Doblevuit | Tags: Cala Figuera

861. Cala Santanyí a Cala Figuera

Publicada en 17 de abril de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:59 16 abr. 2022
Hora Fin: 17:35 16 abr. 2022
Distancia recorrida: 12,8 km (07:35)
Tiempo en movimiento: 04:09
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 41 m
Ganancia Altitud: 207m
Pérdida Altitud: – m
Tiempo Ascenso: 03:00
Tiempo Descenso: 04:29

Data: 16.04.2022

Cala Santanyí a Cala Figuera

Iniciem la ruta costanera d’avui a la cala de Santanyi. Prenem direcció a la platja i abans agafem el carrer de l’esquerra que puja, a la primera corba agafem unes escales estretes que baixen fins a s’arena, continuem pel carrer en lleugera pujada. Aviat arribem a la Cova del Drac de Cala Santanyi, de protecció ZEC-LIC, tancada amb pany i clau.

Continuem carrer amunt. En el primer encreuament girem dreta pel carrer de sa Torre Nova fins a arribar a l’esplanada on trobem dita torre anomenada Torre Nova de sa Roca Fesa. En molt bon estat de conservació, com totes ses torres turístiques, al contrari de la resta de torres mallorquines. Va ser construïda cap a 1663, el 23 de febrer d’aquest any, el Gran i General Consell acorda la seva edificació. En la relació de 1769 figura amb un canó de 4 i dos torrers, i està situada en terrenys de la comuna de Santanyi i no fa focs (de senyals).
En 1794 s’assenyala que necessita reparar dues grans esquerdes d’alt a baix, que demostra en la seva superfície exterior.
En 1825 ja no està artillada.
Iniciem el descens cap a ponent, per un tirany que ens baixa fins a les terrasses de Tijuana, on trobem infinitat de víes d’escalada.

Des d’ara anirem, en el possible, per les nombroses terrasses que formen aquest litoral, algunes d’elles molt estretes i esposades, de fins a 40 cm d’amplària. El primer punt orogràfic destacable serà arribar i traspassar es Caló de ses Agulles, després de passar per la punta Bagasseta arribarem a un gran «Coll» rocós. Aquest punt és important perquè tenim dues opcions; la primera pujar uns 3 m fins a la base del coll amb l’ajuda d’una corda fitxa i continuar el recorregut pel tirany de la part alta del penya-segat durant uns 150 m i baixa novament fins a la línia de mar. L’altra opció és continuar per una cornisa molt estreta on hi ha col·locada una cinta de camioner en forma de passamà, la qual és d’agrair perquè ens ajuda a superar aquest tram aeri i molt esposat. Continuem ja per terrasses amples fins a arribar a un esbaldrec que superam per la dreta o per dins el forat. Just darrere trobem una mata o llentiscle (Pistacia lentiscus ), on si hi ha instal·lat una corda per poder baixar els 4 m fins a un ressalt inferior que volteja una caleta. Continuem a prop de s’aigo de manera còmoda. Abans d’arribar al Morràs veurem ha dalt del penya-segat la terrassa d’un restaurant i les filtracions d’aigos fecals que rogen contínuament, amb un olor repugnant.

Amb un no res arribem a cala Figuera que rodegem pels carrers de ponent plens de restaurants, continuem pel port de pesquedors, el caló d’en Busquets i el caló d’en Boira més allunyat. Al costat d’una casa veurem uns escalons que agafem i pel darrere de les cases ens hem enfilam fins a un carrer asfaltat que pren cap a gregal durant 300 m, girem a la dreta i als 220 m tornem a girar a la dreta i als 102 m sortim del carrer direcció S (esquerra) per un tirany fins a sa torre d’en Beu. Pareix que començar a construir-se en 1565 perquè la cita Binimelis, segons Bernardo Vidal i Tomàs i sembla que va ser acabada en 1569…
El Gran i General Consell mana el 10 de major de 1617 que es paguin 300 lliures per a reedificar la torre.
Benito Verger consigna que va visitar la torre el 18 de juny de 1597 i va trobar a Cosme Ferrer de 35 anys de torrer. A la torre hi havia un «armaril» de ferro amb els seus «sarnidós», i un arcabús, que era dels jurats de Santanyi, sense municions.
En el mateix lloc hi ha instal·lat un dels quatre radars que hi ha a Mallorca que pertanyen a la xarxa de radars i càmeres costeres del «Sistema Integrado de Vigilancia Exterior» (SIVE), el principal objectiu del qual serà evitar l’entrada de pasteres i embarcacions de narcotraficants.

La tornada la farem per la part de dalt del penya-segats, així que prenem pel carrer Verge del Carme, per després girar esquerram pel carrer Juan Sebastián el Cano i el carrer Tomarinar, passem per davant el restaurant, el mateix que el matí hem vist des de baix on ses filtracions de fecals, i continuem fins al final, on començ un tirany que seguirem.

Dos-cents-setanta metres de caminar pel tirany passem pel punt on el matí hem baixat. Continuem per la part alta durant tres-cents quatre metres, als voltants de sa Bagasseta, a prop d’una perforació vertical del penya-segat, dit es Forat de na Maciana, on també podem trobar , a pocs metres de la línea de dalt, la Cova de la qual desconeixem el seu nom, probablement sigui la cova es Batle. Noltros li diem la cova de ses Cadires perque en l’interior hi trobem cadires, taules i restes de fogueres i molta, molta brutícia, que es veu compensat per les esplèndides vistes sobre el mar i l’horitzó/infinit.

Continuem fins a arribar al «Coll» rocós, punt important com he comentat al començament. No baixem per la corda sinó que continuem per davall de la mansió de la dreta fins arribar al caló de ses Agulles, des d’on continuem per les terrasses de baix, passem per les surgències d’aigó, uns metres elevades, dites es Dolç de sa Torre Nova, descendim dos metres, i arribem a la zona d’escalada Tijuana, agafem el tirany de pujada fins a la torre Nova de sa Roca Fesa, i ja per dins la urbanització arribem al pàrquing de Cala Santanyi.

727. Cova del Tresor i altres de Cala Figuera

Publicada en 28 de junio de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 8:46 27 jun. 2020
Hora Fin: 15:29 27 jun. 2020
Distancia recorrida: 4,5 km
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 135 m
Ganancia Altitud: 120 m
Pérdida Altitud: -210 m
Tiempo Ascenso: 02:25
Tiempo Descenso: 02:17
Circular: Si

Data: 27.06.2020

Coves de Cala Figuera

La ruta d’avui, més que una ruta, és exploració per trobar diferents cavitats a la zona occidental, de la Cala Figuera (península de Formentor), entre el Maressar i el Mig Quintar, ambdós noms que probablement fan referència a la típica pedra de marès, el primer per possible pedrera i el segón «D.C.V.B. 3. Pedra molt grossa, de forma tronc-cònica, adherida a la part inferior de l’espiga de la biga de tafona, i que a força de rodar a l’espiga arriba a alçar-se de terra per reforçar la pressió de la biga damunt els esportins (Mall.); cast. pilón. Ni amb un quintar de tafona | li traurien sa llecor, Aguiló Poes. 140. Donar quintar: rodar fins que el quintar s’alça de terra.»«Cent quintars de carabassa, no fan una unça de greix» , de fet a prop dels escars és trobem algunes peces de molí de mà, semitallades en el marès.

Arribem al pàrquing de dalt de cala Figuera, inutilitzat amb grans blocs de roca que impedeixen accedir al pàrquing ( incomprensible per les persones normals ), mos cercam sa vida per aparcar i descendim pel caminoi que ens situa a un replà que constitueix una bella mirada de Cala Figuera, per cert en alguna publicació antiga he vist que aquesta cala li deien Cala Canterina, avui com està ennigulat i amb xafugò no podem gaudir de les transparències de colors i tonalitats del fons del mar.

Arribem als còdols de la cala i prenem per la ribera del Maressar ( esquerra) , passem els escars i continuem. Al pocs minuts aixecam la vista i veim al roquisar el Ulls que ens miren i al mateix temps vigilen la Cala, es tracta de dues petites covasses, que visitem.

Continuem ascendint deixant els Ulls a la nostra dreta i ens situem a dalt del rocam just per on davalla la coma que del Corral Fals.
Continuem en lleuger descens, intentant, sempre que sigui possible, anar vorera de mar. Passarem i deixarem enrere dues petites roques de dins el mar, primer una i després l’altre. En arribar a un altre coma o torrentera que davalla del Corral Falç la prenem cap avall fins al més a prop que puguem de la mar. Hem arribat al Mig Quintar on les parets verticals impedeixen continuar per la ribera. Desgrimpem uns metres fins a trobar una balma amb una gran roca al davant, idò just darrere hi ha l’obertura de la Cova del Tresor, és fàcil de veure perquè del sostre pengen unes enormes pedres que donen la sensació que han de caure en qualsevol moment.

Hem fet medicions de CO2, amb el detector de monogas Dräger Pac8000, a l’entrada, sala principal i sala petita del fons, i totes han donat 0. Tampoc esperavem que n’hi agués.

Passem pèl davall i entrem a la cova. El primer que ens crida l’atenció és la seva grandària, amb unes dimensions de 56 m de llargària, per 25 d’amplària i 14,5 d’altària, una enorme sala. Però la vista la fixem a terra, estem a una platja. Sí, tot està cobert d’una arena blanca que forma una platja d’interior amb les marques de la correntia de l’aigua de mar, amb restes d’algues i petites copinyes.

Anem avançant i a la dreta trobem una surgència d’aigua, ara salobre, però que un temps enrere devia ser dolça i molt benvolguda pels mariners i pirates. Suposadament aquesta font devia ser el millor tresor i no el típic cofre ple de pedres precioses i joies. L’aigua que cau ha donat curioses formes a la pedra plana, on devien col·locar les gerres per recollir l’aigua. Continuem la visita a la propera sala més petita amb un forat lateral.

Acabada la visita, tornem enrere. Passat la Pesquera del Senyor i a la part alta trobem una cova allargada d’uns 14 m per 2,5 d’ampla, una extraordinària balconada sobre la Cala. Al seu final i a la part de dalt hi ha un petit foradingo pel que entre un raig de llum, d’aquí el nom que li posem Cova del Foradet, ja que no hem trobat cap indicació sobre ella.

Continuem en lleuger descens i direcció a la cala. En arribar a la zona del Maressar ens aturem per visitar la cova marina de l’Amo de 8,6 m de llargària per 11,5 d’amplària i 2,6 d’altària, sense gaire interès. Aprofitem per fer un capfico i dinar.

En acabar iniciem la tornada per la pista que arriba a la Cala i que seguim fins a dalt, en el punt quilomètric 12,100 de la carretera. Ara ja per asfalt caminem fins al pàrquing. No donant per acabada sa jornada fins a ver pres unes xandis gelades.

Fonts consultades: Marinas de Tramuntana dels germans Sastre, CCM de J. Encinas, Wikipedia

726. Punta d’en Tomàs i cala En Gossalba.

Publicada en 24 de junio de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 8:15 23 jun 2020
Hora Fin: 15:32 23 jun 2020
Distancia recorrida: 6,6 km (07:17)
Altura Mínima: -178 m
Altura Máxima: 189 m
Ganancia Altitud: 610 m
Pérdida Altitud: -605 m

Circular: Si

Data: 23.06.2020

Punta d’en Tomàs i Cala En Gossalba

Avui ens dirigim al “Finisterre Mallorquí”, la península de Formentor, la més septentrional de l’illa.

Xarrar de Formentor son paraules majors.
Quan el poeta Miquel i Llobera (1854-1922), propietari de la península de Cap de Formentor. va morir, es va dividir en lots i es va vendre. En 1922 la finca fou adquirida per la banca argentina Tornkist i pel pintor, també argentí, Tito Cittadini Podesta ( 1866-1960). En 1928, Adan Diehl, un nadiu argentí i amant de l’art, va decidir construir l’Hotel Formentor.

Més info al video

Iniciem la ruta al mirador des Plà de la Punta d’en Tomàs, punt kilomètric 14,900 de la Ma-2210. Prenem ponent en mitja baixada direcció al Cingle de les Lletreres, on arribarem a un explèndid mirador natural sobre cala Figuera amb l’impresionant Morro de Catalunya al davant.

Girem a N, en mitja davallada direcció a la Punta d’en Tomàs, o farem crestejant fàcil fins als primer pins, després ve un tram amb més desnivell, en el que aurem d’utilitzar les mans, sensa massa complicació, passarem per una escletxa i finalment arribarem a la zona rocosa fora vegetació. Descendirem uns metres més i ens situarem damunt una bolla rocosa que fà d’extrem a la Punta d’en Tomàs.

Sense perdre altitut caminarem S amb el mar a la nostra esquerra, així com ens anem acostant al Racó des Xot aurem de guanyar altitud per després tornar a descendir i situarnos damunt els enormes blocs, que anirem sortejant fins arribar a la cova des Poat o Pouat o de la Sirena, (o tot junt). Està formada per dues enormes penyes caigudes del penyassagt. Una cavitat de 15 m d’eix principal, 13,5 transversal, amb desnivell de 8,7 m, encara que darrerament ha sofrit esllevissades i te part del sostre cobert pels enderrocs.

La llegenda comta que quan la mar està embravida la força del vent que bufa en força pel forat de dalt i reprodueix el cantar de les sirenes. Com si sapiguessim com cantan les sirenes… probablement eren les foques que frecuentaven aquest coval que produien aquests sons. Es posible que les Nereides tenguin algo que veure. En la mitologia grega, les nereides (del grec antic νεράϊδα, neraida) que eren les filles dèn Nereu i de na Doris. Nereu era un déu del mar i Doris era filla d’Oceà, la qual cosa fa que les nereides siguin considerades nimfes del mar. Es creia que vivien al fons del mar, al palau del seu pare, assegudes en trons d’or. Totes bellíssimes, passaven el temps teixint i cantant. Els poetes se les imaginaven barrejant-se entremig de les onades, amb els cabells al vent, nedant entre tritons i dofins. Idò que vos pensaveu ? No té res a veure amb una insoleció ni certs bolets al-lucinògens, son, simplement relats mitològics.

Aprofitem aquest lloc tant mitològic per fer un capfico.

Tornem enrrera uns metres fins arribar a la coma/rosseguera, i ens enfilam per amunt, en forta o molt forta pujada, fins arribar a dalt de tot, a tant sols uns mestres del parking del mirador.

Ara ve la segona part; creuem la carretera i prenem un tirany que en davallada ens situarà dins la canal de Cala En Gossalba ( torrentera), després d’uns centenars de metres es transforma amb un antic camí amb marges de sosteniment. Durant el camí anirem creuant, en diferents moments, el torrent, unes vegades al tendrem a la dreta i altres a l’esquerra, i així durant 1300 m, fins arribar al caló més oriental de la cala En Gossalba, on montem el “campament”. Nadem fins l’altre caló, dinem i mentres uns arribem fins el pont del Morro del Pont, altres aprofitem per becar i nadar.

Per la tornada desfeim les passesfetes fins el parking-mirador.

Per suposat que acabem fent unes merescudes xandis al “Corral”.

Fonts consultades: Marinas de Tramuntana dels germans Sastre, CCM de J. Encinas, Wikiloc

658. Punta del Toro-Rafeubetx -Morro d’en Feliu i Cap de Cala Figuera.

Publicada en 4 de julio de 2019 de Xisco

Circular: Si
Temps total empleat: 9,45 h
Recorregut total: 16,800 km
Desnivell positiu: 507 m
Altitud màxima: 160 m

Data: 30.6.2019

Punta del Toro i Morro d’en Feliu

Avui ens dirigim

Avui ens trobem en alerta taronja per les altes temperatures, de 37° aprox., una homitat de 24%, vent de 26 km/h, SW i una pressió de 1.017 hPa. Per tant ens desplacem fins a la costa on la temperatura és més suportable.
Per a això ens dirigim cap a la Reserva Marina de l’Illa del Toro ( Calvià), concretament a la zona anomenada Rafeubetx. Hi ha topònims amb una grafia molt variable, depenent de la font consultada. Un dels que es’n podria dur el premi a la variabilitat és Rafaubetx, nom que designa els terres situades entre és morro d’en Feliu i és banc d’Eivissa, a la zona del cap de cala Figuera, i conegudes a l’edat mitjana com a Trafalempa.
En un document del segle XV es fa referència a l’extracció de pedra de Reffalbeyt. El nom procedeix de l’àrab i significa ‘alers blancs’. Segons Joan Coromines i Josep Mascaró Passarius, ‘l’aplicació de les penyescoses parets d’aquesta cala s’entendria sigui per comparació a un mur proveït de ràfec, sigui perquè s’extreia d’allí pedra de construcció usada en els ràfecs’. El mateix lloc apareix escrit com Rafaubetx i l’historiador Joan Binimelis (XV) el ressenya com Trafalempa. Encara avui, la grafia és dubtosa i es pot llegir en alguns mapes Refaubetx.

I ja més recentment, conegut pel seu ús militar, ja que en anys posteriors a la guerra civil , per albergar una de les bateries de costa més importants de Mallorca. La seva missió protegir el tram de costa que transcorre des de la punta sud de Cala Figuera fins a Cap Andritxol, impedint especialment qualsevol possible desembarcament en la badia de Palma.

Idó ens posem a caminar al mirador que hi ha al final de l’av. de la Mar. Senyalitzat amb un cartell que diu que entrem a la Reserva de l’Illa del Toro. Ja només començar iniciem el descens per uns escalons que davalla’n fins al Clot donis Moro, però noltros no hi arribarem perquè continuarem vorera mar, a baixa altitud, direcció a la punta del Toro, passarem pel Ribellet, Sa Beca, Caramull de Pedres, és Banc d’Eivissa i finalment es Pans. Arribem a la punta i continuem per dins l’aigua fins a sa primera de ses Bardines. Feim un capfico i retrocedim. Ara és tracta d’enfilar-ens per situar-nos sobre la petita cresta que forma la Punta del Toro, resulta molt agradable per les extraordinàries panoràmiques que tenim ambdós vessants, no ens adonem i arribem a la cota 106 m. Continuem en lleuger ascens fins a la zona més planera, on ja podem veure els restis dels barracons militars.

Continuem E ( dreta) per un tirany prou definit. Sempre paral·lels a la costa. Anirem trobant diferents construccions militars, Búnquers, plataformes pels diferents peixos d’artilleria, canyons OHS 24 cm i Vickers 305 (API 152,4/50 Vickers i API 152,4/50) , estació telemètrica, projector de 200 cm per a l’exploració, en la posició núm.6 (Morro d´en Feliu), és a dir, entre les bateries de Cala Figuera i de Refeubeitx, i Radar (compost d’antena i grup electrogen) en el primitiu Lloc Grafomètric núm.4. Tres anys més tard, la bateria rebrà el radar RX- 80 i la D.T. Arenco 53/55.

No ens va ser possible visitar els túnels de més d’un quilòmetre perquè els hi havien inutilitzat, amb formigó, tapant totes les seves entrades i sortides.
Arribin al morro d’en Feliu i decidim baixar a cota 0, per licitar al monòlit o Castellet format per les antigues pedreres de marès. El seu accés no és fàcil, la grimpada és aeri amb algun tram exposat, però així i tot i puguem.

Fet que fa una calor infernal, d’aquella que «em acubo», després de prendre uns banys, decidim emprendre la tornada per dins el recinte militar, puguen visitar les diferents construccions.

483. El Fumat, cala Engossalba i cala Murta

Publicada en 27 de junio de 2016 de Xisco

Fumat-i-cala-Engossalba-(18 Data: 25/06/2016

Distància total recorreguda: 8 Km
Temps total, incluides aturades: 7,30 h
Altitud máxima: 339 m
Altitud mínima: SNM
Desnivell positiu Acumulat: 431 m
Desnivell Negatiu Acumulat; 431 m

483. El Fumat, per l’escala de l’Amo en Joan Cerdà, cala Engossalba i cala Murta.

Sortim de l’esplanada que hi ha a l’inici del camí que davalla a cala Figuera, per prendre cap amunt per la carretera direcció al far de Formentor. En arribar a la boca del túnel, que forada la barrera rocosa del Fumat, construït l’any 1951 pe facilitar l’accés al far, tenim a l’esquerra el camí de l’Escala de l’Amo en Joan Cerdà construïda abans del túnel l’any 1949-1950. està en males condicions, els escalons tenen alguns trams molt espenyats i desfets, i algun de menys d’un metre d’ampla, la barana de ferro inexistent el que ho fa perillós, arriscat i insegur, però es pot passar, la timba de més de 200 m d’altitud abocats sobre l’abisme de cala Figuera i el morro de Catalunya son inigualables i espectaculars.

Superada l’escala giram cap a llevant per assolir el Coll de la Creu 242 m, enmig del puig de la Roca Blanca 330 m i el Fumat 335 m. El seu nom prové d’una creu que es picà en una roca per assenyalar la meitat del traçat del camí del far. Des del coll de la Creu pujem al cim del Fumat, (conegut abans com el Turó d’en Fumat) coronat per un vèrtex geodèsic, on disfrutarem de les immillorables vistes. També podem veure la davallada que ens espera pel torrent de les Agulles.

Idò comencem a davallar direcció al puig Garballó 274 m, i en arribar a un calladet agafem l’antic camí del Far de Formentor, una magnífica obra que s’ha àuria de conservar, però oblidada de la mà dels estaments públics. De més de 17 Km de longitud, baixam en ziga-zaga per aquest camí fins a arribar al punt mes a prop de la coma que forma el torrent de les Agulles i en el que ens hem de ficar i no sortir del seu tàlveg fins arribar a la seva desembocadura a una parisiàdica caleta ( caleta de ses Agulles) que juntament amb l’altre cala ( Cala en Gossalba) forma l’ancorada Cala en Gossalba. Documentada el 1585 com a Gonçalvo.

En aquesta caleta hi dedicam una bona part del dia, aprofitem per fer un capfico a les seves aigües cristal·lines, fins hi ens atrevim, alguns, nadar fins a la cala d’en Gossalba ( o Gonçalvo ), per després tornar caminant pel camí que les uneix. També inspeccionem l’avenc de la caleta.

Una vegada descansats en posem en marxa per on em vingut remunten el torrent de les Agulles durant uns 13′, passarem per devora dos grans pins a la dreta, deixam a l’esquerra el puig de ses Butzes 162 m. i passats uns 50 m sortim del tàlveg per l’esquerra, seguint fites, fins a arribar a un gran bloc de pedra, aquí canviem de direcció i prenem SO, em arribat a la part més alta, prosseguim en lleuger descens fins a les restes de dues barraques, en em situar damunt cala Murta. Ara es tracta d’anar descendint per aquest comellar que s’estén enmig del puig de ses Butzes i el puig Garballó, fins a arribar a vorera de la mar, molt a prop del gran xalet. Que per cert està construït damunt l’antic camí del Far.

Ara prenem per un tirany a l’altra vorera de la cala que en uns 300 m de recorregut ens durà fins al mirador del Castellet, un lloc on admirar tota la badia de Pollença i la península de Cap Pinar, encisador!!

Una vegada ens em banyat, ( alguns), em dinat i em fet un poc de «siesta», prenem la tornada per la carretera asfaltada durant 1,5 Km, pel costaner del torrent de Cala Murta, fins a arribar al campament de Santa Maria de Formentor, i d’aquí al cotxe.

I aquí acaba sa nostra excursió d’avui.

Grup de Muntanyisme

Archivos de Etiquetas: Cala Figuera