Hora Inicio: 9:47 12 jun. 2021 Hora Fin: 16:22 12 jun. 2021 Distancia recorrida: 8,8 km (06:35) Tiempo en movimiento: 02:56 Altura Mínima: 15 m Altura Máxima: 381 m Ganancia Altitud: 557 m Pérdida Altitud: -551 m Tiempo Ascenso: 04:22 Tiempo Descenso: 02:09
Data: 12.06.2021
Cala Pí de la Posada ( Formentor)
Talaia d’Albercutx i Puig de la Pinoa, pel Racó d’en Mora.
Iniciem la ruta d’avui al mirador de sa Creueta, a la península de Formentor, on podrem aparcar. Darrerament hi ha un cotxe de la policia municipal que fa guàrdia i així evita els nombrosos robatoris.
Comencem a caminar per la carretera asfaltada de s’enfront que puja a la Talaia d’Albercutx. Després de la segona corba i a 290 m trobarem a l’esquerra una escala d’obra que agafarem. Als pocs metres ens duu a una balma amb tancat de pedra, es tracta de la Balma de l’Ocell, perquè al sòtil té pintat un ocell, és mal de veure, tan sols uns 10 cm, continuem avancen i arribem novament a la carretera, es tracta d’una drecera per evitar la tercera corba i cota 306 m. Després de caminar 244 m, a l’esquerra trobem la boca d’entrada d’un túnel, una construcció militar postguerra civil, que servia per emmagatzemar munició. Entrem al túnel i amb la llum del frontal feim el recorregut, després de la primera galeria arribem a una sala sense sortida excepte per la dreta on s’inicia una altra galeria, a la mitat pareix que està obstruïda per la caiguda de material pel forat de dalt, però continuem, passem per davall una altra obertura a l’exterior, girem per la galeria i sortim a l’exterior, just davall la carretera. Tornam a contactar amb l’asfalt fins a arribar a lgs XVI, ben conservada i amb una placa commemorativa de la donació que va fer la família Capllonch, a l’any 1984, al poble de Pollença.
Iniciem el descens i en arribar a la primera corba, abandonem l’asfalt i en pendent mitjana prenem SE, per un terreny no fàcil. Ens dirigirem a un pi solitari, cota 300 m, continuarem Est, per la carena fins a la cota 150 m, on hem d’entrar dins una coma/torrentera per sortir a un camí que passa per dalt d’un xalet. Prenem Sud (dreta) per aquesta còmoda pista. Després de uns 470 m girarem esquerra en descens. Arribarem a un encreuament, girem esquerra per a anar a fer un capfico al Racó d’en Mora, arribem a una carretereta asfaltada, que no surt al mapa d’Alpina, i la pista que hauríem de continuar per arribar a la mar, la trobem tancada amb una barrera i una indicació de Can Mono… el que ens impedeix fer un bany. Tornem enrere fins a arribar novament a l’encreuament on continuem Oest ( recte), passem pel costat d’un dipòsit d’aigua. Continuem l’ascens vora una petita torrentera. A partir d’aquí caminem fora camí, sense fites i només amb l’ajuda del gps, també i important seguirem una línia d’alta tensió que ens duu a una torreta. Girem esquerra SW, fins a arribar i traspassar el tàlveg des torrent, cota 140 m per sortir farem una senzilla grimpada fins a un pi gruixut, on podrem descansar. Prenem Sud fins a una zona més planera. Un lloc amb excel·lents vistes, a s’enfront tenim el puig de la Pinoa, 267 m, i a ell ens dirigim per la zona més alta i pel coll de sa Paret. Ho farem de dreta a esquerra, seguint fites. En uns minuts coronem el cim, però si realment volem gaudir de les vistes hem de seguir la carena i arribar a la punta NE, un excel·lent mirador sobre Cala Pi de la Posada i reste de la península.
Ruta en memòria d’en Toni i estreta de la seva colecció.
Hora Inicio: 9:31 5 jun. 2021 Hora Fin: 15:37 5 jun. 2021 Distancia recorrida: 13,64 km (06:05) Tiempo en movimiento: 02:15 Altura Mínima: 168 m Altura Máxima: 616 m Ganancia Altitud: 647 m Pérdida Altitud: -639 Tiempo Ascenso: 03:11 Tiempo Descenso: 02:52
Data: 5.06.2021
Camí empedrat
Puig de na Fàtima . Volta per Puigpunyent – Hermita de Sant Nofre.
Tres llocs a l’illa duen el nom de na Fàtima,Puig de na Fàtima a Valldemossa, Puig de na Fàtima a Puigpunyent,Puig de na Fàtima o de sa Morisca a Santa Ponça, nom de ressonàncies àrabs que significa donzella. Estan lligats a nombroses llegendes, algunes ja recollides al segle XIX per mossèn Antoni Maria Alcover i per l’arxiduc Lluís Salvador.
«¿Quién es que no conoce el Puig de na Fàtima de Puigpunyent? «La recerca de la ruta que pogué seguir la princesa musulmana Fatima, filla del darrer Walí de Mallorca Abu-Yahie de Medina Mayurqa, i que segons la llegenda havia fuit del setge cristià i l’entrada de les tropes saquejadores aquell darrer dia de 1230 emportada a cavall per un cavaller de confiança i tot duent el seu farcellet de joies… . Conta la llegenda que el dia de la conquesta de l’illa, mentre els cristians entraven dins la ciutat, un musulmà sortia a cavall per una de les seves portes, emportant-se’n la jove princesa per sostreure-la als horrors del saqueig, no deturant-se fins al peu d’una muntanya de Puigpunyent i tornant-se’n altre cop a la ciutat per morir en la lluita. La muntanya prengué el nom de la princesa mora. El poble que atribueix a Fàtima dons taumatúrgics de bruixa-pretén que hi amagar el seu tresor fabulós».
Aparca’m el cotxe al carrer Can vela, davant les pistes de tenis del poliesportiu de Puigpunyent – –
Sortim del poble per la barriada de son Bru de Dalt. Comencem a caminar per la carretera Ma-1101, que va a Esporles i direcció cap al coll des Grau. Als pocs metres deixa’m a l’esquerra el cami de Son Fortesa, antiga carretera d’Estellencs, per on tornarem més tard. Continuem per l’asfalt i als pocs metres passem per davant el Garrover de ses Sabates, «antany els de Superna, ‘possessió’ que hi ha més amunt, quan anaven a Puigpunyent, es posaven les sabates en arribar a aquest garrover i, en anar-se’n d’allí, els hi tornaven a llevar, per a no espatllar-los» (‘Un altre tresor n’és puig de na Fàtima’. Rondalles Mallorquins d’en Jordi des Racó, vol XXIV).
A la tercera corba, trobem el primer pal indicador del camí a seguir i que mos treuen de l’asfalt. Anirem entrant i sortint de la carretera. En sortir a una corba, km-2,900, girem NW, esquerra, per l’asfalt i als 100 m arribem a una corba planera, punt on l’abandonem per la dreta, W, i traspassarem una vella reixa.
Entrem a una zona amb moltes carritxeres i branques de pi, que dificulten enormement la progressió, continuarem SW sense perdre cota fins a una petita coma o torrentera. Iniciem una pujada mitja/forta fins a un alzinar, arribant abaix del mur. Anirem voltejam el mur de W a S, passarem per una rosseguera, i al mateix temps anirem ascendint, trobarem qualque punt verd. En cap moment utilitzarem les mans.
El capdamunt ens sorprèn per lo gran i extens que és. Sabrem que estem a dalt perquè només arribar passarem per una sitja. A la part més alta localitzarem restes etnològiques, destacant un cocó picat a la mateixa pedra i el que podia ser una bassa per recollir aigua. També localitzem les entrades de dues coves i/o avencs, poguent, un d’ells ser la Cova del Puig de na Fàtima de més de 50 m de recorregut i a la que se li atribueixen llegendes de tresors i del bou d’or. AQUI podeu escoltar la llegenda de na Fàtima.
Iniciem el descens, primer pel mateix lloc, però així com anem davallant ho feim en cota més baixa fins a arribar a un antic camí que seguim direcció E ( dreta), mantenint cota fins a arribar novament a l’horrorosa zona carritxera i després sortir novament a la corba on hem entrat al principi.
Continuem seguint els pals indicadors del GR fins a arribar al coll des Grau, 469 m, on abandonem la carretera per agafar una pista, on veim pal indicador. Creuem un portell obert seguit d’un pal indicador de sa Comuna ( privada (?) ). Cap a l’esquerra, gaudim d’una bella i àmplia panoràmica cap a l’interior de Puigpunyent, amb el Puig de na Fàtima en primer terme i el de na Bauçana al fons; a la nostra esquena, la Fita del Ram, anomenada també na Ferrana. Quan ja tenim bé a la vista les cases de la Campaneta, a la nostra dreta, els indicadors ens treuen del camí principal i ens condueixen cap a un més antic i bell. Es tracta d’un vell camí de ferradura, recuperat per Fodesma en la dècada dels noranta, que ens portarà fins al Coll de na Jordana (616 m). Després d’unes corbes molt pronunciades del camí, minuts abans d’arribar a l’encreuament del Coll d’Estellencs, trobem a l’esquerra un dels dos punts d’accés a l’ermita de Sant Nofre.
Ermita de Sant Onofre «Aquest centre espiritual, situat en els vessants meridionals del Puig de sa Parra, es troba en estat d’avançada ruïna, però encara manté l’aire misteriós i de pau que omple el lloc». D’aquesta manera se’ns descriu aquest enclavament màgic en la Guia dels Pobles de Mallorca (Consell Insular de Mallorca/Grup Serra, 2001), tota una invitació a deixar-se portar per l’ambient i les vistes que ens regala.
L’hermita de Sant Nofre està emplaçada en terres de Son Fortesa i va ser fundada en 1660 per l’ermità Jaume Català de Santa Magdalena, natural de Selva i membre de la congregació de la Trinitat de Valldemossa. Posteriorment, Príam de Vilallonga i la seva esposa, Onòfria Mir, llavors propietaris de Son Fortesa, van fer possible la construcció de l’oratori, que es va posar sota l’advocació de sant Nofre. Jaume Català va morir en 1689 i l’ermita va ser definitivament abandonada en 1776, després que el seu únic resident, l’ermità Josep de Sant Antoni, morís despenyat al costat de la Font de la Replegada, de camí cap a Puigpunyent. En el segle XIX va haver-hi un segon intent d’ocupació que no va fructificar a causa d’un violent robatori que van sofrir els seus habitants (Font: Guia dels Pobles de Mallorca )
Tornem al camí principal i arribem a l’encreuament, on enganxem amb el camí vell d’Estellencs, la via de comunicació històrica –d’origen medieval- entre els pobles de Puigpunyent i Estellencs, aquest últim sufragani fins a 1913. Comencem a tancar el circuit de la nostra ruta. Deixem a la dreta la pujada al Coll d’Estellencs, a només deu minuts, i iniciem el descens, que ens portarà en primer lloc prop de les cases de la muntanya. Abans, creuarem dos portells oberts sense barrera; el primer de tots ens traurà de l’alzinar.
Després de les cases de la muntanya, que actualment estan abandonades, trobem la font de mina de la pròpia ‘possessió’, que aboca l’aigua en una pila de la qual es proveeix el bestiar que pastura pels voltants. Després passem per lafont de l’Albelló A escassos cinc minuts tenim sa Teulera Vella , que deixem a l’esquerra del camí. A partir d’aquí comencem un ràpid descens que ens conduirà a la carretera d’accés a les cases de Son Fortesa.
A la vorera del camí trobarem el que queda de la creu de ferro, amb extrems trevolats i peu de pedra motllurat, commemora el lloc on va morir despenyat l’ermità Josep de Sant Antoni (Antoni Antich Barceló), l’any 1740, el qual vivia a l’ermita de Sant Onofre. A baix del penyal se situa la Font de sa Replegada. Segons conten els seus biògrafs: Un diumenge (2 d’abril de 1740) es dirigia cap al poble, a l’alba, per a celebrar la primera missa, que se celebrava sempre a la sortida del sol. Caminava a les palpentes, equivocà el camí i caigué per un precipici.
Trobam al BSAL (1939-1941, tom 28, p 235) una ressenya que fa referència a aquest fet:«A 2 de abril de 1740 el E [ermità] José de S. Antonio, Antich, por efecto de una caída en la ermita de Son Forteza. Su cadáver fué depositado en el sepulcro de los señores de Son Noguereta en la iglesia parroquial de Puigpunyent».
Una filera llarga de plataners gegantescos ens acompanyarà fins a travessar uns espaiosos sembrats amb el Puig de na Fàtima a l’esquerra. Entrem a Puigpunyent seguint els mateixos carrers que en l’anada i posant fi a la marxa.
Nota Necrològica:
Mentres fèiem aquesta ruta, El nostre amic i company, Toni Sureda Milan ( Socay) mos deixava en un accident de muntanya a la zona de la serra des Cavall Bernat. Un company molt estimat i gran muntanyenc, que notarem a faltar. Serveixin aquestes línies com a petit homenatge.
Hora Inicio: 9:28 29 may. 2021 Hora Fin: 16:42 29 may. 2021 Distancia recorrida: 8,7 km (07:13) Tiempo en movimiento: 03:04 Velocidad media: 1,21 km/h Altura Mínima: 58 m Altura Máxima: 433 m Ganancia Altitud: 524 m Pérdida Altitud: -515 m Tiempo Ascenso: 03:59 Tiempo Descenso: 03:09
Data: 29.05.2021
Fortificació de Son Marc
Clot de Déu – Fortificació de Son Marc – Fesa de s’Heura – Cova Mala.
Iniciem aquesta ruta, com a moltes altres, just a l’entrada de Can Melsion, del camí Vell de Lluc, entrada per la cruïlla del pi de les Creus, punt quilomètric 5,300 de la Ma-10. Podem aparcar els cotxes uns metres abans del portell de Can Melsion. Entram tot duna dins el tàlveg del torrent de Muntanya i ho remuntem uns metres passant per una barrera oscil·lant. Abandonam el torrent per la dreta, passam vora un bonic forn de calç i unes menjadores. Continuem NW per voltejar un rocam de l’esquerra, fins a arribar a una paret de partió que no traspassem, giram esquerra paral·lels a la paret. Passarem per davant la Balma dels Sestadors ( esquerra), de 5,7 x 2,6 x 4,5 m, amb parament de pedra. Aviat localitzem un típic i bonic camí de muntanya que puja fent ziga-zagues, pel que transitarem fins a arribar al Clot de Déu. Passarem per davant una font o bassa, no ho podem assegurar, però té aigua. Amb una mirada retrospectiva podrem gaudir d’una magnífica estampa de la Vall Verda d’en Marc i més amunt del ratllar de son Marc.
Deixam a la nostra esquerra una paret de roques. Descendim cap a l’esquerra, per on s’obre un collet a la paret i just a la dreta trobem una cova de la qual desconeixem el nom.
Un poc abans d’arribar al Clot de Déu, trobarem uns abandonats camps de conreu, amb alguna figuera i garrover. A l’esquerra i entre el rocam localitzem la capçalera de la tirolina, formada per un gruixut cable d’acer enganxat amb una cadena a una biga de ferro encaixada enmig de roques. Baixem uns metres mes, seguin el cable, i ens situem al seu costat i des d’on podem veure tot el seu recorregut d’uns 320 m que salva el torrent de Muntanya. No sabem exactament la seva utilitat, però pareix a ser que fou instal·lat per pujar els queviures als caçadors que s’instal·laven a la caseta del clot de Déu. Jo personalment trobo exagerat la seva instal·lació fou per pujar els queviures, tenint en comte que el cable deu pesar més d’una tona i que el material (cadena, biga de ferro, baula d’unió…) no són tan antigues, i que per pujar-ho probablement es fes servir un helicòpter. Fetes ses fotos amb el cable, continuem la ruta direcció NW, als pocs metres passem per un curiós lloc amb dues fileres de pedres a terra ben rectes, que després de consultar vàries informacions, pareix a ser que són les restes d’una síquia. Arribem a les runes d’unes cases. Ens situem al darrere i prenem N ( dreta), per anar a sortir pel coll dels Moixerrins, que encara no podem veure, unes fites ens guiaran. L’avanç és lent dificultat pel càrritx. Passarem per una paret de partió, d’on ja podrem veure el coll dels Moixerrins i a la dreta el turó d’en Marc amb la fortificació. No sabem res de la seva història, un reducte musulmà, pretalaiòtic, etc., el cert que és una zona fortificada molt interessant amb murades ben gruixudes.
Iniciem el descens incòmode pel coll dels Moixarrins ( 429 m) que ens dóna pas al vessant N. Separats de la carretera pel torrent de Mortitxet.
La nota desagradable la mos dona el tremend i abominable renou que fan els cotxes que participen a la prova d’automobilisme «III Pujada Pollença-Lluc». És tal el renou a la zona de Mortitx que entre noltros no podem xerrar i escoltar-nos, es podia sentir a kilòmetres… ens sap greu pels polls de les aus de la zona, que acaben de néixer, per l’estrès que hauran tengut amb el renou retronador… incloses zones d’exclusió properes tan gelosament «protegides» darrerament per l’Administració Autonòmica,
Anirem descendint fins que la vegetación es fà més clara, així i tot resulta complicat.-La direcció a pendre es SW direcció a uns grans xiprers, on trobarem la font del Xiprers. Continuarem intentan mantenir la mateixa altitura fins a uns gran blocs on i trobem la Fesa de l’Heura, un curiós racó on hi havia una gran heura que avui en dia es poden veure els trosos de la soca pel terra.
Sortim d’aques indret girant a S per una coma marjada. Ens pot servir d’orientació una torre elèctrica. Arribarem a uns camps llaurats i un camí que seguirem en ascens, arribarem a un alzinar, el camí continua però si volem visitar la Cova Mala, ho farem pujant fins a la paret rocosa on localitzem l’amplia entrada. Una primera sala de 25x 14x 5 m. Dominen els grans blocs caiguts del sostre. S’hi han trobat restes de vaixelles prehistòriques, musulmanes, tardomedievals i de l’epoca moderna. Si volem veure les úniques formacions destacables ens aurem d’endinsar fins la part més profunda.
Sortim novament al camí, pasem un botador metàlic i enllacem amb el camí de les cases de Muntanya, prenem E ( esquerra) durant 360 m on girem pel camí de l’esquerra, després girem dreta en lleuger descens. A partir d’aquí resulta complicat orientar-se. Es tracta d’entrar dins un torrent ( desconeic el nom), per després arribar a l’entreforc amb el torrent de Muntanya. Després de 111 m arribem al camí ( dreta) que puja fins a la font de Muntanya, que no agafem, continuem pel tàlveg durant 140 m, on sortirem E, per unes penyes de la dreta, al prinicipi pareix que no té sortida però si la té. Entrem dins un terreny molt complicat de caminar, ho farem girant a S per localitzar es torrent de ses Covasses que seguirem, fora del tàlveg, per la seva dreta direcció NE, ens crida l’atenció dos bots esportius… continuem per la dreta del torrent fins enllaçar amb un antic camí carreter. Passarem pel costat d’un forn de calç on just per damunt passa el cable de la tirolina.
Ara es tracta de seguir el talveg del torrent de Muntanya, a vegades per la dreta i altres per l’esquerra, a vegades per camí, a vegades per tirany. Fins arribar finalment al cotxe.
Hora Inicio: 10:09 22 may. 2021 Hora Fin: 17:03 22 may. 2021 Distancia recorrida: 10,1 km Tiempo en movimiento: 04:24 Altura Mínima: -45 m Altura Máxima: 179 m Ganancia Altitud: 476 m Pérdida Altitud: -473 m Tiempo Ascenso: 03:56 Tiempo Descenso: 02:55 Circular: Si
Data: 22.05.2021
Alt de Ca n’Aloi o Pont de les Moles
Alt de Ca n’Aloi o Pont de les Moles i Mollet del Patronet.
“Es tracta d’un camí empedrat que recorre el braç terminal de la península de Formentor, concretament, des de Cala Murta arriba al Far de Formentor. Figura al Catàleg de camins del terme municipal de Pollença amb el números 65 i 144, sota la denominació de “camí vell del Far A i B”, respectivament, amb una longitud aproximada de 14 km. És un camí preciós que salva els diferents desnivells, colls i barrancs amb poca inclinació, per la qual cosa necessita fer nombroses corbes, com ara les 22 que té el paratge conegut com a les Voltes del Català o, com escriu l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, la “Pujada d’en Català” (no he pogut esbrinar si es refereix a un llinatge o a un gentilici). Tanmateix, al mapa aixecat el 1858 pel geòmetra Pedro Moreno Ramírez i que podem admirar dins la nostra Casa de la Vila, observarem que està retolat el camí com a “Pujada del Català”. Al final d’aquesta la muntanya és rebaixada artificialment, entre el puigs Fumat i Garballó, indret conegut com a la Bretxa. L’actual carretera, construïda l’any 1928 per l’enginyer Antoni Parietti Coll, ha destrossat petits trams del camí; en alguns trams el creua i en altres va paral·lela al mateix. El camí va esser construït entre els anys 1857 i 1859, per a traslladar els materials de l’obra, com ara la pedra emprada en la construcció del far i dels edificis annexes, tallada a sa Pobla (i segons altres informacions, a Binissalem), embarcada des del Barcarès, a Alcúdia. Treballaren unes 200 persones i brigades especials. És conegut com a camí de la Reina degut a què se va dur a efecte durant el regnat d’Isabel II, i va costar tant que aquella preguntà “si feien el camí de plata”. El far de Formentor se situa a 193 metres d’alçada, va ser projectat per l’enginyer Emili Pou Bonet i començà a funcionar el 30 d’abril del 1863, amb una làmpada Degrand nodrida amb oli d’oliva, que fou substituïda, successivament, per sistemes més moderns, fins a l’electrificació del senyal (1962). Presenta una aparença de llum blanca en quatre llampades cada vint segons. Té un abast nominal de trenta-sis milles. Segons l’Arxiduc, el far s’aixecava sobre una base quadrangular des del centre de l’edifici que serveix d’habitatge als torrers. Es tractava d’un aparell de segona classe amb dotze lents, que donava flaixos cada 30 segons.” Info; Punt Informatiu. Periódic Independent Local 12-04-2020 Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.com
Iniciem la ruta d’avui en el Mirador de la Punta d’en Tomàs, km-14,900 de la MA-2210, caminem per l’asfalt direcció al far durant 200 m, i l’abandonem per l’esquerra, per anar a cercar un tirany que ens acostarà, en pocs metres, a l’antic i preciós camí Vell del Far.
Cal dir que el camí Vell del Far, ja no es conserva en tota la seva integritat perquè a trams es va destruir per fer l’actual carretera asfaltada.
A la proximitat del km 15,900, abandonem el camí i entrem a la carretera durant 400, on tornem a agafar ( esquerra) l’antic camí, poc temps perquè aviat arribem al mirador del Puat, d’on tornam enllaçar amb l’antic camí del Far. Enrevoltem el puig de la Pinya, tornem a sortir a la carretera i molt pocs metres l’abandonem ( dreta) per enllaçar amb l’antic camí. En sortir novament a la carretera la traspassem i enllacem amb l’antic camí. Ara hem d’estar atents perquè als 100 m, abans d’una corba, sortirem del camí ( dreta) sense traces per davallar fins a la carretera. Als 50/60 m aprox. Abandonem la carretera ( dreta) i iniciem, sense traces, la davallada, direcció E, durant 100 m, fins a arribar al Alt de Ca n’Aloi, o pont de les Molessegons l’Arxiduc.
Ens feim les fotos, contemplem l’impressionant estampa i iniciem un petit descens desgrimpant una curta canal per situar-nos just davall el forat/pont. En acabar, tornem a la carretera i caminem fins al km-19,100, just abans de la primera corba de pujada al far, on veurem un portell i un camí escalonat, que agafem per arribar al Mollet del Patronet. Però abans d’arribar-hi, en dur 200 m ens desviarem per pujar fins a la boca de l‘avenc de les Pagellides o Covatxa del Pouet amb una profunditat de -87 m. Tornem al camí, que cada vegada estan en pitjor estat.
Arribarem on el camí ha desaparegut i per continuar haurem de fer-ho amb una desgrimpada. En el nostre cas posem un cordino per assegurar els moviments. El darrer tram més vertical, però amb els graons encara es conserven perquè estan picats directament a la roca. Arribant al Mollet.
Després de dinar i fer un cafetet iniciem la pujada fins a la carretera, als pocs metres passem per davant l’avenc del Far, de -44,5 m, continuem fins el Far de Formentor.
La tornada la feim pel camí Vell del Far, desfent les passes fetes.
Hora Inicio: 9,50 h Hora Fin: 6,10 h Distancia recorrida: 6,09 km Tiempo en movimiento: – Altura Mínima: 0,5 m Altura Máxima: 150m Ganancia Altitud: 536 Pérdida Altitud: -586 Tiempo Ascenso: – Bot mes Alt: 38 m Material utilitzar: Cordes 1 x 60, 3 x 50, 1×40 m. Circular: Si
Data: 15.05.2021
Cova Troneta ó Aragonés
Punta de la Salada, de la Troneta o del Morro del Penyal. Cova de l’Aragonés o de la Troneta.
Comencem a les cases de Bòquer, a l’extrem de la Serra del Cavall Bernat, prenem direcció a sa cala que no hi arribarem, ja que abans de descendir ens desviarem cap al costaner esquerra per guanyar mitja altura i caminar fins a la Punta, passarem per davant unes espectaculars balmes per un terreny realment rocós i desèrtic. Just passat la darrera gran balma comencen les estaques de ferro que ens guiaran fins a la punta de la Salada o Troneta, millor dit, de el que queda de sa Punta i si no mirau aquesta meravellosa descripció que fan a Taponimiademallorca.net i que reprodueix aquí:
«Próxima voladura de «Punta Troneta».
Los beneficios que aportará a Mallorca son incalculables. Muchos campos de Pollensa y la Puebla producirán el triple que en la actualidad.
40 toneladas de pólvora harán volar 66.000 metros cúbicos de rocas. Interesantes manifestaciones del Ingeniero don Benjamín Llorca, Teniente Coronel de Aviación.»
Aquest era el titular destacat, amb grans lletres de color vermell, de la portada del diari Baleares del diumenge 7 d’agost de 1949. Segons s’afirmava en el text, la Falange, sensible a les queixes del camp mallorquí, havia decidit actuar per minvar les pèrdues en les collites que provocava la sal marina al nord de l’illa. Aquesta sal entrava per cala Bóquer, i era aixecada quan els temporals de mestral impactaven contra l’extrem de la serra del Cavall Bernat. Per aquest motiu aquesta punta, la Troneta, era coneguda també amb el nom de punta de la Salada.
Es tractava de dinamitar la punta per tal de deixar lliure el pas de les ones i evitar així l’aixecament de la sal. A més dels beneficis econòmics l’acció suposava una bona oportunitat per a muntar una operació de propaganda pel règim franquista. La lectura era clara: ni els penyals més imponents constituïen un obstacle per al seu progrés i la destrucció era el destí que podien esperar tots els enemics.
Sota els auspicis del governador civil i cap provincial de la Falange, José Manuel Pardo de Santayana Suárez, les autoritats militars havien elaborat el projecte i dirigit les operacions, mentre que un contractista civil pollencí, en Joan Riusech, havia estat l’encarregat de dur a terme les obres. Durant mesos havien estat excavades tres galeries mitjançant l’ús de compressors i de martells mecànics. Vint obrers, en torns de cinc hores, s’havien dedicat a l’excavació i posteriorment al transport i la col.locació de la dinamita. Per acabar les tasques els explosius havien estat comprimits amb 8.000 sacs d’arena per tal de maximitzar l’ona expansiva. La crònica diu que els sacs foren «cedidos gentilment por los alcaldes de la Puebla y Pollença», els municipis que teòricament més se’n beneficiarien de l’actuació.
I a la fi arribà el dia marcat per a la voladura, el dimecres 10 d’agost, dia de Sant Llorenç. Fou declarada com a zona de perill l’àrea compresa dintre d’un radi de cinc quilómetres des de la punta i un tram de la carretera de Formentor i s’assenyalà com a millor lloc d’observació la talaia d’Albercuix. Allà s’havia concentrat des de bon matí un multitud variopinta desitjosa de contemplar l’espectacle anunciat. També hi eren presents les autoritats civils i militars.
Finalment enmig d’una calor sufocant, a la una del migdia, els quatre militars que quedaven a cala Bóquer activaren el detonador elèctric. El periodista ens descriu l’explosió: «Unos segundos formidables en intensidad, y enseguida una enorme mancha turquesa sobre el mar. Una mancha que se va ensanchando y que cambia milagrosamente de colorido. Ni espectaculares columnas que se elevan al cielo, ni trepidaciones imponentes.» I extreu paral.lelismes amb les imatges bèliques viscudes a la guerra civil. «La elemental asociación de ideas nos lleva a los días inolvidables de las sierras de Pandols y Caballs durante nuestra guerra».
Les autoritats s’apressaren a declarar l’èxit de l’operació i ho celebraren amb un gran dinar a la cala de Sant Vicenç. Malgrat aquestes celebracions desconeixem si efectivament es produí alguna millora apreciable en la collita dels camps pollencins i poblers. Ho dubtam en base a la comparació entre les fotografies antigues i modernes, de les quals es dedueix que al morro del Penyal els militars només li feren pessigolles. En tot cas com a testimoni d’aquells fets ens queda una punta escapçada i la filera d’estaques de ferro emprades per assegurar el trànsit dels treballadors i que avui en dia guien als excursionistes cap a la Cova de l’Aragonés.
NOTA:Morro del Penyal és el nom que dóna el cardenal Despuig a la punta Troneta. La seva forma, un penyal allargat que s’endinsa a la mar, fa pensar que el nom és una referència metafòrica a la trona, cadafal destinat a les autoritats i especialment el lloc de l’església des d’on els capellans feien les seves prèdiques. Les estaques de ferro de la punta no tenen res a veure amb el contraban perquè els contrabandistes mai deixen un rastre permanent del seu pas. Ni els d’abans ni els d’ara. ACTUALITZACIÓ (28/1/13): la voladura de la punta Troneta tengué un ressò d’àmbit nacional i fou tema per als rudimentaris informatius audiovisuals de l’època.
Tornem a lo nostro, per iniciar el descens per les estaques de ferro i per fer el primer tram sense dificultat col·loquem un cordino com a passamans de 40 m. que ens du a un replà que val la pena quedar-s’hi un bon rato per gaudir del paisatge.
Tot seguit comence els descens mes vertical, on posem com a passamans una corda de 60 m just al final de la corda tenim a l’esquerra l’inici del descens a la Cova de l’Aragonés ó de la Troneta que farem d’aquí una estona. Ara prosseguim pel passamans unim una corda de 40 m. a la de 60 m. que tenim posada, a les estaques, que ens arribarà quasi a dalt de la punta, aquí, posem una altra corda de 40 m. (ultima «piqueta»,) que rapelam, per l’esquerra mirant cap al Colomer i en diagonal ens ajudarà a superar dues petites balconades on arribem a la part més extrema de la Punta Troneta. Baixerm a nivell de mar.
Anem ara pel segon objectiu la Cova de l’Aragonès ó de la Troneta , tornem enrere, a la capçalera del ràpel per davallar a la Cova. Muntem una corta de 50 m, ( sobren uns 10 m) fent un passamà des d’un pont de roca fins a la reunió de dos químics, baixem 3 m i muntem un primer fraccionament a una placa, anirem baixant fins localitzar, a la nostra dreta, una segona placa, continuem fins a una tercera i quarta placa, sempre a la nostra dreta i anem fent els fraccionaments, fins arribar a baix, arribem just damunt un túnel amb sortida a la mar, des d’on iniciem la pujada a la cova per la part esquerra, molt evident, la cova de l’Aragonés ó de la Troneta es d’enormes dimensions, de fins a 60 m d’altura, amb un terreny en fort desnivell. A la part més fonda hi ha degotissos i alguna formació estalagmítica. Després de descansar i admirar l’entorn iniciem l’ascens fent els fraccionament abans instal.lats.
A dalt recuperem forces i prosseguim l’ascens amb la dura feina d’anar desmuntant i recuperant les cordes utilitzades.
La tornada la feim pel mateix camí fins a la gran balma, i continuem per l’altiplà, seguint el tirany, que molt poc a poc, ens farà perdre altura, deixant enrrera la cala, fins enllaça amb un dels molts caminois que ha anat fent l’escorrentia de l’aigua, per enllaça amb l’ampla camí fins a les cases de Bóquer. Passem per la Font de Bóquer ó des Sementer.
Arribats als cotxes i prenem carretera cap a Pollença a fer unes bones xandis, que ja anyoravem.
Hora Inicio: 9:12 8 may. 2021 Hora Fin: 17:00 8 may. 2021 Distancia recorrida: 7,6 km (07:47) Tiempo en movimiento: 06:12 Altura Mínima: 105 m Altura Máxima: 355 m Ganancia Altitud: 370 m Pérdida Altitud: -372 m Tiempo Ascenso: 01:33 Bot mes Alt: 28 m Material utilitzar: Cordes 2 x 20 i 2 x 30 m. Circular: Si
Data: 8.05.2021
OLYMPUS DIGITAL CAMERAArista Sud.
Rapelant l’arista sud del puig de ses Bruixes. Sleepy Hollow
La serra de Galdent és una cadena de muntanyes del Massís de Randa que està situada entre els termes municipals de Llucmajor i d’Algaida. Els accidents més destacats són el puig de Galdent o puig de Son Roig al ponent, el puig d’en Claret situat al centre i el puig de les Bruixes de 355 m al llevant. La serra pren el nom de la possessió llucmajorera de Galdent. Hi ha diverses coves als dos vessants de la muntanya. A la banda de Llucmajor hi ha les conegudes coves de Galdent, que foren amagatall de bandolers com en Durí. Actualment, s’hi ha instal·lat un restaurant. També va existir una explotació de pedreres de marès iniciada a l’edat mitjana i els recursos extrets s’aprofitaren per construir edificis religiosos i civils. A l’entrada o a l’interior de les coves, si hi podem accedir, llegirem diferents fragments d’Els alicorns i Ha nevat sobre Yesterday, de Gabriel Janer i Manila i de Miracle a Llucmajor i La malcontenta, de Sebastià Alzamora
«El meu padrí deia que fins no fa molt encara hi havia gent al poble que creia que les bruixes encara habitaven les coves. Conten que un vespre d´hivern, l’enterrador de Llucmajor que duia a enterrar un mort al cementiri amb el seu carro va notar que qualcú li estirava l’abric pel darrera. Es va espantar tant que partí escapat . L’endemà trobaren l’abric penjat a les branques d’un ametler. Les branques de l’arbre mogudes pel vent feren la feina de les bruixes. I abans de començar amb la nostra ruta, també heu de saber que fa molts d´anys, quan encara existien els gegants, el pla de Mallorca era ben pla, no hi havia cap serralada. A les platges de l’Alger hi vivia un gegant enorme i molt bon al·lot que sempre somniava en viatjar. Cada dia escoltava les històries dels viatges que feien els pescadors arreu del Mediterrani i es posava molt trist perquè sabia que la seva gran estatura no el permetria mai visitar els llocs més bonics que envoltava la seva mar. Un dels seus somnis era poder viatjar a Mallorca. Li havien contat que l´illa era plena de pinars, de platges amb aigües transparents i que hi havia una serra ben escarpada. Un dia, envaït per la tristesa de no poder viatjar, uns pescadors van tenir una gran idea. Li fermaren una de les seves barques a cada peu i l’estiraren mar endins. El gegant sabia que el viatge era llarg i que potser no tornaria, així que va agafar una senalla plena de terra per no oblidar-se mai de la seva pàtria i se l’emportà damunt el cap. Quan arribaren a Cabrera, els dos patrons no es posaren d’acord i un partí cap un costat de l’illa i l’altre cap a l’altra costat. El gegant, encara que tenia les cames ben llargues, no aguantà l’equilibri i caigué per endavant. Pegà de nassos a prop de Cala Pi -encara hi podeu veure el pou que va fer amb el nas- i la senalla tombà tota la terra darrera el llogaret de Randa, formant el Puig de Randa. Diuen que la Font de la Vila, dins Son Reus, va néixer de la suor que li regalimava del front.«
Què faríem sense ses llegendes……
Segons Cosme Aguiló«El puig de ses Bruixes era conegut en el segle XV amb el nom de puig de na Santjoana. Sembla que és la mateixa muntanya que en el segle XVII apareix amb el nom de puig Agut [o puig Agut de Ferrutxelles]». L’anomenat abans puig de Sant Joan i puig Agut de Ferrutxelles i documentat el 1332, fa partió dels termes d’Algaida i Llucmajor.
Sa Sopegada des Gegant Entre Llucmajor i Algaida hi ha un serrat de muntanyoles que pren cap a Ciutat, i dins sa possessió de Galdent forma una cresta que fa una endinsada seca, com una osca, d’una vintena de pams. De Llucmajor es veu de lo més bé. Sabeu com es va fer aquesta osca? Conten que va esser que un gegant, que capllevava per allà, la duia molt d’un altre gegant de Cabrera. Un dia s’apedregaven i es tiraven unes rocasses com un parell de carros envelats. Una d’elles va caure dins Son Julià i encara hi és, que fa feredat, de grossa. L’homo, com la tirava, féu tal estrai, que pega resquitllada, sopega, i amb so dit petit d’es peu fér an aquella cresta: en botí un talabant ferest i quedà aquella osca, que per això se diu sa sopegada d’es gegant. (Rondaies Mallorquines, T. XXIV, p. 64)
La ruta:
Abans d’iniciar el descens, convé assegurar-se de qué no s’está utilitzan la via per part dels escaladors.
Arribarem al cementiri de Llucmajor pel camí de Galdent, a la part final al devora del tanatori trobem un ample aparcament on podrem deixar els cotxes. Ho podríem fer més envant i estalviar-nos 1,5 km, però com la ruta d’avui és «curta» decidim caminar.
Prenem Nord pel camí de Galdent, deixam a la dreta el camí de Buniferri. En aquest encreuament hi ha lloc per dos o trés cotxes. Continuem fins al proper encreuament amb el camí de Ferrutxelles que agafem ( dreta), fins a l’encreuament amb el camí des Puig, que agafem (esquerra). Ja fa un bon rato que tenim al davant nostre la curiosa muntanya de ses Bruixes. Abans d’arribar al final d’aquest camí, que s’ha acaba a unes cases, veure’m a la dreta l’inici d’un tirany, és que ens portará a les muntanyes de Galdent. Es tracta d’un tirany prou definit i que no presenta cap dificultat. L’ascens és curt, però intens, al començament passarem per davant les restes d’un porxo (esquerra), és el punt per on sortirem una vegada rapelat, Continuem pujant fins a dalt del coll, on girem Oest (dreta), per anar enfilant la cresta del Puig de ses Bruixes.
En arribar al final de la cresta, la part més alta, aprofitem per descansar i menjar alguna coseta i admirar l’impressionant paisatge del pla, amb Cabrera inclòs. Un lloc on te fa pensar amb les llegendes de gegants. Ens situem a l»extrem més al Sud, amb una petita desgrimpada i pugem damunt una roca rodona, justi als peus tenim les primeres plaques amb parabolts que utilitzarem per rapelar tota l’arista descendent.
Es tracta de la via d’escalada «Sleepy Hollow» que arriba fins a una 6a, amb un desnivell de 160 m, molt ben equipada amb ancoratges nous. No descriuré el descens perquè depèn de les cordes que utilitzem, perquè segons de la seva llargària podrem fer uns llargs o altres. Només cal tenir en compte que el darrer ràpel és de 28 m. Noltros utilitzarem cordes de 2 x 30 i 2 x 20 m.
Per arribar al darrer bot, cal superar una encletxa que separa els dos blocs. Situats damunt l’espero trobarem dues plaques. Rapelarem, SE, fins a una cornisa a 8 m, que es veu perfectament des de dalt. Al costat i una mica amagada trobem l’ancoratge amb un petit passamà, Un lloc on no hi cap massa gent ( dues o tres persones), amb el ferm amb pendent, el que ens fa prendre totes les mesures. Rapelarem els darrers 28 m i arribem abaix. Si volguéssim rapelar SO directe des de dat l’espero necessitaríem una corda de 40 m.
Acabat el descens prenem direcció O, sense tirany visible, fins a arribar a una paret de partió que traspassem i als pocs metres arribem al tirany pel qual hem passat al matí, just al costat del porxo esbucat.
Reprenem la pujada fins a arribar novament al coll, però ara prenem sentit contrari abans, direcció NO, per a prosseguir la ruta per la carena.
Caminam per un espès bosc d’ullastres que s’estén pel puig d’en Claret o de sa Sopegada des Gegant (378 m). També anomenat d’en Rectoria. Una curiositat que tenen dos dels puigs d’aquesta serra, és la de tenir dos o tres noms, depenent del vessant que mirin.
En arribar al crull de la Sopegada del Gegant, la traspassem i iniciem un descens per un tirany definit. Arribarem a un primer encreuament que obviem i prenem esquerra, arribem a un segon encreuament que també prenem esquerra, un antic camí de carro, que ens portarà fins a les pedreres o coves de Galdent, que foren amagatall de bandolers com en Joan Puig Durí. Actualment, s’hi ha instal·lat un restaurant. També va existir una explotació de pedreres de marès iniciada a l’edat mitjana i els recursos extrets s’aprofitaren per construir edificis religiosos i civils. A l’entrada o a l’interior de les coves, si hi podem accedir, llegirem diferents fragments d’Els alicorns i Ha nevat sobre Yesterday, de Gabriel Janer i Manila i de Miracle a Llucmajor i La malcontenta, de Sebastià Alzamora.
De vegades els mites i les llegendes caiguts en l’oblit ressusciten. Els fets llunyans en el temps, sovint arrelats només en la memòria oral, necessiten noves maneres d’arribar al públic contemporani. I això ha passat aquest estiu amb un dels bandolers de més anomenada de Mallorca, Joan Puig, conegut pel malnom de ‘Durí’.
Joan Puig «Durí» va néixer a Llucmajor el 1802, i quan va ser prou gran va començar a fer de bandoler per tot el Migjorn de Mallorca, especialment als termes municipals de Llucmajor i Algaida. En Durí és recordat per la memòria popular com un assassí sense entranyes. Encara avui esmentar-ne el nom fa por a la gent gran. De fet, encara corre la dita ‘Barrau bé la porta, que no entri en Durí’. Les autoritats de l’illa posaren preu al seu cap i fou pres, però va fugir ben prest de la presó, cosa que el convertí en un indomable llegendari. Quan li demanaren per què havia fugit va dir: ‘La presó no compta amb les condicions establertes a la constitució.’ Una vida de trabuc, punyalada, cavall quan hi havia sort, cametes ajudeu-me quan no n’hi havia i sol i serena, havia d’acabar de la pitjor manera. Conten que en Bartomeu Fullana, ‘Fullaní’, un dels homes de la seva banda, nascut a Algaida, el més jove i possiblement aquell que resistia pitjor les inclemències i la duresa de la vida de bandoler, va trair-lo. I el cas és que Joan Puig i més membres de la tropa varen ser executats a Palma l’hivern del 1829. La pena per als assassins fou la de morir penjats a la forca. Si voleu saber més d’aquesta interessant història podeu fer-ho aquí (https://www.vilaweb.cat/noticies/la-resurreccio-del-bandoler-mes-temible/)
Hora Inicio: 9:33 24 abr. 2021 Hora Fin: 17:01 24 abr. 2021 Distancia recorrida: 11,5 km (07:28) Tiempo en movimiento: 03:21 Altura Mínima: 76 m Altura Máxima: 467 m Ganancia Altitud: 440 m Pérdida Altitud: -484 m Tiempo Ascenso: 02:30 Tiempo Descenso: 04:55
Bot mes Alt: 15 m Material utilitzar: Cordes 3 x 20 m, 1 Cinta i 2 Mosquetons Circular: Si
Data: 25.04.2021
Torrent de Muntanya
Torrent de Muntanya.
«El torrent de Muntanya recull les aigües per la banda dreta dels torrents següents:
1. Torrent del Salt del Molinet (salt del Racó o Salt de can Guiem Bet), que neix a la font de la Parra, i abans del Salt, en Fartàritx rep les aigües dels torrents del Blanquer i de l’Hort (que neix a la Font del Puig del Ca), així com les procedents de la font de les Tarigues (o Trilles). Prop de la seva desembocadura en el torrent de Muntanya, també rep les aigües del torrent de Can Guiem Bet. Aquest torrent, almenys durant el segles XVI al XVII, rebia el nom de torrent de l’Uruig (també Urug, Durux, Huruix, Luruix, Brug…). Uruig era una part de la possessió de Fartàritg, propietat de la família Martorell, i que ja trobam documentada en 1356, segons l’historiador Mateu Rotger, als apèndixs que tracten dels documents relatius a la guerra amb Castella. També hi trobam molta documentació als Capbreus de l’Orde de l’Hospital.
2. Torrent del Pujol, també conegut com a del Xaragall. Al segle XVII hi figura sota el topònim de Cavall Bernat, la qual cosa no és gens estranya si tenim en conta que en les immediacions del salt que es produeix entre Fartàritx i la Vall d’en Marc hi ha una roca de pedra, en forma agullonada i coneguda com El Ninot (símbol fàl·lic).
3. Torrent de Can Barba, també conegut com a de la Torreta, perquè neix en aquest indret, i desemboca prop de l’inici del camí vell de Lluc, des de l’actual carretera al mateix santuari.»
Aproximació: Des de Pollença ens dirigim cap a Lluc per la carretera Ma.-10. A l’altura del quilòmetre 5’3, on un pal orientador ens indica el començament del Camí Vell de Lluc, al costat del denominat Pi de les Creus (esquerra). Seguim dit camí (en aquest sector es troba asfaltat) que s’endinsa en la Vall’d en Marc i als 10’/11’ de recorregut arribem als voltants de Ca Melsion (Ca Melcion), on podem aparcar a la dreta, entre el camí asfaltat i el torrent de Muntanya.
Iniciem el recorregut a peu pel camí asfaltat, amb pujada lleugera al principi que passa a mitja posteriorment. Passem pel Sementer del Molinet (dreta) i als 6’/7’ arribem a un pal orientador. Seguim la indicació Són Amer/Lluc, i iniciem un ascens mig per un camí formigonat i entrada a la finca, després a una corba pasem al GR de terra que presenta un ferm amb abundància de roques. Seguim de front (pal orientador Són Amer/Lluc) amb pujada mitja al principi i mitjana després. Als 3’ (estaca orientadora) arribem a un camí de terra i vam seguir per ell, amb pendent fort/mitjana. Als 12’/14’ arribem a un portell amb barrera de fusta al costat d’un panell amb informació de la zona. Seguim amb pujada mitja/forta seguint les indicacions de les estaques i als 7’ arribem a un pal orientador (Binifaldó/ Lluc). Seguim aquesta indicació, amb pujada mitja, un planeig curt, i de nou les estaques ens assenyalen la ruta a seguir, en general amb pendent mig o mitjana/lleugera. Als 15’/17’ arribem als voltants d’un pontet on veurem (esquerra) un pal orientador. Seguim a l’esquerra, tal com ens indica, i vam avançar per una sendera empedrat que amb pendent mig ens situa en uns 3’ en laFont de Muntanya.Un excelent lloc per berenar. A deu metres de font trobem el broll.
Des de la Font de Muntanya, vam iniciar el recorregut integral del torrent, descendint amb direcció NE pel tàlveg poc definit, al principi, però que a mesura que avancem es fa més evident. La descripció de la part esportiva es pot resumir en que té escasos bots de discretes alçades, sent el més alt de 15 m, el qual se li ha d’instal.lar un passamà, lúnica dificultat destacable.. Després del recorregut esportiu del torrent arribem a un tram del mateix que l’absència de salts fa que discorrem per una llera horitzontal. Bona part de’aquest tram ho farem pel costat esquerra del tàlveg. Després de 20’/22’ de recorregut arribem a una barrera basculant que travessa la llera; la travessem i vam seguir per la llera o bé per la riba dreta o esquerra buscant el millor itinerari per a progressar. Als 4’/5’ arribem a una nova barrera en el talveg, la saltem i als 2’/3’ arribem a la zona on hem deixat aparcats els cotxes. Abandonem la llera i ascendim a la dreta fins a arribar als mateixos.
Avui ha estat el baptisme torrenter d’en Marc, que amb els seus 17 anys ha demostrat unes qualitats i un potencial d’un autèntic barranquista. Sa nostra enhorabona.
Hora Inicio: 9:50 17 abr. 2021 Hora Fin: 17:01 17 abr. 2021 Distancia recorrida: 10,36 km Tiempo en movimiento: 03:37 Altura Mínima: -53 m Altura Máxima: 434 m Ganancia Altitud: 605 m Pérdida Altitud: -619 m Tiempo Ascenso: 03:18 Tiempo Descenso: 03:52
Circular: Si
Data: 17.04.2021
Pas des Reclaus
Pas des Reclaus – Cova/Font des Tonedors – Talaia Moreia – Pas de s’Esperó d’en Planet.
Abans de descriure sa ruta, cal dir que no la varem poder fer com la teniem prevista per mos de la pluja. Iniciem la ruta d’avui a l’Urb de Betlem, a prop de les «cases de Pescadors», on en direcció NE comence el camí des Caló i entrada al parc Natural de Llevant. Arribarem a sa Punta des Caló on desemboca el torrent i final del camí. Traspassem el torrent i ens situem al Plà des Caló. A la dreta trobarem una senderó pel que iniciarem l’ascens, deixan la costa a la nostra esquena. Aviat va guanyant altitud al matei temps que anem rodejant la petita serra de l’Esquena del Mul, una curta i escarpada serra, que mantindrem tot el temps a la nostra esquerra. Aviat el senderó sa mescla amb una torrentera per la que anirem avançant, en forta pendent avent d’utilitzar les mans en algún tram, amb lleugera tendència a Nord ( esquerra) per arribar al Coll de s’Esquena del Mul.
Continuem l’ascens en pendent mes suau fins arribar a un primer collet, continuem i arribem al coll de Vent, 285 m. Alcem la vist cap a l’esperó on podrem veure tres encletxes, idó la de mes a l’esquerra hi ha el pas des Reclaus, i cap ell ens dirigim en forta pendent.
Arribats a la base del pas veim una corda fitxa, que ens ajudará a superar. El pas es bastant vertical però amb bones preses per les mans.
Superat el pas sense complicacions, podem divisar sa Talaia Moreia, 434 m a la que anirem pero no directes, sino que continuarem, direcció Est, fora senderó i mantenint, en lo posible, la cota caminarem 200 m fins localitzar lacova/font dels Tonedors, 395 m.Un lloc ple d’històries desagradables de la Guerra Civil on els republicans es podien refugiar i amagar del falangistes.Més info a Toponimiamallorca.
A la sortida inciiem la pujada per la coma fins la Talaia Moreia, 434 m. Un bon lloc per descansar, mejar i disfrutar d’aquesta inmensa i inigualable bellesa.
Aviat prenem la marxa en descens direcció SE per un senderó prou marcat, amb la pluja que no atura. Passarem pel costat d’un avenc, després de 250 m farem servir un botador ( esquerra), continuarem pel costat de la reixa ( una mes de les mil i mils de reixes que tenim…de cada vegada Mallorca sa pareix més a un galliner) i 200 m més envant tornam a fer servir un altre botador ( dreta) que ens deixa a una pista que agafem (dreta) fins a arribar a un altre tancat de reixa que la voltejam per l’esquerra fins a arribar al coll de sa Paret (284 m). A partir d’ara s’inicia un descens, a vegades en forta pendent. En dirigirem a s’Esperó d’en Planet, on enmig trobarem el pas que ens permetrà salvar una cota important. Continuarem fins a un a un solitari pi jove. Ara ja en zona més plana anirem avançant enmig de grans carritxeres fins a enllaçar amb el camí des Caló, just a la fita 418.
Ara ja només queda l’agradable passejada fins a l’urb. de Betlem on tenim els cotxes.
Hora Inicio: 9:11 10 abr. 2021 Hora Fin: 15:39 10 abr. 2021 Distancia recorrida: 10,4 km (06:27) Tiempo en movimiento: 03:09 Altura Mínima: 339 m Altura Máxima: 618 m Ganancia Altitud: 643 m Pérdida Altitud: -629 m Tiempo Ascenso: 03:13 Tiempo Descenso: 03:13
Circular: Si
Data: 10.04.2021
Fesa de Son Bauçà
Fesa de Son Bauçà
AVÍS:: Abans de començar la descripció vull fer una advertència, i és que una vegada davallada la Fesa de son Bauçà, no es convenient continuar, perquè acabat l’alzinar de davallada arribarem a una barrereta tancada i després a una bassa… idò a partir d’aquí haurem de superar fins a tres nous tancaments de reixa de certa dificultat, el que no aconsellam. Per tant, si volem passar per la Fesa, ho feim però després tornem a pujar i continuem pel GR-221 i el cim de la Comuna. Si volguéssim fer la ruta al revés, millor desistir. Dit això «descriuré» la ruta.
La ruta d’avui l’iniciem a l’entrada dels jardins de la Cartoixa, pel carrer Uruguai, abans d’entrar als jardins prenem dreta pel camí formigonat de sa Teulera. Pasarem per davant de la fonteta del Camí de na LLambíes, semienterrada, ( dreta). A una corba sortim del camí per l’esquerra. Continuem i entrem al bosc dels Frares. Més amunt, en una corba a la dreta, deixem un sender que continua recte, torcem a la dreta direcció sud-oest, fins arribar a sa Rota des Guix on podem veure una casa de neu, es tracta del pou de neu dels Cartoixos, que data devers l’any 1686. «Vallcaneras diu que ens trobam davant d’una tipologia de pou de neu extraordinària a Mallorca, ja que la forma el·líptica no és gaire freqüent, però per la perfecció de l’el·lipsi la podem qualificar d’excepcional. Com passa en el cas de la casa de neu des Cairats, la seva construcció no està feta seguint la tècnica de la pedra en sec, per la qual cosa les parets del pou no tenen rost, sinó que són verticals. Segons Vallcaneras, aquesta no és l’única curiositat d’aquest pou, sinó que n’hi ha d’altres. Una d’elles és que sembla tenir quatre portes i sembla que no hi ha hagut mai bombarderes. Aquest fet que ens pot semblar estrany a primera vista, deixa de ser-ho si pensam en l’amplada del pou que faria més operativa l’existència de quatre portes en el lloc de dues portes i dues bombarderes. Mesura 10,3 m de llargària, 7 m d’amplada i 6 m de profunditat. Concepció Bauçà no dóna exactament les mateixes mesures, diu: «una imponente construcción de unos 11 x 6.5 metros y unos 10 de profunditad, con un cubicaje de unos 715 m³ «.
Continuem, passem per un portell, en du una hora més o manco i a 619 m d’altitud arribem a una esplanada on es localitza una barraca i un aljub cobert. Un bon lloc per berenar uns fruits secs. Agafem esquerra pel costat de la casa i travessem un portell de fusta amb reixa. Ara el tirany no és gaire definit,,, anirem amb lleugera davallada fins a una sitja, continuem fins que el tirany es bifurca, on agafem el de l’esquerra en lleuger descens. Anirem veien alguna fita que ens ajudarà, passarem per davant una petita balma. Estarem atents perquè hem d’arribar a una antiga pista que agafarem en descens. Passarem pel costat d’una bassa en mal estat. Després, també en descens per la pista, passarem per davant un forn de calç i un forn de pa. Després la pista fa un gir de 180º. Continuem i passem per davant un altre forn de calç, on girem dreta i a uns metres arribem a una paret de partió que traspassem per un pas entre dos grans troncs, estem a sa Garriga Plana. En arribar a un altre forn de calç, girem dreta, fins a arribar al coll de Sant Jordi, amb una barrera metàl·lica. Estem al GR-221, que gira dreta en lleuger ascens. Després d’un seguit de giravoltes, passem, per davant una balma, amb un antiquissim clau ben rovellat. Ara hem d’estar atents pequè a 250 m arribarem a la confluència de la davallada a sa Fesa de Son Bauçà, per la qual cosa haurem de deixar a la dreta el GR-221. No ho he comentat, però en el que duim de ruta ens ha anat caiguen una fina pluja, que ha anat mullant el camí.
Ara toca davallar per la Fesa de Son Bauçà, que amb la pluja està de lo més relliscós. Ara convé tornar a llegir L’AVÍS.
Després de la fesa continuarem davallant, fins a arribar a una barraca i sitja, després a una barreneta amb un primer tancat de reixa. Després uns metres més avall trobem una bassa activa. On acaba l’alzinar i comença un camp d’oliveres. Girem dreta fins a arribar a una gran paret d’esquena d’ase, amb un tancar de reixa al cap de munt, dificil de superar. Continuem la mateixa direcció sense perdre altitud, fins a enllaçar amb un camí que acaba amb un altre tancat de reixa i fil de pues, també difícil de superar. Continuem per aquesta mateixa pista fins arribar al seu final, també amb un altre tancat de reixa i fil de pues, però a 2 metres del GR-221 que ja enyoravem. Prenem esquerra en lleugera davallada fins a la font de Na Llambies,on ens podem refugiar de la pluja, dinar i fer un cafetet ben calent. Continuem pel GR, i intentem arribar a l’ermita i al molí de la Beata, que no ens és possible perquè l’Ajuntament ho té tancat i declarat en ruïna. Continuem per un camí exuberant de falgueres per arribar novament al camí formigonat de sa Teulera. Visitem els jardins de la Cartoixa. I acabem on teníem el cotxe aparcat, fora la zona blava.
Hora Inicio: 9:27 8 abr. 2021 Hora Fin: 16:52 8 abr. 2021 Distancia recorrida: 3,6 km Tiempo en movimiento: 03:58 Altura Mínima: 158 m Altura Máxima: 595 m Ganancia Altitud: 408 m Pérdida Altitud: -455 m Tiempo Ascenso: 02:28 Tiempo Descenso: 04:56
Circular: NO
Data: 08.04.2021
Torrent des Cocó Verd
Torrent des Cocó Verd
Neix al pou d’en Rotget, situat als espadats de ponent de la mola de s’Esclop. Rep un important afluent procedent de ses Alquerioles, travessa els cingles d’en Barrina i la ctra. Ma-10, km—102,400 i aboca al torrent de sa Llova, que mor a la cala de ses Ortigues.
El curiós d’aquest torrent és que acaba amb l’impressionant bot de 55 m com a final apoteòsic i a tants sols 5 m d’on hem aparcat els cotxes, a uns metres de la boca Sud del primer túnel.
L’accés habitual comence al km. D’on surt un camí que s’enfila ca a la coma des Cellers i el pas Gran, però avui noltros farem l’aproximació partint des del km-100,800 per un portell i passant per darrere sa caseta de Can Micolava. Per anar a agafar un antic camí que en ziga zaga s’enfila cap llevant per després pendre cap a Sud. El pla de s’Ordi i ses planes d’en Cabrit, fins a arribar a ses cases de ses Alquerioles. Deixant ses cases de ses Alquerioles a la nostra esquena, prenem Sud/Est iniciem el descens fins arribar al tàlveg des torrent. Anirem lluitant amb la vegetació esponerosa. Passarem per un primer cocó amb verdet, que posiblement sigui el que li doni nom al torrent. Després vendrà el primer bolt de 13 m.
Continuarem per una zona plana i passarem per una sitja i barraca, on hi arriba un antic camí de carboners el que també es pot fer servir com a escapatòria. En un proper bot veurem a l’esquerra, bastant amagat, un cocó amb un poal i una corda. Tamb´és s posible que sigui aques tel que li doni nom al torrent.
Després el subseiràn diversos bots d’entre 10 i 25 m, algun de gran bellesa. Fins a arribar al bot estrella, de 55 m de vertticalitat i final, just damunt els nostres cotxes.
Cal dir que l’equipament es mediocre. Reunions de fortuna, bots amb tan sol un espit, mancan parabolts i químics.
Hora Inicio: 9:17 4 abr. 2021 Hora Fin: 18:16 4 abr. 2021 Distancia recorrida: 15,1 km Tiempo en movimiento: 03:07 Altura Mínima: 818 m Altura Máxima: 1.052 m Ganancia Altitud: 597 m Pérdida Altitud: -622 m Tiempo Ascenso: 05:18 Tiempo Descenso: 03:39
Circular: SI
Data: 04.04.2021
Cornisa
Cingles del Puig des Coll des Jou
La ruta d’avui ve perquè fa unes setmanes trescan per la serra d’Alfàbia i es Puig des Sementer Gran, ens va cridar l’atenció la cornisa a NO de davall el puig des Coll des Jou i ahir decidirem anar-hi.
Comencem a caminar a la boca NE del túnel de Monnàber, davant l’embassament militar. Creuem la carretera i pel botador metàl·lic entrem a la coma de Son Torrella, també si pot anar des de l’embassament de Cúber…etc. Però pensam que per sa coma de son Torrella estaria menys concorri’t.
A més m’encanta aquesta coma, enmig de les serres de Son Torrella i sa de Cúber. Arribem fins al Coll de ses Solanes, tancat per una paret de partió, tenim a la dreta el Portell de sa Costa i el pas de na Martorella, i a l’esquerra el Puig des Verger de 974 m. Prenem E ( esquerra ) i agafem el camí empedrat que puja pel mig de les cotes 971 i 974 ( Puig des Verger), fins a arribar al coll de L’Ofre / Lofra a 875 m. Prenem SE ( dreta) per la pista fins a arribar a la primera desviació de l’esquerra que agafem uns metres fins arribar al coll d’en Poma, 887 m. Feim servir un botador de fusta de recent fabricació que salva un tancat elèctric, uns metres arribem al mirador en què hi ha una ullera de llarga vista «Catalejo», naturalment inservible. A la dreta veim una paret de partió amb un portell amb dos troncs que ens faciliten el pas.
Ara es tracta de continuar la serralada amb direcció SO, es tracta d’un recorregut de gran bellesa amb unes vistes espectaculars, fins a coronar el Puig des Coll des Jou de 1.052 m.
El dia està empitjorant i entre boira, i per això no ens podem quedar gaire en el cim. Després de dinar i beure un cafetet prenem la marxa seguint la mateixa carena i sentit fins a localitzar el pas delPuig des Coll des Jou, que en permet davallar fins al coll des Jou, pero no hi hem d’arribar, sinó que tot duna de desgrimpar el pas hem de girar dreta i situar-nos damunt la cornisa per recorra tota la cinglera. El primer tram de la cinglera es en forma de cornisa fins que s’arriba a una rosseguera, des de la que ens permetria arribar fins la coma de l’Ofra, però que no hi davallem, sinó que seguirem pels cingles uns metres més amunt. Continuem fins a arribar a un punt que pareix no tenir sortida, però ens hem de fitxar que s’enfront hi ha col·locades unes pedres escalonades que formen el pas dels Cingles des Coll des Jou. Superat aquest fàcil pas continuem per la cinglera i disfrutant de l’entorn.
Continuem fins a arribar a un punt que pareix que no tenir sortida si no descendeixes, però ens fixem amb una petita diagonal (dreta a esquerra), a la dreta, coberta de carritxeres que agafem, es tracta del pas de sa Fesa. Una inesperada fesa que en permet salvar l’espero que ens tancava el pas. La davallem ajudats de les mans i tot duna acabada ens hem d’enfilar i abandonar els cingles.
Tornem a reprendre la carena amb direcció inversa a l’inici, fins a la paret de partió del Coll d’en Poma, i des d’aquí desfer les passes fetes el mati, fins a arribar al cotxe.
Hora Inicio: 9:31 27 mar. 2021 Hora Fin: 16:50 27 mar. 2021 Distancia recorrida: 10 km (07:19) Tiempo en movimiento: 04:25 Altura Mínima: 524 m Altura Máxima: 920 m Ganancia Altitud: 723 m Pérdida Altitud: -711 m Tiempo Ascenso: 04:03 Tiempo Descenso: 03:07
Circular: SI
Data: 28.03.2021
Cinglera des Verger
Ses Tanques de l’Ofre, pels passos de s’Encletxa i de sa Cabra. Pas de ses Tanques del’Ofre o de sa Bomba. Pous de Neu de Binimorat.
Hem començat es dia amb temps plujós, però així i tot ens hem decidit a sortir. No hem fet el que teniem previst que era davallar sa cova des Ribellet, perquè v
La ruta d’avui recorre per la cinglera dels penya-segats que pengen damunt la font i torrent des Verger i del barranc de Biniaraix. Un itinerari espectacular, per les Tanques de Lofre“Les tanques, com diu el seu nom, feien la funció de tanca, ja que forma un tancat natural, on en temps de l’amo en Jaume, i encara ara, les ovelles hi pasturen lliurament, però possiblement temps enrere hi tancaven les ovelles segons convenia, ja que hi ha una paret que tanca aquest cingle, i així podien tenir el bestiar controlat. Des de temps immemorials, els cingles han estat un lloc fresc, on el menjar s’hi aguanta més que a altres indrets, i el bestiar ho sap». (Miquel Martorell, 2019). “
Comencem a caminar des de la boca -NE del túnel de Monnàber, davant l’embassament militar. Passem la carretera Ma-10 fins a una barrera metàl·lica fent servir un botador i entrem a la coma de Son Torrella, fent servir, primer una pista i després un tirany fins al coll de ses Solanes, tancat amb una paret de partió. Deixam a la dreta el Portell de sa Costa i el Pas de na Martorella.
Travessem la paret i baixem direcció sud-est per la base de les penyes de cota 974 m.
Superam un petit esperó, ja podem veure la roca o petit ninot que por el pas de s’Encletxa i continuem baixant mantenint la mateixa direcció SE. Llavors, tornem a pujar en diagonal esquerra, superant el fort desnivell, fins arribar a l’esquerda a la roca, per una cornisa carritxera, fins a arribar enmig de les penyes que forma el pas de s’Encletxa. Superat el pas vorejam el penya-segat uns vint metres i trobem un altre pas el pas de sa Pedra Encletxada, no tan fàcil com l’altre. Continuem fins a veure una paret seca que no hem de traspassar. Girarem dreta en forta pendent.
Passarem per dalt d’una petita coveta que dins té continuïtat i que sembla ser l’avenc del Crull Punta de sa Paret, continuem descendint per un terreny no faci’l, per la gravilla fins a arribar a la part més estreta i vertical, es el pas de sa Cabra, que per continuar haurem de superar un escaló d’1,5 m sense problema gràcies a una cadeneta i una corda que hi ha posada a un petit pont de roca. Abans es feia servir un fil ferro, del que encara en queda un tros. Continuem per aquest autèntic terreny muntanyenc de gran bellesa, mantenint sempre la mateixa direcció i ara ja sense perdre cota.
Passarem per davant ( esquerra) de l’avenc Penjat de -00 m. Continuem mantenint sempre l’orientació sud-oest, vorejant les altes penyes fins a arribar a un esperó. Convé aturar-nos per veure a dalt un crull, que si hi pujam veure’m que travessa en forta pendent la muntanya. Baixa’m i continuem donant la volta a l’esperó i prenem direcció sud-est, i a dalt a l’esquerra veure’m una gran boca, és la cova que comunica amb el crull que hem vist abans, hi puja’m amb un grimpada i veim el crull des de baix. Baixam i ens situem a una coma ascendent.
Iniciem la forta ascensió per dins la coma, ja veurem la primera tanca. Es una coma bífida que només començar es divideix en dues, la més evident la de l’esquerra que puja fins als Camins Nous i després fins al Coll de l’Ofre, la segona més curta i estreta. A la dreta i baix el penyal podem veure un projecti’l de las Guerra Civil, probablement d’artilleria, utilitzats com a perforants, antiaeris, de metralla, etc.. Pel seu estat no creim que es tracti d’un UXO (Unexploded Ordnance).
Continuem l’ascensió que anirà girant Sud-est (dreta), fins a arribar a dalt, on hi ha un mirador natural on fa anys li varen instal·lar una ullera de llarga viste que a canvi d’unes pessetes podies veure de prop Sóller i el seu port. Un bon lloc per dinar.
En acabar , provar els crespells d’en Tià i es cafetet d’en Juan, prenem la marxa cap al coll de l’Ofre i la pista que puja fins al Coll dels Cards, que no hi arribem, perquè uns metres abans, en un pla acota 933, girarem esquerra per recórrer el dos grans pous de neus. Després en lleuger descens i direcció Nord, arribarem a la font de Binimorat, amb la seva pica rebosant. Molt a prop tenim la pinta, el GR, que agafem direcció a l’embassament de Cúber, pel camí de l’esquerra. Travàssem el torrent i 900 m després sortim (esquerra) de la pista i enfilam amunt per terreny complicat. fins a la cota 920 de la Serra de Cúber. Arribarem a una sitja, després a una segona sitja i desprès a la cova des Penó o des Galliner.
En arribar a la cota 920 girem Sud-oest (esquerra) i a poc a poc anem descendint fins a arribar a una reixa que tanca l’embassament militar, la rodejam per l’esquerra fins a trobar un botador, continuem Nord-oest fin arribar a la pista i a un botador, a pocs metres tenim el darrer botador i es túnel.
Hora Inicio: 8:59 20 mar. 2021 Hora Fin: 17:47 20 mar. 2021 Distancia recorrida: 14,2 km (08:47) Tiempo en movimiento: 04:12 Altura Mínima: 18 m Altura Máxima: 486 m Ganancia Altitud: 635 m Pérdida Altitud: -690 m Tiempo Ascenso: 05:14 Tiempo Descenso: 03:26
Circular: SI
Data: 20.03.2021
Arc des Portalot
Puig Gros de Bendinat, coves, avencs i arcs de roca.
Hem començat es dia amb temps plujós, però així i tot ens hem decidit a sortir. No hem fet el que teniem previst que era davallar sa cova des Ribellet, perquè voliem evitar anar carregats de material per si a mitja ruta haviem d’abandonar pel mal temps. Ha estat una bona previsió perquè ens ha plogut una estona.
Iniciem la ruta al carrer Santa Lavinia, costa del número 28, de l’Urb Costa d’en Blanes, on comence una pista que als 40m es bifurca. Afagem la de l’esquerra i deixam la de la dreta que serà per on tornarem. La pista de l’esquerra puja fins el coll de Bendinat i va ferrat a les primeres cases……..
Hora Inicio: 9:51 13 mar. 2021 Hora Fin: 17:59 13 mar. 2021 Distancia recorrida: 5,4 km (08:08) Altura Mínima: 25 m Altura Máxima: 323 m Velocidad Ascenso: 122,7 m/h Ganancia Altitud: 272 m Pérdida Altitud: -274 m Tiempo Ascenso: 02:13 Tiempo Descenso: 05:54
Circular: SI
Data: 13.03.2021
Gorg de s’Illeta, torrent de Maçana
Afluent del torrent de Maçana, pel portell des Bosc. Cova i Cuculla de Maçana.
Per accedir a l’inici de la ruta d’avui, agafarem el camí (carretera) de na Pontons ( Campanet) fins a l’oratori de Sant Miquel, prenem direcció Pollença (dreta), deixam (esquerra) l’entrada a les Fonts Ufanes de Gabellí, seguim i en arribar al primer desviament a l’esquerra, avui hi ha un cartell indicador de la finca «Els Esquirols», l’agafem, travàssem el torrent per un pontet, deixam (esquerra) la finca de Son Ambaraç i continuem fins a l’entrada al camí de Miner, amb una barrera i botador. Aparcam els cotxes a l’entrada i continuem a peu. Als 280 m veurem a la dreta una barrera metàl·lica. A l’altre costat tenim el torrent Mal Nom de Maçana que assolim el seu tàlveg i anem progressant, anirem salvant petites escloses. Arribarem on a la dreta veurem uns escalons de pedra que donen accés a una tanca, i al costat una torrentera que agafem fins a veure un camí que s’enfila dins el bosc. Deixam a la dreta un gran sestador, continuem l’ascens vorera la torrentera que després traspassem i la deixam a la nostra esquerra. Es una zona laberíntica, però sense perdre la direcció de NE, anirem trobant diversos trams d’un antic camí. Arribarem a una paret de partió que traspassem i voltegem (esquerra) un rocam i mirant la vall de Maçana trobarem la gran boca de la cova de Maçana.
La cavitat té forma de túnel, una entrada plana de bon accés i l’altre més tipus avenc, però accessible des de dalt. Una cova que en temps passat va tenir moltes activitats. Una i tal vegada la més recent, on se caçava i guardaven coloms i tudons, encara es poden veure estris que es varen utilitzar. Allà pels anys de sa guerra s’utilitza com amagatall, sent el més famós en «Bonjesús» un líder revolucionari pollencí, i altres com es descriu en el llibre «No eren verdes ni blaves les muntanyes». I molt més enrere, en temps prehistòrics i medievals es va fer servir de crematori de cadàvers.
Sortim de la cova i traspassem novament la paret de partió i enfilam amunt i en pocs metres feim cim a la Cuculla de Maçana de 323 m.
Tornem enrere i ens situem al devora de la boca superior i prenem NO sobre la cota 280/290. Es un terreny poc trepitjat i amb molta vegetació. S’ha de estar atento i localitzar un tirany fet per les cabres, que seguirem fins a arribar al Portell des Bosc, és un pas de fàcil trànsit enmig de dos grans murs de roca amb un marge de sosteniment. Probablement era un antic camí que comunicava les cases de la Mola i Miner amb les de Maçana i amb unes sitges que hem vist vora el tàlveg des torrent.
Traspassem el portell uns metres mes i arribem a l’afluent que ens interessa. Un bon lloc per menjar i descansar. Just aquí tenim el primer bot de 5 m. Cal dir que no està equipat, encara que noltros hem anat deixant reunions fetes amb cordinos i mallons en els bots més compromesos. Aquest afluent té 5 bots rapelables més altres que es poden desgrimpar.
Acabem a l’entreforc amb un bot de 21 m.
Ara es tracta de continuar el descens pel torrent Mal nom de Maçana, a la part més esportiva.
No descriuré el descens per no ser repetitiu, però cal destacar el gorg Verd sempre amb aigua i salvable per l’esquerra. Després tenim un petit gorg sempre amb aigua en el que per passar ens haurem de llevar ses botes. I per acabar tenim el bot des gorg de la Illeta, dins l’olla veurem dues reunions, però no les farem servir perquè la millor estar a dalt de la cornisa que no es veu fins que has pujat.
Acabarem vora l’esclusa, continuarem pel tàlveg i novament al camí de Miner.
Hora Inicio: 8:55 6 mar. 0000 Hora Fin: 16:58 6 mar. 0000 Distancia recorrida: 11,1 km Tiempo en movimiento: 03:45 Altura Mínima: 251 m Altura Máxima: 941 m Ganancia Altitud: 779 m
Pérdida Altitud: -805 m Tiempo Ascenso: 03:28 Tiempo Descenso: 04:34 Circular: SI
Data: 6.03.0000
Pas d’en Sito
Puig de sa Mola de Planicia, pel pas d’en Sito.
Iniciem la ruta d’avui en el km-80,200 de la Ma-10, just on hi ha una parada de bus. Encara que hi ha dues esplanades més on deixar els cotxes.
Comencem a caminar deixant a la nostra esquena la carretera. Als pocs metres veim una construcció que en el seu temps va ser una cimentera. Girem esquerra i pugem per un mur per situar-nos damunt un senderó que seguirem, amb una paret de partió a la nostra esquerra. Continuarem fins a trobar un portell pel qual passem i davallem a un comellar per enllaçar amb un altre tirany que després d’una mitja pujada ens situarà al camí des Correu ( GR-221). És un encreuament que ens fitxarem bé perquè a l’horabaixa a la tornada sortirem en aquest punt, pel camí d’enfront. A l’esquerra arribaríem al portell que dóna entrada al bosc de son Valentí, on en terra hi ha un coconet conegut com sa Potada del Cavall d’en Rei en Jaume. Diu la llegenda que el cavall del rei Jaume I va deixar aquesta petjada en cavalcar impetuós durant les batalles contra els àrabs. De potades i petjades en trobem en es Coscoi, per on passa sa partió entre Marratxí i Sta. Maria. També a la pujada an es castell d’Alaró. «Diu la gent que les hi va fer és cavall del Rei En Jaume com perseguia és moros de la muntanya…i des Puig de Son Cos de Marratxí amb un llongo se tirpà en es Coscois de Santa Maria i amb un altre en es castell d’Alaró» Ref. Antoni Mª Alcover i Sureda, Obra Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó. Tom V, pág. 107.
M’hagués agradat conèixer aquest cavall tan impetuós i fornit.
Tornem enrrera un mica i recordem; hem arribat al camí des Correu, prenem dreta i continuem pel camí durant 1,5 km fins arribar a un esbeldrec de la paret seca que tenim a la nostra esquerra, la traspassem i agafem una pista que seguim a cota 430 m, després passa a tirany, puja suaument fins a cota 450 m i arribem a una pedrera, continuem pel camí durant 800 m, arribem a un forn de calç, cent mestres després abandonem la pista i girem esquerra. El desnivell augmenta fort, voltejarem un espoló per la dreta, uns metres després damunt una roca i a l’esquerra veurem un forat, es el pas d’en Sito. Es tracta d’una curiosa formació de quatre forats que travessa la roca. Aquest lloc fou descobert per uns companys el 20-12-2013, als que lis acompanyava un canet anomenat Sito, que fa un any ens va deixar, i que ha dexat molts bons records.
Baixam del forat per l’altre costat i continuem el fort ascens. Als pocs metres i a cota 570 m arribem a un petit pou damunt un petit marge de sosteniment, realment no sabem si es tracta d’una font, un pou o una cisterna. Tampoc l’hem vist documentada a la magnífica i referent web de n’Andreu de Fonts de Tramuntana.
Després d’arribar a la font, prenem NE ( esquerra), durant uns 250 m fins a arribar a una sitja i una barraca, on girem de E a SE. Ja intuïm i veim l’impressionant coma per la qual ascendirem fins a arribar al cim del Puig de laMola de Planicia de 941 m. Una coma a la qual hi queden un centenar d’exemplars comptabilitzats, a l’any 1982. Personalment crec que avui en dia són bastant menys. El major exemplar silvestre és el n.º 1064, situat en la Coma Fosca del Puig Major, amb 12,9 m d’altària i de sexe femení.
Una vegada coronat el cim, iniciem el descens direcció E, seguint uns del tant tiranys que hi ha per la zona. Deixam la cota 895 a la nostra esquerra, després traspassem una paret de partió dels termes municipals, continuem SE i després d’una lleugera davallada arribem a un encisador mirador natural. Prenem N fins a una zona planera on hi ha es Porxo d’en Camates, on girem E. A cota 651 girem N, per acabar prenent E fins a enllaçar amb el Camí des Correu, en el mateix punt que he dit al començament d’aquesta redacció. Giram E ( dreta) per anar a veure sa Potada des Cavall, tornem enrere per agafar el comellar que en davallada ens portarà fins als cotxes.
Hora Inicio: 9:15 27 feb. 2021 Hora Fin: 18:14 27 feb. 2021 Distancia recorrida: 18,2 km (08:59) Tiempo en movimiento: 04:30 Altura Mínima: 158 m Altura Máxima: 846 m Ganancia Altitud: 869 m Pérdida Altitud: -878 m Tiempo Ascenso: 04:26 Tiempo Descenso: 04:27 Circular: SI
Data: 27.02.2021
Pas dels Caçadors
Puig de sa Cova dels Carboners, Puig d’Amós ( Serra des Moix), pel pas dels Caçadors.
Iniciem la ruta d’avui a la sortida d’Alaró direcció a Orient, pàrquing de la Ma-2100, km-17,900 i ens posem a caminar direcció Nord i als 20 m deixem la carretera i prenem pel camí de Solleric situat a la dreta, amb un pal indicador del refugi de Tossals pel GR-221. Caminarem per l’asfalt 1,5 km, fins a arribar a una barrera metàl·lica oberta, on canviem l’asfalt per cami de terra. Aviat traspassarem el torrent de Solleric, i continuem sense pèrdua pel camí que duu a sa possessió de Solleric, avui transformat en una varietat d’hotel rural. Deixem la possessió i continuem per aquest magnífic camí. Tres.cents-cinquanta metres després d’haver deixat ses cases agafem una drecera ( esquerra ), està indicada amb un pal que ens torna duu al camí, evitar-nos un revolt i part del camí.
En acabar aquesta lleugera pujada, arribarem a un replà, la rota de ses Faves, amb una casa, avui en reforma, és un punt important perquè més tard, a sa tornada, sortirem aquí mateix.
Continuem ara ja en lleugera davallada fins a arribar a una barrera que separa el torrent dl’Almadrà amb el camí que puja al refugi de Tossals. Noltros no traspassarem la barrera, sino que girarem esquerra per un ample camí, molt evident, de mitja pujada, amb el torrent a la nostra dreta.
En duu 800 m per aquest camí arribarem a la boca d’un túnel pel que passa la canonada d’aigua. No hi entrarem, ens desviarem per la seva dreta i als pocs metres trobem la canaleta de Solleric que seguirem pel seu recorregut més impressionant i aeri. Arribats a aquest punt, tenim dues opcions. Si tenim vertigen, millor continuar pels túnels fins a retrobar-ens amb la canaleta. Si no tenim per -però vius!-, farem passes per la canaleta en un dels seus trams més espectaculars. El primer tram va penjant a una altura considerable sobre el torrent d’Almadrà, des d’on es veu la canaleta que abastia d’aigua a les cases d’Almadrà i Son Ordines, però noltros no travessem per dins del túnel, sinó que voltegem per la dreta seguint l’espectacular Canaleta de Solleric. La canaleta de Solleric és una síquia meravellosa que connecta la font del Pi, en el torrent d’Almadrà, amb les cases d’aquesta possessió del municipi d’Alaró. L’obra actual data del segle XVIII i està feta damunt l’antiga síquia islàmica que conduïa l’aigua de la font del Pi, una dels més cabaloses de Solleric, *cap a l’antiga alqueria islàmica de Xular. Des de la qual podrem delectar-nos amb les meravelloses vistes sobre el Torrent d’Almadrà.
Continuem i deixem enrere, en aquest cas, la sortida del túnel, als pocs metres entrem a un segon túnel, molt més curt, i a la sortida abandonem el «camí» i pugem damunt l’estructura de formigó per on passa amagada sa canonada d’aigua. Iniciem un fort ascens en diagonal oposada a la direcció que dúiem anant a cercar el contrafort del rocam. On veurem una corda fermada a unes alzines, es tracta d e l’inici del pas dels Caçadors, un treballat i original pas en què s’han tallat uns escalons que faciliten molt la progressió, a més si hi ha instal·lat una corda fitxa en forma de passamà que dóna més seguretat.
Superat el pas, s’inicia una forta i llarga ascensió fins a coronar el cim del Puig de sa Cova dels Carboners, de 842 m, aviat trobem el primer coll de tords, durant el recorregut en veurem molts. Aviat passem per una «casa» i una bassa o abeurador pels animals. Obviarem uns tiranys que prenem Nord ( dreta), noltros hem de continuar recte i ascendint. Anirem per un antic camí de carboners, molt desfet, però encara es pot veure el seu traçat.
En arribar a la cota 789 m, ens desviarem Nord ( dreta ), on augmenta el fort desnivell, a trams es pot veure el traçat de l’antic camí. Arribarem a una zona més planera o altiplà, girarem Nord (dreta) fins a veure una paret seca ( dreta), al seu costat veurem una ximenea amb una fletxeta vermella que ens indica l’ascensió al cim. Uns companys i pujem però altres ens desplacem uns mestres més a l’esquerra i trobem una escletxa més fàcil de superar i per la que hi puja’m per accedir al cim. Després de fer unes fotos i contempla l’espectacle natural baixem fins a l’esplanada on dinem i descansem.
En acabar retrocedim i tornem a davallar fins a la cota 789 m. per continuar la carena direcció S/W. Passem per més colls de tords i restes de deixalles dels caçadors… Ara ve un punt conflictiu i gens evident per poder continuar, i és que ens hem de puja r a dalt del rocam, on pareix que hi ha la timba del penya-segat, i continuar per un terreny complicat i perillós per les caigudes. Ho superem, cota 814 m, i continuem en lleugera davallada, per la part àmple d’aquesta Serra des Moix, composta pels cims dels puigs de la Cova dels Carboners, de 842 m, el d‘Amós de 817 m i el de sa Font Fresca de 833 m. Abans de fer cim al d‘Amós passem per un forat, amagat enmig de carritxeres, probable avenc.
Continuem paral·lels a la paret de partió municipal i passem per un gran enfonsament que semble la boca d’un enorme avenc, no hi dediquem temps i continuem per la carena.
Arribarem a un coll, cota 789 m, abans del darrer cim del Puig de la Font Fresca, on s’inicia la davallada per un antic camí de carboners, que com la majoria, està desfet en la major part del seu recorregut. Anirem passant per diversos rotllos de sitges.
Arribarem a un encreuament de camins i un forn de calç. Girem 45º i prenem dreta ( Sud), travàssem una torrentera, continuem i passem per un altre avenc del que desconeixem les seves dades. Passem per més colls de tords i un terreny complicat pel tipus de roques. Continuem descendint direcció Sud fins a topar-nos amb una paret seca, no hi ha problema perquè té un portell per on passar. Sortim de l’alzinar a una esplanada d’on parteix una pista ampla que ens condueix fins a la casa de sa rota de ses Faves, que abans he comentat.
Ara ja en el GR-221 només queda desfer les passes fetes el matí cap a la possessió de Solleric i finalment a la carretera on tenim els cotxes aparcats.
Una ruta llarga i cansada que se mereixen unes chandis fresques… Però que no mos beurem perquè els bars encara segueixen tancats.
Hora Inicio: 9:24 20 feb. 2021 Hora Fin: 16:10 20 feb. 2021 Distancia recorrida: 6,8 km Tiempo en movimiento: 01:10 Altura Mínima: 78 m Altura Máxima: 487 m Ganancia Altitud: 457 m Pérdida Altitud: -457 m Tiempo Ascenso: 02:23 Tiempo Descenso: 04:20 Circular: SI
Data: 20.02.2021
OLYMPUS DIGITAL CAMERAUn salt a Torrent des Racó
Torrent des Racó ( Fornalutx), per sa canaleta.
Iniciem la ruta d’avui a Fornalutx, concretament al pàrquing públic dels tarongers on deixam els cotxes.
Comencem a caminar per la ctra. Ma-2120 direcció Nord, desprès es transforma amb el carrer Arbona Colom. En duu 400 m arribem a una corba que gira esquerra, idò a la dreta s’inicia el carrer de s’Alqueria, un carreró semi empedrat pel qual sortirem del poble, traspassarem una barrera de fusta i una zona enjardinada, i ben aviat ens posarem paral·lels al torrent des Racó.
Caminarem per aquest encisador caminet fins a creuar el torrent, hem de recordar aquest punt, perquè serà on arribarem una vegada cabat es torrent, on continuarem dreta uns metres per ben aviat girar esquerra on s’inicia el camí des Racó, ara ja amb el torrent a l’esquerra, traspassarem una barrera metàl·lica, continuem ascendint, aviat connectem amb la canaleta, una canaleta llarga, que ve de sa Font Major, a prop de ses cases de Monnàber, avui en dia baixa l’aigua canalitzada per una canonada. Passarem per una pica amb una fletxa vermella, continuem i passem per damunt un dipòsit desfet.
Arribem a la Font des Torrent des Racó, pràcticament dins el tàlveg. Continuem l’ascens per la seva dreta, seguint la canaleta i la canonada, es nota que anem guanyant alçada i l’ascens es fà més feixut.
En un moment donat no podem seguir la canonada i ens hem de desviar per l’esquerra i anar a cercar un la millor manera per superar el ressalt, haurem de fer servir les mans. Superat aquest imprevist tornem connectar amb la canaleta.
El torrent ja fa temps que l’hem deixat molt avall, i a trams la canaleta s’estreny. Traspassem una paret amb tancat de reixa. Continuem per la canaleta. Arribem a un botador amb barrots metàl·lics horitzontals i reixa a la part de dalt, que ens obliga a llevar-nos les motxilles.
Entrem a terres més planeres on veiem una casa. Ara ja fora canaleta, seguim el tirany fins arribar a una paret seca que traspassem i girem esquerra per anar a cercar el tàlveg del torrent.
Una altra opció seria continuar aquest tirany en lleugera davallada fins a arribar a un pontet per la que passa el camí de ses cases des Racó, però noltros no hi arribem perquè hi ha gent i no volem molestar.
Una vegada dins el torrent iniciem el descens, sense cap complicació destacable. Es tracta d’un torrent fàcil on els bots no superen els 25 m.
En acabar la part esportiva, continuarem descendint pel tàlveg fins a arribar a l’encreuament amb el camí que hem vingut el matí. Per on sortim per la dreta. Ara ja només es tracta de continuar fins a arribar a Fornalutx.
Hora Inicio: 9:30 13 feb. 2021 Hora Fin: 16:35 13 feb. 2021 Distancia recorrida: 8,300 km Altura Mínima: 798 m Altura Máxima: 963 m Ganancia Altitud: 231 m Pérdida Altitud: -264 m Tiempo Ascenso: 03:30 Tiempo Descenso: 04:10 Circular: SI
Data: 13.02.2021
Embut. Cova de sa Bassa
Cova de sa Bassa i passos de sa cara Nord de sa Serra de Cùber.
Iniciem la ruta d’avui a la sortida ( venguen de Sòller) del túnel de Monnàber, on hi ha cabuda per aparcar els cotxes.
Travessem la carretera, Ma-10, i just davant la boca del túnel hi ha una barrera amb un botador metàl·lic que dóna accés a sa Coma de Son Torrella, passem dins el tancat, i continuem direcció Sud per una pista que acaba amb un tirany. Es tracta de caminar pel costat de la reixa que tenim a l’esquerra. Quan el tancat amb la reixa gira esquerra el tirany es bifurca, continuem pel de l’esquerra seguint amb la reixa també a la nostra esquerra. El que feim és donar la volta perimetral de la reixa. Al cap de 150 m aprox. el tancat far un lleuger gir a la dreta i ens situa damunt un marge. En aquest punt deixam el tancat de reixa a la nostra esquena i comencem la pujada diagonalment en direcció NE. Ens situem damunt un ressalt des d’on veurem una gran heura enmig d’unes penyes, ens hi acostem hi trobem un antic tancat de pedra seca davall una enorme heura. Sortim i continuem el lleuger ascens, i localitzem una altra heura que creix pel rocam, idò just davall tenim la boca de la Cova de sa Bassa.
Es tracta d’una cova de més de cents metres de recorregut i només amb un desnivell de -39 m, en la que destaca’n les formacions botroidals, i la bassa, que dona nom a la cova, avui desgraciadament eixuta, de dimensions 2 x 14 m. Acaba amb una sala inferior de 2x5x3 m a la que s’accedeix per un embut de 3,5 m de profunditat. En el seu interior podrem gaudir de petites formacions i un gorg amb aigua.
Per recorre la cova convé montà una corda quasi al començament per superar una rampa de 40º i una altre per accedir a la sala inferior a més de fer servir l’equip de descens i remont.
Després d’acabar la visita a aquesta interessant cova, continuem direcció NE faldejant el penya-segat i aviat localitzem l’avenc de sa Coma de Son Torrella, amb una espectacular boca i una profunditat de -94 m.
Continuem amb la mateixa direcció i només fer un gir veim una gran obertura al penya-segat i una canal que ascendeix direcció SE. Ignoram el nom d’aquesta canal o pas, a la que li deim Pas de sa Coma de Son Torrella, sense voler canviar/nominar/batiar aquest indret. Iniciem l’ascens grimpant. Amb altres circumstàncies seria una grimpada «fàcil», però avui sa roca està totalment banyada i inclús pareix ensabonada… el que ho fa perillós. En el darrer tram de la canal muntem una corda que fermam a una alzina i que ens facilita l’ascensió sense massa dificultat. Després de superar aquest pas quedam situar a la cresta de la Serra de Cúber. Un bon lloc per descansar i dinar.
Continuem el cresteig direcció N. Després de superar la cota 963 m pel seu lateral E, arribem a una escletxa ascendent, per la que hem de grimpar. Al seu final trobem una obertura, es tracta del Pas des Forat, que dona accés al vessant NW de la Serra. Es tracta d’un curiós i estret forat que ens obliga a arrossegar-nos. Una vegada a l’altre costat entrem a una zona d’alzinar de forta pendent per la que hem de descendir, però com a tot aquest vessant la roca està molt, però molt relliscosa tornem a posar una corda per descendir amb més seguretat.
Als pocs metre arribem a la cova des Tarannà, una cova que fou condicionada a l’Edat del Coure, amb càmera funerària i ossos carbonatats.
Continuem el descens, ara ja en menys rost, fins a arribar a un tirany que agafem direcció N ( dreta), als pocs metres arribem a la cova de Son Torrella d’importància arqueològica per les troballes fetes.
Continuem el tirany i mateixa direcció, fins a arribar a una paret seca i un tancat de reixa, girem 45° i traspassem el tancat. Caminem direcció W fins a arribar a una reixa amb un botador metàl·lic que ens dona accés a la pista que hem iniciat al primera hora del matí. Ara ja només queda seguir la pista fins a arribar novament a la boca del túnel, on tenim els cotxes.
Cova de sa Bassa: Hem fet medicions de CO2 amb el nostre detector homologat i ha donat 0 en tot el recorregut fet en el día d'avui.
Hora Inicio: 9:41 6 feb. 2021 Hora Fin: 15:37 6 feb. 2021 Distancia recorrida: 5,9 km ( Altura Mínima: m Altura Máxima: 487 m Ganancia Altitud: 464 m Pérdida Altitud: -180 m Tiempo Ascenso: 01:58 Tiempo Descenso: 03:55 Circular: SI
Data: 6.02.2021
Creteig
Serra des Campàs i pas des Cuc
Iniciem la ruta d’avui a l’àrea recreativa del Coll de sa Gramola, en el km-106,100, de la Ma-10. Agafem el camí de ses Basses, direcció N, senyalitzat amb balises GR, comence en lleugera davallada, passem per costat d’unes cases (dreta), botem una cadena que barra el pas, i continuem en lleugera pujada, per anar girant W, passem per davall ( esquerra) del Penyal de n’Anglada de 419 m, continuem pel camí fins que als 1,500 m arribem a una altra cadena que ens tanca el pas, i que botem sense problema, on just a l’esquerra neix un camí que duu a les cases des Campàs, i a les que ens dirigim, arribem a una gran esplanada coberta d’una capa d’herba sense pedres. Prenem direcció SW, fins a la zona de les Coves Rotges, on localitzem un petit avenc i una petita cova a la qual hi entrem, a uns metres a les rotes d’en Morell i al costat d’un gran pi hi ha l’avenc de les Coves Rotges, de 16 m de fondària, al que no hi accedim per la seva verticalitat.
Retrocedim fins a l’esplanada verda i continuem pel camí que en lleugera davalla duu a una casa i petits camps de conreu, traspassem una nova cadena i continuem direcció S, paral·lels amb el puig des Campàs, 487m a la nostra esquerra. Aquest punt serà per on tornarem mes tard.
Aixi como anem avançant anirem guanyant altitud fins a situar-nos a l’extrem Sud de la carena, i per la qual iniciem l’ascens. Un ascens escalonat i de fàcil progressió, encara que en qualque punt haurem d’utilitzar les mans. Ens acompanyaran les entranyables fletxetes vermelles.
En arribar al primer espoló, cota 456 m, el superarem pel seu costat SE ( dreta), on comence el cresteig d’aquesta curta serra des Campàs. Després de 60 m arribem al pas des Cuc, un curiós i estret forat, en realitat són dos forats, el més petit totalment dins la cara N, pel que es port accedir del vessant N al S de la carena.
Continuem el cresteig fins a arribar a la part més alta de la serra, el puig des Campàs de 487 m. Continuem en descens fins a la cota 429 m, es el collet d’en Tió, tancat amb una paret de pedra seca. Just a l’enfront tenim el següent cim, el Puig des Tancat o des Volor de 484 m, està totalment tancat amb una reixa i amb fil ferro amb pues, que dificulta la seva progressió perquè te fa avançar entre la reixa i la timba (quina necessitat hi havia de fer aquesta instal·lació aberrant i que atempta contra el paissatje?…). Donats els components del grup, decidim davallar del cim del puig Tancat fins a tornar al coll d’en Tió, on aprofitem per dinar i descansar.
El retorn ho feim des del collet d’en Tió fins a les cases des Campàs i enllaçar amb el camí de ses Basses, i continuar fins a l’àrea recreativa del coll de sa Gramola, curiós nom aquest de sa Gramola, que supòs no fa referència a l’aparell musical i que probablement rep el nom per mos de la família Gramola que fou propietària de les terres en els segles XIII-XIV. Seguim anyora’m ses chandis……
Hora Inicio: 9:34 30 ene. 2021 Hora Fin: 16:16 30 ene. 2021 Distancia recorrida: 9,45 km Tiempo en movimiento: 04:56 Altura Mínima: 204 m Altura Máxima: 519 m Ganancia Altitud: 684 m Pérdida Altitud: 684 m Tiempo Ascenso: 04:24 Tiempo Descenso: 02:16 Circular: SI
Data: 30.01.2021
Es Salt
Salt des Torrent de s’Aigo
Per a fer aquesta ruta, localitzar el salt i els seus possibles accessos i retorns, prèviament vam haver de dedicar la jornada del passat 28 de novembre a recerca.
Iniciem la ruta en el km-96,600 de la Ma.-10 ( Estellencs), encara que també es pot començar des del Km-97 de la mateixa carretera.
Aparquem els cotxes ( només caben 2) en la petita esplanada, travessem la carretera i ens endinsem en el bosc per una sendera àmplia, es tracta d’una drecera que enllaça amb la pista formigonada del GR-221, ara ja per aquesta pista en fort pendent.
El recorregut transcorre pel terme municipal d’Estellencs i comença en l’entrada de la finca pública de Son Fortuny (km 97 de Dt.-10), propietat del Consell de Mallorca des de l’any 1981. La pista forestal inicia un ascens amb fort pendent i corbes contínues. Són Fortuny era una gran finca de muntanya que s’estenia per tota la vessant nord del Puig de Galatzó. La finca pública de Son Fortuny inclou 280 ha de l’antiga propietat (possessió), en aquell temps la més gran d’aquest terme municipal. Les cases estan en la zona privada de l’antiga finca. Al cap d’uns 20 minutos d’ascens, arribem a un replà on hi ha un dipòsit d’aigua per a la lluita contra els incendis forestals. El camí que deixem a la dreta arriba fins al refugi de la Coma d’en Vidal. Nosaltres prendrem el de l’esquerra, que ens portarà fins a la Boal de ses Serveres.
De seguida ens trobem en l’àrea recreativa de Son Fortuny. En aquest clar, també podem veure restes que posen en evidència l’aprofitament que es feia del bosc, com són un rotlo de sitja (base empedrada per a fer carbó) i una barraca de carboner. Seguim per la pista forestal que ens portarà fins al refugi de la Boal de ses Serveres. El nom de boal sembla ser que fa referència a la construcció adossada al refugi que s’utilitzava com a estable per al ramat boví i que actualment està derruïda. Després d’una pujada suau, en pocs metres ens quedarà a mà esquerra el mirador de la Boal de ses Serveres. El camí a partir d’aquí està una mica envaït pel càrritx i al cap d’uns metres es convertirà en una sendera de muntanya que transcorre aferrat al peñal.
Continuem sempre direcció NE/E. Passarem per un segon mirador, el Mirador de sa Sitja, continuem per aquest preciós camí, passem per sota del Puig Babaiós, 552 m, passem per un tercer mirador, a continuació i a tan sols 20 m, hem de visualitzar el lloc perquè a la volta sortirem al camí, en el qual estem, per l’esquerra. Però ara continuem per aquesta variant nord, del GR-221, en lleuger ascens. Des que hem deixat l’anterior encreuament, caminarem 660 m, fins a un nou encreuament, en el qual hem de girar esquerra direcció de la Font de Dalt. Si anéssim dreta ( que no ho hem de fer) aniriem al pas de na Sabatera i al puig de Galatzó de 1,027 m. Des que hem girat a l’esquerra en l’últim encreuament, caminarem 310 m, fins a arribar a la Font de Dalto de sa Boal, contianuem per la mateixa sendera paral·lels a la paret de la nostra esquerra. Estarem atents perquè 120 m després d’haver deixat la font trobarem un petit portell que ens facilitarà creuar la paret que ens ha anat acompanyant els últims metres. Creuada la paret anirem descendint amb tendència a la dreta fins a arribar al llit del torrent, pel qual descendirem fins a arribar al Salt.
Inspeccionem el lloc per a veure on instal·lem la reunió, ja que no està equipat. Finalment decidim instal·lar-la en una alzina pròxima, assegurada amb una segona corda a una altra alzina mes allunyada. Aquest és un detall important a l’hora de triar les cordes, perquè encara que el salt té 46 m, les cordes han de ser prou llargues per a arribar a les alzines, muntar la reunió i que arribin a baix. En el nostre cas utilitzem cordes 2×60 m. Important utilitzar un protector per a posar entre la roca arrodonida del centre i la paret.
El descens és net i fàcil amb els últims 15 m volats.
Es pot repetir i disfrutar tantes vegades com vulguem. En aquest cas cal ascendir pel vessant hidrografic dret, una forta pendent intentant fer-la el més arrodonida possible, evitant ascendir de manera directa. El pendent és fort i ple de fullaraca de les alzines. Ho farem fins a arribar a una sitja i la seva barraca, continuarem ascendint ja amb un pendent més liviana, amb lleugera tendència cap a la dreta. Es tracta de sobrepassar el salt i arribar al torrent.
El retorn el fem descendint pel llit, primer pel seu vessant de l’esquerra, per a després passar a l’altre costat per un mur o pont, i continuar seguidament pel llit, fins a enllaçar amb una sendera ( poc definida) que ve de la Font dels Oms, on nosaltres girem esquerra i continuem fins a enllaçar amb el camí GR-221, just en el punt abans esmentat. Ara ja sense abandonar el camí, continuar desfent les passes fetes el matí, fins on tenim els cotxes.
Hora Inicio: 9:34 23 ene. 2021 Hora Fin: 15:54 23 ene. 2021 Distancia recorrida: 8,5 km (06:20) Altura Mínima: m Altura Máxima: 549 m Ganancia Altitud: 973 m Pérdida Altitud: -875 m Circular: NO
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Data: 23.01.2021
Serra des Migdia: Puig des Castell – Penya Foradada – Forat – Coma Llarga.
A la ruta d’avui ascendirem al Puig des Castell, de tan sols 549 m, però amb unes vistes al Raiguer, Pla i Nord realment espectaculars. Després cresteixarem la carena, per finalment descendir per sa Coma Llarga. Per tant es tracta d’una ruta no circular. Iniciem la ruta a l’Oratori de Sant Miquel, a Campanet.
«Sant Miquel de Campanet és una església situada al Pla del Tel al terme de Campanet que, essencialment, conserva la factura gòtica de les esglésies de repoblament catalanes edificades a l’illa de Mallorca després de la conquesta, amb l’afegit d’una espadanya vora el portal d’accés del segle xv. Es documenta per primera vegada a la butlla del Papa Innocenci IV de 1248 en què se l’esmenta com parròquia, tendria jurisdicció sobre els actuals termes de Campanet, Búger i sa Pobla, on hi havia l’oratori de Crestatx, el 1315 la parròquia fou traslladada a la Pobla d’Huialfàs i fins a 1362 fou vicaria sufragània; aquest any, en un context de separació de les viles de sa Pobla i Campanet, recuperà la condició de parròquia que mantingué fins a 1425, any en què l’església parroquial queda residenciada a l’actual ubicació a l’interior del poble de Campanet. Una tradició sense fonament, però ben arrelada en la historiografia local fins a principis del segle xx, indica que la causa del trasllat foren unes inundacions l’any 1425 que arrasaren una suposada població primitiva ( Campanet), però la documentació exclou l’existència de cap població al Pla del Tel i, en canvi, esmenta que les obres de la nova església ja estaven iniciades el 1398. La causa real devia ser la distància entre el nucli de població i el temple, uns dos quilòmetres.»
Una vegada aparcats els cotxes i abans de l’allau de gent per anar a veure ses Fonts Ufanes, sortim novament a la carretera, girem dreta (SE) direcció a Campanet. Als 5′ prenem dreta direcció a les finques de Monnàber Nou i Vell. 5′ més deixam a la dreta l’entrada a la finca de Monnàber nou i continuem per la carretera asfaltada, al pocs minuts trobem, enmig de la carretera, una petita senyalització de trànsit, clavada en terra, amb una indicació de prohibit passat ( als cotxes), per tant ja no es pot aparcar al pàrquing de l’agroturisme de Monnàber Vell.
En arribar a ses cases deixam l’aparcament i girem a la dreta, per un pas canadenc, i agafem un camí de carro, amb una torre a la nostra esquerra, «es tracta d’una de les darreres torres existents d’un antic sistema de telegrafia òptica militar o xarxa de senyals a base de banderes, que es feia servir abans de la generalització del telègraf, que només existia a Capitania General, a Palma. És una nota de l’historiador Josep Segura Salado, qui en feu una investigació a rel d’un comentari de l’historiador selvatgí Jaume Lladó Ferragut. Fins al moment no s’han localitzat constàncies documentals d’aquesta xarxa. Existeixen a la zona diferents topònims que fan referència a aquestes torres (font de sa Torreta, sementer de sa Torre, torre de Son Sastre. A la finca de Santiani hi ha les runes de la seva torreta, i a Selva, la torre de Son Penya).«
En 15′ arribem a una barrera metàl·lica que traspassa’m i entrem al torrent d’en Carrós. Continuem pel seu tàlveg i passem per davall es pont de Santiani amb una altra barrera metàl·lica, ens trobem dins el Comellar de sa Font de sa Pega. Que totduna deixam i sortim per l’esquerra (costat dret orogràfic), veurem un cartell indicador » Puig des Castell
Es tracta d’una forta pujada, passarem per diversos colls de tords en des-ús. També per dos miradors naturals amb esplèndides vistes des Raiguer. Ens situarem dalt del penyassagt de la penya des Migdia. Girarem lleugerament a Nord per aviat coronar el cim del Puig des Castell, de 549 m. Amb unes vistes extraordinàries dels voltants del puig de Massanella, de n‘Alí, etc.
Després de fer ses oportunes fotos, continuem direcció Nord, per la carena de la serra en lleuger descens.
Passarem per a trams planers i altres en què haurem de fer servir ses mans. Deixarem enrere la Penya Foradada. En lleuger descens ens situarem a la cota 500, on localitzem el Forat, que s’obri sobre la Coma Llarga, un més de tants i tants forats que trobem a sa Serra.
Continuem descendint per la carena fins ala Cota 511 m on localitzem un ressalt i el pas de sa Coma Llarga, que en permet accedit en ziga-zaga al camí de sa Coma Llarga, es tracta d’un fácil pas amb restes de fil ferro a la part superior que pasa per davall el ressalt o balconada i s’endinsa per un espès bosc de càrritx i xiprell fins al dit camí.
Arribats al camí prenem W, als 85 m, en un colladet, trobem a la dreta el tirany que puja a la Serra d’en Bisquerra( Capella Blava, 682 m i pas d’en Bisquerra), noltros continuem descendint per la Coma Llarga, Doscent-setenta-nuit metres més arribem a laFont d’en Tasà,«Té uns 4 metres de llargària i al fons es veu s’ullal penjat amb degotissos de calç fins en terra. Sa font només raja en s’hivern, en èpoques de pluges i no té cap medi d’aprofitament ni emmagatzematge de la aigua per el que el seu ús havia de ser puntual per caçadors i altres trescadors de sa muntanya així com per es ramat salvatge.»
Però és possible que alimenti el pou i/o cisterna que hi ha a 508 m més avall, enmig del camí, el trobem tapat amb branques, perquè cap despistat hi foti de morros.
Continuen descendint per aquest camí dos-cents-setanta-set metres més i arribem a un encreuament, on a la dreta surt un tirany que duu a ses Figueroles. Continuem descendint setanta-set mestres on abandonem el camí i agafem el tirany de l’esquerra, que no és més que una drassera però amb més vegetació, que acaba a l’ampla pista amb el torrent dels Picarols a la nostra dreta.
Ara ja només queda continuar per la pista fins al final, on travessa novament el torrent i sortim al camí dets Albellons, caminem uns metre direcció a Binibona on em deixat el matí un dels cotxes. Anyoram ses chandis.-
Hora Inicio: 9:16 16 ene. 2021 Hora Fin: 17:26 16 ene. 2021 Distancia recorrida: 11,2 km Tiempo en movimiento: 04:48 Altura Mínima: m Altura Máxima: 529 m Ganancia Altitud: 662 m Pérdida Altitud: -596 m Tiempo Ascenso: 03:31 Tiempo Descenso: 04:34 Circular: Si
Data: 16.01.2021
775. Puig d’en Costurer, per ses Planes i el Comellar de sa Font de sa Pega.
A la ruta d’avui ascendirem al modest Puig d’en Costurer, de tan sols 531 m, però amb unes vistes al Raiguer, Pla i Nord realment espectaculars. Iniciem la ruta a l’Oratori de Sant Miquel, a Campanet.
"Sant Miquel de Campanet és una església situada al Pla del Tel al terme de Campanet que, essencialment, conserva la factura gòtica de les esglésies de repoblament catalanes edificades a l'illa de Mallorca després de la conquesta, amb l'afegit d'una espadanya vora el portal d'accés del segle xv. Es documenta per primera vegada a la butlla del Papa Innocenci IV de 1248 en què se l'esmenta com parròquia, tendria jurisdicció sobre els actuals termes de Campanet, Búger i sa Pobla, on hi havia l'oratori de Crestatx, el 1315 la parròquia fou traslladada a la Pobla d'Huialfàs i fins a 1362 fou vicaria sufragània; aquest any, en un context de separació de les viles de sa Pobla i Campanet, recuperà la condició de parròquia que mantingué fins a 1425, any en què l'església parroquial queda residenciada a l'actual ubicació a l'interior del poble de Campanet. Una tradició sense fonament, però ben arrelada en la historiografia local fins a principis del segle xx, indica que la causa del trasllat foren unes inundacions l'any 1425 que arrasaren una suposada població primitiva (Campanet), però la documentació exclou l'existència de cap població al Pla del Tel i, en canvi, esmenta que les obres de la nova església ja estaven iniciades el 1398. La causa real devia ser la distància entre el nucli de població i el temple, uns dos quilòmetres."
Una vegada aparcats els cotxes i abans de l’allau de gent per anar a veure ses Fonts Ufanes, sortim novament a la carretera, girem dreta (SE) direcció a Campanet. Als 5′ prenem dreta direcció a les finques de Monnàber Nou i Vell. 5′ més deixam a la dreta l’entrada a la finca de Monnàber nou i continuem per la carretera asfaltada, al pocs minuts trobem, enmig de la carretera, una petita senyalització de trànsit, clavada en terra, amb una indicació de prohibit passat ( als cotxes), per tant ja no es pot aparcar al pàrquing de l’agroturisme de Monnàber Vell.
En arribar a ses cases deixam l’aparcament i girem a la dreta, per un pas canadenc, i agafem un camí de carro. En 15′ arribem a una barrera metàl·lica que traspassa’m i entrem al torrent d’en Carrós. Continuem pel seu tàlveg i passem per davall un pontet amb una altra barrera metàl·lica, ens trobem dins el Comellar de sa Font de sa Pega. Que tot duna deixam i sortim per la dreta i ens situem damunt el pont. Girem esquerra i continuem en lleuger ascens per aquest ample camí de ses Planes, comença amb uns revolts, passem, per un gran esbaldrec que a tapat el camí amb enormes blocs, continuem fins a arribar a les runes de ses Planes. Aquí s’acaba el camí i agafem un tirany que surt del darrere de les runes, direcció N ( esquerra).
El tirany no és prou definit, pel que cal anar amb els quatre sentits, a més d’un GPS o brúixola i mapa. De moment i només de moment seguirem les poques fites que hi ha, perquè les anirem deixant a la nostra dreta a poc a poc, passarem per davall uns primers pins, la pujada es va fent més forta, passarem per un marge, continuarem en mig ascens lleugerament cap a la dreta, per situar-nos davall el rocam del puig, on visualitzarem el pas (fàcil i ampla) que ens permetrà superar aquest desnivell, continuarem l’ascens amb tendència a l’esquerra fins a arribar a la part més alta i plana. No hem arribat al cim, hem de continuar en lleuger ascens cap a la dreta per enfilar la carena que ens deixarà al punt més alt on coronam el cim del Puig d’en Costurer, de 531 m.
El descens ho feim pel vessant contrari pel qual hem ascendit (NE) fins a sa cota 464 m, una petita zona més plana, un encreuament de tiranys, girem E (esquerra), sense perdre massa altitud, per trobar aviat un antic camí empedrat, que seguirem fins a arribar al coll del Vent, cota 434 m.
Continuem per a aquest antic camí de carboners direcció N, amb el puig de la Font, de 508 m a la nostra esquerra, passarem per una barraca i sitja, continuem pel camí i passem per davant una cova, de la que desconeixem el seu nom i dades topogràfiques. El camí voltege el puig de la Font de 508 m, sempre ala nostra esquerra, traspassem un portell de pedra. Iniciem un lleuger descens i passem per un abeurador o petita bassa, dos-cents deu metres més arribem a la font de mina de sa Pega. Continuem el descens i entrem dins el comellar de la Font de sa Pega.
Ho farem en descens per un antic camí, amb el torrent d’en Carrós a la nostra esquerra, un tram llarg que dóna per gaudir de l’entorn. Fins que arribem al tàlveg del torrent i pel qual caminarem fins a arribar a la presa, que salvarem, per l’esquerra, pel pas des Torrent d’en Carrós, que ens situa novament a la primera corba del camí de ses Planes que hem fet a primera hora del matí.
Ara en descens continuem pel camí fins a arribar al pont, punt on davallem un altre cop al tàlveg, passem per davall es pont i sortim al camí que ens durà fins a ses cases de Monnàber Vell i pel mateix camí arribem als cotxes. Donant per acabada aquesta bella ruta i sense poder anar a beure unes merescudes chandis, ja vendràn temps millors.
Hora Inicio: 9:30 2 ene. 2021 Hora Fin: 16:40 2 ene. 2021 Distancia recorrida: 12,82 km Altura Mínima: 81 m Altura Máxima: 879 m Ganancia Altitud: 1198 m Pérdida Altitud: Tiempo Ascenso: Tiempo Descenso: Circular: Si
Coll de l’Ofre
Data: 02.01.2021
Coll de l’Ofre pel Barranc de Biniaraix, nevant.
La ruta d’avui no era la prevista. Degut a la nevada del dia abans, han tallat la ctra. Ma-10, ambdós sentits, entre el km-45 (Mirador de ses Barques) i el km-20 (Lluc), i ens han obligat replantejar la ruta. Vistes les opcions i la neu caiguda, decidim anar a lo segur i pujar fins al coll de L’Ofre pel Barranc de Biniaraix.
Com tampoc podem entrar dins Biniaraix, mos veim obligats a deixar el cotxe al carrer del Torrentó de Can Creveta, cantonada amb l’av. Juli Ramis. Iniciem la marxa cap a Biniaraix, passem per la plaça, girem dreta, passem pels rentadors i agafem la pista del GR-221, aviat passem pel pontet del torrent, seguit de la font del Patró Lau,i continuem pujant per aquest increïble camí empedrat. Tres-cents metres després de passar la font abandonem el camí i prenem el de la dreta assenyalat com Camí Vell de Lluc. Sis-cents quaranta metres més endavant, en una corba, sortim del camí i agafem un imperceptible tirany de l’esquerra que ens du a visitar la Font/Cova de les Alfàbies. Després de fer-nos unes fotos retrocedim fins al camí perquè seguim en mitja/forta pujada fins al coll d’en Sé, després el camí es suavitza, passem per davant de la cisterna de Can Garbulla, en suau descens arribem al revolt on hi ha el preciós Salt de Can Catí, que davalla ben alegre, conegut pels barranquismes per marcar el final del torrent de L’Ofre, encara que es pot seguir i enllaçar amb el torrent des Verger.
Traspassem el torrent i agafem novament el camí empedrat des Barranc /Gr-221, ens queda una forta pujada, ja a dalt traspassem la barrera de les cases de l’Ofre, continuem fins a una corba amb uns grans pins, on just després, a l’esquerra, surt un petit camí, també empedrat ( a trams), just a la mitat hi ha una petita bauma que aprofitem per descansar i berenar mentre veim caure una bona nevada. Continuem per aquest tirany, traspassem una barrera i continuem fins a la pista del GR-221. Ara ja només queda seguir els pals indicadors i arribar al coll de l’Ofre, ons se’ns obri una meravellosa panoràmica de la vall amb totes les muntanyes nevades, i una grata sorpresa trobar-nos amb els nostres amics muntanyers, Lourdes, Jesús i Toni.
La tornada la feim seguint la pista i no els pals indicadors, passem per davant el mirador, després pel costat del desviament que puja als Cornadors i al refugi d’en Quesada, i continuem el descens, amb mil ulls per no fotre una culada.
En arribar al desviament del Salt de Can Catí no hi anem i continuem pel camí des Barranc, fins a arribar a Biniaraix i Sóller. Donant per acabada aquesta gèlida ruta.
Hora Inicio: 9:13 19 dic. 2020 Hora Fin: 15:30 19 dic. 2020 Distancia recorrida: 9,7 km ( Altura Mínima: 161 m Altura Máxima: 508 m Ganancia Altitud: 454 m Pérdida Altitud: -466 m Tiempo Ascenso: 03:51 Tiempo Descenso: 02:24 Circular: Si
Fesa de Na Costitxa
Data: 19.12.2020
Mola i Fesa de Na Costitxa
Iniciem la ruta d’avui a Puigpunyent, en el camí de la Vela, davant les pistes de tenis, a l’antiga barriada de Son Bru, direcció a Esporles e inici de la carretera Ma-1101. A la sortida del poble, girem a l’esquerra, pel Camí Vell d’Estellencs. Aviat arribem a la barrera metàl·lica de Son Fortesa, una immensa possessió del segle XVII .
Passem per davall les cases, però a certa distància, el camí pren una lleugera pujada, en una corba i a la dreta tenim el camí des Salt de Son Fortesa, tancat. Continuem l’ascens fins a arribar a una nova barrera feta amb un somier que traspassem i just a la dreta surt un tirany que agafem per anar a visitar el Salt de Son Fortesa, un lloc idíl·lic i de gran bellesa, també és un dels naixements del torrent de sa Riera, i on podem localitzar les fonts del Salt, des Jardí,del Colomer i la de sa Coma de s’Aigo, totes elles conjuntament ambs els més els safareigs, formen el Conjunt Hídric de sa Font des Salt de Son Fortesa.
Tornem enrere i re tomam el camí Vell d’Estellencs, que continua en lleugera pujada, poc abans d’arribar als 2,5 km de trajecte i a 303 m d’altitud trobem a l’esquerra el peu que sostenia una creu petita creu de ferro , que commemora el lloc on va morir despenyat l’ermità Josep de Sant Antoni (Antoni Antich Barceló), l’any 1740, el qual vivia a l’ermita de Sant Onofre. A baix del penyal se situa la font de sa Replegada. «Segons conten els seus biògrafs: Un diumenge (2 d’abril de 1740) es dirigia cap al poble, a l’alba, per a celebrar la primera missa, que se celebrava sempre a la sortida del sol. Caminava a les palpentes, equivocà el camí i caigué per un precipici».
Continuem seguint les balisses indicadores, on aviat arribem a una esplanada on trobem les restes de la Teulera Vella, abandonada en els anys 40 del segle passat.
Continuem pel camí direcció a ses cases de Muntanya, pel camí passarem per la font de s’Albelló.
Situats per damunt de les cases, arribem a un encreuament, a la dreta indica es Grau, noltros continuarem recte amb tendència a girar a esquerra, passarem per la font de Muntanya. Ara es tracta de continuar per aquesta còmoda pista fins arribar a un encreuament, on girarem dreta i a pots metres veurem un cotxe abandonat, es tracta d’un Morris 1300 Traveller de l’any 1971. Continuem uns metres més i arribem al Corral de ses Cabres, una magnífica construcció de pedra seca. El curiós del lloc és la petita fenella que té al darrere. Per arribar-hi pugem damunt la paret de l’esquerra i escalem els 2 m de paret i ens situem damunt una roca que forma aquesta curiosa fenella i per la que sortim per l’esquerra. Davallem al camí que ens ha portat fins aquí, retrocedim, passem novament per davant el Morris fins a l’encreuament d’abans, on girem SW (dreta) i entrem al Comellar de ses Someres.
Continuem en lleuger descens fins a arribar a una esplanada amb falgueres, es tracta de la Rota dels Soldat. Aqui abandonem el camí per l’esquerra en ascens fins a topar amb la paret i un tirany que seguirem ( dreta), que continua paral·lel al torrent que tenim a baix a la nostra dreta. A poc a poc anirem guanyant altitud. Sense abandonar la cota, arribarem en el punt on s’estreny més i passar per una estreta cornisa que a alguns ens obligarà a arrufar-nos. Una vegada superar aquest entretengut pas s’obri l’alzinar, i on a l’esquerra tenim el pas escalonat de Na Costitxa de fàcil accés.
Ara iniciem l’ascens al cim de la Mola de Na Costitxa de 508 m, ho farem seguint les fites fins arribar a un encreuament, no fàcil de veure, i on farem un gir esquerra de 90º, si ho fesim a la dreta aniríem a la Fesa de Na Costitxa directe, però noltros volem fer cim, continuem sense gaire referències formant una diagonal ascendent, fins a arribar a una paret de partió, que traspassem i continuem l’ascens pel seu costat esquerre, fins a arribar a un esbaldrec que aprofitem per tornar passar a l’altre costat i coronar aquest modest cim, La Mola de Na Costitxa, un bon lloc per berenar.
Iniciem el descens pel costat contrari de per on hem arribat, passarem per davant una barraca de caçadors amb una gran bassa al davant. Aviat localitzarem fites que ens faran baixar de cota i ens duran a l’entrada nord de la gran Fesa o Fenella de Na Costitxa, de més de 150 m de llargària. Un impressionant forma geològica.
Sortim i iniciem el descens de la Mola, i per això ens dirigirem, en mitja pendent i en ziga zaga, , direcció Nord (esquerra). Es tracta d’arribar a la torrentera que passa per la coma. Una vegada arribats al tàlveg, podrem veure restes d’un antic camí que ens ajudarà el descens, fins a arribar a una ampla pista de ses cases de Sa Coma, on prenem esquerra. Hem d’estar atents perquè després d’un revolt hem de sortir (esquerra) del camí
i agafar un tirany ascendent que voltege fins a arribar al Coll del Senyor on hi ha una barraca de caçadors.
Ara ja per una pista i després carretera asfaltada anirem davallant, en el primer encreuament continuem dreta, en el segon encreuament girem esquerra, entrem al camí asfaltat de la Vall de Sagranada, amb el torrent de sa Riera a la nostra dreta. Hem d’estar atens perquè en arribar davall el Molí Nou (esquerra), ens hem de sortir ( dreta) de la carretera per uns escalons que davallen directe al tàlveg del torrent de sa Riera, pel que avançarem per un estret tirany, arribarem a una zona ampla amb uns plataners immensos en els que hi ha unes maromes que a més de divertir-nos, en podem ajudar a travessar el torrent amb aigua. Continuem per l’altre vessant i per damunt una séquia, desprès de fer un gir de 90° entrem a un estret passadís o zona de pas que ens porta al carrer de sa Vinya on comencen les primeres cases des poble. Ara ja només queda continuar fins al centre.
Hora Inicio: 9:02 12 dic. 2020 Hora Fin: 16:53 12 dic. 2020 Distancia recorrida: 12,6 km (07:50) Tiempo en movimiento: 04:30 Altura Mínima: 365 m Altura Máxima: 1017 m Ganancia Altitud: 972 m Pérdida Altitud: -912 m Tiempo Ascenso: 04:20 Tiempo Descenso: 03:28 Circular: Si
Pas de sa Partió o de s’Heura
Data: 13.12.2020
Puig de sa Font pel pas de sa Partió. Puig del Teix
Arribem a Valldemossa des de Palma per la carretera Ma-1110. Abans d’entrar al poble, al quilòmetre 17,200, vam girar a la dreta per a accedir a l’urbanització. Ascendim pel carrer Àustria i a la nostra esquerra veurem una sèrie de xalets, hem d’aparcar en els voltants del que té en la porta una placa amb la inscripció Toscana 18 (antigament la denominació del carrer era Toscana, avui dia Xesc Forteza). A la dreta veurem una barrera metàl·lica (en la columna de l’esquerra hi ha pintada una fletxa vermella) i a l’esquerra de la pista de terra un rètol de fusta (Refugi). És l’inici del Camí des Cairats, el GR 221, una de les rutes tradicionals d’ascensió al Teix. El camí planeja i al cap d’uns 3′ arribem a una primera barrera metàl·lica, amb pas a la dreta per una porteta. El camí segueix planejant i als 5′ arribem a un portell sense barrera. Seguim per la pista de terra, sense prendre cap dels camins que apareixen tant a dreta com esquerra, i 1′ després veurem a la nostra esquerra la captació d’aigua Pou Nou Sa Coma II. S’inicia una pujada lleugera i als 3′ arribem a un portell amb barrera metàl·lica i pas canadenc.
Seguim de front per la pista i al’ 1 passem per un portell sense barrera.
Continuem per la pista amb pujada lleugera i als 3′ veurem a la dreta les restes d’una caseta es la font de na Rupit (461 m), avui en dia la font està totalment abandonada i en estat de ruïna. Antigament l’aigua sa comercialitzava i sa deia que tenia propietats terapèutiques per l’estómac, els ronyons, l’obesitat i un caramull de remeis més. Aquí podeu llegir una curiosa llegenda d’aquest indret.
100 m després de sa Font trobem a la dreta una pista que agafem, que en lleugera pujada ens durà fins al pla dels Xots de Baix. A 800 m de sa font arribem a una cruilla i agafem ( continuem) esquerra (E). Supera, un marge amb escalons de pedra. Ja estem al pla dels Xots. A la dreta veurem una llarga paret seca de partió de les finques de sa Coma i Pastoritx. Anem progressant direcció NE, amb la paret de partió a la mostra dreta. Sempre anirem seguint la mateixa direcció -NE. Arribem a una paret transversal que ens tanca el pas, amb uns escalons de pedra que ens faciliten superar-la. Deixam una sitja i barraca i continuem per aquest tirany i mateixa direcció que s’endinsa a l’alzinar.
Pasat la cota 642 m anem girant Est (dreta) per un tirany que davalla amb cada cop amb més pendent, hem de procurar no perdre aquest tirany, que a vegades es quasi imperceptible, fins a arribar a la timba, amb les cases de Pastoritx en el fons, on el tirany es fa molt estret i on no podem badar, queden restes de barres de ferro i fil ferro a modo de barrera, avuiendia en cap utilitat, ja que està en mal estat. Continuem el fort descens fins a arribar al Racó des Colomer, on hi ha les restes d’una barraca i una cisterna, estem a la coma de les Sitges, agafem l’antic camí de carboners que puja -NE. En arribar a sa cota 654 m girem dreta en forta pujada per situar-nos al contrafort dels penyals que anirem voltejant direcció SE (dreta) fins a trobar la cornisa que ens dóna accés al pas de sa Partió o de s’Heura, es fàcil veure’l perquè té una gran heura a la paret.
El pas és una escletxa o fesa que connecta diferents cotes. Des d’aquí continuem N per veure un avenc i després direcció al cim del puig de sa Font de 966 m. Probablement agafa el nom de lafont de l’Obique es troba a una cota inferior.
En el cim fa una ventada de força d’entre 80 a 100 km/h, no estem gaire temps, i ràpidament ens dirigim direcció N cap al pas des Puig de sa Font, una rampa curta escalonada, però abans visitem la casa neu que ens ve de pas. Continuem un suau descens fins a arribar al coll de sa Foradada, tanca amb una gran paret de partió, prenem N (esquerra) amb la paret a la nostra dreta fins que sa junta amb una altra paret, que traspassem per un petit pas. Tornam a estar a la finca pública
Continuem 100 m i ens desviem pel tirany que pren N i puja fins al puig del Teix de 1.064 m, feim cim i prenem ràpidament el descens, les ratxes de vent són molt fortes.
Caminem en lleu descens pel camí des Caragol que va de part a part de la serra de son Moragues. 800 m mes endavant sortim del camí i girem esquerra per, 100 m més trobem a la nostra dreta el Crull del Camí de 40 m de llarg, per 5 d’ampla i 9 de profunditat.
Tornem al camí, més envant veurem unes fites que prenem dreta en fort descens que no agafem perquè duen al pas de sa Regata i avui no hi anem. Continuem recte fins a arribar a un punt on hem passat al matí, girarem dreta ( perquè si seguim esquerra davallant tornariem al pas del fil ferro), i arribem a un calladet on hi ha una paret de partió que traspassem. A partir d’aquí desfeim les passes fetes a l’inici del dia, fins a arribar al camí dels Cairats i als cotxes.
Hora Inicio: 9:24 21 nov. 2020 Hora Fin: 15:51 21 nov. 2020 Distancia recorrida: 6,3 km Altura Mínima: 136 m Altura Máxima: 581 m Ganancia Altitud: 911 m Pérdida Altitud: -890 m Tiempo Ascenso: 04:19 Tiempo Descenso: 02:07 Circular: Si
Pujada al Puig dets Albellons
Data: 21.11.2020
Puig de n’Escuder pel pas dels Caçadors, i Puig dets Albellons
Iniciem la ruta d’avui a Caimari, a l’aparcament de darrere l’església. Travàssem la Plaça Major, agafem el carrer de ses Tavernes i girem esquerra pel carrer de l’Horitzó fins a enllaçar amb la Ma-2130 i caminem per l’asfalt en lleugera pujada i als 200 m agafem ( esquerra) el camí dels Horts que s’endinsa dins el comellar de l’Homo, situat paral·lel a la carretera. En arribar a la primera corba trobarem ( dreta) un botador de fusta que utilitzarem per situar-nos dins la finca. Continuarem per la vorera del torrent de sa Cometa Negra que tenim a la nostra esquerra, ho farem durant uns poc metres fins a arribar a un portell que ens permet traspassar el tàlveg. No fa molts de mesos hi havia un pontet de fusta, però ja no queda rastre d’ell.
Quedam a unes marjades que anirem superant per la dreta, fins a arribar al murallo on girarem esquerra, unes petites estaques de fusta pintades assenyalen el camí a seguir, fins a trobar el pas dels Caçadors, fàcil de veure per l’empedrat i perquè actualment té un corda. Es tracta d’un antic pas, que encara conserva piquetes i claus.
Ara toca anar avançant, direcció NW lentament i superar el fort desnivell de 326 m amb l’ajuda de les mans, fins quasi arribar a dalt, on coronem el cim del Puig de n’Escuder de 574 m.
El Puig de n’Escuder està format per dos picots, i és el que trobam a l’oest, sobre el qual es troba el jaciment islàmic, d’època almohade, del que destaca una paret de 20 m de llargària per 1 d’alçada, en el que s’han trobat nombroses restes ceràmiques.
No ens podem quedar molta d’ estona perquè el vent bufa fort i és gelat.
Iniciem el descens per la cara W, per després girar a N, sempre ferrats a la paret, férem dues desgrimpades, anant amb molta cura de no genegar amb la fueca de pi, perquè el patí que tenim a la nostra esquerra és important. Anirem veient qualque fita. Així com anem avançant el tirany és suavitza i és fa més evident.
Arribem a un coll tancat amb una reixa. Si la traspassassin arribaríem al camí dels Horts, però noltros hem se segui direcció NE baixant pel camí que passa per dins ses marjades i arriba a les cases de Can Canta.
Continuem fins a arribar al camí del GR-222, on girem dreta fins a arribar a la Carretera Ma-2130, just davant el km 9.
A l’altre costat de la carretera veurem un botador, que utilitzarem per iniciar l’ascens al puig dets Albellons de 585 m. Es tracta de seguir per un antic camí que mor vora un antic rotle. Des d’aquí ja veim el coll, dit el coll dels Albellons o corral d’en Catxo, situat ja a 537 metres, a l’esquerra aniríem al Puig Nespler de 628 m, noltros girem dreta direcció al puig dets Albellons, per un tirany, arribarem a un altre calladet i prenem per la cresta des d’on admirarem unes vistes extraordinàries. Continuem i en pocs metres arribem al cim, coronat per un punt geodèsic.
Un bon lloc per dinar, descansar i contemplar gran part del plà de Mallorca.
El descens ho feim direcció sud, partint del punt geodèsic i amb la reixa a l’esquena, iniciem el descens, a vegades no prou clar, anirem trobant qualque fita.
Continuarem el descens amb la intenció d’anar cercant el comellar de Can Pipa, que ha format una torrentera.
Als 550 m d’alçada arribem a una sitja, continuem per dins la torrentera i arribem a una segona sitja, a 500 m d’alçada
Un poc més avall, passem per l‘estret de Can Pipa, o d’en Baltasar, tancat per una paret de terme que és el límit de la Comuna de Caimari.
Continuem fins a arribar a una reixeta amb portell tancat que ens tanca el pas, tancat amb una cadena i pany, però té un mosquetó que permet s’obertura.
Continuem aferrant a la reixa, fins a arribar a una paret seca transversal on girem a la dreta. Enmig hi ha un camí que baixa fins a l’entrada d’una casa, amb un botador de branques podrides.
Quedam situats en una pista formigonada, es tracta del carrer des Castellet, pel que caminarem, entre xalets, fins a l’entrada al poble de Caimari, i arribem a l’aparcament de darrere l’església.
Hora Inicio: 9:16 14 nov. 2020 Hora Fin: 17:08 31 mar. 2001 Distancia recorrida: 6,1 km Velocidad media: 0,77 km/h Altura Mínima: 154 m Altura Máxima: 651 m Ganancia Altitud: 612 m Pérdida Altitud: -615 m Tiempo Ascenso: 04:27 Tiempo Descenso: 03:22 Circular: Si
Cim Puig de Na Fàtima, 651 m
Data: 14.11.2020
Puig de na Fàtima pel mirador de s’Estret o de son Morro i baixada S.
Iniciem la ruta d’avui des de l’Estret ( Ctra. de Valldemossa), un punt clau per a diverses rutes i activitats d’escalada. On podem deixar els cotxes a l’esplanada de l’entrada al camí de son Brondo i son Matge.
Travessem el pont i la carretera i ens situem paral·lels a la mateixa i caminem, en lleugera davallada, al costat del torrent direcció SE. Aviat arribarem al safareig de s’Estret ( esquerra), situat damunt un marge. Ens situem a la part alta i a la proximitat localitzem la Font de s’Estret, font de mina d’uns 60 m de llargària i amb tres pous de ventilació.
Continuem en mitja pujada seguint l’antic camí, a vegades empedrat, i els punts vermells i blaus. Arribarem a un encreuament on el camí continua pujant, i noltros hem de continuar pel camí que, en pocs metres, duu al mirador de s’Estret o de son Morro que no ens podem perdre per les impressionants vistes sobre la vall de Valldemossa, es Morro de sa Bombarda… un bon lloc per a berenar. Tornem uns metres enrere fins a l’encreuament, des d’on continuarem la nostra ruta.
Anem veigen els efectes del potent cap de fibló que el passat 29 d’agost assolà les costes d‘Estellencs, Banyalbugar, Esporles fins a arribar a Valldemossa. A la tornada veurem els efectes que causà i esqueixar una enorme quantitat de pins, alguns de considerable diàmetre
Continuem l’ascens a vegades per l’antic camí, a vegades fora camí, després d’una mitja pujada arribem a un calladet que fà de pas, del que ignoram el seu nom, si és que el té, tancat amb una paret seca. Superat el pas, girem esquerra i creteixem aquesta petita serralada, un penya-segat de gran bellesa, sobre les cases de ses Esteles, després continuem en fort ascens que anirà minvant fins a coronar el cim de na Fàtima, de 651 m un excel·lent punt per descansar, dinar mentres admirem el paisatge extraordinari que ens regala sa natura.
A poc a poc van arribant altres grups on tenim gent coneguda i amb els que feim una xarradeta.
Iniciem el descens per la cresta de la muntanya, primer girant esquerra, fins a un espoló, després direcció SE a un gran pi, on girem S ( dreta), fins a arribar a dos gran pins, pasant ràpidament de la cota 550 a la 400. A partir d’aquí es tracta de faldejar la muntanya anant descendint lleugerament, però sense perdre la direcció S. En arribar a les proximitats de ses Planes, anirem girant més cap al SW amb menys desnivell, fins a arribar a una pared de partió. Passarem per damunt i continuarem fins a arribar a una coma ( dreta) que pareix el lloc més fàcil per descendir, però no ho farem, girarem esquerra i descendirem per un terreny completament envaït pels pins caiguts pel cap de fibló, resulta complicat avançar. Veurem sa carretera i sentirem el soroll dels cotxes el que ens indica que estem a prop.
Seguim avançant fins a arribar a un antic camí, cobert de carritxeres. Girem E (esquerra) i continuarem per aquest camí paral·lels al torrent, passarem per un forn de calç, als 400 m arriben a un encreuament, recte arribaríem a les cases de son Puig, noltros girem esquerra per una pista asfaltada fins a arribar a la pedrera de son Puig, l’única pedrera que he vist en forma circular, amb excel·lent acústica.
Després d’aquesta visita tornem enrere pel mateix camí, passem novament per davant el forn de calç i després pel molí d’aigua de s’Estret, que juntament amb la font de l’Estret, la font de sa Tornera, el safareig de s’Estret, el safareig de son Puig, el molí de son Puig i la canal, formen el Sistema Hidràulic de s’ Estret de Valldemossa.
Anirem per damunt sa canaleta, passarem per davant el safareig en el qual habita una oca, després per davant les vies d’escalada, i finalment arribem novament a la carretera que creuarem per arribar a l’aparcament on tenim els cotxes. Les xandis, avui, són d’obligat compliment.-
Hora Inici: 10:00 7 de nov. 2020 Hora Fi: 13:39 7 de nov. 2020 Distància recorreguda: 8,2 km Temps en moviment: 1,55 h Altura Mínima: 0 m Altura Màxima: 247 m Guany d’altitud: 340 m Circular: Si
S’Estany Gran
Data: 7.11.2020
Puig i cova de Sant Martí.
Abans , un poquet d’història: El cònsul romà Quint Cecili Metel va incorporar Mallorca a la República de Roma l’any 123 aC i fundà les ciutats de Pol·lèntia i Palma. L’any 902, els àrabs conqueriren Mallorca i la incorporaren a l’Emirat de Còrdova. L’any 1015 entrà a formar part de la Taifa de Dènia. Durant la dominació musulmana (902-1229) Alcúdia fou una alqueria. El seu nom, significa el pujol.
Després de la incorporació de Mallorca a la Corona d’Aragó l’any 1229, a partir de l’alqueria musulmana de Al Kudi ( El Pujol ), el rei Jaume II va determinar la construcció de la vila d’Alcúdia ( Al Kudi ).
Ja en època moderna, els primers turistes arribaren a Alcúdia a principis del segle XX, però la gran indústria turística no es desenvoluparà fins als anys 70, com a la resta de Mallorca. Les grans zones d’aiguamolls que ocupaven L’Albufera varen esser dessecades i en el seu lloc s’alçaren els grans complexos hotelers. Posteriorment, en els anys 80, un nou impuls urbanístic provocarà una nova onada de construcció. Actualment Alcúdia es dedica íntegrament a la indústria turística, i compta amb més de 29.000 places hoteleres, avui i per la pandèmia, està tot tancat i sense una ànima
Avui el temps no és gaire bo, amenaça pluja, però aixì i tot decidim sortir. S’aventura és això.
Ens situem a l’Urb. Bellevue del Port d’Alcúdia, a prop de l’estany Gran i comencem a caminar direcció S, per la seva vorera NW. Dona gust caminar per aquesta ciutat buida de l’estruent estiuenc d’anys enrere.
Als 700 m arriben a un petit istme o estrenyiment de terra que s’indensa fins al centre de l’estany. Tornem enrere ( a terra ferm), i continuem 120 m, on ens desviem pel camí de la dreta. Aviat travem el carrer de l’Havana, després de 100 m arribem a una rodona, continuem uns pals ens indiquen la direcció a la cova de Sant Martí. Després de caminar 200 m per l’asfalt ens sortim per la dreta o agafem un camí de carro. Després de 15 m passem pel costat d’un pou, tapat amb uns ferros, i 90 m més arribem a la cova de Sant Martí.
Es pensa que fou utilitzada pels primers cristians de la ciutat romana de Pol·lèntia, com a lloc de culte. Les primeres dades documentals apareixen el 1268. S´hi entra per una escala de dos trams que salven un desnivell de dotze metres. A l´interior hi ha un antic pou i dos altars medievals dedicats a Sant Martí i Sant Jordi. Es tracta de dues capelles cobertes amb volta de creueria, la de la dreta és la més moderna i data de 1632, presenta un alt relleu de pedra, on es representa Sant Jordi en el moment que mata el drac. Continuem per la pista i aviat arribem a la ctra. Ma-3470 que creuem i agafem el camí de l’enfront, els primer metres son formigonats, però després es transforma amb un ampla camí de carro.
Ja fa una hora que plou i continuem pel camí fins a arribar al refugi des Poble Nou, que pertany al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. En aquest punt abandonem el camí i agafem la carretera asfaltada que hi ha just al davant i que puja fins a dalt on hi ha ses antenes.
Segueix ploguen, amb fortes rafegues de vent i anem avançant fins a arribar a dalt on ses antenes. El dia no dóna per a més, i no podem ascendir al cim del Puig de Sant Martí, la cota més elevada del macís.
Decidim iniciar el descens per on hem vingut. Donant és dia per acabat.
Hora Inici: 8:47 31 de oct. 2020 Hora Fi: 17:32 31 de oct. 2020 Distància recorreguda: 13,400 km Temps en moviment: 2,46 h Altura Mínima: 131 m Altura Màxima: 593 m Guany d’altitud: 937 m Circular: Si
Pas d’en Xindà
Data: 31.10.2020
Moleta de Son Cabasprei passos.
Iniciem la ruta d’avui en el km, 3,200, on hi ha lloc per a dos o tres cotxes, però sense parada de bus, de la Ma-1120, encara que noltros deixarem els cotxes al km 2,700, on hi ha una para del bus de línia. Caminem per la carretera direcció a Esporles, fins a arribar a l’entrada del Camí del Pinar de Canet, senyalitzat amb un cartell de fusta de l’Ajuntament. Es tracta d’una antiga via de comunicació d’ús permanent i públic d’Esporles. Es va obrir per crear pas entre les rotes de la zona i les altres vies de comunicació pròximes. Aquest camí de carro, amb un petit tram de ferradura data de l’any 1854.
Continuarem caminant per aquest camí asfaltat , arribarem a una corba que seguirem dreta, deixant a l’esquerra l’entrada a les cases de son Miralles. Als 15′ arribarem a un safareig ( dreta), ple d’escombraries, idò just darrere i a la seva dreta neix un tirany que ens obliga a fer un gir de 180 °, el camí està cobert de carritxeres i pins caiguts. Després de caminar uns 1400 m des de l’ajub arribarem a una pared de partió amb una reixa, a la dreta podem veure una cova que té un tancat de pedra. Traspassem la paret i la reixa per una obertura que té. Continuem recte fins a una esplanada, amb una barrera metàl·lica a la dreta, noltros continuem per l’esquerra. Aviat ens situem a una àmplia pista, a la que hi fa poc hi ha fet feines forestals. El tram que ve després és un laberint de camins i pistes, per tal motiu recoman seguir la ruta amb l’ajuda del gps. No tots els camins figuren en els mapes.
El tirany que seguim en descens acaba en el camí de la Coma de Llobera i just a la dreta veurem un pou cobert, i al pocs metres l’esplanada on sa troba el complexa miner de Malagata, de sa Cimentera de Canet, de Camp Canet, de ses Rotes Velles, de sa Mina Llobera o de sa Mina Nacional, supòs que la manca d’informació fa que pugui tenir tots aquests noms. «Hasta hace poco más de medio lustro suministró material margo-calizo a la fábrica de cemento situada en la cabecera del propio vallejuelo donde se abre el subterraneo».
A la cova minera si pot entrar per sis obertures diferents; Sa boca Meridional, Sa boca de dalt, sa boca Intermitja, sa boca del Mur, sa Boca de s’Esplanada i sa boca de Dalt. Qualsevol d’elles resulta perillós per la inestabilitat del sotil i parets. Si es vol visitar quasi en la seva totalidad s’ha d’entrar per la boca Meridional.
Després de visitar la cova, continuem el nostre recorregut i prenem direcció Nord pel camí de sa Coma d’en Llobera en lleuger ascens, fins a arribar a un forn de calç, després toparem amb una barrera metàl·lica que no traspassarem, girem esquerra amb la reixa a la nostra dreta i a uns 30/40 m trobarem un forat a la reixa per on podrem creuar a l’altre costat. Ara ve una molt forta pujada per dins una petita torrentera. Al final sa «suavitza» una mica, continuem rodejant el mur de la mola direcció SW i al mateix temps anem ascendint amb menor grau, en dur uns 450 m des de que hem traspassat la reixa i el terreny és fà molt més rost, ens hem de fitxar a la dreta perquè i trobarem una escletxa ascendent, es tracta del pas d’en Xindà. Està format per dues parts, la primera molt vertical on haurem de emplear força ses mans i la segona part més planera en forma de cornisa o balconada en diagonal ascendent, no sense risc. Superat el pas, ens dirigim al cim i visitem diversos avencs o escletxes de la zona. Localitzat el cim on munten el «campament base» i ens dirigim al Sistema de ses Mates, un conjunt etnogràfic increïble, format per:
10 sitges
15 barraques
2 barraques comunals
3 forns de pa
1 aljub cobert
5 forns de calç
A la zona i podem trobar mes de 26 escletxes i avencs;
1.- Forat des Camí
2.- Escletxa des Portell
3.- Escletxa de ses Mates
4 Escletxa des Salts
5.- Cova de ses Fulles
6.- Escletxa des Passadís
7.- Avenc pas de s’Embut
8.- Avenc sa Cova
9.- Escletxa Magna
10.- Escletxa l’Empalament – L’Unió
11.- Cova des Mirador
12.- Escletxa del Desengany
13.- Escletxa des Refugi
14.- Avenc des Vent
15.- Escletxa Fonda
16.- Escletxa s’Olla
17.- Escletxa sa Corrent
18.- Escletxa sa Cova
19.- Escletxa sa Roca Punxada
20.- Escletxa l’Impresió
21.- Escletxa ses Mosques
22.- Escletxa des Volum
23.- Escletxa es Socavón
24.- Escletxa El paso
25.- Escletxa ses Voltes
26.- Escleta s’Estrector
Logicament no ens podem entretenir amb totes.
Ens dirigim al Sistema de ses Mates traspassem el portell i en lleugera davalla y direcció N arribem als peus del pas des Marge, un increïble marge que dóna accés a l’escletxa de ses Mates, a la seva dreta un altre increïble i profunda escletxa. Tornem enrere i descendim uns pocs metres per situar-nos al mateix nivell per què hem vingut del portell. Continuem N fins a arribar a dues increïbles escletxes o ximenes, agafarem la de la dreta, es tracta del pas de la Fenella, equipar amb dues cordes que faciliten molt sa grimpada vertical.
Ens dirigim novament al cim de la Moleta, de 593 m recollim els trastos i prenem el descens direcció E cap a la Gran Canal, es tracta d’una llarga davallada per dins un alzinar i que a trams rellisca per la fullarasca, intentarem davallar pel mig i a trams per la dreta, en arribar a un petit ressalt haurem de fer servir ses mans. Passarem per una sitja, i ràpidament un antic Camí de carboners que utilitzarem per seguir davallant fins a arribar a l’ampla camí de la Coma Llobera.
Ara ja pel camí iniciem la davallada, aviat arribem a la mateixa barrera metàl·lica que el matí hem vist, que traspassem, deixam un forn a l’esquerra i a la propera desviació, prenem dreta, però ATENCIÓ perquè és una decisió errònia i haurem de tornar a aquest punt i ara vos explic per què; Continuem per aquesta desviació de la dreta com he dit, en lleugera pujada fins enllaçar amb una àmplia pista que seguim fins al seu final un coll tancat amb una paret i una reixa, intentem traspassar-la per la dreta i l’esquerra, resulta complicat, a més a l’altra banda de la finca hi ha una altra reixa amb un portal de fusta de recent instal·lació, a més sa senten veus de les cases properes. Després de perda més d’una hora fent intents per traspassar-la i enllaçar amb el Camí del Pinar de Canet, decidim TORNAR ENRRERE, es sol ja és post, i feim sa tornada exactament per la mateixa ruta feta al començament, fins a arribar al final amb el Camí des Pinar de Canet, i la carretera on tenim els cotxes
Les xandis, avui són mel.
Fonts consultades: CCM de J. Encinas. Senderismo de Socay d’en Toni. Aires de la Serra d’en Joan.
Hora Inici: 9:47 24 de oct. 2020 Hora Fi: 16:32 24 de oct. 2020 Distància recorreguda: 9,47 km Temps en moviment: h Altura Mínima: 2,50 m Altura Màxima: 290 m Guany d’altitud: 290 m Circular: Si
Entrada a sa cova de sa Font des Verro
Data: 24.10.2020
Font des Verro.
Iniciem la ruta d’avui a la urbanització de Betlem a la Colònia de Sant Pere, aparcant els cotxes a l’Av. De Colon, davant les Cases de Pescadors. Agafem el camí d’enfront, el camí des Caló de Ferrutx, al principi mig asfaltat però aviat sa canvia a terra. Caminarem durant uns 45′ fins arribar a un antic port de pescadors es Caló. Continuem vorera de mar, passem per cala Na Jordi i tot seguit traspassem el torrent des Rossillers. Aquí tenim un encreuament el de la dreta ve del coll des Vent i s’Esquena del Mul que serà pel que tornarem més tard.
Continuem recte en forta pujada direcció a uns pins, deixant enrere i baix els nostres peus la Cala de na Picarandau. Es tracta d’un tirany, a vegades poc definit, fet mal bé per la caiguda d’arbres
El més difícil es mantenir l’altitud de més o manc 50 m, anirem trobant qualque punt vermell. A moments haurem de salvar arbres caiguts el que ens farà pujar o davallar, però sempre hem de tornar al tirany i mantenir l’altitud.
Al final arribarem a una zona rocosa i buida de pins. De moment no hem de continuar sino que hem de descendir tot el que puguem fent una ziga-zaga, primer uns metres a l’esquerra per després situar-nos davall un gran rocam i a uns 15/20 m sobre el nivell de la mar, avançarem per les roques direcció NE, fins a localitzar a la part baixa de la paret l’entrada a la cova on es troba sa Font des Verro.Per accedir-hi ho farem arrossegant-mos uns 3 m fins al fons. Avui la font està inactiva i no manté gens d’aigua. Es nota que les cabres l’aprofiten per anar a beure.
Retrocedim fins situar-nos a la part alta on «acabava» el tirany. A la dreta tenim un pinar espès que no hi hem d’entrar, hem de grimpar pel caire de les roques de l’esquerra i superà aquest petit espoló.
Ens situem a una zona de forta pendent per la que anirem avançant lentament direcció NE pel llom que formen les dues comes. Superat aquest «cresteix» quedam situats davall el contrafort i continuem direcció NE fins a arribar al coll des Vent que trobem a la dreta, cota de 276 m.
Després de descansar prenem la davallada pel tirany que surt del coll des Vent direcció SW. Es tracta d’una forta pendent que ben aviat ens acosta a l’Esquena des Mul. Ens situarem damunt el començament per tot duna iniciar un descens (esquerra) direcció E que aviat canvia a S. Tot aquest tram està molt definit i no presenta cap dificultat.
En arribar a la part més planera girarem dreta per arribar a l’encreuament de la Cala de Na Picarandau. Des d’aquí ja només queda caminar per l’ampla pista que forma aquest bell camí des Caló de Ferrutx, fins a la urbanització de Betlem on tenim els cotxes.
Ruta en memòria d’en Toni i estreta de la seva colecció.
Cova de sa Bassa: Hem fet medicions de CO2 amb el nostre detector homologat i ha donat 0 en tot el recorregut fet en el día d'avui.
