El Pal

 

Circular; Si
Distància total recorreguda:
Temps total de l’actividat:
Desnivell Positiu:
Desnivell Negatiu:
Altitut máxima; 426 m

 

 

El Pal (426 m)

 

“La muntanya del Pal apareix coronada per dos caps, separats per un petit pla i presenta a la seva cara nord un dels més apassionants penyassagats de quants es coneixem. El nostre pas d’ascensió ens situa prop de la primera testa de El Pal, de 426 m.
Arribem, tot seguit, al cim principal, de 473 m de cota, transitant per un erosionat roquedal.

L’ ascensió des del Coll de ses Fontanelles dura uns 45`. Al costat de la fita geodèsica de la cúspide ens concedim un temps de repòs mentre l’ànima es delecta de l’incomparable entorn. Flueixen amb naturalitat a la nostra memeoria fragamentos del poema del Mossèn Costa. Damunt l’altura:

“les roques mig trabucades
Damunt la mes sense fons
On sols passen els ventades
Les boires i el voltors…”

Reprenem la nostra ruta, amb orientació Est, encaminats fins una elevació secundària d’uns 417 m. Tancant l’estreta cresta, apareix un mur ciclóped, d’índole similar a altres construccions prehistòriques defensives, que protegeix el costat més accessible de El Pal. Observant les característiques d’aquesta muntanya podem aventurar que, en el passat, fora el cim sagrat de Formentor, La localització en el vessant proper a la Cova dels Morts, que va servir de necròpoli al poblat de construccions naviformes existents en aquell mateix vessant i amb posterioritat va exercir de forn crematori d’època talaiótica. En la cova es van trobar restes humanes, ceràmics i armes. Situada sota una penya dona a una senda que condueix al proper conjunt de cinc coves més, la cova de la Quimera, cova de la Calda, cova de l’Energumen, cova Lletja, i la cova Celada.

Acostats al penya-segat, caminem cap a un pla, proper a aquesta cavitat. En la vora del penyassegat localitzem El Forat, un espectacular desplom que mostra l’abisme sobre el mar. Ens aproximem, amb molta cura, a la vora del buit per admirar retrospectivament la cara septentrional de El pal i El Colomer, que al contrallum de la tardor del día  converteix en imatge gairebé irreal.”

Fonts: Corpus Cavernario Mayoricense, de J.A. Encinas
Marinas de Tramuntana, de Joan Sastre i Vicenç Sastre.

 

 

veure fotos

Cingle de Bufaranyes i Penya de la Cova dels Morts

 

Distancia total recorrida: 7 km.

Tiempo total invertido: 6 horas.
Altitud mínima: 81 m.
Altitud máxima: 388 m (track indica 407m)
Desnivel Positivo: 593 m.
Desnivel negativo: 593 m.
gripada de salida, por chimenea de 60 m. (grado l II).

 

 

 

Penya de la Cova dels Morts (388 m.)  i Cingle de Bufaranyes

 

La ruta d’avui comence al Km-12,100 de la Ma-2210, la carretera que va al far de Formentor. Anirem per uns dels indrets mes espectaculars, la cinglera de Bufaranyes.

Dons idò comencem a caminar direcció a Pollença ( SO ) per la pista que hi ha ha paralel a la carretera. En uns 2′ arribarem a un primer encreuament, a la dreta davallariem fins a cala Figuera noltros seguim esquerra per la pista i traspasem una barrera de fil ferro oberta, proseguim 1′ i arribem a un altre encreuament, aquí agafarem dreta, pasats uns 4′ arribem a un altre encreuament i girem esquerra, a la dreta aniriem al Cap de Catalunya. En aquest punt arribarem a la tornada. Caminarem fins trobar una pared seca i uns pins caiguts, els traspasem. Ja esteim en el Clot d’en Burgar, a la dreta tenim una torrentera, així que millor anar pujant pel roqcam de l’esquerra, pasarem per unes resters talaiòtiques.
L’objectiu inmediat al tenim enfront a dat es el coll, es fácil de veure perquè a la dreta te un esperó i a l’esquerra la impresionant Penya de la Cova dels Morts 388 m.

Arribats al colladet, decidim pujar a la Penya de la Cova dels Morts 388 m que ens durà una hora el pujar i davallar.

Tornat al colladet ens dirigim al coll de l’Home per iniciar una trepidant davallada ambun fort desnivell fins a les Fonts Salades, per un terreny de rocam i càrritx. Arribats quasi al final de la rosseguera girem esquerra per situarnos a l’inmensa cinglera de Bufaranyes. Lo primer que ens crida l’atenció son els forats que hi ha a a la punta de les Fonts Salades que son uns bufadors naturals, d’aquí suposam que li ve es nom de Bufaranyes. També a la mateixa pared podem veure uns altres forats que forman una o mes caras fantasmagòriques.

En tot moment procurarem caminar pel tirany que està bastant marcat i que transita per la part mes alta. A mitjan cami de la cinglera podem veure a l’esquerra i uns 30 m mes a munt un coval del que ignoram el seu nom ( Cova del Blanquet pot ser ¿?), però no ho tenim del tot confirmat, Té petites exurgèrncies d’aigua i terreny argilós. Com no esteim en temps no hem pogut gaudir de les floracions de les Petònies “ Paeonia Cambessedesii”, una planta endémica de Mallorca, Menorca i Cabrera, ja que aquest indret en té una gran concentració.

Proseguim i ens dirigim al forat de dalt de la punta de les Font Salades, on descansarem i menjarem alguna cosa. En acabar baixam uns metres pel costaner N per entra a un altre coval, sense masa interés.

Ara tal vegada ens queda la part més dura, un fort desnivell proper als 45° fins a arribar mal coll que separa els dos vessant de la cinglera. Just uns metres abans d’arribar al coll i aferrat a la paret podem veure la boca de l’avenc de Bufaranyes de -29 m..

Prosseguim per aquesta costanera amb abundant vegetació de pins a la part més baixa i càrritx i coixinets de Monja a la part alta, que dificulten la progressió.

Superarem una àmplia cornisa atapeïda de càrritx, tot seguit pareix que el “camí” s’ha acaba i no podem seguir, però no és així, hem de davallar uns metres aferrats al càrritx i dirigir-nos en fort pendent a un escaló més avall.
El proper és veure un esperó on just comence la “sortida” de la cinglera. De tot duna ens pareix quasi impossible, però si ens fitxem podem intuir per on ascendir. Es tracta de fer una llarga grimpada d’uns 60 m per una cornisa aèria en diagonal esquerra/dreta, fins a arribar a l’esplanada des d’on s’inicia l’ascens al Pal 434 m.

El descens ho fem per la part posta a la pujada, que és la ruta que puja al cim del Pal 434 m, una torrentera, passarem pel costat de la Cova dels Morts que abandonarem per la dreta quasi arribem a la part més planera. Prosseguirem per un tirany que en portarà a una àmplia pista o talla-focs, per a després girà esquerra per una còmoda pista fins al punt on ens hem desviat al matí. I d’aquí als cotxes..

flickr75wikiloc75

Avenc Forat 502

 
Avenc-des-Forat-52-(58)Data: 08/10/2016

Distancia total recorrida: 3.400 km. (más interior del avenc)
Tiempo total de la actividad: 8.26 h (7.31 h. interior avenc y 0.54 h aproximación y retorno)
Desnivel Positivo: 172 m
Desnivel Negativo: 172.
Altitud máxima: 238 m.
Altitud mínima : 150 m.

 

icono rapel

icono cueva

Avenc Forat 502.

 

L’itinerari comença. al km-14 de la carretera del far de Formentor Ma-2210 (antiga PM-221), inaugurada el 2 de desembre de 1951, just a la sortida del túnel, situats sobre el cingle de les Lletreres on podem gaudir d’una grandiosa vista de cala Figuera, la punta del Maressar, el Morro i Cap de Catalunya… A l’esquerra, el puig de les Aritges. Just passat el túnel hi ha lloc per dos o tres cotxes. Seguim caminant direcció al far fins al punt quilomètric 14,300 on hi ha l’antic camí de far, que en suau diagonal ens situa al coll de la Creu, enmig del Fumat de 335 m i del Puig de sa Roca Blanca de 330 m.

Ara davallem pel vesant S d’aquest impressionant i gran obra que és aquest camí del Far, direcció al coll de la Bretxa (249 m.) al que no hi arribarem, ja que unes corbes abans ens hem de sortir direcció SE, estarem a uns 200 m d’altitud.

Prenem direcció al Puig des Garballó de 274 m i a l’altura dels 226 m i damunt un rocam amagat darrere una mata hi ha el forat d’entrada a l’avenc Forat 502. El seu nom fa referència al fet que va ser descobert després d’inventariar les 501 coves de Pollença.

Estem en una zona escarpada del Puig des Garballó de 274 m, separats del Fumat pel coll de la Bretxa (249 m).

Els companys munten la capçalera del descens a dos químics que hi ha fora la boca d’entrada. Dos metres més avall a la dreta munten un desviador per evitar fer mal bé a la corda. Ara arribem al punt més estret de la cavitat de poc menys d’un metre d’amplària, però tot duna sa torna a obrir i arribem a una petita rapissa de terra, on muntem a un pont de roca un altre desviador i just en terra hi ha dos espits per muntar dues plaques que en permetran fer un fraccionament fins a arribar 14 m més avall damunt la colossal i espectacular columna tombada, muntem un altre desviador a mitad de camí  a l’esquerra i seguim repelant els 12 m fins a arribar a la sala d’en Pek. El primer que ens crida l’atenció és l’enorme i esbelta columna.

Una vegada em arribat tots, la visitem pam a pam. Primer ens dirigim a la sala Voltors, i a la recerca d’un petit niu de “pisolitos” i  del petit crani fossilitzat d’un posible Myotragus Balearicus, una cabra petita -d’uns 40 centímetres d’altura- que es va trobar per primera vegada a coves de Mallorca i Menorca en 1909. Es tracta de la Cabra-rata balear Myotragus balearicus (en grec, “cabra-rata de les Balears”) és una espècie de la subfamília Caprinae que habitava a les illes de Mallorca i Menorca fins a la seva extinció fa uns 5000 anys. Encara que sempre s’ha descrit com una estranya cabra, les últimes anàlisis genètiques realitzats a la Universitat Pompeu Fabra indiquen que el  Myotragus estava més estretament emparentat amb les ovelles. La caça abusiva, el fracàs de la domesticació i la introducció d’altres animals domèstics com a cabres i ovelles (competència i aclarariment de boscos per a la seva alimentació) o cans i porcs que les depredassen serien les causes que van portar probablement a aquesta cabra nana a la seva desaparició.

Científics de la Universitat de les Illes han arribat a la conclusió recentment que un canvi climàtic localitzat en l’àmbit mediterrani va provocar l’inici de la fi, sent l’home del neolític qui donà la punta en els seus últims anys a aquesta curiosa espècie que ve a unir-se al club dels perjudicats per la presència de l’ésser humà.

Després de  passar-ho bé  en aquest meravellós entorn, comencem la remuntada paral.lels a la gegantesca columna.

Un día ben aprofitat i difícil d’oblidar.

 

flickr75wikiloc75youtube75

Cala’n Feliu i Puig de na Blanca


 

 

Cala'n-Feliu-(150)Data: 23/07/2016

Distància total recorreguda: 12 Km
Temps total, incluides aturades: 7 h.
Circular: Sí
Altitud máxima: 335 m
Altitud mínima: Snm 15 m
Desnivell positiu Acumulat: 552 m
Desnivell negatiu Acumulat; 552 m

 

 

 

 

Cala’n Feliu i Puig de na Blanca.

S’excursió d’avui és típicament platjera. Comencen a l’aparcament de Cala Figuera i retrocedim per la ctra Ma-2210 per agafar el camí que duu a Cala Murta. Passem per davant el campament de Santa Maria de Formentor i seguim en lleuger descens pel camí fins arribar al 2m pontet que pasa per damunt el torrent, just en aquest punt hi ha un pal indicador que diu Cala Murta i al costat neix a la dreta un camí de carro. Agafarem aquets camí de carro, s’indinça a un alzinar, camiarem amb el torrent a la nostra dreta, després trobarem una barena de fusta. Arribarem a un encreuement i agafarem el camñi d’enmig ( esquerra), després passarem per davant una casa amb un safareig o bassa, tot seguit per davat un forn de calç recentment restaurat.

La pista torna mes ampla i sortim de l’alzinar, en lleugera pujada. Les vistes que anem deixant enrrera del Fumat son extraordinàries.

Atravasserm tres torrenteres formigonades, li segueix una barrera amb un botador de fusta a la dreta.

Aviat arribem al cami públic de Cala’n Feliu, amb un pal indicador i un altre mes petit amb una fletxa verda, agafarem esquerra en lleugera pujada. Ers tracta de caminar per un antic i ben conservat camí. Les vistes sobre el Plà de Formentor amb les cases Velles de Formentor son espectaculars. Podem veure de dreta a esquerra, el Cap de Catalunya 298 m, Puig de l’Almangra 328 m, Pernya de la Cova dels Horts 384 m. el Pal 434 m i les Orelles del’Ase 309 m.

Proseguim caminant i passarem pel Coll de Cala’n Feliu, en aquest punt iniciarem la davallada cap a la Cala’n Feliu, però abans anirem al Puig de na Blanca 335 m, així que seguim caminant fins arribar a una plataforma encimentada que suposam es va fer servir per colocar un dipòsit d’aigua pels incendis. Just en aquest punt sortirem del camí direcció SO que en pujada mitjana i seguin les fites ens durà al cim del Puig de na Blanca.

Si abans les vistes eren extraordinàries, des d’aquí dalt son espectaculars. Sobretot les que tenim davall els nostres peus, Cala Pi de la Posada amb l’illa de Formentor, el Racó d’en Rafel Bei, i no diguem de tota la badia de Pollença, Cap Pinar, talaia d’Alcúdia, etc., etc.

Tornem enrere per on em pujat fins al camí, per arribar al Coll de Cala’n Feliu que em passat abans, Comencem el descens per un terreny molt brut de vegetació fins a trobar un caminoi que en tendència cap a l’esquerra ens durà al costat de la torrentera per on seguirem fins al final. Es tracta d’un camí envaït per l’espessa vegetació. Uns cent metres abans d’arribar a la cala el camí ens durà al tàlveg del torrent , per on caminarem fins a arribar a la mar.

L’esforç a valgut la pena, una cala totalment salvatge i només per noltros.

El més dur ens espera a la tornada per pujar fins al coll de Cala’n Feliu. I després pel camí fins als cotxes.

flickr75wikiloc75youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina