Archivos de Etiquetas: muntanyisme

616. Puigs de son Nasi i de s’Alqueria

Publicada en de

Data: 22.12.2018

Circular: No
Temps total empleat: 5,42 h
Recorregut total :  7,61  km
Desnivell positiu: 515 m
Altitud màxima: 609 m

Puig de son Nasi i de s' Alqueria

Puig de son Nasi – Avenc d’en Nasi – Avenc des Coll de son Nasi, Petit – Puig de s’Alqueria.

El topònim de «Son Nassi», que realment s’ha d’escriure «Nasi», correspon al diminutiu d’Ignasi. I qui dóna nom al puig no és altre que Ignasi Garcia, propietari de la possessió de Son Nasi en el segle XVI. Ignasi Garcies va ser un dels capitans que assistiren els sollerics el dia de Sant Ponç de 1561, quan prop de dos mil pirates desembarcaren a Ses Puntes amb la intenció d’envair la vall de Sóller, saquejar-la i fer-se amb un bon botí d’or i esclaus.

Com s’excursió no acaba de ser circular, primer deixarem els cotxes al km 16 de la Ma-11, a la zona reservada vorera de sa carretera. Per després caminar per sa carretera direcció cap a Palma fins al km 14,600, on a la dreta comence un camí asfaltat, es el camí de sa Gubia, que agafem, als 150 m es desvia cap a la dreta, després ve una corba a l’esquerra i una recta que al seu final l’asfalt es transforma en camí de carro.

Després de travessar un portell amb barrera de ferro, el camí descriu un parell de revolts, tot enfilant-se per davall del puig de Son Nasi de 577 m. Es tracta d’un antic camí ben conservat al principi. Passarem per davant una primera barraca o caseta de garriguer, encara ben conservada i que guarda la foganya, estanteries, una escala, olles de fang, plats, etc., davant un forn fet mal bé per la caiguda d’un pi. Continuem caminant i arribem a una segona barraca, aquesta només aguanta les quatre parets i encara.

El camí en mitja/forta pujada avança per dins un comellar rocós, i a poc a poc el camí desapareix per continuar per un tirany, a vegades, poc definit, ens podran ajudar ses fites i els punts vermells.
Arribarem al coll de son Nasi, tancat per una paret de partió, on enmig hi ha un magnífic botador metàl•lic, que no podem evitar utilitzar. Com hem quedat darrere sa paret, és a dir a la part septentrional i hem de pujar al Puig de son Nasi de 577 mque tenim a la dreta, no ens queda més remei que continua (dreta) al costat de sa paret fins el final, on podrem creuar i passar a l’altre costat. Als pots metres ens trobem amb les dues boques de l’Avenc d’en Nasi, que supera sa vintena de metres i els once de planta, amb una amplitud màxima de quatre metres, ocupa una de ses boques una gran figuera. Realment és una sola entrada separada per un pont natural que la separa en dues entrades.

Uns metres més avall i aferrat a sa paret de partió trobem l’altre avenc, el des Coll de Son Nasi, Petit, de 16 metres de desnivell, amb dos pous diferenciats. Topografiat l’Octubre del 2007 es va detectar notable concentració de diòxid de carboni. Cal recordar que un primer nivell de diòxid representa apreciable molèstia respiratòria; el segon, franca dificultat amb primers esbufecs, etc.; el tercer, marejos o intensos batecs taquicàrdics amb eventual aparició de vòmits en algunes persones.

Una vegada visitats els dos avencs, continuem el fort ascens, a vegades ajudats per les mans, fins a assolir la carena final, a prop del cim. Les vistes des de dalt del puig de Son Nasi de 577 m són espectaculars. Al costat de Ponent, la Gúbia o el puig de s’Alqueria de 609 m i les cases de Muntanya, mentre que cap al nord podem veure el puig de Son Poc de 493 m als nostres peus i per darrere el Teix de 1.064 m, la serra d’Alfàbia de 1.067 m i la Comuna de Bunyola, amb el seu Penyal d’Honor de 813 m.

Iniciem el desecns fins el coll de son Nasi. Aquí tenim dues opcions; una primera agafar el tirany que s’inicia a la part Nord que en forta davallada ens enllaça fins al camí de sa Muntanya. Però com volem pujar al cim del Puig de s’Alqueria de 609 m, prenem l’altra opció, que és anar pujant paral•lels a la paret de partió (per la dreta), amb tendència obrir-nos a Nord fins a un pinar, per enllaçar amb el tirany que puja al cim del Puig de s’Alqueria. Arribarem a un botador metàl•lic i continuem fins al cim, coronat amb un punt geodèsic i un ampli mirador i un aixopluc, dedicat a D. Leandro Ximenis, cofundador de la Institució Foment de Turisme.

La tornada la fem pel llarg camí de sa Muntanya fins a arribar a la possessió de s’Alqueria d’Avall i d’aquí a l’aparcament on hem deixat els cotxes, on tanquem la volta d’avui.

Fonts i textes consultats: C.C.M. de J.A. Encinas

veure fotoswikiloc75youtube75

614. Fonts ufanes de s’Alzina i de son Marti

Publicada en de

Data: 15.12.2018

Circular: Si
Temps total empleat: 7,04 h ( incluid aturades)
Recorregut total : 15,500 km
Desnivell positiu: 574 m
Altitud màxima: 466 m

 

 

 

Torre de sa Mola de TuentCova d’en Salvador – Cova dels Cavallers – Fonts ufanes de s’Alzina i de son  Martí.

 

Iniciem la interessant ruta d’avui a la finca de Galatzó, concretament a l’aparcament que hi ha devora les cases de Ca l’Amo en Biel. Una vegada deixat el cotxe retrocedim fins a enllaçar ( esquerra) amb el camí que puja, direcció N, vorera al torrent de sa Mata. Es tracta d’un bell i antic camí que ens durà ràpidament fins al llogaret de Galilea. Continuem, doncs, en lleugera pujada pe raques espectacular indret, una zona plena de forns de calç. A poc a poc anem guanyant altitud. El camí no té pèrdua i és molt evident.

En arribar a dalt de tot, el camí continua i passa per devant un casa recent restaurada. Abans d’entrar girem N (esquerra) cap a sa Rota o sa Roteta, amb la pared a la nostra dreta i a poc a poc ens anem allunyant, passarem per devora dos llargueruts i solitaris pins, perdent una mica d’altitud per anar voltejant l’esperó i anar cercar la seva cara N, creuarem una pared de partió, girem lleugerament dreta per situar nos just d’avall de l’esperó i amb una petita desgrimpada ens situem davant la cova d’en Salvador. A l’Època talaiòtica i època romana es tenen poques dades, però segons sa comenta es varen trobar, en una de les sales, enterraments d’inhumació i restes ceràmics talaiòtics i romans.  Aquesta cova és ja citada per en L.S. de Austria (1869/91) i a vegades referenciada com a cova d’en Sabater. Presenta un desnivell de 15 m, el diàmetre virtual en planta és de 34 m.

Una vegada visitada i explorada, retrocedim fins situar-nos novament davant les cases de recent restauració, continuem pel camí, que ara està formigonat i ens conduirà fins a la ctra, Ma-1032. Caminem uns 500 m per l’asfalt fins a arribar a Galilea, continuem uns 50 m fins a arribar al carrer de sa Roteta ( dreta) que agafem en lleugera davallada fins a arribar davant ses cases de Can Carles, assenyalades amb el número 1 de carrer. Aquí hem d’estar molt atents, perquè a la seva esquerra s’inicia en davallada l’estret i antic camí des Rafal que ens acostarà al pou des Rafal. Continuem (dreta) caminant pel camí des Rafal, ara asfaltat, i quan arribam enfront del número 16, sortim del camí (esquerra) i agafem el carrer Costa d’en Mandons en davallada. Continuarem fins a arribar a una casa en una corba i tot duna ens sortim per un antic i estret camí empedrat i que ja no deixarem. Aquest antiquíssim i preciós camí empedrat davalla fins al comellar ombrívol, per on passa el torrent des Grau.

Continuarem davallant fins a arribar a uns murs de pedra que pareixen de contenció, Idò en aquest precís punt, ens desviarem ( dreta) per anar fins a sa cova des Cavallers. “ L.S. de Austria cita la caverna en “Die Balearen… (1869/91)” la cova, encara que només té una sala, està dividida en una part baixa i una altra alta, en total té 30 m de llarg per 31,2 d’ampla i 2,3 d’altària mitjana.

Una vegada visitada sa cova, retrocedim i davallem fins a arribar al punt on hi ha els murs de contenció. Travessem la pared de pedra i continuem per una zona plana amb el torrent des Grau a la nostra esquerra. Hem entrat al terme de Calvià. En duu un centenar de metres escoltem renou d’aigua, rar perquè el torrent davalla eixut, ens acostem i ¡! Sorpresa! la font ufana està activa amb un cabdal important. Aquesta forma part de les fonts ufanes de son  Marti, aquesta, concretament anomanada font ufana de s’Alzina, que brolla a uns 300 metres al nord de sa font Ufana de Son Martí però al vessant contrari, o sia a l’esquerra des torrent. Dit broll surt per un forat d’uns 0,30 x 0,30 metres irregular situat a uns 8 metres de sa vorera des torrent; un xaragall fa arribar s’aigua fins ell en el lloc on hi ha un pou natural amb una secció d’uns 1,30 x 0,80 metres i uns 2 de fondària.

Un increïble espectable ens fa aturar una bona estona.

Continuem pel tirany amb el torrent a la nostra esquerra i al cap d’uns 300 metres arribem a la segona font ufana de Son Martí, també molt activa, que alimenten el torrent que baixa alegre.
“A uns 1.200 metres cap a llevant de ses cases de Son Martí  i al costat dret des torrent homònim brolla aquesta ufana.

Actualment una canonada de plàstic du s’aigua directa des broll a es safareig de vora ses cases on s’empra per regar i altres consums però antigament hi havia un conjunt hídric un poquet més complet.
Així ses coses, hem pogut observar una antiga canal de pedra que a uns 350 metres des broll creua es torrent per passar al costat esquerre on als 290 metres alimentava un gran safareig (28 x 6 x 1,70 metres exteriors) destinat a emmagatzemar aigua per moure és mecanisme d’un molí fariner. Es sobrant d’aigua des molí anava de cap al torrent a uns 12 metres de sa façana.

Des de s’esmentat safareig sortia una canal de pedra que a uns 270 metres torna a creuar es torrent per tal de tornar-se situar a l’inicial costat dret des torrent per arribar al cap de circular per una canal (0,30 x 0,30 m.) uns 105 metres fins a dipositar-la dins el segon safareig (13 x 5,5 x 1,60 m.) i per acabar anant per una canal aferrada a un marge fins a ses cases de Son Martí a uns 220 metres on alimenta uns abeuradors i pasteres.”

Continuem caminant i arribem a un primer camp llaurat recentment, per a després a un segon camp, amb marges a la dreta. Al final d’aquest camp sortim per la dreta i entrem dins sa garriga, localitzem una torrentera (esquerra) i iniciem l’ascens per la part esquerra de dita torrentera, per després anar a cercar un antiquíssim camí, utilitzat pels forners de calç, on podrem veure les restes d’un cotxe que no sé com a pogut arribar fins aquí,  aviat arribem a la Ctra. Ma-1032 ( km 4,5)

Arribat a la ctra. continuem per ella (dreta) fins a arribar a una corba, amb unes grans roques que impedeixen aparcar els cotxes. Aquí s’inicia un comellar amb restes d’un altre antic camí que puja en ziga-zaga fins al N des pla dels Pins, ja en terres de Galatzó. Continuarem per aquest evident camí fins a davallar a la coma i enllaçar amb el camí de pujada que hem fet el matí. Ara  només ens queda continuar fins a arribar al final, on tenim el cotxe.

 

Fonts i textes: Fonts de la Serra de Tramuntana i  C.C.M. de J.A. Encinas

veure fotoswikiloc75

612. Pas de sa Romana

Publicada en de

Data: 1.12.2018

Circular: Si
Temps total empleat: 5,40 h
Recorregut total : 6,55 km
Desnivell positiu: 613 m
Altitud màxima: 1.071 m

 

 

 

 

 

 

Pas de sa Romana – Pas de na Perota – Morro de Cúber – Coll de sa Coma dets Ases – Puig de sa Font i la seva cara N

 

El lloc que hem triat avui constitueix un bon exemple d’aquesta pràctica i tenim la sort de comptar amb el relat del pastor de l’anegada finca de Cúber. Els costers del morro de Cúber es desplomen abruptament damunt el torrent d’Almadrà convertint-se en una barrera natural. Però a la cresta sobre el pas de sa Foradada hi ha un punt feble, superat el qual els animals es dispersaven pels amples costers que condueixen a la coma des Ases, ja dins es Tossals Verds. Per aquest motiu un dia els pagesos decidiren que era qüestió de barrar aquest pas. Però deixem que sigui el mateix pastor que ens expliqui les dificultats que trobaren:

…era penya i ses barres de fusta no s’hi podien clavar. Varen haver de fer forats a punta de manuella per clavar-hi ferros i a una romana vella la hi posaren i d’aquí ve es nom de pas de sa Romana.

Amb aquesta descripció de «toponímia de Mallorca» comencem la nostra ruta d’avui.

Iniciem la caminada des de l’entrada a l’embassament de Cúber, direcció cap Almadrà. Anam vorejant l’embassament amb el Morro i els cingles de na Perota a la nostra esquerra. Poc abans d’arribar a la presa prenem SE (esquerra), direcció cap Almadrà.

Abans de traspassar el calladet rocós observem una ampla canal que en forta pujada nord-est amb una alzina i una gran heura als penya-segats del Morro, per on hem de seguir, fins arriba a un petit marget de pedra. Just aquí farem un canvi de sentit cap al Sud, vorejant el penya-segat i per damunt la gran timba al torrent d’Almadrà, podrem veure alguna fletxeta vermella que seguirem, a poc a poc anirem girant E, fins a arribar al pas de sa Romana i que he descrit a l’encapçalament, estam a 780 m.

Continuarem ajudats de les mans que a poc a poc ens farà perda altitud per arribar a una ampla rosseguera, que creuarem i tot seguit iniciarem un fort ascens. Les fites ens ajudaran a orientar-nos. Ara estam en un territori molt rocós i de difícil avanç.

Aviat anirem deixant a la nostra esquena el torrent d’Almadrà, la serra d’Amos i el puig de sa Torreta, i ens trobarem a la nostra dreta la coma dels Ases, grimpa que et grimpa anem a situar-nos al capdamunt de la serralada. Una vegada a dalt podem gaudir dels dos vessants, el de la coma dels Ases i la vall de Cúber a la nostra esquerra.

Continuarem crestejant, passarem pel pas de na Perota, ho reconeixem perqué té una paret de pedra de part a part. Aquest pas ens serviria per descendir i arribar al camí asfaltat de Cúber, però el nostre objectiu es fer tota la serralada de Sud a Nord, pel que continuem fins fer el cim del morro de Cúber de 951 m. Continuem fins al cap caramull del segon cim de 966 m.
Ara ver una llarga davallada fins al coll dels Ases a 903 m. En arribar al coll passem a l’altre costat ( esquerra) de la paret i continuem Nord, als pocs metres arribem a un gran crull, ens fiquen a dins i continuem fins a la sortida que acaba amb un tancat de pedra que superem, Tornem a estar a la part NW de coma dels Ases.

Ens dirigim a una paret de pedra on al seu final (dreta) podrem iniciar l’ascens pel vessant W al puig de sa Font de 1.071 m on feim cim.
El descens del puig de sa Font ho feim pel vessant E fins al coll N de la coma dels Ases. En arribar al coll continuem, sense guanyar ni perdre altitud, per damunt els penya-segats, traspassarem una paret de pedra, i continuem fins a arribar on el terreny descendeix suaument girant N ( esquerra), amb el morro d’Almallutx a s’enfront nostra, i acabant fent un gir de 180° per situar-nos just davall del penya-segat, el mateix pel que fa a uns minuts anàvem per dalt.

Ara es tracta de continuar caminant aferrats a la paret fins a Arribar a un pas tancat amb una paret de pedra ( pas de sa paret de pedra?), continuem direcció SE, passarem per un caos de roques i per devora una creu metàl•lica. Continuem fins a arribar a la mateixa paret de pedra del principi quan començàvem a pujar al puig de sa Font.
Ara es tracta d’arribar al coll de sa Coma dels Ases i iniciar el descens cap a la font des Noguer, on tenim els cotxes. Donant així per acabada aquesta espectacular ruta.

veure fotoswikiloc75

611. Forat de ses Moles – L’Ull de Déu – Pas des Puig – Puig Caragoler de Femenia – coveta des Rovell

Publicada en de

Data: 24.11.2018

Circular: Si
Temps total empleat:
Recorregut total : 8,35 km
Desnivell positiu: 587 m
Altitud màxima: 921 m

 

 

 

Forat de ses Moles ó L’Ull de Déu ó cova de ses Ortigues  – cova de s’Ombra – pas des Puig – puig Caragoler de Femenia – Coveta des Rovell

 

Iniciem la ruta d’avui al kilòmetre 14,20 de la carretera Ma-10,concretament a l’entrada de les finques de Femenia Nou i Femenia Vell.

Feim ús del botador que hi ha a l’esquerra del portell i comencem a caminar per l’ampla pista. Després d’unes corbes passem per davant una gran bassa (dreta), després arribem a una amplia corba que gira dreta, doncs idò ens hem de fixar perquè de tornada sortirem per aquest punt, és fàcil de veure perquè té unes grans figueres.

Continuem caminant per la pista, travessem una barrereta, també amb botador de fusta, tot seguit passem per davant de la font de Femenia ( 541 m). Abans d’arribar a les cases de Femenia Vell, sortirem de la pista ( esquerra) per una àmplia drecera surtin després al mateix camí, però uns revolts més a munt. Més endavant passarem una barrera metàl•lica i continuem per aquest fantàstic camí que arriba al pla de s’Argilota que després enllaça de davallada amb l’antiquíssim camí empedrat de ses Voltetes de ses Marsesques, bé però això és una altra història. Tornem a lo nostro i seguim per la pista que passa per davant la font d’en Quelota (618 m),

Després d’una pujada mitjana assolim el coll Ciuró (677 m), enmig del puig de ses Moles (730 m) ( dreta) i el macís del puig Caragoler de Femenia (921 m) ( esquerra). Feim una aturadeta per contemplar la panoràmica que se’ns obri diferent i espectacular. Apareix un primer replà per on el camí continua ( que no agafem) direcció al pla de l’Argilota.

Noltros sortim del camí ( dreta) i ens enfilem pel coster esquerre de ses Moles seguint un tirany poc definit direcció N.

A lo lluny veim un petit colledet ( 709 m), fitat i amb una barra de ferro i a ell ens dirigim. Prosseguim encara per coster de ses Moles en lleugera davallada per un ampli comellar. Passarem per una dolina, on enmig hi ha un avenc – engollidor del que desconeixem el seu nom.

Prosseguim en la mateixa direcció just davall el penya-segat de ses Moles i arribem ( dreta) a la petita cova de s’Ombra, encara que la vista se’ns va cap a l’impressionant Forat del Puig de ses Moles ó Ull de Déu ó també cova de ses Ortigues, un espectacular túnel de 11,6 m de llarg per 5 m d’amplària i 3 m d’altitud.

En aquest lloc val la pena aturar-s’hi una bona estona per gaudir tant de les vistes properes com de les llunyanes d’aquesta meravellós territori nord.

En acabar de contemplar el paisatge, tornem enrere fins el coll Ciuró i continuem un centenar de metres direcció al pla de s’Argilota. En arribarar una corba on la roca del sol és totalment plana, deixam el camí per l’esquerra i enfilem amb pujada forta pel coster del Puig. Es tracta de localitzar un pas ( 752 m) per situar-nos a un petit altiplà o àmplia cornisa, per on continuarem esquerra, passarem per un petit caos de roques i continuem uns metres fins a arribar al pas des Puig ( 755 m) que superem amb una grimpada aprofitant uns «escalons» tallats a la roca i amb les preses per les mans. No s’ha de badar perquè una llegiscada en aquesta roca humida suposaria una caiguda segura. Superat el pas sense problemes continuem direcció SE. cap al cim, passant per l’avenc Femenia (830 m), de -120 m de fondària i una boca de 20 m de diàmetre.

En pocs minuts assolim el cim del Puig Caragoler de Femenia (922 m) des d’on podem gaudir d’aquest esplèndid dia a dalt d’una de les muntanyes més ben situades per admirar tota la costa Nord de l’illa.

En aver acabat iniciem el descens direcció a la Tossa de ses Banyes ( format per dos monticles idèntics) i abans d’arribar-hi girem E per anar a cercar una gran coma encapsada per una tanca de pared seca situada al pla des Cocó. Iniciem aquest fort descens, primer per terreny pedregós fins arribar a la Coveta des Rovell, una petita cova però carregada d’història, sobretot per la troballa de tres grans claus sarraïnes. Continuem el descens ara ja per terreny carritxer molt incòmode, deixant a la nostra esquerra el Puxet Rodò, amb curiosa forma vist des de dalt de cap d’elefant amb la seva trompa. Continuem davallant per arribar a un pinar, i per un portellet de pedra arribem a una marjades amb ametllers i figueres. Ara ja només queda arribar al camí de Femenia en el punt esmentat al començament de la descripció, acabant als cotxes.

veure fotoswikiloc75

609. Serra sos Sastres – Puig des Racó i Puig Negre

Publicada en de

Data: 17.11.2018

Circular: Si
Temps total empleat: 4’03 h.
Recorregut total : 4,96 km
Desnivell positiu: 299 m
Altitud màxima: 368 m

 

 

 

Torre de sa Mola de TuentSerra sos Sastres

 

Avui ens hem sortit de la nostra zona de confort que és la Serra de Tramuntana i ens hem traslladat a l’altra punta de Mallorca, a la Península des Llevant, per fer la Serra de sos Sastres, concretament on comença l’etapa núm. 1 del GR-222, la que va des Coll des Racó a Cala Estreta. Des del Coll des Racó l’itinerari s’endinsa en la finca pública de Sa Duia-És Racó seguint el curs del torrent de Ses Voltes, i que posteriorment desemboca en l’arenal de Cala Coca que dóna pas al litoral d’Artà, un dels quals es conserven en millor estat a l’illa.

«Alguns topònims duen com a determinant la paraula reial. Trobam així la síquia Reial, la camada Reial o el camí Reial. Llegim al llibre En defensa dels camins públics que els camins reials eren els de competència del rei. La procuració reial era la institució encarregada de gestionar el patrimoni del rei i per tant també dirimia els conflictes que succeïen en aquests camins, ja fos algun delicte que s’hi hagués comès o els pleits sorgits entre veïns dels camins.

Amb el temps aquests camins donaren lloc a la xarxa de camins veïnals i alguns es convertiren en carreteres. És rar que hagin mantengut la denominació i només coneixem casos a Algaida, Felanitx i Capdepera.

En aquest darrer municipi el nom designa un camí que fins i tot podria esser anterior a la fundació del poble, ocorreguda l’any 1300, i que comunicava les possessions -antigues alqueries- del nord del terme. El camí es bifurca de la carretera que ve d’Artà a l’altura de Sos Sastres (actual Golf de Capdepera) i continua per ses Set Cases i Son Guiscafrè. En aquest punt travessa un torrentó i segueix per Cutrí, Lloveta, Son Terrassa, Son Barbassa i sa Mesquida. Al mapa del cardenal Despuig podem observar com el camí finalitzava a la talaia de Son Jaumell, i potser ja ho feia abans de la conquesta cristiana.

Malgrat el seu innegable caràcter públic aquest camí ha estat privatitzat en una part important del seu traçat. Així dels sis quilòmetres que hi ha entre la carretera Ma-15 i la carretera de Cala Mesquida tan sols tres quilòmetres mantenen el seu ús públic. Es tracta de trams que connecten amb els camins que provenen del poble de Capdepera havent perdut la seva continuïtat original.

Però alguns dels trams abandonats mantenen el seu traçat i fins i tot les parets mitgeres fent d’aquest camí un bon candidat per a la recuperació del seu ús públic. Només cal que l’Ajuntament de Capdepera s’animi a iniciar el procés per recuperar el seu antic camí Reial.»
Casi res
Fonts: Toponímia de Mallorca
Llibre del Consell de Mallorca; «En defensa dels camins públics»

La serra de sos Sastres rep el nom de l’antiga possessió de sos Sastres. El primer que ens crida l’atenció és «sos», poc utilitzat. Es tracta de l’article determinat masculí i plural usat en el parlar salat exclusivament darrere la preposició amb. Exemple: Van anar-hi amb sos cotxes. També Adjectiu sos m. pl. forma plural de son el que intuïm que eren un grapat de cases les que formaven dita possessió ( ses cases de sos Sastres).

SOS SASTRES.– És molt habitual al territori mallorquí que s’hi hagin construït possessions de fora vila sobre talaiots, molts d’ells coberts per la vegetació. Una murada ciclòpia, típicament ovalada, del poblat de Sos Sastres de Capdepera, fou impunement destrossada en uns 20 metres. Hi va haver gent que digué que, per poder construir el camp de golf allà existent, les màquines excavadores varen arrasar l’indret i desaparegueren 60 metres quadrats d’habitacles. ¡! Pareix que tot ha estat permès a Mallorca!! i així ens va.

Canviem de tema; millor una llegenda de gegants o ciclops: » Podria ser cert que els ciclops, que fa tantíssims d’anys solcaven les nostres muntanyes, haguessin estat els autors d’aquelles murades de Sos Sastres. Diuen que el claper, devora el golf de Canyamel — per què serà que els dos camps de Capdepera dedicats a aquest esport tenen un talaiot ael seu costat? –, rep la denominació de «Claper d’es Gegant» perquè es veu que per allà, a aquelles navetes, hi solien romandre aquests personatges, de caire mitològic, de temperament horrible i funest.

Segons els entesos, tant el ciclops com els gegants eren bons artesans i formidables constructors, forts, caparruts i d’emocions brusques – devien ser molt «brusquers» – i, expliquen els experts en la matèria, que eren aquells desproporcionats homenots els que construïen les murades i les fortificacions, la qual cosa explicaria el dit més amunt sobre Sos Sastres, de la mateixa manera que la renouadissa dels volcans i els terratrèmols, que podria ser deguda a les mogudes de les operacions d’aquests gegants.

Els estudiosos no han pogut assegurar si és possible que hagin existit ciclops o gegants «gabellins», tota vegada que als voltants d’es Claper d’es Gegant es troba una gran profusió de garballó, molt antic, productor de la palma amb la qual, des de sempre, s’ha elaborat la llata, tan pròpia d’aquesta contrada del llevant mallorquí, a la qual, també, aquesta viatgera, trescadora, pertany amb residència a Porto Cristo, malgrat passar molt de temps per Canyamel.»
Font: Ckapers: Gegants o Ciclops? Joana Gomila , «Trescadora»

RUTA:

Bé i dò ara que ja sabem on som i coneixem un poc més dit lloc, iniciem la ruta d’avui: El recorregut comença en el Coll des Racó, en el portell que dóna pas a la finca pública de Sa Duaia-És Racó, situat en el costat sud de la carretera que enllaça Artà amb Cala Coca. En el portell superior senyalitzat amb un cartell de «Mont Públic», s’inicia un camí que en mitja/forta pujada ens duu al cim de major elevació de la serra sos Sastres, el Puig des Racó de 386 m, per a després crestejar de sud-oest a nord-est fins al Puig Negre de 232 m.
En el cim des Puig des Racó hi ha una caseta destinada a la vigilància de focs forestals, anomada «es Racó».

Continuem per la carena que ens condueix en davallada fins al coll de ses Buines, el coneixerem perquè té un botador enmig, que salva el tancat de fil ferro inacabat i sense sentit. Aquesta serra limita els municipis de Capdepera i Artà, així que anem a vegades amb una cama dins Capdepera i Amb l’altre dins Artà.

Continuem la pujada pel coster de la dreta d’aquestes roques blanques fins a arribar al Puig de na Poloni de 363 m i assolir el seu cim. La següent elevació és la de n’Anguillonat de 316 m. Indret on hem pogut veure dos exemplars de serp de ferradura, de bona mida, un animal invasor i que cal erradicar com sigui.

Ara ve el tram més «complicat» pel seu terreny càrstic. Però només són uns metres.

Prosseguim i arribem a l’elevació de 353 m conegut com a Muntanya de Can Mir o Puig de ses Fites. Aquí i com a curiositat podem veure a les roques uns grans o bonys  de color marró que semblen petites «cagarades».

Proseguim  en davallada i arriben al coll de Sant Joan ( 251 m), per tornar a pujar fins al puig de n’Avenc de 296 m. Tornam a davallar fins al Coll de Castellàs ( 166 m), per finalment pujar al Puig Negre de 232 m, on aprofitem per contemplar les meravellosa vistes sobre la platja de sa Mesquida, sa Talaia de Sant Jaumell, Cala Ratjada i Capdepera i el seu far. També veim com una tempesta que està descarregant per damunt aquesta zona s’està apropant cap a noltros. No perdem temps i iniciem el descens direcció NW des del mateix cim, per una canal plena de carritxeres i arboceres. L’aigua ja ens ha arribat, continuem fins a arribar a un camí que és diu Bosque Red Elèctrica (?), tot seguit arribem a una cruïlla i agafem ( esquerra) el GR-222. Passem per un forn de calç acabat de restaurar. No ens podem aturar perquè segueix ploguen, continuem fins arribar a una altra cruïlla de camins i tornam a agafar esquerra per un portell amb barrera, Segueix ploguen, i el camí pareix una torrentera. Després d’uns minuts arribem a la barrera des coll des Racó, al punt de partida.

Ara, a fer uns piscolabis ( xandis, coca de trempó, cafetet, herbes…) a un bar d’Artà, des d’on veim ploure a les totes. Al cap d’hora i mitja afluixa de ploura i aprofitem per agafar el cotxe i tornar cap a Palma.

 

veure fotoswikiloc75

607. Torrent de Solleric -sector superior-

Publicada en de

Data: 10.11.2018

Circular: Si
Temps total empleat:
Recorregut total :
Desnivell positiu:
Altitud màxima: 516 m
Salt més alt: 20 m
Cordes utilitzades: 2 x 20 m

 

 

 

 

TORRENT DE SOLLERIC – Sector superior-

 

Avui ens hem juntat amb els nostres amics, Jaume, Toni,  i Tomeu i hem compartir aquest dia torrenter.

Després de les darreres pluges intenses  del darrers dies i sobre tot de la nit anterior ens dirigim al torrent de Coanegra, en arribar veim que el cabdal es alt/molt alt i baixa amb molta força, així que decidim canviar-lo pel torrent de Solleric, que també baixa molt crescut i en molta força, però es més curt i menys encaixonat.

Ens situem amb els cotxes al km 13 de la ctra de Alaró/Orient, on al costat de l’entrada a la finca hi ha lloc per aparcar dos cotxes. A l’altra part de la ctra, hi ha un botador metàl•lic que dóna accés a un tirany que transita en lleugera davallara i paral•lel al torrent Pregón, fins a arribar al seu tàlveg. El travessam i caminem en lleugera pujada i paral•lels al torrent que ara tenim a la dreta.

Anem avançant NE fins a trobar un antic camí que ens durà a un camp de marjades i a una caseta. Continuem davallant fins a trobar-nos amb el torrent Solleric. Quan tenim als nostres peus, iniciem la pujada pel seu costat esquerre fins a trobar un magnífic camí empedrat, que comunica les finques de Solleric i de Comasema, que transita per la zona anomenada es Barranc. La pujada per aquest camí és mitja-forta, passarem per davant unes coves ó balmes, la primera d’elles la cova de s’Esquerd d’unas quince metres de llar, després trobare,m la cova de s’Esquinç d’una decena de emtres  de fons  i d’uns 8 metrres d’ample, i finalment per la darrera cova s’Estage d’en Tomeu, mideix set metres de fons per dos metrres d¡amplària i tres i mig d’alçada, entrant a l’esquerra hi ha una epigrafía amb caràcters ben cuidats de pintura negre i perfectament legibles; «Bartolomé 1904», i d’aquí el seu nom.  S’eguidament travessarem una barrera metàl•lica. Continuem pel camí i quan anem arribant a la part més alta passarem una altra barrera metàl•lica i un coll de tords. Continuem en lleuger descens per anar a cercar el tàlveg del torrent a una zona més planera. Ens posem els neoprens i a l’aigua s’ha dit.

La capçalera del torrent es troba a una cota de 516 m en el coll que separa la Mola de son Monserrat i la serra d’Amós, Ja en el tàlveg trobem el primer salt, amb placa a la dreta, de 12 m. més altres 3 m desgrimpables per l’esquerra, després de caminar uns 200 m. ens troben el segon salt de 10 m. equipat amb dues plaques. Després vé el salt més alt que fa 20 m, li deim el salt de sa Cova perquè té a 4 m de l’inici una cova de grans dimensions formada pel taponament d’una gran roca, Seguidament ve un altre salt important de 15 m. també equipat amb dues plaques. La resta de salts que queden abans d’arribar al pla de Solleric són tots desgrimpables.

En aquesta ocasió  feim el tram nés vertical situar mal sector superior i deixam els sectors intermig i el final de menys interés esportiu, pel que sortim del tàlveg.

 

veure fotosyoutube75youtube75

703. Torrent de na Mora

Publicada en de

Circular: No
Temps total empleat: 5 h.
Recorregut total del torrent: 1.500 m
Desnivell Positiu: 150 m
Salt mes alt: 12 m.

Torrent de na Mora, remontat.

Avui tornem a aquest clàssic amb capdal aceptable, i que remontarem la segona part, la que va de la mar fins a cala Ferrera.

Iniciem dons la ruta  des de el mirador de ses Barques, agafem el camí de Bàlitx d’ Avall fins arribar as ses cases.

Per no ser repetitiu no  descriuré el torrent perquè es arxi-conegut, i a més ja ho he fet en anteriors ocasions.

Només destacaré que la primera part és més paisagistíca que la segona que és més esportiva i on trobem els salts més interesants amb un tobogàn que marca la major altura amb 12 m. No ens obliden de la part més conegunda » La Fosqueta», amb la seva aigua gelada.

A la tornada  i una vegada remontat la segona part fins Cala Ferrera, iniciem la pujada fins el coll de Cala Ferrera amb el seu característic Cavall Bernat. Continuar pel camí de s’Illeta fins al port de Sòller, on a l’inici em deixat un dels cotxes.

veure fotoswikiloc75

602. El Pal

Publicada en de

 

Circular; Si
Distància total recorreguda:
Temps total de l’actividat:
Desnivell Positiu:
Desnivell Negatiu:
Altitut máxima; 426 m

 

 

El Pal (426 m)

 

«La muntanya del Pal apareix coronada per dos caps, separats per un petit pla i presenta a la seva cara nord un dels més apassionants penyassagats de quants es coneixem. El nostre pas d’ascensió ens situa prop de la primera testa de El Pal, de 426 m.
Arribem, tot seguit, al cim principal, de 473 m de cota, transitant per un erosionat roquedal.

L’ ascensió des del Coll de ses Fontanelles dura uns 45`. Al costat de la fita geodèsica de la cúspide ens concedim un temps de repòs mentre l’ànima es delecta de l’incomparable entorn. Flueixen amb naturalitat a la nostra memeoria fragamentos del poema del Mossèn Costa. Damunt l’altura:

“les roques mig trabucades
Damunt la mes sense fons
On sols passen els ventades
Les boires i el voltors…”

Reprenem la nostra ruta, amb orientació Est, encaminats fins una elevació secundària d’uns 417 m. Tancant l’estreta cresta, apareix un mur ciclóped, d’índole similar a altres construccions prehistòriques defensives, que protegeix el costat més accessible de El Pal. Observant les característiques d’aquesta muntanya podem aventurar que, en el passat, fora el cim sagrat de Formentor, La localització en el vessant proper a la Cova dels Morts, que va servir de necròpoli al poblat de construccions naviformes existents en aquell mateix vessant i amb posterioritat va exercir de forn crematori d’època talaiótica. En la cova es van trobar restes humanes, ceràmics i armes. Situada sota una penya dona a una senda que condueix al proper conjunt de cinc coves més, la cova de la Quimera, cova de la Calda, cova de l’Energumen, cova Lletja, i la cova Celada.

Acostats al penya-segat, caminem cap a un pla, proper a aquesta cavitat. En la vora del penyassegat localitzem El Forat, un espectacular desplom que mostra l’abisme sobre el mar. Ens aproximem, amb molta cura, a la vora del buit per admirar retrospectivament la cara septentrional de El pal i El Colomer, que al contrallum de la tardor del día  converteix en imatge gairebé irreal.»

Fonts: Corpus Cavernario Mayoricense, de J.A. Encinas
Marinas de Tramuntana, de Joan Sastre i Vicenç Sastre.

 

 

veure fotos

601. Puig de Ca

Publicada en de

 

Circular; Sí
Distància total recorreguda: 16,55 km
Temps total de l’actividat: 6,39 h
Desnivell Positiu: 844 m
Desnivell Negatiu: 844 m
Altitut máxima; 868 m

 

 

 

 

 

Torre de sa Mola de TuentPuig de Ca.

 

Ens situem a l’Esglèssia de Sant Miquel ( Campanet), del segle XIII, una de las més antigues de Mallorca, fundada després de la conquesta del Rei Jaume I, vora l’accés a les famoses Fonts Ufanes, que per cert, avui brollavem a les totes.

En cotxe prenem el camí asfaltat de na Pontons cap a la possessió del Fangar, amb el torrent de Sant Miquel a la nostra esquerra, avui carregat d’aigua debut a les fortíssimes pluges del dia abans i que inundaran tots aquests terrenys, quedant encara marques visibles del nivell assolit. En arribar a les cases del Fangar ( dreta) girem esquerra per un camí de terra. Continuem fins a arribar al torrent, ara de Massana, enfront un pont de pedra per salvar el tàlveg i que duu a les cases de Biniatró i ses de Son Monjo, noltros continuem dreta, deixant el torrent a la nostra esquerra, el camí està molt espanyat per les torrentades d’aquests dies, continuem a poc a poc fins a arribar a un pont, el travessem i girem dreta deixant a l’esquerra el desviament a les cases de son Embaraç i el torrent, fins a arribar a unes barreres metàl•liques que tanca’n el pas, on a una explanada podem deixar el cotxe.

Travessem dites barreres i agafem la pista que duu a Miner Petit, Miner Gran, La Mola i Fartàritx des Racó. Es tracta d’una pista molt llarga, a vegades asfaltada, a vegades formigonada. Passem per davant les cases de Minet Petit, guardats amb uns cans terrorífics i agressius, passem aviat….

El proper objectiu és el coll de Miner, on hi estan fent feines de manteniment del camí. El camí que baixa a Fartàritx des Racó està tancat amb una impressionant barrera metàl•lica, això sí, té magnífic botador a l’esquerra, a l’altre costat té una càmera de vigilància… amén dels rètols… Recordem que estem a un camí que és de domini privat  i l`us  de caràcter públic.

Noltros ara, abandonem el coll de Miner direcció SW ( esquerra) per anar agafant la cresta dels penya-segats fins assolir el cim del Puig de Ca ( 876 m), s’ha fet les 12,30 h. Aprofitem per menjar, descansar i sobretot gaudir de l’espectacle muntanyer.

En acabar, iniciem el descens sense perdre orientació, és a dir SW, per anar a enmig de les dues cotes més altes, i cercar un dels dos passos ( pas d’en Agustí o de ses Perdius)* concretament el més allunyat de la immensa paret de l’esquerra ( pas a), l’altre pas està just davall d’aquesta gran paret ( pas b)*. El pas que agafem va d’esquerra a dreta i salva un petit escaló, que en un norrés ens deixa a la pala de càrritx. A s’enfront veim un tancat de reixa, cap ell ens em de dirigir per passar a l’altre coster, que ens situarà a una pista que va i ve del coll de Fartàritx (dreta) i la vall d’Alcanella (esquerra), entre altres.

Noltros agafem esquerra, la pista aviat es converteix en una pista formigonada i en total degradació. Continuem descendint fins a arribar al Clot d’Arena, on trobarem un encreuament de camins, el de la dreta duu a la vall d’Alcanella, noltros continuem pel de l’esquerra, a la nostra esquera podem veure les cases de Miner Gran. Passarem per una barrera i tot seguit per un pont, que avui fa la seva funció per la quantitat d’aigua que baixa per la torrentera. Passarem per vora unes extraordinàries formacions cárstiques, anomenades monges, de formes espectaculars.
Continuarem fins a arribar a la zona anomenada Es Gravet on enllaçam amb la mateixa pista que hem fet de pujada, tancant així el cercle a la mola del Puig de Ca.

Ara es tracta de continuar descendint per aquesta llarga pista desfent les passes fetes a l’inici, fins arribar al cotxe.

Finca pública de Míner Gran

«Limita, al nord, amb els predis de Muntanya, Fartàritx i amb remanent de Míner Gran. A l`est, al municipi de Pollença, limita per una part amb una porció segregada (i adjudicada a Joan Perelló), denominada Míner Gran d`Enmig i per una altra amb la finca Míner Petit; al sud, amb Alcanella i Alcanelleta i pel torrent de Sa Mina amb Biniatró, i a l`oest amb la finca pública de Binifaldó.

L`Institut Nacional de Conservació de la Natura (ICONA) adquireix, l`1 de juny de 1984, la finca d`unes 535 ha segregada de l‟antiga possessió de muntanya anomenada Míner Gran. Aquest predi fou segregat pels seus propietaris, els germans Pons Perelló l‟any 1978, dividint-se en Míner Gran (l`actual MUP núm.15, per Bartolomé Pons Perelló) i Míner Gran d‟Enmig (per Joan Pons Perelló). La part pertanyent a Bartolomé Pons fou cedida, baix unes circumstàncies de pagament i cessió que no es corresponen al típic contracte de compra-venta, a José Vicens Mateu, darrer propietari de la finca abans de l‟adquisició per part de l`administració (per l`import de poc més de 23 milions de pessetes). Es va declarar mont d‟utilitat pública el 8 de desembre de 1983 (BOB 18.314) i es va inscriure amb el número 15 en el Catàleg de Monts d`Utilitat Pública de les Balears.

L`any 1984, la finca de Míner Gran, amb la qualificació jurídica de domini públic, es va transferir des de l‟Estat/ICONA a la comunitat autònoma de les Illes Balears, mitjançant el Reial Decret 1678/1984, d‟1 d`agost, de traspàs de funcions i serveis de l`Estat a la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de conservació de la natura. La finca actualment està adscrita a la Conselleria de Medi Ambient, a la que correspon la seva gestió i administració. Es troba inscrita al Registre de la Propietat d`Inca 2, Secció Escorca, Tomo 2609, Llibre 10, Full 142, Finca núm. 388, Inscripció 4ª. Quant a les servituds, la finca pública es beneficia del dret de pas per a vehicles autoritzats per la pista forestal de Míner Petit, al llarg d`un camí que comença a la carretera rural que parteix de l`Oratori de Sant Miquel (Campanet) cap a la possessió del Fangar, tot travessant portells amb pany de les finques privades com la de Son Monjo i Míner Petit (hi ha dret de pas, però no apareix inscrita a les fitxes jurídiques de la finca pública però si a l`escriptura de divisió de la finca Míner Gran) i Míner Gran d`Enmig . El 24 d‟abril de 2001, Míner Gran va ser declarada Refugi de Caça, resolució publicada al BOIB Núm.49 de 24/04/2001. La finca pública, forma part de la proposta de lloc d‟interès comunitari (LIC) com a l‟àrea anomenada “Cimals de la Serra” a la Xarxa Europea Natura 2000 d‟acord amb la Directiva d‟hàbitats 92/43/CEE. També es tracta d‟un àrea d‟especial protecció de les aus (ZEPA) d‟acord amb la Directiva 79/409/CEE.»

(*) El pas aquí descrit com a pas «b» correspon al pas de n’Agustí o de ses Perdius.

veure fotoswikiloc75

591. Torrent des Ratjoli

Publicada en de

Data: 08.09.2018

Circular; Sí
Temps total: 5 h (inclós bany, etc…)
Desnivell: 110 m
Recorregut esportiu: 200 m
Salt més alt: 26 m
Material utilizat; 1 x 30 m, 3 x 20 m
Cintes: 2 x 80 cm
Dificultad; Fàcil

 

 

Torrent des Ratjoli.

 

En dirigim a Andratx, i des d’aquí agafem la carretera Ma-10, i a l’altura del km-105 ens desviem cap al camí des Ratjolí. Després d’aparcar el cotxe caminem fins a les noves barreres de la finca Es Ratjoli i les traspassem per un magnífic botador. Continuem pel camí empedrat, passem primer pels corrals i després per les cases, ara el camí deixa d’estar empedrat i es transforma en formigonat. Continuem en descens fins a arribar al coll que dóna accés a la cala des Carregador (dreta), enfront tenim el Puig Roig de 109 m. Deixam a la dreta el Puig Roig i iniciem la davallada al tàlveg des torrent des Ratjoli. Avui en dia molt brut per la quantitat d’arbres caiguts, debut al fatífic incendi del 26 de juliol de 2013 on es varen cremar més de 2.400 ha. Els que em conegut el torrent abans de l’incendi, quan era una autèntica bellesa ho feia un dels més guapos que em fet. Al tenir aigua que rella tot l’any li permet tenir una vegetació exuberant (garballons, joncs, figueres…). A més té l’afegit de que s’ha de remontar lo que el fà més interesant. Ens adonem de l’importància de conservar en serio el nostre territori.

Ja en el tàlveg i després d’ùna petita desgrimpada arribem al primer salt, el més gran de tots, de 25 m, on posem corda fitxe per després poder-ho remuntar.

Els següents salts no són de gran importància en el que es refereix a la seva altitud, ja que cap d’ells sobrepassen els 11 m.

Trobem alguns gorgs amb aigua, gràcies al raig que sempre té. En alguns trobem el cranc de riu americà (Procambarus Clarkii) és un cranc originari dels pantans i rius del nord-est de Mèxic i del centre-sud dels Estats Units. Ha estat introduït en molts llocs del món, com per exemple la península Ibèrica, on va arribar l’any 1974. A Menorca va ser introduït a principis dels anys 80 i en aquest torrent ja du més de 10 anys. Es un crustaci comestible i molt apreciat. Tan important és el cranc vermell en Illa Major ( Sevilla) que la setmana gran, al juny, es titula Fira i Festes de l’Arròs i el Cranc.

Així com descendim anem deixant corda fitxa en dos salts per a després poder-los remuntar, en els altres desgrimpen o salvem per la dreta.

En un no res arribem a la mar, on aprofitem per fer un bon capfico.

No podem entrar a la cova Marina des Ratjoli per les oscil•lacions que fa l’aigua. La cova la forma una galeria d’uns 40 m de recorregut i en algun tram no arriba al mig metre d’ample, ja en el seu final fas peu i l’aigua només t’arriba als genolls.

veure fotos

590. Finca pública de Son Real, en Bici

Publicada en de

 

Circular; Sí
Temps: 6 h ( inclos bany i visita museu…)
Desnivell positiu:  54 m.
Recorregut: 27,96 km

 

 

 

 

De can Picafort a Son Serra de Marina i sa finca de Son Real.

 

 

FINCA PÚBLICA DE SON REAL

Son Real va ser fins fa 25 anys la possessió més gran del terme municipal de Santa Margalida. Originalment la seva extensió superava les 1.000 hectàrees, després se’n segregà la propietat contigua des Ravellar (cap a l’est).

El 1991 el Parlament de les Illes Balears declarà la zona Àrea Natural d’Especial Interès pels seus valors naturals, etnològics i arqueològics. El 2002 el Govern de les Illes Balears va adquirir una part de la possessió, la que està situada entre la carretera i la mar. L’altra part continua essent dels antics propietaris. En total són 379.5 hectàrees d’ús públic que es corresponen amb les edificacions de la possessió, les zones de cultiu, els boscos i les zones limítrofes amb el torrent i la costa.

Son Real, situada gairebé enmig de l’arc de la badia d’Alcúdia, és una finca poblada sense discontinuïtat des del 1.900 a.n.e fins als nostres dies.

En parlar de Son Real estem parlant d’una de les referències més importants pel que fa a patrimoni arqueològic a Balears, amb gran nombre de jaciments arqueològics de diferents períodes de la prehistòria. Les primeres evidències d’ocupació humana que cal destacar son del període dolmènic (1900-1600 a.n.e) amb les restes d’un dolmen i de tres hipogeus o coves artificials d’enterrament. Del període prototalaiòtic (1100-900 a.n.e) trobam el jaciment arqueològic des Figueral. Finalment, destaquen de l’època talaiòtica i postalaiòtica (900-125 a.n.e) els jaciments relacionats al ritus funerari, el més destacat és la Necròpolis de Son Real, també coneguda com la Punta dels Fenicis.

Destaquem la Necròpolis de Son Real una necròpolis única a Mallorca i en tot el mediterrani occidental.

RUTA.

Iniciem la ruta d’avui a l’avinguda principal de Can Picafort, la Ma-12 la ctra que va fins Artà, a la rotonda on hi ha l’escultura des Violí, obre de l’artiste Guillem Crespi Alemany ( Santa margalida 1963), que també té les escultures de la Bicicleta, el Gall i el Cap Roig.

Iniciem la davallada pel carrer que baixa al passeig de vorera de la mar.

El primer que ens crida l’atenció son les escultures que hi ha sobre les roques, obre de l’artista Joan Bennàssar (Pollença, 1950), fins i tot dins del mar. L’artista de Pollença ha instal·lat quatre grups escultòrics en quatre enclavaments estratègics situats en primera línia, sobre les roques, en la sorra. Són figures majoritàriament femenines, unes deesses i fades que «dialoguen amb la naturalesa i el mar», al mateix temps que evoquen les civilitzacions mediterrànies antigues.

Circularem pel carril bici fins al seu final on l’arena de la platja de son Bauló ens fa baixar de la bici, travessem el torrent de son Bauló, i recorrem a peu el tram de platja fins a enllaçar amb el tirany o GR-222. A partir d’aquest moment comencem a disfrutar de la naturalesa en estat pur.

Des de que em començat ens crida l’atenció unes construccions primes i allargades. Es tracta d’unes estructures en forma d’obelisc, originalment pintades de blanc amb detalls vermells, que es van utilitzar per fer senyals de llum als submarins en temps de la Guerra Civil (1936-1939).

El bàndol franquista va impulsar durant aquest període la construcció d’un gran nombre de fortificacions costaneres per fer front a un eventual atac republicà per via marítima, una línia que va mantenir durant els anys posteriors, els de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), en previsió d’un eventual desembarc aliat.

La torre de enfilación està catalogada amb el nivell de protecció integral A1, que obliga a una preservació íntegra del ben segons la normativa del Catàleg de protecció del patrimoni del municipi de Santa Margalida. La tècnica no és nova. Els pescadors han utilitzat de manera tradicional punts situats en terra ferma –si escau són geogràfics, com per exemple les muntanyes– per orientar-se. La novetat aquí resideix en la construcció d’aquestes referències: els militars van aixecar un total de 28 obeliscos entre S’Albufera i la Colònia de Sant Pere, agrupats en 14 parelles –la superposició sempre es duia a terme entre una torre situada en primera línia de mar i una segona construïda just darrere, a 200 metres de distància. Originalment, les torres estaven numerades i pintades de blanc i vermell, colors que avui encara poden intuir-se en alguns casos. D’una parella a una altra, hi havia 1.240 metres.

Continuem i tot seguit arribem a l’Arenal de ses Assussenes, verjo i salvatge,
En arribar a la Punta dels Fenicis abandonem la costa per una pista forestal fins la finca pública de Son Real, on feim una paradeta, baranam i prenem un cafetet, de màquina, però un cafetet. També aprofitem per visitar el seu museu.

Continuem la nostra ruta per una altra pista fins a tornar a enllaçar amb el tirany/ GR-222 fins a l’Arenal d’en Casat, un Tresor més de Mallorca, salvat del dany de la construcció en la costa, una zona verge infinita de 5 km que s’estén des de Son Bauló fins a Son Serra de Marina.
Passarem per la Punta Llarga de Son Real, la Barraca dels Civils.

Hi ha molts de trams que ens mimpedeixen ferlos amb les bicis i ens veim obligats a davallar i muntar en repetides ocasions.

Passarem per un niu de ametrelladores, una construcció militar del temps de la II República ( 1931-1939).

Continuarem fins a arribar al Fons de son Real, una zona humida situada a la desembocadura del torrent de Son Real.

Ja veim les primeres cases de Son Serra de Marina i arribem al Mollet de Son Serra. Continuem pel carrer més proper a la mar fins al seu final, on aprofitem per fer unes cervesetes ben fresques.
Són Serra de Marina està a 11 quilòmetres de Can Picafort. Nomena una platja, un port esportiu i una urbanització. En el nucli residencial destaca una torre rodona de vigilància i defensa amb una vista panoràmica que abasta del Cap de Farrutx (Artà) fins a Alcudia.

Cal recordar una anècdota sobre aquesta urbanització referida a una clàusula del contracte de compra de les parcel·les, allà pels anys setanta del segle XX, que prohibia nedar junts a homes i dones. El possible incompliment suposava pagar les despeses de 50 misses a l’oratori de la finca. Actualment es practica nudisme en aquesta platja.

Aquest arenal presenta un gra gruixut i un color marró. La sorra de la riba està recoberta per restes d’alga posidònia. Pel seu marge dret desemboca Torrent de na Borges, frontera natural entre els municipis de Santa Margalida i Artà, i, al seu torn, separa aquesta platja de la seva veïna sa Canova.

Mentre uns prenem un merescut bany en  aquestes aigües meravelloses altres prefereixen gaudir d’un bon plat de paella.

Recuperat forces i altres prenem la tornada pel mateix camí.

veure fotosyoutube75wikiloc75

588. Torrent de son Gallard

Publicada en de

Circular; Sí

Distància; 7,78 km
Salt mes alt: 27 m.
Temps: 2,45 h( Sense retorn)
Desnivell: 325 m.
Recorregut torrent : 700 m.
Material utilitzat; 2 x 30 m, 2 x 20 m

 

 

 

Torrent de son Gallard.

 

L’accés al torrent deu ser el més aprop de tots tans sols es tarda zero segons. M’explic; el comencement coincideix amb el primer salt que es fà des de la mateixa carretera Ma-10, concretament en el punt kilomètric 67.100, davant les cases de son Gallard, i la corda es posa en el mateix “guardarrail”.

El primers salts es poden dresgrimpar, els segueixen altres que no superen els 13 m.

Atravesarem el camí  que uneix Miramar amb son Masroig just davall el mirador ( esquerra), el segueix un tram per caminar  arribant a un salt destacable de 19 amb un gorg abaix que normalment solt tenir aigua i en tal cas s’ha de montar un ràpel guiat a uina alzxina que hi ha enfront. Però avui l’aigua era insignificant  i no va fer falta. Cal destacar en aquest punt la cova vertical de l’esquerra.

Després vé un salt de 27 m. amb les vistes més espectaculars que mai es poden veure. Una panorámica sobre la costa nord totalment salvatge amb la Foradada a la part final. Aqui comence la part més vertical de poc més de 100 m. fraccionats en 4 ràpels. El darrer de 26 m. volat.

Després ja només queda davallar fins a la vorera de la mar, un lloc on antigament pasava el cami de la Mar, fet construir per l’Arxiduc. I caminant vorera la mar arribem al cami que davalla a la Foradada.

Després vé la part més acalorada, la pujada fins son Marroig. I d’aqui al cotxe quer rapidament ens durà a Valldemossa a prenda unes cerveses gelades.

 

youtube75wikiloc75

586. Torrent Pas des Marge

Publicada en de

Circular; Sí
Distància total recorreguda:
Temps total de l’actividat: 4,30 h
Recorregut:
Desnivell Positiu:
Desnivell Negatiu:
Altitut máxima;
Salt més alt; 75 m ( 9m+66m)
Material utilitzat; 1 x 100; 1 x 40 m; 1 x 30 m

Torrent Pas des Marge.

Iniciem la interessant ruta d’avui a Cala Tuent, concretament abans d’arribar al restaurant, on hi ha lloc per tres cotxes. Agafem el camí senyalitzat com GR 221 direcció SW. En pocs minuts arribem al coll de na Polla, on se’ns obri probablement la millor imatge costanera de Mallorca. Deixarem a la mostra dreta la torre des Forat i continuarem pel camí amb lleugera davallada. Hem d’estar atents perquè´en haver passat pel costat de dos grans pins arribarem a una gran roca vora el camí, es el punt on abandonem el camí i ens enfilarem en forta o molt forta pendent, passarem sota les elevacions d’el Queixal i el seu germà petit el Clau i després una altra formació rocosa i curiosa que per no abandonar el «tema odontològic» li diem el Corc. Bé, dit aquesta petita collonada,  prosseguim la dura ascensió ara ja ferrats al murallo de l’esquerra fins a arribar als vestigis de l’antic camí empedrat sostingut per marges que dóna nom al Pas des Marge a la part de dalt.

Aprofitem l’ombra per berenar ( el qui la duit) i posar-nos l’arnés, etc. perquè just a la nostra dreta i a tants sols 3 m tenim el tàlveg del torrent Pas des Marge. Hi accedirem per la part que ens resulti més còmoda, noltros ho fem uns metres mes a dalt.

Una vegada dins el tàlveg, bastant brut d’aritges, iniciem una sèrie de petites desgrimpades. Després d’una zona descoberta arribem al primer salt de 18 m. Quasi tot seguit ve el segon ràpel, aquest de 50 m, no cal dir que les vistes són encisadores. Després ve el tercer salt de 16 m, amb les plaques molt baixes el que dificulta una mica l’inici del descens. Caminem uns 40 m per arribar al darrer salt de 75 m, fraccionat en dos el R-4 de 9 m i el R-5 de 66., Cal dir que la sortida del salt de 9 m és tremendament incòmoda i exposada perquè les plaques estan situades molt baixes i a la part exterior. En aquest cas convé posar una cinta a una petita escletxa a sa roca que ens ajudarà amb la mà esquerra a fer sa maniobra.

Una vegada tots em arribat a baix, comentem coms ens ha anat, pleguem cordes i mengem alguna coseta.
Ara ja només ens queda baixar entre carritxeres uns 15 m per arribar a la zona coneguda com a Clot de ses Figueres  en el camí GR-221 i d’aquí cap a cala Tuent a fer un capfico.

En Rafel que ens ha acompanyat per primera vegada  a fer aquest torrent ens a convidat a ca seva ( Tuent Experience) a menjar un variat de gelats fets per ell. Quina disfrutada. Mem si repetim un altre dia.

veure fotosyoutube75wikiloc75

585. Covota de sa Penya Roja

Publicada en de

 

Circular; Sí
Distància total recorreguda:
Temps total de l’actividat:
Recorregut:
Desnivell Positiu:
Desnivell Negatiu:
Altitut máxima;
Salt més alt;
Material; 1 x 40 m

 

 

 

Covota de sa Penya Roja.

 

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament del Santuari de la nostra Senyora de la Victòria. Encara que durant molt de temps el santuari fou conegut amb el nom Fra Diego.

La finca pública de la Victòria se situa en la península d’Alcúdia, també dita de la Victòria, que separa les badies de Pollença i d’Alcúdia. Les dimensions d’aquest territori són 7 quilòmetres de llargària per 4 d’amplària a la part més extensa. La finca té una superfície de 1.010 ha. Pel que fá la vegetació, és destacable el pinar que fa honor al topònim de cap Pinar, a l’extrem de la península, avui endia sa fet mal bé pels incendis forestals i les grans ventades de l’any 2001. La costa és rocosa i retallada en forma de penya-segats, amb alguna platjola com la de l’Illot i la de les Caletes a la banda de la badia de Pollença, i la del Coll Baix vora el cap de Menorca.

L’origen del santuari es pot situar a l’any 1403, encara que l’aspecte actual data de la segona meitat del s. XVII, quan habitava aquest indret l’ermità fra Diego Garciam .
L’any 1426 morí fra Diego, i posteriorment, hanidaren l’ermita fra Joan Coll i Gabriel pou, ja més tard a principis del segle XVI es relacionaren amb la Victòria els carmelitans d’Alcúdia, dirigits per fra Antoni d’Àvila.

Es curiós que per un document del notari Guillem Blanch datat dia 24 d’abril de 1417 sabem que fra Diego es dedicà a l’alquímia quan habitava el lloc actualment conegut com a santuari de la Victòria. El document en qüestió refereix que el dia esmentat anaren a la cel·la de fra Diego el lloctinent del Regne, Pelais Unis, el mestre cirugià Esteve Boyer i el notari. El motiu del viatge era recollir-hi aigua especial que en aquella ermita s’elaborava, a petició del reis catalono-aragonès Alfons el Magnànim. Hi trobaren tres ermitans, als quals demanaren que els mostrassin el lloc on Adoart de Bosia i fra Diego preparaven el preuat líquid. Un dels ermitans, fra Antoni de Xeya els mostrà un forn que estava dins una caseta situada vora la torre, on es trobaven dos alambics amb les respectives ampolles, dins les quals hi havia aigua producte de destil·lació. Interrogat l’ermità sobre l’ús del líquid, contestà que no ho sabia ben cert, perquè havia sentit a dir que era bo per guarir qualssevol malalties que fossin mortals. En resposta a una pregunta sobre quant de temps feia que l’alambic estava encès amb aquelles ampolles, contestà que en la passada festa de l’Àngel del Regne s’havien complert dos anys justs que estaven sobre el foc, constantment dia i nit. Quan fra Diego morí, el poble assaltà l’ermita a la recerca de l’or que, segons remors derivades de la fama d’alquimista, la gent pensava que hi trobarien.

(Resumit d G. Munar Oliver, 1964, Notes extretes de Rotger, 195: 1-9; de Ventayol Suau, 1928: II 37-53; i de Munar Oliver, 1964, Camins i paissatges, Gaspar valero i Marti, de Les Fonts ufanes, R. i J.J. de Olañeta Editors. )

Continuem, perquè encara estem per l’ermita. Del mateix aparcament s’inicia una pista forestal (passa junt al restaurant El mirador de la Victoria), arribem a una barrera basculant als 2′, després un desviament a l’esquerra duu al paratge de ses Tres Creus. L’indret s’anomena el Calvari, on segons la tradició un pastor anomenat Joan Boi, quan es retirava un dissabte va trobar, entorn de l’any 1300, la Mare-de-Déu, continuem pujant per la pista i als 15′ arribem a un pal indicador. En aquest punt abandonem ( esquerra) la pista i pujam uns escalons de pedra amb un arrambador de fusta. Aquest tirany es el que puja fins a la Penya des Migdia o la Penya Roja.

El cim de la Penya Roja compta amb una petita esplanada amb restes d’empedrat d’uns quatre metres de diàmetre i és un reducte fortificat que per les seves característiques arquitectòniques és únic en Balears. Va ser el matemàtic Joan Baptista Binimelis (1593) qui ho va projectar i es va construir en 1603 per ordre del virrei Ferran de Sanoguera. Un any després ja comptava amb una peça d’artilleria, encara que no va ser fins a 1630 quan es va col·locar el canó que ha arribat fins als nostres dies.

La senda no presenta fortes pendents. Als 25′ arribem a la primera construcció, es tracta del pas de sa Penya Roja, un pintoresc portal d’entrada a la fortificació. Aquest indret probablement és el punt més maco de tota la ruta. A l’altre vessant está equipat amb una enorme cadena que fa de passamans, trobem a continuació (3′) diversos restes d’edificacions (un forn de bala roja, un aljub i un porxo de talaiers). Cap a la dreta i en mitja pujada arribaríem al cim de la penya Roja, però noltros no hi anem, així que baixem (esquerra) fins a una petita murada que tancava un possible accés des del cap des Pinar, pel coll des Violar. Just davall a NE es situa la Covota de sa Penya Roja.

Traspassem el portal d’aquesta murada en estat ruïnós i delicat, i descendim per la dreta superant un escaló que ens situa a una rosseguera terrosa, i continuem descendint amb tendència cap a l’esquerra N. Es tracta d’arribar als primers pins on hi ha un tirany lleugerament marcat que baixa vorejant les parets rocoses on girem esquerra (N).

Continuem vorejant fins a arribar a un coll, on girarem novament 45º i aferrats a la paret rocosa continuarem uns metres fins a veure la gran boca del coval totalment orientada a N.

Es tracta d’una de ses coves de més desenvolupament amb els seus 703 m de recorregut horitzontal i 104 m de fondària, encara que el desnivell interior es de 138,60 m.
A través del pou des Vell de 25 m de fondària s’assoleix la màxima fondària de la cavitat, 104 m.

Només entrar ja intuïm que quedarem rebosats de pols i així va a ser, la Cambra de sa Pols, el seu nom ho diu tot.

Amb el seu ampli recorregut ens podríem passar dies per veure tot, per tant haurem de tornar-hi.

Cal destacar la sala dets Ossos, de més de 80 m de diàmetre, situada a 34,60 m per damunt el nivell de l’entrada i la sala de ses Arrels que si accedeix pel pas des Berenar, una paret de 6 m d’altària, També ens crida l’atenció els llargs laminadors descendents i de forts desnivells, en els que hem posat corda de 40 m per davallar-hi.

El temps passa volant i ja és hora de sortir, així que recollim tot i ens encaminem cap a la sortida, per després anar a fer un capfico a sa caleta de s’Illot on ens esperen els altres companys. Per després fer una aturada per reposar líquids amb unes chandis ben fresques.

 

 

veure fotosyoutube75wikiloc75

584. Torrent de ses Basses

Publicada en de

Circular; Sí
Distància total recorreguda: 9,78 km
Temps total de l’actividat: 7,30 h
Recorregut: 500 m. (Zona esportiva 250 metres).
Desnivell Positiu: 436 m
Desnivell Negatiu: 436 mm
Altitut máxima; 394 m
Salt més alt; 58 m
Material; 2 x 60 m

Torrent de ses Basses.

Tornem a aquest torrent, després que el 5-4-2014 hi varem anar per primera vegada, el varem equipar i li possarem  el nom de torrent ses Basses.

Iniciem la ruta d’avui en el Coll de sa Gramola 348 m, (Km 106 de la carretera Ma-10) sota els espadats del puig de l’Avenc, espai convertit en una àrea recreativa.

Aquí neixen dos camins, el nostre es el de la dreta anomanat camí de ses Basses que arriba fins a la Trapa.

La zona ens produieix gran tristesa degut a l’incendi de l’estiu de 2013 recordat per la seva voracitat i per l’extensió de terres afectades. Es molt trist pels que ho recordem amb la seva vegetació de pins, estepes, romanis, xiprells, argelagues… etc.. La destrucció de l’espessa vegetació ha deixat al descobert els elements d’una antiga i oblidada font, la font dels Escarabats, situada al principi del camí de ses Basses.

Després d’una suau pujada, el camí planeja orientat cap a l’oest , el camí es manté molt uniforme, serpentenjant suaument i amb petits i lleugers desnivells. i arribem al collet de ses Pedrisses (396 m). Passem pel costat de l’avenc des Camí de ses Basses de -3,1 m i per tant d’escàs interés espeleològic.

En arribar a una cruïlla, amb cartell informatiu, sortim del camí de ses basses ( GR 221) i agafem amb lleugera pujada el camí de la dreta fins arribar a les cases de can Jaume de Son Armand, a la contrada de ses Basses, que suposa el final de l’ample camí que em trepitjat fins ara. Deixam les cases a la nostra esquerra i en el coll de darrera surt un tirany descendent estret però ben definit, ens ofereix una imatge més esquerpa, per un requisar ben salvatge i amb torrenteres i xaragalls que s’estimben cap a la mar, a la nostra esquerra, entre es Fondal de ses Basses i el Ganxo.

Uns solitaris pins donen l’ùnica ombre que aprofitarem i agrairem  a la tornada.

Continuem Nord, en lleugera davallada, per aquest tirany que travesa Ses Bardes de sa Marina i continua fins a les antigues pesqueres i als secrets emprats a l’època del contraband del Fondal de ses Basses.

Dons idò hem d’estar atents perque just quan comencen els primers penyassagats de ses Serres a la nostra dreta, que tenen un caracterísitc color blanc aurem de surtir del camí en el punt on el contrafort del cami ha tingut un esbaldrec i facilita la davallada, també podem veure junt al camí una gran roca en forma piramidal. Hem d’anar a cercar la penúltima torrentera (dreta)i una vegada en el seu tàlveg ens dirigirme a un pi, uns dels pocs que sa salvaren de l’incendi, és l’entrada al torrent, ja en el tàlveg arribem a un 2n pi i en breu a un 3er, tots dos alineats amb el 1er. Aquí, trobem el 1er salt, de 2 metres desgrimpable. A continuació el 2n salt de 3 metres, tamé desgrimpable pel centre, que ens deixa a la 1ª reunió (4 persones) equipada amb 2 plaques, centre i dreta i iniciem el 3er ràpel de 28 metres. ( el torrent s’estreny i gira cap a Nord-Oest).

Seguidament, després, ve la 2ª reunió ( 4 persones, equipada 1 placa) on iniciem el 4rt ràpel de 20 metres. ( és desgrimpable, pero no ho aconsellem.) El torrent s’obre, novament, i es transforma en un ampli comellar, que descendim, després de 50 metres de fort pendent, arribem al 5è r àpel de 58 metres, les vistes al mar i penyals-segats, són espectaculars.- Arribem a la reunió, mitjançant una cornisa de 2 metres equipat amb un passamans, on trobem les dues plaques. El ràpel és de gran bellesa i forta pressió psicològica, a -20m. iniciem un volat d’uns 15 metres que ens deixa a una àmplia balconada per continuar el descens.

De nou, en el tàlveg del torrent, descendim per l’esquerra fins al mar per una cascada de roques desgrimpable, fins el Fondal de Ses Basses on menjarem i farem un capfico.
Iniciarem el camí de tornada pel comellar de ses Serres o de sa Cova dels Xots, a la nostra dreta, on anirem trobant restes de l’antic camí.

Font: Marines de Tramuntana dels germans Sastre, Camins i Paissatges d’en Gaspar Valero

veure fotosyoutube75wikiloc75

587. Davalladors der sa Senyora i de sa Pedrera Blanca

Publicada en de

 

 

Circular; Sí
Distancia total recorrida: 8,4 km
Tiempo total de la actividad: 6,15 h
Desnivel Positivo: 494 m
Desnivel Negativo:

 

 

 

 

 

 

Pas o davallador de sa Senyora i davallador de sa Pedrera Blanca.

 

Iniciem la ruta d’avui en el far des Cap Blanc, de característiques següents:
Abast Nominal
15 milles nàutiques
Altura sobre nivell del mar
95 metres

Aparença lluminosa
Centelleigs llargs cada 10 segons.
Aparença diürna
Torre i casa blanques, 12 metres.

El projecte va ser redactat per Emili Pou. Es va inaugurar el 31 d’agost de 1863 amb una òptica catadiòptrica fixa per a far de 6º ordre i llum moderador d’oli d’oliva amb una metxa. En 1883, es va deixar d’utilitzar l’oli d’oliva com a combustible, començant a emprar-se parafina d’Escòcia. Després, en 1917, es van afegir pantalles giratòries amb sistema de rellotgeria i flotador de mercuri per produir una aparença lluminosa de 3+2 ocultacions. Aquest mateix any s’havia instal·lat un gasogen per produir el gas acetilè amb el qual il·luminar el far, sistema que es va retirar en 1964 amb la Instal·lació dels llavors moderns mescladors Dalen, també alimentats amb acetilè, però ara produint una nova aparença d’ocultacions aïllades cada 5sg. En 1962 es va canviar la llanterna per una altra de la casa Racional SA. En 1970 es va procedir a l’electrificació del far i es va muntar una òptica catadiòptrica de 4rt ordre, que roman actualment en actiu, sent l’òptica més antiga col·locada en un far de les Balears, construïda per la casa Henry Lepaute en instal·lada per primera vegada en el far de Artrutx en 1859. Els fars de Cap Blanc i Cala Figuera s’encarreguen d’abalisar els extrems de la Badia de Palma. Al principi explicava, com a molts altres fars, amb un servei de llanxa per al proveïment, i es va arribar a utilitzar un camí que discorria pel penya-segat per pujar el combustible fins al far.
Font. farsdebalerars.com

Als pocs metres ens trobem amb unes antigues construccions militars on s’instal·la un telèmetre o radar, es tracta d’un lloc grafomètric compost per un grup de tres locals: un lloc de comandament, una per a la guàrdia, i una sala de màquines. Es comuniquen mitjançant una galeria d’accés subterrània la longitud del qual és de 53,2 metres, amb una amplària d’1,80 m i una altura de 2,10 m, túnel que visitem amb tot el seu recorregut.

Continuem aquest agradable recorregut pels penya-segats que formen les Marines de Llucmajor; La marina de s’Àguila, de Llucamet i de sa LLapassa. En el tram més estret passem vora la carretera, un punt tristament conegut pels casos d’una dotzena de  defuncions voluntaris. Encara és podem veure les restes de vuit cotxes entre les roques de baix…

Prosseguim el recorregut fins al Cap Roig o Punta d’en Llobera, on podem veure una petita fortificació d’ús militar que albergava una metrallorda de costa de difícil accés. A prop i a l’altre costat de la reixa tenim el bar » és Refugi de s’Àguila«.

Continuem i al voltar al Cap podem contemplar al fons el Cap de Regana i molt abans i a la vorera de la mar els nostres objectius; La Punta de Baix que hi accederim pel Pas o Davallador de la Senyora, que entenem es tracta del mateix, malgrat als mapes els situen a punts diferents,  i una mica més enfora la Pedrera Blanca, que també hi accedim pel Pas o Davallador del mateix nom.

A Mallorca, l’activitat del contraban fou, no fa gaire temps, un negoci que arrelà ben fort. Esdevé, per tant, un breu episodi que forma part de la nostra història més propera. Un dels llocs que més s’ajustaven a la construcció de secrets de contraban fou el litoral, on abunda la roca de marès a causa de la mal·leabilitat d’aquest material, i el territori que transitarem en aquesta ocasió és ple dels testimonis ancestrals que ens esculpiren a cops d’escoda els trencadors de marès.
Els davalladors llucmajorers no són cap altra cosa que els indrets més dòcils que s’empraven per assolir la mar.

Per localitzar el Davallador o Pas de sa Senyora  ( de la possessió de l’Àguila)  hem d’estar atents i no passar-no-ho. Per això ens fitxarem en el punt més estret entre el penya-segat i la reixa ( 88 m) de la mostra dreta, en una zona petita i planera amb uns grans blocs de roca. Idò en asquest punt s’inicia una forta davallada que en ziga saga que ens portarà a la ribera, concretament a la punta de Baix. La davallada  és forta però no difícil, en haver caminat uns vint metres trobarem nou escalons picats a la pedra de marès que és facilitin superar els desnivell, prosseguim ara de manera mes «planera» fins a unes mates i pins costaners, traspassem aquesta vegetació per tot seguit desgrimpar ( fàcil) un petit ressalt rocós, que ens torna a deixar en el tirany de davallada.

En pots minuts arribem a la vorera de la mar, una pedrera esculpida per la força del vent i la mar. On veurem un cocó natural , naturalment és el cocó de la Senyora, situat a 3,5 m de distància del mar, dins una pedrera. La seva longitud és de 2,30 m per vers 1m d’ample i més d’1 m de profunditat. S’hi , o el que és igual, s’hi banyava la senyora de s’Àguila. ( Font: Cosme Aguiló en el seu llibre La toponímia de la costa de Llucmajor )

Aquí on l’accés a l’aigua és fàcil per la gran tenassa aprofitem per fer un capfico i bussejar. Aviat gaudim de la fauna marina; Pops, variades, vaques, i fins i tot algun anfós…

Després de gaudir d’aquest agradable moment, ens posem en marxa per situar-nos damunt uns enormes blocs de pedres i el final del tirany per on em davallat. Deixam a la nostra esquena la punta de baix i el davallador de la Senyora, per anar cap  el pas des Cordino que ja veim a dalt. No és difícil de localitzar perquè el tirany que hi arriba està bastant definit, no obstant ens orientarem primer al nord  per tot d’una girar nord-est, i enfilar-nos cap amunt. Aviat veurem un cordino anuat que ens facilitarà superar un primer rocam, encara que es pot grimpar sense, superat 2,5 m abandonem el cordino per situar-nos ( esquerra) damunt una estreta cornisa d’uns 4 m de llargària per després seguir pujant/grimpant fins a dalt de sa planícia. ( 88 m) .

Ara peroseguim ( esquerra) i a pocs metres creuem un torrentó del que desconeixem el nom, proseguim i creuem un segón torrento el de s’Àguila i continuem fins localitzar vora una petita bassa,  el davallador de sa Pedrera Blanca, que en permetrà davallar novament fins la vorera del mar en el lloc conegut amb el mateix nom de Pedrera Blanca, als pots minuts arribem al Torrentó de s’Àguila que creuem que té una sortida volada sense gaire interès torrenter. El de s’Àguila, el torrentó dels Coloms, el torrentó de Llucamet  juntament amb el torrentó d’en Vaquer , que aquest si t’interès torrenter, formen la quatrilogia de torrentons a la Marina de Llucmajor.

No hi ha un sol davallador sinó que, almenys, són dos, perquè varem davallador per un, que per entendren.nos ho situem més al NW i per pujar ho farem per un altre SE, marcat amb punts blaus, que surt a dalt vora una petitas bassa, aquest darrer segurament el més conegut i que rep el nom de davallador de sa Pedrera Blanca.

La tornada la feim pel mateix tirany sobre la planícia dels penya-segats de sa Marina, fins el far des Cap Blanc.
Els cerveses mes properes que tenim estan al poblat talaiòtic de Capocorb, i allà ens dirigim, no podem esperar més.

veure fotoswikiloc75youtube75

583. Cova de sa Piqueta i Cova de Cala Falcó

Publicada en de

Distancia total recorrida: 6.3 km.
Tiempo total de la actividad: 6.30 h. ( 4.30h visita y recorrido interior de cuevas.)
Desnivel Positivo: 156 m
Desnivel Negativo: 108 m.
Desnivel interior cueva Sa piqueta -36m ( llevar coordino de 40 m, para descender, por seguridad.)

cueva

Cova de sa Piqueta i Cova de Cala Falcó.

Iniciem la ruta d’avui  per Manacor, concretament a s’Estany d’en Mas, conegut turisticament com a cala Romàntica. Aquesta és una de les zones amb més coves de Mallorca. A la zona de Can Frasquet i Cala Varques s’hi localitzen més de  16 cavitats de certa importància més altres avencs i coves  de menys relevància : la cova del Pirata, la del Pont, la dels Xots, de la Piqueta, de la Clova Rodona, les Balmes Pelades, la dels Llimacs, la del Moro, la de Cala Falcó, la dels Coloms I, la dels Coloms II, la cova marina del Pont, la de Cala Varques A, la B i la C, i l’avenc del Camp del Pou.

COVA DE SA PIQUETA

La cova de sa Piqueta forma part del Sistema Pirata, que inclou la Cova des Pont, Cova de sa Piqueta, la cova dels Xots, que se comuniquen subacuaticament.
Les noves exploracions subaquàtiques han aconseguit connectar les coves del Pirata i la cova del Pont amb la cova de sa Piqueta. També s’han descobert altres galeries i sales importants que situen el recorregut actual en 3020 m, dels quals 1190 m són subaquàtics. L’àrea ocupada per la superfície dels llacs s’estima en 5000 m2 . La penetració lineal del sistema de coves, perpendicular a la línia de costa, és d’uns 700 m .

La distància màxima en línia recta que separa els extrems entre la cova de sa Piqueta i les coves del Pirata és de 512 m.

En realitat és una gran sala, de 140 m de longitud i amplada màxima que supera els 70 m, escindida per columnes, massissos estalagmítics i blocs que li confereixen una gran complexitat topogràfica. La caverna es divideix en dues porcions ben diferenciades, que s’estenen en direccions N i S, amb pendents descendents oposats. Presenta diversos llacs a les cotes situades per davall del nivell freàtic, a -32 m respecte de la boca d’entrada. La zona N, de major pendís, disposa d’abundants acumulacions de blocs i espeleotemes i el sostre assoleix els 7 m d’alçada. La zona S, de coster menys acusat, és de majors dimensions i ornamentació. Són ben notables els imponents massissos estalagmítics i les columnes que engalanen bona part de l’estança. La major part dels marges meridionals de la sala estan flanquejats pels llacs que no presenten continuacions importants (Fig. 1). El recorregut de la cova és d’aproximadament uns 800 m (GINÉS i GINÉS, 1976).
Hi ha 13 llacs principals a més d’altres molts de marginals que suposen una superfície total estimada de 5000 m2. El desnivell màxim entre la boca superior (+ 36 m) i la fondària màxima sota les aigües (-11 m) és de 47 m. Encara que avui no varem poder gaudir de la plenatid dels llacs perquerè es trobaban en un nivell bastant baix.

Destaca el El llac Gran de les coves del Pirata que va ésser el primer on es va realitzar una immersió l’any 1972 per part d’espeleòlegs catalans y el llac Ras encara de mes bellesa. Que forma part de la Galeria subaquàtica de més de 100 m de longitud, uns 20 m d’amplària i 4 m de fondària: Pas entre formacions al llac Ras, que ha permès descobrir una nova galeria sota les aigües que finalitza poc abans d’apropar-se a la dolina on s’obre la cova des Xots . És una de les zones més decorades de la cavitat, amb la peculiaritat que les formacions són de colors molt foscos, exceptuant les estalactites situades a la zona superior que presenten un color totalment blanc. El trespol planer de gran part de la galeria està recobert de polígons de retracció dels sediments argilosos.

Sa Cova des Pirata i sa Cova des Pont eren conegudes des d’antic, això podria quedar corroborat per un grafit trobat a la Rotonda de los Monuments en el que apareix la data 1614; però no fou fins el magne aconteixement de la fira del 1897 que foren habilitades per a la visita turística.

El topònim de la cavitat al•ludeix a una llegenda que fa referència a un famós pirata ferit que trobà refugi en aquesta cova, tot esperant de poder-se reunir amb els seus companys. Segons informacions d’en Toni Pascual, les persones de molta edat de Manacor coneixen la cavitat amb el nom de cova de ses Vistes. Segons deiu el Corpus cavernario mayoricense. De J.A. Encinas

Veure més informació aquí:

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/endins/index/assoc/Endins_2/006v29p0/25.dir/Endins_2006v29p025.pdf

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/endins/index/assoc/Endins_2/006v29p0/65.dir/Endins_2006v29p065.pdf

A l’abril del 2017 va ser famós el rescant del magnific espeleobussejedor Xisco Gràcia i del que podeu veure un petit reportatge a:
Rescate Cova de sa Piqueta abril 2017

COVA DE CALA FALCÓ

Se situa al costat NE de la mateixa platja de la cala, sota una balma de 10 m d’ample per 2,8 d’alt.

Presenta els baixos inundats a nivell del mar, formant el llac Major al que haurem accedit pel seu costat esquerre. Creuem el llac pel seu costat esquerre i accedim a una altra sala enorme sense formacions. Prosseguim avançant i entrem a una altra sala amb un altre llac menor.

52 m de Longitud
30 d’amplitud
10 m de desnivell.

Nota. La major part d’ aquesta informació s’ha tret de la revista ENDINS, núm. 29. 2006, ENDINS, no 24.2001 i del Corpus cavernario mayoricense de J.A. Encinas.

veure fotoswikiloc75

582. Pas des Boc

Publicada en de

Circular: Sí
Recorrido: 15,2 km
Desnivel :
Tiempo total: 7,30 h

18.06.2018

Pas des Boc i pas de sa Coma.

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament de son Ordines, per després agafar el camí que puja al refugi dels Tossals Verds. Ens acompanya en el primers metres el torrent d’Almadrà ben eixut. Aviat traspassem les barreres i entrem a la finca dels Tossals Verds.

Seguim les indicacions de les balisses que ens faran d’adreçara. Després per l’asfalt fins a arribar a la tercera corba on abandonarem la carretera ( esquerra) per una pista que arriba fins a l’estació sísmica ( 472 m.). Ens situem darrere la casa i prosseguim paral•lels a la torrentera de la nostra esquerra durant uns mestres fins a arribar al pas de sa Coma ( 482 m) que utilitzarem per baixar i travessar la torrentera. Enfront veurem una paret de partió, pujarem pel seu costat per a després en el punt més dèbil passar a l’altre costat. Ara sense perdre ni guanyar massa altura anirem NW fins a arribar al penya-segat on veurem restes d’un tancament ( reixa i pal de ferro) que ens marca ( en aquest cas) la baixada pel pas des Boc ( 510 m), es tracta d’una estreta i aèria cornisa en diagonal descendent molt interessant que ens situa a una balma amb vistes extraordinàries, tenim aels nostres peus el torrent d’Almadrà i a l’enfront la canaleta de Solleric.

Prosseguim la ruta direcció N. en molt forta pujada fin arribar a la variant F del GR 221. Una vegada arribat al camí prosseguirem pe ell ( dreta) direcció al refugi dels Tossals Verds. Però em d’estar molt atents perquè quan arribem a una torrentera que travessa el camí l’em d’abandonar ( esquerra) i pujar per un terreny molt incòmode i brut en forta pendent.
Passem per un coco ple d’aigua neta i amb vegetació pel que pensem que podria ser una font, però ignorem el nom.

Prosseguim N en forta pujada per un terreny molt càrstic. Passarem per l’avenc dels Tossals i l’avenc dels Benavenguts. En arribar a un terreny molt més planer trobarem un tirany fitat que en davallada E ens arribarà fins al GR 221. Abans d’arribar passarem per unes barraques, un forn de calç i per al pas de s’Alzina Gran, que rep de la gran alzina que passem per davall.

Ara ja només ens queda seguir aquesta conegudíssima ruta fins al refugi i després davallar fin a l’aparcament de Son Ordines.

Per suposant acabem a LLoseta fent unes fresques i merescudes chandis.

veure fotoswikiloc75

581. Salt de Pedruixella Petit

Publicada en de

Circular: Sí
Recorrido: 220m
Desnivel : 100 metros
Tiempo de aproximación: 10′
Tiempo de descenso : 40′
Tiempo de retorno : 15′
Material : 2×60 m
Ràpel máximo; 55 m

581. Salt de Pedruixella Petit.

Comencem la curta ruta d’avui, tal vegada sigui l’excursió més curta que aguim fet mai,  al punt quilomètric 8,50 de la Ma-10 on podem deixar els cotxes. Caminem per l’asfalt en lleugera pujada durant 150 m fins a arribar al camí de Pedruixela Petit. Entrem pel portó de l’esquerra i caminem uns 100 m fins a arribar a un pont per on el torrent passa per davall el camí asfaltat, en aquest punt sortim del camí per l’esquerra i davallem al tàlveg del torrent, creuem per davall el pont i seguim per dins el torrent, salvem el desnivell en petites desgrimpades fins a arribar a la capçalera del gran Salt.

Està reaquipat amb una placa i una cadena a la dreta, quan la primera equipació es va fer a l’esquerra molt més acceptable, perquè baixava per la mateixa via de l’aigua.

Iniciem aquest espectacular descens de 54 m gaudint de la vall d’en Marc enfront de la mirada dels Torrents des salt des Molinet, d’Enmig i del Raconàs. Acabem en un ampli gorg. Continuem pel tàlveg fins a arribar a la Ctra Ma-10 ( km 7,100), i des d’aquí caminem per l’asfalt en lleugera pujada fins a l’aparcament.

Ha estat molt curta, per aixó ho hem completat amb el torrent de LLinars, dins la mateixa vall d’en Marc.

veure fotosyoutube75wikiloc75

580. Torrent de Llinars

Publicada en de

Circular: Sí
Recorrido:
Desnivel :
Tiempo de aproximación: 45′
Tiempo de descenso : 120′
Tiempo de retorno : 30′
Material : 2×60 m, 1×20 m
Ràpel máximo; 56 m

Equipament: inexistent

580. Torrent de Llinars. ( El Salt)

Aquesta ruta es continuació de la qual hem fet a primera hora del matí del Salt de Pedruixella Petit, per aprofitar el dia.

Així que sense sortir de la vall d’en Marc, ens dirigim per la Ma-10 direcció a Pollença al punt quilomètric 3,600 on s’inicia el camí de LLinars, un camí de carro asfaltat de curt recorregut. Que transcorre per un paratge idíl·lic. A part del més interessant per noltros que es fer el gran Salt de LLinars, aquest camí volta pels diferents i interessantíssimes construccions i mecanismes que empraven la força de l’aigua per moldre gra i fer farina, anomenats molins de Llinars que formen un conjunt de sis molins d’aigua fariners que ja existien abans de la conquista de Mallorca per en Jaume I. Els noms d’aquests sis molins són: de Baix d’en Tixador, d’en Solivelles, d’en Jaume Tixador, de madó Teresa Roqueta, d’en Ventet i de LLinars.

Continuem pel camí en mitjana pujada fins a dalt ( final) on hi ha una barrera que dóna a una casa i sa talla el camí, idò just a l’esquerra neix entre carritxeres un senderó escalonat que  puja fins a una paret de partió amb una barrera ( dreta), la creuem i tornnem a deixar a la dreta una barrera que duu a ses cases  i girem lleugerament esquerra per creuar una torrentera ( a la dreta tenim les cases de LLinars) per després girar dreta fins a la font de mina de LLinars, es fàcil de coneixa perquè té un arc rodó i un canal de pedra al centre de la que surt aigua cap al horts de les cases de LLinàrs que estan molt a prop.

Ens situem a dalt de la font de Llinars, i continuem sense perdre massa altitud direcció (dreta) al torrent de LLinars, aviat arribarem al seu tàlveg. Ara es tracta de seguir-lo per l’esquerra, perquè per la dreta hi ha un tancament de reixa. No tardarem gaire per arribar a la capçalera del gran Salt de Llinars, les vistes son extraordinàries.

El torrent no està equipat. Posem la corda a un pi i feim un primer salt-tobogan de 12 m, per arribar a la sortida del gran Salt de 56 m, l’equipem amb una baga doble i un maillon a la soca d’un gran pi que hi ha a la dreta. La sortida és una mica bruta però «fàcil» amén de la forta pressió psicològica que representa la gran timba que tenim davall les nostres botes. Com deim el salt per on davallem té gran quantitat de vegetació, mates, figueres, rudes, i maleïdes aritges, el que pot enredar sa corda… el salt no és completament recte sinó que quasi al final fa un gir de 45º que et deixa a un gorg. Ara el torrent s’engorxa, feim una petita desgrimpada i ens situem en el segon salt, de 17 m de gran bellesa, monten una baga a un pont de roca i un maillon, tot seguit i dins el mateix engorjat ve el tercer i darrer salt de 7 m.

Seguim descendint i ens situam en unes grans marjades molt netes i ben cuidades amb gran quantitat de garballons, un bon lloc per menjar el bocata i descansar.

Continuem per dins el tàlveg que transcorre pel mig de grans parets de pedra, amb reixa a dalt. Passarem per davall un petit pont. Passat unes parets (dreta) de molt ressenta construcció el mur s’ha acaba i podem sortir per la dreta, aquest punt coincideix amb l’entrada d’aigua que vé de la font de LLinars, seguim l’aigua i ens duu a la caseta des molí nº  677  que està just a l’entrada d’una altra casa. Des d’aquí agafem el camí principal de LLinars i continuem la tornada pel mateix tram de camí que havíem fet a la pujada, per arribar a la Ma-10, on tenim aparcats els cotxes.

Cal fer una aclariment que quan estam a punt de deixar el tàlveg per arribar a la caseta del molí 677, realment podríem seguir pel tàlveg fins a arribar a la mateixa ctra. Ma-10, i sortida pel pont,  km 3,5.

Donant per acaba l’activitat torrentera d’avui, davant unes merescudes i fresques, fresques chandis.

veure fotosyoutube75wikiloc75

579. Pas d’en Querol – Pas de s’Anglès – Pas des Pí d’en Garbulla

Publicada en de

Circular: Sí

Distancia total Actividad: 8.3 km.
Tiempo Total Actividad: 7 h. ( es factible en 5 h.)
Altitud mínima: 53 m.
Altitud máxima: 801 m.
Desnivel Positivo: 1048 m.
Desnivel Negativo: 1048 m.
Carencia  ascendiendo: 211 m/hora.
Carencia descendiendo: 221 m/hora.

579. Pas de ses Rotes d’en Querol  – Pas de s’Anglès ó des Cingle d’en Fred – Pas des Pí d’en Garbulla.

Quan m’ho deien, jo no ho creia,
però ara ja ho creuré,
que un carreter sempre té
la mort darrere s’oreia.

Cançoner Popular de Mallorca

Bé idó aquest vers descriu perfectamente els indrets d’avui.

Iniciem la ruta d’avui al llogaret de Biniaraix per anar a agafar el camí des Barranc, deixam els rentadors i les darreres cases com las de de Cas Don amb torre del segle XIX, propietat del Marques de Zayas. Que per cert, a la tornada, vàrem tenir una entretenguda xarradeta amb D. Carlos Zayas, que esperam continuar en altre ocasio, parlant d’interentíssims temes com de la seva finca de Son Torrella i de l’ecologisme a Mallorca.

Creuem el tàlveg del torrent per les pedres passadores, passem per davant la font del Patró Lau . Continuem avançant en lleugera pujada, aviat passarem per davant el el refugi Xim Joy ( s’Alova) (Fundació Maria Ferret i Moviment escolte de Mallorca). Continuem pel camí empedrat fins que ens desviarem per la quarta entrada a la dreta, al costat d’un garrover a l’esquerra, i on hi ha un cartell de fusta «Camí Vell de Cúber, 4h.»

En situem just davant el Morro d’en Joy (500m) a l’altre vessant del barranc. En arribar a la cota 317 m, ens hem de desviar ( dreta) per un altre camí . És fàcil de veure perquè té una barrera nova de fusta que deixarem tancada en pes. És la ruta que ens menarà al pas de ses rotes d’en Querol.

Iniciem pujada per l’esquerra de la imponent rosseguera de can Ribera, utilitzant uns escalons de pedra. El pendent és forta i constant, hem d’anat atents i no sortir-nos del «camí» fins a arribar a les rotes d’en Querol, situades a la part més alta d’aquesta zona del barranc. Anem superant aquestes altes marjades escalonades, fin arribar al primer porxo ( 395 m) de gran bellesa i senzillesa, aprofitem per fer una mossegada. Continuem pujant per l’esquerra de la rosseguera. Si ens fitxem, podrem veure bastant abaix el Coll d’en Sé, lloc a on arribarem a la tornada, i no gaire més amunt arribem a ses rotes d’en Querol (480 m), un lloc encisador i meravellosament cuidat. Felicitats per l’amo. Just devora el petit safareig i hort comença el pas de ses rotes d’en Querol, també conegut com a pas des Cable ?, es tracta d’un llarg pas escalonat i equipat, primer amb una corda i després amb dos trams de cable d’acer, que ajuden la seva progressió en un lloc molt aeri, El pendent és quasi vertical.

Passarem per una cornisa ascendent sobre un marge. Al final girem esquerra i ens situem a una gran balconada sobre el barranc.

Continuem (dreta)  direcció un uns pins, després anar pujant amb tenència cap a l’esquerra, ja que si seguissim aquesta orientació arribariem al pas d’en Querota, de manera de suavitzar la pujada fins els peus del Cornador Menor o Petit (809 m), també conegut com a puig d’en Vives, i avançam cap al pas del Cingle d’en Fred —actualment més conegut com a pas de s’Anglès—, per un inclinat coster cobert de carritxeres.

Aviant som a s’enfront de la paret vertical del Cornador Gran (957 m), on en el cim hi ha el mirador i refugi de Xim Quesada, (1961).

Ara arribem al punt mes delicat que és l’inici del pas d’Anglés/pàs des Cingle d’en Fred. El pas de s’Anglès pren el nom a causa del fatal accident ( dècada anys 1960) que tingué un ciutadà anglès, el qual es va despenyar i es va matar, per tant és un exotopònim. El seu cadàver fou trobat molt de temps després. Despés d’aquest fet es va de deixar d’utilitzar el seu nom antic de pas del Cingle d’en Fred.
El primer que em de fer es grimpar per situar-nos a la cornisa que forma el propiamente pas, es tracta d’una cornisa estreta i molt aèria, on trobarem una placa amb la resta d’un cordino. Aquí tenim dues opcions; Una de seguir grimpant cap amunt fins passar pel mig d’un arbust, que ens situa a la part de «dalt» del pas, travessem una roca llisa amb molt pendent cap a l’abisme amb un passet final de fé, que ens situa pasat l’estret i dificultós passet de la roca arrodonida, la que té al cap un placa y una cinta que facilita la davallada o l’ascens, segons es faci. Com he dit, l’altra opció, que és la que noltros agafem, és seguir per la cornisa ( sense fer la grimpada als arbusts) davallar-la amb molta cura per situar-nos dins la canal just davall la roca arrodonia que he esmentat abans. Am l’ajuda de la cinta superam aquest passet.

Continuem ascendint per la canal fins el calladet que hi ha entre el Cornador Petit o puig d’en Vives i el pujol de la cota 754 m ( esquerra), ara la darrera grimpada ( esquerra) per superar la paret rocosa. Una vegada superades totes aquestes dificultats, ens dirigim al coll de sa Paret.

Continuem pel costera mb abundant càrritx fins arriba a una cova alairada que té una gran eura al cap de munt, avui bastant rompuda per un recent despreniment. Al seu interior podem veure restes de bivacs, cadireta de fusta, bota, quadres, dues tendes de campanya, armatjos de boxing…. Continuem i passem per davant la font d’Heura

Iniciam l’aproximació al tercer pas per una zona amb forta pendent, es fácil de localitzar perquè té un gran pi, el pi d’en Garbulla, (733 m) que dóna nom al pas que té a sota. Iniciem el descens en diagonal esquerra.
La davallada impressiona. En un punt estret i exposat hi ha una ansa feta amb un cable d’hacer clavat a una piqueta. De piquetes en trobarem alguna mes.

Continuem davallant per aquest xaragall fins que s’estreny en arribar a l’alzinar. Prenem diagonal esquerra cap avall, seguint una canonada de plàstic negre que ens durà un aljub a zona marjada d’oliveres de can Garbulla, d’aquí al coll d’en Sé i tornem al camí des Barranc i tornada a Biniaraix on ens esperen una chandis fresques fresques….

Nota. Cal dir que hi ha confusió en determinar el lloc del pas d’en Querol i pas d’es Pi d’en Garbulla, perquè en el planol d’Alpina está mal situat el pas d’en Querol que ho posa en el lloc del Pi d’en Garbulla.

veure fotoswikiloc75

577. Torrent dels Horts

Publicada en de

Circular: Sí
Distancia total recorrida: 5 km.
Recorrido Torrente: 1.5Km.
Tiempo total actividad: 5 h.
Tiempo descenso torrente: 4 h.
Rapel máximo: 55 m.  directo. o 35+20 .( otra opción. 40+20.)
Cuerdas: 2×40 y 2×60. (disfrutar del rapell de 55 m integro.)
Altitud mínima: 280 m.
Altitud máxima: 663 m.
Desnivel 420 m.

577. Torrent dels Horts.

El nom o topònim ens ve del P. Rafel Joan, que correspon al torrent que davalla de l’Hort de sa Casa Nova i voreja la Rota d’en Negre, abans de morir a les proximitats de s’Entreforc, , just davant l’impressionant paret de la Serra de ses Farines.

Pel que fa al topònim del torrent dels Horts en podem oferir unes precisions. Aquest apareix documentat com a tal a un document de l’any 1612 recollit pel P. Rafel Joan M.SS.CC. del monestir de Lluc (Joan, 1972) on es fa referència a les partions de Son Nebot.

Pel que fa a les dades generals (veure tall topogràfic) el torrent salva un desnivell des de la part inicial del recorregut esportiu a la cta. Ma-10 fins a l’Entreforc d’uns 420 metres (com a data comparativa esmentar que el torrent de Pareis salva 180 m de desnivell des de s’Entreforc fins a la Calobra). El traçat horitzontal és d’uns 1250 metres amb un pendent mitja del 3%.

Accés.-
El torrent presenta diverses opcions d’aproximació i accés, propiciades per l’existència a les rodalies de nombrosos camins, senderons i comellars. La proximitat a la Ma-10 Andratx-Pollença li donen un accés gaire bé immediat a la part superior del recorregut prop de la font de sa Casa Nova. Aquest accés està limitat per tanques modernes, que cal respectar, a més de la verticalitat de les parets laterals del torrent, que tot plegat pot obligar a cercar alternatives d’accés a aquesta part superior. Noltros agafam l’opció de començar al del Km-25,800 de la Ma-10, just a una corba i devora unes cases i ho feim per la dreta d’una tanca de pedra fins a veure uns grans marges perpendiculars a l’eix del torrentó ocupen per complet el tàlveg. Es tracta d’uns marges d’una alçada entre els 3 i 4 metres amb escalons volats i en molt bon estat de conservació, que creen unes terrasses escalonades. Una opció a tenir en compte és l’accés des del camí des Burgar. És una variant no tan immediata ni còmode que arranca des de prop de la penya coneguda com sa Foradada seguint direcció a ponent sense perdre alçada fins a trobar les penyes que delimiten el torrent i el jaç. Per altra banda més curta és l’alternativa que presenten dues rostes comes que cauen des de les rodalies de la casa Nova d’en Janer fins al tàlveg, A una d’elles – la de més a migjorn – s’hi localitza la cova de n’Esteve i una quarantena de metres més avall el jaç del torrent a l’alçada del S 7,30 del primer tram. L’altre coma, localitzada a la vertical de les penyes planeres vora la corba del mirador de s’Entreforc, arriba fins al S 28. Ambdues comes permeten fent una voltera curs amunt fora el jaç, arribar amb més o menys entrebancs a la zona de la capçalera.

Altra aproximació més llarga és la que baixa per la rota d’en Negre des del coll des Porxo Esbucat – poc abans del km 27 de la mateixa c-710 – per un camí de ferradura fins a les barraques de la rota. Des d’allà segueix fora camí per un olivar degradat vora un torrentó paredat fins a arribar al tàlveg del torrent dels Horts abans d’engorjar-se prop del sector final.

El torrent presenta nombrosos salts i desgrimpades, més de cinquanta, la majoria petits. Dependent de l’època que es faci i de les pluges caigudes trobarem tots els gorgs plens d’aigua i tal vegada que corri aigua, el que farà imprescindible l’us del neoprè. Noltros ho em fet passat unes setmanes després de fortes pluges per qual cosa hem trobat bastants de gorgs amb aigua, de fet el primer tram corria aigua vinent de sa font de sa Casa Nova que ràpidement es filtrava,  però tots salvables per un costat o l’altre, també dir que qualcun ens obliga a fer maniobres laterals ocurrents.

Destacar el salt final que dóna al torrent d’Albarca. Per fer-ho hi ha vàries opcions. La que noltros feim es la que en arribar a la capçalera del gran salt i després de superar dos petits maleïts gorgs  ens obliga a fer un curt pas d’escalada, després superar dos grans blocs prosseguim amb la corda fins a arribar a les plaques de l’esquerra i muntar un passamà per assegurar la maniobra. El gir que fa el tàlveg és notable. Aquest salt és de 30 m. fins a un petit replà davall un llorer que per arribar-hi em de descendir amb tendència a la dreta, on hi cabem tot el grup. Muntem les cordes de 60 m i iniciem el descens donant l’esquena a la cada cop més propera i impresionant serra de ses Farines.

Acabat aquest salt arribem a una zona de càrritx i d’enormes blocs rocosos. Aprofitem per plegar cordes i menjar alguna cosa.

Continuem per la dreta en lleugera davallada per tal d’anar a cercar el sender que du, cap al camí de pujada a Escorca o en sentit contrari cap a s’Entreforc i el torrent de Pareis. En pots minuts arribarem al pal indicador que senyala la pujada pel camí des Burgar El camí ascendeix amb forta pendent deixant enrere la balma des Burgar permès endavant suavitzar-se descrivint una sèrie de llargs revolts. Fins a arribar a l’Ermita de Sant Pere/ Escorca, on tenim els cotxes.

Per descriure els descens fins el tàlveg, que millor que aquest fragment del poema de Miquel Costa i LLobera titulat » El Torrent de Pareis»

Va per trist roquisar el torrent d'Aubarca;
l'horrenda Fosca abarca
les aigues pures davallant del Gorg;
i dels dos torrentals per confluència
sa greu magnificència
desplega formidable l'Entreforc.
Font: ENDINS, núm. 30. 2006. Mallorca
EL TORRENT DELS HORTS (Escorca, Mallorca)
per Gabriel SANTANDREU 1 i Miquel TRIAS 1

veure fotoswikiloc75youtube75

576. Cova dels Coloms i Polvori de na Beiana

Publicada en de

Circular: Sí
Distancia total Recorrida: 3,83 km
Total Tiempo Actividad: 2,40 h
Altitud mínima: 156 m
Altura máxima; 356 m
Profunditat máxima: -55 m

 576. Cova dels Coloms o de na Burguesa i Polvorí de na Beiana.

Avui ens endinsarem a la Cova dels Coloms o també Cova de na Burguesa o també Cova de na Beiana i visitarem les que varen ser les instal·lacions militars del polvorí de na Beiana, a la Serra de na Burguesa ( Calvià ).

Aquesta cova, com moltes altres, té diversos noms; en J. Mascaró la denomina en 1995 com a Cova de na Burguesa. En Joaquim. Montoriol i Pou, gran innovador geoespeleológic, la publica en 1963 i li diu cova des Coloms.

Després visitarem un dels indrets menys coneguts, el polvorí de na Beiana, unes construccions militars d’alt valor arquitectònic.

Un projecte signat pel capità d’enginyers Ricardo Echevarria i per l’enginyer comandant Taix és aprovat definitivament el 15 de febrer de 1906 i ratificat per Reial Ordre de 21 d’abril de 1906. Es construeixen unes instal·lacions dotades de tres magatzems separats amb una capacitat cadascun entre 80 i 100 tones de pólvora. Dos d’ells seran soterrats i l’altre situat a l’interior d’una excavació. Es dotarà a les instal·lacions d’un cos de guàrdia amb una capacitat per a vint homes. Al peu de cada magatzem s’hi bastí una garita de guàrdia i control i uns molls de càrrega. S’acabà de construir i entrà en funcionament el 3 d’agost de 1911.

El polvorí deixà de tenir utilitat per a l’exèrcit sotmès a una forta reorganització gairebé cent anys després de la seva inauguració. L’any 2005 els terrenys foren desafectats i subhastats per part del ministeri de Defensa.

Actualment i Urbanísticament la zona consta d’un grau màxim de protecció. Els terrenys varen ser desafectats i venuts a la immobiliària Kühn&Partner fa anys, segons informacions aparegudes als diaris. Per la qual cosa sembla que el destí futur de l’antic polvorí de na Beiana és el de convertir-se en un establiment hoteler a l’estil del fortí del cap Enderrocat o tal vegada en residència d’un magnat gelós de la seva intimitat a l’estil de la Fortalesa de Pollença.

El nom sembla ser la feminització del malnom Beia, tan comú a Mallorca. Hem vist altres vegades aquest recurs tan habitual per fer referència a diversos accidents geogràfics.

Continuem:

Pujam fins al mirador de la serra de na Buguesa o de Porto Pi com es coneixia abans, l’indret anomenat antigament el puig del Caragol de Beiana. On l’any 1924 l’urbanista Bernat Calvet donà 10.000 m² de terreny per construir el monument dedicat a Nostra Senyora de la Pau. Les obres no es realitzaren, però l’any 1940 s’hi bastí una capelleta dedicada a l’Immaculat Cor de Maria i una petita creu. L’actual configuració prové de l’any 1967, quan s’hi aixecà una voluminosa peanya de ciment armat, de 22 m d’alçada. L’escultura de Nostra Senyora de la Pau data de 1985 i és obra de Joan Ginard -Sarasate-.

Aquesta serra fou, fins a principi del segle XX un conegut lloc de pastoreix d’estiu pel remat de la zona, d’aquí el nom que rep el coll dels Pastors. I ja més recentment recordem el trist succés i negre de principis dels anys noranta, quan la serra fou objecte de l’especulació urbanística i fou víctima d’un gran incendi provocat que va destruir la vertent més septentrional.

Caminarem per la pista durant exactament 1 km en lleugera pujada, fins a arribar a una corba de 90°, punt clau, ja que serà el punt inicial i final, on l’abandonarem i agafarem un tirany N ( dreta), per aquest mateix tirany tornarem més tard, però estarem atents perquè només a uns 10/12 m de dita corba abandonarem el tirany ( dreta), per agafar un altre tirany menys evident, que en mitja i a vegades forta davallada ens durà a un petit comellar o torrentera molt brut de vegetació i que fa mal avançar que seguirem fins que un gran salt ens talla el pas. Esteim al capdamunt del polvorí de na Beiana. En aquest punt remuntarem uns metres per la seva esquerra, i ens situarem a una àmplia cornisa, i cercarem un petit forat situat sobre la boca principal de la cova.

Accedim a la cova per aquest foradi i entrem a la sala Central, el primer que ens crida l’atenció és que no és fosc gràcies a l’entrada de la claredat de l’exterior a través de la boca principal i la sala dels Blocs al nivell inferior.

Ara ens toca recorre la cova per totes les seves sales i regates; un recorregut prou interessant i entretengut, començant per la sales Central, de les Estàtues, de les Columnes, dels Quiròpters, ses saletes dels Grafitis i de l’Eco, per sortir finalment per la galeria de l’Argila, que d’argila no te  res però de pols no te l’acabes. Superarem el pas de s’Escaleta encara amb restes de s’escaleta  de fusta, seguirem per una gatera i finalment sortirem a l’exterior per un altre foradí parescut al que hem fet servir per entrar. Tal vegada el tram més «complicat» sigui l’accés Rampa de les Columnes, vertical amb pocs agafatais i bastant relliscós.

Dins la cova podem trobar alguns grafitis prou antics fets pels mateixos soldats i per desgràcia alguns més recents de gent que necesita deixar la seva cagada per tot on va, com un d’un tal «Pascual».

Igual que la Cova d’en Domingo, la cova des Coloms, fou visitada durant molt de temps pels soldats del polvorí de Beiana, deixant en ella gran quantitat de grafitis, i qualque altre petròglif. El grafiti més antic detectat correspon a l’any 1920 i el seu responsable es J. Pérez. Un altre d’en Ramón Pallares, coincideix amb el fi de la guerra civil espanyola.

Altres transcripcions:
– 1969, El cabo Grandoso. – Bauza … Ribera, Pagés Ribera 23-9-1935.
– Cabo Juan Ramón Artillería 13-08-30 Muro.
– 13-08-30Artillero, de Felanitx, Rafael García.
– J.A.B. 2 de C.R.T. 6-6-64 Bayana. -Artillero M. Morey Vaquer 10-12-59 Bayana.
– Los artilleros de bayana, 26-11-43, G.P.; M.P.; F.M.; R. O.
– Los artilleros de ultramar, quincena del año 1921, Juan Forti.
– Los tres artilleros de cuota. Guillermo Martorell 1926, Joaquin Tous Rovira, (el tercer nombre es inteligible).
– Miguel Borras, 5-6-1923.
– Los dos artilleros Juan Figueras y Juan Ramón … en fecha 14-10-45.
– Juan Soli Mujal, 14-10-45. – 21 de mayo, Ramón Pallares 1939.
– 1939 Ramón (el apellido es difícil de precisar).
– Juan Vera, 1937

En acabar aprofitem per menjar a l’ombra de la gran balma. Després iniciem la davallada per anar a cercar l’entrada de la sala dels Blocs i la Galeria Artificial que té un recorregut de 40 m. Segons sembla ser, la galeria es va construir per extreure el gúa de la cavitat (MONTORIOL1963).
La sala dels Blocs, té una dimensió de 35 x 40 m i una altura de 27 m fins al seu sostre i, arribant als 38 m fins al sostre de la cavitat de la sala Central. És un enfonsament i buidatge de la cavitat, predominant la morfologia clàstica, que ha quedat al descobert. Gràcies a això, la sala Central és il·luminada per la llum natural.

En acabar anem a cercar un antic tancat amb estaques de ferro i fil ferro de pues ( avui en dia no representa cap dificultat) que ens servirà de guia per davallar fins al camí des Caragol que ens durà per dins el complex militar de Beiana, on podrem veure les excel·lents construccions dels polvorins i les torretes de vigilància.

Continuem fins al final on es troba la Cantina i tot duna ens ve al cap unes fresques chandis….., després i al seu costat s’inicia un camí molt envaït per la vegetació, per això a vegades pareix més un tirany que un camí, que transcorre per dins el torrent/barranc del Mal Pas, passarem per devora un forn de calç, el camí avança en lleugera pujada, en arribar a un encreuament, no agafarem el de la dreta que ens duria a prop del Coll dels Pastors,  sinó que continuarem pel de l’esquerra ( recte), a mesura que anem guanyant altitud anirem ampliant les meravelloses vistes sobre Palma, continuem sense abandonar el camí fins  arribar a dalt de tot, a la pista on hem començat avui mati i  que he comentat a l’inici.

Hem consultat les següents fonts:
BERMEJO, J., LÓPEZ, B., MINGUILLÓN, R., MATEU, T. y HERRÁEZ, G., 2014.Grafitis y petroglifos en las cuevas de Mallorca. : 64-73. Grupo de Espeleología de Villacarrillo, G.E.V. (ed.) Gota a gota nº 4 64-73. Grupo de Espeleología de Villacarrillo, G.E.V. (ed.)

TOPONIMADEMALLORCA.NET

MINGUILLÓN, R. y GARCÍA, P., 2016. Cova dels Coloms, Serra de Na Burguesa (Calvià, Mallorca). Gota a gota, nº 12: 13-19. Grupo
de Espeleología de Villacarrillo, G.E.V. (ed.)

Corpus Cavernario Mayoricense de José Antonio Encinas.

veure fotoswikiloc75youtube75

575. Puig de Galatzó pel pas de s’Encletxa de Xaloc

Publicada en de

Circular: Sí
Distancia total Recorrida: 6.9 km.
Total Tiempo Actividad: 4’50 h
Altitud mínima:
Altura máxima; 1.027
Desnivel Positivo acumulado:
Desnivel Negativo acumulado:

 575. Puig des Galatzó pel pas de s’Encletxa de Xaloc i tornada pel pas de sa Salleta Petita.

Iniciem el nostre recorregut d’avui des de Puigpunyent, agafem la ctra. de Galilea (Ma 1032) i 100 m després de la plaça de l’Església, a mà dreta, agafem el camí des Plà del Delme on hi ha un cartell indicador de la Reserva de Galatzó, Continuarem per aquest carrer mal asfaltat fins a l’entrada de la Reserva de Galatzó (esquerra), noltros continuarem (dreta)pel mateix carrer ascendent obviant les diferentes bifucacions de la dreta fins arribar a un replà d’una antiga i petita pedrera, on podrem deixar els cotxes.

Continuem ara caminant, en la mateixa direcció pel carrer ascendent fins a trobar a uns 250 m a mà dreta un camí pedregós que l’agafem i ens portarà a l’aixuta Font des Pí,

És una font enclotada que mitjançant una mineta o canal soterrada diposita l’aigua a un abeurador. Està excavada en una roca natural i té el coll d’accés en pedra en sec per donar-li consistència.

La font es va assecar fa uns 20 anys, el pi que donava nom fa anys que fou talat i fins fa poc, tant la cisterna com l’abeurador estaven plens de pedres. Afortunadament s’han netejat aquests elements i s’han fet treballs de restauració, sobretot en l’empedrat del clot de captació.

Ara, iniciem una mitja pujada per dins l’alzinar fins al coll des Carniceret, fácil de localitzar per la torreta de contraincendis. Continuem ( esquerra) pel mateix caminoi que du al Puig des Galatzó. Però em d’estar atents perquè quan el caminoi inicia el descens per l’altre vessant noltros ho deixam i remuntam la carena que ens queda a l’esquerra, la qual ens durà ràpidament sota els espadats del vessant de llevant, en el principi es el mateix itinerari per anar al pas de s’Encletxa ( no confondre amb el d’avui), continuarem ascendint per un terreny molt pedregós que forma una gran pala i ens situarem a la part final.

Ja em guanyat suficient altitud el que en premia amb unes espectaculars vistes. Girem S. (esquerra) i ens fitxarem amb la part alta de la cuculla perquè hi ha un gran forat que ens ha de servir de guia. Anirem a situar-nos just davall el forat i per això em d’entrar dins una amplia i bella canal que no es veu fins que hi has arribat. Una vegada estem dins iniciem un curt descens direcció SW (dreta) , per situar-nos a una petita pala amb una gran pendent i que pareix que no té sortida més que per l’abisme. Però no és així hi ha dues sortides, una primera fent una mitja grimpada bastant vertical cap a un pí tombat, i l’altre està una mica més avall, tans sols a un parell de metres de l’abisme, per arribar-hi em de descendir per la part dreta fins situar-nos quasi al final i fer una petita grimpada. Una vegada em sortit d’aquesta cinglera, prosseguim l’ascens per la dreta per situar-nos a l’inici d’una nova i llarga canal tupida d’un beneït càrritx. No sé per què al càrritx no se li fa un monument, ho té ben merescut.
Bé, dit aixó, prosseguim ascendint per dins aquesta canal fins a la part alta on ens tallam el pas les parets finals, que superarem per la dreta, amb un barrer esforç fent una grimpada.

Ara ens dirigim a la part culminant de la ruta, el cim del Puig de Galatzó amb els seus 1.027 m, on aprofitem per descansar i menjar. No esteim sols, hi ha una gentada de turistes. Des del cim podem contemplar unes excelents panorámiques, sobre el sector sud i central de la Serra de Tramontana (Puntals de Planícia, Mola de Planícia, Puig Major, Massanella, Mola des Ram, etc, pel N Serra dels Pinotells, Mola de s’Esclop, Puig de ses Fontenelles, Puig Batiat), etc.

Iniciem el descens per la carena S, a la recerca del pas de sa Salleta Petita, per això em d’arribar fins a la cota 848 m i abandonar la baixada per la carena per l’esquerra i iniciar un fort descens, es el pas de sa Selleta Petita.

Com orientació pel descens i encara que al començament ho feim voltejant per l’esquerra, aviat canviem de direcció i ho feim direcció S ( dreta), i sempre amb la paret del pas des Ratxo que hi ha enfora al nostro enfront, en la davallada trobarem qualque fita i també fletxetes vermelles i que ens resulten tan familiars, he Pep ?. Aviat ens situarem davall els espectaculars penya-segats, que ens donen ombra, que s’agraeix. Arribarem a una rosseguera que ens situarà ja dins el pinar i ràpidament trobarem el tirany que ve ( dreta) del pas des Ratxo, noltros girem esquerra i aviat arribem a una pista, seguit d’una barrera metàl•lica i a pots metres el carrer asfaltat. Que agafem (dreta), que ens portarà a la pedrera on tenim els cotxes.

Avui no ens podem perdre ses chandis i cervesetes ben fresques, així que ràpidament ens dirigim a un bar a Puigpunyent per hidratar-nos. Donant així per acabada la interesant ruta d’avui.

veure fotosyoutube75wikiloc75

574. Punta dels Capellans

Publicada en de

Circular: Sí
Distancia total Recorrida: 11 km.
Total Tiempo Actividad: 10 h. (6h movimiento y 4 detenidos.)
Altitud mínima: 1 m Nivel del Mar.Altitud Máxima: 368 m.
Desnivel Positivo acumulado: 938 m.
Desnivel Negativo acumulado:938 m.
Descenso a Capellans: 1 km.
Grado pendiente: 50 al 60%
Grado pendiente, desde inicio torrentera a Puntals: 20 al 40%

 574. Punta dels Capellans, pels passos de ses Piquetes i de s’Argamassa

Sortim del turístic port de la Calobra direcció al torrent de Pareis, per vial asfaltat que condueix a la placeta d´en Vidal, dedicad a Francesc Vidal Sureda (1888-1942) per la seva dedicació a favor del turisme a Mallorca. Els serveis de bany estan tancats, oberts únicament per als turistes en temporada estiuenca i aquestes encara no han arribat en massa. Des de la placeta, coneguda també amb el nom de Racó d´en Lluc, anem a través d’uns túnels d’uns 200 metres de llongitud i perforats en els penya-segats, que comuniquem amb la desembocadura del Torrent de Pareis. Abans de la construcció d’aquest accés, realitzat l’any 1950, el camí entre el torrent i el port es feia a través d’un dificultós pas escalonat anomenat pas des Carrer Nou, el qual aprofitava un sortint dels penyals. En el que l’any 1924 es varen fer construir uns 300 escalons

Traspassat el túnel ens deixa a s’Olla i després de descendir els últims graons deixem a la nostra dreta sa Font Salada, una de les cinc fonts que es troben dins de torrent de Pareis de la qual brolla aigua salada, les altres són la font de s’Hort des Bosc nom que rep d’un antic hortet que hi havia a la zona, la fonteta de s’Om, fonteta de s’Anguila i és Degotís, aquest tan conegut pels aficionats a fer el torrent, ja que en s’estiu, és l’únic lloc on pots beure. Cal dir que a més de les cinc fonts documentades hi ha una surgència d’aigua que surt de baix dels cingles de s’ Olla que alimenta aquest gorg.

Sense sortir de s’Olla ens dirigim al gorg del mateix nom, el gorg de s’Olla de gran superfície i d’escassa fondària que te sempre aigua. El creuem per la part menys fonda on l’aigua ens arriba fins als genolls i ens situa davall el cingle del mateix nom.

Ja veim ses piquetes que marquen la via per on pujar/escalar, en un indret espectacular.
Comencem l’eixida, un darrer l’altre i en pocs minuts em assolit gran altitud i podem anant gaudint de les impressionants vistes sobre s’Olla i els penya-segats que l’envolten. Les piquetes són de gran ajuda per anar superant tram a tram. Quan s’ha acabem ens queden unes darreres grimpades que ens deixaran a la part superior del pas. Ara només queda continuar per dins aquest Torrentó fins al pla del Pí, amb el seus cinc característics grans pins, un bon lloc per descansar. On coincidim i feim una xarradeta amb uns companys que van als Forats Grossos.

Continuem la ruta NE en forta pujada per situar-nos a la part alta del plà on ja veure’m restes d’un antic traçat, continuem N en un terreny una mica més planer i aviat arribem al mirador del pare Rafel ( 397 m). Un lloc, elevat i dominant d’amplíssims horitzons. Mirant cap a l’Est s’abrassa amb tota la seva impressionant grandesa el Puig Roig, que avança cap aquí la punta de la Penya Vermella damunt precipitats costaners i elevats cingles espadats. Baix a les mostres peus, entrant en el mar, la Punta dels Capellans, i les cales Capellans (a la dreta)i Teix (a l’esquerre). Al lluny -punta més avançada sobre el mar- el Morro d’en Llobera i, un poc més ençà, el sortint del Morro d’en Bordils amb la Torre de Lluc, Continuem pel camí en davallada, superaran un revolt de camí empedrat en bon estat. Continuarem fins a arribar a la cota 374 m, on és pot veure l’amplíssima coma per on davallar, com a única possibilitat de penetrar aquell món estrany i hostil.
Començarem per la part mes propera al contrafort ( esquerra), per situar-nos quasi davant un petit calladet (esquerra), per, des d’aquí, emprendre una molt forta davallada NE pel mig de la coma, ens pot servir de referència un gran pi que deixam a dalt a l’esquerra. Girem N Continuem davallant per l’esquerra d’aquesta torrentera on podrem veure un petit Ninot, continuem davallant ja per terreny menys complicat.

La vista sobre el braç que entra al mar que forma la Punta dels Capellans és d’una immensa bellesa.
Queda superar el tram que ens separa fins la punta, salvant els diferents desnivells sempre per l’esquerra. per terreny primer complicat per després passar a mes clar.

La tornada la farem desfent les nostres passes cap al Pla dels Pins. Després del cingle, el camí fa un grapat de llaçades i acaba per desaparèixer, és una baixada que es pot fer per qualsevol lloc, segurament la millor via és pel costat més apropat a la mar ( dreta) fins a arribar als grans pins que donen nom a aquest pla,
Ara iniciem en lleugera pujada l’itinerari cap al pas de s’Argamassa. A ‘Marines de Tramuntana’ dels germans Sastre, s’anota: «El pas de s’Argamassa constitueix la ruta clàssica que comunica el torrent amb el morro de sa Vaca i la possessió des Cosconar. El pas no és dificultós de seguir ni de difícil ascens. Actualment és complicat per mor d’algunes grans esllavissades i desploms de roques, que la fan certament perillosa, malgrat la instal•lació d’uns cables i cordes de seguretat en bona part del recorregut». Es diu que un temps presentava uns graons obrats amb pedra i morter, fet que segurament va donar origen al seu nom. Encara que actualment aquesta versió ha perdut força perquè mai hi ha agut argamassa a la seva construcció, i en canvi agafaria el nom del Puig de Es Gamassà situat just al damunt de la cova de sa Pols o des Pas de s’Argamassa.
S’inicia una davallada vertiginosa cap al llit del Torrent de Pareis, primer per una llarga i aèria cornisa, seguit d’una desgrimpada fins a un calladet coronat per una petita agulla, punt on poder admirar l’impressionant Olla als nostres peus. Seguim el descens i a s’enfront podem veure el Camí de s’Hortet que travessa el Coll de S’Obaga, com es pot observar, baixant per un esgarrifós coster, empresa que feia ben merescudes les pobres hortalisses que s’hi collien. Poc més enllà de l’hortet es veu el Gorg de sa Xemeneia Acabem al tàlveg del torrent, baix el cingle des Bolitx i la boca de la cova de sa Pols o des Pas de s’Argamassa , un coval de 20 m de llargària per 12 m de fondària i uns 6 d’altària.

veure fotoswikiloc75

573. Torrent des LLi

Publicada en de

Data: 2-04-2018

Circular: No
Tiempo Total de la Actividad: 4 h
Distancia Total recorrida: 2,39 km
Ràpel máximo: 54 m
Altitud máxima: 354 m

573. Torrent des LLi

Després de les quantioses pluges de la pasada setmana, aquest torrent i gracis a les aigües que vecen del torrent del Rafal, duia un cabdal prou interesant i molt disfrutós.

En aquesta ocasió em davallat al tàlveg per l’accés que hi ha pasat uns 700 n les cases de Son Mas.

Cal destacar tres salts, que estavan impresionants, el salt de sa Figuerassa de 32 m, el salt Gran de 54 m i la Gran Cascada un tobogán de 31 m, tot una autèntica coa de cavall.

veure fotosyoutube75wikiloc75

570. Cova dets Albons o des Tuputup

Publicada en de

Data: 14-03-2018
Circular: Sí
Tiempo aproximación: 22′
Tiempo Total de la Actividad: 3,15 h
Prundidad máxima: -21 m:
Altitud máxima:

 570. Cova dets Albons o des Tuputup

Aquesta cova no era sa planetjada, però el mal temps i les intenses plujes del matí ens han fet modificar lo programat.

Cova fàcil i còmoda tant pel seu recorregut com per la seva aproximació.

El nom d’Albons li posà M.A. Barceló per les plantes del mateix nom que devia haver pel seu envoltant. I amb el nom de Tuputup la coneixia l’Arxiduc.

Es troba en els terrenys de la finca de s’Hostalet a la serra de na Burguesa en el terme municipal de Calvià.

La millor manera d’arribar-hi és per la pista que surt del carrer de Sant Gabriel a la part alta de la Urb. Costa d’en Blanes a Calvià.

Caminarem per la pista que duu a les antenes un 25′ fins a arribar a un encreuament, on la pista es divideix en dos, la de l’esquerra duu a ses antenes i la de la dreta al coll dels Pastors. Bé idò noltros ja em arribat, la cova es troba a 1,5 m de la pista just a dit encreuament.

La seva entrada és de 3 m x 1 m aproximadament.

De tot duna pareix que és vertical però no és així, ja en començar forma un pendent que facilita el descens durant uns 12 m fins a arribar a la primera sala. Així com anem avançant les dimensions de la cova van augmentant.

Una seria de d’escletxes entre bloc i passos estrets condueixen a altres sales amb abundants formacions estalagmítiques. Gateres i laminadors desemboca’n a una diaclassa de trajectòria vertical i el seu final a -21 m.

veure fotosyoutube75

566. Pas des Coll des Puig – Serra son Torrella – Penyal Xapat – Cova Son Torrella – Serra de Cuber – Pas de n’Alou

Publicada en de

Data: 3-03-2018

Circular: No
Tiempo Total de la Actividad: 6,21 h.
Distancia Total recorrida: 8,86 Km
Desnivel positivo: 508 m
Altitud máxima: 1.079 m

566. Transversal serres de Son Torrella i de Cúber. Pels passos des Coll des Puig i de n’Alou ó Pas de n’Ali, de s’Escletxa, d’en Miquelí.

La ruta d’avui és una ruta innovadora. Volíem traspassar les dues serres, la de son Torrella i la de Cúber. La primera pel pas des Coll des Puig i la de Cúber pel pas de n’Alou, també conegut com a pas de n’Ali, de s’Escletxa o d’en Miqueli

Com es tracta d’una ruta no circular, primer em de deixar un cotxe a l’aparcament de l’embassament de Cúber. Els altres cotxes els deixam a l’aparcament de la boca S ( Sóller) del túnel de Monnàber (870 m) des d’on ens posem a caminar.

Per arribar al pas es pot pujar per dues canals, una més a prop del túnel que té una gran eure i l’altre més al N. Noltros pujarem per aquesta darrera. Ho feim direcció Sóller durant uns 50 m i sortim de la ctra per enfilar-nos en forta pendent allunyats del reixat que reté la caiguda de pedres a la carretera. Ho farem en ziga zagues.

Continuem ascendint entre grans blocs de roques envoltades d’altes carritxeres, fent servir les mans. És una ascensió ràpida, en pocs minuts som a dalt de la canal que conclou entre grans blocs.
Continuem ascendint amb amb pendent lleugera dirección N ( esquerra) aferrat als penya-segats.

El darrer tram abans d’arribar al pas torna esser vertical entre carritxeres que superem en ziga-zaga. Ja podem veure el pas i al darrer el Puig de Regana ( 1.123 m) i al fons el Puig Major ( 1.445 m).
El calladet que dóna nom al pas es un tancat de paret seca (1.024 m). Un antic, pas com molts d’altres, que abans de construir la carretera devia comunicar Sóller amb les terres altes.
Puga gaudir d’unes esplèndides vistes dels embassaments de Cúber i el militar, i la serra de Cúber el nostre següent objectiu.

Ara agafem direcció SW ( dreta) per enfilar-nos al crestall de la Serra de Son Torrella ( 1.079 m) per una escletxa. Una vegada situats enmig de l’escletxa escalarem la paret de l’esquerra, millor si el que va de primer posa una corda a l’anella que hi ha a dalt.

Superat aquest petit tram, iniciem la marxa per la cresta de la Serra direcció S. Ho farem fins a arribar a una paret seca de partió, la mateixa que sa veu i travessa sa coma de Son Torrella. Aquesta paret ens indica el descens fins el camí, però abans seguirem la serra per davallar fins al Penyal Xapat ( 952 m). Una vegada superat el penyal retrocedim fins a la paret seca de partió i iniciem el descens fins al camí. En arribar al camí just davant tenim un botador que utilitzem per arribar a la base de la Serra de Cúber (979 m), on tornarem a botar una reixa.
Ara es tracta de seguir un tirany bastant marcat durant uns 120 m per situar-nos just davall de la Cova de son Torrella ( 1.000 m)

Característiques i localització
La cova de Son Torrella és una reduïda cavitat formada en un sistema càrstic, a l’entorn de la qual es localitzen altres manifestacions com balmes i avencs. Està formada per un petit corredor d’uns 7×3 metres que desemboca a una petita sala de 3×3 metres aproximadament
S’ubica a la falda de la serra de Cúber, carena muntanyosa d’origen juràssic que separa la vall de Son Torrella del pla de Cúber . A una altura aproximada de 1.000 metres, es forma aquesta petita vall al•luvial compresa entre les dues serralades, la de Cúber i la de Son Torrella, que crea una llarga vall/corredor d’uns 1,5 km orientada cap al nord-est, la qual bascula en direcció oest i forma una depressió coneguda com es Verger .
La cova presenta un ampli domini visual de tota la vall i està situada en un lloc estratègic de pas. Controla els accessos des de la vall de Sóller (pes Verger, pel portell de sa Costa o pel penyal Xapat) i els accessos cap a l’interior de la serra de Tramuntana (pas de n’Alí, pas en direcció al coll de l’Ofre o al puig Major per la mateixa vall).
Cal destacar a més la proximitat del coval Simó i la cova des Penó, de la mateixa cronologia, a 1,5 km seguint la mateixa serralada de Cúber, a uns 30 minuts de camí en direcció nord-est. Antecedents (història de les excavacions) La cova fou descoberta i excavada per Bartomeu Ensenyat
Estrany l’any 1956-1957. Els resultats d’aquests treballs foren presentats al VII Congrés Nacional d’Arqueologia de Barcelona l’any 1962, al X Congrés Nacional d’Arqueologia de Maó el 1969 i a la Història Primitiva de Mallorca el 1971.
Una de les troballes que ens crida l’atenció és la d’una llossa amb gravats amb l’escena de sexe).
Text de Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (3a : 2008 : Maó). Llibres del Patrimoni Històric i Cultural. Consell Insular.

Ara em d pujar a dalt de la serra i trobar el pas de n’Ali ( o de n’,Alou , de s’Escletxa, d’en Miquelet…), i per això em de baixa de la cova i retrocedir pel tirany que em vingut uns 40 m fins a trobar una petita esplanada amb una fita enmig, que ens marca el punt per on pujar, no ho farem per l’esquerra que pareix mes evident, sinó que ho farem per la dreta amb una petita grimpada que ens deixarà en pots metres al calladet des d’on inicia el pas de davallada. Però abans visitarem un avenc amb dues boques que tenim a l’esquerra de l’inici del pas. Del que no sabem el nom.

Iniciem el descens pel pas de n’Alí / Alou, es tracta d’un primer tram una mica vertical però sense cap dificultat. La resta és molt més senzilla fina arriba a la part planera on encara haurem de traspassar el torrentó que desemboca a l’embassament. Ara ja només ens queda caminar pel GR 221 fins al cotxe que em deixat al matí a l’aparcament de Cúber.

veure fotoswikiloc75youtube75

564. Torrent d’Almadrà

Publicada en de

Data: 24-02-2018

Circular: Si
Tiempo Total de la Actividad: 3,30 h. (descens torrent)
Tiempo Total de la Actividad: 1,30 h. (Aproximació)
Distancia Total recorrida: 1.700 m
Altitud máxima: 385 m
Salt més alt: 20 m
Cordes: 3 x  20 m

564. Torrent d’Almadrà

El Torrent d’Almadrà, que deu el nom a la coneguda fondalada que travessa, s’origina en l’alta vall de Cúber, a on donen algunes vessants de les importants muntanyes que la rodejen, com és ara les sud-orientals del Puig Major i les nord-occidentals de la Serra de Sa Rateta, de Sa Franquesa i l’Ofre i, en part, també dels Tossals. Després, sortit de Cúber, va recollint les d’aquest darrer massís i les del seu oposat el Puig d’Amós, entre els quals forma divisòria, fins arribar al Clot d’Almadrà. Més avall, arriba a Lloseta i, ja tornat insignificant, avança fins al centre de l’illa i es retorç, orientant-se cap a Nord-est, córreguen per aquella vessant insular fins a desembocar per l’Albufera a la badia d’Alcúdia, després de recórrer zones d’Inca, Llubí, Muro i La Pobla. La part més espectacular d’aquest recorregut es troba entre el Pla de Cúber i el Clot d’Almadrà. Allà va enfonsat en una aspríssima i pregona bretxa entre les esqueixades calcàries dels impressionants costers del massís dels Tossals, Puig de Sa Cova des Carboner i Puig d’Amós principalment. ( text de RUTES AMAGADES DE MALLORCA. Nº 30.- TORRENT D’ALMADRÀ D’EN JESÚS GARCIA PASTOR)

De Lloseta prenem la Ma 2110, direcció a sa potabilitzadora d’Emaya i al refugi, on al final al costat de les cases de son Ordines hi ha el petit aparcament pels que pugen al refugi de tossals Verds. Ara caminant prenem el camí que puja al refugi, vorejant el torrent d’Almadrà, primer a la nostra dreta per després passar a la nostra esquerra. Aviat ens topen amb la barrera amb les indicacions de la finca de Tossals. Després traspassarem un pont amb la canonada carácterística d’Emaya, continuem, per l’Estret, fina arribar al cap d’1 km al desviament ( esquerra) a les cases de Solleric, sortim de la pista de Tossals i prenem aquesta desviació, traspassem un pont i una barreneta, continuem pel camí de la dreta en lleuger ascens. Aquest camí ens durá novament a la canonada que travessa els petits túnels i a la canaleta de Solleric per la part de defora ( dreta). El primer tram va penjat a una altura considerable sobre el torrent d’Almadrà, des d’on es veu la canaleta que abastia d’aigua les cases d’Almadrà i Son Ordines.

Després d’una pujada forta arribarem a la part alta on hi ha uns tubs abandonats que serviren per a la construcció de la canonada allà pels anys 70. Per arribar fins aquí haurem tardat uns 90′ En aquest punt ens posem els neoprens i continuem caminant en descens fins arribar a un punt on el camí quasi sa junta amb el torrent, lloc que aprofitem per entrar al jaç del torrent d’Almadrà i inicien el seu descens, de més de 1.700 m de recorregut ja que noltros no sortirem per la font des Pi sinó que ho farem per la resclosa de contenció, el que ens durà una hora i uns 500 m més que el recorregut fins a la font des Pi.

L’aigua està gelada calculem uns 7º/8º, el cabal es òptim per disfrutar-ho.

Farem dues cordades pera vitar estar massa temps aturats en els salts i agafar fred.

En arribar a la resclosa sortirem per la pista de l ‘esquerra que ens durà novament al camí que puja al refugi de Tossals. Ara ja tot de davallada fins els cotxes.

veure fotoswikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina