Archivo del autor: Xisco

534. Cala Sequer i es Caló des Serral

Publicada en de

Circular: no
Distancia total recorrida: 7 km.
Tiempo total utilizado, incluido bañito: 6 h. ( tiempo efectivo 1 h. 30′).
Altitud máxima: 78 m.
Altitud mínima: s. n.m.
Desnivel Positivo: 121 m
Desnivel Negativo: 121 m.

 Torre de sa Mola de Tuent534. Cala Sequer  ó Salpella i Caló des Serral

Cala Sequer ó Cala Salpella és un d’aquests pots racons verjos de la costa de llevant mallorquina, en ple juliol tota sa cala era per noltros, ens fèiem creus.

Comencem al km 8,4 de la Ma 4014. Agafarem el camí que indica agroturisme de Son Josep de Baix i comencem a caminar. No es pot aparcar en el camí i a més no té sortida pels cotxes. Després de caminar 1,2 km arribem a les cases de Son Josep de Baix ( també l’he vist descrit amb el nom de Son Jusep Nou), on unes barreres noves de color verd ens tanca’n el pas, però té una porteta davall el ficus que ens deixa passar a peu.

Als 300 m el camí fà una corba que gira esquerra, idò just aquí neix a la dreta un tirany que duu al caló des Serral sense pasar per cala Sequer, però noltros prosseguim pel camí privat fins a arribar a una altra barrera que ens tanca el pas. Just aquí sortim del camí pel tirany de l’esquerra pel costat del tancat de ferro, amb lleugera davallada fins a la cala Sequer. En total haurem fet 4 km.

La cala és petita i encisadora, destaca la paret seca de partió i les roques en forma de terrasses què te als costats i el color turquesa de l’aigua.

Continuem vorera mar pel vesant Sud, a la nostra dreta i a la part mes alta tenim un xaletaso, continuem fins a arribar al caló des Serral de no més de 6 m de longitud i 12 m d’amplària mitjana. No veim cap ombra i decidim tornar a cala Sequer.

Arribats a cala Sequer cerquem l’ombra que dóna l’únic pi vorera mar.

La tornada pel mateix camí.

veure fotoswikiloc75

533. Coll des Vent a Banyalbufar per sa Punta de s’Àguila i cova Bernarda

Publicada en de

Circular: no
Distancia total recorrida : 9 km.
Tiempo total, incluido paradas: 5 h.
Altitud máxima: 310 m
Altitud mínima: s n m
Desnivel Positivo: 448 m
Desnivel negativo: 597 m.

 Torre de sa Mola de Tuent533. Coll des Vent a Banyalbufar per sa Punta de s’Àguila i cova Bernarda

Iniciem sa ruta d’avui al km 80 de la Ma-10, però abans em deixat els cotxes al km 85,2 de la mateixa Ma-10, on comence el Camí de sa Volta des General.

Una llegenda explica l’origen del nom d’aquest tram de costa. En una ocasió que s’ha perdut en el temps, un canonge de llinatge López anava per mar de Palma a Sóller. Enfront de les costes de Banyalbufar, una forta tempesta el regirà i volgué tocar terra; definitivament, el feren baixar al recer de Son Coll. Des de llavors, aquell home tornava sempre a estiuejar al port, que passà a ser conegut com el port des Canonge». Aquest fet va ocorre abans de 1784, puix al mapa del cardenal Despuig, d’aquesta data, ja apareix amb aquest nom.
Text de airesdelaserramallorquina.

Comencem a caminar direcció al Port des Canonge, a una corbe l’esquerra surt una pista que ens oblidem i seguim caminant, després a un altre corbe trobem una nova pista també a l’esquerra que l’agafem, vorem uns cartells als pins, etc.. i una cadena que travessa la pista, prosseguim fins que l’abandonem per la dreta agafant un tirany en descens. Un tirany que transcorre per dins un bonic i ombrívol alzinar i carritxeres, anirem trobant diversos rotlos de sitja, barraques i qualque forn de calç. Travessarem el torrent de Son Coll. Al front poder anar vegent les majestuoses cases de son Coll i a elles ens dirigim. En arribar a la pista es divideix i em d’agafar la de la dreta que passa per davant ses cases de son Coll, i en pots metres ens traurà a la carretera des port des Canonge.

Ara ja per asfalt continuem pel carrer principal fins al final on comence sa garriga i un tirany balitzat. Passem pel costat de les ruïnes de sa Teulera de les que només s’aguanten ses parets. Creuam sa Torrentera i la platja de còdols de Son Bunyola.

Aviat arribem al camí de Baix de Son Bunyola, la construcció del qual, va ser promoguda a les acaballes del segle XIX pel marquès de la Cènia, el general Ferran Cotoner Chacón i Manrique de Lara, senyor de sa Baronia de Banyalbufar, comandant general de la Guàrdia Civil. Per aquest motiu s’anomena la Volta des General. Josep Puig i Canals, impulsà l’eixamplament del camí per possibilitar el pas de carros. (Mallorca vora mar, 2003).

En el camí i pots minuts de començar ens sortim per anar a veure sa Punta de s’Àguila i per si trobem el camí des Ferro que baixa fins a la mar, no va ser possible i tornem al Camí de Baix.
Sortim a l’asfalt fins que a pots metres trobem, a la dreta, un pal indicador cap a Banyalbufar i per ell continuem. Passarem per davall els penyals del Corral Falç i l’Estret. En arribar a un gran forn de calç ens hem de fitxer bé perquè només a 10 m surt a la dreta un tirany direcció a la mar que l’hem d’agafar, la davallada es forta i aviat ens fà perdre altura, fins a arribar a la part més baixa, quasi a la cota 0,  on prenem dreta a vegades per un camí de cabra i a vegades per damunt el rocam.

Ens crida l’atenció una formació rocosa de color gris que semblen escates de peix, després trobem altres formacions curioses anomenades rissades formades en el seu moment per l’acció un corrent d’aigua, i just a baix ja tenim la gran boca de la cova de na Bernarda. Encinas la descriu com una galeria con prolongación subacuática marina, frecuentada por pescadores de coral y espeleobuceadores turísticos. Topònimo derivado de Cavall Bernat.

En una gran roca de l’entrada hi ha col·locada una creu de ferro que no sabem a quin sant venera, que ens recorda a una creu celta.

No podem fer un capfico perquè la mar està picada i romp a la vorera amb massa força.

Després de menjar i descansar iniciem la tornada, en un principi pel mateix rocam de la vorera de mar, fins a arribar en el punt des d’on abans hem surtir del pinar, perquè no ho farem pel mateix tirany de baixada sinó que continuem per un altre  pararel a la costa molt menys pronunciat, fins que a dalt ens enllaça amb el camí de sa Volta des General i d’aquí fins a l’aparcament.

Per acabar unes chandís ben fresquetes a la magnífica terrassa del bar Barenonia de Banyalbufar.

veure fotoswikiloc75

532. Sierra de Gredos

Publicada en de

DIFICULTAD: Poco Difícil Inferior (PD-).
Paso de grado II+-en la Chimenea.

Dia 1.- Jornada (nocturna) 7 Km y altitud máxima: 2.170 m.
Día 2.- Almanzor.: Distnacia 6 km. Altitud máxima: 2.592 m.
Día 3.- La Galana. Distancia 9 km. Altitud máxima 2.578 m

Plataforma de Gredos a Refugio Elola.
Distancia total recorrida : 7.1 km.
Tiempo total empleado: 2 h. 18′
Altitud máxima: 2.170 m.
Altitud mínima: 1.644 m
Desnivel Positivo: 419 m
Desnivel negativo: 237 m.

Refugio Elola a Pico Almanzor.
Distancia total recorrida : 6 km.
Tiempo total, incluido paradas: 5 h.
Altitud máxima: 2.594 m.
Altitud mínima: 1.935 m.
Desnivel Positivo: 613 m.
Desnivel negativo: 613 m.

Refugio Elola a Pico La Galana.
Distancia total recorrida : 7 km.
Tiempo total, incluido interior cueva: 6 h.
Altitud máxima: 439 m.
Altitud mínima: 355 m. (interior cueva -85 m.)
Desnivel Positivo: 76 m.
Desnivel negativo: 99 m. + (-85 m interior cueva.)

532. Sierra de Gredos; Pico Almanzor  2.592 m y Pico  Galana 2.571 m

En la expedición a la Sierra de Gredos, subiremos a los dos picos más altos el Pico Almanzor , cuyo verdadero nombre es Plaza del Moro Almanzor, con sus 2.592 m es la montaña más alta del Sistema Central y de toda  la Sierra de Gredos  y el Pico de la Galana de 2.571 m.

En 1899 fué escalado por primera vez por Manuel González de Amezúa

Para ello nos dirigiremos al pequeño pueblo de Hoyos del Espino, municipio de la província de Àvila de la comunitad autónoma de Castilla i León, de 391 habitantes y a una altitud de 1.484 m tan solo unos pocos más que nuestro Puig Major.

Desde el pueblo cogemos la carretera comarca AV-931 y después de 12 Km nos dejará en el amplio aparcamiento de la entrada al Parque Regional de Sierra de Gredos de 86.397 Ha, conocido como la Plataforma 1.750 m

De ahí sale el Sendero de la Laguna Grande que cogeremos hasta su final en el gran Circo de Gredos. Se trata de un bonito sendero que transcurre por un paraje totalmente salvaje. Cruzaremos el río Las Pozas, después el sendero en zig-zag nos sube hasta lo más alto Los Barrerones 2.170 m, pasaremos por la fuente de los Cavadores. Depués el sendero va descendiendo hasta la Laguna Grande, pasando por la fuente de los Barrerones. El sendero sigue descendiendo hasta situarnos junto a la orilla de la Laguna, curiosamente vamos encontrando por el camino gran cantidad de Sapos de Gredos y de gran tamaño, pero el que más llama la atención es la Salamandra del Almanzor de un negro brillante y manchas amarillas, y de las que nos encontramos también una buena cantidad.

También nos llama la atención el color verde de las rocas graníticas. La única cubierta verde de la zona está compuesta por líquenes silicícolas.

Ya casi llegando y en la parte más baja podemos ver en la roca y a unos dos metros de altura un cable que hace la función de pasamanos cuando la laguna aumenta su nivel y cubre la senda. El sendero desemboca en la llamada Trocha Real, que, en pocos minutos, conduce al pie mismo de la gran laguna glaciar

En pocos minutos llegamos al gran Circo de Gredos, donde se encuentra el refugio que recientemente ha cambiado de nombre pasando de denominarse Refugio de José Antonio Elola a llamarse Refugio de Alta Montaña Laguna Grande de Gredos, debido a la Ley de Memoria Histórica. José Antonio Elola fue procurador en las Cortes Españolas durante diez legislaturas de la época franquista, argentino de nacimiento, fue nombrado en 1956 presidente del Comité Olímpico Español y Delegado Nacional de Educación Física y Deportes.

El refugio empezó a construirse en 1970. Situado a 1.950 metros de altitud y en la orilla de la Laguna Grande, el Refugio tiene capacidad para alojar a 65 personas en literas.

Como llegamos fuera de hora sobre las 2 h de la madrugada, no cenamos y como podemos localizamos nuestras literas.

Al día siguiente nos levantamos a las 7,30 h. desayunamos en el comedor de café con leche, tostadas y confitura.

Salimos a la terraza y admiramos las impresionantes montañas que circundan el Circo Glaciar de Gredos, y a lo lejos vemos nuestro objetivo de hoy el Pico del Almanzor que con sus 2.594 m forma el techo de Gredos.

Antes de describir la ascensión recordemos quién fue ese personaje que da nonbre nuestro Pico.

Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí más conocido como  Almanzor fue un militar y político andaluz, nacido el 938 en Torrox – Algeciras. fue el caudillo musulmán más temido de su tiempo y cuyo reguero de victorias sirvió para frenar el avance de los reinos cristianos.
«Por Dios que jamás vuelva a dar el mundo nadie como él, ni defendiera las fronteras otro que se le pueda comparar», escribieron supuestamente en su epitafio .
Había llegado al más alto grado de su poder y prestigio cuando optó por una empresa idónea para él y que hasta entonces nunca abordada por otro líder musulmán. Decidió marchar contra Santiago de Compostela para coronar su trayectoria con un órdago de lujo que le encumbrase al nivel de los grandes líderes de la historia como Alejandro Magno o César Augusto. Santiago era la ciudad de Galicia que albergaba el más importante santuario cristiano de España y de las regiones cercanas del continente. La iglesia de Santiago, en propio decir islámico, era como la Meca, En el ataque contra la ciudad de Santiago,  fue arrasada y los prisioneros cristianos obligados a cargar con las campanas del templo para ser usadas como lámparas en una nueva ampliación de la Mezquita de Córdoba.
Una leyenda cuenta; Se dice que cuando volvió de una batalla, Almanzor “ El Victorioso” descansó en el Circo de Gredos, delante del pico. Allí había un mito que hablaba de sonidos extraordinarios procedentes de los ríos que nacían en las montañas.
Como Almanzor no pudo escucharlos, los pastores, temerosos de la reacción del guerrero, decidieron pronunciar su nombre, que se magnificó por el eco de las montañas. Maravillado, el guerrero andalusí dijo que aquella montaña llevaría también el nombre de Almanzor.

Bien, volvamos a los nuestro; Recordemos que estamos en la terraza del refugio a punto de iniciar el ascenso a este Pico.

Salimos en dirección O. siguiendo los hitos que nos adentran hasta la Hoya Antón, tenemos siempre al frente la cumbre del Almanzor y luego lo bordeamos por nuestra izquierda siguiendo la pedregosa canal que nos lleva a la portilla Bermeja, hasta llegar a un rellano donde encontramos un nevero y desde donde a la derecha ( NO) sale otra canal no menos pedregosa y empinada, que nos pone en la portilla del Crampón. Un collado desde el cual podemos admirar las dos vertientes. Hace un fuerte y frio viento que no permite su estáncia mucho tiempo, así que continuamos por la derecha y a través de numerosos bloques acometemos, preferentemente por la parte izquierda, con una trepada II, le sigue una segunda trepada II+, pasamos por en medio de dos grandes bloques, nos situamos en una pequeña terraza donde admiramos la grandiosidad del Circo de Gredos, y realizamos una corta trepada hasta la pequeña cima donde se encuentra el punto geodésico,
Para bajar, rapelamos los pequeños resaltes desde la cima por el mismo acceso que subimos, usando los anclajes que hay, hasta llegar un poquito mas abajo, hasta la “senda”.
Ahora giramos N (derecha) sin pierder demasiada altura hasta llegar a la pequeña portilla de Los Cobardes, por la que descenderemos primero con la ayuda de las manos y luego algo más cómodos. Ahora se trata de faldear en descenso diagonal el Cuchillar de los Ballesteros hasta el Rellano Ameal, donde hay una pequeña laguna rodeada de “cesped”, un sitio ideal para descansar y reponer fuerzas, siempre bajo la mirada del gran peñasco Ameal de Pablo de 2.509 m y la Galana.

Después de descansar, incluso alguno se ha dormido y le cuesta despertarse y no te digo ponerse en pié, proseguimos nuestra ruta, ahora ya en descenso total, para ello nos situaremos bajo la falda del peñasco y nos dirigirnos siguiendo las fitas hacía una portilla que nos permitirá descender por la gran canal Isabel II.

Poco antes de llegar al refugio nos encontramos con otra pequeña laguna con aguas transparentes que nos invita al baño. Todo un lujo.

En pocos minutos llegamos al refugio. Nos cambiamos, tomamos unas cervecitas bien merecidas, y cenamos de ensalada de pasta y carne con salsa, de postre una natilla con galleta maria. Y a dormir.

Al día siguiente el grupo se divide, mientras unos desgraciadamente deben volver para Palma, otros siguen de ruta, esta vez para ascender al Pico Galana de 2.571 m.

Salimos del refugio en dirección O para alcanzar el corredor de los Geógrafos, y más adelante cruzamos del lado de Ameal de Pablo al lado del Venteadero a media altura para recorrer toda su ladera hasta que nos situemos en la vertical del Canal Venteadero , que separa la antecima a la cima de la Galana 2.571 m, una última trepada muy aérea nos situa en la cima. No tiene Punto Geodésico, pero en su lugar hay unas pequeñas piedras cimeras.

Después de contemplar el inmenso y espectacular paisaje decidimos iniciar el largo descenso hacia el refugio.

Al día siguiente y de regreso hacía Madrid, nos paramos en Ávila para darnos un merecido homenaje de chuletón.

Y aquí se termina nuestra expedición a la Sierra de Gredos.

veure fotoswikiloc75wikiloc75

531. Cova des Marbre o d’en Rote

Publicada en de

Circular: no
Distancia total recorrida : 7 km.
Tiempo total, incluido interior cueva: 6 h.
Altitud máxima: 439 m.
Altitud mínima: 355 m. (interior cueva -85 m.)
Desnivel Positivo: 76 m.
Desnivel negativo: 99 m. + (-85 m interior cueva.)

531. Cova des Marbre o d’en Rote ( Coma de s’Àliga – Mirador d’en Alzamora)

Sortim de Palma direcció a l’antic Centro de Instrucción de Reclutas (CIR-14) on agafem la Ma-1043 direcció al coll de sa Creu, continuem fins al coll des Vent i en el km-6,200 aparquem el cotxe a la vorera i continuem caminant dos cents metres per la carretera fins al km-6,400 on hi ha unes barreres i el començament de la pista que agafem. Al pots minuts passarem per davant un dipòsit d’aigua, la pista es àmplia, prosseguim i traspassem un cable que travessa la pista.

Arribarem a un encreuament, no feim cas a la pista de l’esquerra i continuem SW, tot seguit topen amb una altra pista a l’esquerra que descartem perquè duu al coll des Pastors, continuem recte on la pista s’estreny. Passarem per una torrentera on la vegetació és molt espessa la pista passa a tirany, passarem per devora un forn de calç en molt bon estat, continuem amb lleugera pujada fins a dalt del pla d’en Palerm que dóna nom a la cova d’en Palerm que sa situa a tants sols dos metres a una corba de 45º. Continuem i traspassem una segona torrentera amb abundant vegetació. Arribem a un altre encreuament, descartem el cami de l’esquerra que ens duria al coll des Pastors i continuem W, on ja podem veure la silueta del mirador d’en Alzamora situat al Puig d’Àliga de 439 m.

Uns metres abans d’arribar al mirador neix un tirany amb direcció S que en forta davallada per la coma de s’Àliga, ens duu fins a la boca Nord de la Cova, una de les quatre cavitats que formen el conjunt d’aquet sistema ( Sistema Sud, cova Nord, avenc de Mármol I i avenc de Mármol II). No entrem a la boca Nord, perquè l’entrada que ens interessa està 23 metres me avall. Em de localitzar una estaca de ferro clavada al començament de el que pareix una curta torrentera i per on davallarem que ens situa a una esplanada on trobem la boca Sud de l’entrada a la cova a 350 m.
En arribar el que primer ens crida l’atenció és l’aire molt fresc que surt de la cavitat, tot un regal.

Ens preparem i ens endinsem a una de les Coves més profundes, amb els seus -85 m, de tota la serra de na Burguesa o serra de Porto Pi com sa li conexia antigament.

La primera sala anomenada de la Falzilla perquè hi neix la planta Adiantum capillus-veneris » la culantrillo de pozo», que te propietats medicinals. Es un excel•lent emulgent, amb efecte antiinflamatori, També serveix com a desintoxicant en casos d’etilisme fins i tot per sa faringitis, bronquitis, catarros, etc…

Després ve una rampa a l’esquerra que superarem sense dificultat fins a una sala, Després ve la part més estreta que s’inicia amb un embut doble. La primera part la desgrimpam anant mol alerta a no posar el peu a una formació de la dreta que té un xap i pareix a ser que es mou, el que podria ser perillós. Superat aquest primer tram del pou de s’Embut, ve el més estret de tots, el pou inferior per on ve just passar-hi. Per davallar no tindrem dificultat però per pujar millor ajudat per una cora que hàgim deixat prèviament.

Després ve la zona anomenada Sa Rampa de fort desnivell, hi on és podem veure formacions de gran bellesa.

Per la part baixa iniciem el descens a la Sala de ses Columnes, primer superem un caos de roques, la sala de ses Columnes de 35 m de longitud per 25 m d’ampla. A la part més baixa s’hi troba el bosc de ses columnes, un lloc espectacular, amb columnes de més de 20 m i alguna de diàmetre monstruós.

Després ve l’accés a la part més baixa amb el pou dels Tres Forats i la Galeria dels Graffittis a -77, després si volem accedir a la part més profunda -85 m ho haurem de fer superant un pas molt estret.

Després d’admirar tanta bellesa iniciem la tornada fins a la sortida.

Després ens dirigim al mirador d’en Alzamora per menjar i descansar una mica a l’ombra d’un pi. Una altre variant per arribar al Mirador es que que varem fer a l‘any 2009 

Mirador: Es troba en el cim del Puig de s’Àliga (439 m.). La costrucció és de planta rectangular (8m. x 6m. aproximadament), amb coberta d’un vessant i portal que s’obre a la façana orientada al nord-oest, sobre la vall de Benátiga coronat pel puig del mateix nom de 375 m. Amb expléndidas vista sobre la localitat de Calvià, sa mola de s’Esclop (928 m.) i el puig de Galarzó (1027 m.),costa de Calvià, Calvià, es Capdellà, s’Esclop, Galatzó, Serra des Puntals, mola de Planicia, etc.  En el seu interior un banc de pedra que recorre la major part del perímetre. A l’interior, desfigurat, destaquen les restes d’una llar , en l’angle de llevant, i un banc de pedra interior. A principis dels anys 90 del segle passat s’havien de realitzar obres de restauració, però finalment no es van dur a terme. Actualment presenta un estat de ruïna total.En el que queda de la porta d’entrada es pot veure, en el sòl, les restes d’una placa en la qual es llegeix: “FOMENT DE TURISME, MIRADOR ALZAMORA. INAUGURAT EL DIA 19 ABRIL 1931”.

veure fotoswikiloc75

530. Puigs des Colomer i na Fatima

Publicada en de

Circular: Sí
Distancia total recorrida: 11 km.
Total tiempo trascurrido: 8 h. (efectivo 5 h.)
Altitud minia: 96 m.
Altitud máxima: 653 m.
Desnivel Positivo: 736 m.
Desnivel Negativo: 736 m.

Torre de sa Mola de Tuent 530. Raixa-Es Colomer-pas des Colomer-Puig de ses Fites-Puig des Frare-Puig de na Fátima-Raixeta

Iniciem la ruta d’avui des de l’aparcament de les cases de Raixa, començant pel camí que dur a Raixeta-Pastoritx-Valldemossa. A uns 60 m de començar arribem a un encreuament i girem S ( esquerra) cap a un portell amb una barrera de fusta. Prosseguim per aquest bonic camí que a poc a poc ens fa guanyar altura. Arribarem a una paret de partió i caminarem paral.-les fins a arribar al coll des Tirany, on se’ns obrin unes magnífiques vistes sobre el pla de Palma i just d’avall el golf de son Termes. Girem N ( dreta) en lleugera pujada. Aviat tornem a tenir una paret de partió a la nostra esquerra per després passar a la dreta fins a arribar al cim del Puig des Colomer de 446 m amb unes vistes realment esplèndides.

Prosseguim NW per la carena fins a trobar una petita depressió per la que davallarem, ajudats de les mans en qualque ocasió, per un pas en diagonal amb la roca llisa i corbada.

Continuem entre pins i carritxeres per anar a trobar el pas des Colomer, que transiten diagonal per una estreta cornisa una mica àrea, fins que acaba al contrafort del murallo on hi ha una balma. Continuem en davallada direcció NE per dins un pinar, i on podem veure marjades amagades dins les espesses carritxeres. No tardarem a arribar al coll Espés ( 338 m).

Ara i després d’haver superat alguna marjada iniciem una pujada fins a la cota 413 m. Des d’aquí veurem una paret de partió que s’enfila NW que ens servirà d’orientació per superar la forta pendent fins al cim del Puig de des Fites de 506 m, des d’on gaudirem d’unes magnífiques vistes del Puig de na Fátima, sa Gubia, sa Falconera i moltes més. Ara ens dirigir irem SW fins a l’altre elevación el Puig des Frare de 492 m per una estreta cornisa de pots metres.

Baixem del cim i retrocedim fins al colladet on passa la llarga paret de partió dels termes de Bunyola i Valldemossa. Iniciem el descens per l’esquerra de la paret i dirigir-nos cap avall fins a un penyal que està enmig, i que salvarem per l’esquerra per un pas que ens facilitará l’arribada al coll de son Puig a 403 m, a la dreta del coll veurem unes marjades que arribem fins a la antigues cases de Raixeta.

Ara estem situats a la falta de na Fátima amb la paret de partió a la nostra dreta, i iniciem una altre forta pujada NW, Sa calor i l’esforç fet fins ara es comenci a notar.

Continuem pujant i abans d’arribar al seu final traspassem la paret N i iniciem un lleuger descens per davall una gran penya, seguit d’un lleuger ascens per la zona mes evident direcció a uns grans pins, la pujada segueix sent forta i canviem a NW, per anar a cercar el vessant NW del Puig i enfilar el cim per una petita canal. En un no res estam al cim de 651 m.

Ara es tracta de descansar, menjar i disfrutar del día.

La davallada és pot fer de dues maneres, una pel vessant SW que ens duria a les cases de ses Esteles o fins s’Estret, a la mateixa carretera de Valldemossa, però noltros opten per l’altra opció, mes que res perquè tenim els cotxes a Raixa, i és davallar pel vessant N, per el que hem de retrocedir el darrer tram de pujada, fins a arribar a uns grans pins, després seguir davallant N, fins arribar a baix d’una paret de partió que hi ha a la part superior de la carena, on darrere s’inicia el pas dets Ases que noltros no agafarem, perquè continuarem per una cota inferior a aquesta paret fins a arribar a un segon comellar i iniciar el descens NE amb les cases de Raixeta a baix a l’esquerra. És una davallada per un fort coster, sense fites ni tirany i a estones brutes de vegetació.

Al final arribem abaix i creuem el torrent de Raixa i pujam fins a les cases de Raixeta que és trobem en un estat ruïnós i molt perillós, és molt lamentable que unes cases com aquestes es deixin fer malt bé.

A la fí arribem a un ample i planer camí que ens durà fins als cotxes.

veure fotoswikiloc75

520. S’Espasa i sa Cadira de sa Reina

Publicada en de

Circular: Sí
Distancia total recorrida. 8.5 Km.
Total Tiempo trascurrido: 8 h. (incluye escalada a s’Espasa)
Altitud mínima: 711 m.
Altitud máxima: 1.219 m. (más 30 metros de s’Espasa.)
Desnivel Positivo: 739 m.
Desnivel Negativo: 739 m.
Salt mes alt: 60 m

520. Escalada a s’Espasa  i rapelada sa Cadira de sa Reina

Aparcam els cotxes a una àmplia corba del km 34.1 (765 m) de la Ma-10 i caminen fins al 34.7 (810 m) on, també a una corba, sortim de l’asfalt per enfilar N fins al petit coll de sa Geneta 947 m, girem NE per l’àmplia cresta de ses Vinyes, on podem admirar les impressionants vistes sobre, el Penyal des Migdia 1.356 m, el Puig Major 1.440 m, el Pa de Figa de son Torrella 1.256 m, l’Agulla des Frare 1.209 m i el Puig de ses Vinyes 1.108 m. Continuem per la Cresta fins a arribar a una depressió que aprofitem per davallar ( esquerra) i entrar a un pinar, on tot duna arribem a una pista que seguirem ( dreta) en lleugera davallada fins a enllaçar amb una altra pista que continuarem ( dreta), passarem per l’antic camp de tir  militar i continuem ara per dins un espès pinar i carritxeres. Tot el temps amb l’impressionant Pa de Figa a la Nostra esquerra.

Abans d’arribar a l’ampla Coll de l’Escudella girem NW ( esquerra) per començar una lleugera pujada fins a trobar un botador metàl·lic, que ens situa a la base. Ara comence una forta pujada per la part esquerra del corredor que puja pel mig del Pa de Figa i la Cadira de sa Reina, es una pujada lenta per la quantitat de grava i pedra solta que trobarem i que haurem d’utilitzar les mans en més d’una ocasió.

En arribar a un circ podem veure la petita agulla de s’Espasa o Monja Prima, el nostre primer objectiu i a ell ens dirigim per la dreta del circ.

En preparem i n’Eva escalada de primera l’Espasa, i li segueixen, després, la resta de companys. Reponem forces i iniciem el descens amb un ràpel de 12 m fins a la empinadíssima coma o embut on ens haurem d’aferrar fort a les carritxeres. Ara per la dreta fins a arribar al forcall ( 1.1160 m) de la cadira de sa Reina, ho creuem i passem a l’altre vessant, on una mica més avall i a la dreta hi ha una placa on instal·lem un passamà per arribar a la reunió pel descens dels primers 60 m.

La reunió està instal·lada sobre una petitíssima cornisa on la roca s’ha desfet i provoca caiguda de pedres, per tant i a què anar en molt d’esment. Iniciem el descens i procuram no fer moviments bruscos perquè la corda frega la roca a l’inici.

En arribar abaix ens resguardem a un costat per evitar caiguda de pedres. Quan hem arribat tots continuem el descens per aquets empinadíssim rocam fins arribar a un punt on la verticaliatat ens impedeix continuar. Punt on hi ha un parabolt, muntem les cordes de 60 per rapelar fins a quasi la base de la gran mola. Arribem a la zona cremada pel recent incendi, i acabem des descendir direcció S cap al pinar ( dreta), on cercarem el tirany que ens tornará a la pista i a la carretera militar fins a la base militar. Ja a la carretera Ma10 continuem fins a arribar als cotxes.

Una ruta molt espectacular i entretenguda.

veure fotoswikiloc75

529. Ferrata dels Cingles i el Castellet de na Cló

Publicada en de

27-05-2017

Circular: No
Distancia total recorrida: 5.1 Km.
Total tiempo trascurrido: 7 h. 13m.
Altitud mínima: 5 m.
Altitud máxima: 228 m.
Desnivel Positivo: 334 m.
Desnivel Negativo: 159 m.
Salt mes alt: 30 m
Cordes: 2×30

  529. Ferrata dels Cingles i Castellet de na Cló

Començaré a explicar sa ruta d’avui amb la descripció del seu topònim que tan bé detalla a Malalts de la Toponímia.

Topònims que agafen el nom de castell, castellot, castellet, udró …, els quals sovintegen en l’àmbit geogràfic de la nostra illa i més concretament a la Serra de Tramuntana. Les característiques de la roca calcària juntament amb l’erosió de la mateixa a causa de vent, pluja i, en aquest cas també la mar, fan que aquestes formes siguin, adès i ara, capricioses.

L’altra curiositat és el nom d’aquest indret. La Clo és un lloc conegut pels mariners que es troba entre aquest castellet i la Creueta, el famós mirador. De totes maneres, la part cap a terra del mateix lloc és un petit comellar que, com que es troba entre parets naturals ( la Penya del Migdia i la Creueta ) podria haver rebut el nom de «clova» o «closa», i que per qüestions de parla hagi derivat a la Clo. Ens poden servir d’exemples, primer, la Coma Clova, a la zona de s’Esclop, i, segon, el conegut indret a Ariant amb el nom de La Malè, probablement derivat de «malesa», per descriure un troç de terra sense conrar. Per tant, Castellet de la Clo, perquè agafa el nom d’un lloc important que té aprop: la Clo

Comencem la ruta a cala Bòquer concretament a la zona NE de la cala, lloc també conegut com es Bufador, on hi ha una gran balma. Bon lloc per menjar alguna cosa i posar-nos els arnesos etc… Iniciem una lleugera baixada per situar-nos al darrera mes al N on ja podem  instalar un passamans per superar un tram molt aeri fins a arribar a una primera reunió, just passat uns garballons, on instal·larem a la vertical un ràpel de 15 m. Una explèndida balconada enfront de la Punta Salada. Continuem pel penya-segat de vertigen guanyant una mica d’altura, instal·lant sempre un passamà a les plaques que anirem trobant.

Arribarem a una segona reunió on muntarem el segon ràpel de 30 m que ens deixa a una zona planera i a tants sols 4/5 m de la mar.

A partir d’aquí el terreny es «suavitza», encara que hem de guanyar altura fent alguna grimpada per roca amb bons agafatais. Arribarem a una curiosa roca amb les parets i el sostre totalment llisa. Continuem i les vistes canvien totalment on tenim al davant l’impressionant illot des Colomer, i l’impressionat Pal de 434 m

Continuem direcció E i aviat ens trobem amb el primer cable d’acer de la ferrada, que ajudaran a superar els diferents desnivells del recorregut, encara que la roca és bona i té bons agafatalls. En aquest punt  sa junta la nostra ruta  i la que ve de la planicia de dalt dels penyassagats. Passarem per davall el rocam i arribarem a una zona més àmplia amb el Castellet de na Clo al davant.

A partir d’ara ve la part més delicada i a més uns dels trams té el cable trencat.

Continuem baixant i pujant fins a arribar a un gran i espectacular coval que facilita l’entrada de la mar. S’ha de superar pel seu interior per la part intermèdia. L’accés és delicat, ja que s’ha de superar un colze aeri on quedes literalment penjat del passamans, per això convé revisar abans d’iniciar el pas. Només tens l’ajuda d’un petit escaló d’uns 8 cm al buit per posar el peu dret i l’esquerra ben estirat per arribar a la roca de s’enfront. Superat aquest passet ens endinsem al coval i sortim pel costar oposat fent una petita grimpada.

Sortim a l’exterior del coval ja al devora del Castellet de na Cló, que es pot culminar però ja no estem per més escalades.

Aprofitem per dinar a una àmplia zona i fer algun capfico.

Davant noltros tenim en primer lloc la Punta de la Nau a la seva part més alta el mirador turístic de sa Creueta o es Colomer, amb el monument a Antonio Parietti Coll enginyer que el va dissenyar i recentment reformat pel Consell, mes a la dreta el Ninot i més al Sud el coll de sa Creueta.

Ara vé tal vegada la part més dura de tot el recorregut, la forta pujada fins darrera del Ninot on sa troba la petita ferrada que en permetrà situar-nos a l’aparcament dels turistes.

veure fotoswikiloc75

528. Torrent de na Mora; Sortida pel Joncar

Publicada en de

Circular: Sí
Tiempo total empleado: 8 h.
Recorregut total del torrent: 1.500 m

Desnivel Positivo: 150 m
Salt mes alt: 12 m.

Nadando: 300 m.

528. Torrent de na Mora; Sortida pel Joncar

Comencem deixant un cotxe a la plaça dels Reis de Mallorca del Port de Sóller, i amb els altres ens dirigim al Mirador de ses Barques, km 44,800 de la Ma-10, per iniciar la ruta per l’antic camí de Fornalutx a Bàlitx fins a les cases de Bàlitx d’Avall, on entrem al torrent de na Mora. Els primers 15 ‘ són de caminar pel tàlveg, fins a arribar als dos primers gorgs que és podem salvar per la dreta, després venen una successió de salts i tobogans sent el més alt de 8,5 m, fins a arribar a Cala Ferrera, que marca la fi de la primera part i el començament de la segona molt més atractiva. En aquest punt tenim dues sortides a l’esquerra, una que va al pas de s’Heura i l’altre al coll de cala Ferrera i cap a s’Illeta.

Iniciem el descens de la segona part de gran bellesa, que inclou el tram de sa Fosqueta totalment encaixada i amb l’aigua gelada. En aquest tram es on trobem el salt de 12 m.

Avui tots els salts estaïn perfectament equipats, però no sempre es així, per tant, hi ha que duu sempre cordes suficients per si ho volem remuntar. Noltros en dúiem per si no podíem sortir per la mar, però no va fer falta perquè en arribar al seu final trobem la mar com una bassa d’oli. En preparem i ens llencem a l’aigua per nadar uns 300 m aproximadament direcció SW. Aquesta opció només s’ha de fer si la mar i les nostres forces ho permeten. És una experiència inoblidable no sols pel cansament de nadar tants de metres a mar obert sinó per l’espectacle dels penya-segats i tot el seu entorn vists des de la mar. Ens ho prenem en calma perquè podem tardar fins 45’/60’ en cobrir aquest «petit» trajecte. Passarem per davant la cova des Pujador, a l’altra costa tenim el morro de na Mora i el seu pas, després el penya-segat s’hi ha acaba i comence un litoral menys abrut i accessible, però em de seguir nadant fins a arribar un poc abans del Cavall Bernat des Joncar, per on sortirem a terra.

Una vegada descansats i haver dinat, prenem la dura pujada pel tirany fins a enllaçar amb el camí que ve (dreta) de s’Illeta i va ( esquerra) al pas de na Cordellina-coll de Cala Ferrera-pas de s’Heura. Noltros prenem direcció SW ( dreta) per aquest encisador recorregut, passant per damunt s’Illeta, per davall es Cavall Bernat de s’Illeta, fins arribar després de uns 3 km al carrer Bèlgica i a la plaça dels Reis de Mallorca on em deixat uns dels cotxes.

veure fotos

527. Castell de Santueri en 360º

Publicada en de

 

Distancia total recorrida: 15.3 km.
Tiempo total empleado: 7h.30′
Altitud mínima: 190m.
Altitud máxima: 491 m. (Santuari de San Salvador)
Desnivel Positivo: 892 m.
Desnivel Negativo: 892 m.

Torre de sa Mola de Tuent 527. CASTELL DE SANTUERI EN 360º DES DE EL PUIG DE SANT SALVADOR

A l’excursió d’avui es tracte de pujar al Puig de Sant Salvador de 509 m, per després enllaçar amb el Castell de Santueri de 423 m per la Comuna Grossa de 432 m.

Ens posem en marxa a la creu que trobem a una corba de la carretera que puja a Sant Salvador, més o manco a 1,5 km del començament de la carretera PMV 4011.

Creuarem la carretera a diferents revolts. Totduna deixam l’asfalt ( Km 2) i iniciem l’ascens per una pista seguint els pals indicadors, però ens em de fitxar bé perquè quan arribem a uns escalons que donen a la carretera hem de seguir recte per un tirany que tenim just al davant, i per tant abandonem la pujada «típica» senyalitzada.

És un tirany que ben aviat ens fa guanyar altura transita per un bonic bosc. Arribarem a un muralló on prenem esquerra, prosseguim i arribem a un primer marge de poc més de 2 m d’altura que superarem amb una petita grimpada, després vendrà un segon marge que superarem de la mateixa manera. Sortim a la carretera a prop del mirador, on ens aturem per contemplar gran part del pla de Mallorca. Prosseguim uns metres, passem pel davant el monòlit de la 8ª estació del Via Crucis, prosseguim per la carretera fins a arribar a 15 m del desviament que puja a la Creu des Picot, de 14 m d’altura, construïda en 1957 en el Puig des Milà de 478 m, que també serveix d’esplèndid mirador sobre la costa, des de sa Punta de n’Amer fins ca Cala D’Or. Tornem a la carretera i seguim pujant per ella, tornarem a veure la reste d’estacions del Via Crucis. Després de travessar una petita àrea recreativa, accedirem a l’esplanada del cim del puig pel camí de l’esquerra on hi trobam el Santuari.

Al final de gran esplanada ( esquerra) veurem el monument a Crist Rei, inaugurat el 8 de setembre de 1934. «Una figura en bronze, de cos sencer, presenta Jesús coronat amb el braç dret fent la salutació romana imposada per Mussolini, que governava Itàlia des de 1922, i per Hitler, que governava Alemanya feia poc més d’un any. La Falange, nascuda no feia un any l’octubre de 1933, adoptà aquella salutació.

Molts de falangistes eren allà, uniformats. Després de missa, la poetessa de Llucmajor, amb l’ajut d’una trompa, recità la cançó i afegí una glossa: «Verge de Sant Salvador/ vós que sou a penya forta/ no permeteu que Mallorca/ la governi cap traïdor!». No anava per l’aleshores comandant militar de les Balears. No, Francisco Franco estava baves amb un rei de bronze fent la salutació feixista. Just un mes després: els fets d’octubre. i, en menys de dos anys, militars i falangistes atiaren la insurrecció armada, beneïda per l’Església.»
Font: DBalerar.cat, http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=202814

A l’altre extrem del Puig hi ha l’ermita edificada l’1 de setembre de 1348, l’any de la mortaldat a Mallorca, on la peste negre s’envà dur el 20% dels mallorquins, uns 15.000. D’ells 900 eren fills de la vil.la de Felanitx probablement fou aquest el motiu de l’edificació de la capella.

Des de l’ermita ja es veu el nostre objectiu, el castell costaner de Santueri, i enmig el puig de la comuna Grossa 432 m, deixam l’ermita al darrera, i davallam per un tirany que parteix pel coster de migjorn del puig, per la part del monument de Crist-Rei que deixam a la nostra esquerra. Tot seguit el camí discorre pel costat d’una paret lateral. Aviat arribem a un portell amb una barrera metàl•lica, la traspassem i continuem la davallada, sempre amb el Cirst-Rei a la nostra esquena. En pocs minuts arribem al coll de Son Gall, 200 m d’altura, enmig d’una pista forestal i una barrera metàl•lica a l’esquerra. Prosseguim pel tirany ara més estret direcció a sa comuna. Podem gaudir de la vista als dos costats: al sud, el pla de Campos, i a l’est la costa entre Manacor i Felanitx. És un bonic tiranys entre pins joves, arboceres, càrritx, mates i estepes. Durant el camí anirem trobant diverses bifurcacions sobre tot a la nostra esquerra que davallen, no lis em de fer cas, noltros em de seguir, de moment, «recte» sense perdre massa altura, fins que el tirany arriba a una zona més oberta i s’inicia una forta davallada que ens situarà a una esplanada i creuament de camins que no farem cas i prosseguirem recte. Está ple de marques i punts de colorins que són un autèntic merdè i millor no fer.lis cas.

Seguidament creuarem una àmplia pista, el castell ja el tenim molt més a prop i a dalt de la vista. Ara el tirany s’empina de cada vegada més fins arribar just al contrafort de la murada del castell. Aquest punt és important perquè assenyala l’inici ( dreta) i final (esquerra) de la volta de 360° que farem a la mola del castell. Dit això agafem dreta per davall el penya-segat per un tirany més estret i que de cada vegada agafa més pendent fins que s’acaba a la mateixa carretera del castell. Ara continuem per l’asfalt fins als murs de la fortificació i entrada al castell cridant l’atenció la murada sud-oriental amb la torre circular de l’homenatge. Entrem pel portal i iniciem la seva visita.

El castell de Santueri, juntament amb el del Rei i el d’Alaró forma la trilogia de castells roquers medievals mallorquins. Des de l’interior del recinte, es pot observar la torre de l’homenatge en detall, amb la porta d’accés i les restes de la cúpula esfondrada. També ens podem apropar a la murada amb les espitlleres i coronada pels merlets.

La història del castell és llarga i els seus orígens es perden en la fosca dels temps. Però en tot cas anterior a la dominació sarraïna. Fou conquerit per les tropes del rei en Jaume I l’any 1231. A partir del segle XVII, el castell perdé importància estratègica i defensiva i va ser abandonat.

Visitat el castell, sortim i ens dirigim per la carretera asfaltada fins a la primera corba, on a l’esquerra s’inicia un tirany de davallada que envolta les murades. Aquest mateix tirany abans de completar els 360° de la mola del castell, passa pel sector d’escalada, avui en dia tancat: «la Federación Balear de Montañismo y Escalada acaba de comunicarnos el cierre inmediato para los escaladores mallorquines del Castell de Santueri. «Patrimonio (Consell de Mallorca) ha exigido a la Federación el desequipamiento de las rutas del Castell de Santueri y ha comunicado la prohibición de escalar más allí», comienza la circular enviada por el Comité de Escalada de la Federación Balear de Montañismo y Escalada. «Debido a unas recientes obras de restauración del castillo (el edificio está sobre las rutas) se percataron de que allí se escalaba, ya que antes no había habido problemas de acceso. Con todo esto y ley en mano, la 12/1998 del Patrimonio Histórico de las Illes Balears, se remitieron a la Federación, exigiendo lo anteriormente comentado y avisando que la Guardia Civil se iría pasando por la zona y multaría a quien se subiera por las paredes; la cuantía puede llegar a ¡los 600 euros!».

El comunicado explica también que ninguna ruta de la cueva toca piedra alguna del castillo ya que todas tienen su reunión bastante más abajo del arranque del edificio. El aviso es urgente, ya que las obras de la fachada principal del edificio ya han finalizado y los andamios se han retirado, por lo que resultará tentador ir a trepar.
Miguel Riera, profesor de la Escuela Balear de Alta Montaña (EBAM) y además autor de Mallorca Escalada deportiva y Psicobloc Mallorca, indica que se trata de una zona con una treintena de rutas (no hay vías fáciles, solo un 6c, una quincena de 7a a 7c y el resto son octavos, incluido un 8c)»
Font Desnivel.com 08/11/2011

Aquí mateix hi ha la cova dels Bous, les mides de la qual són 58 m d’Est a Oest i 29 m de Nord a Sud. i una mitja de 5 d’altura. No molt enfora  podem trobar la Cova Calenta, Cova del Drac,  i Cova del Confessionari dels Moros.

Prosseguim pel tirany entre pitreres i figueres de moro completant el cercle dels 360° en el mateix punt que abans he comentat.

La tornada des de el puig de Sant Salvador la feim pel camí marcat o del via Crucis, passant per la comuna Grossa i arribant al Puig de Sant Salvador i finalment davallada fins als cotxes.

veure fotoswikiloc75youtube75

526. Avenc de s’Embut

Publicada en de

 

Distancia total recorrida: 4.1 km.
Tiempo ida y vuelta: 1 h.
Tiempo interior avenç: 4 h.
Altitud máxima: 437 m.
Altitud mínima: 241 m.
Desnivel Positivo: 193 m.
Desnivel Negativo: 193.
Rapel, fraccionado: 15 m + 30 m
Profundidad máxima interior avenc: -95 m.

526. AVENC DE S’EMBUT

Ens dirigim fins al Mirador de na Burgesa i des d’allí prenem la pista que es dirigeix a les antenes, passarem al costat d’elles per l’àmplia pista, deixant a la nostra esquerra un tancat metàlic verd, amb grans rètols de “cans solts”,  prosseguim avançant en lleugera pujada fins a passar al costat d’una torreta elèctrica a la nostra dreta, peró no serà fins a passat la segona torreta i en la part superior de la pista al costat d’uns grans pins on la deixarem a esquerra seguint un lleuger tirany que ens conduirà en uns 200 m fins a l’avenc.

Nuestra Sra. de la Paz : En el año 1924, el urbanista y jefe de Obras Públicas Bernat Calvet cedió 10.000 metros cuadrados de terreno en la cima del puig del Caragol (conocido como Na Burguesa) para construir el monumento dedicado a Nuestra Señora de la Paz. Las obras no se realizaron, aunque en 1940 se construyó una capilla dedicada al Inmaculado Corazón de María .La actual configuración proviene del año 1967, de 22 metros de altura y forma prismática.Recientemente se ha instalado, como coronamiento, una imagen de la Inmaculada Concepción llamada Nuestra Señora de la Paz. la escultura data de 1985 y es obra del artista de Artà (Mallorca) Joan Ginard Ferrer, llamado Sarasate (1915-1990).

El oratorio actual es un cobertizo abierto, con cubierta de cemento armado, con un ábside cerrado por paredes convergentes que acogen el altar y una imagen de la Inmaculada en el centro.

Mirador: Se encuentra en la cima del Puig de s’Àliga (439 m.). La costrucción es de planta rectangular (8m. X 6m. aproximadamente), con cubierta de una vertiente y portal que se abre a la fachada orientada al noroeste, sobre el valle de Benátiga coronado por el puig del mismo nombre de 375 m. Con expléndidas vista sobre la localidad de Calvià, sa Mola de s’Esclop (928 m.) i el Puig de Galarzó (1027 m.). En su interior un banco de piedra que recorre la mayor parte del perímetro. En el interior, desfigurado, destacan los restos de un hogar , en el ángulo de levante, y un banco de piedra interior. A principios de los años 90 del siglo pasado se tenían que realizar obras de restauración.

Cavitat situada a la zona del Coll del Pastors a la Serra de na Burguesa i de fàcil accés, amb una cota de -95 m.. L’entrada la forma un autèntic embut, i s’accedeix pel coll de s’embut de 1×1,5 mamb un ràpel de 15 m. que ens situa a una primera sala de 15×25 m.amb molta claritat per la llum que rep de l’exterior.

Després una rampa de terra molt relliscosa, dos fraccionaments i un passamans ens situa a una cota de -21. Aquí comence el tup de ses Pedres d’uns 30 m en forta pendent, la primera sensació pareix totalment recta però a mesura que ti atreques te ne dones que ho forman blocs que te «faciliten» el descens.

Una vegada superat aquest tub arribem a la part alta de la sala de ses Columnes -43 m, la mes gran, seguim descenden ara sense ajuda de la corda per un caminoi de pedres i terra, una autèntica rosseguera, per situarnos a la part mes baixa de la sala. Lo primer que ens crida l’atenció es la columna central de 10 m d’altura. Un poc mes avall un altre columna, la mes bella, de 14 m d`alçada per 45 cm d’ampla. En aquesta sala podem trobar multitud de formacions de gran bellesa.

Ja a la part més baixa a -95 m podem observar un betlemet.

Varem poder veure una bona quantitat d’aranyes d’aspecte «temibles i feroces», ens recorda  a sa viuda negre i tamany respetable, parescuda a sa  Steatoda grossa, ignoram les seves característiques i si tenen verí tòxic .  Per cert aquest avenc es troba a prop de l’avenc de sa Aranya, tendrà algo que veure (?), val mes no saber-ho,

veure fotoswikiloc75

525. Torrent d’en Vaquer

Publicada en de

 

Distancia total recorrida: 2,25 km
Tiempo total del recorrido:  4,30 h
Altitud máxima: 74 m
Altitud mínima: .
Desnivel acumulado Positivo: 109 m

525. TORRENT D’EN VAQUER. CONEXIÓ ENTRE LA SORTIDA DEL TORRENT, EL CAP DE REGANA I EL DAVALLADOR DE LA ROSSEGADA

L’intenció d’avui es la de trobar sortida i conexió entre el torrent d’en Vaquer, el cap de Regana i el davallador de la Rossegada.

El Torrent d’en Vaquer, un petit torrent molt encaixat amb desembocadura penjada en els alts espadats del litoral SW LLucmajorer. La sortida en V de gran bellesa sobre la Badia de Palma ens deixa admirar el Cap de Cala Figuera en el flanc sud-occidental de la gran Badia de 118,4 km de costa i els seus 494.000 m2

Ens dirigim cap a la urbanització de Tolleric ( Ctra des Cap Blanc) i concretament al carrer Escorpora on al final deixarem els cotxes en un ampli aparcament. Just a s’enfront tenim la pared de partió amb la finca veïnada que hem d’accedir. Recordem que la finca és privada ( com quasi tota Mallorca) i per tant hem de comptar amb el permís del guarda. Ens ho dóna in situ i accedim per un tall que te la reixa que hi ha darrere una caseta/barbacoa.

Ara es tracta d’arribar a la depressió  del torrent d’en Vaquer. El tàlveg està quasi intransitable per l’abundant vegetació. Una altra opció seria caminar per la dreta i para’l.l al tàlveg fins poc abans del final.

Arribats a la capçalera que com em dit és de gran bellesa. Ens crida l’atenció que el torrent no és totalment vertical sinó més bé entre tobogan i escalonat, el que permetria, de forma delicada, una eventual grimpada. El descens no es recte sinó una mitja ziga zaga, sent necessari únicament dues cordes de 30 m per fer el dos únics salts. El darrer salt no ens deix a la mar, sino a una elevada zona planera. A la dreta podem admirar la magnífica cova de Regana on hi entra la mar.

Prenem direcció SE per passar a l’altre costar del cap de la Regana que agafa el nom d’un accident topogràfic que té al costat, La Regana.
Descendim uns metres, prosseguim caminant per zona relativament còmoda fins a arribar on sa talla el pas si no volem nadar. Pujam uns pocs metres que en horitzontal arribarem al tram més delicat i aeri que superarem gràcies a les bones preses de la roca. Superat aquest petit tram tornarem davallar uns 3 metres per arribar a ran de mar. Aquí aprofitem per menjar i descansar i veure a primera fila una regata de velers i disfrutem de les seves trabujades.

Reprenem la marxa direcció SE per grans blocs de pedra. A poc a poc anirem guanyant altura, passarem per costat d’unes grans mates i quasi ferrats als grans espadats. Les vistes son espectaculars.

Traspassat el promontori s’ens obri una gran «coma» , on podrem veure la sortida a la seva part alta, a l’esquerra d’un gran coval. Si ens fixem, anirem per un tirany no gaire definit però en restes empedrades. Cap a la part més baixa el tirany es bifurca en dos: un ve del cap la Regana, d’on venim noltros, i l’altre es dirigeix cap a n’Esquitxa i es Caló de s’Arena. La pujada es forta però quan ens anem atracant a la part alta en més pendent trobarem uns escalons picats dins la roca que ens facilitaran la pujada. Es tracta des davallador de sa Rossegada utilitzat pels pescadors per arribar a les seves pesqueres.

Superada aquesta forta pujada ens situa a la planícia de la Rossegada. Ara ens dirigim direcció W cap a les restes d’una barraca de guàrdia. Després de la conquesta cristiana de les nostres illes, molts dels musulmans fugiren i es refugiaren en el nord d’Àfrica, des d’aquelles costes i durant molt de temps començaren una activitat pirata que amb mes o menys intensitat perduraria quasi fins als segles XVII i XVIII.

Per fer front a aquest perill constant que sofrien les gents de les possessions del litoral es crearen les guardes de costa que s’emplaçaren a llocs de fàcil accés i pujada des de la mar a terra. Aquestes persones habitaven a barraques construïdes en el lloc establit i la seva funció era avisar el més aviat possible de les naus desconegudes que s’acostaven a Mallorca o eren albirades en alta mar.

Hi havia guardes de costa en es Pouet (s’Arenal), la Cisterna (Son Granada), l’Almadrava (sa Torre), Portell d’en Vaquer, Binibufani (s’Aguila), es Pas des Ases,Cala Retgell (Vallgornera), s’Enderrossall (Estalella) i s’Estanyol de Garonda.

veure fotoswikiloc75

524. Cova dels Diners

Publicada en de

 
Distancia total entre cuevas: 9.4KM.
Tiempo total actividad: 6 h.
Tiempo interior cueva dels Diners: 3 h.
Tiempo interior cueva de Genovesa: 1 h.
Altitud máxima: 115 m. (cima puig tovell)
Altitud mínima: -60 m. interior cueva dels Diners.
Desnivel Positivo: 182 m.
Desnivel Negativo: 154m.

524. COVA DELS DINERS i COVA GENOVESA O DE S’AIGUA.

La Cova dels Diners es una cavitat situada a Son Carrió, concretament en el Puig de son Tovell possessió establerta entre 1885 i 1893.
Son Carrió és un nucli de població que pertany al terme municipal de Sant Llorenç des Cardassar. Abans de la Conquesta, Son Carrió era conegut com a Cuyabelig. El 17 d’abril de 1876 fou erigit en llogaret, amb el nom de Sant Miquel.

Ens dirigim cap a Manacor, prenem la via de cincunvalació fins a arribar al desviament de la Ma. 4021 direcció a Son Carrió. A l’entrada del poble veurem a la dreta el bar Can Jeroni, prenem el carrer ( dreta) direcció Porto Cristo / S’Illot, fins a enllaçar amb la Ma.-4024 que agafem, en arribar a 1,300 km de recorregut des de la sortida de Son Carrió ens creuarem amb el cami de son Tovell,ho agafem a la seva esquerra, a 500 m. arribarem a l’entrada d’una petita urbanització ( esquerra), just enfront de la finca Puig Pedregós. Un camí ascendet asfaltat en mal estat amb un cartell que indica camí privat  sense sortida ens duria fins al seu final amb una barrera metalica tancada que es pot creuar per la seva esquerra, seguim per l’asfalt uns 6 m. on a l’esquerra surt un tirany descendent durant uns 20 m fins a arribar a l’entrada de la cova.

La cavitat té dues entrades, una tancada amb varetes de ferro el que impossibilita el seu accés, i l’altra entrada es realitza per una obertura rectangular. S’accedeix desgrimpant a través d’un petit pou que ens donarà accés a una gatera fàcil i seguidament a una petita sala. A partir d’aquí cal anar ascendint fins a la part més alta per arribar a la major sala que forma un espai global i on s’arriba fins a la profunditat màxima a -70 m.

S’han trobat fragments de ceràmica incisa prehistòrica i altres vestigis i per descomptat majorment espoliats, a més de materials de diverses èpocas, que completen la seqüència de freqüentacions humanes en la cova.
Destaca la gran quantitat de estagtitas excéntrticas de gran bellesa que es troben totes elles en el mateix racó.

Segons una llegenda la cavitat deu el nom als diners ( monedes ) que fabricava en el seu interior el contrabandista Antoni. Balley (a) Boter, en la dècada dels anys seixanta del segle XIX. Encara que la teoria més versemblant es que ve per albergar gerres ( tinajas) destinades a emmagatzemar aigua, d’aquí la gran quantitat de restes ceràmiques trobades. Una altre llegenda conta que  L’amo en Jaume Morret (Son Macià, 1927) diu que dins la cova dels Diners s’hi va perdre una cabra. Dies després, l’amo va anar a la possessió de Llodrà (a uns 5 km), i dins la cuina de la casa va sentir el picarol de la seva cabra que caminava davall terra.

El dia es pot completar visitant una altra cavitat, la Cova Genovesa o de s’Aigua, situada enfront del nº 14 del carrer Leonardo da Vinci de la Urb. de Cala Magrana. Encara que sense  neoprè únicament podrem contemplar la immensa salade 19 m de longitud, 11 d’amplària i amb un desnivell de 7,5  descendent i el seu llac final. Destaca la seva ubicació en un nivell inferior i que es troba envoltada per diferent vegetació ( figueres i ullastres) el que crea un bell microclima.

veure fotoswikiloc75

523. SA FOSCA PER PAS DES DURO

Publicada en de

 

Tipo: Circular

Distancia total recorrida
Tiempo total del recorrido:  .
Altitud máxima: .
Altitud mínima: .
Desnivel acumulado Positivo:
Desnivel acumulado Negativo:

Cordes: 1 x 40 m i 2 x 20 m.

 523. SA FOSCA PER PAS DES DURO.

Després que l’112 anunciàs desguàs de l’embssament del Gorg Blau decidim fer sa Fosca pensant que tots els gorgs estarien plens i que correria s’aigua. Idò no va esser així, tan sols corria un filet d’aigua suficient per mantenir  la majoria dels gorgs en mínimes condicions, no així el primer que ens topan, el gorg Aixuc fent honor al seu nom, després el dificultós i malait gorg de s’Olla de 2,5 m de fondària també aixuc, noltros per superar-lo obtem per l’esquerra fent el pas de la Ballarina ( IV)  vista la manca d’aigua la cosa no pintave gens bé.  Després els següents tobogans, el des Forats, el d’en Balti, del Parany, etc.. ja tenian un mínim de capdal aceptable gracis a les filtracions.

Iniciem el descens pel pas des Duro, també conegut en el temps com a pas des Porxo Esbucat, díficil pas que permet baixar des de s’Esquerda nom que rep la serra d’abrupta relleu que arriba al 548 m d’altura i separa la Terra de s’Esmolar i la Rota d’en Negre. La forma accidentada explica l’origen metafòric del seu nom. Antigament els caçadors l’empraven en les eixides per a capturar coloms. A partir d’una de les primeres baixades del torrent ( 1965), es comença a coneixer amb el nom de Pas des Duro degut al fet anecdótic de la troballa d’una d’questes monedes de cinc pessetes durant un ascens del citat pas. La primera part del pas es relativament «fàcil» pels que en saben. A la segona part molt més vertical i una mica més complicada, on destaca el petit pas per dins un forat conegut com a  la coveta de la Por, després arribarem al replà dels llorers ombrívol i perfumat.  Continuem ara per un tirany entre llorers fins el proper bot de 6 m, es el pas dels Arbrets, després ve un placa inclinada, després un salt de 10 m fer  salt de la Corda Vella, es diu així perquè fa anys els caçadors hi havien posar una corda fitxa. Posem la de 20 m per fer el salt sense haver de fer un cavi de corda suspesos a unes clavilles de ferro. Anirem rapelant amb tendència cap a la dreta per arribar a un replà on sa inicia una canal, primer ferem un ràpel escalonat  de 20 m, i en el seu final ens deixarà a la capçalera del darrer ràpel, abans d’arribar al tàlveg,  d’uns 10 m equipat amb grapes per facilitar la ramuntada.

Avui en día tot el pas está perfectament equipat amb anclatges i cordes fitxes.

Després d’una hora i mitja de descens arribam tots els companys al tàlveg del torrent des Gorg Blau, just a la sortida del gorg Aixut. Recordem que tots el passos  dins la Fosca són de  III grau  i algún de IV. Proseguim el descens arribant totduna al gorg de s’Olla completament aixut, el que ens fà pujar la tensió i on ens varem haver d’emplear a fons per pasar-lo i gracis als companys. Setim alivi al veure que el següen gorg del tobogán dels Forats te l’aigua suficient, on ja ens relaxem. Aviat arribem al comencement de Sa Fosca amb el seu bot de l’Acollonament de 17 m, li segueix  l’estret pas de sa Serp. Proseguim «el viatge» pasant per l’Escopidor seguit pel Foradi. L’aigua sa menten en òptimes condicions. Després de nadar uns metres ens arribem a la Plaça de ses Travessies i les primeres clarors provinents del sostre. Proseguim, pasem es caragol i tornem a veure claros, esteim en el  Pas des Cavallet, després d’un parell de gorgs arribem a la Plaça des Tremolor on novament ens arriba claror de l’exterior, senyal de que sa Fosca s’ha acaba amb els seus 500 m de recorregut. Ara ja en claror directa pasem per davall del pas dels Caçadors que constitueix la darrera dificultat important pel descens de sa Fosca, una escalons picats a la roca ens faciliten l’accés, encara que l’existència de verdet ho fa perillós. Després vendrá es Penyal Entravessat, dues gran roques encaixades enmig de les imponents parets li donen el nom. Després vendrà es Tur, es tracta de un  petit bot  on s’aigua ha anat dipositant gran quantitat de materials carbonatats que són coneguts amb aquest nom. Tot seguit arriba Es Passet, ja descrit per l’Arxiduc «Es remunta un tram del llit pedregós (del Torrent des Gorg Blau) excavat a les roques verticals, fins arribar al passet. Aquí entre les penyes, s’hi trobem moltes pruneres bordes». Probablement identifica un sencill pas situat abans d’entrar dins sa Fosca ( des de l’Entreforc).

Així com un no res arribem a l’Entreforc tot espectacle per la’altura del seus espadats de fins a 222 m. El topónim de Entreforc ja es troba documentat a l’any 1612, i també a 1630, amb la forma plural « Entreforchs», es podría explicar pel fet que a les proximitats hi conflueixen dos torrents més: El Torrents des Boverons i el Torrent des Horts. No obstant aixó, les dimensions dels seus llits no són comparables ambs el dels altres torrents ( des Gorg Blau i de LLuc), als quals tradicionalment se’ls atribueix l’origen d’aquest topònim.

Lloc on aprofitem per canviar-nos i menjar alguna cosa, vigilats per l’amagatall d’un famós soldat, la cova del Soldat Pelut, des de on em pogut disfrutar en altres ocasions  de la seva privilegiada situació.

La tornada la feim pel camí des Burgar, llarga  i dura pujada, únicament aliviada pel pensament  amb les chandis fresquetes  que prendrem al bar des Coll de sa Bataia. Durant el trajecte podrem anar contemplant les impresionants vistes sobre la serra de les Farines 547 m i el massís del Puig Roig de 1.003 m.

Durant la pujada pasem just pel costat de l’avenc de la Miranda de -88 m de profunditat, la planta és de 25 m de longitud i una amplària de més de 4 m a l’alvèol central.

veure fotosveure video

522. Sa Crivelleta i Pas de sa Bassa

Publicada en de

 
Tipo: Circular

Distancia total recorrida 10 Km.
Tiempo total del recorrido: 6 h. 30 m.
Altitud máxima: 455 m.
Altitud mínima: 104 m.
Desnivel acumulado Positivo: 478 m.
Desnivel acumulado Negativo: 478 m.

 522. SA CRIVELLETA I PAS DE SA BASSA.

Es comence a la finca pública de Mortitx un paratge extraordinari d’una superfície 719,27 hectàrees i situada a l’extrem costaner més oriental del municipi d’Escorca. Excel·lent ruta per fer-la a sa tardor.

Començarem a caminar pel camí de ses Basses, passarem per davant les bodegues de ses vinyes de Mortitx, després a unes barreres tancades amb un cartell que ens assenyala que entrem a la finca de Mortitx, la superam per un botador, a la dreta tenim una cabanya, continuem NO pel camí de ses Basses fins a arribar al refugi de Lavanor, que no s’ha de  traspassar. Amb el nom de Lavanor es coneix la contrada que envolta una plana elevada situada per sobre dels quatre-cents metres, encaixada entre el puig de ses Parades 509 m i el puig de les Moles 731 m i que desguassa les seves aigües cap al torrent de Mortitx. Aquestes terres, i principalment sa Tanca i es campet Rodó, han estat conreades des de la prehistòria com ho testimonien la ceràmica i les restes que trobam per exemple al coster del collet des Vent o al puig de ses Parades.

Darrera el refugi hi ha un portell pel que em de passar i anar ferrats a la paret fins a entrar a un «bosquet» de grans carritxeres, a la dreta podem veure una gran gabi utilitzada per guardar voltors, caminarem pel mig de carritxeres i sota les parets del Puig de les Parades 509 m. ( dreta).

Prosseguirem per dins una torrentera que aviat abandonarem N (esquerra) i seguirem pel coster del càrritx i per l’esquerra de sa coma que forma la torrentera, amb trams de tirany fitat, pel costat esquerre NO més accidentat i intransitable per tallats i cresteries de contínues pujades i davallades. Ens em de dirigir a un pas entre l’esquetjar rocós, senyalitzat per grans fites, que sa supera amb una petita grimpada. Ara se’ns obri una àmplia panoràmica extraordinària sobre els sementers des Rafal d’Ariant i el Musclo de ses Cordes, Puig Gros de Ternelles de 838 m fins a Punta Beca, i on ja s’intueix la gran davallada que ens espera. Però abans de començar a davallar i a la nostra esquerra podem veure el gran arc que forma sa Crivelleta amagada per una gran mata. Descendim uns metres i ens endinsem dins aquesta cova de la qual ens crida l’atenció el pont que hi ha al sostre i que separa l’ullal en dos.

Després sa comence a descendir a vegades per l’esquerra i per dins una torrentera fins a arribar a una zona planera, continuem per aquesta torrentera salvant els diferents desnivells per la dreta fins a arribar a la zona on hi ha una bassa, difícil de veure, coberta de pedres, la qual dóna nom al vertical pas de sa Bassa que farem més endavant.

Seguim davallant fins a trobar una roca/espoló a l’esquerra amb un gran forat, aquí comence el llarg Pas de sa Bassa,  a s’enfront i molt abaix el Bec d’Oca vist des d’una perfectiva molt poc vista i que no ens té acostumats, ja s’intueix lo que serà la davallada, comence un fort desnivell, que comencem per l’esquerra, passarem pel costat d’una gran paret vertical on hi ha dos grans forats ( esquerra) que sembla’n dos ulls d’una gran cara. Ja estem al Pas de sa Bassa format per diferents cornises molt aèries i a vegades estretes, que a poc a poc i en esment anirem superant, sempre amb el Bec d’Oca a la dreta.

Ja a el darrer passarem per una petita rosseguera direcció NE al gorg del Bec d’Oca, sense davallar massa, ja que no em d’arribar al torrent de Mortitx, sinó que anirem paral·lels al tàlveg i uns metres més amunt per anar davallant suaument fins al gorg i fer el paset de la dreta.

Seguim S uns 50 m metres remuntant el torrent per sortir ( esquerra) direcció al sementer dels ametlers, deixant a la nostra esquerra el Bec d’Oca, per un tirany molt definit fins a arribar a ses cases des Rafal d’Ariant o també Rafal de Mortitx i fins i tot Rafal de ses Maleses, una construcció ruinosa a dalt del Coll de s’Era, sobre el seu portal hi ha una placa estucada amb la inscripció de 1887 i alguns noms. mentre caminem podem veure a la nostra dreta la Penya del Llamp de 210 m i per on passa el camí des Rafal de Mortitx, pel pas de Ses Voltes de s’Ullastre que agafarem per sa tornada, un camí empedrat a l’inici i que transcorre per la Serra Mitjana, que després passa a ser un tirany molt marcat i definit i a s’ha arriba a un punt crític, mes o manco a cota 300 m, on una desviació l’esquerra ens duria al Llunyà Pla de les Vergues i a la Malé i finalment a la Torre d’Ariant, però em d’agafar el tirany de la dreta i seguir el mateix camí fins a les cases de Mortitx, durant el camí sa pot fer una petita aturada per veure la boca de l’impressionant avenc de s’Aigua amb els seus -130 m

flickr75wikiloc75

521. Salt de la Jonquera i Pas de sa Cabra

Publicada en de

 

Tipo: Circular

Recorrido Total de la actividad: 3.5 km.
Tiempo Total recorrido: 5 h 15m. (cordada de 7 personas)
Altitud máxima: 283 m.
Altitud mínima: 73 m.
Desnivel Positivo: 166 m.
Desnivel Negativo: 166 m.

521. Salt de la Jonquera i Pas de sa Cabra

Tornem per terres d’Artanenques, un indret carregat d’història de la conquesta, bé ja que hi som en contarem una mica; En 1230, el rei Jaume I el Conqueridor comandava les tropes catalanes que varen rendir als musulmans de les muntanyes d’Artà. La gesta està relatada en el Llibre dels Feits, que conta com un exèrcit de 35 cavallers armats muntaren per lo coll de sobre la muntanya per so que a aquella, exida neguna no les aparagués— i alguns centenars de soldats catalans i almogàvers a peu, els quals envestiren muntanya amunt —ésta era tan pendent e tan alta que acabava en punta, y la roca eixía a fora;  en mig d’aquella, havien estat fetes les coves, que cap pedra que vengues de dalt podia fer mal a les coves— varen rendir el 31 de març després d’un llarg setge, 1.500 sarraïns que resistien en les coves dels penya-segats de la muntanya, esperant reforços de Pollença que mai arribaven. Això succeïa en el barranc de la Jonquera, a les deu i mitja del matí del 31 de març de 1230, el diumenge de Rams.
Després una columna de 2.000 persones, 10.000 vaques i 30.000 ovelles, d’una llegua de longitud, sa dirigien penosament cap a Ciutat.

Recordem i tornem a lo nostro, estem en el punt de partida a l’Ermita de Betlem, 316 m . Comencem a caminar SW. pel camí que du al Bec de Ferrutx 528 m., passem primer per davant el cementiri i continuem per aquest bell camí fins a arribar a les antigues i abandonades cases de Can Virell, passem pel mig d’elles i anem cap a unes marjades. A partir d’aquí baixarem al torrent de la Jonquera arribant just a la capçalera del primer salt de tants sols 10 m., ens posem els arnés i muntem la corda per davallar. Superat aquest petit salt ens queda una caminada per dins la coma fins a arribar a la capçalera ben engorjada del gran salt de 60 m

Per muntar les cordes ho farem a la placa més allunyada del passamans d’1,5 m, que té una petita dificultat en estar el passamans més baix que la sortida, Però tenim l’ajuda d’una petita roca plana o pedal que gaire i cap mitja bota. Muntem les cordes de 60 m i iniciem el descens dels primers 40 m totalment volats que ens permet gaudir d’aquest indret tan fastuós. Després ve una successió escalonada de 20 m fins a arribar al gorg final.

Una vegada reunits tots iniciem el retorn pel vessant SO. (esquerra) amb pendents impossibles i només amb un sol punt dèbil, el Pas de sa Cabra. Per tastar aquest itinerari ho farem superant una pujada fins situar-nos ben a la falda dels penya-segat que vorejarem, tot duna podem veure una gran balma a la nostra esquerra a dalt, idò el pas penja just damunt sa balma, seguim fins a trobar, a pots metres, una depressió que ens facilitarà l’ascens. Comencem a grimpar direcció a un petit esperó que tenim al davant/esquerra. Aquí el terreny és planer i aprofitem per posar-nos els arnès i preparar la corda per fer un improvisat passamans.

El pas encara no el veiem però el tenim davant nostre uns metres mes a dalt, i cal atacar-lo directament, es tracte d’una cornisa ascendent estreta i quan dic estreta és que és estreta, aèria molt aèria, amb només dues preses per ses mans i una aritja que te frega sa cara, el que el ho fà delicat, no pots badà.

Superat el pas de sa Cabra toca menjar i descansar, mentre t’imagines per aquest pas els musulmans perseguits pels soldats catalans….

Des d’aquí continuem NE i accedim a la part alta directament per la carena, sense traça, anirem superant petites comes, i tot el temps amb el torrent a la nostra esquerra i abaix.

En arribar a la part més planera vorem un petit pinar idò l’em de deixar a la nostra dreta i seguir fins a trobar el camí de s’Ermita. I la Coma dels Captius, i d’aquí als cotxes. Donant per acabada l’excursió d’avui.

flickr75wikiloc75

519. Puig de sa Font, Puig de sa Torra, Puig de sa Torreta i Coma des Cocó des Voltor.

Publicada en de

 

Tipo: Circular

Distancia total recorrida: 9 Km.
Tiempo total en el recorrido: 6 h 55m. ( se puede hacer en 5 horas)
Altitud mínima: 590 m.
Altitud máxima: 1072. m.
Desnivel Positivo: 624 m.
Desnivel negativo: 624 m.

Torre de sa Mola de Tuent

519. Puig de sa Font E. 1.071 m, Puig de sa Torre 1.058 m, Puig de da Torreta 1.049 m. Comellar des Cocó des Voltor.

Quan ens dirigim amb el cotxe cap a la Font des Noguer varem veure un incendia amb grans flames just en el Coll de s’Escudella sota els peus del Puig de ses Vinyes i el Puig Major, avisem immediatament al 112 donant-los la senyal exacta. Arribats a la Font des Noguer i comencem a pujar, veiem que la fumarada que surt per darrere del Puig de ses Vinyes va en augment, al que vam tornar a avisar al 112 ja que des del primer avís ja habia passat una hora i ningú havia acudit a extingir-ho. Donada la voracitat del mateix la companya Maria va insistir de nou diguen-li que podria tractar-se d’una crema controlada, al que nostra companya els va contestar que de controlada res de res i que com es pot donar-se aquest tipus de permís en aquest lloc, que diu el PORN i la UNESCO ?, resumint que si en mitja hora no vehiem els efectius sufocant l’incendi es procdederia a presentar denúncia corresponent. Les Flames ascendien pel contrafort de sa Cadira de sa Reina. Als vint-i-cinc minuts apareix l’helicòpter que va començar a fer viatges des de l’embassament a l’incendi i als pocs minuts es van començar a escoltar les sirenes dels bombers, ,etc.. Ara sí parexia que estava controlat, amb el que vam poder prosseguir la nostra ruta.

Sortim de la Font des Noguer dirección al Coll de sa Coma dets Ases, creuat per una paret amb un portell que NO travessem. Anirem en tant que sigui possible pel seu costat esquerre NE, i fins i tot descendirem uns metres per entrar en una crivella o bretxa, que al seu final grimparem per superar i passar a l’altre costat de la mateixa paret mitgera de pedra. Enfront de nolstros ja podem albirar el impresionant muralló del Puig de sa Font W. de 1028 m, i a la seva falda en el serral una altra paret mitgera  i  un solitari pi. A ell ens dirigim.

Una vegada situats sota les impressionants parets, anirem faldejant a mitja altura tot el macis del Puig de sa Font W. 1.028 m Als pocs minuts passem pel costat d’una creu metàl•lica amb una placa que van posar Els Voltors en el Nadal de 1993, creiem que aquesta creu és la mateixa que estava en el cim i que no sabem porquè ha aparegut en aquest lloc.

Passarem per davant de tres centenàries heures trepadoras. Prosseguim el nostre recorregut fins a arribar a la seva part mes estreta on s’ajunta la paredassa de la dreta amb una gran roca a la nostra esquerra i just al mig tancant el pas una altra petita paret de va partió que superem sense dificultat. Seguim i se’ns obre una àmplia panoràmica sobre el Morro d’Almallutx 1.064 m, separat de nosaltres per un ampli coma. Molt mes a prop i davant veurem un pi, punt on girarem SE dreta i en fort ascens ens situarem en un serral. Arribats a ell a la nostra esquerra aniríem al Morro d’Almallutx i a la nostra dreta pujaríem al Puig de sa Font E. 1.071 m, i a aquest últim ens dirigim. En pocs minuts aconseguim el cim, recompensats per l’impressionant espectacle natural de gran part de la Serra i  des Raiguer.

Prosseguim per la carena S. fins al Puig de sa Torre d’1.058 m. seguim fins a l’última elevació de la mateixa, el Puig de sa Torreta 1049 mts, on en el seu cim hi ha les restes del que va ser un punt geodèsic. Seguim gaudint de les impressionants vistes sobre el barranc d’Almadrà, el Puig de s’Alcadena i el Castell de ‘Alaró.

Ara hem de descendir direcció E. fins al tàlveg d’un torrent que passa pel Clot de s’Aigua. El terreny és molt càrstic i pedregós, però arribem al tàlveg sense més dificultat. L’entorn encaixat del torrent és espectacular.

Continuem el descens per la riba del tàlveg, primer per l’esquerra i després per la seva dreta, aprofitem el pas per un antic camí de ferradura, que en algun tram es conserva explendidament.

Fem una para per menjar en el tàlveg del torrent sobre una roca plana en la qual hi ha un cocó. Una vegada descansats proseguim la marxa, més endavant passarem per un altre cocó, aquest amb nom el Cocó des Voltor.

Quan el torrent es torna  estrènyer ho salvem per l’esquerra que ens situa al començament de la Coma des Cocó des Voltor, impressionant en estar envoltats d’impressionants penyasagats. Només començar hem de vorejar una rosseguera pel seu costat esquerre, seguidament el terreny es transforma en grans i ha vegades enormes blocs que anirem sortejant, i a poc a poc ens anirem acostant a una zona poblada per pins on transcorre el camí que va al refugi de Tossals.

Arribats al camí, just enmig del Penyal Salt des Cans ( dreta)  i del Morro de sa vaca ( esquerra), ambdos impresionants,  girem dreta NW., arribarem al Pas LLis que superem en descens ajudats per unes cadenes que fan de passamans.

Prosseguim pel camí i als pocs minuts arribem a un punt clau on comença una forta pujada direcció a la Coma dets Ases, ho podem situar perquè hi ha un cartell que avisa de caça major, idò just sota el cartell i paral•lel al camí hem de descendir fins al tàlveg del torrent d’Almadrá, es tracta d’una sortida d’emergència pels torrenters equipada amb químics. Una vegada en el tàlveg i atès que està sec aprofitem per remuntar uns metres fins al primer salt i admirar l’espectacularitat, ens donem la volta i tornem al punt d’arribada al tàlveg. Llavors tenint a la nostra esquena el camí d’arribada podem veure o intuir enfront de nosaltres per on pujarem, i ho farem de dreta a esquerra al costat de la paret, per després enfilar recte fins a arribar a la tuberia de Emaya. Ara es tracta de seguir per la tuberia, travessar el túnel, superar el fort desnivell, i ja mes a dalt tornar a travesar el torrent de Almadrá i arribar al pas des Forat, des d’aquí a l’embassament i als cotxes que tenim en la Font des Noguer.

Naturalment no podem faltar ses xandis fresquetes a sa Tafona de Caimari.

flickr75wikiloc75

518. Cova de Can Sion

Publicada en de

Distancia total recorrida: 4.5 km.

Tiempo total, incluido recorrido interior cueva: 6 h.30m.
ir y volver a la cueva: 1 h. 30m.
Altitud minima: 149 m.
Altitud maxima: 380 m.
Desnivel positivo: 358 m.
Desnivel negativo:358m.

518.Cova de Can Sion

L’itinerari d’avui el comencem a l’oratori del Roser Vell. Construït probablement en el segle XIV, aquest temple està dedicat a la Verge del Rosari patrona de les batalles.

Ho fem des d’aquí i no per l’opció curta pel camí vell de Campanet i les cases de Can Sion, per evitar problemes de pas i d’aparcament de vehicles. Prenem pel camí asfaltad de can Bosc, aferrat a l’oratori, que arriba fins a la possessió de l’Assarell. Continuarem per aquest camí uns quants quilòmetres. Quan el camí comence a pujar arribarem a una corba a la dreta de 180º, després en ve una altra a l’esquerra i al final de la recta una corba de 45º a la dreta, on hi ha una petita esplanada amb una olivera al mig, on hi cabem tres o quatre cotxes. Aquí comencem a caminar SO per un tirany més o manco definit, fins a arribar a la falda del muralló que envoltarem fins arriba a una torrentera que traspassarem. Ara ja en ascens arribarem a una ampla pista que seguirem (dreta) fins que s’ha acaba en un revolt amb un forn de calç (212 m). Sortirem de la pista per l’esquerra endinsar-nos a l’alzinar de can Bosc superant un fort desnivell. Em d’anar pujant per l’esquerra de la torrentera, anirem trobant sitges, fins a arribar a una paret de partió amb un portell. L’extravasem i ens situem en un ample comellar amb un desnivell important, aquest comellar acaba a la part superior amb una paret de partió amb un botador de pedra de tres escalons que ens facilitarà el pas a l’altre vesant, es el coll d’en Tibora ó Tibova ( 376 m.).

La vegetació ha canviat radicalment, em passat d’un alzinar a garriga. Ara s’inicia el descens, que s’ha agraeix, pel tirany fins a enllaçar amb una ampla pista que puja des de les cases de Can Sion i arriba molt a prop de la Cova de Can Sion. Arribarem a aquesta pista a una corba on hi ha un gran pi caigut. Continuarem per la pista ( esquerra) en lleugera pujada fins al seu final.

Una fita a la dreta ens assenyala l’inici en davallada pel tirany que ens portarà al forat d’entrada a la cova, a 305 m d’altitud

Segons la revista Endins núm. 33 de novembre de 2009, la cova de Can Sion ocupava el 8è lloc amb els seus 1.811 m de recorregut. Però uns estudis recents pareix que han arribat als 3.263 m de recorregut (CCM 2014), per tant aura millorat el seu rànquing.

Té una important colònia de ratapinyades

Cal destacar que a la seva cota inferior s’ha detectat CO2 al 5,5%.

No descriuré la zona recorreguda perquè seria quasi interminable i perquè encara ens falta recorre bona part. La visita es pot fer en direccions; Ja, dins seguir recte, i en descens, direcció NE visitem la part dreta de la cova, nosaltres arribem -60 m.  O bé, en entrar, a uns metres, direcció NO,esquerra, entrem en unes sales de grans dimensions i d’una bellesa comparables a altres coves, de la nostra roqueta.
Desnivell màxim, dins de la cova, -100 m, però ja en un 2º nivell. La visita es realitza bàsicament en un nivell horitzontal, sobretot la part NO.

Per tornar als cotxes desfem les passes fetes

flickr75wikiloc75

517.Cingle de Bufaranyes i Penya de la Cova dels Morts

Publicada en de

 

Distancia total recorrida: 7 km.

Tiempo total invertido: 6 horas.
Altitud mínima: 81 m.
Altitud máxima: 388 m (track indica 407m)
Desnivel Positivo: 593 m.
Desnivel negativo: 593 m.
gripada de salida, por chimenea de 60 m. (grado l II).

517.Penya de la Cova dels Morts (388 m.)  i Cingle de Bufaranyes

La ruta d’avui comence al Km-12,100 de la Ma-2210, la carretera que va al far de Formentor. Anirem per uns dels indrets mes espectaculars, la cinglera de Bufaranyes.

Dons idò comencem a caminar direcció a Pollença ( SO ) per la pista que hi ha ha paralel a la carretera. En uns 2′ arribarem a un primer encreuament, a la dreta davallariem fins a cala Figuera noltros seguim esquerra per la pista i traspasem una barrera de fil ferro oberta, proseguim 1′ i arribem a un altre encreuament, aquí agafarem dreta, pasats uns 4′ arribem a un altre encreuament i girem esquerra, a la dreta aniriem al Cap de Catalunya. En aquest punt arribarem a la tornada. Caminarem fins trobar una pared seca i uns pins caiguts, els traspasem. Ja esteim en el Clot d’en Burgar, a la dreta tenim una torrentera, així que millor anar pujant pel roqcam de l’esquerra, pasarem per unes resters talaiòtiques.
L’objectiu inmediat al tenim enfront a dat es el coll, es fácil de veure perquè a la dreta te un esperó i a l’esquerra la impresionant Penya de la Cova dels Morts 388 m.

Arribats al colladet, decidim pujar a la Penya de la Cova dels Morts 388 m que ens durà una hora el pujar i davallar.

Tornat al colladet ens dirigim al coll de l’Home per iniciar una trepidant davallada ambun fort desnivell fins a les Fonts Salades, per un terreny de rocam i càrritx. Arribats quasi al final de la rosseguera girem esquerra per situarnos a l’inmensa cinglera de Bufaranyes. Lo primer que ens crida l’atenció son els forats que hi ha a a la punta de les Fonts Salades que son uns bufadors naturals, d’aquí suposam que li ve es nom de Bufaranyes. També a la mateixa pared podem veure uns altres forats que forman una o mes caras fantasmagòriques.

En tot moment procurarem caminar pel tirany que està bastant marcat i que transita per la part mes alta. A mitjan cami de la cinglera podem veure a l’esquerra i uns 30 m mes a munt un coval del que ignoram el seu nom ( Cova del Blanquet pot ser ¿?), però no ho tenim del tot confirmat, Té petites exurgèrncies d’aigua i terreny argilós. Com no esteim en temps no hem pogut gaudir de les floracions de les Petònies « Paeonia Cambessedesii», una planta endémica de Mallorca, Menorca i Cabrera, ja que aquest indret en té una gran concentració.

Proseguim i ens dirigim al forat de dalt de la punta de les Font Salades, on descansarem i menjarem alguna cosa. En acabar baixam uns metres pel costaner N per entra a un altre coval, sense masa interés.

Ara tal vegada ens queda la part més dura, un fort desnivell proper als 45° fins a arribar mal coll que separa els dos vessant de la cinglera. Just uns metres abans d’arribar al coll i aferrat a la paret podem veure la boca de l’avenc de Bufaranyes de -29 m..

Prosseguim per aquesta costanera amb abundant vegetació de pins a la part més baixa i càrritx i coixinets de Monja a la part alta, que dificulten la progressió.

Superarem una àmplia cornisa atapeïda de càrritx, tot seguit pareix que el «camí» s’ha acaba i no podem seguir, però no és així, hem de davallar uns metres aferrats al càrritx i dirigir-nos en fort pendent a un escaló més avall.
El proper és veure un esperó on just comence la «sortida» de la cinglera. De tot duna ens pareix quasi impossible, però si ens fitxem podem intuir per on ascendir. Es tracta de fer una llarga grimpada d’uns 60 m per una cornisa aèria en diagonal esquerra/dreta, fins a arribar a l’esplanada des d’on s’inicia l’ascens al Pal 434 m.

El descens ho fem per la part posta a la pujada, que és la ruta que puja al cim del Pal 434 m, una torrentera, passarem pel costat de la Cova dels Morts que abandonarem per la dreta quasi arribem a la part més planera. Prosseguirem per un tirany que en portarà a una àmplia pista o talla-focs, per a després girà esquerra per una còmoda pista fins al punt on ens hem desviat al matí. I d’aquí als cotxes..

flickr75wikiloc75

516. Pas des Coconar, pas de sa creu, cingle des Cairats

Publicada en de

 

Tipo: Circular
Distancia total recorrida: 13 km.
Tiempo total empleado: 8 horas. (se puede hacer en 5 horas.)
Altitud mínima: 412 m.
Altitud máxima: 934 m.
Desnivel positivo: 657 m.
Desnivel Negativo: 657 m.

516. Pas des Coconar, Puig des Boixos, pas de sa Creu, Cingle des Cairats.

L’excursió la iniciem en la urbanització S’Arxiduc a Valldemossa i ens acompanya’n els nostres amics «Tocats del Bolet» d’Eivissa, que ens acompanyaran uns dies per la Serra. Arribem A Valldemossa des de Palma per la carretera Ma-1110. Abans d’arribar A Valldemossa, a l’altura del quilòmetre 17’200, poc abans d’arribar al poble, vam girar a la dreta per a accedir a aquesta urbanització. Ascendim pel carrer Àustria i a la nostra esquerra veurem una sèrie de xalets, hem d’aparcar en els voltants del que té en la porta una placa amb la inscripció Toscana 18 (antigament la denominació del carrer era Toscana, avui dia Xesc Forteza). A la dreta veurem una barrera metàl·lica (en la columna de l’esquerra hi ha pintada una fletxa vermella) i a l’esquerra de la pista de terra un rètol de fusta (Refugi). És l’inici del Camí des Cairats una de les rutes tradicionals d’ascensió al Teix. El camí planeja i al cap d’uns 3′ arribem a una primera barrera metàl·lica, amb pas a la dreta per una porteta. El camí segueix planejant i als 5′ arribem a un portell sense barrera. Seguim per la pista de terra, sense prendre cap dels camins que apareixen tant a dreta com esquerra, i 1′ després veurem a la nostra esquerra la captació d’aigua Pou Nou Sa Coma II. S’inicia una pujada lleugera i als 3′ arribem a un portell amb barrera metàl·lica i pas canadenc. Seguim de front per la pista i al’ 1 passem per un portell sense barrera. Continuem per la pista amb pujada lleugera i als 3′ veurem a la dreta les restes d’una caseta es la font de na Rupit (461 m), avui en dia la font està totalment abandonada i en estat de ruïna. Antigament l’aigua sa comercialitzava i sa deia que tenia propietats terapèutiques per l’estómac, els ronyons, l’obesitat i un caramull de remeis més. Aquí podeu llegir una curiosa llegenda d’aquest indret.

En aquest punt ( sa font de na Rupit) abandonem la pista per l’esquerra travessant el petit torrent, de seguida s’inicia una forta pujada per zona entre rosseguera i carritxera. Primer la tendència es anar cap a l’esquerra fins a topar-nos amb una paret de partió, per tot seguit girar N (dreta) i seguir pujant i superant el fort desnivell ajudats per les fites i les fletxetes vermelles tant familiars. En algun moment haurem d’utilitzar les mans. Arribats al peu del penya-segat, lloc caractèristic pel seu color vermellós ens enfilarem per un xemeneia plena de carritxeres, que ens situarà per l’esquerra a dat d’un resalt rocós, es tracta del pas des Coconar (621 m) . Per superar-lo ens haurem d’emprar a fons amb les mans i pot ser ajudar a qualcú amb un cordino. Continuem ascendint pel rocam en ziga-zaga fins a arribar al Plà dels Cairats, l’alternança de cingles, no és la part més alta simplement és una zona més planera per la que continuarem direcció NE direcció a un pinar, què abans d’arribar-hi i si ens volem desviar uns metres cap a la dreta sobre el penyasagat podrem veure uns enormes cocons o gors plens d’aigua, una vegada vists tornem enrere pel tirany planer direcció als pins. Seguim ascendint NO per arribar a un tàlveg pel qual seguirem pujant fins a arribar a la part més alta, un gran altiplà amb una solitària alzina. Prosseguim en lleugera pujada per la dreta el que seria la carena fins a arribar al cim del Puig dels Boixos (927 m), un bon lloc per contemplà l’àmplia panoràmica mentre dinem i recuperem forces.

Ens posem en marxa direcció N a la recerca de la cova de s’Aigua, situada enmig del plà de ses S’Aritges i el Puig Gros, utilitzada antigament pels pastors condicionada perquè el remat pugui beure.

Ara potser vengui la part més complicada i embolicada, ja que hem de descendir ( dreta) per dins un alzinar, una zona sense fites i mal d’orientar-se. Arribarem a un rotlle de sitja i una barraca, prosseguim fins a arribar a un magnific cami de ferradura que transita per un espectacular indret, proseguirem uns centenars de metres i travesarem una petita torrentera, voltarem a la dreta i arribarem al pas de sa Creu, una bretxa excavada a la roca. Prosseguim en descens fins a arribar a un aljub ( dreta), just davall de la pista GR 221 i a tan sols uns 50 m del refugi des Cairats arribarem a l’àrea recreativa on hi ha sa Font des Polls (661 m). En aquest punt, a l’esquerra de la pista, arrenca el camí des Caragol (rètol de fusta Serra des Cairats) que hem de prendre. Al principi presenta una pujada mitjana/forta, a 1′ passa a forta i posteriorment molt forta. Als 8’/9′ en una corba a l’esquerra veurem una fita i l’inici d’un camí per la dreta que em de agafar Als 8′ passarem per una sitja i en 4′ més arribarem a un petit espoló amb una fita a la dreta. Aquí deixem el camí i prenem la sendera de la dreta, descendent. Seguint les fites i les marques vermelles, arribem a la part superior del Pas d’en Priam, que no anem. Prosseguim per dins l’alzinar, una zona carbonera de Son Moragues, ara es tracta d’arribar a la part alta i planera, per després iniciar el descens fins a una àmplia pista que ens durà fins al GR 221 per on em passat avui matí, i d’aquí als cotxes i a fer una xocolata amb coca de patata.

flickr75wikiloc75

513.Cova-Avenc de can Millo o Coanegrina

Publicada en de

 

Distancia total recorrida, hasta el Avenç: 11.01Km.

Tiempo total empleado, incluido interior cueva: 8 h.

Altitud mínima: 204 m. (justo Possesió en Can Millo.)

Altitud máxima: 468 m. (punto de partida)

Altitud entrada cueva: 277m.

Desnivel Positivo: 465 m.

Desnivel Negativo:465 m.

Atención: Concentración de 3,4% de CO2 en verano.

513.Cova-Avenc de Can Millo o Coanegrina.

Aquesta cova-avenc sa li coneix amb varis noms; Avenc de Cohua Negrina, Cova de Can Miró, Cova de Coanegrina, Cova de Can Millo o de Ca na Milló.

L’accés a l’avenc és a través d’un tirany que parteix de darrere les cases de Can Millo i Can Damià. La cova es troba al costat esquerre de la Coma d’en Soler o Comellar de Ca sa Coanegrina, a la part superior de l’alzinar que cobreix aquesta àrea. L’entrada ha estat modificada per l’home engrandint el forat principal d’accés i col•locant-hi uns escalons de pedra i terra.

Si bé la cova és coneguda des de temps prehistòrics, el seu coneixement més exhaustiu ha estat fet al llarg del s. XX. L’eminent geòleg Bartomeu Darder Pericàs el 1932[1] escrigué: «En la isla de Mallorca se había indicado que la sima denominada Avenc de Cohua Negrina, en la finca de Son Pou, de Santa Maria, daba a un río subterráneo, y al descender a ella pudimos comprobar que se trataba simplemente de dos baches de unos dos metros cuadrados de superficie». Cal destacar les exploracions dutes a terme el 1917 i les de 1953

La via més coneguda es localitza a l’extrem est i té l’accés a través d’una galeria de sostre baix que du al pou principal. Aquest pou té una baixada inicial de 5 metres seguits d’un pendent llenegadís d’uns dotze metres més. A partir d’aquí s’inicia una vertical de trenta metres més que acaba a una planta situada a la cota -37 m. La cavitat llavors manifesta una tendència horitzontal allargada en direcció est.

L’altra via de baixada s’inicia amb tres metres verticals i arriba a una sala de considerables dimensions. En aquesta sala s’hi localitzen un conjunt de restes òssies fossilitzades d’un nombre indeterminat d’individus del petit caprí endèmic Myotragus balearicus. Després es davalla per un rost que du a un nou pou d’uns quinze metres de vertical, del qual parteixen un seguit de galeries de caràcter laberíntic, fins a arribar a la mateixa cota -37 m. de la primera via. A la part terminal s’hi observa, escrit a llapis sobre la roca, una relació de sigles i s’identifica el GES Grup d’Exploracions Subterrànies, amb data 2 d’abril de 1953. Seguint per passatges d’aspecte caòtic s’arriba a la capçalera del pou final que du a la «Sala des Fang», de grans dimensions,(30 x 20 x 8 ) a la cota -71 m, 3,4% de Vol. de CO2 a l’estiu.

Font: Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure
Font; Corpus Cavernario

flickr75youtube75wikiloc75

512.Nas del Dimoni i Puig Caragoler des Guix

Publicada en de

 

Tiempo total ruta: 6 h.

Distancia total ruta: 5 km.

Altitud mínima: 548 m.

Altitud máxima: 929 m.

Desnivel: 456 m.

El descenso desde Puig Caragoler hasta Sa Bretxa Vella, siempre por la cadena, tiene una pendiente media del 50%

512.Nas del Dimoni gran 865 m i Puig Caragoler des Guix 910 m

Curiós topònim, el Nas del Dimoni ho formen dues enormes i espectaculars agulles, situades al «NO» del cim del Puig Caragoler des Guix 910 m, accedir-hi és bastant delicat, i més amb un dia amb fortes ventades superant els 40/50 km/h, per això hem renunciat pujar a la segona agulla petita).

Em sortit del restaurant del Coll de sa Batalla després d’haver-hi fet un cafetet i des d’on ja podem veure l’impressionant agulla del Nas del Dimoni, baix l’espadat del Puig Caragoler del Guix.

Prenem cap a Comafreda i uns 200 m abans d’arribar al portell amb la barrera que dóna entrada a la finca, ens sortirem del camí (esquerra) cap amunt per dins l’alzinar, als 6de pujada sortirem a un antic camí de carboners, que agafarem per seguir fins al seu final. Ara es tracta de seguir les fites fins a arribar a la paret de partió de la finca de Comafreda que no traspassarem, seguirem pujant paral·lels i en ziga-zaga. Ben aviat ens situarem davall de l’agulla petita. Ara seguirem en diagonal esquerra en lleuger ascens direcció a l’espoló i un redol planer on podrem admirar la immensa panoràmica. Prosseguim l’ascens entre carritxeres i a prop del contrafort del puig Caragoler des Guix 910 m fins el que pareix el final, arribat en aquest punt baixarem uns metres per anar a la capçalera d’una vertiginosa canal, la referència la tindrem a la part superior de la canal que té un marget estratègicament construït que superarem sense dificultat, gràcies un fil ferro fermat a una estaca de ferro a la nostra esquera superior. Des d’aquí ja intuïm el Nas del Dimoni gran 865 m però abans de coronar el cim hem de superar un delicat tram. Primer descendirem uns metres per una cornisa i ens situem al comencement d’una petita canal que s’enfila, ens ajudarà a superar-la dues grapes. Superem aquest primer ressalt i quedem en un petit calladet, on per cert el vent bufa molt fort, ara hem de superar el tram pot ser mes delicat i per això muntem un cordino de seguretat en tot aquest tram i el superior, desgrimpem uns metres fins a arribar a una grapa, prosseguim fins a un pi i des d’aquí seguim ascendint fins a arribar a una paret que superarem gràcies a tres grapes més ben col·locades. Ara ja estem a la part alta de l’agulla, només ens queden 4/5 metres per coronar el cim. Fem les fotos i davallem tot duna perquè les ventades són molt fortes i ho fan perillós. Descartem anar a l’agulla petita.

Tornem enrere fins al contrafort per seguir direcció SO, és una zona de carritxeres amb diferent es pujades i davalles i alguna desgrimpada fins a arribar a una pala que ens tanca el pas, aquí se’ns obri la via per on grimparem deixant un ninot a la nostra dreta, a poc a poc el tram s’ha anirà estrenyent fins convertir-se amb una escletxa que ens donarà pas a la part superior de la carena, donant així per acaba la llarga grimpada.

A la nostra dreta tenim el puig des Grau 867 m i al fons el puig de n’Ali 1.038 m, i a la nostra esquerra el proper objectiu el puig Caragoler des Guix, prenem la marxa fins al cim per un terreny càrstic i difícil de transitat. Arribats al cim no s’hi pot estar de la ventada que far i decidim iniciar el descens direcció O seguint en lo possible la carena.

Si abans el terreny ens havia paraescut complicat, ara aquests terrenys de rellars resulten intransitables. Aquí el lapiaz agafa les formes exocàrstiques amb solcs tremendament esmolats, una caiguda et xapa en dos.

Superat aquest infernal terreny, arribarem a una zona boscosa totalment diferent i a pots metres a l’antic camí de LLuc (GR 222) a tan sols de 50 m abans de la Bretxa Vella.

flickr75wikiloc75

511.Torrent des Comellar d’en Corso i Torrent de Es Ratjolí

Publicada en de

 

Data: 28/01/2017

Tiempo total : 4 h. ( 4 personas)
Distancia total recorrida: 6.5 km.
Distancia torrente, descenso: 1.200 m.
Altura mínima: 78 m.
Altura máxima: 370 m.
Desnivel total : 296 m.
Rapel máximo: 40 m. ( 20 +20 existe una reunión /fraccionamiento a -20 m en el centro del descenso)
Material: 2 x 40 m + 1 x 20 m.

511.Torrent des Comellar d’en Corso i Torrent de Es Ratjolí. Puig d’en Macià Andreu (416 m)

Avui hem fet de tot. Hem descendit el torrent del Comellar d’en Corso, hem recorregut la serralada de les Serres, i hem remuntat el torrent des Ratjoli o Rajoli.

Comencem al coll de sa Gramola (356 m) , sota els espadats del puig de l’Avenc i a poca distància del pla de l’Evangèlica vora el km 106 de la Ma-10, avui recovertit en àrea recreativa amb aparcament després de sofrir l’incendi, que cremà el 2% de la Serra de Tramuntana i fou considerat el més important de la història de les illes, fou un incendi forestal que es declarà a aquest municipi i que estigué actiu des del 26 de juliol fins al 13 d’agost del 2013.
El coll de la Gramola deu el seu nom al fet d’estar situat dins terrenys de l’antiga possessió de la Gramola, les cases de la qual es troben no gaire lluny de les del Rajolí. El nom de la possessió prové de Robert Gramola, a qui el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, l’any 1232 cedí el domini útil d’aquesta contrada.

En posem en marxa direcció Oest pel camí de ses Basses que es dirigeix a la Trapa. En 1 minut passem per davant una casa a la dreta i el seu costat el camí de sa Guixaria que baixa pel comellar del mateix nom i que utilitzarem de tornada.

Prosseguim per la pista fins a arribar al camí de Can Panxeta, davallarem pel camí fins a arribar a la barrera amb el tancat de reixa, la voragarem per la dreta fins deixar-la darrere nostre. Continuarem amb lleugera davallada fins al tàlveg del torrent del Comellar d’en Corso, del que destaca’n els seus dos salts de 30 m, el de 42 m i l’espectacularitat del seu tram final, i perquè el torrent estava ben actiu.

Mentre uns fan el descens del torrent jo recorreré la serralada de les Serres (364 m) fins al Puig d’en Macià Andreu (416 m) i tornada per la pista que ve de la Trapa, el camí de la Guixaria, el camí del Rajolí fins a la capçalera del torrent del Rajolí on esperaré als companys.

El torrent del Rajolí baixa bastant actiu amb aigua que ha anat replegant dels comellars que formen la conca. Per tant sa disfrutada está asegurada.

La capçalera del torrent del Rajolí està completament bruta de restes d’arbres arrossegats per les intenses pluges recents i a causa del greu incendi de far uns anys i què he comentat abans. La zona que s’utilitza de pujada per salvar el darrer salt de 26 m ha canviat degut a desllisaments recents.

Una vegada superat els ressalts ens situem fora del torrent en el coll des Carregador des Rajolí, l’antiga cala Gramonia, on comence la pujada pel camí des Rajolí, sortim de la finca pel magnífic botador integrat a la paret de la barrera, prosseguim pujant fins a arribar a una corba que fà 180°, de fet és la darrera abans d’arribar a la carretera, on a la dreta hi ha un camí ample, es tracta del camí de la Guixaria que ens portarà pel comellar de la Guixaria fins devora l’àrea recreativa del coll de la Gramola, donant així per finalitzada la ruta d’avui.

flickr75wikiloc75

509. Es Rutló des Massanella

Publicada en de

 

Es-Rutló-des-Massanella-(32Data: 14/01/2017

Tiempo total de la ruta: 6 h.
Distancia total recorrida: 13,200km.
Altitud mínima: 169 m.
Altitud máxima: 813 m. (track 791 m)
Desnivel Positivo: 679 m. ( por dentro del encinar, después del desvío 550 m.)

icono empleo manos

509. Es Rutló des Massanella

Un rutló és una pedra de forma tronco-cònica, que s’emprava antigament a les tafones per esclafar les olives i treure’n l’oli. Rutlons de majors dimensions s’empraven per aplanar els camins o els trespols de les eres.

Un dia raro, fa de tot, fred, un intent de calabruix, calor quan surt el sol, vent, ennigulat… així i tot comecem a les cases de Massanella, pasem per la caseta del guarda i paguem el quatre euros,

Continuem caminant pel cami de Massanella i Mancor direcció a ses cases de Can Bajoca, acompanyats per sementers conreats, oliveres i pel torrent del Corral Falç que davalla per la nostra esquerra.

La propera aturada a la Coma des Mart on sa trobem les cases de Can Bajoca de dues plantes que fou importatn centre agrícola ja que disposava de tafona propia.

Proseguim pel camí que a poc a poc va augmentant el desnivell. L’entorn canvia per donar pas a un lloc d’abruptes costers rocosos, es la zona de la barrancada, format per la Serra Mitjana a la nostra esquerra i pels estreps sud.occidentals del Puig de sa Fita (880 m), a la nostra dreta, aquesta com a continuació de la part mes abrupte i rocós del Puig de n’Alí (1.020 m) i al costat el cingle de la Tafarra ( 740 m).

Arribarem a la part mes engorxada anomanada l’Arreplegada, que rep el nomb perquè era el millor lloc per replegar el bestiar.

El camí prosegueix pujant direcció a la Caseta des Bosc, però abans pasarem per devant es Porxo des Porcs ( dreta), suposadament on es guardavan els animals després de haver-los replegat.

Després podem veure a la nostra esquerra un impresionant cami empedrat que surt des de dins mateix del torrent, que de tornada hi pasarem.

Tot seguit arriben a la Caseta de Bosc, una preciosa i ben conservada casa, amb forn de pa i cisterna al seu costat. Al darrera poden veura sa casa de Es Castellot. Feim una aturada per beure i menjar alguna cosa.

Seguim endevant, ara pel cami que puja en dirección NE ( dreta) per la coma des Bosc de Massanella. Aviat pasarem per una torrentera que ve de sa coma Gran, després deixarem a la nostra esquerra un primer camí o pista, i després ens sortirem del camí des Bosc per l’esquerra, hi hi ha fites, per comenzar a pujar per dins un alzinar, primer diorecciío O per després agafar N,

Ens hem de fixar bé perqué aviat veuren entre les branques de les alzines el gran penyal de Es Rutló. Durant la pujada anirem pasant per diferentes sitges. Una zona que antigament devia tenir gran activitat carbonera, de fet una mica mes al N a la zona coneguda como l’Aladarnar hi ha un cami enpedrat que feia el recorregut però avui endía está quasi deseperagut.

L’escalada final al cim la hem de fer per darrera N, per aixó proseguim en forta pujada pen dins l’alzinar per arribar a un coll.

Ja ens trobem a la falta del muralló a la nostra esquerra, enfront el coll. Iniciem l’escalada per enmig, es tracta d’una primera grimpada seNse dificultats, excepte a la davallada si la roca está banyada. Superada la primera grimpada ens sitúem en el colladet amb impresionants vistes. Ara seguim escalant i amb una petita grimpada ens situarem a dalt de tot (813 m), La panoramica és espectacular i privilegiada damunt el comellar des Bosc i al front total la carena del Puig de sa Fita (894m) fins el Puig de n’Alí (1.038 m.), a l’esquerra continuant  la crestaria penya-segada de sa Carena des Bosc. A l’altre costat el Puig des Castellot des Rafal ( 903m), a l’esquerra tenim el coster del Puig de ses Bassetes i el mes gran el Puig de Massanella (1.352 m)

La tornanada la feim pel mateix lloc de pujada, fins a la Caseta des Bosc. Proseguim devallant pel cami i a l’altura del Porxo des Porcs, tenim a la nostra dreta sortin del mateix tàlveg del torrent un magnific cami empedrat, ralment es el final del cami de ferradura que davalla de la Canaleta fent una ziga-zaga. Pareix èsser que fou construit per facilitar l’accés a la construcció de sa canaleta. És un camí empedrat d’1’5 m d’ampla, figura en el catàleg de camins del terme municipal de Mancor de la Vall, amb el nom de camí 60, es tracta d’un camí de 565 m, dels que el primers 192 están dins el terme de Mancor, els restants 373 ho están en el terme d’Escorca. Destaca la paret cabrera que fa partió  entre els dos municipis.

Recordem l’autor de la gran obra d’enginyeria de La canaleta del Massanella. El Sr. Jacint Josep Fontanet i LLabrés, anomanat també Montserrat Fontanet, a més de ser un conrador certament il•lustrat, prengué la iniciativa en una tasca d’enginyeria que, des de feia 150 anys no s’havia aconseguit resoldre: la construcció d’una canal que unís la Font des Prat de Cúber amb les cases de Massanella. Aquesta, diu Ramis «és una obra d’enginyeria molt notable». Té una longitud de 7.200 metres i salva un desnivell de 543 metres. Per aconseguir l’objectiu de dur l’aigua fins al seu destí, es construí un aqüeducte de quatre arcs de mig punt (els Arcs d’en Fontanet), es va foradar la roca (sa Foradada) i també fou necessari salvar un bot als penyals mitjançant un salt d’aigua (s’Arreplegada). La seva proesa fou, segurament, molt valorada, ja que les cròniques de l’època documenten una situació de gran sequera. A més a més, l’aigua que transportava aquesta construcció no tan sols serví per beure el bestiar i regar, sinó també per a un molí fariner i una gran tafona.

Recordem que abans d’ell ho varen intentar enginyers belgas, italians, francesos i espanyols; «pierden estos miserablemente el tiempo recorriendo los puntos por donde podría abrirse el acueducto; declaran formalmente, después de haber empleado muchos días en el estudio del terreno, la imposibilidad de poderse practicar la proyectada obra; y el ingeniero Fontanet, al retirar su piara, con lenguaje inculto, sin frases pomposas, sin palabras técnicas, manifiesta a su señor que él se compromete a conducir a la casa de Massanella las aguas en cuestión, venciendo las graves dificultades y sobre todo la imposibilidad que encontraban los doctos facultativos. En el siglo de las luces, estamos seguros que el dictamen de un ignorante hubiera sido desatendido, y Massanella se hubiera quedado sin agua; pero el Sr. Dezcallar que vivió en época de menos pretensiones científicas, no despreció las razones de su dependiente, sino que puso el proyecto bajo  su dirección. Abandona Fontanet su piara, y en 1748 se constituye ingeniero director de aquellas obras; traza sus planos sin hacer uso de brújula, compàs ni otra clase de instrumentos; en vez de tinta de china y de làpiz, marca por medio de maderos, banderillas y montones de piedras, la senda que debía seguir su proyectado acueducto; y a los dos años lee en el punto donde concluye una inscripción que dice: Anno Sancto MDCCL idibus julii huic ponti aquae D. Dominus Georgius Abrí-Dezcallar Bursae auri Regni Majoricarum incumbens suo conatu et expensis. Satisfecho Fontanet con ver brotar en 1750 la apetecida agua dentro del patio de la casa de Massanella,

Bonita ruta a la que habrá que volver…. acabem prenem una xocolata a Cas LLoro ( quan de temps…)

flickr75wikiloc75

503. Puig de ses Covasses, puig Ferrer i moleta de Binifaldó

Publicada en de

 
Moleta-de-BinidaldóData: 26/11/2016

Distancia total recorrida: 8 km.
Tiempo total de la actividad : 4 horas.
Altitud máxima: 841 m.
Altitud mínima: 542 m.
Desnivel Positivo: 422 m.
Desnivel Negativo: 422 m.

Moleta de Binifaldó

503. Puig de de ses Covasses 752 m, puig Ferrer 770 m i moleta de Binifaldó 837 m

Avui sortim del Coll de sa Batalla i comencem pel camí que hi ha a la dreta del mateix restaurant.

El camí transcorre per una pista de fàcil transitar i a els 6/7′ arribarem a una bifurcació a la qual hem d’escollir el camí de l’esquerra molt definit i de fàcil pujada, als 5 /6′ i abans d’arribar al pas d’en Bartomeu sortirem del camí direcció N ( esquerra). Ara el camí es transforma en un tirany a vegades molt poc definit, per tant em de posar de sa nostra part orientació muntanyera. Als 8/9′ passarem per devora una petita caseta amb el sostre esbucat (esquerra), durant part del recorregut tendrem a la nostra esquerra el penya-segat. Tot seguit arribarem a una paret de partió que penja al penya-segat, prosseguim sempre lo mes a prop possible del penya-segat fins a arribar a una paret de partió, la que separa els termes municipals de Caimari i Escorca, la deixam ma la nostra esquerra i prosseguim fins al cim del puig de ses Covasses de 752 m, encara que haurem de traspassar la paret per arribar al cim molt aclarit i en bones vistes, i després la tornem a traspassar deixanla a la nostra esquerra per prendre direcció N al Puig Ferrer de 770 m, primer iniciarem un lleuger descens per després tornar a pujar SE.

El cim del Puig Ferrer 770 m està molt atapeït de vegetació per tant no podrem gaudir de les impressionants vistes sobretot del Puig Tomir, però si ja podem veure el nostre pròxim objectiu la Moleta de Binifaldó de 837 m.

Iniciem el descens del puig Ferrer per la part més a prop del penya-segat direcció N, es tracta d’una davallada còmode per dins l’alzinar. Aviat em de trobar una paret de partió ( dreta), la seguirem fins a arribar al GR 221 amb una paret mitgera i un botador de fusta, entre el puig Ferrer i la serra d’en Massot. que fa de separació entre les finques de Son Amer i de Menut. Prosseguim N ( dreta) , per tant hem de botar el botador direcció Binifaldó. Als 4/5′ hem d’estar atents perquè ens hem de sortir de la pista ( esquerra) per iniciar l’acens a la moleta de Binifaldó 837 m per un tirany, en lleugera pujada, a vegades poc definit i fet mal bé per la quantitat d’arbres caiguts, però si en fitxem bé no tindrem cap dificultat d’orientació. Després d’uns 40′ comencerem a  veure les antenes i els panells fotovoltaicsque hi ha al cim.

Les vistes son realment impressionants sobre tot l’enorme puig Tomir que pareix que ens ha d’engolir.

El descens ho feim pel mateix camí de pujada fins arribar una altre vegada al GR-221. Aquí prenem direcció a Son Amer per aquesta pista còmode. En arribar a l’encreuament de camins que ens indica dreta cap a l’Ermita de son Amer, noltros prosseguim esquerra en lleuger descens, trobarem dues bifurcacions més però sempre agafarem la de l’esquerra. En arribar a un gran portell amb una barrera de fusta que dona accés a un camp d’oliveres no la creuem, si ho fecim arribaríem en pocs minuts al refugi de Son Amer, girem esquerra paral·lels a la paret i a la carretera, caminarem per dins el bosc fins aver passat el restaurant de can Gallet, per passar a la carretera i d’aquí al restaurant del Coll de sa Bataia on ens espera un frit i porcella que segur serà mel.

flickr75wikiloc75

502. Puig de sa Bassa, sa Comuna de Fornalutx

Publicada en de

 
Puig-de-sa-Bassa-des-de-ForData: 19/11/2016

Distancia total recorrida: 13.300 Km.
Tiempo total recorrido: 7 horas ( se puede realizar en 5 h.)
Altitud máxima: 819 m.
Altitud mínima: 147 m.
Desnivel Positivo: 761 m.
Desnivel Negativo: 461 m.
El recorrido ha representado un Área recorrida de 57.7 KM.

Torre de sa Mola de Tuent

502. Puig de sa Bassa 819 m, sa comuna de Fornalutx, pel camí de s’Alzina Fumadora.

Mallorca disposa d’una extensa xarxa de camins: alguns foren construïts en l’època de la dominació àrab (902- 1229), altres travessen els boscos i duen a les sitges de carboners. També n’hi ha que porten als llocs més inaccessibles de la costa (construïts pels contrabandistes) o cap a les torres de defensa. Per acabar-ho d’adobar, l’Arxiduc Lluís Salvador va fer construir camins panoràmics pels voltants de Valldemossa.

Avui pujarem a sa Comuna de Fornalutx al seu punt mes alt amb el nom del Puig de sa Bassa de 819 m hi ho farem per un camí menys conegut que altres, com el camí des Barranc o els que formen la Ruta de Pedra en Sec GR221, però no menys atractiu i ben conservat tota una joia el camí de l’Alzina Fumadora, que era una via d’accés, des de Fornalutx a les terres comunals de sa Bassa i ses grans propietats de Moncaire y Bini

L’alzina és, a Mallorca, l’arbre protector. El que més generosa cobertura ofereix amb el seu fullatge sempre verd. El que millors redols de fresca conserva durant l’estiu. Això ho sabien els treballadors d’un temps, que s’aturaven baix de les alzines a fer la fumada, costum conservada en el topònim s’alzina Fumadora, que trobem a Fornalutx i al camí des Cingles (Bini), d’alzines famoses en trobem moltes com s’Alzina de ses Truges a Alcanelleta, s’Alzina d’en Pere a Binifaldó, s’Alzina dels Set Cimals a son Macip, s’Alzina de son Forteza a Alaró, s’Alzina Guapa a Tossals i s’Alzina de Mossa la mare de ses alzines la més gran de totes.

Podem deixar els cotxes a l’aparcament públic que hi ha sortint del poble, si vens des de Sóller, a s’enfront d’uns restaurants, un aparcament de recent construcció fet amb molt de gust i totalment integrat en el paisatge. Baixem al carrer principal Arbona-Colom i caminem fins a la plaça d’Espanya i a l’esquerra de l’Església, d’estil barroc i dedicada a la nativitat de la Verge María, començoa un preciós carrer escalonat que s’endinsa a la part alta del poble la més bella de totes, pels carrers de l’Església, Vent, Tramuntana i l’inici del nostre camí de s’Alzina Fumadora, podem veure abaix i a la nostra dreta els cotxes a l’aparcament per on també si pot accedir.

Continuem pujant i arribem a la Ctra Ma-2120 vint metres a la nostra dreta i a l’altra part de la carretera neix un marge elevant que em d’agafar. Cal dir que tot el camí està perfectament indicat pel Consell i no representa cap dificultat d’orientació. Continuem ara per una pista asfaltada que deixarem als 20/30 m a l’esquerra, que continua el llarg camí fins a arribar a un portell de pedra i tot duna a la ctra. Ma-10 devora el Km-43.

Continuem dreta per la carretera uns pocs metres fins a arribar a l’altre costat on hi ha un pal indicador i u botador de fusta, el camí transita en lleugera pujada per dins una coma, aviat a l’esquerra ens crida l’atenció un gran crui que s’endinsa, de tot duna ens pareix un avenc i no ens podem resistir i davallem a inspeccionar, segueix per avall i es fa fosc, como no anem preparats tornem a pujar fins al camí, en aquest punt i a la dreta podrem veure uns escalons de pedra, no sabem si formen part del mateix antic camí i decidim pujar per ells que ens duu al camí o a la pista que ve d’un diposit d’aigua contraincendis, continuem dreta fins arribar a una caseta-refugi. Aquí tenim dues opcions; una davallar fins a l’àrea recreativa de sa Bassa i l’altre continua pel camí que hi ha darrere la caseta ple de cartells que ens informen que hi ha persones armades i que sa suposa que noltros que anem desarmats som els que em d’anar al·lerta (?) ( ens haurem de fer de l’associació del rifle i amics d’en Trumph per igualar forces).

Com anem bé te temps decidim baixar fins a l’àrea recreativa de sa Bassa a berenar comadament a unes de les taules. Feim una xarradeta amb el Guàrdia Civil que té parat el radar, (que també caça, acudit fàcil) i continuem tornant enrere fins la caseta-refugi i pujar per la pista del darrera a estones formigonada, el camí comence pujant per després es fa pla i entre dins un alzinar idò just aquí on hi ha una corba de 45º em de deixar el camí per la dreta i seguir pujant per un camí ple de pedres, està senyalitzat amb punts vermells ( bé ara ja estan destenyits i son més bé roses), seguirem pujant per carritxeres fins arribar a dos grans pins morts, girarem dreta per anar cercant la millor manera per arribar a la carena i al cim, es bo de veure perquè hi ha un observatori d’incendis.

Malauradament la boira espessa no ens deixa gaudir de les impressionant vistes sobre el Penyal des Migdia, la Serra de son Torrella i a l’altre vessant el Puig de Bàlitx i el port de Sóller.

Després de fer una mica de tertúlia iniciem el descens NO, a s’enfront tenim el Puig de Bàlitx però no el podem veure, es tracta d’anar en tendència lleugerament a l’esquerra fins arribar a una gran paret que fa de partió entre els termes de Sòller i Fornalutx, seguirem esquerra i paral·lels a la paret fins a trobar un esbucament per on podrem travessar-la. Ara s’inicia una forta baixada per un preciós alzinar, primer ho farem lo mes esquerra possible fins a arribar a un rocam que ens ajudarà a davallar per una espècia de xemeneia. Ara es tracta de seguir davallant duran uns 20/30′ en ziga-zaga fins a arribar al camí de Moncaire.

Arribats al camí prenem SO (esquerra) que no deixarem fins arribar al camí de Bàlitx. Durant la davallada anirem passant per multitud de colls de tords i en arribar a una cabanya de caçadors als trobem tots a taula parada  a punt de menjar-se dues porcelletes que pinten de lo millor. Feim una xarradeta, ens conviden a tastar el vi ( sa porcella no) i prosseguim el nostre camí, que com he dit fins al camí de Bàlitx i després el mirador de ses Barques, on ens aturem a fer una chandi.

Prosseguim el nostre camí, a la mateixa gran corbe just a sa vorera i devora la para del bus s’inicia un tirany ( pal indicador), que ens davallarà fins a Fornalutx, ens crida l’atenció que el tirany sense tenir cap «perill» està equipat amb un cable de cer d’un gruix desmesurat que ja voldria tenir en alguns dels passos aeris que de vegades fem…, tot el trajecte està perfectament senyalitzat i balizat, ens fitxarem i no tindrem cap problema d’orientació. A les fotos podreu veure cadascun dels trams a seguir.

I acabem al bar de sa Plaça fent uns cafetets uns i chandis els altres i un té els demés.

flickr75wikiloc75

501. Cova de les Meravelles

Publicada en de

 

Cova-de-les-Meravelles-(54)Data: 12/11/2016

Distancia total recorrida: 3 km. + interior cueva.
Tiempo total de la actividad: 5.30 horas.
Altitud mínima: 493m.
Altitud máxima: 573 m.
Desnivel Positivo: 140 m.
Desnivel negativo: 140 m.

icono cueva

501. Cova de les Meravelles.

Avui ens anem a la Cova de ses Meravelles situada al llogaret d’Orient, a la vall de la finca de Coma-sema i al Nord de la Mola de son Montserrat.

Prèviament aviem quedat amb D, Fernando Fortuny propietari de la finca per demer-li permís per accedir a la cova i que molt amablement ens ha donat les claus de la barrera que tanca la cova.

Una vegada recollides les claus ens dirigim des de les mateixes cases i agafem la carretereta que duu a la finca de Solleric. Travesarem un portell amb un abeurador pel bestiar i continuem fins a arribar a l’entrada d’una tanca ( dreta) que ens permet travesar el torrent de Comasema, continuant en lleugera pujada per l’esquerra d’una paret de partió, la qual ens duria al seu final de dalt a 50 m. de la cova, però no ho podem fer de forma directa, hem de continuar fins a arribar a unes enormes roques amb una olivera enmig. Aquí girem N ( esquerra) i deixem la paret de partió a l’esquena. Continuarem ara pel camí, al principi poc evident, però a mesura que anem pujant en ziga-zaga és farà més visible. Aquest camí ens durà fins a la mateixa boca de la cova.

La cova és considerada una de les més emblemàtiques de l’illa, una autèntica necròpoli amb restes de taüts o sarcòfags de fusta, de l’edat del ferro. Malauradament, el jaciment ha sofert importants espolis i si li afegim que a finals del segle XIX o principis del segle passat fou condicionada per realitzar-hi visites turístiques mitjançant la construcció de passadissos i graons picats a les colades, etc. per totes les sales, podem dir que la cova està totalment destrossada.

La cavitat es desenvolupa uns 500 m amb més de 17 cambres o sales a diferents altures. L’accés, prohibit per la propietat, a l’interior es fa per una barrera de ferro en pany i unes escales de pedra que descendeix a la sala dels Blocs, però abans podem entrar a la sala del Mort que és fa per una gatera d’uns 60/70 cm que hi ha a mà dreta a la corba de davallada i a tants sols 10/15 m de l’entrada. És de reduïdes dimensions, fou descoberta recentment pel grup GAME. Al seu interior es poden observar les restes d’una inhumació totalment concrecionada a una de les parets laterals.

La sala dels Blocs la més gran de la cova fou utilitzada com a lloc d’enterrament. En superfície s’ha pogut observar nombroses restes humanes escampades per tota la cambra, la gran majoria d’elles amb signes d’haver estat en contacte amb el foc.

Datacions radio-carbòniques realitzades per la UIB han permès situar aquesta manifestació cultural, dels sarcòfags, entre el 700-400 aC.

Des d’aquí, la sala dels Blocs, podem anar visitant, de manera més o manco circular, les diferents sales com la saleta del Mal Pas, sala de sa Rampa, sala Est, racó d’en Miquel, sa Xemeneia la més difícil de accedir, ja que es tracte d’un impressionant pou ascendent d’uns 4 m de diàmetre, saleta des Fang, sala dels Gours, sala de ses Arrels, sala des Castell Encantat, sala de l’Infern, sala des Ribell amb un ribell que recull s’aigua del degotís i que es pot beure gràcis a  uns tassons metàlics que hi ha al devora, la sala de sa Troneta, la sala Amagada i sala de s’Argila.

S’ha tengut constància que la cavitat ha estat profusament freqüentada i espoliada fins avui dia, havent-se remogut i destruït tots aquells contexts funeraris que es conservaven intactes en els anys 70. De totes aquestes activitats clandestines tan sols s’ha pogut tenir accés a una petita col·lecció de material arqueològic exposat al Museu Parroquial de Deià, procedent de la cova de les Meravelles.

Anteriorment als fets exposats, l’única referència rellevant sobre la cova de les Meravelles correspon a la visita que hi va realitzar l’Arxiduc Lluís Salvador (1847-1915), de la qual ens va deixar constància a la seva obra Die Balearen in Wort und Bild geschildert:3

«Frente a ésta se eleva el Puig de Ses Meravelles con sus abruptos cantiles cubiertos de hiedra donde se abre la entrada de la impresionante cueva que le da nombre, opuesta al Puig de l’Ofre. La entrada de la cueva, que está entre matas espinosas y forma una vuelta apuntada cubierta de hiedra, es bastante ancha; desde aquí baja una escalera. Por una entrada inclinada y bajo techo se entra a un vestíbulo más grande, que tiene un suelo regular, va bajando suavemente. A mano derecha hay una pequeña cueva, Boca des Forn, una vez al otro lado; desde aquí hacia afueras el aire es más fresco. A la derecha se encuentran unas formaciones conocidas con el nombre de Els Orgues, a la izquierda la cámara principal de techo plano y abundantes estalagmitas quebradas. Arriba a la derecha se encuentran bellas estalactitas en forma de coliflor y un colgante que parece un diamante. Arriba a la derecha de aparecer asimismo una excavación a la que se asciende por una rampa que las filiformes formaciones calcáreas parecen cubrir de velos. En el fondo de esta oquedad se encuentra una gran estalagmita columnar y por detrás de ella una pequeña cámara con innumerables estalactitas. «

Part de l’informació treta de l’Article LA COVA DE LES MERAVELLES. UNA NOVA NECRÒPOLIS DE TAÜTS DE L’EDAT DEL FERRO
d’en Jaume Deyà Miró
Director del Museu de Sóller

flickr75wikiloc75youtube75

500. Puig de sa Creu pel pas de s’Herba Tendre

Publicada en de


Puig-de-sa-Creu-per-pas-de- Data: 5/11/2016

Distancia total de la excursión: 6 km.
Tiempo total empleado, incluido paradas técnicas:  4 horas.
Altitud mínima: 176 m.
Altitud máxima: 609 m.
Desnivel Positivo: 423 m.
Desnivel Negativo: 423 m.
Circular: Sí

 icono empleo manos

500. Puig de sa Creu 601 m, pel pas de s’Herba Tendra

Comencen la ruta d’avui a Caimari, deixant els cotxes a l’aparcament que hi ha just darrere la Parròquia de la Immaculada Concepció.

El nom de Caimari és un d’aquests topònims, xops d’antigor, que amb el decurs dels segles ha esdevingut opac. Ni els més prestigiosos especialistes en toponomàstica no poden encara avui confirmar plenament cap de les diverses hipòtesis sobre quin era el significat originari de Caimari, amb una grafia que també s’ha anat modificant amb el pas del temps (Caymarix li Aben-leube, Caymarix Labelembe o Caymaritx Labenleube, Queymaritx, Caymari).

Però, sens dubte, la hipòtesi a la qual es dóna preferència és la que atribueix a Caimàritx el significat de «conjunt de coves». Per arribar-hi, es basa en el fet fonètic que el grup sm pot covertir-se en im, i exposa que Caimari podria venir de casmari, derivat de chasma, abisme, en grec.

Finalment, no podem deixar d’esmentar una antiga hipòtesi, documentada ja en el segle XIX, que fa derivar el nom de Caimari de l’antropònim llatí Cayus Marius, nom del famós general romà que possiblement participà a la conquesta de Mallorca. De fet, les troballes romanes a la zona dels Fornassos, molt prop de Caimari, confirmen la presència romana en aquest indret.

Hem de suposar que el poblament més antic a les proximitats de Caimari podria datar de la cultura pretalaiòtica (2500-1400 aC). Així ho semblen confirmar les restes prehistòriques descobertes situades a algunes coves i balmes de les muntanyes caimarienques. La conquesta de Mallorca pels romans, a l’any 123 aC va suposar també la continuïtat d’assentaments com el dels Fornassos. Ben probablement, les terres de Caimari no foren conquerides pels catalans fins a la campanya duta a terme entre 1230 i 1231. Durant els mesos de maig i juny de 1232 el rei va repartir les terres de Caimari entre els homes de Barcelona, cedint el rafal morisc de Caymarix li Aben-Leube a Guillem Boba, i el rafal de Binimala, de vuit jovades, a Berenguer de Montcada. Es molt probable que aquell rafal de Caimari sia l’actual possessió de Son Albertí.

Font:Caimari, apunts històrics i geogràfics, de l’autor Antoni Ordines Garau.

La ruta d’avui es curta ( una matinal)  i molt fàcil, la máxima dificultat nomes està en  el pas de s’Herba Tendre on es necessari utilitzar les mans i no representa cap dificultat tècnica.

Ens posem a caminar per la carretera Ma-2130 direcció a Lluc. En el punt quilomètric 7,150 i al cap de cinc minuts de marxa, ens desviam a l’esquerra, pel camí dels Horts. Es bo de conèixer perquè en el començament del camí hi ha una marca en forma de ou estrellat.

Continuem pel camí dels Horts en lleugera baixada i aviat passem per damunt un pontet i la primera barrera amb les cases a la dreta. Aquí cal aturar-nos per contemplar el Puig de n’Escuder de 574 m i el interessant pas dels Caçadors, imprescindible per arribar al cim per aquest vessant. Prosseguim pel camí i als pots metres a l’esquerra podem veure una balma on és fa escalada, amb multitud de vies. Als pots metres ens trobem amb la segona barrera, la trepàssem i caminem fins a arribar a una corba amb dos garrovers, un a cada costat del camí, i després d’uns 60 m enns em de sortir del camí per l’esquerra per una petita rosseguera, petita el començament perquè a mesura que anem pujant s’anirà fent més gran i amb més desnivell, orientats per petites fites.

La pujada és forta i dura perquè quasi no em tingut temps d’escalfar i les cames ho noten.

A mesura que anem pujant ho farem amb tendència cap a l’esquerra, amb el puig de n’Escuder a la nostra esquena. Podem contemplar el comellar dels Horts i les cases, als peus del putxet d’Enmig de 631 m.

Travessem i abandonem la rosseguera ( esquerra), per tot duna anar pujant i semi-grimpant, on ens trobem les restes d’una corda, que un temps passat donava servei, però que avui en día no ofereix cap seguretat, ja estem en el començament del pas, prosseguim grimpant fins a arribar al marge que ens situa en el pas de s’Herba Tendra 355 m. curiós nom per un pas sobre tot perquè no hi ha res tendre, tot està bastant sec. Tot seguit em de superar un escaló rocós que ens situa damunt una cornisa àmplia que dona final al pas.

Superat el pas i uns metres més amunt podem veure a l’esquerra un caramull de pedres que servia per penjar els feixos de llenya a un fil ferro, que en forma de tirolina, enfilava cap per avall fins al poble.

Continuem per un tirany pujant amb tendència SO (esquerra) i anar voltejant el macís, després el tirany continua planer per finalment davallar fins al camí del puig que ve ( esquerra ) dels Fornassos i continua ( dreta), amb un pal indicador, fins al cim del puig de sa Creu ó també conegut com a puig de s’Aladernar 601 m.. La propera aturada la feim al mirador de s’Esquena de s’Ermita, on podrem gaudir d’unes encisadores vistes del pla. Just devora hi ha una barraca.

Aquí s’ha acaba el camí i comence un tirany que seguirem fins a arribar al cim 601 m. Uns metres abans d’arribar-hi vorem (esquerra) una paret de partió que separa els municipis de Selva i Mancor de la Vall que arriba fins al mateix cim, coronat per una petita talaia, on l’any 1956 fou col·locada una creu de fusta, d’aquí suposadament rep el nom de puig de la Creu, no sé si amb travesses de fusta de les vies que encara en queden les restes d’algunes.

Després de berenar, iniciem el descens desfent les passes fetes fins a arribar al camí del puig per on em pujat i que ara feim de davallada, passarem per ses basses, dos clots habilitats per recollir l’aigua d’escorrentia.

Continuem davallant pel camí fins a arribar al coll Matar, un encreuament de camins amb pals indicadors de sa Coma d’en Mairata ( dreta i s’enfront), l’àrea recreativa els Fornassos ( esquerra). Noltros agafem aquesta darrera direcció i comencem a davallar el camí que en ziga-zaga ens durà fins a l’àrea recreativa dels Fornassos ara ja només ens queda travessar el poble i arribar a l’aparcament on em deixats els cotxes.

Amb aquesta matinal donam per acaba l’excursió d’avui i ens anem cap al restaurant de sa Tafona de Caimari on ens menjarem un espectacular arròs brut.

flickr75wikiloc75

499. Torrent Fondo de Mortitx, sector inicial Sud.

Publicada en de

grup Data: 29/10/2016
1º zona deportiva 205 m y 6 rápeles.
2º zona deportiva 125 m y 5 rápeles.
Rápel mínimo. 3 m, desgrimpable. máximo: 30 metros. (conjunto de toboganes encadenados)
total recorrido torrente 1.420 m ( no incluye retorno).
Total zona deportiva. 330 m.
_______

icono rapel

499. Torrent Fondo de Mortitx – sector inicial Sud –

La finca pública de Mortitx es localitza a l’extrem costaner més oriental del municipi d’Escorca, dins el sector nord de la Serra de Tramuntana. Aquest espai, considerat uns dels més grans i valuosos de les Balears. Confronta, al nord, amb la Mar Mediterrània; a l’est, pel Torrent Fondo de Mortitx, amb la finca Rafal d‟Ariant i amb el municipi de Pollença i les seves finques La Torre d’Ariant i Pedruixella Petit; al sud, amb Pedruixella Gran (Pollença) i, altre cop a Escorca, amb la finca privada de Mortitx i la de Mortitxet; a l’oest, pel Torrent de ses Marsesques, amb Femenia Vell i la finca privada de Mortitx.

L‟Institut Nacional de Conservació de la Natura (ICONA) adquireix, en data 28 de maig de 1981, la parcel·la d‟unes 800 ha segregada de la finca Mortitx (952,89 ha), propietat de l‟entitat mercantil MORTITX S.A., exceptuant-s‟hi dos embassaments enclavats dins els terrenys adquirits per l‟ICONA (6.410 m2 i 2.355 m2 , respectivament) atorgats anteriorment per l‟esmentat propietari a Industrial Agrícola Xitrom S.A. en escriptura de segregació, de 7 d‟agost de 1980.  És declarada d’Utilitat Pública el 22 d‟octubre de 1983, i s‟inscriu amb el número 14 al Catàleg de Monts d’Utilitat Pública de les Balears. La seva gestió queda en mans del Govern de les Illes Balears. En aquells moments, la compra de finques per part de l’Administració s‟emmarcava en una estratègia d’ampliació de les propietats públiques a la Serra de Tramuntana, declarada “Paisatge Protegit”.

Els torrents recorren la finca pública de sud a nord. El principal és el Torrent Fondo de Mortitx, que suposa el límit nordoriental de la finca, tot i que la seva conca de recepció els sobrepassa. Els seus diversos braços tenen diferents noms (Torrent de Mortitx, Torrent des Molí, Torrent de la Coma de les Truges,…) i graus d’encaixament. A la capçalera del Torrent des Molí es bastiren, cap a 1950, dos embassaments (0.87 ha en total) per a proveir d’aigua els cultius de fruiters del Sementer Pla, explotats pels antics propietaris. La seva titularitat és privada, tot i que s‟enclaven dins la finca pública. Retenen les aigües del torrent de s‟Hort des Molí. El límit occidental de la finca el constitueix el Torrent de ses Marsesques, més rectilini i de menor encaixament.

Pel que fa a les precipitacions, presenta uns valors màxims a la tardor, a partir de setembre quan ja se superen els 100 l/m2 , però especialment els mesos d‟octubre i novembre, quan la circulació de fronts de baixes pressions topen amb el complex orogràfic de la Serra. S’estima en 2 dies/any (durant l‟hivern) en què la precipitació és en forma de neu. La resta de l’any, les precipitacions es mantenen gairebé estables entorn dels 40-50 mm mensuals, exceptuant una punta màxima el mes d’abril i la caiguda en picat del juliol, on es registren 0 mm la majoria dels anys. La precipitació mitjana anual es calcula en 391 mm, però si es tenen en compte la mitjana dels màxims pluviomètrics registrats s’assoleixen els 890,2 mm. Per aixó es un dels torrents que mes aviat duu aigua i el que mes temps está en actiu.

El torrent Fondo de Mortitx neix a la cara nord del puig Tomir, entre les possessions de Muntanya  i Binifaldó, pasa per la coma de la Vinya, la coma de na Morella i finalment entra a la finca de Mortitx i segueix fins la mar.

Dit aixó entenem que el torrent que descrivim es el torrent Fondo de Mortitx a la seva part alta de la finca situada al sud, i no el torrent de ses Comes o el torrent de s’Hort des Molí, els cuals venen dels embassaments abans descrits,  i que desemboca al torrent Fondo, ho dic perquè en el mapa d’Alpina situa  el naixament del torrent de Mortitx  davall el cingle de les Mules, lo que és incorrecte. En canvi els mapes de l’Institut Nacional Geogràfic, el mapa General de Mallorca d’en Josep Mascaró Pasarius i el de Rutes Amagades de Malllorca d’en Jesús García Pastor ho situan correctament.

Bé idò ara pasarem a descriura aquest  tram esportiu, de gran bellesa i tan poc conegut

Torrent Fondo de Mortitx.-sector sur.- o, Torrent de Ses Comes de Mortitx

Recorrido Total : 7.1Km.
Recorrido Torrente: 2.5Km.

· 1º parte deportiva: 205 m.

· 2º parte deportiva: 125 m.

· 3º parte, resto descenso desgrimpable: 2.000 m

Total Rapel o reuniones: 11.
Rapel máximo: 30 m. (4+26:sucesión de toboganes)
Cuerdas: 2×30.
Equipamiento: Placas de expansión 10mm. (2016)
Aproximación:30 minutos.
Torrente: 2 horas (grupo de +-6 personas)
Retorno: 1h.30 minutos.
Dificultad: V2.a3.II
Hidrografía: Conserva gorg en invierno (2º parte)
Notas: Recomendable después de fuertes lluvias. En invierno 3 gorg nadar <10 m.
En verano, gorg salvables, con habilidad. Recomendable para la práctica e iniciación en el descenso de torrentes.

flickr75wikiloc75youtube75

498. Els tres mils; sa Rateta, sa Franquesa i Lofre

Publicada en de

 

puig-de-l'ofreData: 22/10/2016

Distancia total recorrida: 12,340 km.
Tiempo total de la actividad:
Desnivel Positivo: 1.121m

Desnivel Negativo: 770 m.
Altitud máxima: 1.113 m
Altitud mínima : 812 m
Circular: Sí

Torre de sa Mola de Tuent

498. Els tres mils; sa Rateta 1.113 m, na Franquesa 1.067 m  i Lofre 1.093 m

El que coneixem ara com sa Rateta i na Franquesa, abans era na Franquesa. I el que ara coneixem com na Franquesa abans era puig de sa font de sa Parra o puig de Binimorat.

Per tant en algun moment posterior una part molt concreta de la muntanya ( sa Rateta) passà a denominar-ne tot el conjunt i el nom original es traslladà a la muntanya veïna ( na Franquesa), el puig de sa font de sa Parra o puig de Binimorat, en un curiós efecte dòmino. Mascaró Pasarius, amb el seu Mapa General de Mallorca, reforçà definitivament la trilogia que s’ha popularitzat com una de les excursions clàssiques de la Serra: els Tres Mil. Sa Rateta, na Franquesa i l’Ofre, una errònia trilogia de noms que difícilment podrà ser ja canviada.

Del puig de l’Ofre cal dir que amb estrictes criteris lingüístics s’hauria d’escriure Lofra però que segurament trobareu molt poques vegades sota aquesta forma. Tal com ja s’apuntava al DCVB el topònim prové de la paraula àrab al-hofra que significa «la fondalada». Per fondalades no n’estan, en aquesta contrada, ja que en trobam dues per manca d’una.

Informació treta del magnífic treball fet a Toponimiademallorca.net

Sortim de Palma amb pluja que ens acompanyà fins l’inici de la ruta a l’embassament, només arribar atura de ploure. No es va complir la glossa que diu:

Si el Galatzó du capell
i l’Ofre es posa gorra,
qui té cames ja pot córrer
si no es vol banyar sa pell.

Dit tot això, ara sí que podem entrar en matèria de la ruta. Comencen la ruta d’avui a l’entrada de Cúber i caminem per la carretera asfaltada, guardats a la nostra esquerra pel Morro de Cúber de 965 m, fins a arribar a la presa de l’embassament d’Emaya. Aquí sortim de la pista per un tirany i prenem O que baixa paral·lel a la canonada d’Emaya cap al torrent d’Almedrà, travessant el pas de la Romana i el barranc dels Ases. Després d’una forta baixada no tardarem en arribar al tàlveg del torrent d’Almadrà, avui òptim per descendir-lo, ja que duia aigua suficient. El creuem per devora la canonada, i continuem pel tirany aferrats al mur de formigó que cobreix la canonada.

Després d’una forta pujada ens hem de fixar amb unes fites que hi ha a la dreta damunt el mur de formigó, perquè em de perdre la seva direcció, és fàcil de veure perquè a s’enfront tenim un murallo de roca. Aquí s’inicia un magnífic camí empedrat en molt bon estat, llàstima que li han pintat uns horrorosos punts blaus, tota una bestiassa fet per un enemic de la natura i d’esprai fàcil, valdria més que es quedàs a ca seva i fes els punts a…. ,tornem a lo nostro, estem pujant per aquest magnífic camí fins que es converteix en un sender i no ens hem de confiar i seguir els punts i les fites perquè ens durien al coll des Bosc i a la pista que arriba a ses cases de Comasema. Continuem fins a arribar a la Roca Mala, on prenem NO (dreta) per amunt, el primers metres són un poc confusos, i tornem enllaçar ( dreta) amb el camí del nevaters que dissenya una ràpida pujada, amb revolts amb marge de sosteniment i amb sol empedrat que ja no deixarem fins a arribar al cim del puig de sa Rateta.

Mentres pujem anirem trobant diferents clots de neu i conta la llegenda que un dia pujar pel camí un jove garrit amb la seva al.lota, i en arribar al primer el mes profund dels clots, un avenc natural de 16 m de profunditat i 4,5 d’amplada, amb les parets adaptades, hi va davallar per a després poder-li contar a la seva estimada la bellesa del seu interior, però el que són les coses, no va poder sortir del clot, un conten que va apareixa al cim i uns altres que encara hi és…..

A uns 20 m. d’aquest avenc-clot de neu hi ha un petit clot, de cinc metres de profunditat cobert d’heura i batzers.

Ara ja només ens queda el tram final  i en 10 minuts estem al cim de la serra de sa Rateta 1,113 m. Avui la panoràmica que es veu es la mateixa de tot el dia, boira i boria, un dia totalment tapat, però no per això deixa de tenir el seu encant.

Des del cim de la Rateta 1,113 m davallam sense camí en direcció SO ( tendència cap a l’esquerra), a la recerca del coll dels Gats o del Planet 995 m.

Davallarem per una coma fins a arribar a una alzina solitària, aquí canviem de rumb i prenem dreta per arribar a un ullastre solitari, i des d’aquí al coll dels Gats del Planet 995 m., amb una pared seca que recorre la carena del coll, que fà partió entre les finques de Cúber i la de Coma-sema. Es tracte del lloc més planer de la zona, tapiat d’herba verda, un lloc encisador.

D’aquí parteix un tiranyet que per l’esquerra de la muntanya ens durà sense perdre altura fins a l’inici d’un comellar, a la dreta, que s’enfila directe fins al cim de na Franquesa 1,067 m.

En la mateixa direcció de la carena descendim fins al coll dels Cards 963 m.

Des d’aquí iniciem l’ascens al cim del puig de Lofre ( abans puig de Lofre) 1,093 m recorregut que ens endinsa per el més bell bosc de la zona, per això i per la seva forma, és la muntanya perfecta.

Iniciem el descens i tornem fins al coll dels Cards 963 m. On neix un tirany que ens deixarà al coll de l’Ofre 875 m. al principi transita per un alzinar i després agafa la forma de pista i la vegetació canvia a pinar. No sortirem de la pista fins arribar al mateix coll amb la Creu de la Pau.

Ara tot és seguir el GR-221 en direcció Cúber.

flickr75

495. Pic Mont Blanc 4.810 m

Publicada en de

 
b.--Gouter-y-Mont-Blanc-(4)Data: 4/09/2016

Distancia total recorrida: .
Tiempo total de la actividad:
Desnivel Positivo:
Desnivel Negativo:
Altitud máxima: 4.810 m
Altitud mínima :
Circular:

icono empleo manos

495. Expedición Pic Mont Blanc, 4.810 m.

El Mont Blanc constituye el punto culminante y la cumbre emblemática de los Alpes y uno de los picos más conocidos del mundo. Con 4.810 m de altura sobre el nivel del mar, es el más alto de Europa Occidental y se le conoce en la vertiente italiana como Monte Bianco. Se encuentra en el límite fronterizo entre Francia y Italia.

El macizo del Mont Blanc presenta un gran número de glaciares y desde la cumbre del Mont Blanc descienden el glaciar de Brenva, el de Miage y el de Bruillard hacia la vertiente sur y el de Bionnassay, el de Taconnaz y el especialmente conocido de los Bossons por la cara norte. Este último, en los primeros años del siglo XX, llegaba hasta el fondo del valle a sólo 1.000 metros de altitud. En 2005, ya había retrocedido hasta los 1.400 m de altura.

Las dos ciudades más importantes en las proximidades del Mont Blanc son Chamonix, en la Alta Saboya (Francia), y Courmayeur, en el Valle de Aosta (Italia).

Domingo 4.- Viaje de Palma a Ginebra (Easyjet, 2 horas) , reunión con los compañeros de Cartaya (Huelva), autobús de Ginebra a Chamonix (Alpybus, 1:50 minutos), camping La Merce de la Glacé en Chamonix y cena en Chamonix en el Perro Loco.

Lunes 5.- A las 4:00 a.m. nos levantamos para preparar mochilas, recoger tiendas, desayunar y partir para Teté Rousse, se coje bus gratuito y se baja en la parada Les Houches, allí se saca ticket para teleférico y posterior tren cremallera que nos sube a 2000 m., luego ya toca trekking en el cual se asciende hasta los 3200 m, 5 horas con mochilas de 30 kg, al refugio de Teté Rousse, donde, bien puedes dormir en el mismo refugio, previa reserva, o bien en campamento base con tienda campaña, no es necesario avisar a las autoridades, día con mucha lluvia y viento.

Martes 6.- Amaneció sin lluvia pero con mucho viento, 60 – 90 km, en esas condiciones no se podría subir, imposible andar por aristas. Pasamos el día a 3200 metros, para descansar de la dura jornada anterior y aclimatar a la altura, ese mismo día, en glaciar que teníamos justo delante, practicamos rescate de compañero y auto bloqueo en caso de caída, cena temprano y a dormir, al otro día tocaba subir a Gouter por La Bolera, que psicológicamente te iba mermando por la estruendosa caída incesante de piedras y además podías verlas perfectamente desde el campamento base, no hubo accidentes ese día en ella.

Miercoles 7.- Nos levantamos de noche, a las 5 a.m., ya que las heladas nocturnas encojen y aguantan la caída de piedras, siempre hay que pasarla antes de las 10 de la mañana, también te puedes encontrar grandes colas, ya que el paso es de 1 en 1 por la estrechez del senderito, una vez superados queda una pared de 900 metros, subimos sin más dilación y poc a poc, a las 12 estábamos en Goutier a 4000 m., pasamos el día aclimatando y preparando material para la jornada del día siguiente, la dura de verdad.

Jueves 8.- Prácticamente nos dormimos nada, la altura se notaba bastante, nos levantamos a las 2 a.m., nos ponemos todo el material, nos encordamos y empezamos a subir, muy dura física y psicológica, 810 m de desnivel y todas las cuestas van entre los 40-50 grados, vientos de 40-50 km, despejado el cielo, temperaturas de unos -10º, aristas con caídas kilométricas, a las 10 hicimos cima, fotos rápidas y para abajo sin demora, el frío unido al viento era devastador, en el refugio de Vallot hicimos descanso para comer algo y continuamos, a las 15 horas estábamos en el refugio de Gouter de nuevo, comimos algo, bajamos La Bolera sin prácticamente descanso, teníamos que pasarla antes de que anocheciera, era importante. A las 20 estamos por fin en el campamento base, reventados, cenamos y a la tienda.

Viernes 9.- Con mucha tranquilidad bajamos a Chamonix, disfrutando de lo conseguido, cada paso era una sensación de bienestar grandioso, sobre las 16 horas llegamos al pueblo, por fín una ducha, después de 5 días sin poder asearnos, brindamos con muchas cervezas y almorzamos, no dábamos para más, la relajación después de la tensión nos obligó a volver al camping a descansar.
Sábado 10 y domingo 11. Turismo por Chamonix, ir a visitar el glaciar de Les Basses y vuelta a casa.

flickr75youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina