Archivos de Etiquetas: doblevuit

729. Torrent Gorg dels Diners – Nocturn –

Publicada en de

Hora Inicio(només torrent): 12,30 4 jul. 2020
Hora Fin( només torrent): 8,30 5 jul. 2020
Distancia total recorrida:   4,900  km 
Recorregut Esportiu: 1,220 Km
Altura Mínima: 11 m
Altura Máxima: 808 m
Ganancia Altitud:  111 m
Pérdida Altitud: 787 m
Circular: No
Cordes utlitzades: 2×30 i 2×20 més material adicional tirolina

Tirolina Gorg des Bany

Data: 4.07.2020

Torrent Gorg dels Diners. Nocturn

La d’avui es una ruta torrentera total. A més, la feim de nit el que afegeix més atractiu.

Som un bon grapat d’esportives i enamorats de la nostra natura, per tant feim grups de 5/6.

La logística comença en anar a cala Tuent a deixar els cotxes suficients per després poder tornar. Aprofitem l’estada a sa Cala per veure sa posta de sol i sopar. Menú: 1) Amanida pagesa freda que duia patata,ou,mongetes, tonyina….. 2) Ensalada freda de pasta, 3) Truita de patates. Cindri, Magdaleness de xocolata…. Begudes; cafè,aigua,cerveses s/a, coca-coles…

Entrada sa fosca, repleguem i partim cap al Funicular ( Coll dels Reis), on deixem els cotxes, al poc espai que queda i comencem a caminar direcció SE fins al coll del Vent on es troba es Porxo Esbucat, continuem pel camí dels Cingles, passem per davall de s’Alzina Fumadora, i abans d’arribar a la Coma dels Ribells, sortim del camí des Cingles, per un tirany de la dreta que a poc a poc en lleugera davavallada ens anirá duguent al tàlveg del torrent del Gorg dels Diners. Aviat entrem en materia amb un primer salt de 16 m.

Després d’un primer tram seguits de sis salts i després del darrer de 22 m entrem a la Coma de Bini, una zona oberta i plana en la que trobarem tres enormes pins, un d’ells probablement és el de més envergadura de Mallorca. En aquest tram tenim  vies d’escapatòria, per la dreta pujada als Clots Carbons, per l’esquerra pujada pel Pas de n’Argentó, el darrera sortida pel Pas de s’Estaca i enllaçar amb el Pas d’en Termes molt més a dalt.

Continuem pel torrent on s’engorja amb una successió de salts. No els descriuré per la gran quantitats que té, però cal destacar el tram des  Jardí Japonés de gran bellesa, després el més esperat de tots, el Salt des Bany que sempre té aigua i on els companys Jesús i Toni munten una tirolina, que aprofito per donar-los s’enhorabona, que fa sa delícia de la resta dels grups. Cal destacar que aquest gorg és un refugi de Ferrerets i que cal extremar les precaucions per no molestar-los, si no quedàs més remei que nadar ho farem de la manera més respectuosa, NO saltar ni tirar mos a l’aigua en bomba, en qualsevol cas fer-ho suavament. Mentre anàvem baixant un a un per la tirolina ens acompanyava un concert meravellós dels sons dels ferrerets.

El segueix el salt des Niu des Voltor de 37 m ( 12 +25 m) fraccionat dins el mateix gorguet des niu des voltor.

Acabant la part esportiva amb el salt des Gorg dels Diners, que dóna nom al torrent. El que queda de torrent es fa a estones per dins el tàlveg i estones per fora, sortejant grans blocs de roca.

Dos-cents quarenta  metres abans d’arribar a les cases de Can Lleig, veurem a la dreta una canonada de plàstic negra que du l’aigua des de la font de Can Lleig, idò hem de sortir del tàlveg ( dreta) per enllaçar amb la síquia que duu a un safareig i a dalt trobem una pista que seguirem fins a arribar a la carretera. Girem esquerra fins al pont, on tenim aparcats la resta de cotxes, i on tornem a posar taula i berenem d’una xocolatada amb ensaïmades  que ha duit en Jaume, que aprofito per donar-li ses gràcies i s’enhorabona.

En general ha estat una jornada nocturna molt esportiva, i divertida amb uns companys extraordinaris.

fotos d'en Nando
fotos d’en Nando

fotos d'en Jesus i Toni
fotos d’en Toni i Jesus
Video

wikiloc
Trakc

728. Torrentó d’en Vaquer i davallador des Pou Salat

Publicada en de

Hora Inicio: 8:46 30 JUN. 2020
Hora Fin: 14:20 30 JUN. 2020
Distancia recorrida: 8,6 km (11:08)
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 502 m
Ganancia Altitud: 576 m
Pérdida Altitud: -706 m
Tiempo Ascenso: 04:36
Tiempo Descenso: 06:31
Circular: Si

Passamà després del torrent

Data: 30.06.2020

Torrentó d’en Vaquer i Davallador des Pou Salat. Marina de sa LLapassa.

Marina de sa Llapassa ( Llucmajor). El Torrent d’en Vaquer, un petit torrent molt encaixat amb desembocadura penjada en els alts espadats del litoral SW LLucmajorer. La sortida en V de gran bellesa sobre la Badia de Palma ens deixa admirar el Cap de Cala Figuera en el flanc sud-occidental de la gran Badia de 118,4 km de costa i els seus 494.000 m2.

Ens dirigim cap a la urbanització de Tolleric ( Ctra des Cap Blanc), concretament al carrer Penyassagat on al final deixarem els cotxes en un ampli aparcament. Just a s’enfront tenim la pared de partió amb la finca veïnada que hem d’accedir. Recordem que la finca és privada ( com quasi tota Mallorca) i per tant hem de comptar amb el permís del guarda.
Començam a caminar direcció S, per davant els apartaments Sun Club. En arribar al penyassagat veurem a la nostra esquerra una porteta de ferro que encara de estar fermada amb cadena i pany es pot botar sense dificultat.

Entrem a terres de sa Llapassa, continuem direcció SE en paralel a la costa fins que sa verticalitat del torrentó d’en Vaquer es fa present. Per entrar al seu tàlveg anirem descendint el més a la dreta posible fins que trobarem una placa, on podrem posar una curta corda per superar i facilitar aquest petit desnivell.

Ja  estem  en  materia  i  ficats  dins  el  torrent.  Molt  a  prop  tenim  la desembocadura  penjada sobre aquesta costa tan sauvatge.
Montem el primer rapel de 15 m, a ses mateixes plaques que instalarem a l’any 2017, hi podem trobar una mosca picada a la roca per facilitar la seva sortida.  El segueix un tobogan desgrimpable de 20 m, en el que tornem a montar ses cordes de 20 m, 

Aquets son els únics salts que té el torrent. Si no vols arribar a l’aigua.

Prenem direcció SE per passar a l’altre costar del cap de la Regana que agafa el nom d’un accident topogràfic que té al costat, La Regana.

Continuem S girant a l’esquerra per a continuació descendir fins a unes roiues mes planes. Continuem uns pocs metres i allà on es posa mes vertical trobem un passamà anclat a tres plaques, que ens ajudará a superar aquets 11 m, la corda durant aquets 3 anys ha sofrit els embats i la força de la mar, pel que està en males condicions. Però la roca té bons agafatais i no hi ha problema de pas. En diés de calma es pot pasar per la part de baix amb els peus per dins l’aigua.

Traspassat el promontori s’ens obri una gran «coma» , on podrem veure la sortida del  Davallador de sa Rossegada a la seva part alta, a l’esquerra d’un gran coval. A la part més baixa el tirany es bifurca en dos: un ve del cap de Regana, d’on venim noltros, i l’altre es dirigeix cap a n’Esquitxa i es Caló de s’Arena, on anem. Aquest punt rep el nom del Davallador de sa Rossegada utilitzat pels pescadors per arribar a les seves pesqueres, amb escalons tallats al marés.

Des d’ara continuarem vorajamt la costa mentres es pugui, perquè a moments aurem de pujar una mica per després tornar a davallar.

Als 400 m arribarem a un curiçós pont natural.

Després passarem per les Pedreres de la Seu, continuem fins a la punta que es veu i que ja no podem continuar. Aprofitem aquest lloc que encara te ombra per dinar i fer un capfico.

Retrocedim uns pocs metres per iniciar una forta pujada pel mes aprop posible de la paret de la dreta, es tracta del Davallador del Pou Salat, que sense problema ens situarà a dalt del penyassagat.

Continuem direcció E ( esquerra), i poc a poc ens anem fican dins aquesta garriga aspre i seca, paqssarem per les restes de¡una barraca. Seguidament arribam a les antigues instalacions militars anomanada bateria de Regana, una batería de 4 Obuses de Hierro Sunchado (O.H.S.) de 24 cm de calibre. 

Una vegada visitades ses instalacions militars, tornem a l’Urb. Tolleric. I directes a fer unes chandis ben fresques.

veure fotos
fotos

wikiloc
Trakc

726. Punta d’en Tomàs i cala En Gossalba.

Publicada en de

Hora Inicio: 8:15 23 jun 2020
Hora Fin: 15:32 23 jun 2020
Distancia recorrida: 6,6 km (07:17)
Altura Mínima: -178 m
Altura Máxima: 189 m
Ganancia Altitud: 610 m
Pérdida Altitud: -605 m

Circular: Si

Punta d’en Tomàs

Data: 23.06.2020

Punta d’en Tomàs i Cala En Gossalba

Avui ens dirigim al “Finisterre Mallorquí”,  la península de Formentor,  la més septentrional de l’illa.

Xarrar de Formentor son paraules majors.
Quan el poeta Miquel i Llobera (1854-1922), propietari de la península de Cap de Formentor. va morir, es va dividir en lots i es va vendre. En 1922 la finca fou adquirida per la banca argentina Tornkist i pel pintor, també argentí, Tito Cittadini Podesta ( 1866-1960). En 1928, Adan Diehl, un nadiu  argentí i amant de l’art, va decidir construir l’Hotel Formentor.

Més info al video 

Iniciem la ruta al mirador des Plà de la Punta d’en Tomàs, punt kilomètric 14,900 de la Ma-2210. Prenem ponent en mitja baixada direcció al Cingle de les Lletreres, on arribarem a un explèndid mirador natural sobre cala Figuera amb l’impresionant Morro de Catalunya al davant.

Girem a N, en mitja davallada direcció a la Punta d’en Tomàs, o farem crestejant fàcil fins als primer pins, després ve un tram amb més desnivell, en el que aurem d’utilitzar les mans, sensa massa complicació, passarem per una escletxa i finalment arribarem a la zona rocosa fora vegetació. Descendirem uns metres més i ens situarem damunt una bolla rocosa que fà d’extrem a la Punta d’en Tomàs.

Sense perdre altitut caminarem S amb el mar a la nostra esquerra, així com ens anem acostant al Racó des Xot aurem de guanyar altitud per després tornar a descendir i situarnos damunt els enormes blocs, que anirem sortejant fins arribar a la cova des Poat o Pouat o de la Sirena, (o tot junt). Està formada per dues enormes penyes caigudes del penyassagt. Una cavitat de 15 m d’eix principal, 13,5 transversal, amb desnivell de 8,7 m, encara que darrerament ha sofrit esllevissades i te part del sostre cobert pels enderrocs.

La llegenda comta que quan la mar està embravida la força del vent que bufa en força pel forat de dalt i reprodueix el cantar de les sirenes. Com si sapiguessim com cantan les sirenes… probablement eren les foques que frecuentaven aquest coval que produien aquests sons. Es posible que les Nereides tenguin algo que veure. En la mitologia grega, les nereides (del grec antic νεράϊδα, neraida) que eren les filles dèn Nereu i de na Doris. Nereu era un déu del mar i Doris era filla d’Oceà, la qual cosa fa que les nereides siguin considerades nimfes del mar. Es creia que vivien al fons del mar, al palau del seu pare, assegudes en trons d’or. Totes bellíssimes, passaven el temps teixint i cantant. Els poetes se les imaginaven barrejant-se entremig de les onades, amb els cabells al vent, nedant entre tritons i dofins. Idò que vos pensaveu ? No té res a veure amb una insoleció ni certs bolets al-lucinògens, son, simplement relats mitològics.

Aprofitem aquest lloc tant mitològic per fer un capfico.

Tornem enrrera uns metres fins arribar a la coma/rosseguera, i ens enfilam per amunt, en forta o molt forta pujada, fins arribar a dalt de tot, a tant sols uns mestres del parking del mirador.

Ara ve la segona part; creuem la carretera i prenem un tirany que en davallada ens situarà dins la canal de Cala En Gossalba ( torrentera), després d’uns centenars de metres es transforma amb un antic camí amb marges de sosteniment. Durant el camí anirem creuant, en diferents moments,  el torrent, unes vegades al tendrem a la dreta i altres a l’esquerra, i així durant 1300 m, fins arribar al caló més oriental de la cala En Gossalba, on montem el “campament”. Nadem fins l’altre caló, dinem i mentres uns arribem fins el pont del Morro del Pont, altres aprofitem per becar i nadar.

Per la tornada desfeim les passesfetes fins el parking-mirador.

Per suposat que acabem fent unes merescudes xandis al “Corral”.

Fonts consultades: Marinas de Tramuntana dels germans Sastre, CCM de J. Encinas, Wikiloc

veure fotosveure fotos
fotos

wikiloc
Trakc

712. Forat de s’Àguila ( Forats Petits) pel pas de s’Aranya.

Publicada en de

Hora Inicio: 11:17 22 feb. 2020
Hora Fin: 16:51 22 feb. 2020
Distancia recorrida: 4,6 km
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 326 m
Ganancia Altitud: 686 m
Pérdida Altitud: -717
Temps total; 5,26 h
Material Utilitzat: Corda 1 x 20 m.

Tipo Ruta: Circular

    Forat Petit de s’Àguila

Data: 22.02.2020

Forat de s’Àguila i altres Forats Petits per sa Torre des Bosc i el Pas de s’Aranya i el Carrer Nou

Iniciem el recorregut d’avui a l’ermita de Sant Llorenç (s. XVIII) i agafem el GR-221 que passa per darrere la barrera al cotat de la carretera, es tracta d’un antic cami empedrat que uneix l’ermita amb el llogaret de sa Calobra i el seu port.
En arribar al port entrem al parking fins al fons, on hi ha una barrera de fusta que dóna accés al camí que duu a la torra de sa Calobra o des Bosc. Es tracta d’un camí empedrat que en el seu tram final s’ha fet mal be. En arribar al coll traspassem la paret de partió i prenem N ( esquerra) seguint les fites, passem per davall uns grans pins, i en pocs minuts arribem a la Roca Roja on es troba la Torre i les que foren les seves dependències.

Després de berenar, descansar i contemplar la panoràmica que ens dóna la situació de la Torre, prenem la marxa descendent, direcció NE, seguint les fites, el terreny es mal de transitar dagut al rocam càrstic i la vegetació. Tenim per davant una dura i incòmoda davallada cap al Pas. El territori és molt abrupte i escarpat. El tirany fitat cerca la millor passa entre els inaccessibles penyals. Hem d’estar atents i localitzar un marge pel qual  hem  de passar per damunt, girar dreta i ja hem arribat al pas de s’Aranya, equipat amb un fil ferro en forma de passamà. Fem el primer tram  horitzontal i el segon tram totalment vertical ho fem rapelant. Que ens deixa en el mateix Camí Nou just a l’entrada de l’escletxa semi-fosca.

La davallada fins s’Olla per aquest «carrer» no és fàcil per la gran quantitat d’esbaldrecs conseqüència de la manca de graons, dels 300 en queden ben pocs.

En arribar a s’Olla, prenem E deixant la cala a la nostra esquena. Al SW (front-dreta) localitzem la vertiginosa pujada, situada al lateral contrari al pas de ses Piquetes.
Es tracta de localitzar i passar per tres d’ells, sent el més espectacular el Forat de s’Àguila.
Una vegada estudiat per on pujar iniciem l’ascens, ho fem pel rocam que té bones preses, encara que bastant vertical, i allà on representa una dificultat major posem una corda que ens facilita superar-los.

Aviat localitzem el primer Forat en forma d’escletxa que mira dins el torrent de Pareis.

Seguim avançant grimpant en tot moment, sempre el més a prop possible  del vessant del torrent, on ja podrem veure a dalt el següent i més curiós Forat perquè té al costat superior una roca en forma d’ocell, d’aquí el nom des Forat de s’Àguila. Ens dirigim cap ell i el traspassem, en molta cura perquè l’altre costat és vertical i l’haurem de desgrimpar.

Prenem S ( dreta), i localitzem un altre Forat Petit, continuem i a la part alta veurem un gran pi, ens hem de dirigir cap ell per l’ampla «canal» que trobem a sota d’ell. Es tracta de la darrera dificultat/grimpada/vertical.

Superat aquest últim tram, girem E, passarem per un marge, deixant a la dreta la cota 267 m on s’ha troba últim Forat petit. Per arribar-hi s’ha de voltejar el rocam per l’esquerra.

Continuem amb la mateixa direcció i enllacem amb el camí de s’Obaga i des d’aquí amb el que condueix a sa Torre, encara que noltros no hi tornem, sinó que prenem S ( esquerra) direcció a uns grans pins on podrem menjar.
En acabar prenem pel camí empedrat cap al collet tancat de paret i finalment a l’aparcament de la Calobra, a la mateixa barrera de madera que al matí hem traspassat, Donant per acabar aquesta curta i dura ruta.

EL CARRER NOU;

Unia la plaça de sa Calobra amb el Torrent de Pareis  abans de fer els  túnels. Encara trobarem els graons per on fem la davallada.
Única via d’accés al Torrent de Pareis des del Port de sa Calobra abans de la construcció dels túnels que actualment i des de l’any 1950 ens permeten l’entrada.
El Carrer Nou és una encletxa on, segons un dels nostres informants, hi foren construïts l’any 1924 més de 300 escalons, molts d’ells avui ja desapareguts. Apareix identificat al Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana com a «Pas de sa Calobra al Torrent de Pareis» i classificat com a camí de ferradura i tirany en mal estat.
L’origen solleric dels pobladors de sa Calobra explicaria la ironia que desprèn el topònim, ja que traslladaria el nom d’un carrer rellevant d’aquella població, i documentat ja al segle XIV, a un paratge esquerp i desolat com el que aquí designa. Curiosament no es tracta d’un cas aïllat, perquè el mateix nom és utilitzat per a designar una altra encletxa a la finca sollerica de s’Illeta». (Torrent de Pareis, 1995). Així ho conta en Joan Riera a la seva Web

PAS DE S’ARANYA

Está situat davall de sa Torre des Bosc direcció N. de tot duna es una mica mal de trobar però si ens fitxam bé amb ses poques fites que hi ha i el càrritx  trepitjat ens pot ajudar molt. Es tracte de descendir amb direcció N cap un esperó i just darrera troban el primer tram que està equipat amb un pasamans d’acer en molt bon estat, que ens ajuda a superar el pas sense cap dificultat. Es convenient dur casc i arnés per asegurarnos. El primer tram es horizontal, el segón és tot vertical.

TORRE DES BOSC

Situació: Es troba a la zona nomenada del Bosc, sobre una penya coneguda com La Roca Roja. Es troba a 199 metres d’altura. Des d’aquesta posició domina  l’entrada al Port de sa Calobra i al Torrent de Pareis. D’aquesta manera la torre impedia l’accés dels pirates, la provisió d’aigua i els saquejos de la zona.
Tipus de torre: És una torre de defensa; no de senyals. Des d’aquesta torre només es pot veure la Torre de sa Mola de Tuent.
Altres noms: En el segle XVII la torre era nomenada «Torre del Port de la  Calobra» . En el segle XIX sa la nomena «Torre de la Calobra», «Torre del Torrent de Parells» i «Torre del Bosc».
Descripció: És de tipus circular. Té 9 metres de diàmetre en la seva base. Presenta ataludament fins als 4 metres d’altura. L’altura de la torre és de 9’5  metres. La porta d’entrada es troba sobre els 4 metres del sòl. S’accedeix a la càmera principal per un petit passadís amb un sostre abovedad. Presenta xemeneia. En la teulada hi ha restes d’una paret que mantenia un porxo i anteriorment havia de disposar de garita. La torre presenta perill d’ensulsiada.
Aljub: Al costat del camí amb recollida de les aigües dels rocós circumdants hi ha un aljub de planta rectangular i protegit per una volta de canó amb un petit quadrat en la seva part superior per a extreure l’aigua.
Història: La primera notícia sobre el desig de construir una torre per a defensar el Port de la Calobra es documenta el 1583 quan el virrei va demanar a la vila de Sóller ajuda para alçar dues torres . L’any 1605 Joanot Colom Calobra sol·licita permís al Consell per a construir una torre en la possessió del Bosc, indicant que en el lloc de la Calobra existeix un port que normalment és utilitzat pels corsaris per dos motius: seguretat davant les tempestats de les seves embarcacions i facilitat de recollida d’aigua. Assenyala que la torre hauria d’estar en el cim de la muntanya del Bosc en el lloc nomenat la Calobra, enfront de la Vaca. El Consell General accepta la proposició i es compromet a enviar dos encarregats a la torre, un dels quins havia de ser a més l’encarregat de vigilar la Torre de sa Mola de Tuent. Sembla que en 1607 la torre ja estava acabada. La funció de vigilància de la torre era un ofici que passava dels pares als fills. No era infreqüent que els encarregats de les torres participessin en activitats relacionades amb el contraban.
Armament: Després de la construcció la torre disposava d’un canó la funció  del qual era informar de l’arribada de naus algerianes. En 1679 un inventari indica que existia una peça d’artilleria, dues arcabusses i una dotzena de bales de canó. Els tirs de canó realitzats són mínims, doncs la dotació de material és molt reduïda.

veure fotos
fotos

wikiloc
Trakc

Video

    710. Na Mamelluda i pas Llis

    Publicada en de

    Hora Inicio: 10:24 15 feb. 2020
    Hora Fin: 18:06 15 feb. 2020
    Distancia recorrida: 12 km
    Altura Mínima: 70 m
    Altura Máxima: 856 m
    Ganancia Altitud: 1.320 m
    Pérdida Altitud: -1.303
    Temps total; 8,18 h
    Tipo Ruta: Circular

    Na Mamelluda

    Data: 15.02.2020

    Na Mamelluda i pas LLis per sa Coma Carnissera, es Castellot + ses Tres Creus

    Iniciem la ruta d’avui en un lloc beneït, i ho és des de l’any 1814, anomenat  Son Sang, la darrera morada dels habitants de Sóller, estic xarrant del seu cementiri, on podrem deixar els cotxes al seu aparcament.

    Ens posem a caminar en lleugera pujada pel camí asfaltat als pocs metres  arribem a un bonic pont amb una  séquia de teules que creua el torrent de sa Coma , i a la dreta el camí de Can Petra .  Noltros agafem el camí  esglaonat que hi ha al mig, senyalitzat amb una balisa, continuem pujant  pel mig de marjades i olivars. Aviat arribem al camí asfaltar que duu (dreta) a ses Tres Creus, lloc per on tornarem a l’horabaixa.  Noltros creuem l’asfalt i seguim pujant per aquest bonic camí  empedrat. El camí aviat s’enfila i en regala uns extraordinaris vistes de la Vall.

    En duu 700 m arribarem a un encreuament de tiranys, amb una barraca esbucada, noltros agafarem el tirany de l’esquerra,  però a la tornada en arribar en aquest punt agafarem a l’esquerra per anar a ses Treus Creus.
    Continuem ascendint i a 100 m arribem a una roca plana on hi ha  gravada una creu Vermella.

    Continuem i a 300 m passem per devora una altra  creu gravada a una roca, però aquesta és de color Verda. Un bon lloc per berenar.
    Dos-cents metres més envant arribem a Can Salles, amb una altre gravat a una roca, en aquest cas l’escut de Sóller, a tot color.

    Arribarem a una paret de partió que no creuarem,  sinó que anirem en ziga-zaga pel seu costat esquerre.

    Entrem dins un alzinar espès i després passar un portell de pedra, per a després a una paret de partió esbucada que hem de creuar, ara en mitja davallada arribem a una barraca situada en un replà privilegiat, continuem davallant i aviat veim  a dalt-dreta l’immensa balma Na Mamelluda, a la que accedim. Conta en J.A. Encinas » La integridad del interior queda  iluminado  cuando el sol entra por la espaciosa abertura de medidia;  determiando  una cambiante y a veces espectacular   esceneografia interna. La caverna, de 43 m de diámetro  y desnivel superior a la quincena…conserva restos  oseos  humanos, evidenciando frecuentación prehistória… destaca un  relativamente  moderno  muro de  piedra seca la cierra delante,  con casi 40 m de largura por dos de alzada.»

    Sa Mamelluda, topònim que, segons diuen, recull l’ús del tancat per acollir a les mares que alletaven als xotets i per tondre el més grans. Altres diuen  que ve de les mames estalactítiques de la cúpula.
    Continuem descendint per aquest camí, no sempre empedrat,  fins a arribar on comencen uns esglaons, sortim ( dreta )del camí per agafar un tirany empedrat amb una  barreneta de fusta totalment destruïda i desfeta. Continuem per aquest camí empedrat, amb el torrent de sa Coma Carnissera als nostres peus, fins a arribar al seu tàlveg. Aquest un punt important perquè si agafàssim  esquerra aniríem a la font de s’Aubi,  però avui noltros agafem SE per enllaçar amb el mateix camí empedrat de l’altra vorera del torrent, que en forta pujada ens situarà a dalt del penya-segat, on podrem gaudir d’unes vistes úniques, sobre la coma Carnissera, el penyal de l’Anyell, Cornadors, l’Ofre, sa Regana, Puig major i a l’altre costat el puig de l’Alzinar i el de la Bassa.

    Continuem accedint direcció S fins a sa cota 605 m on trobem la Mina o font de la Mina Carnissera de fins a 40 m de llargària.

    Continuem ascendint aferrats al penya-segat de sa Coma Carnissera per  situar-nos vora el contrafort del muralló, continuem N ( esquerra )  faldejant el muralló fins a trobar la manera de superar els darrers metres i així guanyar altitud i situar-nos a la cota 740 m, on s’inicia el pas Llis, amb el seu característic marge petit al capdamunt. Un pas que se supera per una placa llisa i acabant amb un petit ressalt on hi ha una gruixuda piqueta clavada.

    Superat el pas, iniciem una forta pujada per una ampla canal fins situar-nos a la part superior.

    Ara, en lleugera davallada i direcció E, travessem la Planella fins arriba al camí ampla d’Alfàbia. Prenem S (dreta) i ens dirigim a les cases de la Serra, en arribar a la barrera metàl·lica ( no la creuem), girem (dreta) per un «passadís» que han deixat enmig dels tancats de reixa. Continuem direcció  NW, pel tirany, excessivament marcat, ja en davallada fins a Sóller.

    Però abans farem una aturadeta per fer cim al Castellot de 733 m.
    Continuem el descens fins al punt per on hem passat al matí, la paret de  partió esbucada. A partir d’ara el recorregut és el mateix que el de pujada  fins a arribar a la cota 227 m on hi ha una barraca en runes i conflueixen  diferents tiranys. Si anéssim directes a Sóller agafaríem dreta, però com he dit al començament, ara agafem S (esquerra), travessem una barrera de fusta espenyada, i continuem en lleugera davallada fins a enllaçar amb la pista. Girem dreta, ( hi ha balisa) per la pista fins a arribar a una barrera i comence l’asfalt. Prenem dreta fins al mirador de ses Treus Creus.

    El monument de Ses Tres Creus és una obra inacabada que es va començar a erigir en els anys quaranta a partir de les aportacions dels sollerics. La seva creació va ser impulsada pel Bisbat, encara que finalment no es va arribar a concloure. Havia de ser una ermita dedicada al Sagrat Cor de Jesús i se situa en una de les zones més privilegiades, ja que des del monument hi ha una de les millors panoràmiques de la vall.

    Davallem per les escales i ja no ens aturem fins a arribar als cotxes.
    Acabem a la plaça des poble fent unes merescudes cervesetes fresques i un laccao, donant així per acabada aquesta interessant, entretenguda i bonica ruta.

    veure fotos
    fotos
    wikiloc
    Trakc

    708. Torrent de s’Hort de sa Cova o des Cable + cova des Penyal.

    Publicada en de

    Data: 9.02.2020

    Torrent de s’Hort de sa Cova. Cova des Penyal.

    Pel que fa al topònim, tal vegada el més legítim seria el de torrent de s’Hort de sa Cova, que s’ha vist desplaçat en temps relativament recents pel des Cable, fent al·lusió a un telefèric que es va instal·lar l’any 1915 a les rodalies del torrent per tal de pujar la fusta que s’extreia de la zona de Sa Cova cap al Pla de Son Ferrandell, per ser posteriorment tractada a Sa Vinyeta, al Pla del Rei.
    El recorregut total és d’uns 4 quilòmetres i el desnivell és de 500 m, encara que el nostre itinerari comença a les rodalies del coll den Claret a una cota de 500 m i acaba a la pista del puig de sa Moneda a 140 m d’alçada.


    Podem dir que el torrent està dividit en tres parts ben diferenciades: una primera zona de caixer amb suau pendent i escassos ressalts, des del coll d’en Claret fins a la cota 410; molt humanitzada amb marges, sèquies i amb fragments de llera paredada. A continuació un segon tram on es concentra per ventura el màxim interès del descens, variats salts de modesta alçada i un gran salt de 115 metres. La zona final es situa als peus del gran penya-segat i no és més que una llera ampla de pendent entre els 30 graus i els 45 graus, coberta de blocs, enderrocs de vessant de les properes timbes.
    Comencem la ruta torrentera d’avui a la urbanització Georg Sand de Valldemossa, concretament a pots metres passat la rodonda amb una olivera mutilada per l’art topiari o ornamental. Mai podré entendre que fer-li això a un arbre i sobre tot a una olivera centamària pugui dirs-se art o simplement agradar.

    Però com no em vingut a criticar sa jardineria ens posem en marxa. Idò just passat aquesta rotonda a l’esquerra al costat de unes grans roques neix el camí que seguirem fins a arribar al mirador dels Coloms, on ja podrem apreciar el gran pati i desnivell que ens espera, tornem enrere uns metres per agafar un tirany S. que ens durà al tàlveg del torrent, El jaç però passa desapercebut, totalment tapat per un esponerós mantell de carritxeres i brossa que no és més que un preludi de la selvàtica bardissa que ens espera.Al coster esquerre veuen els restes d’una barraca  de carboner i una mica més envant un mur de pedra que sustenta un camí de ferradura que s’enlaira coster a dalt. Aquí ens posem l’arnes.

    Ja estem ficats en matèria i continuem pel tàlveg fins a trobar un primer salt de 6 m, el segueix el salt del Coval de 13 m. i després un de 14 m que dóna dins un gorg que és la capçalera del gran salt pel qual hem vingut a fer el torrent, les vistes sobre la zona de s’Hort de la Cova són espectacular que junt la resta de la costa nord resulten insuperables. El gran salt de 114 m. és fa fraccionat en un primer llarg de 45 m., seguit d’un de 44 m. i el darrer de 26 m. La sortida és esposada i molt aeri però amb l’ajuda del passamà no tindrem cap problema. El descens és un d’aquests per fer-ho tranquil·lament i gaudir-ho.

    Després del gran salt visitem la cova des Penyal, amb estructura de tancament. Fa 9,20 de fons, 12 d’amplària per 6,9 m d’altitud.

    Continuem el descens ja fora del tàlveg fins a arribar a uns 160 m més avall del darrer salt citat, el curs es veu tallat per una pista, el camí de la Cova  ens trobam a 140 m d’alçada,  on aprofitem per menjar alguna coseta i descansar.

    Aquí tenim dues opcions; Una continua pel camí direcció N. (dreta) que ens durà al punt d’inici o la segona opció agafar S. ( esquerra) direcció al Port des Canonge. Noltros agafem aquesta segona opció, així comencem a caminar pel camí de sa Cova, arribarem a un encreuament, dreta aniríem a s’Hort de sa Cova, noltros agafem esquerra direcció a ses cases des Comellar de sa Cova, extravasarem una gran barrera, prosseguim pel camí fins a arribar a ses cases, passem una altra barrera, ara el camí en lleuger ascens arriba a un encreuament i em d’agafar el segón de l’esquerra, el primer es el cami de sa pedrera de sa Cova. Ara es tracta de continuar per aquest ample camín fins arribar al cotxe, que hem deixar al matí.

    Amb el cotxe anem a cercar l’altre que tenim a l’Urbanització George Sand i en desplazem fins el puig de sa Moneda on podrem gaudir d’explèndides vistes mentres dinam.

           Història

    La possessió de Son Ferrandell va ser adquirida per l’Arxiduc en 1890, però la data d’edificació de la torre no es coneix amb exactitud. Sí que se sap que en 1895 existia el camí que va des de Son Ferrandell fins al Mirador del Puig de sa Moneda.

    La torre s’esmenta per primera vegada en 1909, i sembla ser, que el constructor va ser Guillem Fiol Gelabert. Es tracta d’una torre d’estil àrab, inspirada en un dels minarets de la gran mesquita de Kairouan (Tunísia). El cos inferior té forma de tronc piramidal, amb una cornisa en la part superior; té de 5 metres d’amplària en la base i 4 metres d’alçat. La porta d’accés és un arc de ferradura que té una cancel·la de ferro forjat. La torre consta de dues plantes comunicades per una escala de caragol que, a través de dues portes bessones amb arc de ferradura, ens condueix a una terrassa sense barana. En els altres costats, trobem les mateixes portes però aquestes encegades. El cos superior és de manera cúbica i aquesta coronat en cúpula amb una crestería. Té unes mesures de 2,80 m d’ample per 2,90 m d’altura.

    veure fotos
    fotos

    wikiloc
    Trakc

    Video

      685. Avenc de sa Moneda

      Publicada en de

      Distancia recorrida: 13,36 km
      Desnivell: -m
      Salt més Alt: 41 m
      Cordes utilitzades 1×60, 1×40, 1×300 m:
      Altura Máxima: 443 m
      Ganancia Temps Aproximació: 1’35 h
      Temps Retorn: 1,35 h’

      Avenc de sa Moneda

      Data: 5.10.2019

      Avenc de sa Moneda

      Per arribar-hi tenim dues opcions; una des de l’urbanització de la Costa d’en Blanes ( Calvià) molta més curta, i l’altre des del mirador de na Burguesa (Palma), avui noltros triem aquesta darrera opció, a continuació vos deig les indicación per arribar-hi des de l’Urbanització de la Costa d’en Blanes, que coincideix amb el trak; entrem per l’avinguda Tomas Blanes Tolosa i seguirem fins a arribar a una rotonda, seguim recte pel carrer Sant Eduard, ens em de fitxar perquè em de prendre esquerra pel carrer Sant Carles, prosseguim en forta pujada fins al carrer Sant Joan també esquerra, veurem un senyal de trànsit de carrer sense sortida, prosseguim fins arribar al carrer Sant Gabriel també esquerra i que en forta pendent ens deixarà a les barrares de l’entrada de la finca s’Hostalet on hi ha una gran esplanada per deixar els cotxes.

      Sortim des del Mirador de na Burguesa ( Génova), per la pista que surt del darrera i passa vora les antenes, i que en mitja pujada ens endinsa dins la serra. Es tracta d’una pista ampla i cómoda. Obviarem qualsevol desviament que anem trobant fins que en dur 2,9 km arribarem al coll des Pastor, es tracta d’un punt important, aqui abandonem la pista per agafar el ramal de l’esquerra, als pocs metres i en lleuger descens arribem a un nou encreuament i agafam el ramal de la dreta, deixant el puig Gros de Bendinat (486 m) a la nostra esquerra, arribem al coll de Bendinat, 375 m, continuem per la pista, novament ens trobem amb un ramal ( esquerra) que obviem i continuem per la pista, fins arribar al pla de Vilarrasa, que ens situa a un nou encreuament, el ramal de l’esquerra ens duria a l’Urbanització de las Costa d’en Blanes, és l’altre opció que he comenta al comencement. Noltros continuem per la pista uns 100 m per després abandonar-la per la dreta i ficar-mos dins un pinar espés. Al principi costa mouren’s pero poc a poc anem sortim d’aquesta zona esponerosa per en mitja-forta davallada anirem cercan la depressió que forma el terreny, amb tèndència anar cap a l’esquerra.

      Passarem per devora el petit l’Avenc de n’Andreu. Es de petites dimensions, 2,5 m x 1 m i una vertical de 12 mi 37 m de longitud, probablement es comuniqui amb l’avenc de sa Moneda que es troba a tan sols 25 m de distància i uns 15 m mes avall.

      Arribat a l’enorme boca de l’avenc de sa Moneda ja podem intuir la grandiositat d’aquesta cavitat.

      El nom de la “Moneda” no m’ha quedat clar; uns diuen que és perquè es va trobar una moneda, altres més estudiosos que prové de Monedero ( Podemos no te res a veure), depressió on va l’aigua, altres van més enllà i cita’n a la Diosa Juno que tenia a Grècia el malnom de Moneda per la seva mare receptora de les aigües. La fàbrica de la moneda estava a Atenes a prop de un temple prostituïu, dedicat a l’adoració de Astaré, la Tanit semítica. En qualsevol cas totes me serveixen per anomanar-lo Avenc de sa Moneda.

      La cavitat està situada en la Serra de na Burgesa dins la finca de s’Hostalet, presenta una boca de 14 m x 9 m realment impressionant amb una gran figuera, que li dona un certa bellesa ( en s’estiu, pèrque en s’hivern la figuera no te fulles i te deixa veura l’inmensidat del buit ), en la vertical de la via de descens. Encara que es poden instal.lar dues vies, la més vertical de 45 m i practicamente volat en gairebé la seva totalitat, i l’altra lateral es realitza migjançant una vertical de 30 m amb diverses repises intercalades. Tots dos descens desemboquen a la gran sala de 42 m. x 42 m.

      La gruta ha estat reequipada i millorada recentment, substituint els parabolts per químics.

      Muntem la capçalera 1 en els dos químics per a muntar una V i efectuar un petit ràpel de 3 m fins a situar-nos sobre un cornisa on avancem fins al següent químic, a manera de passamans. Seguim el descens d’uns 4 m cap a la boca fins a un altre químic i superar un petit pas en descens desgrimpable però exposat. Amb cura continuem caminant uns 6 m, fins al químic que en vertical de 6 m, ens porta fins al següent químic i fraccionament. Li segueix ràpel de 25 m. Un últim químic per a evitar un frec d’aresta. Acabant amb un altre ràpel de 10 m.

      La capçalera 2, la muntem en la part superior N de la boca. Amb un ràpel de 4 m que ens situa en un fraccionament que realitzem totalment en volat, aquest és el punt més complex de tot el descens i remont. Iniciant el ràpel volat sobre la figuera que traspassem, per a després de 45 m ens situa sobre un caramull de terra en plena sala Principal.

      Aquesta immensa sala presenta gegantesques bugades estalagmíticas en la qual destaca una enorme columna de 21 m. d’alçada, separada per uns pocs metres d’una altra columna enorme.

      D’aquesta gran sala s’inicien una sèrie de passos que val la pena recórrer. Especialment el situat en el costat W, a la qual s’accedeix ascendint per enmig de macizos estalagmítics, i unes finestres que ens permeten admirar des de l’altura la gran sala. Destaca a l’altre costat un pou de 20 m. que dona a la part mes fonda de la cavitat.

      Una vegada a la sala podrem gaudir de les gegantesques columnes, explorar els nivells inferior en direcció SW una serie de passos i galeríes per arribar als -54 m i superior que ens situa a una balconada que ens permet visualitzar tota la gran sala.
      La sortida la feim remuntant la gran vertical uns pel gran volat i altres per la pared de l’esquerra.

      veure fotos
      fotos
      wikiloc
      Trakc

      681. Torrent des Clot des Julivert (Juevert).

      Publicada en de

      Distancia recorrida: 4,10 km (07:31)
      Desnivell: 220 m
      Salt més Alt: 60 m
      Cordes utilitzades 1×75, 2×30, 1×20 m:
      Altura Mínima: 129,08 m
      Altura Máxima: 316,89 m
      Ganancia Temps Aproximació: 25′
      Temps Retorn: 25′
      Temps Descens: 2 h, 40′

      Data: 28.9.2019

      Torrent des Clot des Julivert (Juevert)

      Sortim del parking de s’Ermita de la Victòria perl camí que puja per darrera d’hostetgeria, passa pel mirador de ses Tres Creus, el restaurant, una barrera, i en forta pujada paseem pel coll des Pedregaret, seguim en ascens fins arribar al Pla de sa Talaia on hi ha un dipèsit d’aigua de contraincendis. Just al darrera hi ha una obertura a la reixa que ens permet el pas, sino aurem de caminar uns metres mes per la pista fins arriba a una barrera tancada, amb un cartell de «Zona de Reserva» que auriem de botar. Bé idó una vegada traspasat la reixa d’una manera o l’altra, en lleuger descens caminarem fins uns grans pins on hi ha una bassa i unes menjadores per animals ( perdius segurament), un bon lloc per berenar i vestir-nos de torrenters.

      Anem a la recerca de la capçalera, per aixó iniciem la marxa, direcció NW, per la torrentera, poc marcada al prinicipi, que marca l’orografia del terreny. Poc a poc va agafant mes traça de torrent i al pots minuts arribem al primer bot. Cal dir que l’espectaculritat del paissatge es inmens.

      Es tracta d’un bot de 15 m, amb cordino a la soca d’una mata que hi ha a la dreta. Seguit ve un bot important de 50 m, amb plaques/parabols al centre.

      Després caminarem uns 80 m per arribar a un bot, encara més impressionant, de 60 m ( encara que la topo que utilitzam marca 65 m). Tot seguit un altre bot de 28 m

      Finalment acabem dins el mateix tálveg des torrent de s’Aladernar, per on continuarem fins arribar al camí-GR, on prenem dreta, que en forta pujada ens acostarà al parking.

      Acabem celebrant sant i anys d’en Joan Biel que ens ha duit xandis, cerveces, cocohuets i més coses.

      veure fotos
      fotos
      veure fotos d'en Toni
      fotos d’en Toni
      wikiloc
      Trakc d’en Toni

      680. Torrent de s’Aladernar

      Publicada en de

      Distancia recorrida: 2,6 km (07:31)
      Desnivell: 170 m
      Salt més Alt: 30 m (26+4)
      Cordes utilitzades 2 x 30 m:
      Altura Mínima: 129,08 m
      Altura Máxima: 316,89 m
      Ganancia Temps Aproximació: 25′
      Temps Retorn: 15′
      Temps Descens: 1 h, 15′

      Data: 28.9.2019

      Torrent de s’Aladernar

      Avui hem tornat a fer aquets torrent per dos motius, un perque anavem sobrats de temps després d’altres activitats per la zona, i l’altre perque hi havia companys que no ho avien fet.

      Sortim del parking de s’Ermita de la Victòria perl camí que puja per darrera d’hostetgeria, passa pel mirador de ses Tres Creus, el restaurant, passem una barrera, i en forta pujada paseem pel coll des Pedregaret, i en arribar a la cota 268 m veurem ( dreta) a la vorera del camí dues grans roques planes, es el punt per on hem de començar a davallar, entre carritxeres i branques de pi seques, als 15′ arribarem al primer salt de 23 m, tenim un cordino a un pi de l’esquerra. A continuació tenim el segón salt de 30 m ( 26+4), després continuarem pel tàlveg amb moltes branques seques, arrossegades per les darreres pluges, fins arribar al camí. Prenem dreta que en forta pujada ens acostará al parking. Si no volem arribar fins al camí, podem sortir del tàlveg després de sa darrera desgrimpada, que en forta pujada arribarem a l’altura del parking.

      Un torrent, per di-ho d’alguna manera, no te gaire interés torrenter amb només dos salts seguits, el primer de 23 m i el segón de 25 m, la resta diferents resalts desgrimpables de menys de 4 m.

      veure fotos
      fotos
      wikiloc
      Trakc

      677. Torrent del Canal Negre. Cova de Cornavaques i cova des Porcs

      Publicada en de

      Salt més alt: 25 m

      Recorregut torrent: 2,8 km

      Temps de descens: Unes 3 h (cal tenir en compte l’estat del torrent –cabal, humitat de la roca– i l’experiència del grup)

      Circular: Si
      Aproximació 2 h
      Retorn: 45 ‘
      Material: 2 x 30 m, 1 x 25 m

      Data: 14.09.2019

      TORRENT EL CANAL NEGRE

      Ens situem a la ctra Ma.2203 de la Cala de Sant Vicenç i aproximadament al Km-1,2 a una ampla corva podem deixar els cotxes a la vorera. Just davant tenim l’entrada del camí amb les cases de Can Vich, es un camí que travesa varies finques. Noltros el seguirem fins arribar a les barreres de Can Nicolau, ( quasi el final) on l’abadonarem (esquerra) per ficarnos dins el torrent.

      Remontarem el torrent, de talveg fàcil, fins traspasar la segona barrera basculant que també fà de partió. Aquí girrem lleugerament a la dreta amb direcció a un gran pi, per després seguir les fites que posarem ( de tornada) fins arribar al primer puxet on al cim hi ha un tancament talaiòtic de pedra. Des d’aquí tenim una àmplia panoràmica del torrent i de per on em d’anar, seguirem primer amb un lleu ascens, i en algún moment per un antic cami empedrat i molt espenyat, que poc a poc es convertirá amb una pendent molt forta. No em d’arribar a dalt de tot, sino que cercarem la cota 280 m. i ens mantendrem tot lo que poguem en ella i paralels al torrent proseguirem per un terreny molt incomode fins arribar a la cota 302 m. just damunt on el torrent es divideix en dues torrenteres, aqui i davall una gran mata està l’entrada de la cova de Cornavaques, que també visitem avui. Continuem en descens fins arribar al tàlveg. Ens posem l’arnés i iniciem el descens amb multitud de desgrimpades. Destaca el bot més alt en forma de ximenea de 25 m. El darrer salt important té un gorg amb aigua permanent que es pot salvar per l’esquerra.

      veure fotos
      fotos
      wikiloc
      Trakc

      624. Morro d’en Pelut pel pas des Forat

      Publicada en de

      Circular: Si
      Temps total empleat: 6,29 h
      Recorregut total :  9,28 km
      Desnivell positiu: 1.062 m
      Altitud màxima: 1.319 m

      Data: 9.2.2019

      Pas des Forat

      Morro d’en Pelut pel pas des Forat

      Iniciem l’excursió d’avui a la plataforma del funicular (688 m.) que hi ha a la carretera de Sa Calobra (Ma-2141), en una corba cap a la dreta, abans del Coll dels Reis, on podem aparcar. En l’aparcament s’inicia un camí/senda que amb direcció W comença una pujada mitja/forta fita. Al cap d’uns 9’/10’ passem al costat d’un pal metàl•lic de l’estesa elèctrica i 7’ després arribem a una paret de partió amb un portell i a la nostra dreta deixem el　 Porxo Esbucat. Seguim pel camí,en uns 10’ travessem el portell amb barrera metàlica i paret de partió de les Cases Velles des Colls. Continuem i passem per davall d’alzina Fumadora, des d’on s’ens obri la fantástica e impresionant cara Nord del Morro d’en Pelut i el puig Major. Proseguim pel camí, creuem el torrent del Gorg dels Diners i continuem fins arribar al cap d’uns 15’ a lha Font Subauma (esquerra). Seguim el camí, ara amb pujada mitja/lleugera i en ½’ vam arribar a una barrera metàl•lica, avui en día tancada en pany, però que es pot pasar per l’esquerra. Ho travessem, als 3’ deixem unes restes d’un tancat/caseta (esquerra). Arribem a un encreuament i hem de seguir a l’esquerra, a la dreta baixem a les cases de Bini, per la pista que ascendeix amb pendent mitjana/lleugera augmentant el pendent a mesura que avancem. Als 10’/11’ arribem a un portell que no traspassem. A escassa distància, abans d’arribar al mateix, veurem un broll, es la font des Corb i una alzina (esquerra), punt en el qual hem d’abandonar la pista i ascendir pel vessant (podem iniciar l’ascens al costat de l’alzina), amb direcció ES dirigint-nos cap a la paret rocosa que conforma la base del Morro d’en Pelut. Al llarg de l’ascens trobarem algunes fites, procurant ascendir mantenint-nos a uns 10/15 metres de la paret de partió que tenim a la nostra dreta. Al cap d’uns 28’/30’ arribarem a la base de la paret rocosa, dirigint-nos cap al lloc on la paret de partió incideix amb la paret rocosa. Travessarem la paret de partió i avançarem amb direcció S vorejant aquesta base rocosa amb pendent fort/molt fort. Passem sobre una rosseguera, el pendent es modera (mitjana) i al cap d’uns 14’/16’ arribem al costat d’una petita paret seca (fita). Continuem vorejant la paret rocosa amb pendent mitjana/forta i al cap de’1 1/2 ascendim per la canal que apareix a la nostra esquerra, àmplia al prinicipi però que aviat s’estreny, superant un resalt rocós..La pujada és forta/molt forta, ascendint grimpant al principi per l’esquerra i en arribar a una espècie de balconet –al cap d’uns 10’– passar a la dreta fent una maniobra aérea i una mica tècnica, per a seguir ascendint per la xemeneia que tenim enfront de nosaltres; després d’uns 6’/7’ arribam al Pas des Forat.

      Una vegada travessat el “forat” seguim ascendint amb direcció NE. Al cap d’uns 8’/9’ de pujada ens dirigim cap a la canal de la nostra dreta; progressem per ell i al cap d’uns 5’ vorem el cim del Morro d’en Pelut, 1319 m enfront de nosaltres. Ens dirigirem cap a ell (trobarem alguna fita, però la direcció, NE, és evident) amb pendent fort, progressant sobre roca, arribant en uns 13’/15’ a la basa del cim. La voregem amb direcció N cercant un pas per a ascendir pel mateix al cim. Hem de parar esment en aquest recorregut final doncs hi ha algun tram una mica aeri.

      Des del cim del Morro d’en Pelut, 1319 m, descendim amb direcció N, amb forta pendent, vorem fites. Procurarem no allunyarnos de la coma Fosca ( dreta), fins i tot arribar al seu vesant, en el mateix punt per on s’inicia una davallada fins sa coma Fosca. Però noltros no hi baixarem, seguirem, primer per damunt la carena i descendint per anar agafar, mes a l’esquerra, una canal àmplia, on a poc a poc compareixen ses carritxeres, que ens ajudarán en aquest fort desnivell. Així com anem descendint ho farem en direcció NO, fins arribar a una pared seca de partió. Els primer metres descendirem aferrats a sa pared que tendrem a la nostra esquerra, fins arribar a un petit esbeldrec amb una gran roca que ens facilitará pasar a l’altre costat. Ara amb la pared a la dreta anirem descendint direcció a un gran pi. En arribar al seu costat ens allunyarem d’ell per l’esquerra per anar salvant dues marjales i arribar al camí dels Cingles, on agafarem dreta direcció a la font Subauma i finalmente acabar a la plataforma des funicular, on tenim els cotxes.

      I com no pot ser d’una altre manera acabam fent unes cervecetes i unes xocolates amb xurros.

      veure fotos
      fotos
      wikiloc
      Trakc

        617. Serra de Galdent i puig de ses Bruixes

        Publicada en de

        Circular: Si
        Temps total empleat: 3,30
        Recorregut total :  8,68
        Desnivell positiu: 302 m
        Altitud màxima: 420 m

        SERRA DE GALDENT

        Data: 5.1.2019

        Puig de ses Bruixes

        Serra de Galdent

        Ens acostam fins a LLucmajor i d’aquí agafem la Ctra. Ma-5010 ( LLucmajor-Algaida), en arribar al Km 2,200, abandonem aquesta Ctra. i agafem el camí asfaltat de Son Saleta, on ja podem veure el nostre objectiu de la serra de Galdent. Continuarem fins al seu final, on arriba el Camí de Ferrutxelles ( esquerra i que no agafem), amb el Puig de s’Escolà a la nostra dreta. Noltros continuem recte pel camí que ve d’Algaida, Son Roig i s’Heretat, durant uns 50 m, i on podem aparcar el cotxe a sa vorera d’un alzinar, enfront de sa síquia de Randa.

        Al poc de caminar passem per davant (dreta) les restes d’una antiga cimentera. Durant el camí podem veure a la Nostra esquerra el vessant SE del Puig de ses Bruixes

        A 250 m d’ençà que’m deixant el cotxe, abandonem el camí, per agafar (esquerra) un tirany ben definit que ens portarà fins al Puig de ses Bruixes. Aquest tirany s’endinsa dins sa garriga ben espessa, en traspassar sa paret de partió dels termes d’Algaida i Llucmajor girarem S(esquerra), que en curta pujada ens situarà a dalt de la serralada, en arribar, agafem esquerra per la cresta fins a arribar al capdamunt del puig de ses Bruixes de 355 m. El seu cim és un autèntic mirador de 360° sobre el pla de migjorn, on val la pena quedar-s’hi una bona estona per gaudir de l’espectacle. També hi trobarem un petit betlem, un ancoratge químic per rapelar la cara més vertical i una petit mandala gravat a sa roca.

        «La llegenda explica que el nom d’aquesta muntanya procedeix de les bruixes que habitaven en unes coves properes. Quan els carros circulaven als peus d’aquesta muntanya, els muls tenien gran dificultat per estirar-los, ja que les bruixes pujaven damunt els muls sense que les veiessin vistes i amb prou feines podien estirar. Els habitants d’aquest indret n’informaren el rei Jaume I el fet, el qual es va dirigir cap al puig de ses Bruixes amb dos capellans i un escolà. Es va enfilar amb la carrossa fins al pic i hi va plantar una creu. L’escolà, mentrestant, mort de por, es va situar en una muntanya veïna, que per això es diu el puig de s’Escolà. Des d’aleshores les bruixes no hi han tornat a aparèixer. (Llucmajor. Senderisme 08).»

        Estem situats a l’extrem E de la serra de Galdent, una carena formada pel Puig de ses Bruixes o de na Santjoana o Puig Agut de 355 m, el Puig d’en Claret o d’en Rectoria de 378 m i el més gran Puig de Galdent o de son Roig de 420 m. Suposem que tenen tants de noms perquè fan partió de dos Termes Municipals i cadascu l’anomena diferent, i per la gran varietat de llegendes de la zona.

        Ens posem en marxa per la carena que a poc a poc es va eixamplant. Travessam una sèrie de tancats de paret de pedra en sec.
        Uns metres abans d’arribar al cim d’enmig el d’en Claret, ens desviarem a l’esquerra en lleugera davallada ( sempre per tirany definit) per arribar a la bretxa coneguda com a Potada des Gegant.

        Conta la llegenda que:

        » va esser un gegant, que capllevava per allà, la duia molt d’un altre gegant de Cabrera.

        Un dia s’apedregaven i se tiraven unes rocasses com un parei de carros envelats. Una d’elles va caure dins Son Julià i encara hi és, que fa feredat, de grossa. L’homo, com la tirava, féu tal estrai, que pega resquillada, sopega, i amb so dit petit d’es peu fér an aquella cresta: en botí un talabant ferest i quedà aquella osca, que per això se diu sa sopegada d’es gegant.

        (Rondaies Mallorquines, T. XXIV, p. 64)»

        Continuen la ruta que passa per damunt la pedrera de Galdent on avui en dia hi ha un famós restaurant. El darrer tram, abans d’assolir el cim, és de mitja-forTa pendent, primer arribem a un esplèndid mirador des d’on podem veure tot Palma. Continuem uns metres mes i arribem al cim del Puig de Galdent de 420 m.

        Per davallar del cim tenim dues opcions i les dues acabem al mateix punt. Una agafa un tirany que s’inicia més al N, i l’altre que agafem s’inicia més al NE. Tornarem passar per la bretxa «Potada des Gegant» fins a arribar a l’encreuament del Puig d’en Claret, un puig quasi sense vistes per exuberant vegetació, on agafarem un altre tirany que en llarga davallada ens porta per dins un espès bosc d’ullastres, pins i carritxeres, fins a enllaçar amb el mateix camí del principi, el que ve d’Algaida, son Roig i s’Heretat. I d’aquí fins al cotxe.

        En acabar, i per celebrar l’inici de temporada, ( avui va de gegants, bruixes, fades i dimonis) acabem a Cal Dimoni a menjar botifarrons i llengonisa torrats, caragols i fins i tot unes sopes mallorquines. No hem pogut començar millor.

        veure fotos
        fotos
        wikiloc
        Trakc

          616. Puigs de son Nasi i de s’Alqueria

          Publicada en de

          Data: 22.12.2018

          Circular: No
          Temps total empleat: 5,42 h
          Recorregut total :  7,61  km
          Desnivell positiu: 515 m
          Altitud màxima: 609 m

          Puig de son Nasi i de s' Alqueria

          Puig de son Nasi – Avenc d’en Nasi – Avenc des Coll de son Nasi, Petit – Puig de s’Alqueria.

          El topònim de «Son Nassi», que realment s’ha d’escriure «Nasi», correspon al diminutiu d’Ignasi. I qui dóna nom al puig no és altre que Ignasi Garcia, propietari de la possessió de Son Nasi en el segle XVI. Ignasi Garcies va ser un dels capitans que assistiren els sollerics el dia de Sant Ponç de 1561, quan prop de dos mil pirates desembarcaren a Ses Puntes amb la intenció d’envair la vall de Sóller, saquejar-la i fer-se amb un bon botí d’or i esclaus.

          Com s’excursió no acaba de ser circular, primer deixarem els cotxes al km 16 de la Ma-11, a la zona reservada vorera de sa carretera. Per després caminar per sa carretera direcció cap a Palma fins al km 14,600, on a la dreta comence un camí asfaltat, es el camí de sa Gubia, que agafem, als 150 m es desvia cap a la dreta, després ve una corba a l’esquerra i una recta que al seu final l’asfalt es transforma en camí de carro.

          Després de travessar un portell amb barrera de ferro, el camí descriu un parell de revolts, tot enfilant-se per davall del puig de Son Nasi de 577 m. Es tracta d’un antic camí ben conservat al principi. Passarem per davant una primera barraca o caseta de garriguer, encara ben conservada i que guarda la foganya, estanteries, una escala, olles de fang, plats, etc., davant un forn fet mal bé per la caiguda d’un pi. Continuem caminant i arribem a una segona barraca, aquesta només aguanta les quatre parets i encara.

          El camí en mitja/forta pujada avança per dins un comellar rocós, i a poc a poc el camí desapareix per continuar per un tirany, a vegades, poc definit, ens podran ajudar ses fites i els punts vermells.
          Arribarem al coll de son Nasi, tancat per una paret de partió, on enmig hi ha un magnífic botador metàl•lic, que no podem evitar utilitzar. Com hem quedat darrere sa paret, és a dir a la part septentrional i hem de pujar al Puig de son Nasi de 577 mque tenim a la dreta, no ens queda més remei que continua (dreta) al costat de sa paret fins el final, on podrem creuar i passar a l’altre costat. Als pots metres ens trobem amb les dues boques de l’Avenc d’en Nasi, que supera sa vintena de metres i els once de planta, amb una amplitud màxima de quatre metres, ocupa una de ses boques una gran figuera. Realment és una sola entrada separada per un pont natural que la separa en dues entrades.

          Uns metres més avall i aferrat a sa paret de partió trobem l’altre avenc, el des Coll de Son Nasi, Petit, de 16 metres de desnivell, amb dos pous diferenciats. Topografiat l’Octubre del 2007 es va detectar notable concentració de diòxid de carboni. Cal recordar que un primer nivell de diòxid representa apreciable molèstia respiratòria; el segon, franca dificultat amb primers esbufecs, etc.; el tercer, marejos o intensos batecs taquicàrdics amb eventual aparició de vòmits en algunes persones.

          Una vegada visitats els dos avencs, continuem el fort ascens, a vegades ajudats per les mans, fins a assolir la carena final, a prop del cim. Les vistes des de dalt del puig de Son Nasi de 577 m són espectaculars. Al costat de Ponent, la Gúbia o el puig de s’Alqueria de 609 m i les cases de Muntanya, mentre que cap al nord podem veure el puig de Son Poc de 493 m als nostres peus i per darrere el Teix de 1.064 m, la serra d’Alfàbia de 1.067 m i la Comuna de Bunyola, amb el seu Penyal d’Honor de 813 m.

          Iniciem el desecns fins el coll de son Nasi. Aquí tenim dues opcions; una primera agafar el tirany que s’inicia a la part Nord que en forta davallada ens enllaça fins al camí de sa Muntanya. Però com volem pujar al cim del Puig de s’Alqueria de 609 m, prenem l’altra opció, que és anar pujant paral•lels a la paret de partió (per la dreta), amb tendència obrir-nos a Nord fins a un pinar, per enllaçar amb el tirany que puja al cim del Puig de s’Alqueria. Arribarem a un botador metàl•lic i continuem fins al cim, coronat amb un punt geodèsic i un ampli mirador i un aixopluc, dedicat a D. Leandro Ximenis, cofundador de la Institució Foment de Turisme.

          La tornada la fem pel llarg camí de sa Muntanya fins a arribar a la possessió de s’Alqueria d’Avall i d’aquí a l’aparcament on hem deixat els cotxes, on tanquem la volta d’avui.

          Fonts i textes consultats: C.C.M. de J.A. Encinas

          veure fotoswikiloc75youtube75

          614. Fonts ufanes de s’Alzina i de son Marti

          Publicada en de

          Data: 15.12.2018

          Circular: Si
          Temps total empleat: 7,04 h ( incluid aturades)
          Recorregut total : 15,500 km
          Desnivell positiu: 574 m
          Altitud màxima: 466 m

           

           

           

          Torre de sa Mola de TuentCova d’en Salvador – Cova dels Cavallers – Fonts ufanes de s’Alzina i de son  Martí.

           

          Iniciem la interessant ruta d’avui a la finca de Galatzó, concretament a l’aparcament que hi ha devora les cases de Ca l’Amo en Biel. Una vegada deixat el cotxe retrocedim fins a enllaçar ( esquerra) amb el camí que puja, direcció N, vorera al torrent de sa Mata. Es tracta d’un bell i antic camí que ens durà ràpidament fins al llogaret de Galilea. Continuem, doncs, en lleugera pujada pe raques espectacular indret, una zona plena de forns de calç. A poc a poc anem guanyant altitud. El camí no té pèrdua i és molt evident.

          En arribar a dalt de tot, el camí continua i passa per devant un casa recent restaurada. Abans d’entrar girem N (esquerra) cap a sa Rota o sa Roteta, amb la pared a la nostra dreta i a poc a poc ens anem allunyant, passarem per devora dos llargueruts i solitaris pins, perdent una mica d’altitud per anar voltejant l’esperó i anar cercar la seva cara N, creuarem una pared de partió, girem lleugerament dreta per situar nos just d’avall de l’esperó i amb una petita desgrimpada ens situem davant la cova d’en Salvador. A l’Època talaiòtica i època romana es tenen poques dades, però segons sa comenta es varen trobar, en una de les sales, enterraments d’inhumació i restes ceràmics talaiòtics i romans.  Aquesta cova és ja citada per en L.S. de Austria (1869/91) i a vegades referenciada com a cova d’en Sabater. Presenta un desnivell de 15 m, el diàmetre virtual en planta és de 34 m.

          Una vegada visitada i explorada, retrocedim fins situar-nos novament davant les cases de recent restauració, continuem pel camí, que ara està formigonat i ens conduirà fins a la ctra, Ma-1032. Caminem uns 500 m per l’asfalt fins a arribar a Galilea, continuem uns 50 m fins a arribar al carrer de sa Roteta ( dreta) que agafem en lleugera davallada fins a arribar davant ses cases de Can Carles, assenyalades amb el número 1 de carrer. Aquí hem d’estar molt atents, perquè a la seva esquerra s’inicia en davallada l’estret i antic camí des Rafal que ens acostarà al pou des Rafal. Continuem (dreta) caminant pel camí des Rafal, ara asfaltat, i quan arribam enfront del número 16, sortim del camí (esquerra) i agafem el carrer Costa d’en Mandons en davallada. Continuarem fins a arribar a una casa en una corba i tot duna ens sortim per un antic i estret camí empedrat i que ja no deixarem. Aquest antiquíssim i preciós camí empedrat davalla fins al comellar ombrívol, per on passa el torrent des Grau.

          Continuarem davallant fins a arribar a uns murs de pedra que pareixen de contenció, Idò en aquest precís punt, ens desviarem ( dreta) per anar fins a sa cova des Cavallers. “ L.S. de Austria cita la caverna en “Die Balearen… (1869/91)” la cova, encara que només té una sala, està dividida en una part baixa i una altra alta, en total té 30 m de llarg per 31,2 d’ampla i 2,3 d’altària mitjana.

          Una vegada visitada sa cova, retrocedim i davallem fins a arribar al punt on hi ha els murs de contenció. Travessem la pared de pedra i continuem per una zona plana amb el torrent des Grau a la nostra esquerra. Hem entrat al terme de Calvià. En duu un centenar de metres escoltem renou d’aigua, rar perquè el torrent davalla eixut, ens acostem i ¡! Sorpresa! la font ufana està activa amb un cabdal important. Aquesta forma part de les fonts ufanes de son  Marti, aquesta, concretament anomanada font ufana de s’Alzina, que brolla a uns 300 metres al nord de sa font Ufana de Son Martí però al vessant contrari, o sia a l’esquerra des torrent. Dit broll surt per un forat d’uns 0,30 x 0,30 metres irregular situat a uns 8 metres de sa vorera des torrent; un xaragall fa arribar s’aigua fins ell en el lloc on hi ha un pou natural amb una secció d’uns 1,30 x 0,80 metres i uns 2 de fondària.

          Un increïble espectable ens fa aturar una bona estona.

          Continuem pel tirany amb el torrent a la nostra esquerra i al cap d’uns 300 metres arribem a la segona font ufana de Son Martí, també molt activa, que alimenten el torrent que baixa alegre.
          “A uns 1.200 metres cap a llevant de ses cases de Son Martí  i al costat dret des torrent homònim brolla aquesta ufana.

          Actualment una canonada de plàstic du s’aigua directa des broll a es safareig de vora ses cases on s’empra per regar i altres consums però antigament hi havia un conjunt hídric un poquet més complet.
          Així ses coses, hem pogut observar una antiga canal de pedra que a uns 350 metres des broll creua es torrent per passar al costat esquerre on als 290 metres alimentava un gran safareig (28 x 6 x 1,70 metres exteriors) destinat a emmagatzemar aigua per moure és mecanisme d’un molí fariner. Es sobrant d’aigua des molí anava de cap al torrent a uns 12 metres de sa façana.

          Des de s’esmentat safareig sortia una canal de pedra que a uns 270 metres torna a creuar es torrent per tal de tornar-se situar a l’inicial costat dret des torrent per arribar al cap de circular per una canal (0,30 x 0,30 m.) uns 105 metres fins a dipositar-la dins el segon safareig (13 x 5,5 x 1,60 m.) i per acabar anant per una canal aferrada a un marge fins a ses cases de Son Martí a uns 220 metres on alimenta uns abeuradors i pasteres.”

          Continuem caminant i arribem a un primer camp llaurat recentment, per a després a un segon camp, amb marges a la dreta. Al final d’aquest camp sortim per la dreta i entrem dins sa garriga, localitzem una torrentera (esquerra) i iniciem l’ascens per la part esquerra de dita torrentera, per després anar a cercar un antiquíssim camí, utilitzat pels forners de calç, on podrem veure les restes d’un cotxe que no sé com a pogut arribar fins aquí,  aviat arribem a la Ctra. Ma-1032 ( km 4,5)

          Arribat a la ctra. continuem per ella (dreta) fins a arribar a una corba, amb unes grans roques que impedeixen aparcar els cotxes. Aquí s’inicia un comellar amb restes d’un altre antic camí que puja en ziga-zaga fins al N des pla dels Pins, ja en terres de Galatzó. Continuarem per aquest evident camí fins a davallar a la coma i enllaçar amb el camí de pujada que hem fet el matí. Ara  només ens queda continuar fins a arribar al final, on tenim el cotxe.

           

          Fonts i textes: Fonts de la Serra de Tramuntana i  C.C.M. de J.A. Encinas

          veure fotoswikiloc75

          612. Pas de sa Romana

          Publicada en de

          Data: 1.12.2018

          Circular: Si
          Temps total empleat: 5,40 h
          Recorregut total : 6,55 km
          Desnivell positiu: 613 m
          Altitud màxima: 1.071 m

           

           

           

           

           

           

          Pas de sa Romana – Pas de na Perota – Morro de Cúber – Coll de sa Coma dets Ases – Puig de sa Font i la seva cara N

           

          El lloc que hem triat avui constitueix un bon exemple d’aquesta pràctica i tenim la sort de comptar amb el relat del pastor de l’anegada finca de Cúber. Els costers del morro de Cúber es desplomen abruptament damunt el torrent d’Almadrà convertint-se en una barrera natural. Però a la cresta sobre el pas de sa Foradada hi ha un punt feble, superat el qual els animals es dispersaven pels amples costers que condueixen a la coma des Ases, ja dins es Tossals Verds. Per aquest motiu un dia els pagesos decidiren que era qüestió de barrar aquest pas. Però deixem que sigui el mateix pastor que ens expliqui les dificultats que trobaren:

          …era penya i ses barres de fusta no s’hi podien clavar. Varen haver de fer forats a punta de manuella per clavar-hi ferros i a una romana vella la hi posaren i d’aquí ve es nom de pas de sa Romana.

          Amb aquesta descripció de «toponímia de Mallorca» comencem la nostra ruta d’avui.

          Iniciem la caminada des de l’entrada a l’embassament de Cúber, direcció cap Almadrà. Anam vorejant l’embassament amb el Morro i els cingles de na Perota a la nostra esquerra. Poc abans d’arribar a la presa prenem SE (esquerra), direcció cap Almadrà.

          Abans de traspassar el calladet rocós observem una ampla canal que en forta pujada nord-est amb una alzina i una gran heura als penya-segats del Morro, per on hem de seguir, fins arriba a un petit marget de pedra. Just aquí farem un canvi de sentit cap al Sud, vorejant el penya-segat i per damunt la gran timba al torrent d’Almadrà, podrem veure alguna fletxeta vermella que seguirem, a poc a poc anirem girant E, fins a arribar al pas de sa Romana i que he descrit a l’encapçalament, estam a 780 m.

          Continuarem ajudats de les mans que a poc a poc ens farà perda altitud per arribar a una ampla rosseguera, que creuarem i tot seguit iniciarem un fort ascens. Les fites ens ajudaran a orientar-nos. Ara estam en un territori molt rocós i de difícil avanç.

          Aviat anirem deixant a la nostra esquena el torrent d’Almadrà, la serra d’Amos i el puig de sa Torreta, i ens trobarem a la nostra dreta la coma dels Ases, grimpa que et grimpa anem a situar-nos al capdamunt de la serralada. Una vegada a dalt podem gaudir dels dos vessants, el de la coma dels Ases i la vall de Cúber a la nostra esquerra.

          Continuarem crestejant, passarem pel pas de na Perota, ho reconeixem perqué té una paret de pedra de part a part. Aquest pas ens serviria per descendir i arribar al camí asfaltat de Cúber, però el nostre objectiu es fer tota la serralada de Sud a Nord, pel que continuem fins fer el cim del morro de Cúber de 951 m. Continuem fins al cap caramull del segon cim de 966 m.
          Ara ver una llarga davallada fins al coll dels Ases a 903 m. En arribar al coll passem a l’altre costat ( esquerra) de la paret i continuem Nord, als pocs metres arribem a un gran crull, ens fiquen a dins i continuem fins a la sortida que acaba amb un tancat de pedra que superem, Tornem a estar a la part NW de coma dels Ases.

          Ens dirigim a una paret de pedra on al seu final (dreta) podrem iniciar l’ascens pel vessant W al puig de sa Font de 1.071 m on feim cim.
          El descens del puig de sa Font ho feim pel vessant E fins al coll N de la coma dels Ases. En arribar al coll continuem, sense guanyar ni perdre altitud, per damunt els penya-segats, traspassarem una paret de pedra, i continuem fins a arribar on el terreny descendeix suaument girant N ( esquerra), amb el morro d’Almallutx a s’enfront nostra, i acabant fent un gir de 180° per situar-nos just davall del penya-segat, el mateix pel que fa a uns minuts anàvem per dalt.

          Ara es tracta de continuar caminant aferrats a la paret fins a Arribar a un pas tancat amb una paret de pedra ( pas de sa paret de pedra?), continuem direcció SE, passarem per un caos de roques i per devora una creu metàl•lica. Continuem fins a arribar a la mateixa paret de pedra del principi quan començàvem a pujar al puig de sa Font.
          Ara es tracta d’arribar al coll de sa Coma dels Ases i iniciar el descens cap a la font des Noguer, on tenim els cotxes. Donant així per acabada aquesta espectacular ruta.

          veure fotoswikiloc75

          611. Forat de ses Moles – L’Ull de Déu – Pas des Puig – Puig Caragoler de Femenia – coveta des Rovell

          Publicada en de

          Data: 24.11.2018

          Circular: Si
          Temps total empleat:
          Recorregut total : 8,35 km
          Desnivell positiu: 587 m
          Altitud màxima: 921 m

           

           

           

          Forat de ses Moles ó L’Ull de Déu ó cova de ses Ortigues  – cova de s’Ombra – pas des Puig – puig Caragoler de Femenia – Coveta des Rovell

           

          Iniciem la ruta d’avui al kilòmetre 14,20 de la carretera Ma-10,concretament a l’entrada de les finques de Femenia Nou i Femenia Vell.

          Feim ús del botador que hi ha a l’esquerra del portell i comencem a caminar per l’ampla pista. Després d’unes corbes passem per davant una gran bassa (dreta), després arribem a una amplia corba que gira dreta, doncs idò ens hem de fixar perquè de tornada sortirem per aquest punt, és fàcil de veure perquè té unes grans figueres.

          Continuem caminant per la pista, travessem una barrereta, també amb botador de fusta, tot seguit passem per davant de la font de Femenia ( 541 m). Abans d’arribar a les cases de Femenia Vell, sortirem de la pista ( esquerra) per una àmplia drecera surtin després al mateix camí, però uns revolts més a munt. Més endavant passarem una barrera metàl•lica i continuem per aquest fantàstic camí que arriba al pla de s’Argilota que després enllaça de davallada amb l’antiquíssim camí empedrat de ses Voltetes de ses Marsesques, bé però això és una altra història. Tornem a lo nostro i seguim per la pista que passa per davant la font d’en Quelota (618 m),

          Després d’una pujada mitjana assolim el coll Ciuró (677 m), enmig del puig de ses Moles (730 m) ( dreta) i el macís del puig Caragoler de Femenia (921 m) ( esquerra). Feim una aturadeta per contemplar la panoràmica que se’ns obri diferent i espectacular. Apareix un primer replà per on el camí continua ( que no agafem) direcció al pla de l’Argilota.

          Noltros sortim del camí ( dreta) i ens enfilem pel coster esquerre de ses Moles seguint un tirany poc definit direcció N.

          A lo lluny veim un petit colledet ( 709 m), fitat i amb una barra de ferro i a ell ens dirigim. Prosseguim encara per coster de ses Moles en lleugera davallada per un ampli comellar. Passarem per una dolina, on enmig hi ha un avenc – engollidor del que desconeixem el seu nom.

          Prosseguim en la mateixa direcció just davall el penya-segat de ses Moles i arribem ( dreta) a la petita cova de s’Ombra, encara que la vista se’ns va cap a l’impressionant Forat del Puig de ses Moles ó Ull de Déu ó també cova de ses Ortigues, un espectacular túnel de 11,6 m de llarg per 5 m d’amplària i 3 m d’altitud.

          En aquest lloc val la pena aturar-s’hi una bona estona per gaudir tant de les vistes properes com de les llunyanes d’aquesta meravellós territori nord.

          En acabar de contemplar el paisatge, tornem enrere fins el coll Ciuró i continuem un centenar de metres direcció al pla de s’Argilota. En arribarar una corba on la roca del sol és totalment plana, deixam el camí per l’esquerra i enfilem amb pujada forta pel coster del Puig. Es tracta de localitzar un pas ( 752 m) per situar-nos a un petit altiplà o àmplia cornisa, per on continuarem esquerra, passarem per un petit caos de roques i continuem uns metres fins a arribar al pas des Puig ( 755 m) que superem amb una grimpada aprofitant uns «escalons» tallats a la roca i amb les preses per les mans. No s’ha de badar perquè una llegiscada en aquesta roca humida suposaria una caiguda segura. Superat el pas sense problemes continuem direcció SE. cap al cim, passant per l’avenc Femenia (830 m), de -120 m de fondària i una boca de 20 m de diàmetre.

          En pocs minuts assolim el cim del Puig Caragoler de Femenia (922 m) des d’on podem gaudir d’aquest esplèndid dia a dalt d’una de les muntanyes més ben situades per admirar tota la costa Nord de l’illa.

          En aver acabat iniciem el descens direcció a la Tossa de ses Banyes ( format per dos monticles idèntics) i abans d’arribar-hi girem E per anar a cercar una gran coma encapsada per una tanca de pared seca situada al pla des Cocó. Iniciem aquest fort descens, primer per terreny pedregós fins arribar a la Coveta des Rovell, una petita cova però carregada d’història, sobretot per la troballa de tres grans claus sarraïnes. Continuem el descens ara ja per terreny carritxer molt incòmode, deixant a la nostra esquerra el Puxet Rodò, amb curiosa forma vist des de dalt de cap d’elefant amb la seva trompa. Continuem davallant per arribar a un pinar, i per un portellet de pedra arribem a una marjades amb ametllers i figueres. Ara ja només queda arribar al camí de Femenia en el punt esmentat al començament de la descripció, acabant als cotxes.

          veure fotoswikiloc75

          609. Serra sos Sastres – Puig des Racó i Puig Negre

          Publicada en de

          Data: 17.11.2018

          Circular: Si
          Temps total empleat: 4’03 h.
          Recorregut total : 4,96 km
          Desnivell positiu: 299 m
          Altitud màxima: 368 m

           

           

           

          Torre de sa Mola de TuentSerra sos Sastres

           

          Avui ens hem sortit de la nostra zona de confort que és la Serra de Tramuntana i ens hem traslladat a l’altra punta de Mallorca, a la Península des Llevant, per fer la Serra de sos Sastres, concretament on comença l’etapa núm. 1 del GR-222, la que va des Coll des Racó a Cala Estreta. Des del Coll des Racó l’itinerari s’endinsa en la finca pública de Sa Duia-És Racó seguint el curs del torrent de Ses Voltes, i que posteriorment desemboca en l’arenal de Cala Coca que dóna pas al litoral d’Artà, un dels quals es conserven en millor estat a l’illa.

          «Alguns topònims duen com a determinant la paraula reial. Trobam així la síquia Reial, la camada Reial o el camí Reial. Llegim al llibre En defensa dels camins públics que els camins reials eren els de competència del rei. La procuració reial era la institució encarregada de gestionar el patrimoni del rei i per tant també dirimia els conflictes que succeïen en aquests camins, ja fos algun delicte que s’hi hagués comès o els pleits sorgits entre veïns dels camins.

          Amb el temps aquests camins donaren lloc a la xarxa de camins veïnals i alguns es convertiren en carreteres. És rar que hagin mantengut la denominació i només coneixem casos a Algaida, Felanitx i Capdepera.

          En aquest darrer municipi el nom designa un camí que fins i tot podria esser anterior a la fundació del poble, ocorreguda l’any 1300, i que comunicava les possessions -antigues alqueries- del nord del terme. El camí es bifurca de la carretera que ve d’Artà a l’altura de Sos Sastres (actual Golf de Capdepera) i continua per ses Set Cases i Son Guiscafrè. En aquest punt travessa un torrentó i segueix per Cutrí, Lloveta, Son Terrassa, Son Barbassa i sa Mesquida. Al mapa del cardenal Despuig podem observar com el camí finalitzava a la talaia de Son Jaumell, i potser ja ho feia abans de la conquesta cristiana.

          Malgrat el seu innegable caràcter públic aquest camí ha estat privatitzat en una part important del seu traçat. Així dels sis quilòmetres que hi ha entre la carretera Ma-15 i la carretera de Cala Mesquida tan sols tres quilòmetres mantenen el seu ús públic. Es tracta de trams que connecten amb els camins que provenen del poble de Capdepera havent perdut la seva continuïtat original.

          Però alguns dels trams abandonats mantenen el seu traçat i fins i tot les parets mitgeres fent d’aquest camí un bon candidat per a la recuperació del seu ús públic. Només cal que l’Ajuntament de Capdepera s’animi a iniciar el procés per recuperar el seu antic camí Reial.»
          Casi res
          Fonts: Toponímia de Mallorca
          Llibre del Consell de Mallorca; «En defensa dels camins públics»

          La serra de sos Sastres rep el nom de l’antiga possessió de sos Sastres. El primer que ens crida l’atenció és «sos», poc utilitzat. Es tracta de l’article determinat masculí i plural usat en el parlar salat exclusivament darrere la preposició amb. Exemple: Van anar-hi amb sos cotxes. També Adjectiu sos m. pl. forma plural de son el que intuïm que eren un grapat de cases les que formaven dita possessió ( ses cases de sos Sastres).

          SOS SASTRES.– És molt habitual al territori mallorquí que s’hi hagin construït possessions de fora vila sobre talaiots, molts d’ells coberts per la vegetació. Una murada ciclòpia, típicament ovalada, del poblat de Sos Sastres de Capdepera, fou impunement destrossada en uns 20 metres. Hi va haver gent que digué que, per poder construir el camp de golf allà existent, les màquines excavadores varen arrasar l’indret i desaparegueren 60 metres quadrats d’habitacles. ¡! Pareix que tot ha estat permès a Mallorca!! i així ens va.

          Canviem de tema; millor una llegenda de gegants o ciclops: » Podria ser cert que els ciclops, que fa tantíssims d’anys solcaven les nostres muntanyes, haguessin estat els autors d’aquelles murades de Sos Sastres. Diuen que el claper, devora el golf de Canyamel — per què serà que els dos camps de Capdepera dedicats a aquest esport tenen un talaiot ael seu costat? –, rep la denominació de «Claper d’es Gegant» perquè es veu que per allà, a aquelles navetes, hi solien romandre aquests personatges, de caire mitològic, de temperament horrible i funest.

          Segons els entesos, tant el ciclops com els gegants eren bons artesans i formidables constructors, forts, caparruts i d’emocions brusques – devien ser molt «brusquers» – i, expliquen els experts en la matèria, que eren aquells desproporcionats homenots els que construïen les murades i les fortificacions, la qual cosa explicaria el dit més amunt sobre Sos Sastres, de la mateixa manera que la renouadissa dels volcans i els terratrèmols, que podria ser deguda a les mogudes de les operacions d’aquests gegants.

          Els estudiosos no han pogut assegurar si és possible que hagin existit ciclops o gegants «gabellins», tota vegada que als voltants d’es Claper d’es Gegant es troba una gran profusió de garballó, molt antic, productor de la palma amb la qual, des de sempre, s’ha elaborat la llata, tan pròpia d’aquesta contrada del llevant mallorquí, a la qual, també, aquesta viatgera, trescadora, pertany amb residència a Porto Cristo, malgrat passar molt de temps per Canyamel.»
          Font: Ckapers: Gegants o Ciclops? Joana Gomila , «Trescadora»

          RUTA:

          Bé i dò ara que ja sabem on som i coneixem un poc més dit lloc, iniciem la ruta d’avui: El recorregut comença en el Coll des Racó, en el portell que dóna pas a la finca pública de Sa Duaia-És Racó, situat en el costat sud de la carretera que enllaça Artà amb Cala Coca. En el portell superior senyalitzat amb un cartell de «Mont Públic», s’inicia un camí que en mitja/forta pujada ens duu al cim de major elevació de la serra sos Sastres, el Puig des Racó de 386 m, per a després crestejar de sud-oest a nord-est fins al Puig Negre de 232 m.
          En el cim des Puig des Racó hi ha una caseta destinada a la vigilància de focs forestals, anomada «es Racó».

          Continuem per la carena que ens condueix en davallada fins al coll de ses Buines, el coneixerem perquè té un botador enmig, que salva el tancat de fil ferro inacabat i sense sentit. Aquesta serra limita els municipis de Capdepera i Artà, així que anem a vegades amb una cama dins Capdepera i Amb l’altre dins Artà.

          Continuem la pujada pel coster de la dreta d’aquestes roques blanques fins a arribar al Puig de na Poloni de 363 m i assolir el seu cim. La següent elevació és la de n’Anguillonat de 316 m. Indret on hem pogut veure dos exemplars de serp de ferradura, de bona mida, un animal invasor i que cal erradicar com sigui.

          Ara ve el tram més «complicat» pel seu terreny càrstic. Però només són uns metres.

          Prosseguim i arribem a l’elevació de 353 m conegut com a Muntanya de Can Mir o Puig de ses Fites. Aquí i com a curiositat podem veure a les roques uns grans o bonys  de color marró que semblen petites «cagarades».

          Proseguim  en davallada i arriben al coll de Sant Joan ( 251 m), per tornar a pujar fins al puig de n’Avenc de 296 m. Tornam a davallar fins al Coll de Castellàs ( 166 m), per finalment pujar al Puig Negre de 232 m, on aprofitem per contemplar les meravellosa vistes sobre la platja de sa Mesquida, sa Talaia de Sant Jaumell, Cala Ratjada i Capdepera i el seu far. També veim com una tempesta que està descarregant per damunt aquesta zona s’està apropant cap a noltros. No perdem temps i iniciem el descens direcció NW des del mateix cim, per una canal plena de carritxeres i arboceres. L’aigua ja ens ha arribat, continuem fins a arribar a un camí que és diu Bosque Red Elèctrica (?), tot seguit arribem a una cruïlla i agafem ( esquerra) el GR-222. Passem per un forn de calç acabat de restaurar. No ens podem aturar perquè segueix ploguen, continuem fins arribar a una altra cruïlla de camins i tornam a agafar esquerra per un portell amb barrera, Segueix ploguen, i el camí pareix una torrentera. Després d’uns minuts arribem a la barrera des coll des Racó, al punt de partida.

          Ara, a fer uns piscolabis ( xandis, coca de trempó, cafetet, herbes…) a un bar d’Artà, des d’on veim ploure a les totes. Al cap d’hora i mitja afluixa de ploura i aprofitem per agafar el cotxe i tornar cap a Palma.

           

          veure fotoswikiloc75

          607. Torrent de Solleric -sector superior-

          Publicada en de

          Data: 10.11.2018

          Circular: Si
          Temps total empleat:
          Recorregut total :
          Desnivell positiu:
          Altitud màxima: 516 m
          Salt més alt: 20 m
          Cordes utilitzades: 2 x 20 m

           

           

           

           

          TORRENT DE SOLLERIC – Sector superior-

           

          Avui ens hem juntat amb els nostres amics, Jaume, Toni,  i Tomeu i hem compartir aquest dia torrenter.

          Després de les darreres pluges intenses  del darrers dies i sobre tot de la nit anterior ens dirigim al torrent de Coanegra, en arribar veim que el cabdal es alt/molt alt i baixa amb molta força, així que decidim canviar-lo pel torrent de Solleric, que també baixa molt crescut i en molta força, però es més curt i menys encaixonat.

          Ens situem amb els cotxes al km 13 de la ctra de Alaró/Orient, on al costat de l’entrada a la finca hi ha lloc per aparcar dos cotxes. A l’altra part de la ctra, hi ha un botador metàl•lic que dóna accés a un tirany que transita en lleugera davallara i paral•lel al torrent Pregón, fins a arribar al seu tàlveg. El travessam i caminem en lleugera pujada i paral•lels al torrent que ara tenim a la dreta.

          Anem avançant NE fins a trobar un antic camí que ens durà a un camp de marjades i a una caseta. Continuem davallant fins a trobar-nos amb el torrent Solleric. Quan tenim als nostres peus, iniciem la pujada pel seu costat esquerre fins a trobar un magnífic camí empedrat, que comunica les finques de Solleric i de Comasema, que transita per la zona anomenada es Barranc. La pujada per aquest camí és mitja-forta, passarem per davant unes coves ó balmes, la primera d’elles la cova de s’Esquerd d’unas quince metres de llar, després trobare,m la cova de s’Esquinç d’una decena de emtres  de fons  i d’uns 8 metrres d’ample, i finalment per la darrera cova s’Estage d’en Tomeu, mideix set metres de fons per dos metrres d¡amplària i tres i mig d’alçada, entrant a l’esquerra hi ha una epigrafía amb caràcters ben cuidats de pintura negre i perfectament legibles; «Bartolomé 1904», i d’aquí el seu nom.  S’eguidament travessarem una barrera metàl•lica. Continuem pel camí i quan anem arribant a la part més alta passarem una altra barrera metàl•lica i un coll de tords. Continuem en lleuger descens per anar a cercar el tàlveg del torrent a una zona més planera. Ens posem els neoprens i a l’aigua s’ha dit.

          La capçalera del torrent es troba a una cota de 516 m en el coll que separa la Mola de son Monserrat i la serra d’Amós, Ja en el tàlveg trobem el primer salt, amb placa a la dreta, de 12 m. més altres 3 m desgrimpables per l’esquerra, després de caminar uns 200 m. ens troben el segon salt de 10 m. equipat amb dues plaques. Després vé el salt més alt que fa 20 m, li deim el salt de sa Cova perquè té a 4 m de l’inici una cova de grans dimensions formada pel taponament d’una gran roca, Seguidament ve un altre salt important de 15 m. també equipat amb dues plaques. La resta de salts que queden abans d’arribar al pla de Solleric són tots desgrimpables.

          En aquesta ocasió  feim el tram nés vertical situar mal sector superior i deixam els sectors intermig i el final de menys interés esportiu, pel que sortim del tàlveg.

           

          veure fotosyoutube75youtube75

          703. Torrent de na Mora

          Publicada en de

          Circular: No
          Temps total empleat: 5 h.
          Recorregut total del torrent: 1.500 m
          Desnivell Positiu: 150 m
          Salt mes alt: 12 m.

          Torrent de na Mora, remontat.

          Avui tornem a aquest clàssic amb capdal aceptable, i que remontarem la segona part, la que va de la mar fins a cala Ferrera.

          Iniciem dons la ruta  des de el mirador de ses Barques, agafem el camí de Bàlitx d’ Avall fins arribar as ses cases.

          Per no ser repetitiu no  descriuré el torrent perquè es arxi-conegut, i a més ja ho he fet en anteriors ocasions.

          Només destacaré que la primera part és més paisagistíca que la segona que és més esportiva i on trobem els salts més interesants amb un tobogàn que marca la major altura amb 12 m. No ens obliden de la part més conegunda » La Fosqueta», amb la seva aigua gelada.

          A la tornada  i una vegada remontat la segona part fins Cala Ferrera, iniciem la pujada fins el coll de Cala Ferrera amb el seu característic Cavall Bernat. Continuar pel camí de s’Illeta fins al port de Sòller, on a l’inici em deixat un dels cotxes.

          veure fotoswikiloc75

          602. El Pal

          Publicada en de

           

          Circular; Si
          Distància total recorreguda:
          Temps total de l’actividat:
          Desnivell Positiu:
          Desnivell Negatiu:
          Altitut máxima; 426 m

           

           

          El Pal (426 m)

           

          «La muntanya del Pal apareix coronada per dos caps, separats per un petit pla i presenta a la seva cara nord un dels més apassionants penyassagats de quants es coneixem. El nostre pas d’ascensió ens situa prop de la primera testa de El Pal, de 426 m.
          Arribem, tot seguit, al cim principal, de 473 m de cota, transitant per un erosionat roquedal.

          L’ ascensió des del Coll de ses Fontanelles dura uns 45`. Al costat de la fita geodèsica de la cúspide ens concedim un temps de repòs mentre l’ànima es delecta de l’incomparable entorn. Flueixen amb naturalitat a la nostra memeoria fragamentos del poema del Mossèn Costa. Damunt l’altura:

          “les roques mig trabucades
          Damunt la mes sense fons
          On sols passen els ventades
          Les boires i el voltors…”

          Reprenem la nostra ruta, amb orientació Est, encaminats fins una elevació secundària d’uns 417 m. Tancant l’estreta cresta, apareix un mur ciclóped, d’índole similar a altres construccions prehistòriques defensives, que protegeix el costat més accessible de El Pal. Observant les característiques d’aquesta muntanya podem aventurar que, en el passat, fora el cim sagrat de Formentor, La localització en el vessant proper a la Cova dels Morts, que va servir de necròpoli al poblat de construccions naviformes existents en aquell mateix vessant i amb posterioritat va exercir de forn crematori d’època talaiótica. En la cova es van trobar restes humanes, ceràmics i armes. Situada sota una penya dona a una senda que condueix al proper conjunt de cinc coves més, la cova de la Quimera, cova de la Calda, cova de l’Energumen, cova Lletja, i la cova Celada.

          Acostats al penya-segat, caminem cap a un pla, proper a aquesta cavitat. En la vora del penyassegat localitzem El Forat, un espectacular desplom que mostra l’abisme sobre el mar. Ens aproximem, amb molta cura, a la vora del buit per admirar retrospectivament la cara septentrional de El pal i El Colomer, que al contrallum de la tardor del día  converteix en imatge gairebé irreal.»

          Fonts: Corpus Cavernario Mayoricense, de J.A. Encinas
          Marinas de Tramuntana, de Joan Sastre i Vicenç Sastre.

           

           

          veure fotos

          601. Puig de Ca

          Publicada en de

           

          Circular; Sí
          Distància total recorreguda: 16,55 km
          Temps total de l’actividat: 6,39 h
          Desnivell Positiu: 844 m
          Desnivell Negatiu: 844 m
          Altitut máxima; 868 m

           

           

           

           

           

          Torre de sa Mola de TuentPuig de Ca.

           

          Ens situem a l’Esglèssia de Sant Miquel ( Campanet), del segle XIII, una de las més antigues de Mallorca, fundada després de la conquesta del Rei Jaume I, vora l’accés a les famoses Fonts Ufanes, que per cert, avui brollavem a les totes.

          En cotxe prenem el camí asfaltat de na Pontons cap a la possessió del Fangar, amb el torrent de Sant Miquel a la nostra esquerra, avui carregat d’aigua debut a les fortíssimes pluges del dia abans i que inundaran tots aquests terrenys, quedant encara marques visibles del nivell assolit. En arribar a les cases del Fangar ( dreta) girem esquerra per un camí de terra. Continuem fins a arribar al torrent, ara de Massana, enfront un pont de pedra per salvar el tàlveg i que duu a les cases de Biniatró i ses de Son Monjo, noltros continuem dreta, deixant el torrent a la nostra esquerra, el camí està molt espanyat per les torrentades d’aquests dies, continuem a poc a poc fins a arribar a un pont, el travessem i girem dreta deixant a l’esquerra el desviament a les cases de son Embaraç i el torrent, fins a arribar a unes barreres metàl•liques que tanca’n el pas, on a una explanada podem deixar el cotxe.

          Travessem dites barreres i agafem la pista que duu a Miner Petit, Miner Gran, La Mola i Fartàritx des Racó. Es tracta d’una pista molt llarga, a vegades asfaltada, a vegades formigonada. Passem per davant les cases de Minet Petit, guardats amb uns cans terrorífics i agressius, passem aviat….

          El proper objectiu és el coll de Miner, on hi estan fent feines de manteniment del camí. El camí que baixa a Fartàritx des Racó està tancat amb una impressionant barrera metàl•lica, això sí, té magnífic botador a l’esquerra, a l’altre costat té una càmera de vigilància… amén dels rètols… Recordem que estem a un camí que és de domini privat  i l`us  de caràcter públic.

          Noltros ara, abandonem el coll de Miner direcció SW ( esquerra) per anar agafant la cresta dels penya-segats fins assolir el cim del Puig de Ca ( 876 m), s’ha fet les 12,30 h. Aprofitem per menjar, descansar i sobretot gaudir de l’espectacle muntanyer.

          En acabar, iniciem el descens sense perdre orientació, és a dir SW, per anar a enmig de les dues cotes més altes, i cercar un dels dos passos ( pas d’en Agustí o de ses Perdius)* concretament el més allunyat de la immensa paret de l’esquerra ( pas a), l’altre pas està just davall d’aquesta gran paret ( pas b)*. El pas que agafem va d’esquerra a dreta i salva un petit escaló, que en un norrés ens deixa a la pala de càrritx. A s’enfront veim un tancat de reixa, cap ell ens em de dirigir per passar a l’altre coster, que ens situarà a una pista que va i ve del coll de Fartàritx (dreta) i la vall d’Alcanella (esquerra), entre altres.

          Noltros agafem esquerra, la pista aviat es converteix en una pista formigonada i en total degradació. Continuem descendint fins a arribar al Clot d’Arena, on trobarem un encreuament de camins, el de la dreta duu a la vall d’Alcanella, noltros continuem pel de l’esquerra, a la nostra esquera podem veure les cases de Miner Gran. Passarem per una barrera i tot seguit per un pont, que avui fa la seva funció per la quantitat d’aigua que baixa per la torrentera. Passarem per vora unes extraordinàries formacions cárstiques, anomenades monges, de formes espectaculars.
          Continuarem fins a arribar a la zona anomenada Es Gravet on enllaçam amb la mateixa pista que hem fet de pujada, tancant així el cercle a la mola del Puig de Ca.

          Ara es tracta de continuar descendint per aquesta llarga pista desfent les passes fetes a l’inici, fins arribar al cotxe.

          Finca pública de Míner Gran

          «Limita, al nord, amb els predis de Muntanya, Fartàritx i amb remanent de Míner Gran. A l`est, al municipi de Pollença, limita per una part amb una porció segregada (i adjudicada a Joan Perelló), denominada Míner Gran d`Enmig i per una altra amb la finca Míner Petit; al sud, amb Alcanella i Alcanelleta i pel torrent de Sa Mina amb Biniatró, i a l`oest amb la finca pública de Binifaldó.

          L`Institut Nacional de Conservació de la Natura (ICONA) adquireix, l`1 de juny de 1984, la finca d`unes 535 ha segregada de l‟antiga possessió de muntanya anomenada Míner Gran. Aquest predi fou segregat pels seus propietaris, els germans Pons Perelló l‟any 1978, dividint-se en Míner Gran (l`actual MUP núm.15, per Bartolomé Pons Perelló) i Míner Gran d‟Enmig (per Joan Pons Perelló). La part pertanyent a Bartolomé Pons fou cedida, baix unes circumstàncies de pagament i cessió que no es corresponen al típic contracte de compra-venta, a José Vicens Mateu, darrer propietari de la finca abans de l‟adquisició per part de l`administració (per l`import de poc més de 23 milions de pessetes). Es va declarar mont d‟utilitat pública el 8 de desembre de 1983 (BOB 18.314) i es va inscriure amb el número 15 en el Catàleg de Monts d`Utilitat Pública de les Balears.

          L`any 1984, la finca de Míner Gran, amb la qualificació jurídica de domini públic, es va transferir des de l‟Estat/ICONA a la comunitat autònoma de les Illes Balears, mitjançant el Reial Decret 1678/1984, d‟1 d`agost, de traspàs de funcions i serveis de l`Estat a la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de conservació de la natura. La finca actualment està adscrita a la Conselleria de Medi Ambient, a la que correspon la seva gestió i administració. Es troba inscrita al Registre de la Propietat d`Inca 2, Secció Escorca, Tomo 2609, Llibre 10, Full 142, Finca núm. 388, Inscripció 4ª. Quant a les servituds, la finca pública es beneficia del dret de pas per a vehicles autoritzats per la pista forestal de Míner Petit, al llarg d`un camí que comença a la carretera rural que parteix de l`Oratori de Sant Miquel (Campanet) cap a la possessió del Fangar, tot travessant portells amb pany de les finques privades com la de Son Monjo i Míner Petit (hi ha dret de pas, però no apareix inscrita a les fitxes jurídiques de la finca pública però si a l`escriptura de divisió de la finca Míner Gran) i Míner Gran d`Enmig . El 24 d‟abril de 2001, Míner Gran va ser declarada Refugi de Caça, resolució publicada al BOIB Núm.49 de 24/04/2001. La finca pública, forma part de la proposta de lloc d‟interès comunitari (LIC) com a l‟àrea anomenada “Cimals de la Serra” a la Xarxa Europea Natura 2000 d‟acord amb la Directiva d‟hàbitats 92/43/CEE. També es tracta d‟un àrea d‟especial protecció de les aus (ZEPA) d‟acord amb la Directiva 79/409/CEE.»

          (*) El pas aquí descrit com a pas «b» correspon al pas de n’Agustí o de ses Perdius.

          veure fotoswikiloc75

          591. Torrent des Ratjoli

          Publicada en de

          Data: 08.09.2018

          Circular; Sí
          Temps total: 5 h (inclós bany, etc…)
          Desnivell: 110 m
          Recorregut esportiu: 200 m
          Salt més alt: 26 m
          Material utilizat; 1 x 30 m, 3 x 20 m
          Cintes: 2 x 80 cm
          Dificultad; Fàcil

           

           

          Torrent des Ratjoli.

           

          En dirigim a Andratx, i des d’aquí agafem la carretera Ma-10, i a l’altura del km-105 ens desviem cap al camí des Ratjolí. Després d’aparcar el cotxe caminem fins a les noves barreres de la finca Es Ratjoli i les traspassem per un magnífic botador. Continuem pel camí empedrat, passem primer pels corrals i després per les cases, ara el camí deixa d’estar empedrat i es transforma en formigonat. Continuem en descens fins a arribar al coll que dóna accés a la cala des Carregador (dreta), enfront tenim el Puig Roig de 109 m. Deixam a la dreta el Puig Roig i iniciem la davallada al tàlveg des torrent des Ratjoli. Avui en dia molt brut per la quantitat d’arbres caiguts, debut al fatífic incendi del 26 de juliol de 2013 on es varen cremar més de 2.400 ha. Els que em conegut el torrent abans de l’incendi, quan era una autèntica bellesa ho feia un dels més guapos que em fet. Al tenir aigua que rella tot l’any li permet tenir una vegetació exuberant (garballons, joncs, figueres…). A més té l’afegit de que s’ha de remontar lo que el fà més interesant. Ens adonem de l’importància de conservar en serio el nostre territori.

          Ja en el tàlveg i després d’ùna petita desgrimpada arribem al primer salt, el més gran de tots, de 25 m, on posem corda fitxe per després poder-ho remuntar.

          Els següents salts no són de gran importància en el que es refereix a la seva altitud, ja que cap d’ells sobrepassen els 11 m.

          Trobem alguns gorgs amb aigua, gràcies al raig que sempre té. En alguns trobem el cranc de riu americà (Procambarus Clarkii) és un cranc originari dels pantans i rius del nord-est de Mèxic i del centre-sud dels Estats Units. Ha estat introduït en molts llocs del món, com per exemple la península Ibèrica, on va arribar l’any 1974. A Menorca va ser introduït a principis dels anys 80 i en aquest torrent ja du més de 10 anys. Es un crustaci comestible i molt apreciat. Tan important és el cranc vermell en Illa Major ( Sevilla) que la setmana gran, al juny, es titula Fira i Festes de l’Arròs i el Cranc.

          Així com descendim anem deixant corda fitxa en dos salts per a després poder-los remuntar, en els altres desgrimpen o salvem per la dreta.

          En un no res arribem a la mar, on aprofitem per fer un bon capfico.

          No podem entrar a la cova Marina des Ratjoli per les oscil•lacions que fa l’aigua. La cova la forma una galeria d’uns 40 m de recorregut i en algun tram no arriba al mig metre d’ample, ja en el seu final fas peu i l’aigua només t’arriba als genolls.

          veure fotos

          590. Finca pública de Son Real, en Bici

          Publicada en de

           

          Circular; Sí
          Temps: 6 h ( inclos bany i visita museu…)
          Desnivell positiu:  54 m.
          Recorregut: 27,96 km

           

           

           

           

          De can Picafort a Son Serra de Marina i sa finca de Son Real.

           

           

          FINCA PÚBLICA DE SON REAL

          Son Real va ser fins fa 25 anys la possessió més gran del terme municipal de Santa Margalida. Originalment la seva extensió superava les 1.000 hectàrees, després se’n segregà la propietat contigua des Ravellar (cap a l’est).

          El 1991 el Parlament de les Illes Balears declarà la zona Àrea Natural d’Especial Interès pels seus valors naturals, etnològics i arqueològics. El 2002 el Govern de les Illes Balears va adquirir una part de la possessió, la que està situada entre la carretera i la mar. L’altra part continua essent dels antics propietaris. En total són 379.5 hectàrees d’ús públic que es corresponen amb les edificacions de la possessió, les zones de cultiu, els boscos i les zones limítrofes amb el torrent i la costa.

          Son Real, situada gairebé enmig de l’arc de la badia d’Alcúdia, és una finca poblada sense discontinuïtat des del 1.900 a.n.e fins als nostres dies.

          En parlar de Son Real estem parlant d’una de les referències més importants pel que fa a patrimoni arqueològic a Balears, amb gran nombre de jaciments arqueològics de diferents períodes de la prehistòria. Les primeres evidències d’ocupació humana que cal destacar son del període dolmènic (1900-1600 a.n.e) amb les restes d’un dolmen i de tres hipogeus o coves artificials d’enterrament. Del període prototalaiòtic (1100-900 a.n.e) trobam el jaciment arqueològic des Figueral. Finalment, destaquen de l’època talaiòtica i postalaiòtica (900-125 a.n.e) els jaciments relacionats al ritus funerari, el més destacat és la Necròpolis de Son Real, també coneguda com la Punta dels Fenicis.

          Destaquem la Necròpolis de Son Real una necròpolis única a Mallorca i en tot el mediterrani occidental.

          RUTA.

          Iniciem la ruta d’avui a l’avinguda principal de Can Picafort, la Ma-12 la ctra que va fins Artà, a la rotonda on hi ha l’escultura des Violí, obre de l’artiste Guillem Crespi Alemany ( Santa margalida 1963), que també té les escultures de la Bicicleta, el Gall i el Cap Roig.

          Iniciem la davallada pel carrer que baixa al passeig de vorera de la mar.

          El primer que ens crida l’atenció son les escultures que hi ha sobre les roques, obre de l’artista Joan Bennàssar (Pollença, 1950), fins i tot dins del mar. L’artista de Pollença ha instal·lat quatre grups escultòrics en quatre enclavaments estratègics situats en primera línia, sobre les roques, en la sorra. Són figures majoritàriament femenines, unes deesses i fades que «dialoguen amb la naturalesa i el mar», al mateix temps que evoquen les civilitzacions mediterrànies antigues.

          Circularem pel carril bici fins al seu final on l’arena de la platja de son Bauló ens fa baixar de la bici, travessem el torrent de son Bauló, i recorrem a peu el tram de platja fins a enllaçar amb el tirany o GR-222. A partir d’aquest moment comencem a disfrutar de la naturalesa en estat pur.

          Des de que em començat ens crida l’atenció unes construccions primes i allargades. Es tracta d’unes estructures en forma d’obelisc, originalment pintades de blanc amb detalls vermells, que es van utilitzar per fer senyals de llum als submarins en temps de la Guerra Civil (1936-1939).

          El bàndol franquista va impulsar durant aquest període la construcció d’un gran nombre de fortificacions costaneres per fer front a un eventual atac republicà per via marítima, una línia que va mantenir durant els anys posteriors, els de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), en previsió d’un eventual desembarc aliat.

          La torre de enfilación està catalogada amb el nivell de protecció integral A1, que obliga a una preservació íntegra del ben segons la normativa del Catàleg de protecció del patrimoni del municipi de Santa Margalida. La tècnica no és nova. Els pescadors han utilitzat de manera tradicional punts situats en terra ferma –si escau són geogràfics, com per exemple les muntanyes– per orientar-se. La novetat aquí resideix en la construcció d’aquestes referències: els militars van aixecar un total de 28 obeliscos entre S’Albufera i la Colònia de Sant Pere, agrupats en 14 parelles –la superposició sempre es duia a terme entre una torre situada en primera línia de mar i una segona construïda just darrere, a 200 metres de distància. Originalment, les torres estaven numerades i pintades de blanc i vermell, colors que avui encara poden intuir-se en alguns casos. D’una parella a una altra, hi havia 1.240 metres.

          Continuem i tot seguit arribem a l’Arenal de ses Assussenes, verjo i salvatge,
          En arribar a la Punta dels Fenicis abandonem la costa per una pista forestal fins la finca pública de Son Real, on feim una paradeta, baranam i prenem un cafetet, de màquina, però un cafetet. També aprofitem per visitar el seu museu.

          Continuem la nostra ruta per una altra pista fins a tornar a enllaçar amb el tirany/ GR-222 fins a l’Arenal d’en Casat, un Tresor més de Mallorca, salvat del dany de la construcció en la costa, una zona verge infinita de 5 km que s’estén des de Son Bauló fins a Son Serra de Marina.
          Passarem per la Punta Llarga de Son Real, la Barraca dels Civils.

          Hi ha molts de trams que ens mimpedeixen ferlos amb les bicis i ens veim obligats a davallar i muntar en repetides ocasions.

          Passarem per un niu de ametrelladores, una construcció militar del temps de la II República ( 1931-1939).

          Continuarem fins a arribar al Fons de son Real, una zona humida situada a la desembocadura del torrent de Son Real.

          Ja veim les primeres cases de Son Serra de Marina i arribem al Mollet de Son Serra. Continuem pel carrer més proper a la mar fins al seu final, on aprofitem per fer unes cervesetes ben fresques.
          Són Serra de Marina està a 11 quilòmetres de Can Picafort. Nomena una platja, un port esportiu i una urbanització. En el nucli residencial destaca una torre rodona de vigilància i defensa amb una vista panoràmica que abasta del Cap de Farrutx (Artà) fins a Alcudia.

          Cal recordar una anècdota sobre aquesta urbanització referida a una clàusula del contracte de compra de les parcel·les, allà pels anys setanta del segle XX, que prohibia nedar junts a homes i dones. El possible incompliment suposava pagar les despeses de 50 misses a l’oratori de la finca. Actualment es practica nudisme en aquesta platja.

          Aquest arenal presenta un gra gruixut i un color marró. La sorra de la riba està recoberta per restes d’alga posidònia. Pel seu marge dret desemboca Torrent de na Borges, frontera natural entre els municipis de Santa Margalida i Artà, i, al seu torn, separa aquesta platja de la seva veïna sa Canova.

          Mentre uns prenem un merescut bany en  aquestes aigües meravelloses altres prefereixen gaudir d’un bon plat de paella.

          Recuperat forces i altres prenem la tornada pel mateix camí.

          veure fotosyoutube75wikiloc75

          588. Torrent de son Gallard

          Publicada en de

          Circular; Sí

          Distància; 7,78 km
          Salt mes alt: 27 m.
          Temps: 2,45 h( Sense retorn)
          Desnivell: 325 m.
          Recorregut torrent : 700 m.
          Material utilitzat; 2 x 30 m, 2 x 20 m

           

           

           

          Torrent de son Gallard.

           

          L’accés al torrent deu ser el més aprop de tots tans sols es tarda zero segons. M’explic; el comencement coincideix amb el primer salt que es fà des de la mateixa carretera Ma-10, concretament en el punt kilomètric 67.100, davant les cases de son Gallard, i la corda es posa en el mateix “guardarrail”.

          El primers salts es poden dresgrimpar, els segueixen altres que no superen els 13 m.

          Atravesarem el camí  que uneix Miramar amb son Masroig just davall el mirador ( esquerra), el segueix un tram per caminar  arribant a un salt destacable de 19 amb un gorg abaix que normalment solt tenir aigua i en tal cas s’ha de montar un ràpel guiat a uina alzxina que hi ha enfront. Però avui l’aigua era insignificant  i no va fer falta. Cal destacar en aquest punt la cova vertical de l’esquerra.

          Després vé un salt de 27 m. amb les vistes més espectaculars que mai es poden veure. Una panorámica sobre la costa nord totalment salvatge amb la Foradada a la part final. Aqui comence la part més vertical de poc més de 100 m. fraccionats en 4 ràpels. El darrer de 26 m. volat.

          Després ja només queda davallar fins a la vorera de la mar, un lloc on antigament pasava el cami de la Mar, fet construir per l’Arxiduc. I caminant vorera la mar arribem al cami que davalla a la Foradada.

          Després vé la part més acalorada, la pujada fins son Marroig. I d’aqui al cotxe quer rapidament ens durà a Valldemossa a prenda unes cerveses gelades.

           

          youtube75wikiloc75

          586. Torrent Pas des Marge

          Publicada en de

          Circular; Sí
          Distància total recorreguda:
          Temps total de l’actividat: 4,30 h
          Recorregut:
          Desnivell Positiu:
          Desnivell Negatiu:
          Altitut máxima;
          Salt més alt; 75 m ( 9m+66m)
          Material utilitzat; 1 x 100; 1 x 40 m; 1 x 30 m

          Torrent Pas des Marge.

          Iniciem la interessant ruta d’avui a Cala Tuent, concretament abans d’arribar al restaurant, on hi ha lloc per tres cotxes. Agafem el camí senyalitzat com GR 221 direcció SW. En pocs minuts arribem al coll de na Polla, on se’ns obri probablement la millor imatge costanera de Mallorca. Deixarem a la mostra dreta la torre des Forat i continuarem pel camí amb lleugera davallada. Hem d’estar atents perquè´en haver passat pel costat de dos grans pins arribarem a una gran roca vora el camí, es el punt on abandonem el camí i ens enfilarem en forta o molt forta pendent, passarem sota les elevacions d’el Queixal i el seu germà petit el Clau i després una altra formació rocosa i curiosa que per no abandonar el «tema odontològic» li diem el Corc. Bé, dit aquesta petita collonada,  prosseguim la dura ascensió ara ja ferrats al murallo de l’esquerra fins a arribar als vestigis de l’antic camí empedrat sostingut per marges que dóna nom al Pas des Marge a la part de dalt.

          Aprofitem l’ombra per berenar ( el qui la duit) i posar-nos l’arnés, etc. perquè just a la nostra dreta i a tants sols 3 m tenim el tàlveg del torrent Pas des Marge. Hi accedirem per la part que ens resulti més còmoda, noltros ho fem uns metres mes a dalt.

          Una vegada dins el tàlveg, bastant brut d’aritges, iniciem una sèrie de petites desgrimpades. Després d’una zona descoberta arribem al primer salt de 18 m. Quasi tot seguit ve el segon ràpel, aquest de 50 m, no cal dir que les vistes són encisadores. Després ve el tercer salt de 16 m, amb les plaques molt baixes el que dificulta una mica l’inici del descens. Caminem uns 40 m per arribar al darrer salt de 75 m, fraccionat en dos el R-4 de 9 m i el R-5 de 66., Cal dir que la sortida del salt de 9 m és tremendament incòmoda i exposada perquè les plaques estan situades molt baixes i a la part exterior. En aquest cas convé posar una cinta a una petita escletxa a sa roca que ens ajudarà amb la mà esquerra a fer sa maniobra.

          Una vegada tots em arribat a baix, comentem coms ens ha anat, pleguem cordes i mengem alguna coseta.
          Ara ja només ens queda baixar entre carritxeres uns 15 m per arribar a la zona coneguda com a Clot de ses Figueres  en el camí GR-221 i d’aquí cap a cala Tuent a fer un capfico.

          En Rafel que ens ha acompanyat per primera vegada  a fer aquest torrent ens a convidat a ca seva ( Tuent Experience) a menjar un variat de gelats fets per ell. Quina disfrutada. Mem si repetim un altre dia.

          veure fotosyoutube75wikiloc75

          585. Covota de sa Penya Roja

          Publicada en de

           

          Circular; Sí
          Distància total recorreguda:
          Temps total de l’actividat:
          Recorregut:
          Desnivell Positiu:
          Desnivell Negatiu:
          Altitut máxima;
          Salt més alt;
          Material; 1 x 40 m

           

           

           

          Covota de sa Penya Roja.

           

          Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament del Santuari de la nostra Senyora de la Victòria. Encara que durant molt de temps el santuari fou conegut amb el nom Fra Diego.

          La finca pública de la Victòria se situa en la península d’Alcúdia, també dita de la Victòria, que separa les badies de Pollença i d’Alcúdia. Les dimensions d’aquest territori són 7 quilòmetres de llargària per 4 d’amplària a la part més extensa. La finca té una superfície de 1.010 ha. Pel que fá la vegetació, és destacable el pinar que fa honor al topònim de cap Pinar, a l’extrem de la península, avui endia sa fet mal bé pels incendis forestals i les grans ventades de l’any 2001. La costa és rocosa i retallada en forma de penya-segats, amb alguna platjola com la de l’Illot i la de les Caletes a la banda de la badia de Pollença, i la del Coll Baix vora el cap de Menorca.

          L’origen del santuari es pot situar a l’any 1403, encara que l’aspecte actual data de la segona meitat del s. XVII, quan habitava aquest indret l’ermità fra Diego Garciam .
          L’any 1426 morí fra Diego, i posteriorment, hanidaren l’ermita fra Joan Coll i Gabriel pou, ja més tard a principis del segle XVI es relacionaren amb la Victòria els carmelitans d’Alcúdia, dirigits per fra Antoni d’Àvila.

          Es curiós que per un document del notari Guillem Blanch datat dia 24 d’abril de 1417 sabem que fra Diego es dedicà a l’alquímia quan habitava el lloc actualment conegut com a santuari de la Victòria. El document en qüestió refereix que el dia esmentat anaren a la cel·la de fra Diego el lloctinent del Regne, Pelais Unis, el mestre cirugià Esteve Boyer i el notari. El motiu del viatge era recollir-hi aigua especial que en aquella ermita s’elaborava, a petició del reis catalono-aragonès Alfons el Magnànim. Hi trobaren tres ermitans, als quals demanaren que els mostrassin el lloc on Adoart de Bosia i fra Diego preparaven el preuat líquid. Un dels ermitans, fra Antoni de Xeya els mostrà un forn que estava dins una caseta situada vora la torre, on es trobaven dos alambics amb les respectives ampolles, dins les quals hi havia aigua producte de destil·lació. Interrogat l’ermità sobre l’ús del líquid, contestà que no ho sabia ben cert, perquè havia sentit a dir que era bo per guarir qualssevol malalties que fossin mortals. En resposta a una pregunta sobre quant de temps feia que l’alambic estava encès amb aquelles ampolles, contestà que en la passada festa de l’Àngel del Regne s’havien complert dos anys justs que estaven sobre el foc, constantment dia i nit. Quan fra Diego morí, el poble assaltà l’ermita a la recerca de l’or que, segons remors derivades de la fama d’alquimista, la gent pensava que hi trobarien.

          (Resumit d G. Munar Oliver, 1964, Notes extretes de Rotger, 195: 1-9; de Ventayol Suau, 1928: II 37-53; i de Munar Oliver, 1964, Camins i paissatges, Gaspar valero i Marti, de Les Fonts ufanes, R. i J.J. de Olañeta Editors. )

          Continuem, perquè encara estem per l’ermita. Del mateix aparcament s’inicia una pista forestal (passa junt al restaurant El mirador de la Victoria), arribem a una barrera basculant als 2′, després un desviament a l’esquerra duu al paratge de ses Tres Creus. L’indret s’anomena el Calvari, on segons la tradició un pastor anomenat Joan Boi, quan es retirava un dissabte va trobar, entorn de l’any 1300, la Mare-de-Déu, continuem pujant per la pista i als 15′ arribem a un pal indicador. En aquest punt abandonem ( esquerra) la pista i pujam uns escalons de pedra amb un arrambador de fusta. Aquest tirany es el que puja fins a la Penya des Migdia o la Penya Roja.

          El cim de la Penya Roja compta amb una petita esplanada amb restes d’empedrat d’uns quatre metres de diàmetre i és un reducte fortificat que per les seves característiques arquitectòniques és únic en Balears. Va ser el matemàtic Joan Baptista Binimelis (1593) qui ho va projectar i es va construir en 1603 per ordre del virrei Ferran de Sanoguera. Un any després ja comptava amb una peça d’artilleria, encara que no va ser fins a 1630 quan es va col·locar el canó que ha arribat fins als nostres dies.

          La senda no presenta fortes pendents. Als 25′ arribem a la primera construcció, es tracta del pas de sa Penya Roja, un pintoresc portal d’entrada a la fortificació. Aquest indret probablement és el punt més maco de tota la ruta. A l’altre vessant está equipat amb una enorme cadena que fa de passamans, trobem a continuació (3′) diversos restes d’edificacions (un forn de bala roja, un aljub i un porxo de talaiers). Cap a la dreta i en mitja pujada arribaríem al cim de la penya Roja, però noltros no hi anem, així que baixem (esquerra) fins a una petita murada que tancava un possible accés des del cap des Pinar, pel coll des Violar. Just davall a NE es situa la Covota de sa Penya Roja.

          Traspassem el portal d’aquesta murada en estat ruïnós i delicat, i descendim per la dreta superant un escaló que ens situa a una rosseguera terrosa, i continuem descendint amb tendència cap a l’esquerra N. Es tracta d’arribar als primers pins on hi ha un tirany lleugerament marcat que baixa vorejant les parets rocoses on girem esquerra (N).

          Continuem vorejant fins a arribar a un coll, on girarem novament 45º i aferrats a la paret rocosa continuarem uns metres fins a veure la gran boca del coval totalment orientada a N.

          Es tracta d’una de ses coves de més desenvolupament amb els seus 703 m de recorregut horitzontal i 104 m de fondària, encara que el desnivell interior es de 138,60 m.
          A través del pou des Vell de 25 m de fondària s’assoleix la màxima fondària de la cavitat, 104 m.

          Només entrar ja intuïm que quedarem rebosats de pols i així va a ser, la Cambra de sa Pols, el seu nom ho diu tot.

          Amb el seu ampli recorregut ens podríem passar dies per veure tot, per tant haurem de tornar-hi.

          Cal destacar la sala dets Ossos, de més de 80 m de diàmetre, situada a 34,60 m per damunt el nivell de l’entrada i la sala de ses Arrels que si accedeix pel pas des Berenar, una paret de 6 m d’altària, També ens crida l’atenció els llargs laminadors descendents i de forts desnivells, en els que hem posat corda de 40 m per davallar-hi.

          El temps passa volant i ja és hora de sortir, així que recollim tot i ens encaminem cap a la sortida, per després anar a fer un capfico a sa caleta de s’Illot on ens esperen els altres companys. Per després fer una aturada per reposar líquids amb unes chandis ben fresques.

           

           

          veure fotosyoutube75wikiloc75

          584. Torrent de ses Basses

          Publicada en de

          Circular; Sí
          Distància total recorreguda: 9,78 km
          Temps total de l’actividat: 7,30 h
          Recorregut: 500 m. (Zona esportiva 250 metres).
          Desnivell Positiu: 436 m
          Desnivell Negatiu: 436 mm
          Altitut máxima; 394 m
          Salt més alt; 58 m
          Material; 2 x 60 m

          Torrent de ses Basses.

          Tornem a aquest torrent, després que el 5-4-2014 hi varem anar per primera vegada, el varem equipar i li possarem  el nom de torrent ses Basses.

          Iniciem la ruta d’avui en el Coll de sa Gramola 348 m, (Km 106 de la carretera Ma-10) sota els espadats del puig de l’Avenc, espai convertit en una àrea recreativa.

          Aquí neixen dos camins, el nostre es el de la dreta anomanat camí de ses Basses que arriba fins a la Trapa.

          La zona ens produieix gran tristesa degut a l’incendi de l’estiu de 2013 recordat per la seva voracitat i per l’extensió de terres afectades. Es molt trist pels que ho recordem amb la seva vegetació de pins, estepes, romanis, xiprells, argelagues… etc.. La destrucció de l’espessa vegetació ha deixat al descobert els elements d’una antiga i oblidada font, la font dels Escarabats, situada al principi del camí de ses Basses.

          Després d’una suau pujada, el camí planeja orientat cap a l’oest , el camí es manté molt uniforme, serpentenjant suaument i amb petits i lleugers desnivells. i arribem al collet de ses Pedrisses (396 m). Passem pel costat de l’avenc des Camí de ses Basses de -3,1 m i per tant d’escàs interés espeleològic.

          En arribar a una cruïlla, amb cartell informatiu, sortim del camí de ses basses ( GR 221) i agafem amb lleugera pujada el camí de la dreta fins arribar a les cases de can Jaume de Son Armand, a la contrada de ses Basses, que suposa el final de l’ample camí que em trepitjat fins ara. Deixam les cases a la nostra esquerra i en el coll de darrera surt un tirany descendent estret però ben definit, ens ofereix una imatge més esquerpa, per un requisar ben salvatge i amb torrenteres i xaragalls que s’estimben cap a la mar, a la nostra esquerra, entre es Fondal de ses Basses i el Ganxo.

          Uns solitaris pins donen l’ùnica ombre que aprofitarem i agrairem  a la tornada.

          Continuem Nord, en lleugera davallada, per aquest tirany que travesa Ses Bardes de sa Marina i continua fins a les antigues pesqueres i als secrets emprats a l’època del contraband del Fondal de ses Basses.

          Dons idò hem d’estar atents perque just quan comencen els primers penyassagats de ses Serres a la nostra dreta, que tenen un caracterísitc color blanc aurem de surtir del camí en el punt on el contrafort del cami ha tingut un esbaldrec i facilita la davallada, també podem veure junt al camí una gran roca en forma piramidal. Hem d’anar a cercar la penúltima torrentera (dreta)i una vegada en el seu tàlveg ens dirigirme a un pi, uns dels pocs que sa salvaren de l’incendi, és l’entrada al torrent, ja en el tàlveg arribem a un 2n pi i en breu a un 3er, tots dos alineats amb el 1er. Aquí, trobem el 1er salt, de 2 metres desgrimpable. A continuació el 2n salt de 3 metres, tamé desgrimpable pel centre, que ens deixa a la 1ª reunió (4 persones) equipada amb 2 plaques, centre i dreta i iniciem el 3er ràpel de 28 metres. ( el torrent s’estreny i gira cap a Nord-Oest).

          Seguidament, després, ve la 2ª reunió ( 4 persones, equipada 1 placa) on iniciem el 4rt ràpel de 20 metres. ( és desgrimpable, pero no ho aconsellem.) El torrent s’obre, novament, i es transforma en un ampli comellar, que descendim, després de 50 metres de fort pendent, arribem al 5è r àpel de 58 metres, les vistes al mar i penyals-segats, són espectaculars.- Arribem a la reunió, mitjançant una cornisa de 2 metres equipat amb un passamans, on trobem les dues plaques. El ràpel és de gran bellesa i forta pressió psicològica, a -20m. iniciem un volat d’uns 15 metres que ens deixa a una àmplia balconada per continuar el descens.

          De nou, en el tàlveg del torrent, descendim per l’esquerra fins al mar per una cascada de roques desgrimpable, fins el Fondal de Ses Basses on menjarem i farem un capfico.
          Iniciarem el camí de tornada pel comellar de ses Serres o de sa Cova dels Xots, a la nostra dreta, on anirem trobant restes de l’antic camí.

          Font: Marines de Tramuntana dels germans Sastre, Camins i Paissatges d’en Gaspar Valero

          veure fotosyoutube75wikiloc75

          587. Davalladors der sa Senyora i de sa Pedrera Blanca

          Publicada en de

           

           

          Circular; Sí
          Distancia total recorrida: 8,4 km
          Tiempo total de la actividad: 6,15 h
          Desnivel Positivo: 494 m
          Desnivel Negativo:

           

           

           

           

           

           

          Pas o davallador de sa Senyora i davallador de sa Pedrera Blanca.

           

          Iniciem la ruta d’avui en el far des Cap Blanc, de característiques següents:
          Abast Nominal
          15 milles nàutiques
          Altura sobre nivell del mar
          95 metres

          Aparença lluminosa
          Centelleigs llargs cada 10 segons.
          Aparença diürna
          Torre i casa blanques, 12 metres.

          El projecte va ser redactat per Emili Pou. Es va inaugurar el 31 d’agost de 1863 amb una òptica catadiòptrica fixa per a far de 6º ordre i llum moderador d’oli d’oliva amb una metxa. En 1883, es va deixar d’utilitzar l’oli d’oliva com a combustible, començant a emprar-se parafina d’Escòcia. Després, en 1917, es van afegir pantalles giratòries amb sistema de rellotgeria i flotador de mercuri per produir una aparença lluminosa de 3+2 ocultacions. Aquest mateix any s’havia instal·lat un gasogen per produir el gas acetilè amb el qual il·luminar el far, sistema que es va retirar en 1964 amb la Instal·lació dels llavors moderns mescladors Dalen, també alimentats amb acetilè, però ara produint una nova aparença d’ocultacions aïllades cada 5sg. En 1962 es va canviar la llanterna per una altra de la casa Racional SA. En 1970 es va procedir a l’electrificació del far i es va muntar una òptica catadiòptrica de 4rt ordre, que roman actualment en actiu, sent l’òptica més antiga col·locada en un far de les Balears, construïda per la casa Henry Lepaute en instal·lada per primera vegada en el far de Artrutx en 1859. Els fars de Cap Blanc i Cala Figuera s’encarreguen d’abalisar els extrems de la Badia de Palma. Al principi explicava, com a molts altres fars, amb un servei de llanxa per al proveïment, i es va arribar a utilitzar un camí que discorria pel penya-segat per pujar el combustible fins al far.
          Font. farsdebalerars.com

          Als pocs metres ens trobem amb unes antigues construccions militars on s’instal·la un telèmetre o radar, es tracta d’un lloc grafomètric compost per un grup de tres locals: un lloc de comandament, una per a la guàrdia, i una sala de màquines. Es comuniquen mitjançant una galeria d’accés subterrània la longitud del qual és de 53,2 metres, amb una amplària d’1,80 m i una altura de 2,10 m, túnel que visitem amb tot el seu recorregut.

          Continuem aquest agradable recorregut pels penya-segats que formen les Marines de Llucmajor; La marina de s’Àguila, de Llucamet i de sa LLapassa. En el tram més estret passem vora la carretera, un punt tristament conegut pels casos d’una dotzena de  defuncions voluntaris. Encara és podem veure les restes de vuit cotxes entre les roques de baix…

          Prosseguim el recorregut fins al Cap Roig o Punta d’en Llobera, on podem veure una petita fortificació d’ús militar que albergava una metrallorda de costa de difícil accés. A prop i a l’altre costat de la reixa tenim el bar » és Refugi de s’Àguila«.

          Continuem i al voltar al Cap podem contemplar al fons el Cap de Regana i molt abans i a la vorera de la mar els nostres objectius; La Punta de Baix que hi accederim pel Pas o Davallador de la Senyora, que entenem es tracta del mateix, malgrat als mapes els situen a punts diferents,  i una mica més enfora la Pedrera Blanca, que també hi accedim pel Pas o Davallador del mateix nom.

          A Mallorca, l’activitat del contraban fou, no fa gaire temps, un negoci que arrelà ben fort. Esdevé, per tant, un breu episodi que forma part de la nostra història més propera. Un dels llocs que més s’ajustaven a la construcció de secrets de contraban fou el litoral, on abunda la roca de marès a causa de la mal·leabilitat d’aquest material, i el territori que transitarem en aquesta ocasió és ple dels testimonis ancestrals que ens esculpiren a cops d’escoda els trencadors de marès.
          Els davalladors llucmajorers no són cap altra cosa que els indrets més dòcils que s’empraven per assolir la mar.

          Per localitzar el Davallador o Pas de sa Senyora  ( de la possessió de l’Àguila)  hem d’estar atents i no passar-no-ho. Per això ens fitxarem en el punt més estret entre el penya-segat i la reixa ( 88 m) de la mostra dreta, en una zona petita i planera amb uns grans blocs de roca. Idò en asquest punt s’inicia una forta davallada que en ziga saga que ens portarà a la ribera, concretament a la punta de Baix. La davallada  és forta però no difícil, en haver caminat uns vint metres trobarem nou escalons picats a la pedra de marès que és facilitin superar els desnivell, prosseguim ara de manera mes «planera» fins a unes mates i pins costaners, traspassem aquesta vegetació per tot seguit desgrimpar ( fàcil) un petit ressalt rocós, que ens torna a deixar en el tirany de davallada.

          En pots minuts arribem a la vorera de la mar, una pedrera esculpida per la força del vent i la mar. On veurem un cocó natural , naturalment és el cocó de la Senyora, situat a 3,5 m de distància del mar, dins una pedrera. La seva longitud és de 2,30 m per vers 1m d’ample i més d’1 m de profunditat. S’hi , o el que és igual, s’hi banyava la senyora de s’Àguila. ( Font: Cosme Aguiló en el seu llibre La toponímia de la costa de Llucmajor )

          Aquí on l’accés a l’aigua és fàcil per la gran tenassa aprofitem per fer un capfico i bussejar. Aviat gaudim de la fauna marina; Pops, variades, vaques, i fins i tot algun anfós…

          Després de gaudir d’aquest agradable moment, ens posem en marxa per situar-nos damunt uns enormes blocs de pedres i el final del tirany per on em davallat. Deixam a la nostra esquena la punta de baix i el davallador de la Senyora, per anar cap  el pas des Cordino que ja veim a dalt. No és difícil de localitzar perquè el tirany que hi arriba està bastant definit, no obstant ens orientarem primer al nord  per tot d’una girar nord-est, i enfilar-nos cap amunt. Aviat veurem un cordino anuat que ens facilitarà superar un primer rocam, encara que es pot grimpar sense, superat 2,5 m abandonem el cordino per situar-nos ( esquerra) damunt una estreta cornisa d’uns 4 m de llargària per després seguir pujant/grimpant fins a dalt de sa planícia. ( 88 m) .

          Ara peroseguim ( esquerra) i a pocs metres creuem un torrentó del que desconeixem el nom, proseguim i creuem un segón torrento el de s’Àguila i continuem fins localitzar vora una petita bassa,  el davallador de sa Pedrera Blanca, que en permetrà davallar novament fins la vorera del mar en el lloc conegut amb el mateix nom de Pedrera Blanca, als pots minuts arribem al Torrentó de s’Àguila que creuem que té una sortida volada sense gaire interès torrenter. El de s’Àguila, el torrentó dels Coloms, el torrentó de Llucamet  juntament amb el torrentó d’en Vaquer , que aquest si t’interès torrenter, formen la quatrilogia de torrentons a la Marina de Llucmajor.

          No hi ha un sol davallador sinó que, almenys, són dos, perquè varem davallador per un, que per entendren.nos ho situem més al NW i per pujar ho farem per un altre SE, marcat amb punts blaus, que surt a dalt vora una petitas bassa, aquest darrer segurament el més conegut i que rep el nom de davallador de sa Pedrera Blanca.

          La tornada la feim pel mateix tirany sobre la planícia dels penya-segats de sa Marina, fins el far des Cap Blanc.
          Els cerveses mes properes que tenim estan al poblat talaiòtic de Capocorb, i allà ens dirigim, no podem esperar més.

          veure fotoswikiloc75youtube75

          comptadors de visites per a pàgines web
          Persones han visitat aquesta pàgina