763. Puigs de n’Escuder i dets Albellons

Hora Inicio: 9:24 21 nov. 2020
Hora Fin: 15:51 21 nov. 2020
Distancia recorrida: 6,3 km
Altura Mínima: 136 m
Altura Máxima: 581 m
Ganancia Altitud: 911 m
Pérdida Altitud: -890 m
Tiempo Ascenso: 04:19
Tiempo Descenso: 02:07
Circular: Si

Pujada al Puig dets Albellons

Data: 21.11.2020

Puig de n’Escuder pel pas dels Caçadors, i Puig dets Albellons

Iniciem la ruta d’avui a Caimari, a l’aparcament de darrere l’església.  Travàssem la Plaça Major, agafem el carrer de ses Tavernes i girem esquerra pel carrer de l’Horitzó fins a enllaçar amb la Ma-2130 i caminem per l’asfalt en lleugera pujada i als 200 m agafem ( esquerra) el camí dels Horts que s’endinsa dins el comellar de l’Homo, situat paral·lel a la carretera. En arribar a la primera corba trobarem ( dreta) un botador de fusta que utilitzarem per situar-nos dins la finca. Continuarem per la vorera del torrent de sa Cometa Negra que tenim a la nostra esquerra, ho farem durant uns poc metres  fins a  arribar a un portell que ens permet  traspassar  el tàlveg. No fa molts de mesos hi havia un pontet de fusta, però ja no queda rastre d’ell.

Quedam a unes marjades que anirem superant per la dreta, fins a arribar al murallo on girarem esquerra, unes petites estaques de fusta pintades assenyalen el camí a seguir, fins a trobar el pas dels Caçadors, fàcil de veure per l’empedrat i perquè actualment té un corda. Es tracta d’un antic pas, que encara conserva piquetes i claus.

Ara toca anar avançant, direcció NW lentament i superar el fort desnivell de 326 m amb l’ajuda de les mans, fins quasi arribar a dalt, on coronem el cim del Puig de n’Escuder de 574 m.

El Puig de n’Escuder està format per dos picots, i és el que trobam a l’oest, sobre el qual es troba el jaciment islàmic, d’època almohade, del que destaca una paret de 20 m de llargària per 1 d’alçada, en el que s’han trobat nombroses restes ceràmiques.

No ens podem quedar molta d’ estona perquè el vent bufa fort i és gelat.

Iniciem el descens per la cara W, per després girar a N, sempre ferrats a la paret, férem dues desgrimpades, anant amb molta cura de no genegar amb la fueca de pi, perquè el patí que tenim a la nostra esquerra és important. Anirem veient qualque fita. Així com anem avançant el tirany és suavitza  i  és fa més evident.

Arribem a un coll tancat amb una reixa. Si la traspassassin arribaríem al camí dels Horts, però noltros hem se segui direcció NE baixant pel camí que passa per dins ses marjades i arriba a les cases de Can Canta.

Continuem fins a arribar al camí del GR-222, on girem dreta fins a arribar a la Carretera Ma-2130, just davant el km 9.

A l’altre costat de la carretera veurem un botador, que utilitzarem per iniciar l’ascens al puig dets Albellons de 585 m. Es tracta de seguir per un antic camí que mor vora un antic rotle. Des d’aquí ja veim el coll, dit el coll dels Albellons o corral d’en Catxo, situat ja a 537 metres, a l’esquerra  aniríem al Puig Nespler de 628 m, noltros girem dreta direcció al puig  dets Albellons, per un tirany, arribarem a un altre calladet i prenem per la cresta des d’on admirarem unes vistes extraordinàries. Continuem i en pocs metres arribem al cim, coronat per un punt geodèsic.

Un bon lloc per dinar, descansar i contemplar gran part del plà de Mallorca.

El descens ho feim direcció sud, partint del punt geodèsic i amb la reixa a l’esquena, iniciem el descens, a vegades no prou clar, anirem trobant qualque fita.

Continuarem el descens amb la intenció d’anar cercant el comellar de Can Pipa, que ha format una torrentera.

Als 550 m d’alçada arribem a una sitja, continuem per dins la torrentera i arribem a una segona sitja, a 500 m d’alçada

Un poc més avall, passem per l‘estret de Can Pipa, o d’en Baltasar, tancat per una paret de terme que és el límit de la Comuna de Caimari.

Continuem fins a arribar a una reixeta amb portell tancat que ens tanca el pas, tancat amb una cadena i pany, però té un mosquetó que permet  s’obertura.

Continuem aferrant a la reixa, fins a arribar a una paret seca transversal on girem a la dreta. Enmig hi ha un camí que baixa fins a l’entrada d’una casa, amb un botador de branques podrides.

Quedam situats en una pista formigonada, es tracta del carrer des Castellet, pel que caminarem, entre xalets, fins a l’entrada al poble de Caimari, i arribem a l’aparcament de darrere l’església.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

759. Moleta de Son Cabaspre. Pas d’en Xindà, pas des Marge, Pas de sa Fenella, i Sistema de ses Mates. Cova de Malagata

Hora Inici: 8:47 31 de oct. 2020
Hora Fi: 17:32 31 de oct. 2020
Distància recorreguda: 13,400 km
Temps en moviment: 2,46 h
Altura Mínima: 131 m
Altura Màxima: 593 m
Guany d’altitud: 937 m
Circular: Si

Pas d’en Xindà

Data: 31.10.2020

Moleta de Son Cabasprei passos.

Iniciem la ruta d’avui en el km, 3,200, on hi ha lloc per a dos o tres cotxes, però sense parada de bus, de la Ma-1120, encara que noltros deixarem els cotxes al km 2,700, on hi ha una para del bus de línia. Caminem per la carretera direcció a Esporles, fins a arribar a l’entrada del Camí del Pinar de Canet, senyalitzat amb un cartell de fusta de l’Ajuntament. Es tracta d’una antiga via de comunicació d’ús permanent i públic d’Esporles. Es va obrir per crear pas entre les rotes de la zona i les altres vies de comunicació  pròximes. Aquest camí de carro, amb un petit tram de ferradura data de l’any 1854.

Continuarem caminant per aquest camí asfaltat , arribarem a una corba que seguirem dreta, deixant a l’esquerra l’entrada a les cases de son Miralles. Als 15′ arribarem a un safareig ( dreta), ple d’escombraries, idò just darrere i a la seva dreta neix un tirany que ens obliga a fer un gir de 180 °, el camí està cobert de carritxeres i pins caiguts. Després de caminar uns 1400 m des de l’ajub arribarem a una pared de partió amb una reixa, a la dreta podem veure una cova que té un tancat de pedra. Traspassem la paret i la reixa per una obertura que té. Continuem recte fins a una esplanada, amb una barrera  metàl·lica a la dreta, noltros continuem per l’esquerra. Aviat ens situem a una àmplia pista, a la que hi fa poc hi ha fet feines forestals. El tram que ve després és un laberint de camins i pistes, per tal motiu recoman seguir la ruta amb l’ajuda del gps. No tots els camins  figuren en els mapes.

El tirany que seguim en descens acaba en el camí de la Coma de Llobera i just a la dreta veurem un pou cobert, i al pocs metres l’esplanada on sa troba el complexa miner de Malagata, de sa Cimentera de Canet, de Camp Canet, de ses Rotes Velles, de sa Mina Llobera o de sa Mina Nacional, supòs que la manca d’informació fa que pugui tenir tots aquests noms.
«Hasta hace poco más de medio lustro suministró  material margo-calizo a la fábrica de cemento situada en la cabecera del propio  vallejuelo  donde  se abre el subterraneo».

A la cova minera si pot entrar per sis obertures diferents; Sa boca Meridional, Sa boca de dalt, sa boca Intermitja, sa boca del Mur, sa Boca de s’Esplanada i sa boca de Dalt. Qualsevol d’elles resulta perillós per la inestabilitat del sotil i parets. Si es vol visitar quasi en la seva totalidad s’ha  d’entrar per la boca Meridional.

Després de visitar la cova, continuem el nostre recorregut i prenem direcció Nord pel camí de sa Coma d’en Llobera en lleuger ascens, fins a arribar a un forn de calç, després toparem amb una barrera  metàl·lica  que no traspassarem, girem esquerra amb la reixa a la nostra dreta i a uns 30/40 m trobarem un forat a la reixa per on podrem creuar a l’altre costat. Ara ve una molt forta pujada per dins una petita torrentera. Al final sa «suavitza» una mica, continuem rodejant el mur de la mola direcció SW i al mateix temps anem ascendint amb menor grau, en dur uns 450 m des de que hem  traspassat la reixa i el terreny és fà molt més rost, ens hem de fitxar a la dreta perquè i trobarem una escletxa ascendent, es tracta del pas d’en  Xindà. Està format per dues parts, la primera molt vertical on haurem  de emplear força ses mans i la segona part més planera en forma de cornisa o balconada en diagonal ascendent, no sense risc.
Superat el pas, ens dirigim al cim i visitem diversos avencs o escletxes de la zona.
Localitzat el cim on munten el «campament base» i ens dirigim al Sistema de ses Mates, un conjunt etnogràfic increïble, format per:

  • 10 sitges
  • 15 barraques
  • 2 barraques comunals
  • 3 forns de pa
  • 1 aljub cobert
  • 5 forns de calç

A la zona i podem trobar mes de 26 escletxes i avencs;

1.- Forat des Camí

2.- Escletxa des Portell

3.- Escletxa de ses Mates

4 Escletxa des Salts

5.- Cova de ses Fulles

6.- Escletxa des Passadís

7.- Avenc pas de s’Embut

8.- Avenc sa Cova

9.- Escletxa Magna

10.- Escletxa l’Empalament – L’Unió

11.- Cova des Mirador

12.- Escletxa del Desengany

13.- Escletxa des Refugi

14.- Avenc des Vent

15.- Escletxa Fonda

16.- Escletxa s’Olla

17.- Escletxa sa Corrent

18.- Escletxa sa Cova

19.- Escletxa sa Roca Punxada

20.- Escletxa l’Impresió

21.- Escletxa ses Mosques

22.- Escletxa des Volum

23.- Escletxa es Socavón

24.- Escletxa El paso

25.- Escletxa ses Voltes

26.- Escleta s’Estrector

Logicament no ens podem entretenir amb totes.

Ens dirigim al Sistema de ses Mates traspassem el portell i en lleugera davalla  y  direcció N arribem als peus del pas des Marge, un increïble  marge que  dóna  accés a l’escletxa de ses Mates, a la seva dreta un altre increïble i profunda escletxa. Tornem enrere i descendim uns pocs metres per situar-nos al mateix nivell per què hem vingut del portell. Continuem N  fins a arribar a dues increïbles escletxes o ximenes, agafarem la de la dreta, es tracta del pas de la Fenella, equipar amb dues cordes que faciliten molt sa grimpada vertical.

Ens dirigim novament al cim de la Moleta, de 593 m recollim els trastos i prenem el descens direcció E cap a la Gran Canal, es tracta d’una llarga davallada per dins un alzinar i que a trams rellisca per la fullarasca, intentarem davallar pel mig i a trams per la dreta, en arribar a un petit  ressalt  haurem de fer servir ses mans. Passarem per una sitja, i  ràpidament un antic Camí de carboners que utilitzarem per seguir davallant fins a arribar a l’ampla camí de la Coma Llobera.

Ara ja pel camí iniciem la davallada, aviat arribem a la mateixa barrera  metàl·lica que el matí hem vist, que traspassem, deixam un forn a l’esquerra i a la propera desviació, prenem dreta, però ATENCIÓ perquè és una decisió errònia i haurem de tornar a aquest punt i ara vos explic per què; Continuem per aquesta desviació de la dreta com he dit, en lleugera pujada fins enllaçar amb una àmplia pista que seguim fins al seu final un coll tancat amb una paret i una reixa, intentem traspassar-la per la dreta i l’esquerra, resulta complicat, a més a l’altra banda de la finca hi ha una altra reixa amb un portal de fusta de recent instal·lació, a més sa senten veus de les cases properes. Després de perda més d’una hora fent intents per traspassar-la i enllaçar amb el Camí del Pinar de Canet, decidim TORNAR ENRRERE, es sol ja és post, i feim sa tornada exactament per la mateixa ruta feta al començament, fins a arribar al final amb el Camí  des Pinar de Canet, i la carretera on tenim els cotxes

Les xandis, avui són mel.

Fonts consultades: CCM de J. Encinas. Senderismo de Socay d’en Toni. Aires de la Serra d’en Joan.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

733. Ferrada i torrent de sa Gúbia.

Hora Inicio: 8:45 14 jul. 2020
Hora Fin: 16:30 14 jul. 2020
Distancia recorrida: 8,800 km
Altura Mínima: 145 m
Altura Máxima: 577 m
Ganancia Altitud: 501 m
Pérdida Altitud:
Temps total; 8,30 h
Material utilitzat:
Cordes 2 x 30, 1 x 20
Bagues, mosquetons, cordinos…

Tipus de Ruta: Circular

Data: 14.07.2020

Ferrada i torrent de sa Gúbia

Avui farem «doblete», començarem pujant per la ferrada de sa Gúbia  i davallarem pel torrent del mateix nom.

Iniciem la ruta des de l’aparcament de fora de la possessió de Raixa i prenem direcció NO pel GR-221, passem per davant les cases de Biniatzar   ( esquerra), després per les de son Monei, i després de 270 m topem alb el tàlveg del torrent de sa Gubia que agafem ( esquerra), i caminem per ell durant 750 m on sortirem ( dreta) per un tirany prou definit que en lleugera pujada ens anirà acostant a les enormes parets de sa Gúbia ( Puig de s’Alqueria, 609 m), en arribar a una taula i bancs de pedra ( esquerra) hem d’iniciar la forta pujada per dins una coma/pala.

En arribar a la paret que ens tanca el camí, haurem de grimpar / escalar els primers 6 m, ajudats amb una corda fitxa, que en cas de no trobar-se, el primer aura de pujar a col·locar-la i així facilitar l’ascens a la resta de companys.

Continuem en fort desnivell, estones per les grapes i estones per restes de cordes instal·lades, alguna en pésimes condicions.

En arribar a la segona paret trobam a la dreta piquetes que ens serviran per escalar aquest tram. Igual que l’anterior convé que el que va de primer pugi amb una corda, la insta-li i així facilitar la pujada a la resta.

Arribem a un calladet, i descendir per l’altre vessant. Hi ha grapes  instal·lades insuficients per arribar a baix, també hi ha una corda fitxa que podrem fer servir per descendir rapelant uns 8 m, alerta que quasi al final té un nu que haurem de superar. Ens deixa a una estreta cornisa, tal vegada el punt més delicat de tots. Hi ha una corda que fa de passamà, no inspira masa confiança, però és l’única que hi ha. Arriben a una reunió on posem corda i rapelem els 6 m aprox.

Quedam situats a una pala per la qual ascendirem els primers metres fins a trobar una corda fermada a un ullastre de dalt, ho remuntam de manera fàcil, encara que el pati que deixam enrere és important.

Arribem a l’inici d’una cresta de fort desnivell. El que va de primer puja corda i la instal·la a la placa de dalt al final, els altres crestejam assegurats amb la corda els 30 m.

El terreny sa suavitza i continuem uns metres fins a arribar a un ullastre amb el brancam tort suspès, ens hi aferrem i descendim o millor dit ens despenja’m els 2,5 m, continuem per la cornisa més còmode fins a arribar a una corda amb nus que utilitzem per ascendir els 7 m fins a uns passamans que farem servir per superar una placa llarga amb molt de rost i un patí de forta pressió psicològica com el que hem superat fins ara.

Continuem ascendint en menor desnivell, donant per finalitzada aquesta  ferrada mallorquina.

Aprofitem per dinar a l’esplanada abans d’arribar al mirador i refugi d’en Lenadro Ximelis, construit pel Foment de Turisme a l’any 1959.

Continuen en suau descens fins a la pista de Muntanya, prenem NO               ( esquerra)  en lleugera davallada durant 1,600 m, on veurem un petit portell a l’esquerra des d’on surt un petit camí empedrat que davalla fins al pla. En arribar en aquest punt girarem SE esquerra, deixant ses cases de Muntanya a la nostra esquena, fins a enllaçar amb el tàlveg del torrent de sa Gúbia.

Ara es tracta de seguir-lo i anar rapelant els pocs i divertits salts que té, que van des dels 2 fins als 25 m.

En acabar la part esportiva sortim del tàlveg i continuem pel tirany de l’esquerra, travessem el Pas des Barranc de sa Gúbia, situat entre el coll  des Porrassaret, sa Falconera i sa Gúbia, fàcil, tot i que s’ha de passar per un forat estret. A l’esquerra d’aquest passadís hi ha una paret que tancava el barranc, per on també es pot passar l’estret del torrent. Ja no hi ha sa porta de ferro que uns temps tenia, ara aquesta porta la trobam uns  metres mes a dalt ( si davallam primer trobem sa porta de ferro recolçada a una roca i uns metres més avall el pas.

Després de caminar pel tirany tornam a entrar al tàlveg,  de reduïdes  dimensions, fins a enllaçar novament amb el GR-221 i finalment al pàrquing de Raixa.

Cal destacar sa feinada feta pels montadors i primers; José Antonio, Jesús, Valquiria, Jaume,  i l’agraïment a tot el grup per l’alt grau d’actitut de companyarisme.

veure fotos
fotos

wikilocveure fotos
                             Trakc

716. Rapelant sa Cadira de sa Reina

Hora Inicio: 9:48 10 març 2020
Hora Fin: 17:05 10 març 2020
Distancia recorrida: 5,64 km
Altura Mínima: 876 m
Altura Máxima: 1.144 m
Ganancia Altitud: 414 m
Temps total; 6,26 h

Material utilitzat; Cordes 2×60, 1×20
Tipo Ruta: Circular

Data: 10.03.2020

Rapelant sa Cadira de sa Reina.

Iniciem el recorregut d’avui des de les cases de son Torrella, una finca de 440 Ha. d’extensió on el seu propietari D.Carlos Zayas, persona molt coneguda a la vall per la seva lluita ecologista va iniciar l’any 1994 la repoblació amb més de 60,000 arbres. Es tracta de la reforestació més gran d’arbres que s’ha fet mai a la nostra illa.

Encara que el més significatiu de la finca fou passat molt abans, arran d’un conveni de l’any 1953 entre l’Estat Espanyol (Règim de Franco.) i els Estats Units, on s’hi establí la unitat nord-americana anomenada Estació Troposfèrica de la 16a Regió de Comunicacions de la USAT. ( Sa Base).

Prenem cap a ses cases de son Torrella, passarem per davant sa Font de son Torrella amb el seu safareig, continuarem per la pista, en arribar a la carretera asfaltada la creuem i continuem per la pista, pel mig del pinar de sa reforestació, fins que arribem a l’antic camp de tir. En aquest punt sortirem de la pista per la dreta i en lleugera pujada ens situarem damunt la paret, veurem qualque fita que ens marca el camí a seguir, que no hem de confondre amb les que ens pujaríem al Puig de ses Vinyes,  noltros  seguirem N pel costat del pinar ( esquerra). Passarem pel costat d’una gran roca, on el tirany es fa més estret i en lleugera davallada. Continuarem fins a arribar a la paret de partió de les finques de son Torrella i de Turixant  de Dalt, la traspassem i seguint NW, continuem i traspassem una tancat de reixa amb botador metànic, seguim fins situar-nos a la base dreta de la Cadira de sa Reina, just al paredó En aquest punt i abans de grimpar hem de localitzar una corda fitxa que ens ha de servir per iniciar l’escalada. Ara es tracta de seguir grimpant/escalant amb l’ajuda de les cordes, passarem ben per davall de s’Agulla des Frare ( esquerra) i en arribar a sa pala voltejarem SE, esquerra, per enfilar-nos al forcall que forma sa Cadira de sa Reina

Les sensacions són indescriptibles, les vistes espectaculars pel que és un bon lloc per menjar alguna cosa. Davant tenim el Puig de ses  Vinyes d’1,108 m, a la nostra dreta S. el Pa de Figa de son Torrella d’1,256 m, damunt nostre el Puig Major 1,436 m, i a la nostra esquerra l’Agulla  des Frare d’1,209 m. Des del forcall descendim SE pel pedregal espadat amb molta cura perquè el buit esgarrifós es troba sota els peus, buscant la part de la nostra dreta on trobarem una fita que ens indica l’inici del pas escabrós i el passamans que hem de superar per arribar fins a la reunió. El lloc, ja et dic, és indescriptible i amb moltíssima pressió psicològica pel gran desplom de més de 200 m i perquè la petita i estreta cornisa on està situada la reunió, gairebé i caben dues persones.no apte pels aerofòbics.

El descens ho iniciem amb un rapel de 60 m encara que als 40 m aprox. hi ha una antiga reunió dels escaladors. Anem arribant tots i ens reagrupem. Hem d’anar amb cura amb les pedres que cauen, jo vaig tenir la mala o bona sort que  en va caure una i me donà a la ma que aguantava sa càmera i me la va llevar de ses mans. Al dia d’avui i ja ha passat més d’un mes encara tinc el blau al dit polze. Continuem descendint per una rosseguera molt vertical i incomoda, per la gran quantitat de pedra solta que hi ha, durant uns 40/50 m de desnivell, fins a arribar un punt on es torna més vertical i on trobem dues plaques que ens serviran per muntar un altre ràpel de 60 m encara que aquest ràpel es pot evitar ho desgrimpem, optem per rapelar per una major seguretat i per donar-nos més pressa.
En acabar ens dirigim cap a la font de s’Escudella I, una altra vegada traspassem la paret de partió, i continuem per on hem vingut, fins a arribar als cotxes.

veure fotos
fotos Xisco
veure fotos
fotos Txema
veure fotos
fotos Jesús i Toni
wikiloc
Trakc

712. Forat de s’Àguila ( Forats Petits) pel pas de s’Aranya.

Hora Inicio: 11:17 22 feb. 2020
Hora Fin: 16:51 22 feb. 2020
Distancia recorrida: 4,6 km
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 326 m
Ganancia Altitud: 686 m
Pérdida Altitud: -717
Temps total; 5,26 h
Material Utilitzat: Corda 1 x 20 m.

Tipo Ruta: Circular

Data: 22.02.2020

Forat de s’Àguila i altres Forats Petits per sa Torre des Bosc i el Pas de s’Aranya i el Carrer Nou

Iniciem el recorregut d’avui a l’ermita de Sant Llorenç (s. XVIII) i agafem el GR-221 que passa per darrere la barrera al cotat de la carretera, es tracta d’un antic cami empedrat que uneix l’ermita amb el llogaret de sa Calobra i el seu port.
En arribar al port entrem al parking fins al fons, on hi ha una barrera de fusta que dóna accés al camí que duu a la torra de sa Calobra o des Bosc. Es tracta d’un camí empedrat que en el seu tram final s’ha fet mal be. En arribar al coll traspassem la paret de partió i prenem N ( esquerra) seguint les fites, passem per davall uns grans pins, i en pocs minuts arribem a la Roca Roja on es troba la Torre i les que foren les seves dependències.

Després de berenar, descansar i contemplar la panoràmica que ens dóna la situació de la Torre, prenem la marxa descendent, direcció NE, seguint les fites, el terreny es mal de transitar dagut al rocam càrstic i la vegetació. Tenim per davant una dura i incòmoda davallada cap al Pas. El territori és molt abrupte i escarpat. El tirany fitat cerca la millor passa entre els inaccessibles penyals. Hem d’estar atents i localitzar un marge pel qual  hem  de passar per damunt, girar dreta i ja hem arribat al pas de s’Aranya, equipat amb un fil ferro en forma de passamà. Fem el primer tram  horitzontal i el segon tram totalment vertical ho fem rapelant. Que ens deixa en el mateix Camí Nou just a l’entrada de l’escletxa semi-fosca.

La davallada fins s’Olla per aquest «carrer» no és fàcil per la gran quantitat d’esbaldrecs conseqüència de la manca de graons, dels 300 en queden ben pocs.

En arribar a s’Olla, prenem E deixant la cala a la nostra esquena. Al SW (front-dreta) localitzem la vertiginosa pujada, situada al lateral contrari al pas de ses Piquetes.
Es tracta de localitzar i passar per tres d’ells, sent el més espectacular el Forat de s’Àguila.
Una vegada estudiat per on pujar iniciem l’ascens, ho fem pel rocam que té bones preses, encara que bastant vertical, i allà on representa una dificultat major posem una corda que ens facilita superar-los.

Aviat localitzem el primer Forat en forma d’escletxa que mira dins el torrent de Pareis.

Seguim avançant grimpant en tot moment, sempre el més a prop possible  del vessant del torrent, on ja podrem veure a dalt el següent i més curiós Forat perquè té al costat superior una roca en forma d’ocell, d’aquí el nom des Forat de s’Àguila. Ens dirigim cap ell i el traspassem, en molta cura perquè l’altre costat és vertical i l’haurem de desgrimpar.

Prenem S ( dreta), i localitzem un altre Forat Petit, continuem i a la part alta veurem un gran pi, ens hem de dirigir cap ell per l’ampla «canal» que trobem a sota d’ell. Es tracta de la darrera dificultat/grimpada/vertical.

Superat aquest últim tram, girem E, passarem per un marge, deixant a la dreta la cota 267 m on s’ha troba últim Forat petit. Per arribar-hi s’ha de voltejar el rocam per l’esquerra.

Continuem amb la mateixa direcció i enllacem amb el camí de s’Obaga i des d’aquí amb el que condueix a sa Torre, encara que noltros no hi tornem, sinó que prenem S ( esquerra) direcció a uns grans pins on podrem menjar.
En acabar prenem pel camí empedrat cap al collet tancat de paret i finalment a l’aparcament de la Calobra, a la mateixa barrera de madera que al matí hem traspassat, Donant per acabar aquesta curta i dura ruta.

EL CARRER NOU;

Unia la plaça de sa Calobra amb el Torrent de Pareis  abans de fer els  túnels. Encara trobarem els graons per on fem la davallada.
Única via d’accés al Torrent de Pareis des del Port de sa Calobra abans de la construcció dels túnels que actualment i des de l’any 1950 ens permeten l’entrada.
El Carrer Nou és una encletxa on, segons un dels nostres informants, hi foren construïts l’any 1924 més de 300 escalons, molts d’ells avui ja desapareguts. Apareix identificat al Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana com a «Pas de sa Calobra al Torrent de Pareis» i classificat com a camí de ferradura i tirany en mal estat.
L’origen solleric dels pobladors de sa Calobra explicaria la ironia que desprèn el topònim, ja que traslladaria el nom d’un carrer rellevant d’aquella població, i documentat ja al segle XIV, a un paratge esquerp i desolat com el que aquí designa. Curiosament no es tracta d’un cas aïllat, perquè el mateix nom és utilitzat per a designar una altra encletxa a la finca sollerica de s’Illeta». (Torrent de Pareis, 1995).
Així ho conta en Joan Riera a la seva Web

PAS DE S’ARANYA

Está situat davall de sa Torre des Bosc direcció N. de tot duna es una mica mal de trobar però si ens fitxam bé amb ses poques fites que hi ha i el càrritx  trepitjat ens pot ajudar molt. Es tracte de descendir amb direcció N cap un esperó i just darrera troban el primer tram que està equipat amb un pasamans d’acer en molt bon estat, que ens ajuda a superar el pas sense cap dificultat. Es convenient dur casc i arnés per asegurarnos. El primer tram es horizontal, el segón és tot vertical.

TORRE DES BOSC

Situació: Es troba a la zona nomenada del Bosc, sobre una penya coneguda com La Roca Roja. Es troba a 199 metres d’altura. Des d’aquesta posició domina  l’entrada al Port de sa Calobra i al Torrent de Pareis. D’aquesta manera la torre impedia l’accés dels pirates, la provisió d’aigua i els saquejos de la zona.
Tipus de torre: És una torre de defensa; no de senyals. Des d’aquesta torre només es pot veure la Torre de sa Mola de Tuent.
Altres noms: En el segle XVII la torre era nomenada «Torre del Port de la  Calobra» . En el segle XIX sa la nomena «Torre de la Calobra», «Torre del Torrent de Parells» i «Torre del Bosc».
Descripció: És de tipus circular. Té 9 metres de diàmetre en la seva base. Presenta ataludament fins als 4 metres d’altura. L’altura de la torre és de 9’5  metres. La porta d’entrada es troba sobre els 4 metres del sòl. S’accedeix a la càmera principal per un petit passadís amb un sostre abovedad. Presenta xemeneia. En la teulada hi ha restes d’una paret que mantenia un porxo i anteriorment havia de disposar de garita. La torre presenta perill d’ensulsiada.
Aljub: Al costat del camí amb recollida de les aigües dels rocós circumdants hi ha un aljub de planta rectangular i protegit per una volta de canó amb un petit quadrat en la seva part superior per a extreure l’aigua.
Història: La primera notícia sobre el desig de construir una torre per a defensar el Port de la Calobra es documenta el 1583 quan el virrei va demanar a la vila de Sóller ajuda para alçar dues torres . L’any 1605 Joanot Colom Calobra sol·licita permís al Consell per a construir una torre en la possessió del Bosc, indicant que en el lloc de la Calobra existeix un port que normalment és utilitzat pels corsaris per dos motius: seguretat davant les tempestats de les seves embarcacions i facilitat de recollida d’aigua. Assenyala que la torre hauria d’estar en el cim de la muntanya del Bosc en el lloc nomenat la Calobra, enfront de la Vaca. El Consell General accepta la proposició i es compromet a enviar dos encarregats a la torre, un dels quins havia de ser a més l’encarregat de vigilar la Torre de sa Mola de Tuent. Sembla que en 1607 la torre ja estava acabada. La funció de vigilància de la torre era un ofici que passava dels pares als fills. No era infreqüent que els encarregats de les torres participessin en activitats relacionades amb el contraban.
Armament: Després de la construcció la torre disposava d’un canó la funció  del qual era informar de l’arribada de naus algerianes. En 1679 un inventari indica que existia una peça d’artilleria, dues arcabusses i una dotzena de bales de canó. Els tirs de canó realitzats són mínims, doncs la dotació de material és molt reduïda.

veure fotos
fotos

wikiloc
Trakc

Video

706. Balma dels Nanets per passos de sa Comuna.

Hora Inicio: 9:48 25 ene. 2020
Hora Fin: 18:10 25 ene. 2020
Distancia recorrida: 14,42 km
Altura Mínima: 270 m
Altura Máxima: 813 m
Ganancia Altitud: 940 m
Pérdida Altitud: -1.034
Temps total; 8,42 h
Tipo Ruta: No Circular

Data: 25.01.2020

Balma dels Nanet pel pas de son Creus, pas de s’Arboç, pas des Fraguel.

Ens Dirigim cap a Bunyola, on agafem la ctra que puja a Orient. Just passar ses cases de son Creus ve una corba tancada on hi ha un lloc que podem deixar els cotxes, es el km 3,200.
Caminem 100 m per la ctra direcció Orient, i abandonem l’asfalt,  n’endinsem dins la garriga i anem superant les marjades, fins que entrem a l’alzinar conegut com la Plana i comencem a trobar grans quantitats  d’antics elements d’explotació d’aquest bosc: forns de calç, rotlos de sitges, cabanes, parets, forns de pa, petites basses, etc. Cada cop augmenta el desnivell a superar i es terreny es fa més rost. Passem per un portell i seguim ascendint, passarem per una zona on fa poc hi ha hagut una  esllavissada.

Després d’una rampa i més restes d’altres esllavissades arribem al contrafort i pujam per les roques en diagonal dreta-esquerra. Tot seguit ens deixa a la base del Pas de son Creus, amb el seu marge de sosteniment fet mal be, que superem sense dificultat (688 m)

Una vegada a dalt, continuem direcció E durant uns 250 m, fins a arribar a una de les pistes forestals que hi ha per aquesta extensa Comuna de més  d’1,100 Ha. Girem N ( esquerra) i seguim per la pista direcció cap al Penyal d’Honor de 808 m on fem cim. Després de coronar els dos petits cims, continuem per la cresta per enllaçar amb el coll dels Picot l’altre puig es Picot de 813 m. Davallem direcció NE els 300 m arribem a una altra pista, girem dreta i anem davallant per ella fins a arribar a l’encreuament del Penyal d’Honor, i aquí agafem E pel tirany que marca Cas Garriguer.

En arribar a l’àrea recreativa de Cas Garriguer, prenem E, per la pista de l’esquerra, fins a arribar a la zona des Planeitjar, on trobem la cisterna i la font des Planeitjar. En aquesta esplanada hi ha una barraca, idó ens situem  al darrer i prenem N i als 100 m arribem al pas de s’Arboçar, un pas que  té escalons picats i no representa cap dificultar si ho fem de pujada, però  com avui ho fem de baixada i està tot banyat i duim fang a les botes posem un cordino que ens facilita la maniobra de  desgrimpar.  Contiunuem en descens fins a enllaçar amb una altra pista forestal, just davant trobem una gran sitja, un bon lloc per dinar.

Després de descansar prenem la marxa descendent per la pista que transita per la Coma Gran, de gran bellesa amb els seus colors verds. I ho farem durant 600 m, on ens sortirem ( dreta) i davallarem uns pocs metres per  situar-nos a la pujada de la zona Fraguel, on localitzem el pas des  Fraguel  convertit amb una petita ferrada, el que li dóna un toc diferent.

Superat és pas des Fraguel, continuem ascendint NW durant 200 m, per arribar a la principal pista forestal. Girem dreta, passem per davant un enorme forn de calç fins a l’encreuament on girem esquerra i descendir pel camí des Grau, tram ben senyalitzat.

Ens aturem a un mirador natural, continuem descendint, en arribar a la segona gran corba visitem un avenc del qual desconeixem el seu nom. Passarem per un gran aljub-sitja-barraca molt ben conservat. Hem d’estar atents perquè 280 m després de dit aljub hem d’abandonar el camí  des  Grau per la dreta que en mitja pujada arribarem a una paret de partió, passem a l’altre costat i continuem direcció N ( dreta) per aquest tirany durant 700 m on finalment arribem a la cova dels Moros o Balma dels  Nanets, on trobem la font dels Nanets, i una curiosa taula de pedra amb rajoles amb dibuixos de nanets i una papellona.

Continuem direcció N pel mateix tirany, molt envellit per la vegetació, passem per una bassa ( esquerra), després una cova a la dreta i uns metres després a un pedrís on podem seure i contemplar el paisatge. A partir d’ara el tirany es fa quasi «invisible» per la quantitat de vegetació que té.

Continuem amb la mateixa direcció anant baixant cota, encara que a estones resulta complicat, entrem a la zona de sa Coma, amb gran marges. En tot aquest tram és de gran ajuda el GPS. Al final el fem a la Ctra. d’Orient al km 1,550.

Ara queda la dura tarea de caminar per l’asfalt durant 1,500 km fins a  arribar als cotxes.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc
comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina