Doblevuit | Archivo de la categoría: Muntanyisme

873. Camí de s’Illeta, Pas de sa Cordellina i cova des Pujador.

Publicada en 5 de junio de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:20 4 jun. 2022
Hora Fin: 17:16 4 jun. 2022
Distancia recorrida: 10,9 km (07:56)
Tiempo en movimiento: 04:39
Altura Mínima: 4 m
Altura Máxima: 249 m
Ganancia Altitud: 808 m
Pérdida Altitud: 800 m
Tiempo Ascenso: 04:57
Tiempo Descenso: 02:58

Data: 4.06.2022

Cova des Mal Pas ( es Forat) – Pas de sa Cordellina

Camí de s’Illeta – Pas de sa Cordellina – Cova des Pujador.

Iniciem la ruta d’avui a la plaça dels Reis de Mallorca del port de Sóller, continuem pel carrer de Bèlgica durant 400 m fins a arribar a una corba on agafem el camí de s’Illeta que s’inicia a la dreta.

Es tracta de continuar per aquest camí fins al seu final.

Després de 400 m de camí arribem al coll de s’Illa, des d’on podríem enllaçar per anar a la Torre Picada ( s. XVII), o a baixar fins a ses Puntes, sa Llarga i sa Curta.

Noltros continuem pel camí de s’Illeta, a mesura que avancem i en cada passa que donem les vistes encisadores augmenten. D’on no podem apartar sa vista es del Penyal Bernat o Penyal de s’Illeta de 264 m.

En arribar al seu final trobarem una barrera tancada i un botador elevat a la dreta, per on podrem continuar. En arribar a la primera corba la seguirem en descens esquerra, després en un encreuament continuem per la dreta, una senda molt marcada que volteja tota la costa N, que no deixarem.

Vuit-cents metre més envant arribarem a una zona ( cota 102 m) on ens podrem entretenir visitant recorrent els diferents crulls que hi ha, algun d’ells grans i de bona estampa com el Crull des Joncar.

Vuitanta metres després arribem a un encreuament. El tirany de l’esquerra baixa fins a la font des Joncar, una fonteta a tants sols 4 msnm, avui en dia molt discreta quant a l’aigua que brolla.

Continuem i arribem a un nou encreuament, però ara a la dreta, ens fixarem perquè a la tornada agafarem aquest tirany fins que a la part més alta enllaça amb una pista. Però de moment continuem pel tirany inicial. Passarem dos punts on haurem d’emprar les mans per superar un petit ressalt.

A poc a poc ens anem acostant al coll de Cala Ferrera, tancat amb una paret de pedra seca. Un bon lloc per descansar uns moments a l’ombra.

Iniciem un descens direcció a Gregal ( NE ) com si volguéssim arribar al torrent de na Mora, però uns setanta metres abans girem a N, passarem per la cova des Fornet amb tancament de paret seca i diversos marges a l’exterior, té un forn en bon estat. Continuem i aviat veim a la part alta de la penya una balma i la cova del Mal Pas amb el seu curiós forat. Traspassem el forat i desgrimpen el pas de sa Cordellina ( la part N del forat). Baixem fins a un espès pinar, on localitzem les restes d’una antiga barraca, probablement utilitzada pels contrabandistes.

Després de la guerra, època coneguda com de la «fam», deguda a l’adopció de mesures autàrquiques per part del règim franquista i el bloqueig de les potències a la dictadura, molta gent va recórrer al contraban. Una activitat que es feia fonamentalment a la mar i que amplià algunes fortunes. Foren molts els pescadors que arriscaren les seves vides per transportar farina, sabó, tabac o penicil·lina. Productes que els poderosos consumien sense cap problema, però als que el poble no hi tenia accés, i que eren els mateixos poderosos els que controlaven l’estraperlo.

De fet, la cova del Pujador, rep el seu nom perquè aquest indret es feia servir de pujador dels fards que desembarcaven els vaixells a la mateixa cova. Aquest curt tram de costa té alguns graons picats a la roca i alguns fets pels barrobins que ha deixat les marques que encara es poden veure.

Des de la barraca prenem cap a Ponent, passem per davall les branques d’un gruixat pi i ens situen a la vertical del peny assagat, sempre seguint la mateixa direcció anirem descendint. La roca és bona i aferra prou, a la part més exposades trobarem alguns graons, anirem voltejant fins a veure la gran boca de la cova, superarem els darrers ressalts i ens situen a una llarga rampa descendent. A l’esquerra veurem una cova que podem visitar, continuem descendint per la rampa fins a arribar a la cova.

La tornada la feim per la mateixa via de baixada i en arribar a la barraca, ens desviem per anar a veure la sortida de l’antic pas dels Francesos, que fou desequipat per la Conselleria de Medi Ambient. Des del nostre punt de vista fou un gran i temarari error , perquè era una via d’escapatòria que una vegada acabat de descendir el torrent de na Mora, hi havia mala mar es podia sortir. Ara es una ratonera sense sortida. Seria comparable a tancar les sortides d’emergència de qualsevol establiment. Lo dit, una total irresponsabilitat. Que només pot passar aquí, la nostra terra.

Continuem l’ascens, passem el pas de sa Cordellina, el coll de cala Ferrera i agafem el mateix tirany pel qual hem vingut el matí. Abans d’arribar a la baixa a la font del Joncar, ens desviarem pel tirany de l’esquerra que en forta pujada ens deixa a la part alta on hi ha un camp d’oliveres i marges extraordinaris.

Continuem cap a Migjorn (S) per la pista, arribarem a un tancat de reixa on canviem la direcció cap a Llebeig (SO) i continuem per la pista. Arribem a una barrera que traspassem i descendim per l’àmplia pista amb vistes insuperables sobre s’Illeta, fins que la pista acaba davant la barrera del camí de s’Illeta que seguirem fins al cotxe.

864. Sa Talaia Freda o Puig Morei, pels passos de ses Osques (autèntic) i dels Porcs (autèntic).

Publicada en 1 de mayo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:44 30 abr. 2022
Hora Fin: 16:08 30 abr. 2022
Distancia recorrida: 6,5 km (06:24)
Tiempo en movimiento: 02:33
Altura Mínima: -42 m
Altura Máxima: 521 m
Ganancia Altitud: 614 m
Pérdida Altitud: -594 m
Tiempo Ascenso: 03:38
Tiempo Descenso: 02:44

Data: 30.04.2022

Talaia Frea o Puig Morei, pels passos autèntics de ses Osques I i dels Porcs I.

Parc de Llevant

Parc natural de la «Serra de Llevant», situat en el municipi d’Artá. L’any 2001 es van declarar 21.507 hectàrees com a zona protegida, de les quals corresponien a zona terrestre 16.232, més endavant, en el 2004 es va retallar quedant tan sols 1.586 ha. que correspon a les dues finques que es van adquirir, avui públiques «s´Alcaria» i «Albarca», en el mateix any l’ens públic va adquirir la finca de «sa Duaia» de 400 ha. Actualment, el parc consta de 1.986 ha de terreny protegit situades íntegrament en la península d’Artá.

Avui ascendirem al Puig Morei o Talaia Freda de 564 m, i ho farem pel pas de ses Osques I (autèntic) i no confondre amb l’altre pas de ses Osques II situat davall el puig de sa Creu.

L’autèntic pas de ses Osques es situa a l’extrem dret mirant cap a la mar, a llevant entre el puig de sa Creu i el puig de ses Varades, poc abans de la cota 489 m, a una l’ampla collada on s’obri sobre un precipici, que disposa d’un punt que serveix per franquejar-el. Es tracta del Pas de Ses Osques i està format per una depressió ràpida del terreny que crea un pas estret i acinglerat en la serra, en el qual és possible progressar amb l’ajut del càrritx ( beneït càrritx), també he vist que algú l’anomena pas de l’Ullastre.

Recordem que per accedir als dos passos (Osques I i Osques II), des del Caló o és Barrancar, comparteixen bona part del mateix «camí», fins a arribar baix el contrafort, cota 440 m, en què per anar al pas de ses Osques I hauríem de prendre a l’esquerra i per anar al pas de sa Creu o pas de ses Osques II ho feríem cap a la dreta a prop del penya-segat.

Iniciem la ruta al final del carrer Colom de l’Urb. de Betlem i comencem a caminar per camí des Caló 200 m (2/3′) on l’abandonem i agafem un tirany poc definit a Xaloc (E) que ben aviat guanya un bon desnivell, o farem pel llom amb el torrent de sa Parada a la nostre esquerre. Als 400 m arribarem a una paret de partió o mur, on podrem localitzar una petita coveta amb un foradí que dona dins la torrentera, superam el ressalt i als 45 m arribem a un avenc de boca petita, del qual desconeixem les seves dades. Continuem ascendint fins a arribar a la base d’un espoló que deixam a la nostra dreta per descendir uns metres i situar-nos a una zona carritxera que ens permetrà entrar dins una petita torrentera que després passar a rosseguera. El rost es fa feixuc i ens hem de ferrar fort a les carritxeres per anar progressant amb alguna grimpada.

Abans d’arribar al final o davall el contrafort, veure’m a la nostra esquerra una diagonal ascendent de fort rost que agafem, va girant a dreta mantenint fort rost, quasi al final girem esquerra fent una curta grimpada, i ens situa a un calladet. Prosseguim E faldejant les penyes fins veure a l’esquerra una l’ampla collada on s’obri sobre un precipici, que disposa d’un punt que serveix per franquejar-ho. Es tracta del Pas de Ses Osques I (autèntic) accedirem amb precaució i grimpant, si és que sa pot dir grimpar amb ses carritxeres, però la verticalitat o recomana. Aviat sortim de la cinglera i ens situem a l’ampla collada. Hem superat el pas de ses Osques.

Després de descansar continuem la ruta cap a llevant (E) per damunt els penya-segats. Continuem fins a ascendir a l’elevació més alta d’Artà, el puig Morei o sa Talaia Freda de 564 m. Descendim, sempre el mes a prop del penya-segat, i a arribar a la cota 410 localitzem l’avenc de sa Talaia Freda, del qual desconeixem les seves dades.

Continuem fins a la cota 371 m on haurem de localitzar el pas dels Porcs II un punt per on es pot descendir per la cara N del penya-segat, com a referència veurem una fita damunt una gran roca. El descens es fa direcció a ponent ferrat a la paret del penya-segat. Aquest pas ja ho vàrem fer fa unes setmanes, així que continuem per damunt els peny-assagats fins a veure una llarga paret de partió que traspassem. Continuem N fins al pla de las Valma on coincideix amb la corba de la carretera o GR 222. Aquí localitzem el descens pels pas dels Porcs. S’nicia per una petita rapissa o balconada que en ziga-zaga va superant la verticalitat.

Es tracta d’una davallada senzilla per un tirany molt definit i fitat que ens acosta fins a les restes de la desllavassada i després directe a la font des Barrancar que trobem ben activa.

Continuem pel camí del Barrancar fins a enllaçar amb el camí des Caló on girem cap a llebeig fins a arribar a la Urb dels Pescadors on tenim els cotxes.
Avui si feim unes merescudes xandis al primer bar que trobam.

859. Puig de sa Creu i sa Talaia Freda pels passos de sa Creu i dels Porcs II.

Publicada en 10 de abril de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:41 9 abr. 2022
Hora Fin: 16:37 9 abr. 2022
Distancia recorrida: 7,1 km (06:55)
Tiempo en movimiento: 03:00
Altura Mínima: 20 m
Altura Máxima: 564 m
Ganancia Altitud: 673 m
Pérdida Altitud: -682 m
Tiempo Ascenso: 03:31
Tiempo Descenso: 03:24

Data: 9.04.2022

Puig de sa Creu (Puig des Migdia) i sa Talaia Freda ( Puig Morei), pels passos de sa Creu, i pas dels Porcs II

Avui ascendirem al Puig des Migdia, actual Puig de sa Creu) 486 m i al Puig Morei o Talaia Freda 564 m, i ho farem pel pas de sa Creu, pas que té certa confusió tant pel seu nom com per la seva ubicació.
Per accedir al puig de sa Creu per la cara N, ho podem fer per dos indrets o passos, no gaire allunyats un de s’altre. Tenim el pass de ses Osques I que està alleventat, i després tenim el pas de sa Creu que ho trobem uns metres de distància a ponent. Ambós surten a sa creu.

Es poden confondre amb el pas de ses Osques, però per jo l’autèntic pas de ses Osques es situa a l’extrem dret mirant cap a la mar, a llevant entre el puig de sa Creu i el puig de ses Varades, poc abans de la cota 489 m, a una l’ampla collada on s’obri sobre un precipici, que disposa d’un punt que serveix per franquejar-el. Es tracta del Pas de Ses Osques i està format per una depressió ràpida del terreny que crea un pas estret i acinglerat en la serra, en el qual és possible progressar amb l’ajut del càrritx, també he vist que algú l’anomena pas de l’Ullastre.
Recordem que per accedir als dos passos, des del es Caló o és Barrancar, comparteixen bona part del mateix «camí», fins a arribar baix el contrafort, cota 440 m, en què per anar al pas de ses Osques I hauríem de pendre a l’esquerra i per anar al pas de sa Creu ho feríem cap a la dreta a prop del penyassagat.
Per tant, i no confondre més aquest pas i el topònim jo el descriuré com a pas de sa Creu. Amb aixó no vull crear sa més mínima polèmica, simplement aclarir i simplificar.

Iniciem la ruta al final del carrer Colom de l‘Urb. de Betlem i comencem a caminar per camí donis Va calar 200 m ( 2/3′) on l’abandonem i agafem un tirany poc definit a Xaloc ( ES) que ben aviat guanya un bon desnivell, o farem pel llom amb el torrent de sa Parada a la nostre esquerra. Als 400 m arribarem a una paret de partió o mur, superam el ressalt i als 45 m arribem a un avenc de boca petita, del qual desconeixem les seves dades. Continuem ascendint fins a arribar a la base d’un espoló que deixam a la nostra dreta per descendir uns metres i situarnos a una zona carritxera que ens permetrà entrar dins una petita torrentera que després passar a rosseguera. El rost es fa feixuc i ens hem de ferrar fort a les carritxeres per anar progressant amb alguna grimpada.

A arribar al final just davall el contrafort, tenim a la nostra esquerra un calladet que dona accés al pas de ses Osques, noltros prenem cap a ponent (W), dreta, per una forta canal que acaba en rampa damunt un replà del penya-segat. La panoràmica és magnífica, un lloc per quedar-se embambats una bona estona. Ja estem al pas de sa Creu o de ses Osques I. Una rampa més i una grimpada al final ens situa al cim del puig des Migdia o de sa Creu de 486 m.

En aquest lloc es troba l’anomenada Creu Austríaca (Österreicher Kreuz). Està feta de metall i és de grans dimensions. Algunes informacions (com la de Serafí Guiscafrè, al seu llibre Històries del Saulonar) indica que el nom tradicional és Puig des Migdia. La col·locació d’aquesta creu fou per recordar a un senderista d’aquesta nacionalitat tristament desaparegut, motiu que fer que el nom mudes imposant-se’l exotopònim.

Després de descansar continuem la ruta cap a llevant (E) per damunt el penya-segat. Als 300 m en una collada i abans de la cota 489 m situem el pas de ses Osques o Osques II. Continuem fins a ascendir a l’elevació més alta d’Artà, el puig Morei o sa Talaia Freda de 564 m. Descendim, sempre el mes a prop del penya-segat, i a arribar a la cota 410 localitzem l’avenc de sa Talaia Freda, del qual desconeixem les seves dades.

Continuem fins a veure una paret de partió, idò no hi hem d’arribar. A la cota 371 haurem de localitzar un punt per on es pot descendir per la cara N del penya-segat, com a referència veurem una fita damunt una gran roca. El descens es fa direcció a ponent ferrat a la paret del penya-segat. Haurem de superar dos ressalts, no és difícil però si amb molta pendent. En definitiva es tracta de davallar per una ampla cornisa descendent de 200 m, fins a arribar a una coma on localitzem una torrentera per la qual davallarem fins a un gran pi solitari. El descens és dur, amb molta pedra i càrritx. Des del pi ja veurem el camí del Barrancar al qual hi hem d’arribar. És d’agrair trepitjar pla. Com volem arribar fins a la font des Barrancar i veure els diferents brolls o fontetes, prenem dreta pel camí i als 300 m arribem a la font que està activa. Si continuàssim el sender arribaríem al pas dels Porcs.

Tornem enrere pel camí del Barrancar fins a enllaçar amb el camí des Caló on continuem cap a llebeig fins arribar a la Urb dels Pescadors on tenim els cotxes.
Avui si feim unes bones i merescudes xandis al primer bar que trobam.

Parc de Llevant

Parc natural de la «Serra de Llevant», situat en el municipi de Artá. L’any 2001 es van declarar 21.507 hectàrees com a zona protegida, de les quals corresponien a zona terrestre 16.232, mes endavant, en el 2004 es va retallar quedant tan sols 1.586 ha. que correspon a les dues finques que es van adquirir, avui públiques «s´Alcaria» i «Albarca», en el mateix any l’ens públic va adquirir la finca de «sa Duaia» de 400 ha. Actualment, el parc consta de 1.986 ha de terreny protegit situades íntegrament en la península de Artá.

857. Els Graons del Gegant

Publicada en 3 de abril de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:40 2 abr. 2022
Hora Fin: 17:14 2 abr. 2022
Distancia recorrida: 8,1 km (07:33)
Tiempo en movimiento: 02:40
Altura Mínima: 126 m
Altura Máxima: 815 m
Ganancia Altitud: 746 m
Pérdida Altitud: -766 m
Tiempo Ascenso: 02:40
Tiempo Descenso: 04:53

Data: 2.04.2022

Els Graons del Gegant

Ens dirigim cap a Lloseta i a la rodona prenem per la Ma-2110 fins a l’encreuament on l’abandonem i prenem pel camí des Clot d’Almadrá, el mateix que va a sa Font Sorda i al Refugi de Tossals. Passarem per davant les cases de Filicumis ( Fideïcomís) i 300 m després podrem aparcar els cotxes a la vorera del camí, uns metres mes envant també tindrem lloc. Després d’aparcar caminen 60 m enrere on trobarem un portell agrícola amb botador de fusta a l’esquerra on comence un camí dins la finca de Son Cocó que pren cap a Mestral. Continuem per terres de conreu i arribem a una segona barrera amb botador a la dreta, continuem i arribam a la barrera metàl·lica de Son Cadena que deixam tancada. El portell dona a un camí que agafarem cap a la dreta. Cap a l’esquerra ens menaria al talaiot dit es Claper des Gegant.

Comence una forta pujada fins a arribar a un portell amb llinda de llenyam i teules, i amb barrera metàl·lica. És l’únic pas accessible a peu pla, i, per tant, es podia impedir l’accés a la part alta de la muntanya tancant la porta. El fort rost es manté fins a arribar a un esbaldrec on si hi ha instal·lat un passamà. Després el terreny es suavitza i uns 300 m posteriorment deixam a l’esquerra el tirany que du al pas de sa Corda i al gran Aljub. Continuem l’ascens fins a arribar al punt geodèsic del puig de s’Alcadena (817 m). Continuem direcció N i arribem a l’antic segon cim, continuem mateixa direcció i ha viat arribem a la cova de l’Alfàbia, que rep el nom de l’alfàbia que té a dins amb la finalitat de recollir i guardar l’aigua. Fa anys l’acompanyava una marededeu que hi ha desaparegut com també un petit betlem.

Ara fora tirany i fora res, continuem direcció N aguantant les fortes ventades que fa amb una sensació tèrmica bastant baixa, a prop dels 0°. Arribats al penya-segat, un lloc privilegiat per contemplar la magna Serra. Localitzem vora un petit pi la reunió que ens permetrà rapelar aquest coster. Les fortíssimes ratxes de vent ens dificulta la sortida que a vegades ens hem d’esperar que afluixi.

El primer bot de 30 m net i vertical (en realitat en té uns 27 m). Després ve un segon, el bot del forat, de 17 m encletxat per acabar volat els darrers 8 m. El tercer bot de 30 m també totalment vertical ens deixa a un replà molt ampli. Finalment, el darrer bot de 12 m equipat amb un cordino i un mallón aferrat a sa soca d’un pi no és necessari perquè es pot sortir fàcilment per la dreta.

El fred es fa quasi insuportable, sobretot a les mans, així que anem a refugiar-nos per poder menjar i fer un cafeter ben calent.

La tornada la feim faldejant el macís cap a llevant per després girar a xaloc i sempre procurant mantenir la cota i no davallar. Arribarem a una paret de partió que traspassem i aviat ens situen a la gran esllavissada de 650 m i més de 60.000 m² que va tenir lloc la nit del 19 de desembre de 2008, on redolaran grans blocs de més d’1,500 m³ i de milers de tones.

Situats dins la rosseguera creuem el centenar de metres i arribar a l’alzinar de l’altre costat, per on anirem descendint de manera més «còmode». Ho farem paral·lels a l’esllavissada fins a arribar a la part on s’estreny i on hi ha el gran bloc, que segur pesa milers de tones, és un bon punt de referència per tornar a creuar i situar-nos dins l’alzinar, on trobarem un antic camí pel qual descendirem fins a arribar al camí asfaltat des Clot d’Almadrà, al costat de ses cases de Son Cocó.

Ara ja pel camí fins on tenim els cotxes. Si mirem a dalt podrem veure la mossegada que produir l’esllavissada i per on hem davallat.

851. Portell i Pas des sa Mola – Serra des Teixos

Publicada en 27 de febrero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:26 26 feb. 2022
Hora Fin: 17:15 26 feb. 2022
Distancia recorrida: 7,8 km (07:49)
Tiempo en movimiento: 03:19
Altura Mínima: 546 m
Altura Máxima: 1258 m
Ganancia Altitud: 750 m
Pérdida Altitud: -739 m
Tiempo Ascenso: 03:40
Tiempo Descenso: 04:04

Data: 26.02.2022

Portell i pas de sa Mola. Serra des Teixos.

Iniciem la ruta d’avui al pàrquing del túnel de Turixant, al costat de l’estany del Gorg Blau. Però abans de llegir la ruta, faré una mica d’història dels embassaments en el document que podeu veure aquí.

Passem per damunt la presa, antic pas des Gorg Blau, i ens situem a l’altre costat a pocs metres de l’aigo, continuem per terreny càrstic en lleuger ascens fins a arribar a terreny carritxer on prenem N fins a arribar a la canonada que connecta amb la canal que alimenta Cúber.

Aferrats a la canonada prenem l’ascensió, primer per la seva esquerra, per després acabar a la seva dreta i a la part alta on sa junta amb la síquia. Que seguim pel seu costat dret durant uns 650 m, fins a arribar a un pontet que la travessa. Passem per ell i comencem, direcció E, una pujada rosta, una mica incòmoda, però ens recompensa la panoràmica que s’eixampla sobre la vall. Una rosseguera ens farà de guia fins a arribar a una alzina solitària. Després de superar aquesta forta pendent, sortim del sotabosc d’alzines i ara caminam, direcció N (esquerra) per zona de coixinets de monja, estepa, rapa, sabes marines… fins a arribar a uns penya-segats. Però ens hem de fitxar bé que uns metres més avall hi trobem una petita paret de partió en un lloc inversemblant, que tanca aquest colladet. Té un portell, portell de sa Mola, pel qual passem a l’altre vessant, a la part alta de la coma de sa Mola. Continuem coster E ( dreta) en ascens per situarn-nos sobre la rampa que en diagonal ascendent ens situarà al pas de sa Mola, que ens permet assolir la Serra dels Teixos.

Després d’un merescut descans, la cordada continua NE crestejant les diferents cotes que anirem trobant de fins a 1,259 m d’altitud. Fins al final on descendirem fins al coll des Prat. Cal dir que durant el seu recorregut podrem admirar la impressionant contrada on hi podem localitzar els cims més alts que formen el sostre de l’illa.

Continuem direcció N pel GR-221, en suau descens, darrere d’un penyal apareix la casa de neu Rodona d’en Robí o de la serra des Teixos, a una altura de 1200 m. Tenia una llargària de 13 m, 6,4 m d’amplada i uns 5,4 m de profunditat. Continuen descendint pel GR-221 fins a arribar al coll des Telègraf, on abandonem el GR i prenem direcció ponent i entrem a la coma de sa Mola.

Continuarem descendint pel tirany que transcorre pel mig de la Coma de sa Mola, a estones en forma de xaragall. Sempre amb direcció cap a ponent. Passarem per la Rota de sa Mola de Son Macip, amb una gran era. Molt a prop localitzem un broll o petita ufana a uns 125 metres per sa part de migjorn des puig de Sa Mola (1.006 m) i a uns 80 de sa caseta de sa Mola, al costat de s’antiga era.
Dit broll neix esporàdicament del terra en temps de pluges, entre unes mates de càrritx i envoltat per un cèrcol de pedres col·locades per conservar un poc més d’aigua, però que no passa de ser un bassiot per beure els ocells i el ramat salvatge.

Continuem i el tirany cada vegada més imperceptible. Després d’unes marjades anem girant a N en descens per sa Coma des Frontó de sa Mola, on a mitjans camí podrem localitzar un altre broll o petita ufana» Broll des Frontó de sa Mola «. Entrem dins alzinar en fort desnivell pel costat esquerre, just davall els penya-segats de la Serra Petita.

Es tracta de voltejar la gran penya que tenim a l’esquerra. Trobarem un antic camí de carboners que sa enfila alzinar amunt fins al coll des Castellot d’en Coll. Ara en suau descens arribem a la canal d’aigo, prenem dreta fins a arribar amb l’enllaç amb la canonada per la qual hem pujat el matí, però ara la davallem fins a arribar als cotxes.

850. Torrent des Racó ( Sa Calobra) – Torre i Pas des Forat.

Publicada en 20 de febrero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 10:34 19 feb. 2022
Hora Fin: 13:10 19 feb. 2022
Distancia recorrida: 1,6 km (02:36)
Tiempo en movimiento: 00:41
Altura Mínima: 134 m
Altura Máxima: 333 m
Ganancia Altitud: 3 m
Pérdida Altitud: -183 m
Tiempo Ascenso: 00:10
Tiempo Descenso: 02:25

Material-Cordes: 2×50 m 1×20 m.

Data: 19.02.2022

Torrent des Racó ( Sa Calobra)

Avui tornem al curt però atractiu torrent des Racó ( Sa Calobra). Torrent que ja vàrem fer i equipar el 27,09,2014.
Comencem a la carretera de Sa Calobra Ma. 2141, km-7,430 en una corba on a la dreta hi ha una petita esplanada deixem el primer cotxe. Ja que els altres els deixarem més a baix, a pocs metres de l’encreuament amb la carretera de Cala Tuent.

Comencem a descendir entre marjades fins al discret tàlveg del torrent que no presenta cap dificultat, ni tan sols podem dir que és un torrent esportiu, està amb molta vegetació que dificulta la seva progressió, es tracta d’un tàlveg estret sense gaire desnivell, excepte els últims 150 m que ens trobem amb alguns salts tots desgrimpaves, excepte el penúltim de 7 m i l’últim de 40 m.

En el salt de 7 m ens trobem que està «equipat» amb un spit de fa molt de temps que ens fa una pèssima sensació, a saber els anys que portaria allí. Atès que la seva col·locació és manual i una fiabilitat de 10 anys no convida a penjar-se d’ell. Utilitzem el parabolt+placa que vàrem deixar instal·lat en el 2014.
Després ve l’últim salt, el SALT DE S’AIGUA de 40 m i «equipat» d’igual manera que l’anterior. Encara hi ha el petit cordino que deixarem, que es troba en pèssimes condicions. Pel descens feim servir la doble instal·lació amb cadena que també instal·larem en el 2014.

Aquest últim salt des de lluny sembla molt més alt, i és perquè no es veu el final del salt perquè en descendir-ho acabes en una preciosa i àmplia canal que eleva moltíssim el sòl.

Després del darrer salt iniciem el descens per dins la canal fent algunes desgrimpades fins a arribar a la part de l’alzinar on sortim per la dreta. Passem a prop d’una balma amb parament de pedra seca que li deim Balma dees Racó, continuem i arribem a una petita cova que anomenem cova des Racó. També podrem visitar una estreta fesa. Continuem descendint per dins l’alzina fins a arribar a la carretera, prenem esquerra fins als cotxers que al matí havíem deixat.

Per a més informació visiteu la nostra pàgina web a:
http://doblevuit.com/blog/salt-de-saigua-torrent-des-raco-i-torre-de-sa-mola-de-tuent/

Torre i Pas des Forat ( Cala Tuent)

Hora Inicio: 13:26 19 feb. 2022
Hora Fin: 17:20 19 feb. 2022
Distancia recorrida: 3,2 km (03:54)
Tiempo en movimiento: 02:30
Altura Mínima: 32 m
Altura Máxima: 155 m
Ganancia Altitud: 167 m
Pérdida Altitud: -183 m
Tiempo Ascenso: 01:35
Tiempo Descenso: 02:18

Material: Cordes 1x40m, 1x20m, protectors

Amb els cotxes ens dirigim a cala Tuent, direcció al restaurant, on hi ha espai per aparcar dos cotxes. Comencem a caminar cap al restaurant, a la primera corba sortim de el camí per la dreta ferrats amb la paret del mateix establiment (esquerra), el tirany escalonat i ascendent ens deixarà al darrere i en el comencement de l’antic camí dels torrers. La senda a vegades obstaculitzada pels pins caiguts, qual fet, per desgràcia, ja forma part del nostre paisatge típic. Arribarem a un portell a una paret de partió que no travessem, continuem dreta (N) fins a arribar a un porxo esbucat. Al darrere tenim el que queda de la Torre des Vergeret o des Forat.

Continuem SW amb la torre a la nostra esquerra per la línia del penya-segat fins ben aviat arribar al Pas des Forat. Primer localitzem un primer forat ( petit), no és aquest, continuem uns metres més abaix fins a arribar al gran forat. Una impressionant obertura d’accés a la mar. Està equipat amb piquetes de ferro, que segons conta en Toni «Socay» EPD les va instal·lar el mateix pescador que va instal·lar les piquetes en el torrent de Pareis ( el pas de ses Piquetes) i altres per la zona de Formentor. Pens que també pogués set utilitzat per contrabandistes, perquè a dalt i a prop del camí i del coll de na Polla hi ha un «secret».
Aquest pas està equipat amb piquetes i un escaló o grapa d’acer que facilite el trànsit fins a la línia de mar.
Després de gaudir baixant i remuntant el pas, feim un descans i aprofitem per dinar i fer un cafetet d’en Joan i unes xocolatines d’en Tomeu.

Iniciem el retorn i retornem fins al costat de la paret de partió, prenem E, paral·lels a la mateixa paret en lleuger ascens per a després en suau descens enllaçar amb el camí de sa Costera. Prenem SW ( dreta) i caminem uns 100 m (3′) i a tan sols mitja dotzena de metres del camí trobem la fonteta de sa Fesa, ben seca. Al darrere la curiosa fesa del camí de sa Costera que no podem recorre perquè la tanca una espessa vegetació de batzers. Molt a prop localitzem la Cova des Clot de sa Figuera de més de 30 m de recorregut.
Donam per acabada l’activitat i tornem als cotxes.

Grup de Muntanyisme

Category Archives: Muntanyisme