Doblevuit | Archivos del mes: julio 2019

667. Salt de son Fortesa

Publicada en 28 de julio de 2019 de Xisco

Distància: 7,78 km
Durada total: 5 hores, 12 minuts
Circular; Si
Elevació mínima: 230 m
Elevació màxima: 440 m
Ascensió total: 279 m
Baixada total: 279 m
Salt màxim: 25 m
Material: Cordes; 2×30, 2×20

Data: 27.7.2019

Salt de son Fortesa

Iniciem la ruta d’avui a Puigpunyent, concretament al km-1 de la carretera que uneix Puigpunyent amb Esporles, on comence l’antic camí vell d’Estellencs pel qual anirem avançant, passarem per una barrera d’entrada a la possessió de son Fortesa, ja documentada al segle XV, a continuació travessarem els espaiosos sementers, amb el puig de na Fàtima (477 m) a la dreta. Continuem avançant vora una tirada llarga de plàtans gegantins fins a arribar al peu de les cases de la possessió. A partir d’aquest moment s’accentua el pendís. A l’esquerra deixarem un immens safareig.
En pocs minuts, i després de dos revolts, arribarem a la Teulera Vella, petita indústria actualment abandonada. Encara està sencera la volta del forn, feta de toves refractàries.

Continuem pel camí i en escassos tres minuts assolirem la font de s’Albelló (no confondre amb la font de Muntanya que está uns metres més amunt) surgència de mina amb una pica on s’abeura el bestiar que pastura pels redols. Després d’un revolt cap a l’esquerra, hem d’estar atents perquè a la dreta trobarem una gran era de batre, és aquí on hem de deixar el camí i pendre direcció a una paret seca de partió, passarem pel seu portell i en lleugera davallada arribarem al tàlveg del torrent. Ens vestim de torrenters i per la dreta del tàlveg ens anem ficant dins ell.

A partir d’aquí es succeeixen una seria de salts, 8 en total, alguns d’ells amb aigua permanent salvables. Destaca el salt més alt de 25 m i la successió dels darrers dos salts, l’últim de 12 m, el salt de son Fortesa. Aquí acaba la part esportiva del torrent, dins el comellar de la Parra. Al costat de la font des Jardí i a tans sols uns metres trobem la font de sa Coma de s’Aigo, la font des Salt i la font des Colomer. La sortida escalonada per la dreta fins arribar novament al camí vell d’Estellencs.

Acabem a una terrassa en es poble prenen unes fresques i merescudes cervesetes.

663. Es Queixal

Publicada en 14 de julio de 2019 de Xisco

Distància: 4,94 km
Durada total: 5 hores, 5 minuts
Circular; Si
Elevació mínima: 0 m
Elevació màxima: 435 m
Ascensió total: 435 m
Baixada total: 435 m

Data: 13.7.2019

Es Queixal

Sortim de cala Tuent direcció SW pel GR 221, al cap d’1,5 km arribem al coll de na Polla ( 163 m). Continuem en lleugera davallada pel GR 221, zona de sa Costera. Em d’està atents perquè en du 1,9 km i ha 154 m, em de deixar el GR-221, direcció SE, per enfilar-nos seguint el tirany que puja cap el pas des Marge.

En forta pujada i aferrats al contrafort anirem guanyant altitud. En arribar a sa cota 270 m ja durem 1,9 km, i és aquí on ens hem de desviar ( esquerra), no té pèrdua perquè hi ha dos enormes pins, i pujar per una canal entre carritxeres fins al coll amb una paret que el tanca el pas. Hem arribat a l’inici de la pujada al Queixal ( 348 m), que tenim a la nostra esquerra.

Com no sabem el que ens trobarem, ens posem l’arnès i el casc i iniciem l’escalada/grimpada per l’esquerra de l’escletxa. La mateixa escletxa és un avenc que se’ns obri als nostres peus, pel que hem d’anar amb molta cura. Arribem a un arbust ( figuera+ullastre) que superem. Continuem per dins una escletxa superant un forat que dóna accés a la primera part una magnífica balconada. Continuem grimpant sobre un terreny buit, on tot semble que aquest Queixal està ben corcat. Aquesta darrera grimpada ens situa en aquest petit altiplà, que no es més que el cim de 348 m. Recorrem els tres petits cims que formen aquest penyal. miris cap a on miris ses vistes són extraordinaris; cala Tuent als nostres peus, sa torre de Cala Tuent, sa Costera, fins sa punta de Cala Roja…

En aquest altiplà localitzem diferents forats, alguns tapats pel càrritx, que semblem avencs, ignorem la seva importància o continuidat, el que demostra que es Queixal está corcat.

Després de contemplar aquesta meravella de paisatge, iniciem el descens desgrimpan. Superem és forat i en arribar a s’arbust que hi ha damunt s’avenc posem una corda i rapelem aquest darrer tram.

Ens situem novament al coll de sa Paret, i iniciem el descens per la zona N, el vessant contra post al de la pujada. El primer tram es fa amb tendència cap a la dreta, per un pedregal amb molta roca solta. Després entrem a un petit alzinar, on aprofitem per dinar i descansar. Seguim descendint per una zona de pins i arribem als primers marges, i en tenència NW ( esquerra) ens acostem a unes primeres cases, sortim de la zona per l’esquerra, direcció N, continuem descendint fins a arribar al camí del GR 221, agafem dreta, passem pel Vergeret i continuem fins a arribar als cotxes.

Ara un bany i capfico en aquestes aigües transparents. Això ja és un altre nivell.

661. Cingles dels Cairats per pas de sa Regata de sa Coma o d’en Priam

Publicada en 7 de julio de 2019 de Xisco

Distància: 8,1 km
Durada: 4 hores, 8 minuts i 27 segons
Circular; Si
Elevació mínima: 425 m
Elevació màxima: 739 m
Ascensió total: 375 m
Baixada total: 385 m

Data: 6.7.2019

Cingles dels Cairats

Arribem A Valldemossa des de Palma per la carretera Ma-1110. Abans d’arribar A Valldemossa, a l’altura del quilòmetre 17’200, poc abans d’arribar al poble, vam girar a la dreta per a accedir a aquesta urbanització. Ascendim pel carrer Àustria i a la nostra esquerra veurem una sèrie de xalets, hem d’aparcar en els voltants del que té en la porta una placa amb la inscripció Toscana 18 (antigament la denominació del carrer era Toscana, avui dia Xesc Forteza). A la dreta veurem una barrera metàl•lica (en la columna de l’esquerra hi ha pintada una fletxa vermella) i a l’esquerra de la pista de terra un rètol de fusta (Refugi). És l’inici del Camí des Cairats, el GR 221, una de les rutes tradicionals d’ascensió al Teix. El camí planeja i al cap d’uns 3′ arribem a una primera barrera metàl•lica, amb pas a la dreta per una porteta. El camí segueix planejant i als 5′ arribem a un portell sense barrera. Seguim per la pista de terra, sense prendre cap dels camins que apareixen tant a dreta com esquerra, i 1′ després veurem a la nostra esquerra la captació d’aigua Pou Nou Sa Coma II. S’inicia una pujada lleugera i als 3′ arribem a un portell amb barrera metàl•lica i pas canadenc. Seguim de front per la pista i al’ 1 passem per un portell sense barrera. Continuem per la pista amb pujada lleugera i als 3′ veurem a la dreta les restes d’una caseta es la font de na Rupit (461 m), avui en dia la font està totalment abandonada i en estat de ruïna. Antigament l’aigua sa comercialitzava i sa deia que tenia propietats terapèutiques per l’estómac, els ronyons, l’obesitat i un caramull de remeis més. Aquí podeu llegir una curiosa llegenda d’aquest indret.

100 m després de sa Font trobem a la dreta una pista que agafem, que en lleugera pujada ens durà fins el pla dels Xots de Baix. A 800 m de sa font arribem a una cruilla i agafem ( continuem) esquerra (E) . Supera, un marge amb escalons de pedra. Ja estem al pla dels Xots. A la dreta veurem una llarga paret seca de partió de les finques de sa Coma i Pastoritx. Anem progressant direcció NE, amb la paret de partió a la mostra dreta. Sempre anirem seguint la mateixa direcció NE. Arribem a una paret transversal que ens tanca el pas, amb uns escalons de pedra que ens faciliten superar-la. Deixam una sitja i barraca i continuem per aquest tirany i mateixa direcció que s’endinça a l’alzinar.

Com més ens aproximem als penyassagats el desnivell es fà més fort. Al poc arribem a una gran canal, esteim a l’inici del pas de sa Regata de sa Coma o d’en Priam. Es tracta d’ una llarga canal de 150 m a la que en algún punt aurem d’utlitzar les mans. Superat el pas feim un descanç a la part final on hi ha un gran rotllo de sitja i sa barraca.

Després de renovar forces, prenem la marxa direcció NE (esquerra) quasi aferrats als penyassagats. Es tracta d’un tirany amb mitges pujades i davallades, a vegades amb molt desnivell cap a sa timba de l’esquerra. El tirany travessa diverses arestes i collets. Tot el tram se situa sobre la cota 700 m. Continuem per aquest impresionant indret i arribem al pas de sa Cornisa, que superam amb molta precaució, es fácil però molt aeri. Després Arribem a un màgnific mirador natural. Sobre la Coma dels Cairats. Més envant passem per una fesa. A la sortida travessem una petita rosseguera i pugem fins a un altre rotllo de sitja, després seguim recte i ja podem veure el mur de pedra del camí des Caragol, donant aquí el final de la ruta dels Cingles dels Cairats.

Després iniciem la davallada fins a la Font dels Polls, on decidim anar a menjar-nos una paella. I dit i fet.

660. Torrent de sa Coma des Voltor o de sa Pedrera

Publicada en 5 de julio de 2019 de Xisco

Circular: Si
Temps total empleat: 5,09 h
Recorregut total: 9,21 km
Desnivell positiu: 667 m
Altitud màxima: 600 m
Ràpel Màxim; 15 m
Material: 1×30 m i 1×20 m

Data: 3.7.2019

Torrent de sa Coma des Voltor

Iniciem la ruta d’avui a la finca de Galatzó La possessió, amb les seves 1.401 ha i 35 a (14.013.500 m2 o 1.972,9 quarterades), ocupa la totalitat de la vall del Galatzó i les muntanyes que el delimiten.

Galatzó una muntanya màgica i misteriosa en el subconscient i en la imatgeria popular i una interessant referència literària en el món de les lletres mallorquines

La major part de mites i llegendes entorn de la possessió de Galatzó se centren en la figura del Comte Mal. Històricament va ser Ramon Burgues-Safortesa Pacs-Fuster de Vilallonga i Nét, segon comte de Santa María de Formiguera i senyor de les antigues cavalleries d’Hero, Santa Margalida, Alcudiola, Maria, Puigblanc, Castellet i Tanca i de l’alqueria de Galatzó. El segon comte de Santa María de Formiguera va néixer el 15 d’agost de 1627 i va morir el 26 d’octubre de 1694.

Bé, idó deixem els cotxes a l’aparcament de Ca l’Amo en Biel i comencem a caminar pista amunt. Travessem el torrent de Galatzó i en 20′ arribem als cases de Galatzó, passem per davall el seu porxo i sortim pèl portell amb barrera que hi ha al darrera.

Continuem per la pista que s’integra dins els camps de correu, i a arribar a una paret de partió, quan duim 1,9 km, abandonem la pista per l’esquerra per agafar un tirany que ens condueix per al mateix torrent de sa Pedrera o com li diuen avui en dia torrent de sa Coma des Voltor. En lleuger ascens anem deixant a la nostra dreta el Puig del Senyor.

Continuem l’ascens, de cada vegada més fort, deixem un forn de calç a la mostra esquerra, després no fem cas a un camí de la nostra dreta, continuem l’ascens per restes d’un antic camí fins a arribar a un petit pas que ens situa davant la sortida de l’engorjament del torrent de sa Coma des Voltor. Ens anem acostant fins travessar el tàlveg i inicia, cota 413 m, una molt forta l gran rosseguera hi on l’antic camí hi ha desaparegut. És la part més dura de la ruta. A la nostra esquerra i molt més a dalt tenim el Morro d’en Bartomeu. Continuarem ascendint paral.els al torrent fins a arribar a la cota 600 m, on ens fiquem dins el tàlveg. i iniciem el descens.
El primer sector està molt vestit, no te gaire transcendència esportiva, són petits salts tots ells desgrimpables o evitables.

El més interessant és el sector final on el torrent s’engorja i trobem els únics salts destacables de 2×15 m.

658. Punta del Toro-Rafeubetx -Morro d’en Feliu i Cap de Cala Figuera.

Publicada en 4 de julio de 2019 de Xisco

Circular: Si
Temps total empleat: 9,45 h
Recorregut total: 16,800 km
Desnivell positiu: 507 m
Altitud màxima: 160 m

Data: 30.6.2019

Punta del Toro i Morro d’en Feliu

Avui ens dirigim

Avui ens trobem en alerta taronja per les altes temperatures, de 37° aprox., una homitat de 24%, vent de 26 km/h, SW i una pressió de 1.017 hPa. Per tant ens desplacem fins a la costa on la temperatura és més suportable.
Per a això ens dirigim cap a la Reserva Marina de l’Illa del Toro ( Calvià), concretament a la zona anomenada Rafeubetx. Hi ha topònims amb una grafia molt variable, depenent de la font consultada. Un dels que es’n podria dur el premi a la variabilitat és Rafaubetx, nom que designa els terres situades entre és morro d’en Feliu i és banc d’Eivissa, a la zona del cap de cala Figuera, i conegudes a l’edat mitjana com a Trafalempa.
En un document del segle XV es fa referència a l’extracció de pedra de Reffalbeyt. El nom procedeix de l’àrab i significa ‘alers blancs’. Segons Joan Coromines i Josep Mascaró Passarius, ‘l’aplicació de les penyescoses parets d’aquesta cala s’entendria sigui per comparació a un mur proveït de ràfec, sigui perquè s’extreia d’allí pedra de construcció usada en els ràfecs’. El mateix lloc apareix escrit com Rafaubetx i l’historiador Joan Binimelis (XV) el ressenya com Trafalempa. Encara avui, la grafia és dubtosa i es pot llegir en alguns mapes Refaubetx.

I ja més recentment, conegut pel seu ús militar, ja que en anys posteriors a la guerra civil , per albergar una de les bateries de costa més importants de Mallorca. La seva missió protegir el tram de costa que transcorre des de la punta sud de Cala Figuera fins a Cap Andritxol, impedint especialment qualsevol possible desembarcament en la badia de Palma.

Idó ens posem a caminar al mirador que hi ha al final de l’av. de la Mar. Senyalitzat amb un cartell que diu que entrem a la Reserva de l’Illa del Toro. Ja només començar iniciem el descens per uns escalons que davalla’n fins al Clot donis Moro, però noltros no hi arribarem perquè continuarem vorera mar, a baixa altitud, direcció a la punta del Toro, passarem pel Ribellet, Sa Beca, Caramull de Pedres, és Banc d’Eivissa i finalment es Pans. Arribem a la punta i continuem per dins l’aigua fins a sa primera de ses Bardines. Feim un capfico i retrocedim. Ara és tracta d’enfilar-ens per situar-nos sobre la petita cresta que forma la Punta del Toro, resulta molt agradable per les extraordinàries panoràmiques que tenim ambdós vessants, no ens adonem i arribem a la cota 106 m. Continuem en lleuger ascens fins a la zona més planera, on ja podem veure els restis dels barracons militars.

Continuem E ( dreta) per un tirany prou definit. Sempre paral·lels a la costa. Anirem trobant diferents construccions militars, Búnquers, plataformes pels diferents peixos d’artilleria, canyons OHS 24 cm i Vickers 305 (API 152,4/50 Vickers i API 152,4/50) , estació telemètrica, projector de 200 cm per a l’exploració, en la posició núm.6 (Morro d´en Feliu), és a dir, entre les bateries de Cala Figuera i de Refeubeitx, i Radar (compost d’antena i grup electrogen) en el primitiu Lloc Grafomètric núm.4. Tres anys més tard, la bateria rebrà el radar RX- 80 i la D.T. Arenco 53/55.

No ens va ser possible visitar els túnels de més d’un quilòmetre perquè els hi havien inutilitzat, amb formigó, tapant totes les seves entrades i sortides.
Arribin al morro d’en Feliu i decidim baixar a cota 0, per licitar al monòlit o Castellet format per les antigues pedreres de marès. El seu accés no és fàcil, la grimpada és aeri amb algun tram exposat, però així i tot i puguem.

Fet que fa una calor infernal, d’aquella que «em acubo», després de prendre uns banys, decidim emprendre la tornada per dins el recinte militar, puguen visitar les diferents construccions.

Grup de Muntanyisme

Archivos mensuales: julio 2019