Na Mora és un torrent magnífic en tots els aspectes, una veritable joia que apartir d'ahir té uns kilates més. La seva bellesa et captiva i t'arrossega sense gairebé adonar-te a traves dels seus magnífics salts travessant uns gorgs d'extraordinària bellesa fins a arribar a la qual possiblement sigui la caleta més bella que es pugui somiar. El cant dels Ferrerets (ni ha a centenars) sonen com la més dolça de les melodies, posant la banda sonora més suau i subtil que mai l'home a escoltat. Després d'un relaxant bany en el mar, comença la part dificil. Na Mora, sense perdre gens de la seva bellesa, es torna el torrent més dur i exigent que us podeu imaginar, la qual cosa per baixar eren riures, per pujar es converteixen en gestos de dolor i sofriment, una contínua lluita contra la naturalesa i contra un mateix. Com si Na Mora no volgués que t'anessis, d'una banda t'enlluerna perquè et quedis i per l'altra et inflinge dolor cada vegada que fas un pas cap a l'exterior. Afortunadament som un grup molt fort i solidamente unit, i recolzant-nos uns l'els altres vam poder gaudir del torrent més brutal que he fet en la meva vida. Gràcies a tots. Entre tots au fet possible que un somni es faci realitat, especialment a Diego, que no va permetre que el somni es convertís en malson.