Category Archives: Senderisme

407. Puig es Castellot i vall d’Alcanella, Moleta de Binifaldó.

Publicada en de

cim-Puig-des-CastellotData: 15-11-2014

Altitud màxima: 680 m.

Desnivell acumulat de pujada: 566 m,.

Desnivell acumulat de baixada: 657 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 6’40 h.

Senderisme: Puig es Castellot, Vall d’Alcanella, Moleta de Binifaldó

Torre de sa Mola de Tuent

PUIG  ES CASTELLOT I LA VALL D’ALCANELLA.-

Iniciem la ruta d’avui en el meteix coll de sa Batalla, però aurem deixat els cotxes a la urb. Es Guix, per no ocupar l’aparcament destinat al restaurante del Coll de sa Bataia. Bé idó comencem pel cami que hi ha a la dreta del mateix restaurant par endinsarnos a la finca pública de ses Figueroles.

El camí transcorre per una pista de fácil transitar i a los 6/7′ arribarem a una bifurcació a la que tenim que escollir el camí de l’esquerra molt definit i de fácil pujada, als 10/15′ arribarem al Pas d’en Bartomeu es trata de un portell obert a una pared seca, que separa els municipis d’ Escorca i Seva.

Seguim les fites que ens indican la direcció a seguir per un caminoi de baixada per un terreny incomoda i molt carstic. Als 4/5′ on comenza la vegetació mes espesa de pins, mates i estepes llimonenques, a la dreta ( veure fita) comenza la pujada al Puig es Castellot de 680 m. ens trobem enmig del Puig de ses Covasses de 753 m.( esquerra) i el Puig des Castellot( dreta ).

L’ascens al puig des Castellot es fà mes dur però ens veim recompensats per les maravelloses vistes panoràmiques del Puig de Massanella, Puig Caragoler des Guix, sa serra de s’Esquerdar i altres. La pujada la feim en direcció esquerra per voltejar el macis fins arriba a una canal que em de superar amb l’ajuda del càrritx sense cap dificultat, una vegada superada girarem cap a la dreta i en ½’ arribem a una esplanada que es el cim, coronat per una creu metàlica, una placa i les restes d’un betlem.

Per devallar desfeim el camí de pujada, fins arribar al camí de ses Figueroles i una vegada en ell proseguirem la devallada ara ja per un terreny molt més còmode. Arribarem al Coll de sa Rota, on si ens volem desviar podem visitar ses cases de Neu de ses Figueroles, noltros no ho feim. Seguim enmig de la mola del Puig des Castellot i el Puig de ses Covasses. Proseguim i aviat arribem a les cases de sa Rota (esquerra)en ruïna total. El camí es quasí plà només en un lleuger desnivell lo que ens facilita el recorregut, i al poc entrem en una zona ombrívola i humida on trobem, a la dreta, la font de la Mata, presenta un petit pou a uns 20 metres de distància i a uns 100 metres de les cases al mateix camí del Comellar, que adopta la forma de cocó envoltat de pedres, amb un petit brocal de planta circular, sense brollador ni mina, semblant a un ullal que brolla de terra, que s‟han adaptat per abeurar el bestiar. La font és difícil de trobar per estar totalment coberta de vegetació. Es tracta d‟una petita mina gratada al coster de la muntanya, l‟entrada de la qual és a un mur de pedra pel qual es pot descendir fins l‟aigua.

El pou és de pedra i és possible que rebi aigua d’alguna altra filtració interior. Encara que en la nostra visita el pou estava sec, tenim referències que gran part de l’any té aigua.

Proseguim i als pocs minuts arribem a la segona font, sa font de sa Rota, Es localitza a la part alta de l‟àrea marjada, l‟antiga rota de cultius, i molt a prop de la casa de la Rota d’Alt, al bell mig de del comellar de Ses Figueroles. Està condicionada amb la construcció d‟un safareig, on s‟emmagatzema l’aigua per a la reproducció en captivitat de ferrerets. . El seu estat es d’abandó.

Als pocs minuts arriben a les cases de ses Figueroles, avui en molt mal estat, encara que estàn en proccés de rehabilitació des de fà massa anys.

Ses Figueroles fou adquirida per la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears el dia 25 d‟abril de 1997. La motivació d‟aquesta adquisició es remunta a uns anys abans, quan en data de 31 de desembre de 1993 la Conselleria d‟Agricultura i Pesca va subscriure amb la Comissió Europea el contracte LIFE Nat B4/3200/93/768 per a l‟aplicació del Pla de Recuperació del ferreret (Alytes muletensis). Aquest contracte preveia l‟adquisició de terrenys per dedicar-los a la conservació d‟aquesta espècie i dels ecosistemes dels quals en forma part.

La finca pública no disposa d‟accés rodat. Els dos accessos principals són: el camí de la finca privada del Guix a Ses Figueroles, des del Coll de Sa Batalla, a la carretera Ma-10, i pel camí de la finca privada del Castell, ruta tradicional que comunicava les finques de Ses Figueroles, Alcanella i Alcanelleta amb el nucli de població de Binibona, al terme de Selva. També, a peu s‟hi pot arribar des d‟Alcanella pel camí, enllaçant amb les finques públiques de Menut, Binifaldó i Míner Gran.

Si bé molt abans, a les darreries de l‟any 1992, la Conselleria de Medi Ambient ja havia elaborat un projecte d‟adquisició d‟una propietat, la finca privada anomenada Alcanella, per a la seva declaració d‟utilitat pública i destinació a reserva natural, la qual estava a la venta per 60 milions de pessetes. Aquest informe constava d‟una justificació l‟adquisició, emparant-se en la idoneïtat de la propietat per a la creació d‟una reserva natural per a la protecció del ferreret, amfibi endèmic de Mallorca present a la finca d‟Alcanella i objecte d‟un Pla de Recuperació i que segons la Directiva d‟Hàbitats necessita de la declaració de zones especials per a la seva conservació.
La finca pública, forma part de la proposta de Lloc d‟Interès Comunitari (LIC) sota l‟epígraf “Cimals de la Serra”, per formar part de la Xarxa Europea Natura 2000 i en funció de la Directiva d‟hàbitats 92/43/CEE. En aquest sentit és declarada també Zona Especial de Protecció de les Aus (ZEPA), per Acord del Consell de Govern.

Després de visitar la zona de les cases, seguim per la dreta de la torrentera creuem el jaç del torrent dels Picarols i franquegem un portell. Pugem uns metres en direcció sud (dreta) i arribem a una cruïlla important . A la dreta, segons el sentit de la marxa, ens duria a Binibona i a l’esquerra, per on seguim, ens du a Alcanella.

El nostre camí, amb alguns trams empedrat, puja en direcció NE entre el torrent dels Picarols, a l’esquerra, i el vessant de la Capella Blava, a la dreta.

Arribarem als camps de conreu d’Alcanella. Seguim per l’esquerra i uns 10′ i abans d’arribar a les cases d’Alcanella (dreta), el camí gira a l’esquerra, en aquest punt presenta un poc de confusió ja que han instal.lat unes reixes que pareix que impadeixen el pas, però que superarem per damunt una paret seca de la dreta, seguim el cami fitat i arribem a una pista, que seguirem fins arribar a una gran alzina on aprofitem per dinar i pendre un cafetet que ens ha fet en Sión.

Proseguim pel tirany de la dreta ( veure fita), no per la pista. Seguint les fites i les fletxetes de pintura vermella, enllacem amb la pista ample que baixa del Coll des Pedregaret. Aquest tram transcorre per damunt roques i sense camí definit. En alguns moments presenta una forta pujada.

Ara aquesta pista s’enfila fins assolir un coll de tords i un portell, des d’aquí segueix recta fins al coll Pelat.
Continuem amb davallada i sense cap dificultat pel camí del GR 221 que ens du a la carretera i d’aquí als cotxes i a fer les chandis reglamentaries

flickr75wikiloc75

406. Tira Tira – Puig d’en Galileu

Publicada en de

Tira Tira foto grup Puig d'en GalileuData: 9-11-2014

Activitat: Senderisme i grabació

Zona: Puig d’en Galileu

 Torre de sa Mola de Tuent

Avui tenim una sortida molt especial. Ho feim amb l’equip de Tirta Tira per grabar un programa a la serralada del Puig d’en Galileu de 1.181 m.

Em quedat amb la gent a les 7,45 h. al coll de sa Bataia, Arribem i poc després van arribant, en Rafel i tot l’equip de grabació, i al pots minuts  l’ altre convidada na Josefa de Moscari. Feim  les salutacions corresponents i  aprofitem per fer una cafetet al bar, després venen els preparatius tècnics. Una vegada tot a punt comencem l’excursió just darrera la parada del bus que amb pujada mitjana ens durà al pas de sa Rebollada, on farem una aturada per esperar al Rafel. I fins aquí puc contar.

L’excursió es fà per la serralada del Puig d’en Galileu pr la zona de la Criança, pujant al seu primer cim de 859 m. per després fer el segón de 1.009 m. fins arribar al objectiu, el cim del puig d’en Galileu de 1.181 m.

La devallada la feim primer pel GR-221 fins arribar al torrent de Comafreda, i a sa primera volta sortim de camí de pujada amb direcció a la font i d’aquí al camí de Comafreda. I ja no ens aturarem fins al segón objectiu el restaurant del coll de sa Bataia on en Joan ens ha preparat un cabridet.

L’atenció rebuda per la família és extreordinaria, el cabridet sabrossissim només deixarem al plat els ossos. I després del postre en Joan ens va preparar un cremadillo a l’estil del restaurant de sa Bataia.

No vos podeu perdre veure el programa i anar a dinar al restaurant del coll de sa Bataia.

