716. Rapelant sa Cadira de sa Reina

Hora Inicio: 9:48 10 març 2020
Hora Fin: 17:05 10 març 2020
Distancia recorrida: 5,64 km
Altura Mínima: 876 m
Altura Máxima: 1.144 m
Ganancia Altitud: 414 m
Temps total; 6,26 h

Material utilitzat; Cordes 2×60, 1×20
Tipo Ruta: Circular

Data: 10.03.2020

Rapelant sa Cadira de sa Reina.

Iniciem el recorregut d’avui des de les cases de son Torrella, una finca de 440 Ha. d’extensió on el seu propietari D.Carlos Zayas, persona molt coneguda a la vall per la seva lluita ecologista va iniciar l’any 1994 la repoblació amb més de 60,000 arbres. Es tracta de la reforestació més gran d’arbres que s’ha fet mai a la nostra illa.

Encara que el més significatiu de la finca fou passat molt abans, arran d’un conveni de l’any 1953 entre l’Estat Espanyol (Règim de Franco.) i els Estats Units, on s’hi establí la unitat nord-americana anomenada Estació Troposfèrica de la 16a Regió de Comunicacions de la USAT. ( Sa Base).

Prenem cap a ses cases de son Torrella, passarem per davant sa Font de son Torrella amb el seu safareig, continuarem per la pista, en arribar a la carretera asfaltada la creuem i continuem per la pista, pel mig del pinar de sa reforestació, fins que arribem a l’antic camp de tir. En aquest punt sortirem de la pista per la dreta i en lleugera pujada ens situarem damunt la paret, veurem qualque fita que ens marca el camí a seguir, que no hem de confondre amb les que ens pujaríem al Puig de ses Vinyes,  noltros  seguirem N pel costat del pinar ( esquerra). Passarem pel costat d’una gran roca, on el tirany es fa més estret i en lleugera davallada. Continuarem fins a arribar a la paret de partió de les finques de son Torrella i de Turixant  de Dalt, la traspassem i seguint NW, continuem i traspassem una tancat de reixa amb botador metànic, seguim fins situar-nos a la base dreta de la Cadira de sa Reina, just al paredó En aquest punt i abans de grimpar hem de localitzar una corda fitxa que ens ha de servir per iniciar l’escalada. Ara es tracta de seguir grimpant/escalant amb l’ajuda de les cordes, passarem ben per davall de s’Agulla des Frare ( esquerra) i en arribar a sa pala voltejarem SE, esquerra, per enfilar-nos al forcall que forma sa Cadira de sa Reina

Les sensacions són indescriptibles, les vistes espectaculars pel que és un bon lloc per menjar alguna cosa. Davant tenim el Puig de ses  Vinyes d’1,108 m, a la nostra dreta S. el Pa de Figa de son Torrella d’1,256 m, damunt nostre el Puig Major 1,436 m, i a la nostra esquerra l’Agulla  des Frare d’1,209 m. Des del forcall descendim SE pel pedregal espadat amb molta cura perquè el buit esgarrifós es troba sota els peus, buscant la part de la nostra dreta on trobarem una fita que ens indica l’inici del pas escabrós i el passamans que hem de superar per arribar fins a la reunió. El lloc, ja et dic, és indescriptible i amb moltíssima pressió psicològica pel gran desplom de més de 200 m i perquè la petita i estreta cornisa on està situada la reunió, gairebé i caben dues persones.no apte pels aerofòbics.

El descens ho iniciem amb un rapel de 60 m encara que als 40 m aprox. hi ha una antiga reunió dels escaladors. Anem arribant tots i ens reagrupem. Hem d’anar amb cura amb les pedres que cauen, jo vaig tenir la mala o bona sort que  en va caure una i me donà a la ma que aguantava sa càmera i me la va llevar de ses mans. Al dia d’avui i ja ha passat més d’un mes encara tinc el blau al dit polze. Continuem descendint per una rosseguera molt vertical i incomoda, per la gran quantitat de pedra solta que hi ha, durant uns 40/50 m de desnivell, fins a arribar un punt on es torna més vertical i on trobem dues plaques que ens serviran per muntar un altre ràpel de 60 m encara que aquest ràpel es pot evitar ho desgrimpem, optem per rapelar per una major seguretat i per donar-nos més pressa.
En acabar ens dirigim cap a la font de s’Escudella I, una altra vegada traspassem la paret de partió, i continuem per on hem vingut, fins a arribar als cotxes.

veure fotos
fotos Xisco
veure fotos
fotos Txema
veure fotos
fotos Jesús i Toni
wikiloc
Trakc

712. Forat de s’Àguila ( Forats Petits) pel pas de s’Aranya.

Hora Inicio: 11:17 22 feb. 2020
Hora Fin: 16:51 22 feb. 2020
Distancia recorrida: 4,6 km
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 326 m
Ganancia Altitud: 686 m
Pérdida Altitud: -717
Temps total; 5,26 h
Material Utilitzat: Corda 1 x 20 m.

Tipo Ruta: Circular

Data: 22.02.2020

Forat de s’Àguila i altres Forats Petits per sa Torre des Bosc i el Pas de s’Aranya i el Carrer Nou

Iniciem el recorregut d’avui a l’ermita de Sant Llorenç (s. XVIII) i agafem el GR-221 que passa per darrere la barrera al cotat de la carretera, es tracta d’un antic cami empedrat que uneix l’ermita amb el llogaret de sa Calobra i el seu port.
En arribar al port entrem al parking fins al fons, on hi ha una barrera de fusta que dóna accés al camí que duu a la torra de sa Calobra o des Bosc. Es tracta d’un camí empedrat que en el seu tram final s’ha fet mal be. En arribar al coll traspassem la paret de partió i prenem N ( esquerra) seguint les fites, passem per davall uns grans pins, i en pocs minuts arribem a la Roca Roja on es troba la Torre i les que foren les seves dependències.

Després de berenar, descansar i contemplar la panoràmica que ens dóna la situació de la Torre, prenem la marxa descendent, direcció NE, seguint les fites, el terreny es mal de transitar dagut al rocam càrstic i la vegetació. Tenim per davant una dura i incòmoda davallada cap al Pas. El territori és molt abrupte i escarpat. El tirany fitat cerca la millor passa entre els inaccessibles penyals. Hem d’estar atents i localitzar un marge pel qual  hem  de passar per damunt, girar dreta i ja hem arribat al pas de s’Aranya, equipat amb un fil ferro en forma de passamà. Fem el primer tram  horitzontal i el segon tram totalment vertical ho fem rapelant. Que ens deixa en el mateix Camí Nou just a l’entrada de l’escletxa semi-fosca.

La davallada fins s’Olla per aquest «carrer» no és fàcil per la gran quantitat d’esbaldrecs conseqüència de la manca de graons, dels 300 en queden ben pocs.

En arribar a s’Olla, prenem E deixant la cala a la nostra esquena. Al SW (front-dreta) localitzem la vertiginosa pujada, situada al lateral contrari al pas de ses Piquetes.
Es tracta de localitzar i passar per tres d’ells, sent el més espectacular el Forat de s’Àguila.
Una vegada estudiat per on pujar iniciem l’ascens, ho fem pel rocam que té bones preses, encara que bastant vertical, i allà on representa una dificultat major posem una corda que ens facilita superar-los.

Aviat localitzem el primer Forat en forma d’escletxa que mira dins el torrent de Pareis.

Seguim avançant grimpant en tot moment, sempre el més a prop possible  del vessant del torrent, on ja podrem veure a dalt el següent i més curiós Forat perquè té al costat superior una roca en forma d’ocell, d’aquí el nom des Forat de s’Àguila. Ens dirigim cap ell i el traspassem, en molta cura perquè l’altre costat és vertical i l’haurem de desgrimpar.

Prenem S ( dreta), i localitzem un altre Forat Petit, continuem i a la part alta veurem un gran pi, ens hem de dirigir cap ell per l’ampla «canal» que trobem a sota d’ell. Es tracta de la darrera dificultat/grimpada/vertical.

Superat aquest últim tram, girem E, passarem per un marge, deixant a la dreta la cota 267 m on s’ha troba últim Forat petit. Per arribar-hi s’ha de voltejar el rocam per l’esquerra.

Continuem amb la mateixa direcció i enllacem amb el camí de s’Obaga i des d’aquí amb el que condueix a sa Torre, encara que noltros no hi tornem, sinó que prenem S ( esquerra) direcció a uns grans pins on podrem menjar.
En acabar prenem pel camí empedrat cap al collet tancat de paret i finalment a l’aparcament de la Calobra, a la mateixa barrera de madera que al matí hem traspassat, Donant per acabar aquesta curta i dura ruta.

EL CARRER NOU;

Unia la plaça de sa Calobra amb el Torrent de Pareis  abans de fer els  túnels. Encara trobarem els graons per on fem la davallada.
Única via d’accés al Torrent de Pareis des del Port de sa Calobra abans de la construcció dels túnels que actualment i des de l’any 1950 ens permeten l’entrada.
El Carrer Nou és una encletxa on, segons un dels nostres informants, hi foren construïts l’any 1924 més de 300 escalons, molts d’ells avui ja desapareguts. Apareix identificat al Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana com a «Pas de sa Calobra al Torrent de Pareis» i classificat com a camí de ferradura i tirany en mal estat.
L’origen solleric dels pobladors de sa Calobra explicaria la ironia que desprèn el topònim, ja que traslladaria el nom d’un carrer rellevant d’aquella població, i documentat ja al segle XIV, a un paratge esquerp i desolat com el que aquí designa. Curiosament no es tracta d’un cas aïllat, perquè el mateix nom és utilitzat per a designar una altra encletxa a la finca sollerica de s’Illeta». (Torrent de Pareis, 1995).
Així ho conta en Joan Riera a la seva Web

PAS DE S’ARANYA

Está situat davall de sa Torre des Bosc direcció N. de tot duna es una mica mal de trobar però si ens fitxam bé amb ses poques fites que hi ha i el càrritx  trepitjat ens pot ajudar molt. Es tracte de descendir amb direcció N cap un esperó i just darrera troban el primer tram que està equipat amb un pasamans d’acer en molt bon estat, que ens ajuda a superar el pas sense cap dificultat. Es convenient dur casc i arnés per asegurarnos. El primer tram es horizontal, el segón és tot vertical.

TORRE DES BOSC

Situació: Es troba a la zona nomenada del Bosc, sobre una penya coneguda com La Roca Roja. Es troba a 199 metres d’altura. Des d’aquesta posició domina  l’entrada al Port de sa Calobra i al Torrent de Pareis. D’aquesta manera la torre impedia l’accés dels pirates, la provisió d’aigua i els saquejos de la zona.
Tipus de torre: És una torre de defensa; no de senyals. Des d’aquesta torre només es pot veure la Torre de sa Mola de Tuent.
Altres noms: En el segle XVII la torre era nomenada «Torre del Port de la  Calobra» . En el segle XIX sa la nomena «Torre de la Calobra», «Torre del Torrent de Parells» i «Torre del Bosc».
Descripció: És de tipus circular. Té 9 metres de diàmetre en la seva base. Presenta ataludament fins als 4 metres d’altura. L’altura de la torre és de 9’5  metres. La porta d’entrada es troba sobre els 4 metres del sòl. S’accedeix a la càmera principal per un petit passadís amb un sostre abovedad. Presenta xemeneia. En la teulada hi ha restes d’una paret que mantenia un porxo i anteriorment havia de disposar de garita. La torre presenta perill d’ensulsiada.
Aljub: Al costat del camí amb recollida de les aigües dels rocós circumdants hi ha un aljub de planta rectangular i protegit per una volta de canó amb un petit quadrat en la seva part superior per a extreure l’aigua.
Història: La primera notícia sobre el desig de construir una torre per a defensar el Port de la Calobra es documenta el 1583 quan el virrei va demanar a la vila de Sóller ajuda para alçar dues torres . L’any 1605 Joanot Colom Calobra sol·licita permís al Consell per a construir una torre en la possessió del Bosc, indicant que en el lloc de la Calobra existeix un port que normalment és utilitzat pels corsaris per dos motius: seguretat davant les tempestats de les seves embarcacions i facilitat de recollida d’aigua. Assenyala que la torre hauria d’estar en el cim de la muntanya del Bosc en el lloc nomenat la Calobra, enfront de la Vaca. El Consell General accepta la proposició i es compromet a enviar dos encarregats a la torre, un dels quins havia de ser a més l’encarregat de vigilar la Torre de sa Mola de Tuent. Sembla que en 1607 la torre ja estava acabada. La funció de vigilància de la torre era un ofici que passava dels pares als fills. No era infreqüent que els encarregats de les torres participessin en activitats relacionades amb el contraban.
Armament: Després de la construcció la torre disposava d’un canó la funció  del qual era informar de l’arribada de naus algerianes. En 1679 un inventari indica que existia una peça d’artilleria, dues arcabusses i una dotzena de bales de canó. Els tirs de canó realitzats són mínims, doncs la dotació de material és molt reduïda.

veure fotos
fotos

wikiloc
Trakc

Video

710. Na Mamelluda i pas Llis

Hora Inicio: 10:24 15 feb. 2020
Hora Fin: 18:06 15 feb. 2020
Distancia recorrida: 12 km
Altura Mínima: 70 m
Altura Máxima: 856 m
Ganancia Altitud: 1.320 m
Pérdida Altitud: -1.303
Temps total; 8,18 h
Tipo Ruta: Circular

Data: 15.02.2020

Na Mamelluda i pas LLis per sa Coma Carnissera, es Castellot + ses Tres Creus

Iniciem la ruta d’avui en un lloc beneït, i ho és des de l’any 1814, anomenat  Son Sang, la darrera morada dels habitants de Sóller, estic xarrant del seu cementiri, on podrem deixar els cotxes al seu aparcament.

Ens posem a caminar en lleugera pujada pel camí asfaltat als pocs metres  arribem a un bonic pont amb una  séquia de teules que creua el torrent de sa Coma , i a la dreta el camí de Can Petra .  Noltros agafem el camí  esglaonat que hi ha al mig, senyalitzat amb una balisa, continuem pujant  pel mig de marjades i olivars. Aviat arribem al camí asfaltar que duu (dreta) a ses Tres Creus, lloc per on tornarem a l’horabaixa.  Noltros creuem l’asfalt i seguim pujant per aquest bonic camí  empedrat. El camí aviat s’enfila i en regala uns extraordinaris vistes de la Vall.

En duu 700 m arribarem a un encreuament de tiranys, amb una barraca esbucada, noltros agafarem el tirany de l’esquerra,  però a la tornada en arribar en aquest punt agafarem a l’esquerra per anar a ses Treus Creus.
Continuem ascendint i a 100 m arribem a una roca plana on hi ha  gravada una creu Vermella.

Continuem i a 300 m passem per devora una altra  creu gravada a una roca, però aquesta és de color Verda. Un bon lloc per berenar.
Dos-cents metres més envant arribem a Can Salles, amb una altre gravat a una roca, en aquest cas l’escut de Sóller, a tot color.

Arribarem a una paret de partió que no creuarem,  sinó que anirem en ziga-zaga pel seu costat esquerre.

Entrem dins un alzinar espès i després passar un portell de pedra, per a després a una paret de partió esbucada que hem de creuar, ara en mitja davallada arribem a una barraca situada en un replà privilegiat, continuem davallant i aviat veim  a dalt-dreta l’immensa balma Na Mamelluda, a la que accedim. Conta en J.A. Encinas » La integridad del interior queda  iluminado  cuando el sol entra por la espaciosa abertura de medidia;  determiando  una cambiante y a veces espectacular   esceneografia interna. La caverna, de 43 m de diámetro  y desnivel superior a la quincena…conserva restos  oseos  humanos, evidenciando frecuentación prehistória… destaca un  relativamente  moderno  muro de  piedra seca la cierra delante,  con casi 40 m de largura por dos de alzada.»

Sa Mamelluda, topònim que, segons diuen, recull l’ús del tancat per acollir a les mares que alletaven als xotets i per tondre el més grans. Altres diuen  que ve de les mames estalactítiques de la cúpula.
Continuem descendint per aquest camí, no sempre empedrat,  fins a arribar on comencen uns esglaons, sortim ( dreta )del camí per agafar un tirany empedrat amb una  barreneta de fusta totalment destruïda i desfeta. Continuem per aquest camí empedrat, amb el torrent de sa Coma Carnissera als nostres peus, fins a arribar al seu tàlveg. Aquest un punt important perquè si agafàssim  esquerra aniríem a la font de s’Aubi,  però avui noltros agafem SE per enllaçar amb el mateix camí empedrat de l’altra vorera del torrent, que en forta pujada ens situarà a dalt del penya-segat, on podrem gaudir d’unes vistes úniques, sobre la coma Carnissera, el penyal de l’Anyell, Cornadors, l’Ofre, sa Regana, Puig major i a l’altre costat el puig de l’Alzinar i el de la Bassa.

Continuem accedint direcció S fins a sa cota 605 m on trobem la Mina o font de la Mina Carnissera de fins a 40 m de llargària.

Continuem ascendint aferrats al penya-segat de sa Coma Carnissera per  situar-nos vora el contrafort del muralló, continuem N ( esquerra )  faldejant el muralló fins a trobar la manera de superar els darrers metres i així guanyar altitud i situar-nos a la cota 740 m, on s’inicia el pas Llis, amb el seu característic marge petit al capdamunt. Un pas que se supera per una placa llisa i acabant amb un petit ressalt on hi ha una gruixuda piqueta clavada.

Superat el pas, iniciem una forta pujada per una ampla canal fins situar-nos a la part superior.

Ara, en lleugera davallada i direcció E, travessem la Planella fins arriba al camí ampla d’Alfàbia. Prenem S (dreta) i ens dirigim a les cases de la Serra, en arribar a la barrera metàl·lica ( no la creuem), girem (dreta) per un «passadís» que han deixat enmig dels tancats de reixa. Continuem direcció  NW, pel tirany, excessivament marcat, ja en davallada fins a Sóller.

Però abans farem una aturadeta per fer cim al Castellot de 733 m.
Continuem el descens fins al punt per on hem passat al matí, la paret de  partió esbucada. A partir d’ara el recorregut és el mateix que el de pujada  fins a arribar a la cota 227 m on hi ha una barraca en runes i conflueixen  diferents tiranys. Si anéssim directes a Sóller agafaríem dreta, però com he dit al començament, ara agafem S (esquerra), travessem una barrera de fusta espenyada, i continuem en lleugera davallada fins a enllaçar amb la pista. Girem dreta, ( hi ha balisa) per la pista fins a arribar a una barrera i comence l’asfalt. Prenem dreta fins al mirador de ses Treus Creus.

El monument de Ses Tres Creus és una obra inacabada que es va començar a erigir en els anys quaranta a partir de les aportacions dels sollerics. La seva creació va ser impulsada pel Bisbat, encara que finalment no es va arribar a concloure. Havia de ser una ermita dedicada al Sagrat Cor de Jesús i se situa en una de les zones més privilegiades, ja que des del monument hi ha una de les millors panoràmiques de la vall.

Davallem per les escales i ja no ens aturem fins a arribar als cotxes.
Acabem a la plaça des poble fent unes merescudes cervesetes fresques i un laccao, donant així per acabada aquesta interessant, entretenguda i bonica ruta.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

708. Torrent de s’Hort de sa Cova o des Cable + cova des Penyal.

Data: 9.02.2020

Torrent de s’Hort de sa Cova. Cova des Penyal.

Pel que fa al topònim, tal vegada el més legítim seria el de torrent de s’Hort de sa Cova, que s’ha vist desplaçat en temps relativament recents pel des Cable, fent al·lusió a un telefèric que es va instal·lar l’any 1915 a les rodalies del torrent per tal de pujar la fusta que s’extreia de la zona de Sa Cova cap al Pla de Son Ferrandell, per ser posteriorment tractada a Sa Vinyeta, al Pla del Rei.
El recorregut total és d’uns 4 quilòmetres i el desnivell és de 500 m, encara que el nostre itinerari comença a les rodalies del coll den Claret a una cota de 500 m i acaba a la pista del puig de sa Moneda a 140 m d’alçada.


Podem dir que el torrent està dividit en tres parts ben diferenciades: una primera zona de caixer amb suau pendent i escassos ressalts, des del coll d’en Claret fins a la cota 410; molt humanitzada amb marges, sèquies i amb fragments de llera paredada. A continuació un segon tram on es concentra per ventura el màxim interès del descens, variats salts de modesta alçada i un gran salt de 115 metres. La zona final es situa als peus del gran penya-segat i no és més que una llera ampla de pendent entre els 30 graus i els 45 graus, coberta de blocs, enderrocs de vessant de les properes timbes.
Comencem la ruta torrentera d’avui a la urbanització Georg Sand de Valldemossa, concretament a pots metres passat la rodonda amb una olivera mutilada per l’art topiari o ornamental. Mai podré entendre que fer-li això a un arbre i sobre tot a una olivera centamària pugui dirs-se art o simplement agradar.

Però com no em vingut a criticar sa jardineria ens posem en marxa. Idò just passat aquesta rotonda a l’esquerra al costat de unes grans roques neix el camí que seguirem fins a arribar al mirador dels Coloms, on ja podrem apreciar el gran pati i desnivell que ens espera, tornem enrere uns metres per agafar un tirany S. que ens durà al tàlveg del torrent, El jaç però passa desapercebut, totalment tapat per un esponerós mantell de carritxeres i brossa que no és més que un preludi de la selvàtica bardissa que ens espera.Al coster esquerre veuen els restes d’una barraca  de carboner i una mica més envant un mur de pedra que sustenta un camí de ferradura que s’enlaira coster a dalt. Aquí ens posem l’arnes.

Ja estem ficats en matèria i continuem pel tàlveg fins a trobar un primer salt de 6 m, el segueix el salt del Coval de 13 m. i després un de 14 m que dóna dins un gorg que és la capçalera del gran salt pel qual hem vingut a fer el torrent, les vistes sobre la zona de s’Hort de la Cova són espectacular que junt la resta de la costa nord resulten insuperables. El gran salt de 114 m. és fa fraccionat en un primer llarg de 45 m., seguit d’un de 44 m. i el darrer de 26 m. La sortida és esposada i molt aeri però amb l’ajuda del passamà no tindrem cap problema. El descens és un d’aquests per fer-ho tranquil·lament i gaudir-ho.

Després del gran salt visitem la cova des Penyal, amb estructura de tancament. Fa 9,20 de fons, 12 d’amplària per 6,9 m d’altitud.

Continuem el descens ja fora del tàlveg fins a arribar a uns 160 m més avall del darrer salt citat, el curs es veu tallat per una pista, el camí de la Cova  ens trobam a 140 m d’alçada,  on aprofitem per menjar alguna coseta i descansar.

Aquí tenim dues opcions; Una continua pel camí direcció N. (dreta) que ens durà al punt d’inici o la segona opció agafar S. ( esquerra) direcció al Port des Canonge. Noltros agafem aquesta segona opció, així comencem a caminar pel camí de sa Cova, arribarem a un encreuament, dreta aniríem a s’Hort de sa Cova, noltros agafem esquerra direcció a ses cases des Comellar de sa Cova, extravasarem una gran barrera, prosseguim pel camí fins a arribar a ses cases, passem una altra barrera, ara el camí en lleuger ascens arriba a un encreuament i em d’agafar el segón de l’esquerra, el primer es el cami de sa pedrera de sa Cova. Ara es tracta de continuar per aquest ample camín fins arribar al cotxe, que hem deixar al matí.

Amb el cotxe anem a cercar l’altre que tenim a l’Urbanització George Sand i en desplazem fins el puig de sa Moneda on podrem gaudir d’explèndides vistes mentres dinam.

       Història

La possessió de Son Ferrandell va ser adquirida per l’Arxiduc en 1890, però la data d’edificació de la torre no es coneix amb exactitud. Sí que se sap que en 1895 existia el camí que va des de Son Ferrandell fins al Mirador del Puig de sa Moneda.

La torre s’esmenta per primera vegada en 1909, i sembla ser, que el constructor va ser Guillem Fiol Gelabert. Es tracta d’una torre d’estil àrab, inspirada en un dels minarets de la gran mesquita de Kairouan (Tunísia). El cos inferior té forma de tronc piramidal, amb una cornisa en la part superior; té de 5 metres d’amplària en la base i 4 metres d’alçat. La porta d’accés és un arc de ferradura que té una cancel·la de ferro forjat. La torre consta de dues plantes comunicades per una escala de caragol que, a través de dues portes bessones amb arc de ferradura, ens condueix a una terrassa sense barana. En els altres costats, trobem les mateixes portes però aquestes encegades. El cos superior és de manera cúbica i aquesta coronat en cúpula amb una crestería. Té unes mesures de 2,80 m d’ample per 2,90 m d’altura.

veure fotos
fotos

wikiloc
Trakc

Video

706. Balma dels Nanets per passos de sa Comuna.

Hora Inicio: 9:48 25 ene. 2020
Hora Fin: 18:10 25 ene. 2020
Distancia recorrida: 14,42 km
Altura Mínima: 270 m
Altura Máxima: 813 m
Ganancia Altitud: 940 m
Pérdida Altitud: -1.034
Temps total; 8,42 h
Tipo Ruta: No Circular

Data: 25.01.2020

Balma dels Nanet pel pas de son Creus, pas de s’Arboç, pas des Fraguel.

Ens Dirigim cap a Bunyola, on agafem la ctra que puja a Orient. Just passar ses cases de son Creus ve una corba tancada on hi ha un lloc que podem deixar els cotxes, es el km 3,200.
Caminem 100 m per la ctra direcció Orient, i abandonem l’asfalt,  n’endinsem dins la garriga i anem superant les marjades, fins que entrem a l’alzinar conegut com la Plana i comencem a trobar grans quantitats  d’antics elements d’explotació d’aquest bosc: forns de calç, rotlos de sitges, cabanes, parets, forns de pa, petites basses, etc. Cada cop augmenta el desnivell a superar i es terreny es fa més rost. Passem per un portell i seguim ascendint, passarem per una zona on fa poc hi ha hagut una  esllavissada.

Després d’una rampa i més restes d’altres esllavissades arribem al contrafort i pujam per les roques en diagonal dreta-esquerra. Tot seguit ens deixa a la base del Pas de son Creus, amb el seu marge de sosteniment fet mal be, que superem sense dificultat (688 m)

Una vegada a dalt, continuem direcció E durant uns 250 m, fins a arribar a una de les pistes forestals que hi ha per aquesta extensa Comuna de més  d’1,100 Ha. Girem N ( esquerra) i seguim per la pista direcció cap al Penyal d’Honor de 808 m on fem cim. Després de coronar els dos petits cims, continuem per la cresta per enllaçar amb el coll dels Picot l’altre puig es Picot de 813 m. Davallem direcció NE els 300 m arribem a una altra pista, girem dreta i anem davallant per ella fins a arribar a l’encreuament del Penyal d’Honor, i aquí agafem E pel tirany que marca Cas Garriguer.

En arribar a l’àrea recreativa de Cas Garriguer, prenem E, per la pista de l’esquerra, fins a arribar a la zona des Planeitjar, on trobem la cisterna i la font des Planeitjar. En aquesta esplanada hi ha una barraca, idó ens situem  al darrer i prenem N i als 100 m arribem al pas de s’Arboçar, un pas que  té escalons picats i no representa cap dificultar si ho fem de pujada, però  com avui ho fem de baixada i està tot banyat i duim fang a les botes posem un cordino que ens facilita la maniobra de  desgrimpar.  Contiunuem en descens fins a enllaçar amb una altra pista forestal, just davant trobem una gran sitja, un bon lloc per dinar.

Després de descansar prenem la marxa descendent per la pista que transita per la Coma Gran, de gran bellesa amb els seus colors verds. I ho farem durant 600 m, on ens sortirem ( dreta) i davallarem uns pocs metres per  situar-nos a la pujada de la zona Fraguel, on localitzem el pas des  Fraguel  convertit amb una petita ferrada, el que li dóna un toc diferent.

Superat és pas des Fraguel, continuem ascendint NW durant 200 m, per arribar a la principal pista forestal. Girem dreta, passem per davant un enorme forn de calç fins a l’encreuament on girem esquerra i descendir pel camí des Grau, tram ben senyalitzat.

Ens aturem a un mirador natural, continuem descendint, en arribar a la segona gran corba visitem un avenc del qual desconeixem el seu nom. Passarem per un gran aljub-sitja-barraca molt ben conservat. Hem d’estar atents perquè 280 m després de dit aljub hem d’abandonar el camí  des  Grau per la dreta que en mitja pujada arribarem a una paret de partió, passem a l’altre costat i continuem direcció N ( dreta) per aquest tirany durant 700 m on finalment arribem a la cova dels Moros o Balma dels  Nanets, on trobem la font dels Nanets, i una curiosa taula de pedra amb rajoles amb dibuixos de nanets i una papellona.

Continuem direcció N pel mateix tirany, molt envellit per la vegetació, passem per una bassa ( esquerra), després una cova a la dreta i uns metres després a un pedrís on podem seure i contemplar el paisatge. A partir d’ara el tirany es fa quasi «invisible» per la quantitat de vegetació que té.

Continuem amb la mateixa direcció anant baixant cota, encara que a estones resulta complicat, entrem a la zona de sa Coma, amb gran marges. En tot aquest tram és de gran ajuda el GPS. Al final el fem a la Ctra. d’Orient al km 1,550.

Ara queda la dura tarea de caminar per l’asfalt durant 1,500 km fins a  arribar als cotxes.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

704. Puig de Na Bauçana o des Còssil

Hora Inicio: 9:48 18 ene. 2020
Hora Fin: 16:30 18 ene. 2020
Distancia recorrida: 13,7 km
Velocidad Máxima: 6,88 km/h
Altura Mínima: 120 m
Altura Máxima: 606 m
Ganancia Altitud: 688 m
Pérdida Altitud: -650
Tiempo Ascenso: 03:42
Tiempo Descenso: 02:54
Tipo Ruta: Circular

Data: 18.01.2020

Puig de na Bauçana des de Calvià.

La ruta que hem fet avui no era sa programada, perquè teníem intenció de començar.la des de la finca-escola Es Burotell, pujar al cim del mateix nom, davallar pel pas de sa Ventalla i acabar a na Bauçana, per tornar per sa coma de s’Aigua. Però no estat possible perquè una vegada dins sa finca es Burotell ens han informat que no podem passar perquè ho han prohibit, degut a una trencadissa que s’han trobat a unes barreres. Un altre territori «comanchero». Aixi que tornem enrere,  fem un  reset i ens  replantejam  una altra ruta, amb el mateix objectiu de pujar a Na Bauçana i localitzar el seu avenc.

En Tià gran coneixedor i mestre de la zona ens du per una variant al GR-221.

Ens posem en marxa cap a Calvià, per agafar el camí des Molí des Castellet, on a una corba davant una gran casa podem aparcar els cotxes. Comencem a caminar costa amunt fins que als pocs metres trobem un pal indicador del GR-221 que indica direcció Puigpunyent. Forma part de la ruta CR5 que promociona l’Ajuntament de Calvià, que uneix els pobles de Calvià i de Galilea ( Puigpunyent ), passant per l’Urb de Son Font.

Els primers metres es tracta d’una pista amb cases als voltants. Estarem atents perquè en arribar a una corba que gira esquerra, amb un tancat amb animals, noltros sortirem ( dreta) de la pista per agafar el tirany del GR-221, que s’endinsa per una garriga ben espessa de vegetació. Aviat passarem per davant un magnífic aljub que formava part del sistema hidràulic de Son Font, Des d’aquest dipòsit l’aigua era canalitzada mitjançant una séquia que desembocava a l’Aljub de Dalt ja dins es poble.

Després d’una pujada mitja-forta ens desviem esquerra per visitar la font de la Vila i el seu aljub es Pou Nou, tornem al GR-221 i continuem fins a arribar a l’urb de Son Font, concretament al camí des Pou Nou, al seu final veurem un pal amb l’indicació de Galilea i Puigpunyent que hem de seguir  (esquerra), després continuarem pel camí des Molí Fariner. En un  encreuament seguim pel camí de Son Font on també hi ha un pal indicador de Galilea 1:20 h. Continuem i als150 m a una corba, sortirem de l’asfalt per agafar ( esquerra) un tirany que sa fica dins sa garriga direcció SW, i anirem pel costat d’una paret de partió en lleugera baixada fins a enllaçar amb un ample camí que agafem dreta, durant 814 m per després desviar-nos  (esquerra), passarem per la cota 402 m i per després arribar a sa curiosa Taula Rodona. Tornem enrere al camí d’abans i en dur 63 m ens desviem esquerra i continuem fins a arribar a una paret de partió, la seguim fins a trobar un esbaldrec i la creuem. Passarem pel costat d’una reixa d’una finca amb cavalls. Continuem en lleuger descens fins a arribar a un gran dipòsit d’aigua.

Ara és tractaria de continuar pel cami GR-221, però fem una drecera per guanyar una mica de temps, per després continuar pel GR-221.

Al cap d’uns centenars de metres arribarem a un encreuament amb una balisa, i amb el camí de la dreta «tancat» amb pedres, aquest  és el camí que ve des Burotell i passa per sa coma de s’Aigua i pel que  hauríem  d’haver vingut sinó ens haguessin fotut fora de la finca, idò ho agafem  però al 186 m l’abandonem direcció N i travessar unes  marjades/parets. Als pocs metres enllacem amb un tirany que dur a sa Caseta des Garriguer, però noltros no hi arribarem, ens desviarem uns metres abans i agafar la pista que puja a Na Bauçana, que seguirem, fins que es transforma en un tirany fins al cim.

En arribar a dalt localitzem a la part W, l’avenc de Na Bauçana amb les dues boques orientades de N a S, de -64 m de fondària i 4,5 m d’amplària mitjana.

La tornada, la fem pel camí «clàssic». A la baixada veiem una curiosa barraca de curucull de carboner, situada davant un rotlo de sitja.  Conserve  la coberta de curucull, de pedra ( cosa rara) . El portal és rectangular amb llinda d’una peça de pedra. Davant la primera barraca, el rotlle de sitja conserva l’empedrat.

Arribarem al GR-221 que seguirem direcció S fins a arribar als cotxes.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

700. Planicia pel pas d’en Vallés

Hora Inicio: 10:20
Hora Fin: 17:15
Distancia recorrida: 13 km
Tiempo en movimiento: 03:04
Altura Mínima: 111 m
Altura Máxima: 664 m
Ganancia Altitud: 704 m
Pérdida Altitud: -697 m
Tiempo Ascenso: 03:04
Tiempo Descenso: 03:39
Tipo Ruta: Circular

Data: 04.01.2020

Planicia pel pas d’en Vallés.

Avui ens passejarem per la finca pública de Planicia i accedirem pel poc conegut pas d’en Vallés.

Ens dirigim a Banyalbufar i a la sortida del mateix ( direcció Estellencs ), a una corba trobem l’aparcament municipal on poder deixar els cotxes, és  d’aplicació l’ORA però només de l’Abril fins a l’Octubre. En posem a caminar per la carretera direcció Estellencs, fins a arribar a la Talaia o Torreta des  Verger, 170 m (km 88,6), la seva construcció es va iniciar després dels atacs pirates esdevinguts l’any 1545. Molt després l’any 1875 l’estat la subhastà i fou comprada per Francesc Manuel de los  Herreros que la comprà en nom de l’Arxiduc, qui la restaurà.

Situats a davant la torreta des Verger, vorem a l’altra part de la carretera unes amples marjades, i comencem a pujar per una rampa, passem  una  barrereta metàl·lica que dóna pas a les marjades, o férem, en el possible, per les rampes condicionades, moltes ja totalment esbucades. El terreny presenta un molt fort desnivell, pel que ens haurem d’ajudar de les mans. Aviat tenim als nostres peus la torreta des Verger.

A l’inici del pas podem veure un antic i vell clau amb el seu fil de ferro, que suposadament devia servir de pasamá per superar el darrer tram. Encara que noltros no ho trobarem necessari.

Superar el pas d’en Vallés, ens situem a dalt des colladet que girarem esquerra per arribar al cim de sa Talaia des Rafal, 307 m, segons podem llegir a Marinas de Tramuntana » donde se encuentra un vértice  geodésico  y las ruinas de una pequeña construcción que servía de refugio. Sa Talaia  está documentada como lugar de vigilancia, incluso antes de la edificiación  de la Torre des Verger. Para alertar a los habitantes de la comarca de  Planicia,  los torreros hacían sonar un cuerno desde s’Era Vermella

Als pocs metres tenim el camí de Muntanya, ara convertir amb el GR 221, i des d’on podem admirar les majestuoses cases des Rafal. Avui en dia es una propietat independent, d’unes 76 ha, però va estar unida a la de Planicia  durant  cinc segles. S’Arxiduc recollir una rondalla que conta que per les cases rondava un fantasma que espantava a tot aquell que romangués allí de nit. La denominació de la Talaia des Verger com a Talaia de ses Ànimes deriva de la llegenda referida a es Rafal.

Continuem Sud pel camí o GR-221. Obviarem una bifurcaió que ens de l’esquerra, el camí està plegat de cartells que diuen que no sortim d’aquest. En arribar a unes marjades amples d’oliveres, trobarem un cartell que diu que està prohibit passar, doncs, idò, és el desviament per anar a la font des  Garbell, de la que destaca la seva capella absidal, probablement de l’any 1846.

Continuem pel camí, al 10′ arribem a la font de s’Obi, a pocs metres un porxo  acabat de restaurar. Continuem i anem obviant totes les bifurcacions que anirem trobem que ens surten de la dreta. Travessarem el torrent de l’Abat, i ja anem divissant les cases de Planicia. Abans d’arribar-hi passarem per uns enormes pins catalogats com arbres singulars.

En arribar a les cases de Planicia, una finca de titularitat pública des del 17 de febrer de 2009, les voltejarem per darrere fins a situar-nos al costar del seu gran safareig, seguim pel camí, amb lleuger ascens, passarem per davall una enorme alzina. Als 300 m d’haver abandonat és safareig, estarem atents  perquè hem d’abandonar el camí, per l’esquerra, i anar pujant direcció al pas de sa Mola, si ens fixem veurem una gran sitja.

El pas és l’antic camí de ferradura que passa per un estret comellar amb revolts tancats. Antigament tancat per un portell, que encara resta part d’ell.

En sortir del pas girarem esquerra i en recorre 300 m arribarem a la pista on girem esquerra, NW, ara ja per terreny més planer, als 400m passarem per davant ( dreta) d’un avenc, del que desconeixem el nom, si és que el té,  hi guaitam i ens sorprén la quantitat d’aire calent que surt. Cinc-cents  metres més arribem al coll des Boixar, amb el seu puig de 629 m, que val la pena pujar-hi per les impressionants vistes sobre Planicia i la costa nord.

Ara tot el que ens espera és de davallada i toca patir als genolls. A la davallada obviarem una primera desviació a l’esquerra, després una que ens surt de la dreta, per continuar per la de l’esquerra fins a arribar al camí de l’ArboçarGR-221, trobem una barrera que pareix tancada amb pany i cadena, però no fa tal funció sinó que només es tanca amb un petit  mosquetó fàcil d’obrir.

Agafem dreta per la pista ampla del GR-221, passarem per davant les cases de l’Arboçar, i continuem fins a arribar a les barreres, obertes. El GR-221 continua per la dreta, pal indicador, que agafem, ara es tracta de continuar pel mateix, deixant a la nostra esquerra el puig de Sant Sanutges. Continuem per aquest camí que s’aproxima al poble i comencem a veure ses primeres cases i gran quantitat de safareigs.

En aproximar-nos al poble passarem per davant la font de la Vila, i després (esquerra) per davall un enorme safareig que visitem, abandonat el camí  principal que anàvem utilitzant fins ara. A la part alta del safareig hi ha un petit camí acabat d’empedrar que volteja el poble per la part alta, amb vistes  extraordinaris, continuem per ell fin el final, arribant a una placeta enfront de l’hotel Baronia. Ja en la Ma-10, prenem Sud durant 370 m fins a l’aparcament on tenim els cotxes.

Acabem amb xocolata i coques…..

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina