites), posteriorment realitzem un petit zig-zag i als 4’ passem al costat d'una sitja (dreta). Seguim la senda a l'esquerra amb pujada forta/mitjana i als 2’ passem al costat de les restes d'una caseta (esquerra). Les fites ens conduïxen cap a una sitja (esquerra), posteriorment transitem per una pendent mitjana/forta, que en alguns trams és mitja, i després d'un zig-zag, vam arribar al cap d'uns 9’/10’ al Camí de s 'Arxiduc.

Seguim pel Camí de s 'Arxiduc cap a l'esquerra (NE). Després d'una pujada mitja, i posteriorment lleugera, arribant als 2’ al camí que en ½’ ens conduïx al Refugi de s 'Arxiduc. Des d'aquest punt podem observar unes panoràmiques espectaculars sobre els sectors sud i central de la Serra de Tramuntana.

Des del Refugi de sArxiduc vam continuar pel Camí amb pendent mitjana/forta, arribant als 9’/10’ al Coll de Són Gallard. Una vegada en el coll seguim, amb adreça NE, el camí que ens duria al Estret de Són Gallard. Travessem la paret de partió i abandonem el camí i vam seguir a través del alzinar, procurant no perdre altura, sense tot just referències, però amb adreça I, al principi i NE després, fins a arribar al cap d'uns 10’/11’ a la base de la paret rocosa (dreta). Seguim avançant i en 1’ arribem a una paret de va partir. Una vegada travessada la paret de partió, seguim vorejant la basa de la paret rocosa i al cap d'uns 100 m. veurem una fita, és el moment de dirigir-nos a la base de la paret rocosa i veurem a la nostra dreta (SW) un canal ampli que ascendeix amb pendent fort, en la part esquerra, al costat de la paret rocosa, veurem dues alzines, la més pròxima a la paret lleugerament inclinada i l'altra, amb el tronc en forma de S, tombada. És el canal per on hem d'ascendir. El pendent és fort/molt fort, girant posteriorment amb diagonal esquerra; en algun moment hem de grimpar (trobarem una cinta) i al cap d'uns 15’ haurem superat aquesta primera part de l'ascens. Seguim en diagonal esquerra i posteriorment seguint la línia de màxima pendent, amb pujada forta/molt forta, per a finalitzar en diagonal dreta. Als 3’ vorejarem per la dreta un espolón rocós, amb un pati important a la dreta, i als 5’ d'ascens fort, arribarem a un racó en el veurem una cinta. És el principi del tram final del Pas de Són Gallard o de ses Tres Pedretes, que consta de dos trams equipats amb una cinta, avui dia descolorida però que en els seus orígens era vermella (1.996). És un tram delicat pel pati que tenim a la nostra esquena, pel que convé extremar les precaucions sobretot amb terreny mullat. Una vegada superat el pas, ascendim amb pendent fort/molt fort per les roques situades a la nostra esquerra. Als 10’/11’ grimpem per l'esquerda situada a la nostra esquerra i una vegada superada seguim de front arribant a el Camí de’s Arxiduc en uns 3’.

El Pas de Són Gallard, també conegut com el Pas de Ses Tres Pedretes, ho van obrir per primera vegada Tomeu Bonet i Joan Ensenyat, el 4 de setembre de 1.996, amb la certesa que, en aquells moments, feia molt temps que ningú ho transitava. La idea de recórrer aquests penya-segats va sorgir la setmana anterior quan Joan s'havia fixat, des del Refugi de’s Arxiduc, en un risco amb alzines que semblava trencar la inaccessibilitat dels penya-segats. Una vegada arribats a aquesta zona es van trobar amb l'agradable sorpresa de trobar restes de graons tallats en la roca. El nom de Ses Tres Pedretes, és degut al fet que el primer senyal que van trobar de l'antic pas van ser un montoncito format per tres pedres, i també per la gran inmpresión que els va causar el pas (“Arribar a ses tres pedretes” té el significat d'arribar a una situació delicada i extremadament perillosa). Cas que el pas tingués anteriorment altra denominació, molt probablement seria Pas de Són Gallard a causa de la seva situació a l'ES del Estret de Són Gallard.

Una vegada en el Camí de’s Arxiduc, vam seguir a l'esquerra (NE), cap a és Caragolí, llaneando o amb pujada lleugera, arribant a la “fita”, on s'inicia el descens cap a Deià per la Caseta de ses Rotes, als 4’. Seguim pel Camí, llaneando o amb pujada lleugera, i als 5’/6’ arribem al cim d'és Caragolí. És altre mirador privilegiat sobre amplis sectors de la Serra, igual que abans ho ha estat el Refugi de’s Arxiduc.

Des de és Caragolí retrocedim pel Camí de’s Arxiduc para dirigir-nos, primer, al Coll de Són Gallard i posteriorment ascendir fins al Refugi de s 'Arxiduc i la Talaia Vella, amb la finalitat de descendir pel Pas de sa Pella. Per ser una zona suficientment coneguda, de fàcil orientació i sense possibilitat de pèrdua, assenyalo els temps fins al Coll de Són Gallard, on vam enllaçar amb un tram que ja hem recorregut aquest matí. Des de és Caragolí fins al Coll de Són Gallard trigarem de l'ordre de 25’/30’ depenent, com és lògic, del ritme de la nostra marxa. Una vegada en el Coll de Són Gallard, ascendim pel mateix itinerari que aquest matí fins al Refugi de s 'Arxiduc, trigant uns 9’10’. Prosseguim fins a la Talaia Vella (Vèrtex geodèsic), a la qual arribem en 5’/6’. Seguim cap a la cresta (dreta) en lleuger descens i en tot just 1’ arribem a una fita, és el punt en el qual s'inicia el descens cap al Pas de sa Pella. A partir d'aquest punt hem de seguir les fites que amb baixada forta i fort/molt forta, vam arribar en uns 5’ a l'inici del pas (cable). Convé prendre les mesures de precaució adequades i una vegada arribats al final del cable, on es troba la pella (cable i pella col·locat per Manel Osuna, que dóna nom al pas). Seguim descendint amb pendent fort/molt fort, seguint les fites. Al principi descendim per un tàlveg (esquerra) i després d'un petit zig-zag, vam travessar una rosseguera. Seguim les fites, bastant abundants, dominant els pendents forts i finalment apareix algun punt verd. Als 30’/32’ arribem a una sitja, vam seguir a la dreta, tal com ens assenyalen les fites, amb pendent mig. 1’ després passem al costat d'altra sitja (dreta) i vam continuar en l'adreça que ens indiquen les fites, amb pendent mitjana/lleugera. Al’ 1 ½’ passem al costat d'una sitja i les restes d'una caseta (dreta), el pendent en mitjana i apareix algun punt verd . Als 4’ passem al costat d'altra sitja, vam iniciar una baixada mitja, un zig-zag i finalment una baixada lleugera abans d'una baixada mitja que ens conduïx en 3’ al Camí de ses Ermites Velles.

Una vegada en el camí prenem a l'esquerra (SW) i llaneando o amb lleugeres pujades i baixades (amb una pujada mitja/forta intercalada) arribem als 4’ al Berenador des Bufador (dreta). Seguim amb una pujada lleugera que ens conduïx en ½’ a la barrera situada en els voltants de l'aparcament al costat de l'esplanada de l'ermita de la Trinitat on hem deixat el cotxe aquest matí.

Recorregut total: 9’80 kms.