Archivos mensuales: agosto 2019

Distància: 4,71 km
Durada total: 3 hores, 55 minuts
Circular: Si
Elevació mínima: 67 m
Elevació màxima: 321 m
Ascensió total: 282 m
Baixada total: 282 m
Salt màxim: 26 m
Material: Cordes; 2×30, 1×20 m

Data: 10.8.2019

Torrent Plà de sa Talaia

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament del Santuari de la nostra Senyora de la Victòria. Encara que durant molt de temps el santuari fou conegut amb el nom Santuari de Fra Diego.

La finca pública de la Victòria se situa en la península d’Alcúdia, també dita de la Victòria, que separa les badies de Pollença i d’Alcúdia. Les dimensions d’aquest territori són 7 quilòmetres de llargària per 4 d’amplària a la part més extensa. La finca té una superfície de 1.010 ha. Pel que fa la vegetació, és destacable el pinar que fa honor al topònim de cap Pinar, a l’extrem de la península, avui en dia sa fet mal bé pels incendis forestals i les grans ventades de l’any 2001. La costa és rocosa i retallada en forma de penya-segats, amb alguna platjola com la de l’Illot i la de les Caletes a la banda de la badia de Pollença, i la del Coll Baix vora el cap de Menorca.

L’origen del santuari es pot situar a l’any 1403, encara que l’aspecte actual data de la segona meitat del s. XVII, quan habitava aquest indret l’ermità fra Diego Garciam. L’any 1426 morí fra Diego, i posteriorment, habitaren l’ermita fra Joan Coll i Gabriel pou, ja més tard a principis del segle XVI es relacionaren amb la Victòria els carmelitans d’Alcúdia, dirigits per fra Antoni d’Àvila.

Es curiós que per un document del notari Guillem Blanch datat dia 24 d’abril de 1417 sabem que fra Diego es dedicà a l’alquímia quan habitava el lloc actualment conegut com a santuari de la Victòria. El document en qüestió refereix que el dia esmentat anaren a la cel·la de fra Diego el lloctinent del Regne, Pelais Unis, el mestre cirurgià Esteve Boyer i el notari. El motiu del viatge era recollir-hi aigua especial que en aquella ermita s’elaborava, a petició dels reis catalono-aragonès Alfons el Magnànim. Hi trobaren tres ermitans, als quals demanaren que els mostressin el lloc on Adoart de Bosia i fra Diego preparaven el preuat líquid. Un dels ermitans, fra Antoni de Xeya els mostrà un forn que estava dins una caseta situada vora la torre, on es trobaven dos alambins amb les respectives ampolles, dins les quals hi havia aigua producte de destil·lació.

Interrogat l’ermità sobre l’ús del líquid, contestà que no ho sabia ben cert, perquè havia sentit a dir que era bo per guarir qualssevol malalties que fossin mortals. En resposta a una pregunta sobre quant de temps feia que l’alambí estava encès amb aquelles ampolles, contestà que en la passada festa de l’Àngel del Regne s’havien complert dos anys justs que estaven sobre el foc, constantment dia i nit. Quan fra Diego morí, el poble assaltà l’ermita a la recerca de l’or que, segons remors derivades de la fama d’alquimista, la gent pensava que hi trobarien.
(Resumit de G. Munar Oliver, 1964, Notes extretes de Rotger, 195: 1-9; de Ventayol Suau, 1928: II 37-53; i de Munar Oliver, 1964, Camins i Paisatges, Gaspar Valero i Marti, de Les Fonts Ufanes, R. i J.J. de Olañeta Editors. )

– – – – – – – –

Continuem, perquè encara esteim per l’ermita. Del mateix aparcament s’inicia una pista forestal (passa pel costat del restaurant El mirador de la Victòria), arribem a una barrera basculant als 2′, després un desviament a l’esquerra duu al paratge de ses Tres Creus. L’indret s’anomena el Calvari, on segons la tradició un pastor anomenat Joan Boi, quan es retirava un dissabte va trobar, entorn de l’any 1300, la Mare-de-Déu, continuem pujant direcció NE per la pista i als 15′ arribem a un pal indicador, és la bifurcació (Esquerra) que duu a la Penya Roja, 358 m, un itinerari prou bonic, pero aquest no és l’objectiu d’avui. Noltros continuem direcció cap a sa Talaia Vella o Talaia d’Alcúdia, 446 m. 10′ després ( uns 25′ des de l’inici), arribem al coll des Pedregaret, punt on començà la nostra segona aventura «Fake» que ja comentaré a la següent pàgina amb el títol de torrent de l’Aladernar Fake.

Continuem en lleuger ascens per la pista fins a arribar al Pla de sa Talaia, fàcil de veure perquè és la primera zona plana que trobem i perquè té un dipòsit d’aigua per combatre els incendis. Un bon lloc per descansar i beure aigua, molt recomanable amb les calors que fa, rosem els 40°.
Just darrere el dipòsit d’aigua hi ha un tancat de fil ferro però que té una obertura per la qual podem passar a l’altre costat. Ja hem deixat el camí de sa Talaia Vella. Sense camí evident continuem direcció SE (esquerra) en lleugera davallada, passem per davall uns grans pins amb uns menjadors i una bassa eixuta. Superarem un pujol (loma) i després ve una baixada per sa coma que forma sa torrentera, per ella arribarem a la capçalera del primer bot de 26 m, ben equipat i fàcil sortida per despenjar-se. Així com anem baixant veim que a la part intermèdia vora una balma hi ha un fraccionament que noltros no utilitzem. Tenim dubtes que sa roca a on està col·locat sigui tosca i no estalagmítica.
Després li segueix una zona molt oberta amb petits bots tots ells desgrimpables. Fins arribar al segon bot important de 14 m, seguit d’un de 25 m al que varem instal·lar un passamà, res més destacable fins a arribar al camí G-221, on girem dreta i aviat arribem a l’aparcament de l’Ermita.