 

flickr75youtube75

402. Puig de Massanella, per sa Canaleta

Publicada en de

puig-de-massanellaData: 18-10-2014

Senderisme: Fàcil

Torre de sa Mola de Tuent

 

 

 

 

 

 

Descripció de l’Itinerari:

 

Iniciem el recorregut al costat del restaurant Son Catlar situat en la carretera que uneix Mancor amb Caimari. Podem deixar el cotxe aparcat a uns 250 m una vegada passat el restaurant (en el cas de venir des de Mancor), en un desviament situat a l’esquerra de la carretera, a l’entrada de les cases de Massanella. Durant l’època islàmica, hi prosperà l’alqueria ‘Maizarella’, que feu part del juz’ d’Inkan, amb presència probable d’elements berbers. Jaume I cedí aquestes terres al Paborde de Tarragona. En el segle XIV Pere Catlar adquirint terres formà la gran possessió. S’ha anomenada Son Abrí, Son Catlar, Massanella d’Alt i de Baix. Fins que el 1802 s’unificà amb el de Massanella. (GEM).

Des de l’aparcament retrocedim, amb baixada lleugera, fins a la barrera que dóna entrada al restaurant a la qual arribem en 2’. A l’esquerra de la barrera veurem un pas estret d’una barrera feta de fusta pel qual podem continuar a l’esquerra (E), vorejant la reixeta, fins a la barrera que tenim al front, només trespasar-la tronem una caseta de fusta del tipo de Leroy amb un guarda que en esplica el protocol i que em de pagar 4 euros cadascú i aixó que som residents, una i oli, si no voleu pagar ja sabeu lo que eu de fer.

Continuem a la dreta (N), pel camí que en 1’ ens situa en un encreuament, havent de prendre a l’esquerra (NW), tenint algo allunyades a la dreta (NE) les cases de Massanella. Travessem un portell amb un pas canadenc i continuem pel camí de terra que amb direcció NW i amb pujada molt lleugera, ens conduirà a Can Bajoca. A l’esquerra tenim el Torrent des Prat i als 14’/25’ arribem a un portell i 1’ després aconseguim un encreuament (camí des de la dreta NE) en el qual hem de continuar pel camí que veníem transitant (NW). Iniciem una pujada molt lleugera i als 4’ arribem a un portell amb barrera metàl·lica que una vegada travessat en 2’ arribem als voltants de Can Bajoca (dreta) (E). sembla que el nom li ve d’en Miquel Colom, natural de Deià, que era conegut per ‘En Bajoca’.Seguim caminant per s’Arreplegada cap a s’Estret o es Grauet, fin arribar a les Cases des Bosc amb una porxada de canya, un bon lloc per menjar alguna coseta i beura, en aquest encreuement de camins no ens em de confondre i em d’agafar direcció esquerra, es a dir em de deixar la casa a la nostra dreta. Prosseguim la ruta per un tirany de ferradura amb molt de rost., no tarma de trobar un altre pal que ens recorda que em de oagar, etc…..Ara es tracta de seguir el caminoi que ens durá a la canalització, la famosa Canaleta del Massanella.

La Canaleta és emblemàtica per ser una de les obres d’enginyeria tradicional més importants de la Serra, construïda per a solucionar els problemes d’aigua que patia el llogaret de Massanella.

Aquesta séquia, fou construïda per en Jacint Antoni Fontanet Llabrés Montserrat (1706-1762), natural de Son Joan Arnau (Llorito), aleshores encarregat de les païsses de Massanella. amb pedra calcària recollida allà mateix i ajuntada per morter de calç té una longitud aproximada d’uns 8 quilòmetres i assoleix un desnivell de quasi 600 metres, des del seu naixement a la font des Prat, a 800 metres d’altitud, fins a les cases de Massanella, situades a 200 metres d’altitud. Una làpida commemora la construcció de la conducció i, textualment resa així: «Dia 15 de juliol del sant any de 1750, per aquest pont d’aigua, el senyor Abrí-Descatlar i Fuster, Bossa d’Or del Regne de Mallorca, es preocupa amb el seu esforç i recursos».

Proseguim per damunt de la Canaleta, pasem per la roca foradada i el Pont, tota una obra d’aquell temps, a poc arribarem a la La font des Prat de Cúber o font de Massanella, amb una inscripció que deia «Font de Massanella 1748».

Caminem en fort ascens per l’alzinar, a la sortida del mateix ja podem veure el Puig de Massanella i el Pas de n’Argentó per on em de pasar. Ens hem d’anar apropant a la paret oest del contrafort mdel Puig de Massanella fins arribar ben bé a sota, tot això sempre en direcció sud/sud-oest. El pas de n’Argentó no presenta cap dificultat.

Les vistes son extraordinaries, el més aprop i abaix el Puig de ses Bassetes 1,212 m., proseguim el fort ascens per un terreny incòmode i aviat ens situem a l’extrem S. del macis, ara ja només queda caminar i assolir el cim 1,352 m. Si abans les vistes eran extraordinaries ara al cim son de cine. El panorama visual cap a l’est ens situe sobre el colosal puig Tomir de 1.104 m. Si mirem cap el Sud-Oest impresiona la carena calcària que es dirigeis a l’esperó de migjorn i al puig de ses Bassetes 1.212 m. i al coster Nord del cim és un espadat vertiginós que s’aboca sobre el comellar de les Cases de Neus de Comafreda.

La baixa la feim per el camí clàssic, pasem aprop de l’únic arbre una mànific teix i el Pla de la Neu, un àntic dipòsit de neu situat a 1.200 m. d’altitud, és el que es troba més alt.

La davallada és intensa, pasarem per devora de l’avenc de laq Travessa de’uns 49 m. de profunditat, després la famosa fita del Foment que marca la bifurcació del camí, a la dreta indica puig i font, la font de l’Avenc, noltros proseguin el descens fins el Coll de la Línea 824 m, on agafarem direcció Sud ( dreta) per la pista del Comellar del Bosc, que per cert ens ha fet llarguisim, fins arribar a les Cases des Bosc i d’aqui desfeim el cami del matí fins el cotxe. I acabem inmersos a la frescor de les chandis que ens ha preparat na Cati de sa Tafona.
flickr75wikiloc75youtube75

397. Pas de s’Estaca i pas de s’Estaló

Publicada en de

Pas-de-s'Estaca-i-Pas-de-s'Data: 27-09-2014

Recorregut: 14,91 Km

Altitud máxima: 721 m.

Altitud mínima: 241 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 6,42 h.

Desnivell Acumulat: 855 m Pendent mitjana en %: 10.54.

Senderisme: Voltans d’ Alaro: Pas de S’Estaca i Pas de S’Estaló.

Torre de sa Mola de Tuent

Descripció de l’Itinerari:

 

Des de la plaça d’en Cabrit i Bassa agafem el carrer Duran que enllaça amb el camí de Ses Artigues, amb suau pendent, aconseguim el Cami de S’estret i arribem a la Font de Ses Artigues. (Per aquest punt tornarem), deixem la font i continuem pel camí, on arribarem a un bifurcació que agafarem a la dreta, per un ample i empinat camí, que ens deixés al costat del Porxo de Ses Artigues, passem per ell. Des d’aquí sorgeix una sendera, que passa pel pou, que ascendint pels bancals, de seguida apareixen fitas i marques (fletxes vermelles) , ens dirigirà, previ pas per un botador, fins a donar amb una murada rocosa, aquí ens desviem a la dreta, veure un botador, que ens introdueix pel bosquecito i ascendint, per el, arribem a un altre botador, que passarem, i sense perdre altura però amb lleuger descens continuem pel bosc, arribarem a una canal terrosa i de fort pendent.- que ascendirem.- al final de la canal aquesta el Pas de S’estaca. Una vegada superat el Pas, en breu minuts, donem amb una paret seca i placa rocosa (hi ha fites), que creuarem, pel costat dret de la placa.
Ara, amb lleuger descens i amb vista del Castell d’Alaro, per una sendera ben definida arribarem al GR 221, just damunt del restaurant des Verger. Amb direcció al Castell d’Alaro, arribem al pla des Puet. (On reposem forces.)

Ara, per GR-221, descendim direcció Orient, i en 40 minuts, arribem a la carretera, que des d’Alaro ens porta a Orient, la seguim durant 1 km i 100m, haurem passat l’indicador i va desviar del Pas de S’Escaleta i que no prendrem, i trobar una barrera, sense cadenat, a l’esquerra de la nostra marxa.

Passem la barrera, la tanquem, i seguim un camí ample, ascendent, que en breu metres s’introdueix en els bancals que creuem ascendint per arribar a una paret seca, que en passar-la, ens deixa en un camí de carboners que prenem a la dreta (direcció Orient i lleu descens) on arribarem a una 1º bifurcació, on nosaltres seguirem per l’esquerra i arribarem a una 2º bifurcació on continuem ascendint, pel camí ampla i amb un parell de corbes, que ens porta al Pas de S’Estalo. (Pas Artificial fet per l’home, però amb boniques vistes a la Vall d’Orient.)
Hem creuat el pas i el camí es torna a bifurcar, nosaltres continuem a l’esquerra per sendera ben definida, dins de l’alzinar, passarem junt una “bassa” i en 30 minuts arribem a les ruïnes de ses cases des Rafal, avui utilitzades com a refugi de caçadors.  Aquí, ja per una bona pista, amb trams asfaltats, descendim fins a Alaro. Les vistes Són precioses. I arribarem a sa font de Ses Artigues i des d’aquí, pel camí que hem anat aquest matí, arribem a la plaça d’en Cabrit i Bassa, on una quantes i merescudes Xandis (cervesa amb llimonada) ens esperen.

flickr75wikiloc75youtube75

398. Salt de s’Aigua (Torrent des Racó) i Torre de sa Mola de Tuent

Publicada en de
Salt de s'Aigua

Salt de s’Aigua

Data: 27-09-2014

Recorregut esportiu: 80 m.
Desnivell: 65 m.
Ràpel Màxim: 40 m.
Dificultat: Fàcil
Temps: 1’30 h.

icono rapel

Podríem classificar els salts que trobam arreu de Mallorca en tres grups. El primer fa referència als abundants salts d’aigua que se formen als torrents en èpoques de pluja i que van dels simples bots a les cascades que s’acosten al centenar de metres. En aquest cas la importància del desnivell fa que el salt aparegui com a determinant del nom.

La gent de la contrada coneix aquests llocs simplement com es Salt, però per saber d’on parlam s’ha d’afegir la possessió on es localitza. Els hidrònims més famosos d’aquest grup són es salt des Freu, un dels llocs més visitats de la Serra, es salt de Son Fortesa (Puigpunyent), lloc on neix sa Riera i on l’abundància d’aigua fou aprofitada per a la construcció d’uns jardins senyorials o es salt de Llinars el qual permeté bastir un complex format per sis molins d’aigua fariners. Un salt d’aigua també està en l’origen del nom d’un antic rafal d’Estellencs, posteriorment segregat en distintes finques (es Salt des Putxet, es Salt des Fonollar).

En el segon grup de topònims el salt apareix acompanyat d’un determinant que pot ser un animal o una persona. En el primer cas tenim per exemple: salt des Boc, salt des Cavall, salt des Ca o des Cans, des Moix. En el segon cas tenim es salt de n’Angelè d’en Buana, d’en Ganyó, d’en Gener, d’en Moixina, d’en Palla o d’en Panxeta. Alguns d’ells tornen designar salts d’aigua però desconeixem la petita història que s’amaga darrera d’aquests noms. S’exceptua d’aquest desconeixement es salt des Cavall .

El darrer del nostres grups el formen els salts llegendaris. Aquí s’inclouen el que pegà un soldat que fugia de la justícia d’un costat a l’altre del torrent de Pareis (salt des Soldat Pelut), el de l’esposa innocent que fou estimbada pel seu marit foll de gelosia al Grau de Lluc i salvada per la intervenció de la Verge (salt de la Bella Dona) o el del jove alaroner que fou empès a l’abisme del castell d’Alaró pels companys que havien perdut unes messions (salt d’en Fonoll). En aquest cas la Verge badava i per això el poble li dedicà el següent retret, recollit a les Rondalles (tom XXIV).

Font: Toponimia de Mallorca.

La ruta d’avui és especial en el sentit que sabem on anem però sense cap tipus d’informació ja que no hem trobat cap referència al SALT DE S’AIGUA, i per tant no sabem si està equipat, els salts que té, l’altura, etc.. res de res.

Portem 2 cordes de 60 m. 1 de 40m i una de 20 m més el material d’equipament necessari.

Comencem a la carretera de Sa Calobra Ma. 2141, Km-7,430 en una corba on a la dreta hi ha una petita esplanada deixem el primer cotxe. Ja que el segon ho deixarem a pocs metres de la carretera que surt a Cala Tuent.

Una vegada en el talveg del torrent no presenta cap dificultad, ni tan sols podem dir que es un torrent esportiu, està amb molta vegetació que dificulta la seva progressió, es tracta d’un talveg estret sense gaire desnivell, excepte els últims 150 m que ens trobem amb alguns salts tots desgrimpables, excepte el penúltim de 7 m. i l’últim de 40 m. que forma la màxima altura.

En el salt de 7 m. ens trobem que està “equipat” amb un spit de fà molt de temps que ens dóna una pèssima sensació, a saber els anys que portaria allí. Atès que la seva colacació és manual i una fiabilitat de 10 anys no convida a penjar-se d’ell. Està clar que fà molts pero molts d’anys que per aquí no hi ha devallat ningú.

Després ve l’últim salt el SALT DE S’AIGUA de 40 m. i “equipat” d’igual manera que l’anterior.

Els dos salts han estat totalment reinstal·lats amb material modern.

Aquest últim salt des de lluny sembla molt més alt, i és perquè no es veu el final del salt ja que en descendir-ho acabes en una preciós i àmplia canal que eleva moltisim el sòl.

 

torre-de-sa-mola-de-tuent  TORRE DE SA MOLA DE TUENT.-Torre de sa Mola de Tuent

Atès que el seu recorregut és molt curt, decidim completar-ho pujant a la Torre de sa Mola de Tuent a 472 m. d’altitud, situat en la Mola de Ca Palou, la qual cosa ens serveix per explorar la zona de sa Falconera i el Morro de sa Corda, per a una propera ruta.

A la pujada  en crida l’atenció el Pas dels Torrers equipat amb un passamans cable d’acer molt gruixut, un barana i tres escalons a lo ferrata.

Un poc d’història; «El 1596, Joan Binimelis projectà la torre de sa Mola de Tuent, dita també de can Térmens o de can Palou, perquè s’edificà en terrenys de can Palou. Entre 1936 i 1950, aprofitant la bona situació geogràfica amb relació a les costes catalanes, s’hi feren reformes i s’habilità com a observatori de vigilància aèria». (GEMall.).

El mateix Binimelis diu a la seva Nueva Historia de Mallorca (1593): «Luego junta a dicha cala está su promontorio que llaman la Mola de Tuent y sobre ella el monte de la Falconera, que es tan alto que tiene los fuegos de las torres de guarda; por esto el año 1596 se hizo en la cúspide de dicho monte una grande torre de guarda, y fuí yo enviado allá para trazar la de orden del Ilmo. señor don Fernando Zanoguera Virrey de Mallorca, y con esta torre se han cobrado los fuegos que aquí se perdían desde el castillo de Pollensa hasta la torre de la Seca […] Tiene dicha torre una pieza de artillería de bronce de 13 palmos de largo, con la que defiende todas sus cercanías».

L’any 1844, els torrers deixaren pas a un destacament de carrabiners desplaçats de la caleta d’Ariant, els quals no disposaven de caseta a dit lloc i que controlarien el contraban des d’aquí dalt. Deu anys més tard, destinaren dues persones com a cordó sanitari per a prevenir el contagi de l’epidèmia del còlera europeu.

L’any 1996 la torre fou cedida per l’Estat (Ministeri d’Economia i Hisenda) a l’Ajuntament d’Escorca amb la finalitat de ser destinada a refugi ocasional d’excursionistes i colònies d’estiu per a l’estudi de la natura.

flickr75wikiloc75youtube75

390f. PICOS DE EUROPA; Ruta del Cares, 6º día, Puente Poncebos – Caín

Publicada en de

9/07/2014. icono senderismo

Ruta-del-Cares-(69)---copiaDatos técnicos: Ruta del cares

Altitud máxima: 572 m.
Altitud mínima: 117 m.
Grado de dificultad: fácil +
Ruta: de ida y vuelta.
Desnivel Acumulado, total: 535 m.
Tiempo total invertido: 8 h.
Distancia Total Recorrida: 33,01 Km

 

El recorrido de este desfiladero, llamado por muchos autores: La Garganta Divina, nos permite unir Asturias con León atravesando las profundidades de los Picos de Europa cuyas cimas nos miran desde más de 2.000 metros por encima y disfrutando con las preciosas vistas que nos ofrecen las cristalinas aguas del rio Cares y las canales que se precipitan vertiginosamente desde las alturas hasta sus aguas.

Esta excursión transcurre por un camino bien marcado y sin ninguna complicación salvo su longitud, 12 Km de ida y otros tantos de vuelta si no disponemos de combinación de vehículos (Poncebos en Asturias y Cain en Leon).

A pesar de su sencillez y de la anchura del camino (más de 1,5 metros) debemos vigilar pues bordea a menudo cortados que caen vertiginosamente sobre el río Cares.

En pleno verano y en las horas centrales del día, si esta despejado, debemos protegernos del calor y llevar suficiente agua. Estamos en un desfiladero, por tanto no habrá viento que nos refresque. Por otra parte en las horas centrales el sol esta en su punto más alto y en muchos tramos no contaremos con sombras, además las paredes de Picos son de caliza de color gris claro que reflejará el Sol, aumentando si cabe su intensidad. Veremos el río en el fondo del Desfiladero, pero no tendremos oportunidad de bajar hasta el agua a refrescarnos. La solución ropa fresca, gorra o sombrero y agua suficiente.

http://larutadelcares.com/ Aquí, dejo un Link, donde podemos ver la maravillosas vistas de esta ruta de senderismo. Como Doblevuit, siempre quiere más, a la vuelta, Sión y Pep, descendieron hasta el mismísimo rio Cares y los últimos 3Km. Los hicieron por el antiguo y verdadera ruta del Cares. Esta ruta hoy no esta recomendada, incluso prohibida, pues el desprendimiento de Rocas es muy frecuente, como pudimos verificar,incluso en algunos tramos cortaba el sendero.

flickr75wikiloc75youtube75

390.e PICOS DE EUROPA.- 5º día, Descanso Técnico de la Expedición. Senderismo: Poncebos a Bulnes por la canal del Tejo.

Publicada en de

Picos Europa9/07/2014. icono senderismo

Datos técnicos: Poncebos a Bulnes por la canal de Tejo.

Altitud máxima: 711 m.
Altitud mínima:231 m.
Grado de dificultad: fácil +
Ruta: de ida y vuelta.
Desnivel Acumulado, total: 1,324 m.
Tiempo total invertido:3 h.
Distancia Total Recorrida: 9 Km.

 

¡ Hemos llegado al ecuador de la Expedición, el quinto día!. Aquí toca descanso técnico.- lo tenemos merecido.- y despedir a David, que vuelve a Palma, y recibir a Isabel y Juanjo, que se incorporan a la expedición. El Resto del día, el grupo se dividió por unas horas; Ana Neus, Palmira y Sión, visitaban el pueblo de sotres y alguna cueva donde se fermenta el Queso. Yo acompañe a David al Aeropuerto y recogí a Isabel y Juan José. Devuelta, nos encontramos todos en Casa Cipriano,- sotres.- eran las 12.00. Decidimos, estaba planificado, ir a comer al pueblo de Bulnes, pero ellos subieron con el funicular y nosotros (Isabel, Juanjo y yo (pep) subimos por la cal del Tejo hasta Bulnes, una ruta de senderismo muy bonita, a las 14.30, ya todos juntos comimos en Bulnes en Casa Chiflon, propiedad de nuestro Amigo Alberto. Y a las 17.00. horas bajamos todos en el funicular y con furgoneta en marcha, nos dirigimos hacia Arenas de Cabrales, a terminar el día de descanso técnico.¡claro que sí!

Descripción del itinerario: Actividad de Senderismo.

La ruta comença una mica més abans de la del Cares a Poncebos, un indicador a l’esquerra pujant amb direcció cap el camí on comença la pujada a Bulnes,passant primer el pont de la Jaya,el camí comença a enfilar-se per el canal del Tejo,on a 200 m. més o menys trobarem l’altre pont, el de Jardu i després ens enfilarem canal amunt pel costat del riu Bulnes, anant pujant pel camí anirem veient les diferents característiques de les muntanyes i el riu, fins arribar al tercer pont, el de Colines, a on nosaltres ens vàrem desviar a la dreta travessant el pont seguint camí i arribant al Castillo, barriada del poble de Bulnes. Continuant camí fins a Bulnes (San Martin)i desprès de voltar pel poble ens vàrem arribar al mirador de Picu Urriello a uns 230 m. del poble direcció Sud-est, desprès tornant pel camí del costat del riu trobarem la sortida de l’ estació del cremallera de Bulnes a Poncebos, continuarem fins el pont Colines tornant pel mateix camí de la canal del Tejo fins arribar altra vegada a Poncebos on vàrem deixar el cotxe. La ruta és molt concorreguda i no hi ha cap problema per perdre’t.

flickr75wikiloc75youtube75

390d. PICOS DE EUROPA.- 4º día; Peña Castil, por la majada de las Moñas y descenso por la canal de Fresnedal.

Publicada en de

Cima Peña Castil 2.441 m

Data: 8/07/2014. icono senderismo
Datos técnicos:

Altitud máxima: 2.441m.
Altitud mínima:862m.
Grado de dificultad: Difícil, por larga, cresterios y fuertes desniveles.
Ruta: Circular
Desnivel Acumulado, total: 3.344m
Tiempo total invertido: 11h.
Distancia Total Recorrida: 17 Km.

Descripción del itinerario: Actividad de Montañismo.

Estamos potencialmente contentos y motivados.¡el día anterior habíamos escalado el Picu Urriellu. Pero el tiempo no terminaba de acompañar, llovía suave y había densa niebla. Pero nos pusimos en marcha,¡faltaría más!, nos vamos a Peña Castil, una cima bonita y de panorámicas impresionantes.

Sotres.- son las 8,00AM, nos levantamos, desayunamos y nos ponemos en marcha, dirección, a los Invernales del Texu donde dejamos la furgoneta, son las 09,00AM y ya en ruta nos dirigimos al Collado de Pandebano, no subimos por la pista forestal sino por el viejo camino que la atraviesa.

Son las 10.00AM,llegamos al Collado de Pandébano, ha dejado de llover, pero la niebla no desaparece. Desde Allí, nos dirigimos dirección a la Majada de la Tenerosa. Ya, y entre la niebla, se visiona la Canal de las Moñas. A pocos minutos de la salida del Collado y mucho antes de llegar a la majada de Tenerosa, giramos a la izquierda.-según nuestro sentido de marcha.- buscamos un sendero, a veces nada evidente, y empezamos el ascenso, la niebla nos envuelve al grupo, en dirección a la canal, que finaliza en un colladito, allí se encuentra la majada de las Moñas (tres cabañas de montaña en muy mal estado), son las 11.00AM.- hemos llegado. En Este punto, hay dos opciones, 1º la normal que es seguir por el centro del valle, en dirección Noroeste, para llegar a la cima de Cabezas de Tortorios (2,139m) y desde allí, alcanzar el Collado Camburero (2083m) e iniciar la ascensión a la Cima de Peña Castil. (2.441m). O bien, 2º opción,desde la majada de las Moñas, girar dirección Oeste, e iniciar un ascenso directo a cabeza de Moñas, para desde allí, realizar un cresterio que nos llevaría a la cima del Coterón (2.032m) y a la cima de Cabeza de Tortorios (2.139m).

Pues eso hicimos, el Cresterio de tres cimas de más de 2.000m. ( si el día esta despejado lo descrito es evidente y hay algunos hitos y todo. Pero no fue nuestro caso, la niebla nos seguía acompañando, con algunos y breves claros).
Nada, decido lo que queríamos, y siendo las 11.00AM, iniciamos ascenso directo a cabeza de moñas, fuerte subida, donde llegamos a las 11.45AM. En la cima, la niebla persiste, recuperamos fuerzas, hacemos fotos y en marcha hacia la cima del Coterón y desde esta a la Cima de cabezas de Tortorios,donde llegamos a las 13.00.PM,Fotos, descanso, esperamos haber si se despeja la niebla. nada. Nos dirigimos, ahora con leve descenso dirección Norte, en busca de un evidente paso (corte en la cresta, unos metros antes habremos pasado al lado de un avenc en la misma creta), que nos dará paso al Collado de Camburero (2.048m). Sin problemas, llegamos al Collado, son las 13.45PM. Aquí, en dirección sur, la Canal del Fresnedal , por donde nosotros al descender continuaremos la excursión (1.000m de descenso y al inicio de la canal un neverón del copón, que superamos por el lateral izquierdo según dirección descendiendo), en dirección Norte, vamos a buscar el paso que nos llevaría al Urriellu y dirección Noroeste, a la Cima de Peña Castil.

Son las 14.00PM, iniciamos ascenso con fuerte pendiente y sendero al inicio poco evidente, en una hora de ascenso, por momento la niebla desaparecía y pudimos ver las bellas vistas del entorno, llegamos a la Cima. ¡ objetivo alcanzado! Hicimos una “Fita”, fotos , comimos y descansamos. La niebla no se va, son las 16.00.PM Tenemos que regresar Nos quedan +- 5 horas de descenso hasta Sotres.

El descenso, con prudencia, bien a las 17.00PM, llegamos al collado de Camburero, en dirección sur, iniciamos el largo y bonito descenso por la canal des fresnedal (1.000m), que nos llevara hasta Vega del toro o sotres y desde allí, caminando por buena pista, hasta los Invernales del Texu, donde nos espera nuestra furgoneta que en 10′, llegaremos a Sotres.

El descenso de la canal, en todo momento evidente, será de 2 horas hasta llegar a Vega de Toro y 1,30′ hora más, por la pista hasta los Invernales de Texu. Son las 20.30 PM, llegamos a Sotres. ¡Felices, también lo habíamos conseguido.! ( Sonia,ya estaba preocu

flickr75wikiloc75youtube75

390a. PICOS DE EUROPA.- 1er día.- Collado de Pandébano – Bulnes.

Publicada en de

1-webData: 4-juliol-2014

icono senderismo

Altitud máxima: 1.231m.
Altitud mínima: 614.
Grado de dificultad: Fácil.
Ruta: de ida y vuelta. (semi-circular)
Desnivel Acumulado, Total: 1042m.
Tiempo Total invertido: 5 horas.
Distancia Total Recorrida: 9,22 Km.

 

 

Tenia una ilusión, y trabajé por ella. La compartí con el grupo  doblevuit, del que formo parte. La diseñamos, la planificamos...y llego el día. NOS VAMOS A LOS PICOS DE EUROPA. ASTURIAS.

Prólogo. La Ida.
Viernes. Todo fue según lo planificado. Son las 07,00AM, en vuelo directo de vueling nos dirigimos al aeropuerto de Asturias, llegamos a las 08,30AM.

Recogimos nuestra super furgoneta y por la N-632, As-260, N625 y As114, hicimos la ruta más pintoresca (panorámica), que no las más rápida ni corta. Pasando por; Piedras Vegarrozadas-Coceña- Arriondas, Mirador del Fito-Cangas de Onis- y Sotres. Desayunamos en el mirador del Fito, donde ya pudimos contemplar en el horizonte, nuestro objetivo, Los Picos de Europa.

Llegamos a Cangas de Onis (la que fue capital del principado en tiempos de la reconquista), donde hicimos una visita a la localidad y fuimos a comprar a su “supermercado”, hicimos una buena compra (jajaja). Y directos para Sotres. Llegamos a las 13.00, una hora y media más tarde de lo previsto, pero valió la pena. Allí, en casa Cipriano,  nos esperaban Juanjo y Sonia los propietarios de “casa Cipriano”. Nos hospedamos y sin demora a las 14.00PM iniciamos nuestra 1º actividad. Senderismo. Para aclimatarnos al entorno. Nos fuimos hasta el bonito y mítico pueblo de Bulnes.

 

Descripción del itinerario:
Collado de Pandébano – Bulnes.
 Actividad de Senderismo, ésta ruta tiene una variantes. Nosotros de ida la hicimos.- invernales/majada de Armandes, y de vuelta ascendimos por el sendero clásico. A las 14.00PM, salimos de Sotres dirección al collado de Pandébano, pasando por los invernales del Texu. Dejamos la furgoneta al final de la Pista forestal ( en buen estado) y viendo, ya el collado, nos dirigimos hacia él. (si el tiempo acompaña, se obtienen unas vistas espectaculares de Sotres y su entorno, así como del valle de Bulnes por el cual discurrirá nuestra excursión.) Siguiendo, en sentido descendente, el sendero.- bien marcado.- nos dirigimos hacia Bulnes. En breve momentos pasamos junto una Cabaña y continuamos por el sendero. En Breve ya veremos un saliente montañero, que nosotros visitaremos su cima (espectaculares vistas del “Picu” si las nubes lo permiten), y después continuaremos camino por su derecha. El sendero, nos llevara, pegados a nuestra derecha los acantilados de Peña Main, hacia los Invernales/Majada de Armandes (conjunto de cabaña de montaña). Desde la Majada, descendemos (esta señalizado) hacia el sendero natural que nos llevara a Bulnes, y por el cual luego retornamos al punto de partida. El sendero, ya introducido en un pequeño bosque nos lleva en 30' al pueblo de Bulnes. (allí, comimos un poco, visitamos el pueblo y saludamos y conocimos a nuestro amigo Alberto. Volvimos hacia el collado de Pandébano, ahora por un sendero perfectamente identificado y ascendente, donde llegamos a las 19.00PM y para Sotres donde Casa Cipriano, es nuestro campamento base.

 

 

flickr75wikiloc75youtube75

393. Cap de Catalunya

Publicada en de

CALA FIGUERA 3 MORRO DE CATALUNYAData: 26-juliol-2014

icono senderismoRecorregut: Circular

Distància: 5,8 km.

Altitut: 298 m.

Des de l’aparcament retrocedim per la carretera que hem vingut, com si volguéssim tornar a Pollença. Al cap d’uns 4’ arrenca el Camí de Cala Murta (esquerra) i uns 100 m més endavant té el seu inici el *Camí de Cala Figuera (dreta). Als 13’ de la sortida de l’aparcament, en una corba a la dreta on al lluny veiem la fita del km 12, ens hem de fixar a la dreta de la carretera i veurem quatre roques on s’inicia una senda.

Avancem per aquesta senda entre la vegetació, amb baixada lleugera, i en uns 2’ arribarem a un camí. Veurem a la nostra esquerra una reixeta (permet el pas pel camí) i enfront de nosaltres un pal de fusta (possiblement un rètol indicava cap a la dreta el Camí de Cala Figuera però estava arrencat). Hem de dirigir-nos cap a la nostra esquerra pel camí que travessa la reixeta metàl·lica (permet el pas). Al cap de 1’ s’inicia un camí a la dreta que hem d’agafar, iniciant-se una pujada lleugera. Als 4’ arribem a un encreuament i hem de prendre el camí cap a la dreta, el camí planetja entre mates i càrritx. Als 2’ la vegetació envaeix el camí en alguns trams, i presenta pendents suaus de vegades en ascens, unes altres en descens. Al cap d’uns 16’/18’ (depèn de la velocitat de la nostra marxa) el camí desapareix i hem de pujar per la càrritxera que tenim enfront. El pendent és fort/mitjana,  i trobarem alguna fita. Hem d’aconseguir la cresta, trigarem de l’ordre de 10’ i seguidament descendirem pel tàlveg següent, amb pendent fort aconseguirem un grup de pins, situats en el llit del torrent, en uns 5’/6’. Hem d’ascendir pel vessant que tenim enfront coberta de càrritx, amb pendent fort, i dirigir-nos cap al pi que veiem a l’esquerra del serral, trigant de l’ordre de 5’ a arribar.

En aquest punt ens desviem cap a el “bec” que tenim a la nostra esquerra amb la finalitat de contemplar les vistes dels penya-segats. La pujada és forta, camp a través entre càrritx i roca, aconseguint el cim en 6’/7’. Les panoràmiques que observem han merescut l’esforç.

Des del cim ens dirigim cap al serral que ens separa dels cims del Morro de Catalunya. El descens amb pendent fort està senyalitzat amb fites i en uns 6’ arribem al serral. En aquest punt iniciem l’ascens a les tres cims que conformen el Morro de Catalunya. La pujada és fort/molt forta i està assenyalada per fites i, més endavant, per fletxes vermelles. Seguint les fites vorejarem el primer cim i aconseguirem la cresta, seguint les fites, i en uns 25‘ aconseguirem el cim central. Avançant amb adreça NE arribarem al tercer cim en 2’/3’.

El camí cap a cala Figuera ho podem fer recorrent el mateix camí fins al serral (on hem iniciat l’ascens dels cims del Morro de Catalunya), o anar descendint pel vessant SE de el Morro de Catalunya. Si ens decidim per aquesta última opció, anirem perdent gradualment altura amb direcció SW fins a aconseguir el serral en el qual anteriorment hem iniciat l’ascens. Des del tercer cim fins al serral trigarem de l’ordre de 20’/25’. Una vegada en el serral veurem una sèrie de fites que ens marquen una senda que amb direcció SW descendeix amb pendent mitjana/forta pel vessant del Morro de Catalunya. Hem de seguir les fites que ens condueixen a un torrent estret i en uns 30‘/35’, explicant des del serral, ens situem en la riba nord de cala Figuera. Podem seguir fins a la platja o bé quedar-nos en la riba (des del punt d’arribada a la riba fins a la platja, amb prou feines transcorren 7’/8’).

Abandonem la cala per la seva riba sud i ascendim per unes escales que en 2’ ens situen en el camí que ascendeix cap a la carretera. Enfront i a l’esquerra del camí s’inicia una senda amb pendent fort/molt fort i sòl bastant deteriorat, i en uns 9’/10’ arribem a un portell estret que ens dóna pas a l’aparcament on hem deixat el cotxe aquest matí.

flickr75wikiloc75youtube75

392. NOCTURNA: Puig de la Rateta de 1.113 m., Puig de la Franquesa de 1.067 m., i Puig de L’Ofre de 1.093 m.

Publicada en de

18Data: 19-juliol-2014

empleo frontal

empleo frontal

Recorregut: Circular

Distància: 9,5 km.

 

Sortim de l’aparcament de l’embassament de Cùber per la pista asfaltada fins arribar i pasar  la presa. Arribem al centre de la mateixa en 13’ i la creuem íntegrament. I, en 03’ més, ja en una pista de terra (que ens portaria a les Cases de l’Ofre),  l’hem d’abandonar per l’esquerra, en diagonal a la dreta (Sud-oest)  cap a un grup d’alzines en l’altre vessant (14’). Es terreny una mica incomoda i en lleugera davallada, per  pujar en diagonal dreta (Sud-est) per restes de caminoi, cap a una alzina que veiem en un coll en un espoló (05’). , després de la qual hi ha una empinada rosseguera. Ascendim per la mateixa (fites) cap a un pi solitari que ens indica el Pas dels Picarols, que veiem a la part alta de l’aresta. Abans d’arribar al mateix, per salvar el vertical últim tram, les fites ens desvien a la dreta i després a l’esquerra. En aconseguir el pi (15’) ja esteim en el Pas dels Picarols. Per ell anem a la dreta (Sud-oest) pujant. De seguida (03’) les fites ens desvien una mica més a la dreta, com per unes restes de vell camí. En uns 10’ creuarem una petita bretxa en una lleugera aresta que ens tanca el pas. Seguim ascendint pel tàlveg, fins que les fites (05’) ens porten clarament a pujar per la dreta. Sempre ascendint seguint les fites cap a l’Oest, aconseguirem (20’) un cim secundari del massís de Sa Rateta, des de la qual ja es veu clarament el cim de la mateixa, el punt més alt en la carena, a l’Oest. Nord-oest. I a la qual arribarem en altres 15’.

La panoràmica des del cim és espectacular si hi vas de día, però quan noltros hi varem arribar ja eran 0,10 h.. Ara hem d’anar, més o menys per la carena, adreça Sud-oest, cap a una alzina solitària, en l’inici d’un tàlveg (06’). Descendim pel llit del tàlveg, fins a situar-nos a l’altura d’un ullastre alguna cosa a la nostra dreta. Anem cap a ell (07’) i, seguint les fites, descendim al Coll des Gats (09’) (995 m.)  també conegut com Coll des Planet, Després anirem per la carena de cim en cim.

Seguim les fites i traces de caminoi, fins a arribar a un espoló o aresta amb unes alzines (07’). Llavors girem clarament a la dreta (Nord-oest) i ascendim cap a l’aresta cimera, passant entre unes alzines. En la carena hi ha una gran fita amb un pal (07’) des del qual girem esquerra, i aconseguim el cim de Na Franquesa (03’) de 1.067 m. d’altitud..
Ara hem de descendir pel rocós vessant cap al Sud-oest, a la recerca d’una gran paret mitgera (05’) que salvem per la seva dreta, per sobre d’una gran roca. Seguim descendint en la mateixa adreça que portàvem. Deixem un ullastre bastant a l’esquerra (04’) i, seguint les fites, aconseguim el Coll dels Cards a 963 m. d’altitud. Aquí ens aturem per montar el campament i paqsa la nit. Uns ho tenin fàcil però algún s’ha emperrat en montar una hamaca i com no anava molt fí s’al.lot li va costar lo seu. Al final tots varem dormir al terra.

La nit va ser fresca lo que varem agreir donat que a Palma fotia una calor espantosa,  i molt ventosa. A la matinada varem ascendir alcim de l’Ofre de 1.093 m., llàstima de la boira molt intensa i espesa que no ens va deixar veure les panoràmiques.

La tornada la feim pel coll dels Cards i la pista forestal Nord-oest. De seguida ens situem en el Coll de L’Ofre (20’). Deixem la pista a la dreta, i descendim recte al Nord-est (pal indicador) per l’antic i empedrat a trams, camí de ferradura que transcorre per la pineda. En 10’ sortim al costat de les Cases de Binimorat, i anem a l’esquerra per la llarga i avorrida pista, que porta a l’embassament de Cuber. Als 07’ creuem un primer reixat. I als 14’ arribem a una altra que són dos, i hem de passar per la de l’esquerra, seguim fins el cotxe.

I ara ens espera un berenar ( pa amb Oli, formatge, pernil, camallot, llom, botifarró, xuia, vi…..de luxe a Can Gallet.

flickr75wikiloc75youtube75

391. Esporles-Banyalbufar-Port des Canonge-Esporles

Publicada en de

ESPORLES-BANYALBUFAR-PORT DES CONONGE

BanyalbufarData: 5-juliol-2014
Recorregut: Circular

Distància: 18 km.

Esporles (sa Granja) -Banyalbufar: 2 h.
Banyalbufar-Port des Canonge; 1,25 h.
Port des Canonge- Esporles (sa Granja) : 1,40 h.

Sortim de l’aparcament de la Granja a Esporles per agafar als 50 m. el Cami del Correu, que forma part de la Ruta de Pedra en Sec, el GR-221, aquest cami era la principal via de comunicació entre Banyalbufar, Esporles i Ciutat, amb un recorregut de 7,590 m. Ens crida l’atenció un gran forn de calç i les runes d’una guixeria de comencement del segle XX que s’alimentava de la pedra del puig de Son Sanutges.
El camí no te pérdua ja que està tot senyalizat. Un poc abans d’arribar a Banyalbufar ens deleitem amb l’anorme safareig que hi ha a una marjada, que forma part de tota una xarxa hidràulica que els investigadors anomenen Ma‘jil. , d’origen àrab. Etimològicament significa la divisió reglamentada de l’aigua per a la seva distribució comunitària. Avui dia ens ha deixat com a record el sistema tècnic de reg i per la forma del repartiment de l’aigua, les tandes; l’aigua es reparteix de dues tandes d’una setmana de durada cadascuna.

Arribat a aquest magnific poble farem un poc d’història;

L’origen de la Vila es efectivament amb la conquesta musulmana de Mallorca i amb el desenvolupament d’aquesta nova cultura (902 – 1229) quan realment el poble neix, tal i com el concebim a l’actualitat. Sembla que prest s’hi nstal·là al que seria ben aviat Banyalbufar, una comunitat andalusina.
L’assentament pertanyia al districte de Bunyula, el qual agrupava els pobles de Banyalbufar, Esporles i Bunyola. Foren els andalusins els qui «construiren» l’actual paisatge banyalbufarí. Feren néixer el poble, des del batiar-ho amb el seu topònim (Bany al bahar -construït vora la mar-).

El major canvi, tan social com econòmic, va ser a partir de la Conquesta de Mallorca mitjançant l’atac de l’exèrcit català de Jaume I, l’any 1229. Després de la conquesta de Mayurqa als musulmans, l’illa és va repartir entre els nous conqueridors. Pel que fa a Banyalbufar el poble és vaig repartir aprofitant les dues grans zones o valls que feren de separació territorial entre els dos grans senyors feudals. Vall I (la vila pròpiament dita): sota domini del cavaller Ramon Sa Clusa. Vall II (els actuals possessions de Son Bunyola, SónValentí, Són Balagueret, Són Coll i el nucli donis Port donis Canonge), sots domini de Gilabert de Cruïlles i del bisbe de Mallorca..

Segles XV, XVI i XVII. Devers l’any 1450 existia una orta tensió entre Ciutat i la Part Forana, per desavinences econòmiques principalment. Aquesta situació va motivar la revolta forana, i és saquejaren diverses possessions banyalbufarines en mans de ciutadans (Planícia i sa Teulera). Els conflictes socials però, no acabessin aquí. Va sorgir la «Germania» mitjançant la qual els anomenats «agermenats» (vilans i menestrals) demanaven que s’eliminàs el deute públic, l’abolició d’impostos indirectes i en definitiva una reforma general de l’administració..

La «guerra» entre «agermenats» i «mascarats» (mercaders i senyors de Ciutat) provocà destrosses. Aquests darrers foren saquejats i assassinats, tal i com ho documentin els escrits de l’any 1522.
El cultiu més característic de Banyalbufar des del segle XIV fins a finals del segle XIX era la vinya, amb la famosa malvesia. L’any 1891 i arran de la desaparició de la vinya pels efectes de la filoxera, es van introduir cultius d’horta. Per aquest motiu, es va intensificar la divisió de la propietat i es van construir més safareigs, molts dels quals daten entre 1915 i 1930..

Després de llarg temps de cultiu de vinya, cereals i oliveres, a la fi del s. XIX Francesc Albertí i Joan Albertí van introduir en les finques de Sa Marina i Sa Vinya Gran la tomàtiga de ramallet. El nou cultiu va obtenir tal èxit que molt aviat es va estendre a totes les terres i seria fins i tot expedit cap a Palma i Barcelona.. Aquest comerç va activar de tal manera la economia que tot el municipi va sortir beneficiat. Millorant les comunicacions i la infraestructura , es instalaó el clavegueram, correus, etc..Banyalbufar va passar, cap a la dècada dels anys 20, a ser el primer poble de Mallorca en renda per càpita..

B é i després d’ahaver recordat un poc d’història proseguim el nostre camí per la carretera Ma.-10 amb direcció N. fi arribar al punt kilomètric, 85,2, aquí vorem uns cartells que indiquin la ruta de la Volta del General que realment és fà pel cami de Baix. Passarem per forns de calç, barraques restaurades i sitges, la qul cosa demostra una vegada mes l’activitat intensa d’uns anys passats. Als 30 m. arribarem al lloc mes bonic amn la Punta de s’àguila als nostres peus i que ja en avisa del que’ns espera, els cingles del Corral Falç i poc després a la pista asfalta de de son Bunyola i que agafarem cap a l’esquerra durant uns metres per tornar-la deixar per l’esquerra per una pista forestal, està ben senyalitzat, que vorera mar que ens durá a laPlatja de son Bunyola, un lloc idílic, i que no ens podem resistir fer un capfico i dinar. Una vegada descansats proseguim i en 5′ arribem al port des Canonge.

Ara comence el més dur del dia, la pujada que ens portarà a Esporles. Ho feim durant uns 700 m. per la carretera asfaltada fins arribar a una corba de 180º on comence el cami dels Pescadors, primer una pista forestal per passar aviat a un cami de cabra que no abandonarem en tot el temps. Aquest camí va augmentant de pendet a mesura que ens anem acostant a la carretera asfaltada.

Una vegada a la carretera girem a la dreta. Passem dues corbes pronunciades i, després d’un aixamplement, abandonem la carretera per un tirany a l’esquerra, hi ha un pal indicador, però em d’anar al.lerta perquè é molt fàcil passar-s’el. Als 5′ el caminoi gira a l’esquerra i a dalt a una paret mitjanera i atravessem la *propietat Mirant de Mar en diagonal cap a l’esquerra (50′) fins arribar a una esplanada, on a la dreta tenim una casa i una barrera metàlica, enfront unes unes i a l’esquerra el mirador de Mirant de Mar, noltros em de creuar la barrera metàlica que està sempre oberta, ja que per lo vist per problemes de pas l’assumpte està als tribunals.

Aquest camí en uns 10′ o 15′ ens durà a la carretera Ma.-10 on em de pendre cap a la dreta amb lleugera baixada fins l’encreuament de carreteres i amb direcció cap a Esporles.

Fonts: http://www.banyalbahar.com/historia.htm
Marines de Tranuntana d’en Joan Sastre
Alpina Sud.

flickr75wikiloc75youtube75

387. Pas de s’Argentó, Pas de s’Estaca i Clots Carbons

Publicada en de

pas de s estacaicono senderismoData: 7-juny-2014
Circular: – 
Recorregut total: 

 

La ruta d’avui consisteix en recórrer la zona dels Clots Carbons, el Pas de s’Argentó i el Pas de S’Estaca pels antics camins empedrats.

Comencem en el port de la Calobra per dirigir-nos cap a a l’antic nucli de la Calobra pel Cami Vell de sa Calobra a Tuent, anomenat Cami dels Ports per unir el Port de Sóller amb el de la Calobra. Després de 15′ arribem a l’ermita de Sant Llorenç del s. XIII, situada en el Coll del mateix nom.

Continuem per la carretera asfaltada que baixa a Cala Tuent, però als 6′ trobem a la dreta una entrada a una finca, avui en obres, i just enfront s’inicia l’ascens que em de prendre, per endinsar-nos en un alzinar, es tracta d’un camí empedrat encara que al principi és totalment inexistent, però si hem seguit correctament l’orientació aviat ho trobem. Una vegada en ell es tracta de seguir-ho en fort ascens fins al Coll d’en Termes, nom que rep de la família propietària que va tenir i que va comprar part de la finca a la família d¡en Vicenç Nyegos que la va haver de vendre de forma precipitada per poder pagar el rescat d’un fill que fou capturat pels pirates algerians. En aquest mateix un lloc franquejat per una paret de partió es troba la canal del mateix nom, un dels escassos passos que ofereix el penya-segat.

Prosseguim pel portell de pedra per dirigir-nos direcció S. per una terreny complicat i poc fitat per anar a buscar el Pas de s’Estaca i creuar el Torrent del Gorg dels Diners., el traçat és lent i molt dificultos per les grans carritxeras i el seu terreny lapiaz, un bon punt de referència pel qual hem de passar és el Coll de ses Memelles i seguir el descens fins al torrent.

Una vegada arribem al barranc que forma el torrent, hem de transitar per la seva vora superior fins al Pas de s’Estaca que ens ajudarà a descendir al talveg. Continuant uns minuts més per ell passant per sota d’un gran tronc de pi caigut i al cap de 5′ ens sortirem per la nostra dreta en fort ascens cap a un petit Cavall Bernat amb un gran forat, això ens indica que el pas de s’Argentó està a prop. Es tracta d’una cornisa empedrada que dóna accés a la planicia superior en el Pla d’en Gumbal.

Canviem el dificultos terreny per una ampla pista per la qual hem de seguir en lleuger ascens fins a la Font Subauma, on descansarem, menjarem i fins i tot ens farem una migdiada.

Algú dóna el crit per aixecar-se i continuar ja que solament tenim fet la meitat de la ruta, Ho feim pel Cami dels Cingles en direcció a l’Alzina Fumadora ( un altre dia explicaré l’origen del seu curiós nom ). Als pocs metres hem de sortir-nos del Camí dels Cingles per endinsar-nos per una altra zona complicada ,per un camí empedrat fins als Clots Carbons. Com o ocorre amb la majoria de camins empedrats el seu estat és molt deficient pel que va apareixent i desapareixent.

Arriarem a la bifurcació on per la nostra dreta comença el Camí de sa Barra que baixa fins a la carretera de Sa Calobra, no ho prenem i hem de prosseguir pel nostre. Aviat albirarem al lluny una petit pinar, a ells ens em de dirigir, arribant la primer dels tres Clots Carbons, que destaquen per la seva vegetació que contrasta amb la resta del terreny.

Arribem a la zona de ses Monjoies, que segons Corominas (DECat) diu que una monjoia és un munt de pedres posades com a marca ( el que noltros coneixem com fita) i que té el seu origen en els munts que aixecaqvena als crits de joia que exclamaven els pelegrins a terra santa tot d’una que tenien a la vista Jerusalem o qualsevol dels llocs sagrats.

Si mos fixem podem veure damunt una roca una creu metàlica, que no em de confondre amb les creus gravades a les roques que en volten ses finques… «Al llarg del temps les partions des Colls amb la finca mare foren objecte de freqüents controvèrsies, tal com posen de manifest els nombrosos documents estudiats i transcrits per l’infatigable arxiver de Lluc, el pare Rafel Juan. Les actes que recullen aquests litigis solen descriure amb minuciositat els indrets per on discórren les partions i sovint constitueixen autèntics tresors toponímics per les relacions de noms que contenen. Serveixi d’exemple la següent sentència arbitral de l’onze d’octubre de 1522, estudiada pel pare Rafel a l’arxiu de la casa Torrella.»

En primer lloc, pronunciam, sentenciam i declaram la possessió o muntanya dels germans Aixelons, dita Bini, afrontar d’una part amb una paret que davalla de dalt a baix, això és, que parteix del peu de la muntanya dita el puig de Sant Salvador, que passa, llinyola batuda, a prop de la font dita la font Subauma, i va, dreta llinyola, a afrontar, juxta nostres consciències, a un gran tudossal de muntanya que està damunt la coma de Bini, i després d’aquí se acala baix el peu de la dita muntanya en una creu feta de nou per nosaltres; i d’aquí després va, llinyola dreta costa avall, a una creu feta per nosaltres sobre una gran roca plana; i després va, llinyola dreta, a una creu feta per nosaltres sobre roca, enllà del torrent, feta a mode de cresta; de dita roca o creu, llinyola batuda, costa amunt, a un gran tudossal de roca, on hi ha una creu i una monjoia de còdols i d’aquí després amunt, a una altra creu, sobre una roca plana, que està davant un ullastre gros; i després va, dreta llinyola batuda, a afrontar a un gran tudossal de penya molt alt, al costat dels Clots Carbons, on hi va una altra creu; i de dita creu, llinyola batuda, a una creu sobre una gran roca plana, davant el pla del Puriol; i de dita creu o roca va, dreta llinyola batuda, costa amunt, a una creu sobre una roca gran, a prop d’un pi, i de dita creu o roca, costa avall, cresta, cresta, a un coll mirant de sal buquor on hi ha una creu sobre una roca; i de dita creu, després, llinyola batuda, al cap de la paret dita el Canal, a prop d’un pi.

Segons consta a la sentència foren tres les persones que s’encarregaren de recórrer la partió i de marcar les fites esmentades i cadascuna d’elles cobrà per la seva feina un parell de perdius. És difícil imaginar-se les condicions de vida dels pagesos de Mallorca en plena Germania però així i tot ens sembla una magra recompensa per una dura jornada trescant amunt i avall per un terreny tan esquerp, marcant les alineacions i gravant les roques escollides.

Ara que pensant-ho bé, tal vegada només ho varen dir, que havien marcat les partions. Qui ho aniria a comprovar ? Però i si fos cert que les haguessin marcades, hi hauria alguna possibilitat de retrobar les creus fetes per Miquel Gabaró, Antoni Arbona des Raig i Pere Serra enmig de l’immens roquissar que s’estèn entre el peu del puig Major i la canal d’en Termes damunt el coll de Sant Llorenç, cinc cents anys després ?.”

Texte extret de ToponimiadeMallorca.net

Dit aixó, sa creu metàlique que hi ha damunt la roca, le va posar juntament amb una plaque el grup excursionista Faltan 5′, en omanatge als excursionistes i per celebrar-ho aquel mateix día varen cuinar uns callos amb ciurons.

Continuem la nostra ruta arribant al Cingle d’en Coll i tot just a la vertiginosa devallada cap al Coll de St. Llorenç, la mateixa que em fet avui mati al prinicipi, amb unes vistes realment extraordinaries de Cala Tuent. De s’ermita cap al llogaret de sa Calobra i d’aquí al port, donant punt i final a la agotadora ruta d’avui.

flickr75wikiloc75 youtube75

369. Sa Costera

Publicada en de

sa costeraicono senderismoData: 22 -març-2014
Circular: – Sí
Recorregut total: 19 Km.
Grau de dificultat : mitjana
Duració total : 8 h

369. MIRADOR DE SES BARQUES – BÀLITX DE DALT – BÀLITX D’ENMIG – BÀLITX DE BAIX – COLL DE BINIAMAR – CASES DE SA COSTERA – SA FÁBRICA.

Comencem aquesta encisadora excursió al mirador de ses Barques arxiconegut al Km 44,80 de la carretera de Sóller a LLuc. Es tracte de fer la major part pel cami empedrat que antigament anava de Fornalutx a les tres possessions de Bàlitx, però que va ser tallat per la construcció de la actual carretera allà pels anys cimnquanta. El camí avaça per un paisatge d’oliveres i terres de conreu.

El primer punt important son ses cases de Bàlitx de Dalt en el paratge anomanat el Mal Pas, es tracta de de la possessio més gran dels tres Bàlitx i data de l’any 1.232, com a curiositat cal dir o recordar una cançó popular d’un fet veridic, «La mort de na Margalida» fet esdevingut en aquest lloc a principis del segle XX. Recordem un dels fracments:

Quan dins Sóller vaig entrar,

em varen dir de seguida:

-Per veure a Na Margalida,

an es fossar hauràs d’anar.

Noltros proseguim l’itinarari i podem veure a la nostra esquerra el Puig de Bàlitx de 579 m. i el seu esperó anomanat l’Esquena de la Fam, aviat arribem a la font de Bàlitx, una font de mina típica de les fonts de muntanya que no li falta de res, canaletes, rentador envoltada de polls i oms. A 5′ arribem a les cases de Bàlitx d’Enmig avui en obres, es pot intui la gran activitat que en el seu temps tenia la finca ja que en el seu interior hi ha una gran tafona amb les seves bigues inmenses i els seus dos gran graners per recollir l’oliva. Proseguim pel cami a ratos empedrat a ratos per la pista fins arriba a Bàlitx de Baix amb la seva característica torre de defensa, de planta circular i perfil lleugerament troncónic, reamatat per una teulada inclinada, avui transformat en hotel rural. Data de l’any 1.749.

Aquest lloc tantes vegades visitat per noltros, unes per fer el torrent de Na Mora i altres per visitar la torre de Na Seca, a 514 m. d’altitud, construída entre els anys 1583 i 1585 i activa fins l’any 1854 per la vigilància i control sanitari davant el perill de l’arriba del cólera, que es comunicaba amb las talaies veines: la torre Picada del Port de Sóller, i la torre del Forat a cala Tuent, però avui el nostre objectiu es un altre. Proseguim, ara amb pujada mitja-forta perl camí empedrat anomanat na Cavallera fins arriba al Coll de Biniamar, després de recupoer forces comença la devallada. En em de fitxar en arribar a un entreforc del camí principal, en aquest punt planiol hi ha, amagada una bassa abandonada. El camí que va cap a l’esquerra en du a les cases de Sa Costera i allà anem.

La possessió de la Costera és la més allunyada de la parròquia d’Escorca, documentada a l’any 1.332 situada en el racó de la Taleca i la Punta Roja, un bon lloc per berenar.

Tornem al camí de ferradura de la Costera, les vistes son la perfecció del paisajisme, a 10′ passarem per una curta peró notable davallada empedrada anomanat el Gravet de la Costera ( disminutiu de graó o escaló) i a 10′ més arribem a la cruilla que en permet davallar a les Cases de LLum «sa Fàbrica».

Un lloc encisador, les cases ben conservades i la font del Verger que després de la canalització de l’aïgua ja no es pot veure però si es pot escoltar el renou del seu inmens cabdal probablmeent el més gran de Mallroca que ens fà pensar en un gran riu subterrani, amb elseus 30.000 m3 diaris.

Hi distaca el seu gran safareig a la part de dalt d’uns 2.000 m3 de capacitat, amb les seves escluses.

Va está en funcionament la central hidroelèctrica de la Costera entre els anys 1908 i 1962 construida per «la Eléctrica Sollerense» fundada per Damià Frontera Castanyer, estaia dotada amb una turbina inicial de 50 cv i 5.000 volts i a l’any 1919 es và aimentar la seva potència fins a 150 cv., fins que a l’any 1962 es và turar la prodeucció perquè la xerxa de distribució a Sóller fou conectada a GESA.

Com anècdota podem dir que al 1912 any que la llum elèctrica arribar a la vall de Sóller la font del Verger es và secar i l’inaguració và ser un autèntic fracàs.

De tornada cap el camí de sa Costera, la puajda se’ns fa més rosta. Ascedim pel mateix camí que ens ha servit per davallar.

flickr75youtube75

364. Camí de s’Illeta, Ses Puntes, Font d’es Joncar, Pas de s’Heura

Publicada en de

cami de s illetaicono senderismoData: 15 -febrer-2014
Circular: – Sí
Recorregut total: 18,5 Km.
Grau de dificultat : sendeirsme – mitjana
Duració total : 8,30 h.

 

 

PORT DE SÓLLER – CAMÍ DE S’ILLETA – TORRE PICADA – SES PUNTES – ES JONCAR – COLL DE CALA FERRERA – PAS DE S’HERA – PLA D’EN MATEU – FONT DES SALT – PORT DE SÓLLER

La ruta d’avui la comcemcem a la Plaça dels Reis de Mallorca on podem deixar els cotxes sense cap problema, continuem pel carrer Bèlgica deixant el torrent de la Figuera a la nostra dreta, continuem en lleugera pendent fins arribar a la primera corva ( esquerra ), en aquest precis moment em de deixar la carretera i em de agafar el camí que tenim enfront on neix el camí de s’Illeta. En un no rés arribem al Coll de s’Illa, on abamdonarem el camí de s’Illeta per atravesar sa barrera metàlica i a una petita explanada tenim tres opcións, el camí de l’esquerra en dú a la Torre Picada, el d’enmig i més estret a ses Puntes pel Comellar des Pou i el de la dreta també ens duria fins a ses puntes pero no ens interesa el seu recorregut. Noltros triem el de la esquerra per anar primer a sa Torre Picada, per després tornar i agafar el caminoi d’enmig per anar a ses Puntes i tornar adalt per seguir pel cami de s’Illeta.

La visita a la torre Picada es obligada, ja que aquesta fortaleça es el punt més alt del lloc de 157 m. d’altitut, ses vistes son espectaculars, podem veure quasi tot el nostre recorregut d’avui, abaix sa Punta Llarga i sa Punta Curta, seguint la costa, ses Cambres, la cova del Vell Marí, que diu en Sión que aqeust estiu hi entrarem amb les kajacs, el pas de s’Estaló que separa la cota i s’Illeta de 31.000 m2 i de 93 m. d’altitu, fins el Morro de na Mora.

Farem un poc d’història: Sa Torre Picada té una base de 15 m. i una altitut de 12,50 m.,tenia estàncies pert la tropa, cuina, i habitació pel governador, es va fé construir entre els anys 1614 y 1622 i ben armada amb dues peces d’artilleria que curiosament uns dels dos canyons está avui en día en front del Consolat de Mar, a Palma.

Tornem pel mateix cami ample fins el comencement, per agafar el petit caminoi que atravesa el Comellar des Pou fins a la petita caleta que separa ses dues puntes, primer visitem la punta Curta i després sa Llarga amb restes d’una antiga construcció pels carabiners.

Una vegada tornat al Coll de s’Illa retomam el camí asfaltat amb dirección NE, pasam per davant de Can Cases Noves (dreta), després vé Ca s’Americà, ja esteim davall del penyal Bernat de s’illeta, no abandonem el cami que va gonyant altura, pasaem per davant de Can Joan de sa Dida amb dos bancs tallats a sa pedre i uns escalons, segurament per ajudar a pujar al cavall.

El camí segueix fins arribar a una caseta i una barrera tancada, peró que podem pasar pel botador metàlic que té a la dreta. Enseguida em d’abandonar el camí, que ens conduiria a ses cases de s’Illeta de Can Gordo, per l’esquerra i agafar el cami del Joncar i del Coll de Cala Ferrera en descens. Pasem per una zona que ha sofrit grans moviments de terres que han provocat grans i profuns talls o diaclases al terreny, podem davallar a algunes d’elles i disfrutar de les serves cuioses formes. Poc metres després, un rotlle de sitja ens asenyala una bifurcació de camins, ara noltros agafem el de l’esquerra que ens condueix amb una forta davallada a la font des Joncar a vorera de la mar. Avui aquesta font es practicament inexisten i sense aigua. Aqui farem un bon descans i dinarem i fins i tot menjarem uns pastissets que ens ha duit na Palmira i per acabar un cafetet fet per en Joan !!magnific!!

Aprofitem per veure Cala Ferrera, sa sortida del torrent de na Mora tantes vegades davallat i nadat a la seva desembocadura ( Port de Fortnalutx).

Ara toca pujar fins la bifurcació, per continuar el cami del coll de Cala Farrera fins arriba al colladet guardat pel penyal bernat del Jondal un enorme conglomerat, just després veim el barranc de Cala Ferrera i na Mora, S’esquetjar del puig de Bàlitx i la Muntanya de Moncaire, dominats pel faralló de la Reina o Pernya des Migdia. i just d’avant el pas de s’Hera.

Sa pujada, des de la part alta del pas de s’Heura, continua per un terreny molt irregular en tendenci cap a l’esquerra, entre roques i blocs de lapiaz.La part més incómoda de transitar.

Aviat arribam al pla d’en Mateu a una zona plana amb una figuera davora una pared seca. Després poden veura restes del camí empedrat pel que continuarem uns metres, el camí va descendint per diferentes marjades fins arribar a una pista construida a finals de 1991, que continuem per ella fins arribar a un portell amb unaes barreres metàliques i un cartell de caça major. Traspasem ses barreres peró NO continuem cap a l’esquerra sino que ho farem recte. En un principi no pareix un camí pero a poc a poc s’anirà dibuixant el cami que es transformará en una pista ample, on antigament hi havia un tractor molt rovellat. Aquesta pista ens conduirá fins sa font des Salt on neix es torrent de sa Figuera, i just darrera sa font entre batcés comence un caminoi amb un botador que atraveçarem per caminar per uns marges fins arribar a un camí que circula per una zona plena de cases i que arriba a la Ctra. Ma-2124 Km.1,800 que vé de Sóller i que seguirem amb direcció (dreta) cap al Port fins al final a la rotonda on avui matí em deixat els cotxes.

Una volta molt completa.

flickr75wikiloc75 youtube75

362. Camí dels Cingles

Publicada en de

cami dels cinglesicono senderismoData: 26-gener-2014
Circular: – Sí
Recorregut total: Km.
Grau de dificultat : Baixa
Duració total : –

Amb l’excursió d’avui inaguram la secció de senderisme de Doblevuit. És una ruta curta, fàcil i amb final feliç amb arròs brut a les cases de Bini Gran.

Es tracta de recórrer el Camí dels Cingles, que transcorre des de el punt conegut com des funicular a prot del Coll dels Reis, fins la ctra. Ma—10, nom que fa referència als penya-segats que imperen en aquests aspres terrenys, sota la tutela del Penyal des Migdia (1,356 m.), el Puig Major ( 1,445 m.), el Morro d’en Pelut ( 1,319 m.) i sa Serra de na Rius (1,416 m.), sense oblidar sa Coma Fosca o coma donis Ribell que s’alça imparable cap al Puig Major, la zona mes freda de Mallorca.

Comencem la ruta en el túnel de Monnáber on podem deixar els cotxes en una zona d’aparcament. Prosseguim per la carretera Ma.-10 en descens cap a Sóller fins a arribar al Km 38,100, punt de començament del camí dels Cingles, el seu recorregut comença amb un lleuger ascens i que de seguida arribem a una barrera que creuem per la seva esquerra. mes endavant trobem sa Fonteta de na Cavió amb el seu cosi rebosant d’aigua. Aquí ens visitin dues somerates molt simpátiques i que ens acompanyaran fins el Coll dels Cards Colers ( planta silvestre de sa Carxofa).

Una vegada a dalt del Coll des Cards Colers (890 m.) a la nostra esquerra podem veure una creu construïda l’any 1985 que recorda la proximitat de la capella de Sant Salvador de Almallutx del segle XIII i que tant interès va despertar en el Pare Rafael Juan.

Aquest coll ens obri les impressionants vistes a la vall de Bini, a nostra esquerra el Puig de s’Alzinar (932 m.) i a la nostra dreta el Puig Major (1,445 m.), i l’espoló amb la via d’escalada clàssica Áries.

Seguim el camí en lleu descens, i ens trobem amb un roca àmplia amb les seves característiques esquerdes, que rep el nom de Roca Saltadora, que segons explica; l’amo Joan Sastre de Bini Petit (Possesion de Mallorca, II, 64) “aquesta és una roca Saltadora, així anomenada perqué hi ha una llegenda que diu que des d’amunt d’ella és cavall de Sant Jordi va pegar un bot fins a Barcelona. Encara podeu veure ses petjades de ses potes de s’animal i és regueró de sa pixarada que var fer abans de pegar tan gros bot”.

Seguim el nostre camí i al poc trobem un a petita font de recent construcció al costat d’un portell.

Als 20′ arribem a la bifurcació que ens baixa a la vall de Bini, però encara no ho farem perquè volem seguir pel camí. Al poc veurem a la nostra esquerra el Pla d’en Gumbau, terres de cultiu, amb les seves curioses roques conglomerades conegudes amb el nom de “Els Matalassos”, arribem a la Font Subauma amb un abeurador rectangular. Prosseguim fins a l’alzina Fumadora, que rep aquest curiós nom perquè era el lloc de descans dels treballadors de la zona que aprofitaven per fumar-se un xigarret. i us puc assegurar que a l’estiu es poden fer migdiades inoblidables.

Ja se’ns ha fet les 12,30 h. així que decidim tornar pel mateix camí per dirigir-nos a les cases de Bini Gran. Aquestes cases dominen la vall i se situen sobre un turó de formacions de lapiaz, conegudes també com a monges.

Als 14 h. ja esteim saguts a taula amb un arros brut d’escandol que ens han preparat en Diego i na Tanit. “bon profit” i que des d’aqui lis enviem una abraçada.

Sa tornada fins els cotxes no te cap dificultat, sin no fos per la panxada.

flickr75wikiloc75 youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina