Doblevuit | Tags: Formentor

818. Puig Munt de Blat i cova d’en Borgues o dels Orgues.

Publicada en 26 de septiembre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:49 25 sept. 2021
Hora Fin: 15:37 25 sept. 2021
Distancia recorrida: 4,1 km (05:47)
Tiempo en movimiento: 01:42
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 159 m
Ganancia Altitud: 364 m
Pérdida Altitud: -365 m
Tiempo Ascenso: 03:33
Tiempo Descenso: 02:13

Data: 25.09.2021

Puig El Munt de Blat i cova d’en Borgues o dels Orgues.

El Puig d’en Mare a que es refereix l’Arxiduc es l’actual Munt de Blat (nom degut a la seva forma cònica i regular, que ens recorda un caramull de gra), el qual en el segle XIX era conegut com el Puig d’en Marc, i també com “El Pins”.

Iniciem la ruta d’avui en aquest dia calorós i d’alta humitat. Partim cap a la península de Formentor. Agafen la Ma-2210, i en el km 3,450 podrem tenim lloc per deixa un màxim de dos cotxes. Ara ja a peu, caminem Nord fins al km 3,650, on trobem una desviació senyalitzada com a Camí del Caló, que en poc mestres en acosta fins al coll d’en Vela. Prenem SE-S per un tirany que en mitja pendent ens situarà din el tàlveg del torrent que seguirem fins a la platja verge des Caló. Si volem visitar la cova 1 ( en aquest moment desconec el seu nom, encara que es podria tratar de la cova del Cantell) en arribar en el punt on és torrent sa junta amb un altre que baixa de l’esquerra, sortirem (dreta) del tàlveg i a 15 metres trobarem la boca de la cova.
Continuem el descens per dins el torrent fins a arribar a la cala, situada entre la Roja i la Punta de l’Avançada, amb la fortificació militar de la Fortalesa (segle XVII).

A la nostra esquerra tenim el puxet de El Munt de Blat, de tan sols 159 m d’altitud, però amb vistes extraordinàries.

Ara es tracta d’ascendir Est pel seu llom. Als 220 metres trobem la boca d’un avenc ( avenc-2), del que tampoc conec les seves dades. Continuem ascendint i als 200 metres més anvant trobem un altre avenc ( avenc-3). Caminem 100 m i arriben al cim del puxet El Munt de Blat de 159 m, on carreguem forces i admirem aquest meravellós paisatge.

Iniciem el descens direcció NE durant 100 m, on girarem E en fort desnivell. A baix veurem uns grans pins i a ells ens dirigim. Un poc abans passarem per un antic camí empedrat, encara en bon estat. Arribem a l’ombra agraïda dels pins, on ens preparem per anar a la cova d’en Borgues o dels Orgues. Descendim uns pocs metres i prenem direcció Sud mantenint una altitud aproximada de 30/40 m durant uns 200 m, que arribarem davall de la boca de la cova, ara una petita grimpada i ens situem davall els penya-segats on localitzem la boca de la cova.

Es tracta d’una cova àmplia d’uns 58 m de longitud per una vintena d’amplària i 15 de fondària. Després de passa-hi una bona estona, tornem enrere fins als grans pins. Deixem les motxilles i anem fins al torrent d’en Borgues i donam una ullada per la zona. Tornem als pins i prenem la dura tornada.

Des dels pins ascendim fins a l’antic camí empedrat que utilitzarem durant un centenar de metres, després es perd. Continuem direcció a la cala en progressiva ascensió fins a connectar amb el llom del puxet, entre els avencs 2 i 3. Ara ja només queda descendir fins a sa cala, i per dins el torrent ascendir fins al coll d’en Vela.

807. Talaia d’Albercutx i Puig de la Pinoa, pel Racó d’en Mora

Publicada en 13 de junio de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:47 12 jun. 2021
Hora Fin: 16:22 12 jun. 2021
Distancia recorrida: 8,8 km (06:35)
Tiempo en movimiento: 02:56
Altura Mínima: 15 m
Altura Máxima: 381 m
Ganancia Altitud: 557 m
Pérdida Altitud: -551 m
Tiempo Ascenso: 04:22
Tiempo Descenso: 02:09

Data: 12.06.2021

Talaia d’Albercutx i Puig de la Pinoa, pel Racó d’en Mora.

Iniciem la ruta d’avui al mirador de sa Creueta, a la península de Formentor, on podrem aparcar. Darrerament hi ha un cotxe de la policia municipal que fa guàrdia i així evita els nombrosos robatoris.

Comencem a caminar per la carretera asfaltada de s’enfront que puja a la Talaia d’Albercutx. Després de la segona corba i a 290 m trobarem a l’esquerra una escala d’obra que agafarem. Als pocs metres ens duu a una balma amb tancat de pedra, es tracta de la Balma de l’Ocell, perquè al sòtil té pintat un ocell, és mal de veure, tan sols uns 10 cm, continuem avancen i arribem novament a la carretera, es tracta d’una drecera per evitar la tercera corba i cota 306 m. Després de caminar 244 m, a l’esquerra trobem la boca d’entrada d’un túnel, una construcció militar postguerra civil, que servia per emmagatzemar munició. Entrem al túnel i amb la llum del frontal feim el recorregut, després de la primera galeria arribem a una sala sense sortida excepte per la dreta on s’inicia una altra galeria, a la mitat pareix que està obstruïda per la caiguda de material pel forat de dalt, però continuem, passem per davall una altra obertura a l’exterior, girem per la galeria i sortim a l’exterior, just davall la carretera. Tornam a contactar amb l’asfalt fins a arribar a lgs XVI, ben conservada i amb una placa commemorativa de la donació que va fer la família Capllonch, a l’any 1984, al poble de Pollença.

Iniciem el descens i en arribar a la primera corba, abandonem l’asfalt i en pendent mitjana prenem SE, per un terreny no fàcil. Ens dirigirem a un pi solitari, cota 300 m, continuarem Est, per la carena fins a la cota 150 m, on hem d’entrar dins una coma/torrentera per sortir a un camí que passa per dalt d’un xalet. Prenem Sud (dreta) per aquesta còmoda pista. Després de uns 470 m girarem esquerra en descens. Arribarem a un encreuament, girem esquerra per a anar a fer un capfico al Racó d’en Mora, arribem a una carretereta asfaltada, que no surt al mapa d’Alpina, i la pista que hauríem de continuar per arribar a la mar, la trobem tancada amb una barrera i una indicació de Can Mono… el que ens impedeix fer un bany. Tornem enrere fins a arribar novament a l’encreuament on continuem Oest ( recte), passem pel costat d’un dipòsit d’aigua. Continuem l’ascens vora una petita torrentera. A partir d’aquí caminem fora camí, sense fites i només amb l’ajuda del gps, també i important seguirem una línia d’alta tensió que ens duu a una torreta. Girem esquerra SW, fins a arribar i traspassar el tàlveg des torrent, cota 140 m per sortir farem una senzilla grimpada fins a un pi gruixut, on podrem descansar. Prenem Sud fins a una zona més planera. Un lloc amb excel·lents vistes, a s’enfront tenim el puig de la Pinoa, 267 m, i a ell ens dirigim per la zona més alta i pel coll de sa Paret. Ho farem de dreta a esquerra, seguint fites. En uns minuts coronem el cim, però si realment volem gaudir de les vistes hem de seguir la carena i arribar a la punta NE, un excel·lent mirador sobre Cala Pi de la Posada i reste de la península.

Ruta en memòria d’en Toni i estreta de la seva colecció.

727. Cova del Tresor i altres de Cala Figuera

Publicada en 28 de junio de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 8:46 27 jun. 2020
Hora Fin: 15:29 27 jun. 2020
Distancia recorrida: 4,5 km
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 135 m
Ganancia Altitud: 120 m
Pérdida Altitud: -210 m
Tiempo Ascenso: 02:25
Tiempo Descenso: 02:17
Circular: Si

Data: 27.06.2020

Coves de Cala Figuera

La ruta d’avui, més que una ruta, és exploració per trobar diferents cavitats a la zona occidental, de la Cala Figuera (península de Formentor), entre el Maressar i el Mig Quintar, ambdós noms que probablement fan referència a la típica pedra de marès, el primer per possible pedrera i el segón «D.C.V.B. 3. Pedra molt grossa, de forma tronc-cònica, adherida a la part inferior de l’espiga de la biga de tafona, i que a força de rodar a l’espiga arriba a alçar-se de terra per reforçar la pressió de la biga damunt els esportins (Mall.); cast. pilón. Ni amb un quintar de tafona | li traurien sa llecor, Aguiló Poes. 140. Donar quintar: rodar fins que el quintar s’alça de terra.»«Cent quintars de carabassa, no fan una unça de greix» , de fet a prop dels escars és trobem algunes peces de molí de mà, semitallades en el marès.

Arribem al pàrquing de dalt de cala Figuera, inutilitzat amb grans blocs de roca que impedeixen accedir al pàrquing ( incomprensible per les persones normals ), mos cercam sa vida per aparcar i descendim pel caminoi que ens situa a un replà que constitueix una bella mirada de Cala Figuera, per cert en alguna publicació antiga he vist que aquesta cala li deien Cala Canterina, avui com està ennigulat i amb xafugò no podem gaudir de les transparències de colors i tonalitats del fons del mar.

Arribem als còdols de la cala i prenem per la ribera del Maressar ( esquerra) , passem els escars i continuem. Al pocs minuts aixecam la vista i veim al roquisar el Ulls que ens miren i al mateix temps vigilen la Cala, es tracta de dues petites covasses, que visitem.

Continuem ascendint deixant els Ulls a la nostra dreta i ens situem a dalt del rocam just per on davalla la coma que del Corral Fals.
Continuem en lleuger descens, intentant, sempre que sigui possible, anar vorera de mar. Passarem i deixarem enrere dues petites roques de dins el mar, primer una i després l’altre. En arribar a un altre coma o torrentera que davalla del Corral Falç la prenem cap avall fins al més a prop que puguem de la mar. Hem arribat al Mig Quintar on les parets verticals impedeixen continuar per la ribera. Desgrimpem uns metres fins a trobar una balma amb una gran roca al davant, idò just darrere hi ha l’obertura de la Cova del Tresor, és fàcil de veure perquè del sostre pengen unes enormes pedres que donen la sensació que han de caure en qualsevol moment.

Hem fet medicions de CO2, amb el detector de monogas Dräger Pac8000, a l’entrada, sala principal i sala petita del fons, i totes han donat 0. Tampoc esperavem que n’hi agués.

Passem pèl davall i entrem a la cova. El primer que ens crida l’atenció és la seva grandària, amb unes dimensions de 56 m de llargària, per 25 d’amplària i 14,5 d’altària, una enorme sala. Però la vista la fixem a terra, estem a una platja. Sí, tot està cobert d’una arena blanca que forma una platja d’interior amb les marques de la correntia de l’aigua de mar, amb restes d’algues i petites copinyes.

Anem avançant i a la dreta trobem una surgència d’aigua, ara salobre, però que un temps enrere devia ser dolça i molt benvolguda pels mariners i pirates. Suposadament aquesta font devia ser el millor tresor i no el típic cofre ple de pedres precioses i joies. L’aigua que cau ha donat curioses formes a la pedra plana, on devien col·locar les gerres per recollir l’aigua. Continuem la visita a la propera sala més petita amb un forat lateral.

Acabada la visita, tornem enrere. Passat la Pesquera del Senyor i a la part alta trobem una cova allargada d’uns 14 m per 2,5 d’ampla, una extraordinària balconada sobre la Cala. Al seu final i a la part de dalt hi ha un petit foradingo pel que entre un raig de llum, d’aquí el nom que li posem Cova del Foradet, ja que no hem trobat cap indicació sobre ella.

Continuem en lleuger descens i direcció a la cala. En arribar a la zona del Maressar ens aturem per visitar la cova marina de l’Amo de 8,6 m de llargària per 11,5 d’amplària i 2,6 d’altària, sense gaire interès. Aprofitem per fer un capfico i dinar.

En acabar iniciem la tornada per la pista que arriba a la Cala i que seguim fins a dalt, en el punt quilomètric 12,100 de la carretera. Ara ja per asfalt caminem fins al pàrquing. No donant per acabada sa jornada fins a ver pres unes xandis gelades.

Fonts consultades: Marinas de Tramuntana dels germans Sastre, CCM de J. Encinas, Wikipedia

726. Punta d’en Tomàs i cala En Gossalba.

Publicada en 24 de junio de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 8:15 23 jun 2020
Hora Fin: 15:32 23 jun 2020
Distancia recorrida: 6,6 km (07:17)
Altura Mínima: -178 m
Altura Máxima: 189 m
Ganancia Altitud: 610 m
Pérdida Altitud: -605 m

Circular: Si

Data: 23.06.2020

Punta d’en Tomàs i Cala En Gossalba

Avui ens dirigim al “Finisterre Mallorquí”, la península de Formentor, la més septentrional de l’illa.

Xarrar de Formentor son paraules majors.
Quan el poeta Miquel i Llobera (1854-1922), propietari de la península de Cap de Formentor. va morir, es va dividir en lots i es va vendre. En 1922 la finca fou adquirida per la banca argentina Tornkist i pel pintor, també argentí, Tito Cittadini Podesta ( 1866-1960). En 1928, Adan Diehl, un nadiu argentí i amant de l’art, va decidir construir l’Hotel Formentor.

Més info al video

Iniciem la ruta al mirador des Plà de la Punta d’en Tomàs, punt kilomètric 14,900 de la Ma-2210. Prenem ponent en mitja baixada direcció al Cingle de les Lletreres, on arribarem a un explèndid mirador natural sobre cala Figuera amb l’impresionant Morro de Catalunya al davant.

Girem a N, en mitja davallada direcció a la Punta d’en Tomàs, o farem crestejant fàcil fins als primer pins, després ve un tram amb més desnivell, en el que aurem d’utilitzar les mans, sensa massa complicació, passarem per una escletxa i finalment arribarem a la zona rocosa fora vegetació. Descendirem uns metres més i ens situarem damunt una bolla rocosa que fà d’extrem a la Punta d’en Tomàs.

Sense perdre altitut caminarem S amb el mar a la nostra esquerra, així com ens anem acostant al Racó des Xot aurem de guanyar altitud per després tornar a descendir i situarnos damunt els enormes blocs, que anirem sortejant fins arribar a la cova des Poat o Pouat o de la Sirena, (o tot junt). Està formada per dues enormes penyes caigudes del penyassagt. Una cavitat de 15 m d’eix principal, 13,5 transversal, amb desnivell de 8,7 m, encara que darrerament ha sofrit esllevissades i te part del sostre cobert pels enderrocs.

La llegenda comta que quan la mar està embravida la força del vent que bufa en força pel forat de dalt i reprodueix el cantar de les sirenes. Com si sapiguessim com cantan les sirenes… probablement eren les foques que frecuentaven aquest coval que produien aquests sons. Es posible que les Nereides tenguin algo que veure. En la mitologia grega, les nereides (del grec antic νεράϊδα, neraida) que eren les filles dèn Nereu i de na Doris. Nereu era un déu del mar i Doris era filla d’Oceà, la qual cosa fa que les nereides siguin considerades nimfes del mar. Es creia que vivien al fons del mar, al palau del seu pare, assegudes en trons d’or. Totes bellíssimes, passaven el temps teixint i cantant. Els poetes se les imaginaven barrejant-se entremig de les onades, amb els cabells al vent, nedant entre tritons i dofins. Idò que vos pensaveu ? No té res a veure amb una insoleció ni certs bolets al-lucinògens, son, simplement relats mitològics.

Aprofitem aquest lloc tant mitològic per fer un capfico.

Tornem enrrera uns metres fins arribar a la coma/rosseguera, i ens enfilam per amunt, en forta o molt forta pujada, fins arribar a dalt de tot, a tant sols uns mestres del parking del mirador.

Ara ve la segona part; creuem la carretera i prenem un tirany que en davallada ens situarà dins la canal de Cala En Gossalba ( torrentera), després d’uns centenars de metres es transforma amb un antic camí amb marges de sosteniment. Durant el camí anirem creuant, en diferents moments, el torrent, unes vegades al tendrem a la dreta i altres a l’esquerra, i així durant 1300 m, fins arribar al caló més oriental de la cala En Gossalba, on montem el “campament”. Nadem fins l’altre caló, dinem i mentres uns arribem fins el pont del Morro del Pont, altres aprofitem per becar i nadar.

Per la tornada desfeim les passesfetes fins el parking-mirador.

Per suposat que acabem fent unes merescudes xandis al “Corral”.

Fonts consultades: Marinas de Tramuntana dels germans Sastre, CCM de J. Encinas, Wikiloc

642. Avenc Forat 502

Publicada en 28 de abril de 2019 de Xisco

Circular: Si
Temps total empleat: 6,52 h
Recorregut total : 3,21 km
Desnivell: -49,50
Ràpel máxim; 15 m
Altitud màxima: 239,69 m

Data: 20.4.2019

Avenc Forat 502

L’itinerari comença. al km-14 de la carretera del far de Formentor Ma-2210 (antiga PM-221), inaugurada el 2 de desembre de 1951, just a la sortida del túnel, situats sobre el cingle de les Lletreres on podem gaudir d’una grandiosa vista de cala Figuera, la punta del Maressar, el Morro i Cap de Catalunya… A l’esquerra, el puig de les Aritges. Just passat el túnel hi ha lloc per dos o tres cotxes. Iniciem l’ascens just per damunt el mateix túnel, seguint un tirany que ens situa al coll de la Creu, enmig del Fumat de 335 m i del Puig de sa Roca Blanca de 330 m.

Ara davallem pel vesant S d’aquest impressionant i gran obra que és aquest camí del Far, direcció al coll de la Bretxa (249 m.) al que no hi arribarem, ja que a la quarta corba ens hem de sortir direcció SE, estarem a uns 200 m d’altitud.

Prenem direcció al Puig des Garballó de 274 m i a l’altura dels 226 m i damunt un rocam amagat darrere una mata hi ha el forat d’entrada a l’avenc Forat 502. El seu nom fa referència al fet que va ser descobert després d’inventariar les 501 coves de Pollença.

Estem en una zona escarpada del Puig des Garballó de 274 m, separats del Fumat pel coll de la Bretxa (249 m).

Avui tornem a visitar i descendir l’avenc Forat 502, amb la «sorpresa» de què havien reinstal•lat els ancoratges amb químics i installlats de nous.

Segons una nota a l’entrada deia: » no usar antes del 23/04/19″, ho sigui que encara estaven «frescos», però ja tenien sa resistència òptima.

Ara sa distribució i localització dels ancoratges ha canviat i queda així.

Després d’accedir a la boca d’aproximadament 1 m² al costat d’un mata, instal•lem, en 2 nous i lluents químics, la capçalera ( exterior) i un interior a 1 metre sota la mata. Just en l’inici posarem protector per a evitar el frec de la corda a l’entrada, després d’un descens de 4 metres ens trobarem un spit en la paret (dreta), en qualsevol d’ells posarem un desviador i 7 metres més a baix en nou spit i dos químics als nostres peus sota el repeu on a penes caben dues persones bé farem el fraccionament, ens podrem assegurar amb una baga en un pont de roca a la dreta. Continuem descendint aproximadament 6 metres fins a situar-nos sobre la superfície de la gran columna trencada, aquí trobem un nou químic, que no usem, també és convenient un nou protector, 12 metres més a baix finalitza el descens i estarem a la Sala d’en Pek al costat de la gran columna.

Aquest avenc té una profunditat màxima de -70,5 m, dels que 32 m són del pou de l’entrada. El primer que destaca és l’immensa columna, que després de xapar-se va quedar recolzada sobre la paret a la mateixa sala d’en Pek .

Després ens disposem a avançar uns 5/6 m, direcció a la sala de sa Mosca, per veure el crani calcificar d’una cabra. Segons algunes publicacions es tracta del crani d’un Myotragus balearicus » (en griego, «cabra-rata de las Baleares») es una especie extinta de mamífero artiodáctilo de la subfamilia Caprinae que habitaba en las islas de Mallorca, Menorca, Cabrera y Sa Dragonera hasta su extinción hace unos 5000 años. Aunque siempre se la ha descrito como una extraña cabra, los últimos análisis genéticos realizados en la Universidad Pompeu Fabra indican que Myotragus estaba más estrechamente emparentado con las ovejas.

Los restos de Myotragus balearicus fueron excavados e identificados por primera vez en Mallorca en 1909 por la paleontóloga inglesa Dorothea Minola Alice Bate (1878-13 enero de 1951) fue una paleontóloga, zoóloga y ornitóloga inglesa. Fue la primera mujer contratada como científica, a la edad de 19 años, por el Natural History Museum de Londres«. Però ara, alguns entessos en la materia, diuen que no es tracta d’un Myotragus…

Prosseguim el nostre recorregut i descendim, en certa dificultat, fins a la sala de Sa Mosca, on es troba el pou Cabró, el seu nom ho diu tot. Que no hi descendim.

Tornem enrere fins a arribar a la balconada, per canviar i pujar per una colada molt relliscosa que ens situa a la part de dalt. Aquí dues opcions, una, a l’esquerra, ens duu a una sala molt adornada i espectacular para terminar en la sala Voltors-Oje. Prosseguim, i veim unes magnífiques formacions coral•lines.

Després arribem a una sala, on hi ha un betlemet, amb curioses formacions estalagmítiques. Descendim i arribem a la base de la gran columna, donant per tancada la visita circular de la cova.

Ara queda remontar y superar el fraccionament. Ja a l’exterior dinem, descansem i prenem la tornada. Acabem fent unes chandis, ben merescudes, com no pot ser d’una altre manera.

602. El Pal

Publicada en 21 de octubre de 2018 de Xisco

Circular; Si
Distància total recorreguda:
Temps total de l’actividat:
Desnivell Positiu:
Desnivell Negatiu:
Altitut máxima; 426 m

El Pal (426 m)

«La muntanya del Pal apareix coronada per dos caps, separats per un petit pla i presenta a la seva cara nord un dels més apassionants penyassagats de quants es coneixem. El nostre pas d’ascensió ens situa prop de la primera testa de El Pal, de 426 m.
Arribem, tot seguit, al cim principal, de 473 m de cota, transitant per un erosionat roquedal.

L’ ascensió des del Coll de ses Fontanelles dura uns 45`. Al costat de la fita geodèsica de la cúspide ens concedim un temps de repòs mentre l’ànima es delecta de l’incomparable entorn. Flueixen amb naturalitat a la nostra memeoria fragamentos del poema del Mossèn Costa. Damunt l’altura:

“les roques mig trabucades
Damunt la mes sense fons
On sols passen els ventades
Les boires i el voltors…”

Reprenem la nostra ruta, amb orientació Est, encaminats fins una elevació secundària d’uns 417 m. Tancant l’estreta cresta, apareix un mur ciclóped, d’índole similar a altres construccions prehistòriques defensives, que protegeix el costat més accessible de El Pal. Observant les característiques d’aquesta muntanya podem aventurar que, en el passat, fora el cim sagrat de Formentor, La localització en el vessant proper a la Cova dels Morts, que va servir de necròpoli al poblat de construccions naviformes existents en aquell mateix vessant i amb posterioritat va exercir de forn crematori d’època talaiótica. En la cova es van trobar restes humanes, ceràmics i armes. Situada sota una penya dona a una senda que condueix al proper conjunt de cinc coves més, la cova de la Quimera, cova de la Calda, cova de l’Energumen, cova Lletja, i la cova Celada.

Acostats al penya-segat, caminem cap a un pla, proper a aquesta cavitat. En la vora del penyassegat localitzem El Forat, un espectacular desplom que mostra l’abisme sobre el mar. Ens aproximem, amb molta cura, a la vora del buit per admirar retrospectivament la cara septentrional de El pal i El Colomer, que al contrallum de la tardor del día converteix en imatge gairebé irreal.»

Fonts: Corpus Cavernario Mayoricense, de J.A. Encinas
Marinas de Tramuntana, de Joan Sastre i Vicenç Sastre.

554. Orella de l’Ase i el Galerot

Publicada en 7 de noviembre de 2017 de Xisco

Circular: Sí
Distancia total recorrida: 12 Km.
Tiempo total actividad: 6 h. 15′.
Altitud máxima: 314 m.
Altitud minina: 11 m.
Desnivel Positivo: 1.371 m.
Desnivel Negativo: 1.371. m.

554. L’Orella de l’Ase Sud i el Galerot. Serra de na Ferrnadell

L’anici d’aquesta ruta sa pot començar al coll de la Creueta, més conegut com a mirador d’en Paretti, pels turistes conegut com a mirador del Colomer, al km 5,5 de la Ma 2210, on es poden deixar els cotxes a l’ampli aparcament.

A la tornada sa surt al km 10,100, així que si no volem caminar els 4,6 km podeu deixar un o dos cotxes al km 12,100 mol més a prop de la sortida.

Dit aixó ens podem posar en marxa fins arribar al km 7,5 just a una corba molt tancada on abandonem l’asfalt direcció NE ( esquerra), on s’inicia un antic camí que du a una caseta esbucada, amb una pujada mitja-forta. Sempre que puguem anirem el mes a prop del penya-segat des d’on podrem contemplar l’impressionant paisatge.

El primer objectiu es el puig de l’Àguila de 175 m, una vegada assolit aquest putget s’inicia una davallada fins a un coll ( 66 m), per situar-nos damunt la Cuina del Moro. Des d’aquesta vertiginosa balconada se’ns obrin unes vistes encisadores sobre l’illot del Colomer . Un illot separat de la península per un freu molt transitat per les embarcacions i per aquells aficionats al busseig per visitar la galeria subaquàtica que travessa la base de l’illot.

Prosseguim la dura ascensió ferrats al penya-segat per un terreny una mica millor que el que em fet fins ara. Passarem per devora el pas d’en Sitges que no esteim segurs d’haver-ho localitzat.

Continuem fins a la cota 191 m per després davallar una mica fins a un coll on localitzem el pas de l’Estaló, l’inspeccionem fins on podem i tornem per prosseguir la nostra ruta fins assolit el cim de l’ Orelles de l’Ase mes meridional de 309 m d’altitud.

Però abans descendim direcció SE, rodejant l’escarp per situar-nos en un coll on neix un barranc amb un tirany que en davallada i fortíssim desnivell ens arriba fins a la punta del Galerot, que transita pel mig de les dues Orelles de l’Ase amb el mes al N de 317 m d’altitud anomenada Na Ferrandell. Ara ja només queda arribar al cim del Galerot situat ben a l’enfront de l’illot del Colomer. Després de gaudir de l’entorn, la pujada de tornada es dura, duríssima fins al coll on es un bon lloc per descansar i menjar.

Aquí iniciem la tornada baixant, direcció SE per la coma que tenim a la nostra esquena, durant la baixada anirem troben sitges i qualque forn de calç, a trams per un antic camí de carboners desfet, fins a arribar a la part mes planera on seguirem E per una pista que ens durà fins a la carretera a prop del km 10. I ara el pitjor, si em deixat els cotxes al coll de la Creueta.

517.Cingle de Bufaranyes i Penya de la Cova dels Morts

Publicada en 8 de marzo de 2017 de Xisco

Distancia total recorrida: 7 km.

Tiempo total invertido: 6 horas.
Altitud mínima: 81 m.
Altitud máxima: 388 m (track indica 407m)
Desnivel Positivo: 593 m.
Desnivel negativo: 593 m.
gripada de salida, por chimenea de 60 m. (grado l II).

517.Penya de la Cova dels Morts (388 m.) i Cingle de Bufaranyes

La ruta d’avui comence al Km-12,100 de la Ma-2210, la carretera que va al far de Formentor. Anirem per uns dels indrets mes espectaculars, la cinglera de Bufaranyes.

Dons idò comencem a caminar direcció a Pollença ( SO ) per la pista que hi ha ha paralel a la carretera. En uns 2′ arribarem a un primer encreuament, a la dreta davallariem fins a cala Figuera noltros seguim esquerra per la pista i traspasem una barrera de fil ferro oberta, proseguim 1′ i arribem a un altre encreuament, aquí agafarem dreta, pasats uns 4′ arribem a un altre encreuament i girem esquerra, a la dreta aniriem al Cap de Catalunya. En aquest punt arribarem a la tornada. Caminarem fins trobar una pared seca i uns pins caiguts, els traspasem. Ja esteim en el Clot d’en Burgar, a la dreta tenim una torrentera, així que millor anar pujant pel roqcam de l’esquerra, pasarem per unes resters talaiòtiques.
L’objectiu inmediat al tenim enfront a dat es el coll, es fácil de veure perquè a la dreta te un esperó i a l’esquerra la impresionant Penya de la Cova dels Morts 388 m.

Arribats al colladet, decidim pujar a la Penya de la Cova dels Morts 388 m que ens durà una hora el pujar i davallar.

Tornat al colladet ens dirigim al coll de l’Home per iniciar una trepidant davallada ambun fort desnivell fins a les Fonts Salades, per un terreny de rocam i càrritx. Arribats quasi al final de la rosseguera girem esquerra per situarnos a l’inmensa cinglera de Bufaranyes. Lo primer que ens crida l’atenció son els forats que hi ha a a la punta de les Fonts Salades que son uns bufadors naturals, d’aquí suposam que li ve es nom de Bufaranyes. També a la mateixa pared podem veure uns altres forats que forman una o mes caras fantasmagòriques.

En tot moment procurarem caminar pel tirany que està bastant marcat i que transita per la part mes alta. A mitjan cami de la cinglera podem veure a l’esquerra i uns 30 m mes a munt un coval del que ignoram el seu nom ( Cova del Blanquet pot ser ¿?), però no ho tenim del tot confirmat, Té petites exurgèrncies d’aigua i terreny argilós. Com no esteim en temps no hem pogut gaudir de les floracions de les Petònies « Paeonia Cambessedesii», una planta endémica de Mallorca, Menorca i Cabrera, ja que aquest indret en té una gran concentració.

Proseguim i ens dirigim al forat de dalt de la punta de les Font Salades, on descansarem i menjarem alguna cosa. En acabar baixam uns metres pel costaner N per entra a un altre coval, sense masa interés.

Ara tal vegada ens queda la part més dura, un fort desnivell proper als 45° fins a arribar mal coll que separa els dos vessant de la cinglera. Just uns metres abans d’arribar al coll i aferrat a la paret podem veure la boca de l’avenc de Bufaranyes de -29 m..

Prosseguim per aquesta costanera amb abundant vegetació de pins a la part més baixa i càrritx i coixinets de Monja a la part alta, que dificulten la progressió.

Superarem una àmplia cornisa atapeïda de càrritx, tot seguit pareix que el «camí» s’ha acaba i no podem seguir, però no és així, hem de davallar uns metres aferrats al càrritx i dirigir-nos en fort pendent a un escaló més avall.
El proper és veure un esperó on just comence la «sortida» de la cinglera. De tot duna ens pareix quasi impossible, però si ens fitxem podem intuir per on ascendir. Es tracta de fer una llarga grimpada d’uns 60 m per una cornisa aèria en diagonal esquerra/dreta, fins a arribar a l’esplanada des d’on s’inicia l’ascens al Pal 434 m.

El descens ho fem per la part posta a la pujada, que és la ruta que puja al cim del Pal 434 m, una torrentera, passarem pel costat de la Cova dels Morts que abandonarem per la dreta quasi arribem a la part més planera. Prosseguirem per un tirany que en portarà a una àmplia pista o talla-focs, per a després girà esquerra per una còmoda pista fins al punt on ens hem desviat al matí. I d’aquí als cotxes..

496. Avenc Forat 502

Publicada en 9 de octubre de 2016 de Xisco

Avenc-des-Forat-52-(58) Data: 08/10/2016

Distancia total recorrida: 3.400 km. (más interior del avenc)
Tiempo total de la actividad: 8.26 h (7.31 h. interior avenc y 0.54 h aproximación y retorno)
Desnivel Positivo: 172 m
Desnivel Negativo: 172.
Altitud máxima: 238 m.
Altitud mínima : 150 m.

496. Avenc Forat 502.

L’itinerari comença. al km-14 de la carretera del far de Formentor Ma-2210 (antiga PM-221), inaugurada el 2 de desembre de 1951, just a la sortida del túnel, situats sobre el cingle de les Lletreres on podem gaudir d’una grandiosa vista de cala Figuera, la punta del Maressar, el Morro i Cap de Catalunya… A l’esquerra, el puig de les Aritges. Just passat el túnel hi ha lloc per dos o tres cotxes. Seguim caminant direcció al far fins al punt quilomètric 14,300 on hi ha l’antic camí de far, que en suau diagonal ens situa al coll de la Creu, enmig del Fumat de 335 m i del Puig de sa Roca Blanca de 330 m.

Ara davallem pel vesant S d’aquest impressionant i gran obra que és aquest camí del Far, direcció al coll de la Bretxa (249 m.) al que no hi arribarem, ja que unes corbes abans ens hem de sortir direcció SE, estarem a uns 200 m d’altitud.

Prenem direcció al Puig des Garballó de 274 m i a l’altura dels 226 m i damunt un rocam amagat darrere una mata hi ha el forat d’entrada a l’avenc Forat 502. El seu nom fa referència al fet que va ser descobert després d’inventariar les 501 coves de Pollença.

Estem en una zona escarpada del Puig des Garballó de 274 m, separats del Fumat pel coll de la Bretxa (249 m).

Els companys munten la capçalera del descens a dos químics que hi ha fora la boca d’entrada. Dos metres més avall a la dreta munten un desviador per evitar fer mal bé a la corda. Ara arribem al punt més estret de la cavitat de poc menys d’un metre d’amplària, però tot duna sa torna a obrir i arribem a una petita rapissa de terra, on muntem a un pont de roca un altre desviador i just en terra hi ha dos espits per muntar dues plaques que en permetran fer un fraccionament fins a arribar 14 m més avall damunt la colossal i espectacular columna tombada, muntem un altre desviador a mitad de camí a l’esquerra i seguim repelant els 12 m fins a arribar a la sala d’en Pek. El primer que ens crida l’atenció és l’enorme i esbelta columna.

Una vegada em arribat tots, la visitem pam a pam. Primer ens dirigim a la sala Voltors, i a la recerca d’un petit niu de «pisolitos» i del petit crani fossilitzat d’un posible Myotragus Balearicus, una cabra petita -d’uns 40 centímetres d’altura- que es va trobar per primera vegada a coves de Mallorca i Menorca en 1909. Es tracta de la Cabra-rata balear Myotragus balearicus (en grec, «cabra-rata de les Balears») és una espècie de la subfamília Caprinae que habitava a les illes de Mallorca i Menorca fins a la seva extinció fa uns 5000 anys. Encara que sempre s’ha descrit com una estranya cabra, les últimes anàlisis genètiques realitzats a la Universitat Pompeu Fabra indiquen que el Myotragus estava més estretament emparentat amb les ovelles. La caça abusiva, el fracàs de la domesticació i la introducció d’altres animals domèstics com a cabres i ovelles (competència i aclarariment de boscos per a la seva alimentació) o cans i porcs que les depredassen serien les causes que van portar probablement a aquesta cabra nana a la seva desaparició.

Científics de la Universitat de les Illes han arribat a la conclusió recentment que un canvi climàtic localitzat en l’àmbit mediterrani va provocar l’inici de la fi, sent l’home del neolític qui donà la punta en els seus últims anys a aquesta curiosa espècie que ve a unir-se al club dels perjudicats per la presència de l’ésser humà.

Després de passar-ho bé en aquest meravellós entorn, comencem la remuntada paral.lels a la gegantesca columna.

Un día ben aprofitat i difícil d’oblidar.

487. Cala’n Feliu i Puig de na Blanca

Publicada en 24 de julio de 2016 de Xisco

Cala'n-Feliu-(150) Data: 23/07/2016

Distància total recorreguda: 12 Km
Temps total, incluides aturades: 7 h.
Circular: Sí
Altitud máxima: 335 m
Altitud mínima: Snm 15 m
Desnivell positiu Acumulat: 552 m
Desnivell negatiu Acumulat; 552 m

487. Cala’n Feliu i Puig de na Blanca.

S’excursió d’avui és típicament platjera. Comencen a l’aparcament de Cala Figuera i retrocedim per la ctra Ma-2210 per agafar el camí que duu a Cala Murta. Passem per davant el campament de Santa Maria de Formentor i seguim en lleuger descens pel camí fins arribar al 2m pontet que pasa per damunt el torrent, just en aquest punt hi ha un pal indicador que diu Cala Murta i al costat neix a la dreta un camí de carro. Agafarem aquets camí de carro, s’indinça a un alzinar, camiarem amb el torrent a la nostra dreta, després trobarem una barena de fusta. Arribarem a un encreuement i agafarem el camñi d’enmig ( esquerra), després passarem per davant una casa amb un safareig o bassa, tot seguit per davat un forn de calç recentment restaurat.

La pista torna mes ampla i sortim de l’alzinar, en lleugera pujada. Les vistes que anem deixant enrrera del Fumat son extraordinàries.

Atravasserm tres torrenteres formigonades, li segueix una barrera amb un botador de fusta a la dreta.

Aviat arribem al cami públic de Cala’n Feliu, amb un pal indicador i un altre mes petit amb una fletxa verda, agafarem esquerra en lleugera pujada. Ers tracta de caminar per un antic i ben conservat camí. Les vistes sobre el Plà de Formentor amb les cases Velles de Formentor son espectaculars. Podem veure de dreta a esquerra, el Cap de Catalunya 298 m, Puig de l’Almangra 328 m, Pernya de la Cova dels Horts 384 m. el Pal 434 m i les Orelles del’Ase 309 m.

Proseguim caminant i passarem pel Coll de Cala’n Feliu, en aquest punt iniciarem la davallada cap a la Cala’n Feliu, però abans anirem al Puig de na Blanca 335 m, així que seguim caminant fins arribar a una plataforma encimentada que suposam es va fer servir per colocar un dipòsit d’aigua pels incendis. Just en aquest punt sortirem del camí direcció SO que en pujada mitjana i seguin les fites ens durà al cim del Puig de na Blanca.

Si abans les vistes eren extraordinàries, des d’aquí dalt son espectaculars. Sobretot les que tenim davall els nostres peus, Cala Pi de la Posada amb l’illa de Formentor, el Racó d’en Rafel Bei, i no diguem de tota la badia de Pollença, Cap Pinar, talaia d’Alcúdia, etc., etc.

Tornem enrere per on em pujat fins al camí, per arribar al Coll de Cala’n Feliu que em passat abans, Comencem el descens per un terreny molt brut de vegetació fins a trobar un caminoi que en tendència cap a l’esquerra ens durà al costat de la torrentera per on seguirem fins al final. Es tracta d’un camí envaït per l’espessa vegetació. Uns cent metres abans d’arribar a la cala el camí ens durà al tàlveg del torrent , per on caminarem fins a arribar a la mar.

L’esforç a valgut la pena, una cala totalment salvatge i només per noltros.

El més dur ens espera a la tornada per pujar fins al coll de Cala’n Feliu. I després pel camí fins als cotxes.

Grup de Muntanyisme

Archivos de Etiquetas: Formentor