Doblevuit | Archivo de la categoría: Espeleologia

893. Avenc de Sor Teresa – Cova d’en Sión- Cova Dets Degotissos.- Pas de Can Morro.

Publicada en 25 de septiembre de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:27 24 sept. 2022
Hora Fin: 17:02 24 sept. 2022
Distancia recorrida: 8,7 km (07:34)
Tiempo en movimiento: 04:25
Altura Mínima: 447 m
Altura Máxima: 695 m
Ganancia Altitud: 472 m
Pérdida Altitud: -474 m
Tiempo Ascenso: 04:11
Tiempo Descenso: 03:23

Material utilitzat: Cordes; 1×15 m

Data: 24.09.2022

Avenc de Sor Teresa – Cova d’en Sión – Cova Dets Degotissos.

Cisterneta d’en Gil i pas de Can Morro.

Des de palma ens dirigim cap a Bunyola des d’on agafem direcció al llogaret d’Orient. Passat el coll d’Honor, aparquem el cotxe a la vorera de la carretera a la primera corba que trobem i comencem a caminar per un camí que surt d’aquí mateix.

Caminem direcció SE. En arribar a un primer encreuament, enterra hi ha restes d’una fogatera, prenem dreta (W). En el següent encreuament girem esquerra (S).

Continuarem en lleuger ascens i passarem pel coll de s’Arboçar, 671 m. A 360 m després del coll veurem a la dreta un tirany que puja a W, ho agafem i continuem 260 m i en arribar a una corba devora el mateix camí localitzem una venc. Muntem una corda de 15 m i davallem fins a la primera sala vestibular, després uns metres més endins girem una columna i tornem a la primera sala. Una cavitat petita i sense interès d’espeleotemes. Remuntem els pocs metres i iniciem el retorn peel mateix camí que hem fet de pujada fins a tornar a enllaçar amb el camí principal i inicial.

Traspassem el comellar o torrent des Cocó Peguer, fins a arribar a una esplanada on hi ha un dipòsit d’aigo per a contraincendis. Continuem per la pista formigonada fins a una corba, on sortim cció N, per després girar a NW i a 90 m localitzem la cova d’en Sión. Espaiosa cova, amb una llargària de 57 m de N a S, uns 28 d’amplària i un desnivell de 35, amb un total d’uns 300 m de recorregut. Hi destaca tant els espeleotemes com les troballes ceràmiques, tant del Bronze inicial balear com d’època talaiòtica.

Després de gaudir del seu recorregut, iniciem la recerca de la segona cova, la de les Dets Degotissos que està a 90 m al NW. Una cova que ens sorprèn pel seu recorregut i per les formacions que hi trobem, una bona col·lecció d’espeleotemes.

Iniciem el retorn i ens situem novament a la pista formigonada i baixem fins el dipòsit d’aigo i continuem S. Després de la primera corba continuem per la pista que surt de la nostra esquerra. Més endavant traspassem novament el comellar des Cocó Peguer i als pocs metres l’abandonem esquerra per localitzar la Cisterneta d’en Gil, un petit avenc de roca massissa de més de tres metres de fondària on si diposita aigo en temps de pluges, amb parament de pedra.

Tornem a la pista, fins a arribar al comellar de ses Covasses, on girem pel tirany de la dreta. Hem d’estat molt atent perquè als 40 m hem de continuar, en mitja pujada, pel tirany de l’esquerra molt desfet i gens dibuixat. Malgrat que el tirany inicial continua endavant i en lleuger descens.

Bé, idò, sinó ens hem equivocat continuarem en ascens per aquest tirany poc definit, anirem trobant fites i ses fletxetes del gran muntanyer que va ser en P. Torrens, que encara ens guia per les muntanyes. En arribar a la part més alta trobarem un tancat amb un botador de fusta. Just després a la dreta trobem el pas de Can Morro, li deim el pas des Botador per la proximitat amb l’antic botador que hi ha a pocs metres i perquè desconeixem, si és que el té, el seu nom originari. Es tracta d’una rampa d’una desena de metres que salva el desnivell i enllaça amb el camí que davalla fins a les cases de Can Morro, en el mateix torrent de Coanegre.

Continuem per l’esquerra direcció W. Arribarem a l’encreuament de la foguera i continuem dreta fins a la carretera on tenim el cotxe.

NOTA: Sa lectura de CO2 va donar negatiu (0%) en tot moment.

889. Sis coves per la Marina del Llevant.

Publicada en 16 de septiembre de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:41 10 sept. 2022
Hora Fin: 18:02 10 sept. 2022
Distancia recorrida: 7,9 km (08:20)
Tiempo en movimiento: 03:02
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: -3 m
Ganancia Altitud: 228 m
Pérdida Altitud: -236 m
Tiempo Ascenso: 04:07
Tiempo Descenso: 04:10

Material utilitzat: Cordes; 2x15m,

Data: 10.09.2022

Cova des Mular.
Cova des Moro.
Cova dels Llimacs.
Cova de Cala Falcó.
Cova de sa Tortuga.
Cova des Genet.

Iniciem la ruta d’avui a la cala s’Estany d’en Más, al llevant de Mallorca. Caminem per l’arena direcció a la mar, i abans d’arribar-hi l’abandonem per la dreta fent una curta grimpada per la roca que té uns escalons picats. Continuem SE per un tirany, el més a prop possible dels penya-segats.

Al quilòmetre de caminar ens desviem (esquerra) per baixar fent una curta grimpada, continuem S durant uns 200 m, i localitzem la petita entrada 80 x 90 cm, de la Cova des Mular, també coneguda per la cova de les Pedreres. Una cova prou interessant on hi destaca una pica per recollir aigua, algues i rels de manglà calcificats.

Retrocedim fins col·locar-nos, novament, a dalt de la planícia i continuem S, als 400 m arriben a la baixada per anar a la cova de na Dent, de gran envergadura 46 x 23 x 4,5 m, fou habitada en època pretalaiòtica.

Continuem amb la nostra direcció i 345 m després de na Dent, abandonem el tirany NW, i enmig d’unes mates localitzem el petit forat de l’entrada a la cova dels Llimacs. Posem una corda, encara que no cal i descendim en oposició els 3 m. Després vé una rampa terrosa en prou pendent, on ens anirà molt bé la corda que hem posat. Convé anar molt alerta a no moure pedres pocs estables i descendir, també, sense axeicar pols. Arribarem a una sala prou especiosa amb moltes formacions i espeleotemes que gaudirem gratament.

Es important dir que a la part més profunda hem tingut una lectura de CO2 del 2,9.

En acabar, tornem novament al tirany inicial i continuem la mateixa direcció SW durant 149 m, on podrem descendir a cota cero i continuar SW durant 141 m, on localitzem l’entrada ciclòpia de la cova des Moro. On destaquen les grans sales i les enormes columnes estalagmítiques. A la campanya de la UIB 1995/1998 es varen a dur a terme excavacions que permeteren documentar estractes prehistòrics i materials d’època islàmica.

Tornem a la planícia de dalt i continuem direcció cap cala Falco. Traspassarem una paret de partió amb un vell botador de fusta i als 150 m arriben a la cala Falcó, on localitzem a NE la cova del mateix nom, cova de Cala Falcó. Només entrar ens situa a una gran sala, avancem per l’esquerra fins a Arribar a un llac d’aigua salobre. Si volem recórrer-la ens fiquerem dins l’aigua per la part menys profunda i caminant arribarem a una altre sale prou interessant. En sortir ens trobem amb els clients, una cinquantena, estrangers de diverses empreses que han arribat de la propera i turística cova dels Coloms.

Continuem el nostre recorregut S, passem per amunt la cova dels Coloms, després pel caló Blanc, i pel Pontàs, o cova des Pont, travessem cala Varques, i continuem per la costa. Als 183 m i abans d’arribar a la punta de Llevant girem W i iniciem un fàcil ascens de 90 m fins arribar a la cova de sa Cabra i sa Tortuga. No és fàcil de trobar perquè està amagada per la vegetació i dins el rocam. L’entrada de reduïdes dimensions ens farà recaragolar amb contorsions i demés. Una vegada superar arribem a la gran sala, on destaca un gran llac a la part més profunda a -30 m. La part més concrecionada la trobem a la part de la dreta.

Després de prendre un bany i fer uns capficos, iniciem el retorn fins a cala Varques. Prenem direcció N, i als pocs metres ens desviem NE amb una suau pujada. Als pocs metres i vora el tirany localitzem el forat d’entrada a la cova del Xenet o del Genet

La cova es troba a un centenar de metres de cala Varques, per un caminoi que surt de l’esquerra NO que tota duna s’enfila per amunt (no confondre amb el que a pots metres també surt amb direcció a Cala Falcó i cova dels Coloms, el nostre s’endinsa garriga amunt, on davall d’un ullastre trobem el forat d’accés a la cova des Xenet o des Genet, en línia amb la immediata cova marina Cova dels Coloms de la qual subterràneament se separa una desena de metres.

Cova documentada en 1968 en l’obra de C.Veny.
L’entrada de la cova és de 50 x 70 c, i dona entrada a un pou vertical pel qual es descendeix amb un volat de 6 m de profunditat. Una vegada en el sòl tenim diverses opcions d’exploració, però la millor és seguir el petit «caminoi» en descens.

Així com anem avançant podem anar apreciant una gran quantitat de formacions i espeleotemas fins i tot alguna estalagmita vegetal.

Arribem a una primera i àmplia sala de gran bellesa, repleta de grans columnes i alguns gours, en algun tram hem d’anar gatejant per passar a altres sales. Destaca la gran bellesa del sostre amb les seves finíssimes estalactites.

Cal destacar que a l’estiu del 2012 després que farem d’un mesurament es constata un nivell de CO2 del 7,2%, però avui sorprenentment NO s’ha detectat CO2.

El subterrani supera els 200 m de recorregut, presentant amplitud visual de 57, encara que l’amplària màxima de la sala de dalt no supera els 32 m i sent el desnivell integral sobre el nivell freàtic marí de la llacuna interior de poc més de la vintena. Nosaltres no arribem fins a la llacuna, però per aconseguir-la és recta per estret conducte obert sota la boca d’accés a l’avenc, fins a curt ressalti vertical i despengi en diagonal cap al fons de la sala inundada, sector més occidental de con detrític que per aquesta part tendeix rodejar la zona clástique del actual desplom cupular.

Després de descansar iniciem el retorn fins a s’Estany d’en Más, on tenim els cotxes i on ens refresquem amb unes xandis ben fresques i cares.

883. Avenc de l’Aigo (Pollença)

Publicada en 24 de agosto de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:20 6 ago. 2022
Hora Fin: 14:40 6 ago. 2022
Distancia recorrida: 3,9 km (05:19)
Tiempo en movimiento: 04:37
Altura Mínima: -2 m
Altura Máxima: 38 m
Ganancia Altitud: 181 m
Pérdida Altitud: -139 m
Tiempo Ascenso: 01:19
Tiempo Descenso: 03:57

Data: 6.08.2022

Avenc de l’Aigo

Després de realitzar altres altivitats per la zona i completar és dia, decidim anar a cercar aquest discret i petit avenc, situar al Nord de Cala Barques (Pollença).

Després d’aparcar els vehicles pel redol de l’avinguda Cavall Bernat, entrem al pinar pel carrer de l’Astor, passem per davant de la cova de les Rodes i continuem pel carrer Ruiz de Alda, enmig de pins i mates. Enllacem amb el camí dels Presos i caminem per ell uns 300 m, després d’una corba l’abandonem per la dreta i entrem a una zona rocosa i carritxera amb mitja pendent fins a arribar al tàlveg del torrent de les Rotes Velles que creuem uns metres mes amunt. Ens situem a la part alta i més planera.

Ens orientem i prenem a Xaloc ( SE), un terreny no gaire còmode. Als 100 m trobem la boca de l’avenc de s’Aigo, un discret avenc de tan sols -8 m. El seu accés és escalonat fins a arribar a una petita bassa on s’acumula s’aigo, d’on agafa el seu nom. Encara que L.S. d’Àustria (1869/91) el cita amb el nom d’Avenc de la Mata dels Cocons, i el geòleg B. Darder (1946) com a Clot de l’Or.

Un lloc ben conegut pels antics habitants, pescadors, caçadors i pastors de la zona com a recurs d’aigo.

Aquest discret avenc traspassa aigo al veïnat avenc Mal Fet.

A la zona podem localitzar multitud d’avencs, dels que destaca l’avenc Mal Fet.

883 bis. Cova marina, Bufador de Bóquer ó del Vell Marí

Publicada en 24 de agosto de 2022 de Xisco

Data: 6.08.2022

Cala Bóquer i cova marina Bufador de Bóquer ó del Vell Marí.

Iniciem el nostre recorregut des d’u port de Pollença. Direcció a ses cases de Bóquer, que dona nom a l’homònima Vall de Bóquer, que la connecta amb la cala. Destaca per les cases de la possessió i pels nombrosos jaciments arqueològics que es troben per tota la vall.

Per altra banda, el jaciment més interessant de la zona és el del Pedret, que es correspon amb l’antiga ciutat romana de Bócor. Es tracta d’un poblat talaiòtic amb murada, avui força arrasada, que és esmentat per Plini i on s’hi trobà, el 1765 una tabula patronatus que fa referència a la ciutat federada de Bócor. El 1951, després d’un temporal, va aparèixer a la badia de Pollença una altra tabula patronatus també referida a la ciutat de Bócor.

Tot i que en qualque moment del primer mil·lenni la ciutat fou abandonada, la vall no es despoblà, car en època islàmica formava una alqueria, que apareix documentada al Llibre del Repartiment de Mallorca amb el nom de Bucchar.

Sense oblidar la colpidora serra del Cavall Bernat.

Caminarem 2,6 km per arribar a la cala. Pel camí ens anirem trobant diferents fonts; la Font de Bóquer, Font de sa Cala i la Font de Cala Bóquer.

En arribar a la cala, prenem cap a llevant uns 400 m, fins a arribar a unes parets verticals laminades. Aquí deixem les motxilles i en preparem per entrar a l’aigua i nadar agragalat uns 300 m, on trobarem a la roca una petita obertura en forma de triangle, amb una altitud de no més de 100 cm, per on entrarem a la cova Bufador de Bóquer o del Vell Marí, on destaca la gran sala d’uns 45 m de diàmetre per 12 d’altitud.

Quedarem embambats pels colors blaus, cels i turqueses que agafen les aigües amb la llum de l’entrada. També podrem observar qualque formació estalagmítica.

El bufador referencial es produeix a l’entrar les ones en el subterrani, comprimir l’aire interior i expulsar-lo per la mateixa boca marina. Per tant, només si ha d’accedir en dies on la mar està en calma.

La tornada la fem desfent les passes fetes.

885. Cova de Na Barxa i Piscines naturals de Cala Olla

Publicada en 21 de agosto de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 10:03 20 ago. 2022
Hora Fin: 18:26 20 ago. 2022
Distancia recorrida: 12,6 km (08:22)
Tiempo en movimiento: 05:16
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 26 m
Ganancia Altitud: 315 m
Pérdida Altitud: -344 m
Tiempo Ascenso: 03:13
Tiempo Descenso: 05:08

Data: 20.08.2022

Cala Aladern – Cova de Na Barxa – Cala Rajada – Far – Cala Olla i ses Piscines naturals.

Ens dirigim a l’altre cap de l’illa ( -NE), a Capdepera, i des d’aquí fins a Cala Aladern, on podrem aparcar en el carrer del mateix nom. Agafem el carrer del Pas, entre arena i pins, des de la petita cala prenem a llevant ( esquerra) per les roques costaneres, direcció a la punta de Na Barxa, on es troba l’entrada de la Cova de na Barxa o de l’Aladern. Un cova bastant interessant, no tan sols per les seves sales i llacs sinó pel descobriment que va tenir lloc allà per l’any 1909.

Tot començà el dotze d’abril de l’any 1909 amb l’arribar a Mallorca de la jove paleontòloga Dorothea Minola Bate ( Gal.les -Anglaterra 1878), que amb les seves incansables tasques de recerca va ser la primera a obrir una finestra al passat de les faunes vertebrades de les Balears. Al principi no ho va tenir fàcil, per la dificultat de l’idioma, per la manca de cartografia i pels desplaçaments, a vegades en carro, a llocs del litoral complicats d’arribar-hi, uns espais llavors despoblats i lluny de remei. En el seu segon viatge, a l’estiu de l’any 1910, a conseqüència de l’esforç, amb la xafogor asfixiant de ple agost, va caure malalta i romandre amb febres al llit.

Continuà amb les seves investigacions fins a arribar a Capdepera, on s’hostatjà fins en tres ocasions. La primera vegada fou en abril de 1909, durant dues setmanes escava la cova de Na Barxa. La segona fou al juliol de 1910. La tercera vegada arribà al novembre de 1911. Per a Dorothea, la cova de na Barxa estava situada a un lloc particularment remot i de difícil accés. El comellar de sa cala no s’establí fins a l’any 1920; fins llavors, tot aquell espai era garriga: pinetells, mates llentiscleres, aladerns ajupits per les tempestes, aritges, etc.

Dorothea Bate, en la seva descripció de la cova, diu que l’única entrada era una obertura al sostre. Per tant, l’any 1909, l’entrada ampla que s’utilitza actualment no existia. El fet que l’obrissin mirant a la mar i que just davant construïssin un mollet, que encara es poden veure part d’ell, podria ser bem bé que fos usada pels contrabandistes.

La troballa d’un crani i ossos fossilitzats d’una cabreta que anomena Myotragus Balearicus entusiasmà Dorothea, que aquell mateix any publicà unes notes preliminars.

Després que Dorothea publicàs, a la tardor de 1909, l’article descrivint el Myotragus, la societat anglesa comença a interessar-se pels fòssils recuperats de la cabreta, fins al punt que el crani del Myotragus fou exposat a la Royal Society. Els primers fòssils de Myotragus es van dipositar al Natural History Museum de Londres i a l’American Museum of Natural History de New York.

Creia que era interessant i merescut mencionar el descobriment fet per na Dorothea.

Després de visitar la cova i les seves sales, prenem la marxa per uns escalons fins situar-nos a dalt damunt una pista. Prenem nord per un tirany indicat en petites balises. Que enllaça amb el sender de les Atzavares. Sempre per la costa fins a arribar al nucli urbà de ca cala Rajada, on darrere el seu port continuem per un passeig que fou destruït pel temporal del gener de 2017 i restaurat de nou. Passem per cala Gat i puja’m fins al far de Capdepera.

Després de descansar ens dirigim a la Torre Esbucada.

Es tracta d’una construcció datada a mitjan segle XVIII. El monument forma part d’un grup de grans torres aixecades a Mallorca amb esquema anglès. Altres torres de les mateixes característiques són la d’Aubarca, a Artà, Son Servera o el Castellot en Santa Ponça.

La Torre Esbucada de Capdepera va ser volada per ordre de lord Cochrane el 22 d’abril de 1808 i des del segle XIX, la qual cosa queda d’ella ha sofert una evident deterioració que s’accentua dia a dia.

Des de la torre iniciem un descens a Nord per un tirany, direcció a cala Olla. Però primer ens desviarem cap a la dreta per descendir, entre roques complicades, fins a les piscines naturals. Un encisador lloc amagat entre penyals. Degut a què l’aigua de la mar només hi entra i renova en grans temporals, trobem l’aigua en no massa bon estat.

Iniciem la tornada passant per la Cala Olla, entrem dins un pinar, i enllaçar finalment amb la carretera del Far. Continuem direcció al nucli urbà, baixem al port i continuem fins als cotxes pel mateix camí que hem fet al matí.

No abans de fer una aturada per prendre unes xandis ben fresquetes acompanyades d’unes patates braves.

Font: Dorothea Bate i Capdepera, d’en Josep Terrasa Flaquer

884. Cala Murta, Cova Genovesa i Cova de ses Dues Boques

Publicada en 15 de agosto de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:15 13. ago. 2022
Hora Fin: 15:01 13.ago. 2022
Distancia recorrida: 6,7 km (05:46)
Tiempo en movimiento: 02:13
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 125 m
Ganancia Altitud: 367 m
Pérdida Altitud: -381 m
Tiempo Ascenso: 02:39
Tiempo Descenso: 03:05

Data: 13.08.2022

Cala Murta, Cova Genovesa, Cova de ses Dues Boques i Clot des Xaiar o de sa Fàbrica.

Ens dirigim cap a Porto Cristo ( Manacor), concretament a la torre costanera del Serral dels Falcons ( any 1577), on deixarem els cotxes.

Comencem a caminar per l’ampli carrer direcció NW, ens desviem per pasar per davant les coves turístiques del Drac, per després enllaçar amb la Ma-4014 i prenem E pel vial de vianants de l’esquerra durant 1.200 m, fins arribar a una rodona, on prenem cap a Cala Magrana per l’avinguda Vasco de Gama. En arribar davant el carrer Passeig el Grec, abandonem el vial per l’esquerra botant un fil ferro i entrem dins una garriga seca. Als 50 m localitzem l’entrada a la Cova de les Dues Boques ( Endins, 25 any 2003) o dita tambè cova de sa Fàbrica ( CCM, de J.A. Encinas, 2014), també localitzem per la zona, l’altre entrada por atractiva i una mica mes allunyada un forat que no explorarem, que a manca d’informació li deim Cova Baixa.

Recorrem aquesta àmplia cova amb un màxim de -17 m. En acabar continuem per la zona i ens dirigim cap a l’E, on trobem una paret de partió que botem i ens dirigim a un grup d’ullastres on sa trobe el X,05 El Xaiar o Clot de sa Fàbrica, un curió enfonsament de més o manco uns 30 m de diàmetre, on hi destacan uns murs soposadament per guardar el bestiar.

Sortim i tornem al carrer Vasco de Gama i caminem SE durant uns 177 m, on girem pel carrer Leonardo da Vinci, caminem 470 m i en arribar davant el número 14 entrem dins sa garriga on a pocs metres localitzem la cova Genovessa o d’en Bessó, una cova acuàtica de grans dimensions, on destaca el su llac.

Retrocedim i agafem el carrer Diego Velazquez, i al 121 m l’abandonem per l’esquerra (E) per un tirany que ens acosta fins a la cala Anguila, l’atravessem i l’abandonem per una escala que hi ha a l’esquerra. Més o manco a la mitad agafem un carreró de la dreta, que passa per davant els xalets, girem esquerra per un altre carreró fins enllaçar amb el carrer Fernando de Magallanes, pels que contionuem fins al carrer dels Baladres on agafem un carreró que baixa fins el mar, ons es troba la Pesquera dels Capellans.

Ara anirem avançant per les roques costaneres, el primer lloc que trobem es Cala Magrana, un petit caló on aprofitem per fer un bon capfico.

Continuem la ruta per la costa, passem per dant les restes estalàgmitiques del que fa ser una cova
on ara hi ha un xalet.

Anirem deixant les construcción al darrera, i arribem a dalt d’una petita covatxa, ens hi acostem però no te recorregut. Continuem i en arribar a prop de la Punta de na Diumenja veim un “invent” per davallar fins a la mar, una barrera metàlica d’obre fermada a una pica de ferro que fa d’escala, que no inspira gens de confiança.

Continuem la ruta fins arribar a cala Murta, un petit caló de gran bellesa.
No ho sabiem, però aviem arribar al punt més fresc de Mallorca i tenguen en comta que avui és el día mes caloros de l’any (40º), trobar aquest lloc és una auténtica sort i un luxe impagable. Perquè l’aigua estaba molt, molt fresca, comparable a la del llac de la cova Genovessa.

“Cala Murta, en el terme de Manacor, posseeix una gola de 100 m d’amplària, amb 225 m de recorregut longitudinal i 45 d’amplària mitjana. El deu brolla gairebé en el fons de la cala, en el costat nord i a pocs metres de profunditat i procedeix d’una cavitat d’uns 100 metres de recorregut lineal. En períodes de pluges intenses seguides de bonança en la mar, la surgencia flueix amb un gran cabal. A més del drenatge de l’aigua dolça d’infiltració, el descens del nivell marí en condicions d’altes pressions baromètriques és un factor primordial per a explicar la sortida de l’aigua, que adquireix gran espectacularitat i fins i tot produeix turbulències molt visibles des de les penyes. Per contra, la deposició de sediments marins deguda a els temporals, especialment sorra, i als corrents marins d’entrada, pot arribar a emplenar el conducte subterrani. En canviar les condicions atmosfèriques, el flux d’aigua de sortida arriba a ser tan forta que buida novament de sorra la galeria. Aquesta deu, sens dubte, està relacionat amb les coves de Es Drac, del qual està separat per pocs metres de distància. Més al sud, la cova de Es Coloms de Cala Varques, relacionada genèticament amb la cova de es Genet, de la qual està separada per un enfonsament, actua com dolç de la cala.”

Mentres uns sa posen en remull per refrescar-se altres ens dediquem a cerca la cova de Cala Murta o cova Petita del Drac, sense éxit, hi aurem de tornar.

Ens possem en marxa i superam un curt desnivell per dirigir.nos cap a l’E, passem per damunt un antic niu d’ametralladores, restes de la guerra del ‘36. Continuem costejant fins arribar novament a la torre del Serral dels Falcons. On donem per acaba aquesta calurosa i a la mateixa vegada refrescant ruta.

876. Torrent i Cova marina des Ratjoli

Publicada en 24 de junio de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:37 18 jun. 2022
Hora Fin: 17:07 18 jun. 2022
Distancia recorrida: 2,6 km (07:29)
Tiempo en movimiento: 06:40
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 350 m
Ganancia Altitud: 39 m
Pérdida Altitud: -401 m
Tiempo Ascenso: 00:08
Tiempo Descenso: 07:21

Data: 18.06.2022

Torrent des Ratjoli i Cova marina des Ratjoli.

EnS dirigim a Andratx, i des d’aquí agafem la carretera Ma-10, i a l’altura del Coll de sa Gramola, Km-106,100. Després d’aparcar el cotxe caminem cap a ponent (W), als 30 m abandonem la pista per la dreta i baixem fins el camí de sa Guixaria. Aquest camí passa pel comellar del mateix nom i acaba al camí des Ratjoli. Ara ja per asfalt anem baixant fins a les barreres de la finca Es Ratjoli i les traspassem per un magnífic botador que té a la dreta. Continuem pel camí empedrat, passem primer pels corrals i després per les cases on guardarem el màxim respecte i silicenci, ara el camí deixa d’estar empedrat i es transforma en formigonat. Continuem en descens fins a arribar al coll que dóna accés a la cala des Carregador (dreta), enfront tenim el Puig Roig de 109 m. Deixam a la dreta el Puig Roig i iniciem la davallada al tàlveg des torrent des Ratjoli. Avui en dia molt brut per la quantitat d’arbres caiguts, debut al fatífic incendi del 26 de juliol de 2013 on es varen cremar més de 2.400 ha. Els que em conegut el torrent abans de l’incendi, quan era una autèntica bellesa ho feia un dels més macos que em fet i que he vist. Al tenir aigua que rella tot l’any li permet tenir una vegetació exuberant (garballons, joncs, figueres…). A més té l’afegit de que s’ha de remontar lo que el fà més interesant. Ens adonem de l’importància de conservar en serio el nostre territori.

Ja en el tàlveg i després d’una petita desgrimpada arribem al primer salt, el més gran de tots, de 25 m, on posem corda fitxe de 28 m, per després poder-ho remuntar.

Els següents salts no són de gran importància en el que es refereix a la seva altitud, ja que cap d’ells sobrepassen els 11 m.

Trobem alguns gorgs amb aigua, gràcies al raig que sempre té. En alguns trobem el cranc de riu americà (Procambarus Clarkii) és un cranc originari dels pantans i rius del nord-est de Mèxic i del centre-sud dels Estats Units. Ha estat introduït en molts llocs del món, com per exemple la península Ibèrica, on va arribar l’any 1974. A Menorca va ser introduït a principis dels anys 80 i en aquest torrent ja du més de 15 anys. Es un crustaci comestible i molt apreciat. Tan important és el cranc vermell en Isla Mayor ( Sevilla) que la setmana gran, al juny, es titula Fira i Festes de l’Arròs i el Cranc.

Així com descendim anem deixant corda fitxa en tres salts per a després poder-los remuntar, en els altres desgrimpen o salvem per la dreta.

En un no res arribem a la mar, on aprofitem per fer un bon capfico, ja que avui la mar es una bassa d’oli. Conve posar una corda per facilitar la sortida de l’aigo i remuntar els 6 m.

Per primera vegada podem entrar a la cova Marina des Ratjoli, que si accedeix des de l’aigo. Es troba just davall de la desembocadura del torrent.

Entrem nadant a la galeria d’uns 40 m de llarg. La seva amplària varia i va des dels 2 m a l’entrada fins al metre al final i uns 40 cm en el centre. A la meitat del recorregut veurem dues roques encastades entre les dues parets, les sortegem passant per sota d’elles fent una mica d’apnea. Podem visitar la sala que es presenta a la nostra esquerra amb algunes formacions estalagmíticas, havent de fer oposició amb els braços i aleteig amb les cames per a sortir de l’aigua. A mesura que avancem, al capdamunt, en una fractura, observem una boia d’embarcació, apreciant la força de la mar quan està brava, Ja a la part final, fas peu i acaba en una petita platja.

La tornada la feim remuntant el torrent per les cordes que hem anat deixant.

872. Cova de Biniamar

Publicada en 3 de junio de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:14 28 may. 2022
Hora Fin: 16:17 28 may. 2022
Distancia recorrida: 4,8 km (07:03)
Tiempo en movimiento: 05:18
Altura Mínima: 127 m
Altura Máxima: 420 m
Ganancia Altitud: 337 m
Pérdida Altitud: -341 m
Tiempo Ascenso: 01:51
Tiempo Descenso: 05:12

Materia utilitzat: Cores: 1×15, 1×35, 1×20 m, Protector 1, xapes 2, Cintes 2

Data: 28.05.2022

Cova de Biniamar ( avenc des Picarol Gros).

La millor manera per no pàtir sa calor que fà, anem a la mar o en fiquem baixa terra. Avui triem aquesta darrera opció.
Ens situem en el poliesportiu municipal de es Puig, a Lloseta. Des d’on surt direcció N un tirany que enllaça amb la pista que puja a la Comuna de Biniamar. Anirem per la pista en mitja pujada. Passarem per davant un antic cisternó. Després pel costat d’un antic pou, del que desconeixem les seves dades. Dos-cents mestres més envant i a cota 350 m, abandonem la pista direcció NE fins arribar a una paret de partió tancada amb fil ferro. Continuem N paral.les a l paret, fins a cota 385 m on podrem traspassar la reixa. Entrem a la coma dels Campassos… després d’una estona localitzem una primera obertura de la cova, que els primers que hi varen davallar li digueren l’avencs des Picarol Gros, es tracta d’una entrada que totduna es fa vertical i volada d’uns 40 m aproximadament. La descartem, i continuem fins localitzar l’entrada natural de la cova de Binimar.

J.A. Encinas diu: “Presenta recorrido de 180 m, desnivel de 38, amplitud máxima de 26, piso inferior a una docena por debajo y biótopo caraterizado por la presencia del troglobio Henrotius jordai R. “ (Reitter 1914).

Una cova de tres pisos, en la que pots pasar hores admirant la gran quantitat d’espeleotemes.

Si accedeix per una entrada de petites dimensions (0,50 x 0,70 m.) entrada condicionada. A l’interior uns escalons formats per pedres ens permeten davallar els primer metres, un passadis de 8 m porta a una petita rampa, on possem una corda per salvar un resalt d’2 m. Superat aquest primer bot, ja es pot veure l’impressionant primera gran sala amb una profunditat d’uns 22 m i una altitud d’un 40 m Aquesta gran sala té a la part superior l’entrada que he mecionat anteriorment ( avenc del Picarol Gros). Aqui muntem un passamà per arribar a la vertical del salt de 22 m que rapalem. Si estem atents, en arribar a la mitad, veurem un replà que a la tornada i accedirem, des de baix, i d’aquesta manera tant sol remuntarem uns 11 m. Aquesta sala es espectacular per la seva altària, pero si continuem avançant entrarem a una altre sala on trobarem la major quantitat d’espeleotemes de gran bellesa. La podrem recorrer sense aver d’utilizar corda. Excepte un pou.

Després d’unes hores, iniciem la curta remuntada des de la balconada (2n pis) fins a la sortida.

Les medicions de CO2 fetes amb el nostre aparell homologat han donat negatiu per tot.

868. Cova de s’Olla

Publicada en 18 de mayo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:40 14 may. 2022
Hora Fin: 10:40 14 may. 2022
Distancia recorrida: 1,5 km (01:00)
Tiempo en movimiento: 00:02
Altura Mínima: 212 m
Altura Máxima: 451 m
Ganancia Altitud: 229 m
Pérdida Altitud: -37 m
Tiempo Ascenso: 00:48
Tiempo Descenso: 00:12

Data: 14.05.2022

Cova de s’Olla

Quedam i deixam alguns del vehicles al pàrquing des Coll de sa Gramola, i amb dos cotxes ens dirigim a les cases-hotel de ses Fontanelles, tres-cents metres abans d’arribar al camí d’accés a la finca deixam els cotxes a una entrada o petita esplanada.

Comencem a caminar per la carretera direcció N i aviat l’abandonem, E, pel camí de la finca, passem les barreres i continuem pel mig de les casses en lleugera pujada sempre mantenint la mateixa direcció E.

En arribar a un primer encreuament, continuem per l’esquerra. Després de cent vint-i-cinc metres arribem a un segon encreuament que obviem i continuem per l’esquerra i canviem direcció a N.

Arribem a una corba en dos-cents vint-i-cinc metres, a una corba següent abandonem la pista i ens enfilem direcció S, per anar acostar-nos a un grupet de pins, el pendent és considerable. Per la seva dreta iniciem E un fort ascens per una curta coma que no és més que l’entrada a l’olla que formen els penya-segats ( un cul-de-sac). Idò la cova de s’Olla és trobar a la part NE més elevada.

J.A. Encinas diu en el seu llibre «..alcanzando fondo a -37 m respeto a la embocadura de la superficie y la cual domina desde la cima la rotura del cantil y el paisaje extremo de la olla orográfica del referente.
El subterraneo alcanza la máxima amplitud en la planta intermedia, con métrica de 35 por 20 y donde vistosas coladas travertínicas cubren los bloques desprendidos del cenit…»

Per recórrer i descendir la cova feim dos petits ràpels per salvar diferents balconades, un primer de 8 m i un segon de 12 m. A la part fonda observem diferents nius de pisòlits en formació que no tocarem en cap cas i deixarem que l’acció de la natura faci la seva feina.

Recorreguda la cavitat iniciem la remuntada, fins arribar a la primera sala un bon lloc a l’ombra per dinar.

Les medicions de CO2 fetes amb el nostre aparell homologat han donat negatiu per tot.

866. Alcanada – Cova de sa Xitxarra – Cova Tancada – Puig de sa Teula (Cap de Menorca).

Publicada en 8 de mayo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 10:13 7 may. 2022
Hora Fin: 17:34 7 may. 2022
Distancia recorrida: 11,9 km (07:21)
Tiempo en movimiento: 04:44
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 258 m
Ganancia Altitud: 525 m
Pérdida Altitud: -522 m
Tiempo Ascenso: 04:28
Tiempo Descenso: 02:45

Data: 7.05.2022

Alcanada-cova de sa Xitxarra-cova Tancada-Puig de sa Teula

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament davant la platja d’Alcanada, enfront de l’entrada al camp de golf, retrocedim uns metres fins al carrer del Far, l’agafem i girem al carrer de s’Illot, on localitzem i visitem la cova de sa Xitxarra, una cova d’enfonsament a la que si accedeix mitjançant una escala de ferro envaïda per la vegetació exuberant, una vegada dins el «clot» podem visitar les sales Est i Oest amb ambdós llacs cadascuna que no són més que el nivell freàtic marí.

En acabat tornem al punt d’inici i comencem a caminar pel passeig fins al seu final davant l’illa d’Alcanada, una illa plana i baixa, l’alçada màxima és de 10 m sobre el nivell del mar, fa uns 60 m d’ample i 150 m de llarg, i està coronada pel far del mateix nom. Continuem pel tirany que envolta la costa.

Voltem la punta de la Vinya, passem per la platja dels Secs, on comencem a trobar antigues trinxeres que formaven part de la Línea Tamarit, un pla de fortificacions (trinxeres, búnquers, etc.) construïdes a la costa, ideat l’any 1933 pel general franquista Ricardo Fernández de Tamarit, per repel·lir un possible desembarc de les tropes aliades. Arribem al Faralló on trobem un dels búnquers amb una estreta escala d’accés al niu de metralladora. Més endavant veurem les restes d’un altre niu, de metralladora, del qual queda poca cosa a causa dels efectes dels temporals. A l’illa d’Alcanada també s’ubiquen tres nius de metralladora.
A continuació travessam el caló de sa Bassa Blanca, amb una caseta per la qual passem, pel darrere. A dalt hi ha les cases del museu de la fundació Yannick i Ben Jakober. Es tracta d’una construcció d’estil neoislàmic, obra de l’arquitecte egipci Hassan Fathy.

El camí va guanyant altitud, passem per davall de dos nius de metralladores a les quals no podem accedir per estar el terreny tancar amb reixa i fil ferro. En arribar a una barrera o final del camí, continuem pel tirany de la dreta. Als 130 m veurem una barrera de fusta, idò just a l’enfront baixa’m uns metres fins a una escala de metall que baixa fin a nivell de la mar, cal dir que l’escala no està en bones condicions i pot representar un perill.

Continuem pel tirany i traspassem un botador de fusta on girem NW (esquerra) pel costat de la paret. En arribar a un encreuament obviem el camí de l’esquerra, més tard tornarem per ell, i continuem N (recte). Anam deixant el puig Negre a la nostra esquerra. La pista continua, però noltros ens desviem pel tirany de la dreta, traspassem una torrentera i continuem fins a una esplanada amb pins, ara s’inicia un fort descens fins a arribar als penya-segats, on el tirany guanya verticalitat, anirem trobant una cadena ( poc fiable), després unes estaques de ferro i uns graons bastant relliscosos, fins a arribar a 10 m sobre el nivell de la mar on trobem la boca d’entrada a la cova Tancada del cap de Menorca.

Aquesta cova de grans dimensions, és va condicionar per ser explotada turísticament, però mai es va dur a terme. «És a principi de segle XX quan comença l’explotació de les dues coves de Porto Cristo: la del Drac i la dels Hams. Més tard s’adapta per a les visites turístiques la cova dels Estudiants (Sóller), i de les coves del Pilar (Palma). També en aquest temps comencen les obres de condicionament de les coves de Gènova (Palma). (Ginés, 2007). L’any 1897, s’obri al públic la cova del Pirata, de Manacor, inaugurada dins el marc de la famosa fira agropecuària que es feu el mes de setembre d’aquell any. La cova del Drac, abans d’aquesta data ja rebia visites guiades, recordem que l’any 1878 s’hi perderen dos catalans (Salvador Riu i Josep Llorenç Riu) i el seu guia (Joan Jaume Ballester). «

Una vegada al seu interior i a la part més fonda, a pocs metres de l’aigua de la mar, podrem sentir el renou de les onades i de l’aire expulsat per la seva força.

Després de gaudir de tanta bellesa, sortim i iniciem el fort i dur ascens fins a enllaçar amb el camí principal que duu al coll Baix. Als cent metres a una corba sortim de la pista per la dreta i enfilam NE per un tirany poc definit o gens definit fins a la cota 256 m, després sense perdre altitud arribem cap de Menorca coronat pel puig de sa Teula de 257 m, amb unes vistes més que extraordinaris.

Tornem enrere fins a arribar novament a la pista principal i prenem W (dreta) fins a enllaçar amb la pista del coll Baix, on continuem S (esquerra), fins a un encreuament on hi ha una caseta, agafem la pista que passa pel darrere fins a arribar a l’encreuament de la pista superior per on hem passat al matí. A partir d’aquí ja només queda desfer les passes fetes fins a arribar al cotxe.

852. Avenc des Garrover i altres cavitats de la Serra de Son Marill.

Publicada en 6 de marzo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 8:58 5 mar. 2022
Hora Fin: 17:21 5 mar. 2022
Distancia recorrida: 7,4 km (08:22)
Tiempo en movimiento: 04:56
Velocidad Máxima: 17,36 km/h
Altura Mínima: 20 m
Altura Máxima: 325 m
Ganancia Altitud: 362 m
Pérdida Altitud: -354 m
Tiempo Ascenso: 05:48
Tiempo Descenso: 02:3

Material utilitzat: Cordes 2 x 20, 1 x 15, 2 protectors.

Data: 5.03.2022

Avenc des Garrover. Mines i coves de la Serra de Son Marill.

Pròleg: Aquesta ruta preten recorre algunes de les mines, coves i avencs de la zona de la Serra d’en Marill, molt prolífica en mines de guix i cavitats, concretament l’avenc des Garrover de certa bellesa per la quantitat d’espeleotemes.

Abans cal dir que la zona és laberíntica en camins i caminois, per tant, convé fer-la amb l’ajuda d’un mapa o gps. Iniciem la ruta des del cementeri de la Vileta, per la pista que pren cap a NW, girem N a la tercera desviació, en enllaçar amb un altre camí, localitzem la primera cova del dia, la cova del Llit, sortim del camí direcció W per situar-nos davall una línia elèctrica, on localitzem, una cova innominada, i la Trinxera de sa Torreta. Cinquanta metres al S localitzem la cova del Mestre d’Aikido Morihei Ueshiba ( 1883-1969), també conegut com a O Sensei pels aikidoka, va ser el fundador de l’aikido i del Masakatsu Bo Jutsu. on els seus seguidors li han aixecat un altar.

Continuem S fins a arribar novament al camí. Passem pel costat de la Pedrera Grossa que visitem. Continuem i arribem a un encreuament amb un banc de pedra, bon lloc per berenar. Continuem N, arriben a l’avenc de les Mines Velles. Després a la Mina Llarga, el seu nom ho diu tot. Continuem N en tendència a la dreta fins a arribar a la mina de s’Olla o avenc Miner de ses Figues, que curiosament després del túnel surt a una gran «Olla». Tornem al camí i l’abandonem direcció E, que en forta pujada ens anirà guanyant altitud ben aviat. Sense perdé cota animarem avançant uns cent vint metres i localitzem l’Avenc des Matoll de sa Figuera ó de ses Figueres. Característic pel brancam de sa figuera que neix al seu interior, no hi descendim i amb sa mateixa direcció ens dirigim aels nostres objectius, l‘avenc des Garrover, a tan sols a setanta metres de l’anterior.

L’avenc des Garrover s’hi accedeix per un forat i un descens vertical de deu metres, sis d’ells volats. Descendim a una sala de 10 x 11 x 6 m en la que destaca’n dues enormes columnes, és la Sala de ses Columnes, des de el que s’accedeix a la petita saleta de ses Ratapinyades. Després grimpem uns tres metres per situar-nos a una finestra o balconada sobre la sala dels Gours, de 10 x 20 x 4 m, tal vegada la més polida de totes. Després de superar uns grans blocs podrem arribar a la saleta d’Amunt.
Per accedir a aquesta cavitat hem utilitzat una corda de 25 m, una altra corda de 15, i dos protectors.

En acabar, enciam el remunt i des de fora tornem per on hem vingut fins al caminoi o tirany per què abans hem pujat uns metres. Però ara seguim ascendint en forta pujada fins al camí, girem NE fins al Coll d’en Marill, passem per la cota 323 m, i cent metres després arribem al Clot de ses Falgueres, que visitem i sortim pel seu petit túnel. Tornem al caminoi o tirany, feim cim a la cota 325 m que marca el sotil de la Serra d’en Marill i continuem E en fort descens fins a arribar a l’encreuament. Continuem recte SE, però ara en forta pujada fins a situar-nos sobre la cota 285 m, girem S i continuem per la » cresta «, però als vuitanta metres girem E en descens fins al tancat N del polvorí de Can Sanç o de Maxam. Uns cent mestres abans localitzem una cova de la qual desconeixem el seu nom, li deim Cova des Garrover, per l’arbre que té a la seva entrada. Es tracta d’un coval de col·lapsa de grans dimensions. Continuem fins al tancat de reixa i continuem pel seu perímetre N, on als pocs metres arribem a la cova de la Figuera, evident per la seva enorme figuera que té i separa les dues parts, també és de col·lapse i de grans dimensions, té un mur de pedra seca que suposadament feia de tancat d’aquesta. Continuem pel perímetre fins a arribar a l’entrada del recinte. Ben tancat i vigilat.

Continuem pel camí asfaltat fins a una barrera amb un curiós contrapès, al costat de les cases de Can Sanç, que feien de vigilància i cos de guàrdia dels explosius que en el seu dia guardava, segurament per atendre les necessitats de les pedreres de Sa Garrigueta Rassa i de Son Rosselló, conegudes com a pedreres d’Establiments.

Sortim de les instal·lacions pel camí asfaltat de Bellagre, després el carrer Reverend Gabriel Bestard, carrer Maria Antònia Salva, i a sa rodona entrem al parc de Son Puig, més agradable que per les voreres… arribem a la rodona del cementeri i al cementeri on tenim els cotxes.

Les medicions de CO2 fetes dins la cavitat han donat 0.

845. Avenc de Na Pola

Publicada en 23 de enero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:24 22 ene. 2022
Hora Fin: 14:50 22 ene. 2022
Distancia recorrida: 2,2 km (05:25)
Altura Mínima: -42 m
Altura Máxima: 317 m
Ganancia Altitud: 238 m
Pérdida Altitud: -245 m
Tiempo Ascenso: 01:16
Tiempo Descenso: 04:07
Material utilitzat; Cordes 1×30, 1×40,1×15, Cintes: 4, Plaques: 1 spit

Data: 23.01.2022

Avenc de Na Pola i cova de ses Misses.

Avui no caminarem massa. Perquè s’avenc està molt a prop de l’inici de la ruta.

Ens dirigim cap a Alaró, concretament a la barriada dels Amunts, on aparcarem a la plaça de sa Bastida. Agafem el curt carrer de sa Bastida, giram dreta pel carrer Tià Roig, després esquerra pel carrer de Son Borràs, novament dreta pel carrer Gran Cresta, esquerra pel carrer de Son Duràn que en lleugera pujada ens treu del poble, és el mateix que passa per la font de les Artigues, que no hi arribem. Als 156 m després d’haver iniciat aquest camí/carrer l’abandonem per l’esquerra, en el punt on la paret està quasi desfeta i té una gran alzina. No hi ha camí definit, hem de pendre SW en ascens i paral·lels a una paret de partió que deixarem a l’esquerra. Estarem atents i a 100 m, trobarem la gran boca de l’avenc de Na Pola.

Es tracta d’un pou de 22 m. A fora de la capçalera té un spit i a dins dos més. Noltros muntem la capçalera a l’espit de fora, assegurat amb una cinta a un pont de roca, més un desviador de la gruixuda branca de l’alzina. Posam dues cordes i iniciem els descens. La base és molt àmplia a la que hi arriba llum de l’exterior. Observem multitud de cranis d’animals, té una petita gatera que no du enlloc i la continuitat la té per una finestra a la qual s’hi accedeix per un ressalt de 4 m, que una vegada superat convé deixar una cordar per després facilitar la baixada.

Iniciem el recorregut per una curta galeria en descens, molt adornada de formacions, a la primera columna instal·la’m una corda de 40 m que arribarà al fons i final. Durant el descens podrem contemplar la gran quantitat de formacions. Anirem superant diferents escalons fins a arribar a un petit forat que haurem de traspassar, també es en descens i té formacions que ens ho dificulta una mica, després d’una rampa arribem a la part final -40 m. Curiosament hi trobarem una gran quantitat d’ossets.

Ara toca remuntar la galeria, desmuntar l’instal·lació i després el pou principal.

Les medicions de CO2 fetes dins la cavitat han donat 0.

Una vegada tots a dalt, aprofitem per dinar. Iniciem el curt descens fins al camí de Son Durán. Prenem dreta i a uns metres abans d’arribar a les primeres cases des poble, veurem a la dreta un senderó que en lleuger ascens s’endinsa dins l’alzinar, és el mateix si volguéssim pujar fins al Picó Petit de 464 m i a la Penya de sa Bastida de 579 m, als 60 m arribem a la cova de ses Misses que no hi entrem per la gran quantitat de brutícia que té, teles, matalassos, botelles, vidres, fustes, llaunes… Donant per acabat la jornada d’avui.

843. Ermita de Maristel.la-Puig Fita del Ram, 25 cavitats

Publicada en 17 de enero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:08 15 ene. 2022
Hora Fin: 18:07 15 ene. 2022
Distancia recorrida: 12,2 km (08:59)
Tiempo en movimiento: 04:50
Altura Mínima: 140 m
Altura Máxima: 833 m
Velocidad Ascenso: 130,5 m/h
Velocidad Descenso: -250,2 m/h
Ganancia Altitud: 793 m
Pérdida Altitud: -726 m
Tiempo Ascenso: 06:04
Tiempo Descenso: 02:54

Data: 15.01.2022

Ermita de Maristel.la – Puig Fita del Ram – 25 Coves i Avencs

La ruta d’avui és un recorregut de N a S, entre es Castellet de 439 m i el Puig Fista des Ram i sa Mola de 833 m i 719 m respectivament. Un ampli territori d’alzines i arboceres, on visitem les fonts des Rafal i de Son Tries de Dalt. Passem per l’Ermita de Maristel.la i l’Ermita Vella, i ens entretenim cercant coves i avencs, dels que hem localitzat 25:

1 Cova – Refrescador
2 Escletxa Tombada
3 Avenc ?
4 Avenc de s’Estret
5 Avenc de s’Heura
6 Cova
7 Boca Gram de s’Heura
8 Escletxa de ses Falgueres
9 Avenc des Verro
10 Avenc de ses Fulles
11 Avenc de sa Pedra
12 Avenc de s’Alzina
13 Avenc des Camí
14 Cova d’en Pons
15 Avenc de Maristel.la
16 Avenc Podrit
17 Avenc sense nom ( gran entrada)
18 Cova dets Ermessets
19a i b Avenc des Frare
20 Avenc de na Boira
21 Avenc de s’Arboç
22 Bretxa
23 Avenc Es Paradet
24 Avenc Familiar
25 Bretxa Petita
26 Avenc ?
Després d’aquets posible avenc, ja entrats dins pinar, veim altres forats que
també podrien ser avencs dels que ignoram les seves dades.

Aparcam els cotxes, vorera a la carretera, després de la segona corba una vegada sortit d‘Esporles, caminem un centenar de metres fins arribar a l’entrada del camí des Correu (esquerra), amb una barrera, continuem per ell, més o manco, uns 200 metres i l’abandonem per un portell a la dreta.

Cal dir qué és una zona laberíntica de camins, pistes, senders i tiranys, és fácil desorientar-se. Es convenient duu mapa o gps.

Continuem fins a arribar a la Font des Rafal, de tipus mina d’11m de fondària. Una construcció de gran bellesa, amb bancs per seure, berenador de pedra, tot dins un ambient que va esser testimoni de reunions i de més d’un acte social i lúdic. Continuem en lleuger ascens, a vegades en ziga-zaga, a poc a poc anam abandonant terres d’oliveres i passa’m a alzinar. Arribarem a un portell de pedra i continuem, aviat passarem per una cova o refrescador condicionada en el seu interior amb bancs.

Arribam a una zona més plana on podem acostar-nos fins al Castellet de 439 m i admirar les vistes. A la zona podem trobar una cova inclinada, barraca i sitja.

Continuem direcció SE, traspassa’m un segon portell, i a partir d’aquí ens entretenim visitant l’abundància de coves i avencs de la zona, del que destaca l’avenc Estret de recorregut horitzontal com una bretxa, l’avenc de s’Heura, la bretxa de ses Falgueres… Aviat veim s’escala que puja al mirador del Cor de Jesús, encara engalanada amb una estrella de Nadal. A prop localitzem l’avenc des Verro i el de les Fulles.

Continuem S fins a enllaçar amb un encreuament del camí principal i pal indicador. Continuem en lleuguera pujada ( dreta), després d’una corba localitzem vora el camí l’avenc de la Pedra de -136 m de fondària. Després de la següent corba sortim de la pista per localitzar l’avenc de l’Alzina, obstruït amb una pedra. Feim unes passes més i sortim a la pista, vora una bassa, continuem i passem pel petit avenc del Camí. Anem arribant a l’Ermita de Maritel.la, però uns metres abans visitem l’avenc de na Pons, ple de brutícia.

Arribats a l’Ermita aprofitem per berenar i descansar aprofitant una estona de sol. Perquè avui fa fred, hi ha gelat a la nit.

Ens posem en marxa i tota duna arribem a l‘avenc de Maristel.la, totalment tapat amb pedres.

Continuem, passem per un altre portell i arribem a les cases de les Ermites Velles. Continuem i passem pel Pla des Pouet, i localitzem l’avenc Podrit, continuem i girem dreta, passem per un gran Aljub (1), girem esquerra direcció W, passat la zona de na Boscana, uns 50 m, sortim del camí ( esquerra) i agafam un tirany quasi imperceptible en lleuger ascens fins a una sitja. Giram S i continuem fins a un forn de pa, anirem paral·lels a una paret de partió municipal. Continuem mateixa direcció fins a una altra sitja. Després d’una curta i forta pujada arribem a la cota 813 i uns metres més abaix localitzem un esbaldrec amb un punt blau, per on traspassem la paret i iniciem l’ascens al puig Fita del Ram de 833 m. Tal vegada sigui únic cim del qual no podem contemplar cap vista. Aprofitem el lloc per descansar i dinar.

Després de la davallada localitzem la mítica cova dets Ermessets. Continuem direcció W en lleugera davallada, passem per dalt del penya-segat, un autèntic mirador natural, continuem descens W, fins a localitzar l’impressionat boca de l’avenc des Frare i una segona boca més petita.

Continuem S fins enllaçar amb una de tants camins de carboners fins a trobar novament la paret de partió municipal que traspassem i agafem E en lleuger ascens fins a una casa esbucada amb una bassa.

Continuem N fins a localitzar l’avenc de na Boira, un altre impressionant avenc de -119 m continuem N fins a arribar a una casa de neu, giram -NE i passem per les faldes de na Ferrana de 812 m, passarem per un gran aljub i després a un portell. Continuem E, després de passar una sitja sortim (esquerra) del tirany, passem per una barraca i sitja empedrada, seguim la línia del penya-segat fins a arribar a una altra sitja, girem dreta, passem per un primet aljub petit i després un altre de gran.

En arribar a un encreuament continuem per l’esquerra NW i en el següent girem N ( dreta). Més envant arribem a una zona plegada de bretxes, escletxes i avencs, on podem veure el de s‘Arbços, es Paradet i s’avenc Familiar.

Anem sortint de l’alzinar i entrem a zona de pinar en davallada mitjana, on podrem localitzar diferents forats o entrades a avencs que desconeixem les seves dades i importància.

En arribar a un aljub continuem dreta fins enllaçar amb la pista de l’àrea recreativa de Son Tries, que no i arribem, perquè en una corba l’abandonem com a drecera per l’esquerra per camp a través fins a enllaçar novament amb la pista principal, girem esquerra fins a arribar a sa Font de Son Tries de Dalt, A l’exterior hi ha un bonic berenador amb una taula i 4 cadires, tot de pedra picada a mà.

Ara es tracta de continuar fins es Bosquet i tancar el cercle, per tornar al cotxes, ja en fosca.

Nota: He intentat descriura la ruta de la millor manera possible. Com es tracta d’una zona amb infinitat de camins i caminets, i que a vegades per anar a cercar un avenc hem sortit d’ells, resulta complicat la seva descripció i orientació. Per tal cosa, segurament m’he deixat de descriure més detalls geogràfics i etnològics.

837. Coves d’en Moret i dels Coals

Publicada en 9 de enero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:34 21 dic. 2021
Hora Fin: 14:03 21 dic. 2021
Distancia recorrida: 4,8 km (04:29)
Tiempo en movimiento: 03:11
Altura Mínima: 71 m
Altura Máxima: 311 m
Ganancia Altitud: 218 m
Pérdida Altitud: -233 m
Tiempo Ascenso: 02:45
Tiempo Descenso: 01:43

empleo frontal

Data: 22.12.2021

Cova d’en Moret i Cova dels Coals

Sortim del mateix cementeri de la Vileta ( Palma), agafem el camí de la dreta, passem el portell i a pocs metres girem dreta per un tirany que du pel darrere de les criptes del cementeri per girar esquerra descendent fins a la torrentera que traspassem i ens situem a una pista ampla.
Continuem esquerra per la pista, i a no més de 100 m l’abandonem i agafem el tirany de la dreta que ens endinsa dins una coma en lleuger ascens, que pocs a poc va passant a fort ascens.

En arribar a la cota 230 m sortim del tirany per l’esquerra per anar a cercar la boca de la cova d’en Moret. Es tracta d’un forat al terra de 0,93 x 0,65 m, li segueix una rampa de més de 45°, amb una altitud de gaire els 0,5 m que superam amb oposició. L’entrada es tracta del punt que representa una certa dificultat. Per ajudar-nos podem instal·lar una corda a una anella que hi ha a la part de fora que ens ajudarà i ens donarà seguretat.

És una de les coves de major amplitud de Na Burguesa. Encara que fou de les primeres explorades, va estar molts d’anys desapareguda per falta d’informació.

El recorregut ho feim SE-NO. Destaca la seva sala dels Blocs de 48 x 25 x 4 m. Continuem descendent fins a la part més fonda a -35 m, on podrem gaudir de bona quantitat d’espeleotemes de gran bellesa.

Cal dir que aquesta cova ha estat espoliada i destrossades les seves meravelles, han tallat, columnes, estalagmites, banderoles…etc. Així i tot, podem passar una bona estona.

En acabar, continuem el tirany ascendent, fins a enllaçar a una pista ampla amb una paret de partió, continuarem amb la paret a la dreta fins a arribar a una barrera i amb la paret esbaldregada per on passarem. Continuem i aprofitem per contemplar les esplèndides vistes sobre Palma. Coronem la cota 273 m, i en arribar a la cota 255 m girem esquerra per un tirany descendent.

En arribar a un forn de Calç, continuem 20 m i gir a la dreta. Als 200 m arribem a la cova dels Coals. Trobarem tres entrades; l’avenc, la mina i l’entrada gran. No té gaire interès nostre. Es tracta d’una antiga mina de guix, actualment amb un pam de pols.

En acabar, tornem enrere fins a l’encreuament ( on a prop hi ha el forn de calç), però no girem esquerra, continuem dret. En arribar a un gran encreuament de camins i tiranys també continuem dret.

Es tracta de continuar pel mateix camí descendent sempre recte. Passarem per davant un gran forn de calç i de sa cova des Cavall, que no visitem. Després passarem per la Pedrera Grossa, que visitem. Continuem fins al cementeri de la Vileta i al pàrquing on tenim el cotxe.

Grup de Muntanyisme

Category Archives: Espeleologia