861. Cala Santanyí a Cala Figuera

Hora Inicio: 9:59 16 abr. 2022
Hora Fin: 17:35 16 abr. 2022
Distancia recorrida: 12,8 km (07:35)
Tiempo en movimiento: 04:09
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 41 m
Ganancia Altitud: 207m
Pérdida Altitud: – m
Tiempo Ascenso: 03:00
Tiempo Descenso: 04:29

Data: 16.04.2022

Un dels passos delicats

Cala Santanyí a Cala Figuera

Iniciem la ruta costanera d’avui a la cala de Santanyi. Prenem direcció a la platja i abans agafem el carrer de l’esquerra que puja, a la primera corba agafem unes escales estretes que baixen fins a s’arena, continuem pel carrer en lleugera pujada. Aviat arribem a la Cova del Drac de Cala Santanyi, de protecció ZEC-LIC, tancada amb  pany i clau.

Continuem carrer amunt. En el primer encreuament girem dreta pel carrer de sa Torre Nova fins a arribar a l’esplanada on trobem dita torre anomenada Torre Nova de sa Roca Fesa. En molt bon estat de conservació, com totes ses torres turístiques, al contrari de la resta de torres mallorquines. Va ser construïda cap a 1663, el 23 de febrer d’aquest any, el Gran i General Consell acorda la seva edificació. En la relació de 1769 figura amb un canó de 4 i dos torrers, i està situada en terrenys de la comuna de Santanyi i no fa focs (de senyals).
En 1794 s’assenyala que necessita reparar dues grans esquerdes d’alt a baix, que demostra en la seva superfície exterior.
En 1825 ja no està artillada.

Iniciem el descens cap a ponent, per un tirany que ens baixa fins a les terrasses de Tijuana, on trobem  infinitat de víes d’escalada.

Des d’ara anirem, en el possible, per les nombroses terrasses que formen aquest litoral, algunes d’elles molt estretes i esposades, de fins a 40 cm d’amplària. El primer punt orogràfic destacable serà arribar i traspassar es Caló de ses Agulles, després de passar per la punta Bagasseta arribarem a un gran «Coll» rocós. Aquest punt és important perquè tenim dues opcions; la primera pujar uns 3 m fins a la base del coll amb l’ajuda d’una corda fitxa i continuar el recorregut pel tirany de la part alta del penya-segat  durant uns 150 m i baixa novament fins a la línia de mar. L’altra opció és continuar per una cornisa molt estreta on hi ha col·locada una cinta de camioner en forma de passamà, la qual és d’agrair perquè ens ajuda a superar aquest tram aeri i molt esposat. Continuem ja per terrasses amples fins a arribar a un esbaldrec que superam per la dreta o per dins el forat. Just darrere trobem una mata o llentiscle (Pistacia lentiscus ), on si hi ha instal·lat una corda per poder baixar els 4 m fins a un ressalt inferior que volteja una caleta. Continuem a prop de s’aigo de manera còmoda. Abans d’arribar al Morràs veurem  ha dalt del penya-segat la terrassa d’un restaurant i les filtracions d’aigos fecals que rogen contínuament, amb un olor repugnant.

Amb un no res arribem a cala Figuera que rodegem pels carrers de ponent plens de restaurants, continuem pel port de pesquedors, el caló d’en Busquets i el caló d’en Boira més allunyat. Al costat d’una casa veurem uns escalons que agafem i pel darrere de les cases ens hem enfilam fins a un carrer asfaltat que pren cap a gregal durant 300 m, girem a la dreta i als 220 m tornem a girar a la dreta i als 102 m sortim del carrer direcció S (esquerra) per un tirany fins a sa torre d’en Beu. Pareix que començar a construir-se en 1565 perquè la cita Binimelis, segons Bernardo Vidal i Tomàs i sembla que va ser acabada en 1569…
El Gran i General Consell mana el 10 de major de 1617 que es paguin 300 lliures per a reedificar la torre.
Benito Verger consigna que va visitar la torre el 18 de juny de 1597 i va trobar a Cosme Ferrer de 35 anys de torrer. A la torre hi havia un «armaril» de ferro amb els seus «sarnidós», i un arcabús, que era dels jurats de Santanyi, sense municions.

En el mateix lloc hi ha instal·lat un dels quatre radars que hi ha a Mallorca que pertanyen a la xarxa de radars i càmeres costeres del «Sistema Integrado de Vigilancia Exterior» (SIVE), el principal objectiu del qual serà evitar l’entrada de pasteres i embarcacions de narcotraficants.

La tornada la farem per la part de dalt del penya-segats, així que prenem pel carrer Verge del Carme, per després girar esquerram pel carrer Juan Sebastián el Cano i el carrer Tomarinar, passem per davant el restaurant, el mateix que el matí hem vist des de baix on ses filtracions de fecals, i continuem fins al final, on començ un tirany que seguirem.

Dos-cents-setanta metres de caminar pel tirany passem pel punt on el matí hem baixat. Continuem per la part alta durant tres-cents quatre metres, als voltants de sa Bagasseta, a prop d’una perforació vertical del penya-segat, dit es Forat de na Maciana, on també podem trobar , a pocs metres de la línea de dalt, la Cova de la qual desconeixem el seu nom, probablement sigui la cova es Batle. Noltros li diem la cova de ses Cadires perque en l’interior hi trobem cadires, taules i restes de fogueres i molta, molta brutícia, que es veu compensat per les esplèndides vistes sobre el mar i l’horitzó/infinit.

Continuem fins a arribar al «Coll» rocós, punt important com he comentat al començament. No baixem per la corda sinó que continuem per davall de la mansió de la dreta fins arribar al caló de ses Agulles, des d’on continuem per les terrasses de baix, passem per les surgències d’aigó, uns metres elevades, dites es Dolç de sa Torre Nova, descendim dos metres, i arribem a la zona d’escalada Tijuana, agafem el tirany de pujada fins a la torre Nova de sa Roca Fesa, i ja per dins la urbanització arribem al pàrquing de Cala  Santanyi.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

859. Puig de sa Creu i sa Talaia Freda pels passos de sa Creu i dels Porcs II.

Hora Inicio: 9:41 9 abr. 2022
Hora Fin: 16:37 9 abr. 2022
Distancia recorrida: 7,1 km (06:55)
Tiempo en movimiento: 03:00
Altura Mínima: 20 m
Altura Máxima: 564 m
Ganancia Altitud: 673 m
Pérdida Altitud: -682 m
Tiempo Ascenso: 03:31
Tiempo Descenso: 03:24

Data: 9.04.2022

Puig de sa Creu (Puig des Migdia) i sa Talaia Freda ( Puig Morei), pels passos de sa Creu, i pas dels Porcs II

Avui ascendirem al Puig des Migdia, actual Puig de sa Creu) 486 m i al Puig Morei o Talaia Freda 564 m, i ho farem pel pas de sa Creu, pas que té certa confusió tant pel seu nom com per la seva ubicació.
Per accedir al puig de sa Creu per la cara N, ho podem fer per dos indrets o passos, no gaire allunyats un de s’altre. Tenim el pass de ses Osques I que està alleventat, i després tenim el pas de sa Creu que ho trobem uns metres de distància a ponent. Ambós surten a sa creu.

Es poden confondre amb el pas de ses Osques, però per jo l’autèntic pas de ses Osques es situa a l’extrem dret mirant cap a la mar, a llevant entre el puig de sa Creu i el puig de ses Varades, poc abans de la cota 489 m, a una l’ampla collada on s’obri sobre un precipici, que disposa d’un punt que serveix per franquejar-el. Es tracta del Pas de Ses Osques i està format per una depressió ràpida del terreny que crea un pas estret i acinglerat en la serra, en el qual és possible progressar amb l’ajut del càrritx, també he vist que algú l’anomena pas de l’Ullastre.
Recordem que per accedir als dos passos, des del es Caló o és Barrancar, comparteixen bona part del mateix «camí», fins a arribar baix el contrafort, cota 440 m, en què per anar al pas de ses Osques I  hauríem de pendre a l’esquerra i per anar al pas de sa Creu ho feríem cap a la dreta a prop del penyassagat.
Per tant, i no confondre més aquest pas i el topònim jo el descriuré com a pas de sa Creu. Amb aixó no vull crear sa més mínima polèmica, simplement aclarir i simplificar.

Iniciem la ruta al final del carrer Colom de l‘Urb. de Betlem i comencem a caminar per camí donis Va calar 200 m ( 2/3′) on l’abandonem i agafem un tirany poc definit a Xaloc ( ES) que ben aviat guanya un bon desnivell, o farem pel llom amb el torrent de sa Parada a la nostre esquerra. Als 400 m arribarem a una paret de partió o mur, superam el ressalt i als 45 m arribem a un avenc de boca petita, del qual desconeixem  les seves dades. Continuem ascendint fins a arribar a la base d’un espoló que deixam a la nostra dreta per descendir uns metres i situarnos a una zona carritxera que ens permetrà entrar dins una petita torrentera que després passar a rosseguera. El rost es fa feixuc i ens hem de ferrar fort a les carritxeres  per anar progressant amb alguna grimpada.

A arribar al final just davall el contrafort, tenim a la nostra esquerra un calladet que dona accés al pas de ses Osques, noltros prenem cap a ponent (W), dreta, per una forta canal que acaba en rampa damunt un replà del penya-segat. La panoràmica és magnífica, un lloc per quedar-se embambats una bona estona. Ja estem al pas de sa Creu o de ses Osques I. Una rampa més i una grimpada al final ens situa al cim del puig des Migdia o de sa Creu de 486 m.

En aquest lloc es troba l’anomenada Creu Austríaca (Österreicher Kreuz). Està feta de metall i és de grans dimensions. Algunes informacions (com la de Serafí Guiscafrè, al seu llibre Històries del Saulonar) indica que el nom tradicional és Puig des Migdia. La col·locació d’aquesta creu fou per recordar a un senderista d’aquesta nacionalitat tristament desaparegut, motiu que fer que el nom mudes imposant-se’l exotopònim.

Després de descansar continuem la ruta cap a llevant (E) per damunt el penya-segat. Als 300 m en una collada i abans de la cota 489 m situem el pas de ses Osques o Osques II. Continuem fins a ascendir a l’elevació més alta d’Artà, el puig Morei o sa Talaia Freda de 564 m. Descendim, sempre el mes a prop  del penya-segat, i a arribar a la cota 410 localitzem l’avenc de sa Talaia Freda, del qual desconeixem  les seves dades.

Continuem fins a veure una paret de partió, idò no hi hem d’arribar. A la cota 371 haurem de localitzar un punt per on es pot descendir per la cara N del penya-segat, com a referència veurem una fita damunt una gran roca. El descens es fa direcció a ponent ferrat a la paret del penya-segat. Haurem de superar dos  ressalts, no és difícil però si amb molta pendent. En definitiva es tracta de davallar per una ampla cornisa descendent de 200 m, fins a arribar a una coma on localitzem una torrentera per la qual  davallarem fins a un gran pi solitari. El descens és dur, amb molta pedra i càrritx. Des del pi ja veurem el camí del  Barrancar al qual hi hem d’arribar. És d’agrair trepitjar pla. Com volem arribar fins a la font des Barrancar  i veure els diferents brolls o fontetes, prenem dreta pel camí i als 300 m arribem a la font que està activa. Si continuàssim el sender arribaríem al pas dels Porcs.

Tornem enrere pel camí del Barrancar fins a enllaçar amb el camí des Caló on continuem cap a llebeig fins arribar a la Urb dels Pescadors on tenim els cotxes.
Avui si feim unes bones i merescudes xandis al primer bar que trobam.

Parc de Llevant

Parc natural de la «Serra de Llevant», situat en el municipi de Artá. L’any 2001 es van declarar 21.507 hectàrees com a zona protegida, de les quals corresponien a zona terrestre 16.232, mes endavant, en el 2004 es va retallar quedant tan sols 1.586 ha. que correspon a les dues finques que es van adquirir, avui públiques «s´Alcaria» i «Albarca», en el mateix any l’ens públic va adquirir la finca de «sa Duaia» de 400 ha. Actualment, el parc consta de 1.986 ha de terreny protegit situades íntegrament en la península de Artá.

veure fotos
fotos
veure fotos
fotos de na Elsa
wikiloc
Trakc

857. Els Graons del Gegant

Hora Inicio: 9:40 2 abr. 2022
Hora Fin: 17:14 2 abr. 2022
Distancia recorrida: 8,1 km (07:33)
Tiempo en movimiento: 02:40
Altura Mínima: 126 m
Altura Máxima: 815 m
Ganancia Altitud: 746 m
Pérdida Altitud: -766 m
Tiempo Ascenso: 02:40
Tiempo Descenso: 04:53

Data: 2.04.2022

Els Graons del Gegant

Ens dirigim cap a Lloseta i a la rodona prenem per la Ma-2110 fins a l’encreuament on l’abandonem i prenem pel camí des Clot d’Almadrá, el mateix que va a sa Font Sorda i al Refugi de Tossals. Passarem per davant les cases de Filicumis ( Fideïcomís) i 300 m després podrem aparcar els cotxes a la vorera del camí, uns metres mes envant també tindrem lloc. Després d’aparcar caminen 60 m enrere on trobarem un portell agrícola amb botador de fusta a l’esquerra on comence un camí dins la finca de Son Cocó que pren cap a Mestral. Continuem per terres de conreu i arribem a una segona barrera amb botador a la dreta, continuem i arribam a la barrera metàl·lica de Son Cadena que deixam tancada. El portell dona a un camí que agafarem cap a la dreta. Cap a l’esquerra ens menaria al talaiot dit es Claper des Gegant.

Comence una forta pujada fins a arribar a un portell amb llinda de llenyam i teules, i amb barrera metàl·lica. És l’únic pas accessible a peu pla, i, per tant, es podia impedir l’accés a la part alta de la muntanya tancant la porta. El fort rost es manté fins a arribar a un esbaldrec on si hi ha instal·lat un passamà. Després el terreny es suavitza i uns 300 m posteriorment deixam a l’esquerra el tirany que du al pas de sa Corda i al gran Aljub. Continuem l’ascens fins a arribar al punt geodèsic del puig de s’Alcadena (817 m). Continuem direcció N i arribem a l’antic segon cim, continuem mateixa direcció i ha viat arribem a la cova de l’Alfàbia, que rep el nom de l’alfàbia que té a dins amb la finalitat de recollir i guardar l’aigua. Fa anys l’acompanyava una marededeu que hi ha desaparegut com també un petit betlem.

Ara fora tirany i fora res, continuem direcció N aguantant les fortes ventades que fa amb una sensació tèrmica bastant baixa, a prop dels 0°. Arribats al penya-segat, un lloc privilegiat per contemplar la magna Serra. Localitzem vora un petit pi la reunió que ens permetrà rapelar aquest coster. Les fortíssimes ratxes de vent ens dificulta la sortida que a vegades ens hem d’esperar que afluixi.

El primer bot de 30 m net i vertical (en realitat en té uns 27 m). Després ve un segon, el bot del forat, de 17 m encletxat per acabar volat els darrers 8 m. El tercer bot de 30 m també totalment vertical ens deixa a un replà molt ampli. Finalment, el darrer bot de 12 m equipat amb un cordino i un mallón aferrat a sa soca d’un pi no és necessari perquè es pot sortir fàcilment per la dreta.

El fred es fa quasi insuportable, sobretot a les mans, així que anem a refugiar-nos per poder menjar i fer un cafeter ben calent.

La tornada la feim faldejant el macís cap a llevant per després girar a xaloc i sempre procurant mantenir la cota i no davallar. Arribarem a una paret de partió que traspassem i aviat ens situen a la gran esllavissada de 650 m i més de 60.000 m² que va tenir lloc la nit del 19 de desembre de 2008, on redolaran grans blocs de més d’1,500 m³ i de milers de tones.

Situats dins la rosseguera creuem el centenar de metres i arribar a l’alzinar de l’altre costat, per on anirem  descendint de manera més «còmode». Ho farem paral·lels a l’esllavissada fins a arribar a la part on s’estreny i on hi ha el gran bloc, que segur pesa milers de tones, és un bon punt de referència per tornar a creuar i situar-nos dins l’alzinar, on trobarem un antic camí pel qual descendirem fins a arribar al camí asfaltat des Clot d’Almadrà, al costat de ses cases de Son Cocó.

Ara ja pel camí fins on tenim els cotxes. Si mirem a dalt podrem veure la mossegada que produir l’esllavissada i per on hem davallat.

veure fotos
fotos
veure fotos
fotos d’en Tomeu
wikiloc
Trakc

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina