Torrent de n’Angelè o Angeler

Circular: Si
Temps total empleat: 4,14 h
Recorregut total :  4,52 km
Desnivell positiu: 432 m
Altitud màxima: 489 m
Ràpel máxim: 28 m.
Material utilitzat en total; Cordes 2×30, 1x20m.

Data: 13.4.2019

Torrent de n’Angeler o Angelè

El nom del torrent i del puig reben el nom de la família Angeler (en Pere, en Bernat i en Vicenç Angeler), propietaris de terres a Biniforani just catorze anys després de la conquesta de Mallorca.

Ens dirigim a la Ctra. Ma-11, Palma-Sóller, i a l’altura del km 16 trobem a l’esquerra un ampli aparcament, on podrem deixar els cotxes.
Ara, ja a peu, prenem direcció cap a Palma, recorrem 150 m, fins al km 15,850 on a la mostra dreta comence el camí asfaltat de Biniforani

Iniciem el recorregut per aquest bonic camí amb el torrent, que hem de fer, a la nostra dreta completament eixut, avançam entre oliveres fins a arribar a un safareig ( esquerra), traspassem una barrera i entrem a terres de Biniforani. Superem un revolt i arribem a unes marjades de llimoners, girem esquerra i continuem al costat dels dos grans safaretjos, arribem vora l’hort de Biniforani, després li segueix una pista de tenis, deixam un camí de polls i voltam a l’esquerra, amb les cases a la dreta, fins arriba a un pontet quie travessa el torrent de n’Angelè o Angeler, aquest punt és important perquè és el lloc de pujada i el punt per on arribarem a la tornada. Just al costat hi ha un portell amb una barrera, la superam pel seu costat i iniciem una forta pujada en ziga-zaga per les marjades.

A partir d’aquí la descripció és bastant complicada, per això convé recordar que quan érem pel camí veim la depressió que forma el torrent a la part alta de la muntanya i a la seva dreta un despreniment de roques de color ocre, just davall aquesta esllavissada és on hem d’arribar.

Ara hem de començar una tremenda pujada per dins l’alzinar, pujam fins a arribar a un marge de contenció d’un camí que cap a l’esquerra ens duria al torrent, que no hem d’agafar, travessarem aquest camí i seguim pujant fins a situar-nos sota l’esllavissada que veiem des del camí d’abaix, ens hem de fixar bé perquè hem d’haver vist just arribar un tirany que ve, des de la nostra esquerra, de les cases de Biniforani Vell, noltros ho hem d’agafar amb direcció al torrent, o sigui cap a la nostra esquerra. Així acabem de superar el fort desnivell, feim un glop d’aigua, i seguim el tirany que ens durà per la cornisa del Pas de s’Angelè (560 m.). A partir d’aquí ja podem trobar fites i uns graons de pedra (en mal estat) que ens indicaran el camí que maldament sigui de pujada ja no té l’anterior desnivell.

Hem d’arribar al tàlveg del torrent per la seva dreta fins que trobarem una pared de pedra, (600 m). Ens vestim de torrenters i iniciem el descens, primer venen una seria de desgrimpades, per ben aviat arribar al primer salt important de 28 m, es tracta d’un bell salt, volat al final, que acaba damunt un gran coval amb curioses formes, també de gran bellesa.

Continuam el descens amb moltes desgrimpades, després ve un altre salt, de 27 m amb una sortida gens fàcil perquè ses plaques estan molt avall , a la qual s’accedeix per una placa rocosa molt relliscosa, a la que s’hi ha instal·lat un passamà. Ens pot facilitar sa maniobra si instal·lem una corda a una placa amb anella que hi ha uns metres més alt o bé una reunió amb cordinos a sa soca d’una alzina.

Superat aquest punt conflictiu, prosseguim el descens. Ara ja només queda un salt rellevant de 19 m, per acabar enmig de carritxeres fins a la pista amb sa barrera que hem comentat a l’inici.

Ara ja només queda caminar per aquesta bella contrada fins als cotxes. Acabem fent unes chandis, ben merescudes, i qualcú fins i tot s’empassa un pastís de merengue, idò bon profit.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc
Video

Torrent de s’Esclop o des Boixos, per sa Coma des Voltor.

Circular: Si
Temps total empleat: 7,14 h
Recorregut total :  10,35 km
Desnivell positiu: 551 m
Altitud màxima: 698 m
Ràoel máxim: 40 m.
Material utilitzat en total; Cordes 2×40, 1x30m.

Data: 16.2.2019

Torrent de s’Esclop. Per sa coma des Voltor

Ens dirigim al poble de Capdellà, en arribar a la cantonada amb l’església, girem dreta pel carrer de l’Església o Ctra Ma-1032, veurem pal indicador de la finca pública des Galatzó. Continuem per la carretera fins al quilòmetre 2,250, on abandonem la ctra ( esquerra) i agafem la pista de la finca, que transcorre paral•lel al torrent de na Corba. Arribarem a la barrera de l’entrada de la finca, de 1.979 quarterades, l’obrim per poder passar i le tanquem, continuem fins a l’aparcament de les cases de Ca l’Amo en Biel. On ens trobem amb els altres companys. Ara continuem caminant per la pista/GR-221 fins a les cases de Galatzó . Com avui trobem les portes ofertes, aprofitem per visitar-les; l’impressionant tafona i la senzilla capella amb el seu petit vitrall, que encara te el nom gravat del darrer propietari, un basc, D.Victorio Luzuriaga Iradi. La possessió va ser una alqueria islàmica. Durant l’Edat Mitjana, Moderna i Contemporània, la Finca va estar en mans de diverses famílies nobles, entre les quals cal destacar als Vivot i els Formiguera, amb les fantàstiques llegendes del Comte Mal.

Continuem durant 8′ por la GR-221 que va a Ses Sínies i a s’Esclop, fins a arribar a l’altura del Puig des Senyor, 281 m on veurem un portell que no travessarem, sinó que sortirem de la pista fent un gir de 180º .

Caminem per un antic i poc definit camí que al començament envolta el Puig Batiat, 644 m on prenem direcció S. Als 5/6′ arribem al tàlveg del torrent de sa Pedrera, continuem per ell per després abandonar-lo per la dreta en lleugera pujada. Anirem trobant restes d’aquest antic camí i la seva paret seca, amb alguna fita i fletxeta vermella. Continuem ascendint fins a arribar a un petit colladet que passa pel mig de roques i garballons. Aquí la panoràmica canvia i se’ns obri un circ ple de carritxeres amb el tàlveg del torrent a la nostra esquerra, ara sense perdre massa altitud continuem per la dreta per donar la volta al circ i passar a l’altre costat. A la dreta podem veure la sortida esportiva del torrent de sa Coma des Voltor, que queda pendent per un altre dia. Continuem ascendint pel mig de grans roques

A continuació arribem a una rosseguera amb forta pujada, que és millor superar per la seva esquerra. A mesura que seguim ascendint, el terreny es va fent més “planer”, fins que arriben a la “capçalera” del torrent des Comellar des Voltor, pasarem per una zona que va petir un incendi que encara queden enormes troncs de pins.

Prenem NE per anar a localitzar una paret de partió, que creuem. Ara es tracta de continuar per localitzar el tàlveg del torrent de s’Esclop o des Boixos. Arribarem a la part superior de la conca de recepció del torrent, així que ara toca descendir per on millor veiem, a vegades desgrimpant, fins arribar al mateix tàlveg.

El tàlveg té gran concentració de boixos Buxo-Genistetum balearicae (castellà Boj) malgrat és un arbust que normalment no sobrepassa el 3 m. aquí sa veu que sa donen les condicions òptimes perquè hi ha exemplars enormes.

En arribar a un gran pí, feim una aturada per menjar alguna coseta i posar-nos l’arnés. Tot seguit iniciem el descens amb petits salts desgrimpables.
El primer salt important que ens trobem es compon de dues parts, la primera s’inicia amb un passamà on al final posarem la primera corda per rapelar el primer salt de 25 m. fins a dues plaques més abaix i a la nostra dreta per rapelar el següent salt de 38 m.

Després ve el tram central molt obert i tot desgrimpable fins que arribem a la part final on ens trobem amb dos salts, encara que sembla un sol salt de 80 m. la qual cosa impressiona, el primer ràpel de 40 m. ens deixa en una olla on cabem tots i podem recuper la corda amb facilitat. El segon salt té les plaques en el sòl pel qual la sortida no és còmoda i cal prestar més atenció, el ràpel és un altre de 40 m, finalment ve un altre “salt” de 4 m. desgrimpable pel mig.

Una vegada descendit aquest fantàstic salt i fer-nos la foto de rigor, ens dirigim pel tàlveg fins al pou de ses Sínies del s. XV, En arribar al GR-221, prenem dreta fins arribar a les cases de Galatzó i a l’aparcament.

Avui la companyia ha estat de luxe amb nous companys. Finalment acabem tots prenet unes chandis a Calvià i celebrant el meu aniversari.

veure fotos
fotos
wikilocyoutube75
Trakc

Salt d’en Moixina

Circular: Si
Temps total empleat: 6,53 h
Recorregut total :  3,7 km
Desnivell positiu: 129 m
Altitud màxima: 176 m

Ràpel màxim: 50 m

Data: 27.1.2019

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament del refugi de Muleta, al costat del far des Cap Gros. Prenem sud-oest ( dreta), deixant el GR a l’esquerra, per un camí que davalla que continua paral•lel a la costa. Més endavant entrem en un pinar, ara continuant per un antic camí molt definit, encara que després quasi es perd, però no tendrem cap dificultat perquè el tirany està ben definit i amb marques.

Passarem per un comellar i tot seguit s’inicia un corriol que puja entre roques. Creuem una paret seca, passem per la punta rocosa d’en Canet i poc després, assolim la Punta de Sóller, un extraordinari mirador natural al capdamunt del penya-segat que cau vertical a la mar i des d’on podem veure l’impressionant costa de Deià, sa Foradada i al final de tot el Cap de Tramuntana i el Puig de na Popia de l’illa de sa Dragonera.

Seguim pel tirany cap a l’est baixant per un escarpat tram de roques on ens hem d’ajudar amb les mans, que ens situa al tàlveg del torrent des Salt d’en Moixina. Continuem pel tàlveg (dreta), passem per un bassol amb aigua, i tot seguit ens situem a la capçalera del Salt d’en Moixina. Un espectacular salt de 95 m, fraccionat amb tres trams diferenciats, un primer de 50 m, que ens deixa a una zona molt pedregosa i on hi cabem tots. Ens posem a la recerca de la placa per poder fer el segon ràpel de 15 m, la trobem ( dreta) però la donem per inútil perquè està totalment rovellada, a causa de la salinitat de l’aigua de la mar, i no sabem com es troba el pern. Muntem una reunió a la roca i rapelam fins a la segona placa que està igual o pitjor que l’anterior, i que tampoc utilitzem.

El retorn ho feim escalant, amb l’ajuda de la corda i altra material, pel mateix lloc de baixada, ja que la roca té bons agafatais i és molt rugosa.
Després d’esser tots a dalt, encara n’hi ha un que torna a davallar de cara… ( ràpel invers)
És hora de dinar i descansar. Per després acabar fent unes cervesetes al refugi de Muleta.
Una jornada curta pero intensa.

veure fotosyoutube75
fotos
wikiloc
Trakc

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina