Archivos de Etiquetas: COVA GENOVESA

Hora Inicio: 9:15 13. ago. 2022
Hora Fin: 15:01 13.ago. 2022
Distancia recorrida: 6,7 km (05:46)
Tiempo en movimiento: 02:13
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 125 m
Ganancia Altitud: 367 m
Pérdida Altitud: -381 m
Tiempo Ascenso: 02:39
Tiempo Descenso: 03:05

Data: 13.08.2022

Cala Murta, Cova Genovesa, Cova de ses Dues Boques i Clot des Xaiar o de sa Fàbrica.

Ens dirigim cap a Porto Cristo ( Manacor), concretament a la torre costanera del Serral dels Falcons ( any 1577), on deixarem els cotxes.

Comencem a caminar per l’ampli carrer direcció NW, ens desviem per pasar per davant les coves turístiques del Drac, per després enllaçar amb la Ma-4014 i prenem E pel vial de vianants de l’esquerra durant 1.200 m, fins arribar a una rodona, on prenem cap a Cala Magrana per l’avinguda Vasco de Gama. En arribar davant el carrer Passeig el Grec, abandonem el vial per l’esquerra botant un fil ferro i entrem dins una garriga seca. Als 50 m localitzem l’entrada a la Cova de les Dues Boques ( Endins, 25 any 2003) o dita tambè cova de sa Fàbrica ( CCM, de J.A. Encinas, 2014), també localitzem per la zona, l’altre entrada por atractiva i una mica mes allunyada un forat que no explorarem, que a manca d’informació li deim Cova Baixa.

Recorrem aquesta àmplia cova amb un màxim de -17 m. En acabar continuem per la zona i ens dirigim cap a l’E, on trobem una paret de partió que botem i ens dirigim a un grup d’ullastres on sa trobe el X,05 El Xaiar o Clot de sa Fàbrica, un curió enfonsament de més o manco uns 30 m de diàmetre, on hi destacan uns murs soposadament per guardar el bestiar.

Sortim i tornem al carrer Vasco de Gama i caminem SE durant uns 177 m, on girem pel carrer Leonardo da Vinci, caminem 470 m i en arribar davant el número 14 entrem dins sa garriga on a pocs metres localitzem la cova Genovessa o d’en Bessó, una cova acuàtica de grans dimensions, on destaca el su llac.

Retrocedim i agafem el carrer Diego Velazquez, i al 121 m l’abandonem per l’esquerra (E) per un tirany que ens acosta fins a la cala Anguila, l’atravessem i l’abandonem per una escala que hi ha a l’esquerra. Més o manco a la mitad agafem un carreró de la dreta, que passa per davant els xalets, girem esquerra per un altre carreró fins enllaçar amb el carrer Fernando de Magallanes, pels que contionuem fins al carrer dels Baladres on agafem un carreró que baixa fins el mar, ons es troba la Pesquera dels Capellans.

Ara anirem avançant per les roques costaneres, el primer lloc que trobem es Cala Magrana, un petit caló on aprofitem per fer un bon capfico.

Continuem la ruta per la costa, passem per dant les restes estalàgmitiques del que fa ser una cova
on ara hi ha un xalet.

Anirem deixant les construcción al darrera, i arribem a dalt d’una petita covatxa, ens hi acostem però no te recorregut. Continuem i en arribar a prop de la Punta de na Diumenja veim un “invent” per davallar fins a la mar, una barrera metàlica d’obre fermada a una pica de ferro que fa d’escala, que no inspira gens de confiança.

Continuem la ruta fins arribar a cala Murta, un petit caló de gran bellesa.
No ho sabiem, però aviem arribar al punt més fresc de Mallorca i tenguen en comta que avui és el día mes caloros de l’any (40º), trobar aquest lloc és una auténtica sort i un luxe impagable. Perquè l’aigua estaba molt, molt fresca, comparable a la del llac de la cova Genovessa.

“Cala Murta, en el terme de Manacor, posseeix una gola de 100 m d’amplària, amb 225 m de recorregut longitudinal i 45 d’amplària mitjana. El deu brolla gairebé en el fons de la cala, en el costat nord i a pocs metres de profunditat i procedeix d’una cavitat d’uns 100 metres de recorregut lineal. En períodes de pluges intenses seguides de bonança en la mar, la surgencia flueix amb un gran cabal. A més del drenatge de l’aigua dolça d’infiltració, el descens del nivell marí en condicions d’altes pressions baromètriques és un factor primordial per a explicar la sortida de l’aigua, que adquireix gran espectacularitat i fins i tot produeix turbulències molt visibles des de les penyes. Per contra, la deposició de sediments marins deguda a els temporals, especialment sorra, i als corrents marins d’entrada, pot arribar a emplenar el conducte subterrani. En canviar les condicions atmosfèriques, el flux d’aigua de sortida arriba a ser tan forta que buida novament de sorra la galeria. Aquesta deu, sens dubte, està relacionat amb les coves de Es Drac, del qual està separat per pocs metres de distància. Més al sud, la cova de Es Coloms de Cala Varques, relacionada genèticament amb la cova de es Genet, de la qual està separada per un enfonsament, actua com dolç de la cala.”

Mentres uns sa posen en remull per refrescar-se altres ens dediquem a cerca la cova de Cala Murta o cova Petita del Drac, sense éxit, hi aurem de tornar.

Ens possem en marxa i superam un curt desnivell per dirigir.nos cap a l’E, passem per damunt un antic niu d’ametralladores, restes de la guerra del ‘36. Continuem costejant fins arribar novament a la torre del Serral dels Falcons. On donem per acaba aquesta calurosa i a la mateixa vegada refrescant ruta.