673. Deià-Camí de Castelló-GR 221 – Alconàsser-Es Canyaret-Deià.

Distància: 13,27 km
Durada total: 7 hores, 30 minuts
Circular: Si
Elevació mínima: 0 m
Elevació màxima: 288 m
Ascensió total: 574 m
Baixada total: 574 m

Data: 17.08.2019

DEIÀ – GR 221 – CAN PROHOM – ALCONÀSSER – ES CANYERET – DEIÀ

Iniciem la ruta senderista d’avui al poble de Deià, concretament a l’aparcament públic de s’Empeltada.

Agafem la carretera Ma-10, direcció N cap a Sóller, tot just passat Cal Abat enllacem amb el GR-221 ‘antic camí de Castelló o del Rost situat al km 60,240. Es tracta d’un antic camí àrab que condueix fins a Sóller. En lleugera ascensió entre pins i oliveres, prest ens agombola una bona vista sobre la contrada de Llucalcari i, eixamplant la visió, sobre la Pedrissa i els Còdols Blancs vora la cala de Deià.

Als 15′ arribem a la cova des Penyal, un antro, condicionat amb parament frontal, de dimensions 7,3 x 5,5 en planta i 1,8 d’alçada.

Seguim caminant per aquest bonic camí i als 37′ arribem a la Font de ses Mentides o de son Coll. Se’ns presenta a un reduït racó amb un pedrís per seure i amb una petita mina amb canaleta i pica rectangular. Un bon lloc per a berenar. . En relació al nom d’aquesta font, hi ha una tradició que diu que tots aquells que beuen aigua de la font i no són de Son Coll, no s’aturen de dir mentides.

Als 30′ arribarem a una molt ben conservada era amb un aljub o bassa que ajudava a reblanir a palla, si voleu saber més aquí teniu prou info de sa feina d’un temps http://mestelrich2.blogspot.com/2013/09/batre-lera.html

Seguim la nostra marxa per aquest indret meravellós i arribem quasi al final del camí amb les majestuoses cases de Can Mico i Can Prohom:

Si Aguissis nada a Can Prohom
Ara no faries feina
Així com ets una beina
Avorrida de tothom.

Tot seguit arribem a l’oratori de son Castelló, s.XVI on fem un gir de 180° cap a l’esquerra fins a arribar novament a la ctra. Ma-10. Ara continuem caminant per l’asfalt direcció Deià, durant 800 fins que a la dreta veurem un camí asfaltat que davalla a la urbanització d’Alconàsser, ara es tracta de continuar davallant fins a arribar a la mar, a l’escar d’en Jeroni, on fem uns capficos. En acabar desfem les passes fetes els darrers 200 metres per desviar-nos cap a la dreta per un tirany que ens puja per dins el pinar.

S’ha d’anar alerta en seguir el tirany, ja que alguns trams són una mica exposats i hi ha perill de llenegades.

A partir d’ara caminarem, paral.les a la costa, per un tirany prou definit, ens anirem trobant de diferents que voltegen, però si dúiem bé l’orientació tots duen a cala de Deià. Al començament trobarem dos botadors que salvarem sense dificultat, passat el segon arribarem a un avenc (dreta), durant aquest tram també anirem trobant diferents pals indicadors.

Passarem al davant el camí esglaonat que davalla del llogaret de Llucalcari, fins a la cala des Canyaret, on fem un altre capfico aprofitant que la mar està espectacular, abans de partir cap amunt ens refresquem amb l’aigua dolça que mana el broll des Canyaret, la mateixa on la gent s’embadurna de fang.

Continuem i ja dins l’aigua atalaiem els Còdols Blancs, que ens indican que estem a prop de cala de Deià.Hem d’estar atents perquè en arribar a uns esglaons que ens situen quasi damunt sa cala no em de seguir direcció cap a sa cala, sinó que hem de continuar esquerra ascendint per trobar tot duna un camí empedrat amb una paret de pedra a la nostra Esquerra. El camí es transforma en formigonat i arribem a unes cases. A la nostra dreta tenim el mirador de can Comelles, encara que he vist que qualcú l’anomena de Can Bujosa. Es tracta d’un petit mirador, amb una barana de ferro i a recer d’una gran roca.

Seguim pel camí que aviat perd es formigonat i seguint les indicacions ens aproparà, novament, a la ctra. Ma-10, on girem dreta fins a arribar a s’Empeltada on tenim els cotxes.

Ses xandis es fan esperar.

.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

672a. Torrent de s’Aladernar

Distància: 2,29 km
Durada total: 1 hores, 23 minuts
Circular: Si
Elevació mínima: 60 m
Elevació màxima: 308 m
Ascensió total: 210 m
Baixada total: 210 m
Salt màxim: 23 m
Material: Cordes; 2×30 m

Data: 10.8.2019

Torrent de s’Aladernar

Per tercera vegada iniciem la ruta a l’aparcament de l’Ermita pel camí de sa Talaia Vella, fins a arribar a sa segona cota 306 i 1,5 km recorreguts sortim del camí (dreta) per anar a cercar sa coma des d’on comence el vertader torrent de s’Aladernar, el qual s’alimenta de sa Font Viva, de la que no he trobat informació.

Després d’uns 200 m arribem al penya-segat i bot de 23 m, un bon pi ens assegurarà el descens. Tot seguit ens robem amb el següent bot de 15 m, un altre pi ens assegura la davallada, ambdós bots no són completament verticals, algú comenta que fins i tot es podrien desgrimpar… els segueixen petits salts tots ells desgrimpables.

Si continuéssim arribaríem al camí del GR, però el cansament i la tremenda calor, fan que acurcem per sortir quasi a dalt, a la zona dels aparcaments.

Després de tres torrents, ses xandis son obligades,amb sa mateixa proporció…

.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

672b.Torrent de s’Aladernar Fake

Distància: 2,33 km
Durada total: 1 hores, 35 minuts
Circular: Si
Elevació mínima: 60 m
Elevació màxima: 292 m
Ascensió total: 243 m
Baixada total: 243 m
Salt màxim: 4 m
Material: Cordes; desgrimpable

Data: 10.8.2019

Torrent de s’Aladernar, fake

Després d’acabar el torrent des Pla de la Victòria, seguim les indicacions de la Guia torrentera «L’illa dels Torrents» per anar a fer el torrent de l’Aladernar que està molt a prop de l’anterior.
Sortim de l’aparcament de l’ermita de la Victòria, igual que per anar al del Pla de la Victòria fins al Coll des Pedregueret des d’on marca l’inici, cota 308, efectivament és un torrent/torrentera. Davallem el més possible pel seu tàlveg, al principi més o manco bé, però de cada vegada anem trobant més vegetació espessa, garballons que mos punxent, i aritjes que  mos rematen, gran quantitat de branques de pi seques, tot un martiri. Continuem i anem trobant qualque «bot» de 2/4 m completament desgrimpables, la calor és infernal, seguim i el salt de 25 m no arriba, continuem lluitant amb sa vegetació, les primeres gotes de sang pels braços i cames comencen apareixa, sa mos fa llarg i els salts segueixen sense arribar, mos miram i no entenem res, s amos fà una questió personal i continuem el «descens», unes passes més i ens trobem al camí, el GR 221, a pocs metres de l’aparcament, (¿).
En arribar novament a l’aparcament comprovem mapes, itineraris, etc,,per esbarinar que ha passat. Ens em equivocat de torrent??. Tornem a repassar mapes d’Alpina i els de sa guia, coincidint exactament amb el que hem fet.
Això no pot quedar així: En Joan i en Sebastià diuen que se’n van a cercar el «torrent». Després d’hora i mitja apareixen amb la missió complida i esgotats.
Ha resultat que el torrent de s’Aladernar està mal dibuixat en el mapa d’Alpina i també a sa Guia Torrentera ( un error greu més). El que marquen com inici del torrent no és més que una afluent. El torrent en si comence molt més a dalt del camí de sa Talaia, a tants sol uns pocs metres abans d’arribar al Pla de sa Talaia.
Per tant li diem es Torrent Fake.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

672c.Torrent des Pla de sa Talaia.

Distància: 4,71 km
Durada total: 3 hores, 55 minuts
Circular: Si
Elevació mínima: 67 m
Elevació màxima: 321 m
Ascensió total: 282 m
Baixada total: 282 m
Salt màxim: 26 m
Material: Cordes; 2×30, 1×20 m

Data: 10.8.2019

Torrent Plà de sa Talaia

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament del Santuari de la nostra Senyora de la Victòria. Encara que durant molt de temps el santuari fou conegut amb el nom Santuari de Fra Diego.

La finca pública de la Victòria se situa en la península d’Alcúdia, també dita de la Victòria, que separa les badies de Pollença i d’Alcúdia. Les dimensions d’aquest territori són 7 quilòmetres de llargària per 4 d’amplària a la part més extensa. La finca té una superfície de 1.010 ha. Pel que fa la vegetació, és destacable el pinar que fa honor al topònim de cap Pinar, a l’extrem de la península, avui en dia sa fet mal bé pels incendis forestals i les grans ventades de l’any 2001. La costa és rocosa i retallada en forma de penya-segats, amb alguna platjola com la de l’Illot i la de les Caletes a la banda de la badia de Pollença, i la del Coll Baix vora el cap de Menorca.

L’origen del santuari es pot situar a l’any 1403, encara que l’aspecte actual data de la segona meitat del s. XVII, quan habitava aquest indret l’ermità fra Diego Garciam. L’any 1426 morí fra Diego, i posteriorment, habitaren l’ermita fra Joan Coll i Gabriel pou, ja més tard a principis del segle XVI es relacionaren amb la Victòria els carmelitans d’Alcúdia, dirigits per fra Antoni d’Àvila.

Es curiós que per un document del notari Guillem Blanch datat dia 24 d’abril de 1417 sabem que fra Diego es dedicà a l’alquímia quan habitava el lloc actualment conegut com a santuari de la Victòria. El document en qüestió refereix que el dia esmentat anaren a la cel·la de fra Diego el lloctinent del Regne, Pelais Unis, el mestre cirurgià Esteve Boyer i el notari. El motiu del viatge era recollir-hi aigua especial que en aquella ermita s’elaborava, a petició dels reis catalono-aragonès Alfons el Magnànim. Hi trobaren tres ermitans, als quals demanaren que els mostressin el lloc on Adoart de Bosia i fra Diego preparaven el preuat líquid. Un dels ermitans, fra Antoni de Xeya els mostrà un forn que estava dins una caseta situada vora la torre, on es trobaven dos alambins amb les respectives ampolles, dins les quals hi havia aigua producte de destil·lació.

Interrogat l’ermità sobre l’ús del líquid, contestà que no ho sabia ben cert, perquè havia sentit a dir que era bo per guarir qualssevol malalties que fossin mortals. En resposta a una pregunta sobre quant de temps feia que l’alambí estava encès amb aquelles ampolles, contestà que en la passada festa de l’Àngel del Regne s’havien complert dos anys justs que estaven sobre el foc, constantment dia i nit. Quan fra Diego morí, el poble assaltà l’ermita a la recerca de l’or que, segons remors derivades de la fama d’alquimista, la gent pensava que hi trobarien.
(Resumit de G. Munar Oliver, 1964, Notes extretes de Rotger, 195: 1-9; de Ventayol Suau, 1928: II 37-53; i de Munar Oliver, 1964, Camins i Paisatges, Gaspar Valero i Marti, de Les Fonts Ufanes, R. i J.J. de Olañeta Editors. )

– – – – – – – –

Continuem, perquè encara esteim per l’ermita. Del mateix aparcament s’inicia una pista forestal (passa pel costat del restaurant El mirador de la Victòria), arribem a una barrera basculant als 2′, després un desviament a l’esquerra duu al paratge de ses Tres Creus. L’indret s’anomena el Calvari, on segons la tradició un pastor anomenat Joan Boi, quan es retirava un dissabte va trobar, entorn de l’any 1300, la Mare-de-Déu, continuem pujant direcció NE per la pista i als 15′ arribem a un pal indicador, és la bifurcació (Esquerra) que duu a la Penya Roja, 358 m, un itinerari prou bonic, pero aquest no és l’objectiu d’avui. Noltros continuem direcció cap a sa Talaia Vella o Talaia d’Alcúdia, 446 m. 10′ després ( uns 25′ des de l’inici), arribem al coll des Pedregaret, punt on començà la nostra segona aventura «Fake» que ja comentaré a la següent pàgina amb el títol de torrent de l’Aladernar Fake.

Continuem en lleuger ascens per la pista fins a arribar al Pla de sa Talaia, fàcil de veure perquè és la primera zona plana que trobem i perquè té un dipòsit d’aigua per combatre els incendis. Un bon lloc per descansar i beure aigua, molt recomanable amb les calors que fa, rosem els 40°.
Just darrere el dipòsit d’aigua hi ha un tancat de fil ferro però que té una obertura per la qual podem passar a l’altre costat. Ja hem deixat el camí de sa Talaia Vella. Sense camí evident continuem direcció SE (esquerra) en lleugera davallada, passem per davall uns grans pins amb uns menjadors i una bassa eixuta. Superarem un pujol (loma) i després ve una baixada per sa coma que forma sa torrentera, per ella arribarem a la capçalera del primer bot de 26 m, ben equipat i fàcil sortida per despenjar-se. Així com anem baixant veim que a la part intermèdia vora una balma hi ha un fraccionament que noltros no utilitzem. Tenim dubtes que sa roca a on està col·locat sigui tosca i no estalagmítica.
Després li segueix una zona molt oberta amb petits bots tots ells desgrimpables. Fins arribar al segon bot important de 14 m, seguit d’un de 25 m al que varem instal·lar un passamà, res més destacable fins a arribar al camí G-221, on girem dreta i aviat arribem a l’aparcament de l’Ermita.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

670. Cova des Pont de cala Varques – els Encletxos – cova del Pilar.

Distància: 8,6 km
Durada total: 8 hores, 16 minuts
Circular; No
Elevació mínima: 00 m
Elevació màxima: 43 m
Ascensió total: 211 m
Baixada total: 169 m
Salt màxim: 24 m
Material: Cordes; 2×30,

Data: 4.8.2019

Cova del Pont de cala Varques – Encletxos – Cova marina del Pilar

Com la ruta d’avui no és circular, amb de fer combinació de cotxes, Així que primer anem a s’Estany d’en Mas per deixa sa gent i motxilles. Després amb els cotxes anem fins al Km, 7,5 de la Ma-4014 on deixem els cotxes suficients per després tornar a s’Estany d’en Mas a recollir l’altre cotxe i fer un caramull de xandis.
Bé, feta sa logística, comencem a caminar pel coster S ( dreta) de la cala de s’Estany d’en Más fins a quasi arribar a la mar, on veurem uns escalons picats a la pedra que utilitzarem per situar-nos a la part alta.
Ens dirigim a la zona del Banquet des Coloms, per continuar per la costa, a uns centenars de metres passarem per damunt la cova de na Dent, de gran envergadura 46 x 23 x 4,5 m, fou habitada en època pretalaiòtica.
Més endavant passarem per damunt la cova des Moro, que no hi baixarem.
Continuem i seguit arribem a cala Falcó, una cala d’arena que fa 30 x 60 m, una zona amb gran quantitat de Coves importants, i a 573 m de cala Varques.
Tot seguit passem per damunt la concorrida cova dels Coloms, un atractiu pel seu ràpel de 30 m i els seus llacs a l’interior. Però que avui no hi davallem ( no per ganes, sinó perquè no tenim temps, hem de fer moltes coses,)
Arribem al caló Blanc, també bastant concorrit, tant de barques com de gent….
Continuem i arribem al nostre primer objectiu, el Pont de cala Varques. Probablement fos una gran cova que es va enfondrar i l’arc fos l’entrada. Tot seguit muntem ses cordes de 30 m cadascuna, una pel vessant exterior i l’altre a l’interior. El dia i la mar estan perfectes. Aviat tenim cua per rapelar, uns per un costat i altres per l’altre, tot un espectacle. Inclòs un que s’ha deixat ses sabates d’aigua també fa cua esperant que qualcú li deixis les seves. És un baixar i pujar de el mes divertit.
Després que el personal nota cansanci, plegam cordes i continuem, passem aviat per cala Varques ( petada). Com alguns no coneixien els Encletxos , en dirigim a la punta de Llevant on trobem aquesta meravella de sa natura, uns encletxos marins que entren dins terra unes desenes de metres i que es poden fer nadant, si la mar ho permet, com avui, en fiquem pel més llarg on a la mitat girem dreta continuant per dins un altre encletxo, sortim nadant fins a la mar per després entrar per un altre fins al punt de partida. Un dels llocs més encisadors i espectaculars que hem vist.
Seguint el litoral arribem a la punta de Llevant, es racó del Cossi de la Teula, el racó de s’Olla, la Pedra Desferrada fins cala Enganapastors, una cala de macs de 100 x 5 m.
Després de 193 m arribem a cala Sequer o Salpella de dimensions petites, 30 x 10 m, al darrera podem veure un impressionant xalet ( ple d’irregularitats legals) on al seu costat hi ha l’impressionant cova del Serralt amb un llac interior.
Passem pel caló des Serralt i na Tendra. I abans d’arribar a sa Punta des Moro i a uns metres del tancat de reixa, podem veure sa cova marina del Pilar, un altre objectiu. Instal•lem la capçalera del ràpel i ens preparem per rapelar els 12 m aprox. que hi ha des de dalt fins a la boca de la cova que està a nivell de la mar. Destaca’n les enormes columnes interiors i la gran entrada de 65 x 43 x 12 m, té un petit recorregut interior amb sortida al costat per on hem rapelat. Després de visitar-la iniciem la progressió cap a dalt. Un dels companys era la seva primera vegada que remuntava, conseguint arribar a dalt sense problema, ¡!, aprobat ¡!.
Ara, ens dirigim cap a la caseta de guàrdia, un bon lloc, amb ombra, per descansar i dinar, situada a la punta del Moro. Empleat pel cos de carrabiners de costes i fronteres, que fou creat el 1829. El seu lema era ‘Moralitat, lleialtat, valor i disciplina’. Després de la contesa (1936)-39), la llei de 15 de març de 1940 promulgada per Francisco Franco fa desaparèixer el cos de carrabiners i l’integra a la Guàrdia Civil.

Seguidament arribam a Cala Magraner . La cala està situada entre Cala Pilota i el Caló del Serral. Es troba documentada el 1585. Binimelis (1593) la cita, juntament amb Cala Varques, com a lloc de desembarcament de corsaris. Berard (1789) la cita com Cala Magraner.

A l’altre costar tenim les cales verges Pilota i Virgili.

Continuem pel tirany que recorre la part alta dels penya-segats i que en lleugera davallada ens du al pas que ens permet situar-nos al tàlveg. Ara ja només queden uns 45′ fins a arribar al km 7,5 de la ctra. Ma-4014 on hem deixat el matí els cotxes.
Ràpidament ens dirigim un altre volta a s’Estany d’en Más a recollir l’altre cotxe i fer un caramull de xandis. Donant per acabat aquest magnífic dia

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc
Xisco

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina