Hora Inici: 9:30 3 de oct. 2020 Hora Fi: 15:32 3 de oct. 2020 Distància recorreguda: 10,800 km Temps en moviment: 2,33 h Altura Mínima: 0 m Altura Màxima: 32 m Guany d’altitud: 231 m Circular: Si
Temporal
Data: 03.10.2020
De s’Estanyol a Vallgornera.
El recorregut d’avui, una passejada pel litoral del Migjorn de Mallorca, en el terme municipal de Llucmajor. Iniciem la ruta al mateix Club Nàutic de s’Estanyol. Que hi hem arribat per la Ma-6021. D’aquí, seguirem direcció sud-oest, passem pel Bassal, seguim cap al Racó de s’Arena, un petit arenalet situat dins Son Avall i parcialment dins s’Estalella. Travessam la platja i continuam caminant per la vorera de la mar fins a passar per davant d’un vell niu de metralladora de la Guerra Civil.
Passarem per davant ca na Cossi i uns escars abans d’arribar a un grupet de cases, les casetes de sa Punta, anomenades ses Casetes des Pescadors, avui en dia transformades en vivendes vacacionals, que constituïen el nucli primitiu de s’Estanyol. Passarem per damunt sa cova Pudente, avui impracticable pel temporal. Som a l’altura del Cocó de ses Llises, una vella pedrera de marès ran de mar. Som a prop de sa Punta Plana, on trobam més pedreres i una balisa, un petit far automatitzat, construït fa una trentena d’anys i dependent de l’Autoritat Portuària de les Illes Balears. Abans, ens trobarem amb l’escar d’en Giqueta (Jaqueta), antiga i bella construcció de marès, de planta rectangular, coberta per una volta rebaixada, també de marès. Li segueixen més pedreres, de ses Dones Mortes, i d’en Biel i en Damià, etc.
Arribem a cala en Timó, quasi imperceptible per el temporal marítim. Continuem i passem pel costat de la Talaia de s’Estalella, construïda pel mestre d’obres Simó Carrió en 1577. La Torre és cilíndrica en la mitat superior i cònica en l’inferior. Amb una altitud de 9,2 m i un diàmetre de 7, 64 m en la base. Fou restaurada per l’Ajuntament de Llucmajor en 1984, (amb ciment portland…)
Aprofitem per visitar la curiosa cova Na Foradada de sa Torre de s’Estalella d’uns 40 m d’amplària per 4 d’altària, profunditat de 21,5 m, i un desnivell fins la mar de 9 m. On hi trobem fòssil de mol·luscs.
Continuem el nostre recorregut, on ja veim les primeres construccions de l’Urb. Vallgornera Nou, passem per davant fins a arribar a la desembocadura del torrent Gros, on aprofitem per dinar i fer fotos a la gran quantitat de malucs fossilitzats.
Pugem uns metres per dins un pinar, per continuar per la costa fins a arribar al davant d’un xalet on hi ha una escala que davalla fins a la mar, i on localitzem la cova dels Bastons, un curiós forat amb un altre més petit al costat. Només hi podem accedir uns pocs metres pel temporal que encara es manté.
Després de descansar, enciam la tornada, desfent les passes fetes. I acabem fent unes xandis refrescants.-
Hora Inici: 9:35 26 de set. 2020 Hora Fi: 14:33 26 de set. 2020 Distància recorreguda: 7,800 km Temps en moviment: 2,01 h Altura Mínima: 0 m Altura Màxima: 49 m Guany d’altitud: 192 m Circular: Si
Cova des Sòtil
Data: 26.09.2020
Cala Bòta, Cala Virgili, Cala Pilota. COVES: Cala Bòta, des Sòtil, ses Cabres, Cala Pilota, ses Dones, Balma de Cala Pilota.
Iniciem la ruta d’avui en l’aparcament de Cala Bota, que està a la Ctra. de Cales de Mallorca (Manacor), agafem la pista que pateix d’allà mateix. Continuem per aquesta àmplia pista durant 200 m, arribarem a una barrera metàl·lica que entre a la finca de Son Roig, al costat té un pas pels vianants que utilitzem. Continuem 900 m i arribem a un encreuament, el camí de la dreta baixa directa a Cala Bota, el de l’esquerra no ens interessa, noltros continuem recte i als 400 m arribem a un encreuament i continuem recte, el camí de l’esquerra que obviem és el mateix pel qual tornarem més tard. 100 m després sortim ( dreta) de la pista per agafar un tirany que davalla en forta pendent a sa Cala. No ens podem banyar perquè a la mar hi ha restes del temporal de fà unes hores i a més està plena d’algues. Caminem uns 30 m per dins la torrentera i a la dreta visitem la Cova de Cala Bota, un «Habitáculo acondicionado a costa de preexistente cámara sepulcral del Bronce balear…La cámara hace 3,25 m de fondo, tiene una amplitud de 2,7 m y 1,75 de altària».
Sense sortir de la cala ens dirigim a la punta del Bisbe ( esquerra de la bocana), ens situarem a mitja altura i avançarem per una cornisa irregular, passarem per davant una gran balma/cova que probablement es tracta de la Cova Amagada, destaca a l’entrada les roques ciclòpies que feien el tancament. Continuem i girem la punta del Bisbe, aviat trobem a la paret vies d’escalada que van del 3 al 6b de dificultat, i uns escaladors practicant. Continuem per la cornisa fins que s’ha acaba. En aquest punt s’inicia una vertiginosa davallada a la cova des Sòtil, des d’aquest punt de dalt costa veure l’entrada que està penjada al penya-segat. Iniciarem el descens ferrat a la paret, es tracta d’una cornisa descendent escalonada i estreta d’algun punt de no més de 45 cm. La mar rom fort baix els nostres peus amb un renou espantós, descendim a poc a poc amb la cara mirant la paret i amb les mans aprofitant qualsevol foradi, el darrer metre encara és més exposat perquè la paret fa panxa i t’escup a l’abisme. Una vegada arribat a l’àmplia boca encara hem de fer una petita desgrimpada que ens situa a l’antesala amb un altre gran boca, estem a una cornisa interior circular amb el buit enmig. La rodegem i entrem a la sala d’uns 65 m, passem per unes grans columnes i arribem a un petit llac al fons. La sortida torna a ser espectacular.
Tornem enrere i passat els escaladors prenem la nostra curta i senzilla escalada a la part alta, continuem el més a prop possible de la línia marítima, aviat passarem per davant una barraca, continuem 300 m i passem per la caseta d’en Bessó al Plà des Seny. Continuem pel litoral fins arribar a unes grans roques planes, aquí localitzem la cova de ses Cabres de 12,5 m de fondària per 7 m d’amplària i 1,2 d’altitud, en el seu interior hi ha dos gorgs de pots centímetres de fondària amb aigo i que utilitzen ses cabres. A prop tenim la petita cova de ses Boques.
Continuant pel litoral arribem a la punta de les Penyes Altes i ja entrem a la cala Virgili. La rodegem i ens situem al coster N per visitar la cova de Les Dones, és bona de veure d’enfora per les seves dimensions, fa 32 m de diàmetre per 8 m de fondària i 9 m d’altària. Avui pel temporal impossible el bany però en el seu interior és possible gràcies a què l’aigua es renova per un petit canal amb l’exterior. Diuen que el seu nom es degut a que ses dones si solien banyar.
Continuem per arribar a la petita badia que formen Cala Magraner i Cala Pilota. Noltros només arribem a aquesta darrera.
Situats a la platja de còdols de cala Pilota, prenem N per la pista que arriba a la cala, caminem 200 m en lleugera pujada i ens sortim ( esquerra) tambè amb lleugera pujada, ens dirigim NW durant 100 m fins arribar a la boca de la Cova de Cala Petita. Es tracta d’una cavitat que si bé està bastant destruïda té gran quantitat de formacions actives. Té dues galeries predominants, una allarga amb 67 m que van de NE a SW, i 5, d’altària. L’altre galeria al NE té una alçada de 2 m i una amplitud de 30 m, el recorregut aproximat és de 275 m majoritàriament pla.
Tornem enrere fins a la platja on visitem la Balma de Cala Pilota, un cavernacle de 6 m de fondària i altres d’amplària, amb 1,3 d’altària.
Dinem a la platja i una bona siesta. En acabar prenem cap amunt pel mateix tirany per què hem vingut fins a cala Virgili aquí prenem una adresera per no passar per les Penyes Altes, i enllaçar amb la pista que seguirem fins a l’aparcament.-
Hem consultat el CVM d’en J.A. Encinas que ens ha facilitat la major part de les dades de les cavitats.
Hora Inici: 9:43 19 de set. 2020 Hora Fi: 17:34 19 de set. 2020 Distància recorreguda: 13,5 km Temps en moviment: 04:09 Altura Mínima: 3 m Altura Màxima: 62 m Guany d’altitud: 297 m Circular: Si
Talaiot des Bauç
Data: 19.09.2020
Cala s’Almonia a cala Figuereta
Repetim aquesta ruta, ja feta el pasat 9 de juny. I feim un nou intent, després d’aver abortat el
Iniciem la ruta d’avui des del pàrquing de Cala Llombards i comencem a caminar direcció a sa cala s’Almonia durant 1,1 km, fins a arribar al carrer de sa Punta des Baus, on trobem unes escales que davallen a sa Cala.
Continuem per l’interior de sa torrentera durant uns pocs metres fins a trobar un caminoi que s’enfila per l’esquerra (NW), passarem per un tram quasi a les fosques per la densa vegetació. En arribar a dalt continuarem esquerra (S) per un tirany, davallarem a una torrentera i ens situarem a sa part alta dels penya-segats, des d’on gaudirem d’un paisatge extraordinari.
En dur 2,3 km passarem a prop d’un pontàs que veurem des d’alt. Seguidament arribarem a un antic camí dels trencadors de marès pel qual pujaven les peces des de la pedrera a ran mar. Actualment el camí ha sofrit un esbucament i no arribar a la mar. A on s’ha acaba veurem la gran cova de sa Maressera, o Es Pontàs.
EnJ.A. Encinas la drescriu «Inquietante gruta amenazando colapso. Cualquier día su airosa cúpula se desplomará hacia el mar. Posee dos bocas, una marina y otra permitiendo el acceso por la abandonada cantera extractiva de sillares de marés situada al lado. Se estructura de este a oeste a lo largo de 28 m, siendo la amplitud de 17 y la alzada de una docena…. En las losas yacentes junto al agua, sobre ellas se ven numerosas huellas impresas en la arena de antigua playa, cuando aún estaba humedecida por la marea de un mar pliocuaternario. Se trata de pisadas de Myotragus acercándose a algo parecido a medusas muertas.»
Continuem pel tirany, passem enfora de la punta de ses Orelles. Tot seguit passem per zones amb restes talaiòtiques ( els primers talaiots data’n de 1,400 aC) Arribem a Ses Talaies des Bauç, un interessant conjunt prehistòric gaire excavat. Disposa d’un talaiot, amb la columna central caiguda. Als voltants és distingeixen divers tancaments ciclòpids ( construcció realitzada amb grans pedres de centenars de quilos sense argamassa ). El poblat conserva la major part de la seva murada.
Pocs metres abans d’arribar a l’antic quarter de carabiners, avui s’ha està restaurant. Trobem una petita cova, poblament utilitzada pels enterraments. Ens situem en el punt més alt de tota la costa Santanyinera
Tan sols uns 80 n després del quarter acabem un camí de la dreta, passarem pel costat d’un pou ( esquerra). Continuem per aquest camí que circumda el gran camp des Rafal, un terreny infestat de paparres, passarem per davant d’una caseta de pedres, una séquia, un portell que ens du a una caseta que en el seu interior hi ha la maquinària amprada per treure gran quantitat d’aigo dolça de l’interior de la cova del Drac des Rafal des Porcs que hi ha a prop. Seguim la direcció que en marca l’aiguavés de la casa i al pocs metres arribem a l’entrada de la Cova del Drac des Rafal des Porcs, a la que noi podem entrar perquè han tapada sa entrada en dues enormes pedres fent impossible la seva visita. A 11 m trobem un avenc que també dona accés a la cova, però que també està impracticable per uns ferros, troncs i pedres al damunt.
Té un panell del Govern Balear que diu que es tracta d’una cavitat Zec i per entrar es necessita permís. Ja et dic, que per molt de permís que tenguis no hi entres.
Retrocedim uns metres i continuem per la pista direcció NE durant 200 m. Arribarem a una pared de partió ( dreta) amb un tancat de reixa, idò just darrere hi ha s’Avenc dels Coloms, amb una bocana de gran envergadura. Al voltegem per trobar la millor manera per descendir-hi rapelant, però trobem que és impracticable i d’alt risc fer-ho perquè durant anys s’ha utilitzat com a abocador amb gran quantitat de botelles rompudes amb vidres per tot arreu., Desistim i tornem al camí de sa vorera i prenem direcció a cala Figuereta, fàcil de localitzar per al capdamunt té una fita enorme blanca que marca el ímit de la Reserva Marítima del Migjor
Baixem a la cala on prenem un magnífic bany. En acabar tornem per on hem vingut, però fent una aturada a la Punta de ses Orelletes, de gran resultat fotogràfic.
En arribar al pàrquing, el punt d’inici, agafem els cotxes i anem al bar que hi ha a l’entrada de Cala Llombards a refrescar-nos l’interior amb unes chandis gelades, i així donem per acabada la ruta d’avui.
Hora Inicio: 9:35 12 de set. 2020 Hora Fin: 16:20 9 12 de set. 2020 Distancia recorrida: 9,7 km Altura Mínima: -0 m Altura Máxima: 191 m Ganancia Altitud: 372 m Pérdida Altitud: -359 m Circular: Si
Sa Marina
Data: 12.09.2020
Sa Marina d’Estellencs i pas des Torrent de sa Tanca
Repetim aquesta ruta, ja feta el pasat 9 de juny. I feim un nou intent, després d’aver abortat el pasat 29 d’agost pel devastador cap de fibló que asolar la zona tombant més de tres-cent-mil arbres.
Iniciam la ruta d’avui a l’aparcament d’Estellencs que hi ha a l’entrada (vinent d’Esporles) , just darrere s’ase. Ens dirigim a la part alta on hi ha s’església i prenem pel seu carrer cap avall, fins a la Cala Estellencs, un petit itinerari que ens permetrà gaudir dels paisatges de la zona. En arribar a sa cala tenim a la dreta la Punta des Moret i sa penya des Cagarrot a l’esquerra. Prenem dreta pel passeig, passant per davant la Font de sa Cala amb el seu salt totalment actiu. Continuem direcció als escars que deixam enrere i és aquí on comencem a caminar vorera mar sense camí ni tirany per unes roques vermelloses, materials del Burtsandtein del triàsic inferior, En les roques podem observar incrustacions de malaquita i atzurita, minerals de coure, característiques de la zona, i petits nivells de carbó (Kuppferchieffer), esmolades per l’acció del vent i l’aigua, algunes de gran bellesa, d’uns colors i formes extraordinaris.
Durant el trajecte en tota la zona de la Marina anirem cercant la millor forma de passar, emprant les mans on faci falta, encara que la roca té bons agafatais i no rellisca, no trobant cap pas complicat. Arriben quasi a la desembocadura del torrent de sa Tanca, punt on no podem avançar, sino es per la mar.
Abans de continuar, aprofitem per fer un capfico en aquestes aigues transparents.
Ens posem en marxa per iniciar un fort ascens entre pins i garballons direcció SW, fins arribar a la paret rocosa on localitzarem una escletxa equipada amb una maroma que ens facilitarà l’ascensió, hem arribat al pas des Torrent de sa Tanca.
Una vegada superat, el pas iniciem el descens fins el tàlveg del torrent de sa Tanca que seguirem fins a la desembocadura.
Tornem enrere uns metres i sortim del tàlveg per l’esquerra fins a un tirany, prenem esquerra i ens dirigim a la balconada que forma el penya-segat, localitzarem una petita zona més plana que era l’inici d’un antic camí que davallaba fins a la mar, encarara se pot veure part del mur de contenció. Actualment està totalment destruït, llevat de la part més alta a la qual hi ha instal·lada una corda en forma de passamà que ens acosta a un altre ja vertical que ens permetria davallar per una rosseguera formada pels enderrocs. Cal dir que es una zona molt inestable en la que cauen constantment pedres i roques, el que ho fa molt perillós.
Continuem ascendint el més a prop del penya-segat, passant per diferents miradors naturals ens els que podrem gaudir de les esplèndides vistes.
Continuem pel mig de carritxeres per un tirany més definit que dóna la volta per l’esquerra del puig de ses Donardes, 192 m. En arribar a la part més al N, deixam a l’esquerra el tirany que davalla a la Punta de son Serralta, noltros continuem pel camí dels Carabiners que en lleuger ascens ens acostarà a un tancat de reixa de la carretera Ma-10, que vorejem N ( esquerra) fins arribar al fi de la mateixa i que ens dona fácil pas a la carretera. km-91,050. Ara ja per l’asfalt prenem S (dreta) direcció Estellencs fins a arribar al km-92,800 on sortirem per la dreta, està senyalitzat amb una balisa, i agafem el GR -221 fins a l’entrada del poble, i d’aquí a l’aparcament.
No cal dir, que acabem fent unes mes que merescudes xandis.-
Hora Inicio: 9:45 5 set. 2020 Hora Fin: 17:10 4 set. 2020 Distancia recorrida: 7,9 km Altura Mínima: 36 m Altura Máxima: 0 m Ganancia Altitud: 196 m Temps total; 6,30 h Tipus de Ruta: Circular
Data: 15.09.2020
Coves Dets Ases, Secret des Moix, Penyal Roig i Gànguil
Iniciem la ruta d’avui, al carrer Seta 17 de Porto Colom, a prop del far, on no tendrem problema d’aparcament.
Retrocedim uns metres, fins a arribar a la urbanització Ibiza en el mateix carrer on agafem el seu carrer interior, passem per vora la piscina i ens dirigim al vessant costaner, on girem NE ( esquerra ) i anem costejant.
El primer objectiu és la cova des Gànguil, que no trobem perquè la mos hem passat, però no passa res, la visitarem de tornada.
Continuem costejant fins a arribar al Racó de s’Algar, un bonic lloc per fer un capfico. Dit i fet.
Després de nadar una bona estona, continuem costejant a la recerca de la cova marina des Penyal Roig… que tampoc trobem a la primera perquè les coordenades que duim no son bones i perquè en el mapa està mal situada. Ja duim dues fallides. Però no passa res, també la deixam per la tornada.
Continuem caminant pel coster durant 3,4 km, fins arribar al que queda de la paret de partió dels termes municipals de Felanitx i Manacor, la traspassem i a 45 m de la paret i a 15 m de la mar trobem la cova des Secret des Moix, ja duim una de tres, això millora. La visitem, fa 75 m de llarg per 30 d’amplitud i una altària mitja de 9 m. Cal destacar la platja interior d’arenes marines de l’interglacial Wurmiense. On aprofitem la fresca i l’ombra per dinar
Tornem a la paret de partió i prenem N amb la paret a la nostra esquerra, caminem 300m per un tirany fins a arribar a un esbucament ( esquerra) de la paret, la traspassem i continuem durant 700 m on l’abandonem per l’esquerra i als pocs metres arribem a la boca de la cova Dets Ases. Es tracta d’una cavitat d’enormes dimensions, amb connexió a la mar mitjançant l’espeleobusseig. Noltros la visitem i arribem fins els 180 m de recorregut, on un llac d’aigua cristal·lina ens atura el pas, però abans ens aurem agut de arrossegar i superar uns laminadors bastant estrets, per continuar hauríem de superar un primer sifó d’11 m. Prenem un refrescant bany en el llac, per a després dirigir-nos fins a la sortida.
Tornem a la pista anterior i continuem fins arribar a s’Algar. Des d’aquest punt repetim les passes fetes a l’inici, però en aquesta ocasió insistim fins localitzar l’entrada marítima a la cova des Penyal Roig. La mar no està en perfectes condicions i romp en força a la vorera, el que podria ser un perill per a noltros, així que decidim no entrar a l’aigua i deixar la visita per un altre dia.
Costejam fins a arribar a l’urb. Ibiza, la traspassem fins a veure uns escalons d’obra que davallen fins a la cova des Gànguil, una cova/balma sense interès espeleològic, encara que és de grans dimensions i forma una gran balconada. Semble que rep el nom d’un vaixell de pesca, amb dues proes i una vela llatina, o també perquè sa semble a un art de pesca d’arrossegament de malla molt estreta o també rep el nom d’un vaixell de càrrega destinat a rebre i transportar fang , arena, pedres, etc. que extreu la draga.
Hem fet medicions de CO2 amb el nostre detector i tant sa Cova des Secret des Moix com sa Dets Ases han donat 0 en tot el recorregut fet en el día d'avui.
Així domen per acabada la jornada amb la localització de les quatre coves previstes.
Hora Inicio: 9:25 22 ago. 2020 Hora Fin: 13:06 22 ago. 2020 Distancia recorrida: 1,47 km Desnivell: 59 m Distància nadant: 160 m Altura Mínima: 0 m Altura Máxima: 27 m Ganancia Altitud: -m Pérdida Altitud: -m
Circular: Si
Punta de sa Guarda
Data: 22.08.2020
Costejant des de sa Punta de sa Guarda fins sa Punta de Tacàritx. Cova marina de sa Plata.
Iniciem la ruta d’avui, perdó no sa pot considerar una ruta, més aviat una activitat. Que consisteix a anar per sa costa i en els punts més atractius botar a s’aigo, per tornar a botar i repatir-ho tantes vegades com vulguem. A trams anem per sa costa i a trams ho feim nadant.
Tot comence en el punt de trobada a l’aparcament del Cocodrilo ( Mal Pas – Alcúdia) , per a després dirigir-nos al carrer Fonoll on deixam els cotxes. Continuem caminant pel Camí Vell de la Victòria fins a arribar al Racó de ses Barreres de la Comuna, on trobem a l’esquerra una barrera que traspassem i anem per la costa fins a la Punta de sa Guarda, on realment comence la cosa divertida amb el primer bot a l’aigo. Continuem costejant, i anem fent els següents bots. El tercer és a la «Seta» amb un petit mollet a la part de baix. Aquest, tal vegada, sigui el més compromès.
Continuem costejant i arribem a un punt on se’ns talla el pas, però si en fitxem uns metres abaix i a la dreta trobarem uns encoratges (químics) on podrem posar una corda i rapelar els 8/10 m, o botar pels més atrevits.
Una vegada dins l’aigo, anirem nadant fins a un mollet, per després continuar fins a una cova marina que visitem, seguim nadant i passem pel mig de la costa i el petit illot de Tacàritx. Després sortim a un raconet on hi ha una piscina natural, continuem caminant fins a arribar a un altre mollet, que rodegem i ens situem en el darrer bot. Saltem i després de nadar tan sols uns 20 m arribem a l’entrada de la cova Marina de sa Plata o cova de sa Foradada.
Aquesta cova, de tot duna no ho pareix, però a mesura que t’endinses per un estret túnel es va fent més i més llarga, arribant fins el 150 m. Té una entrada/sortida per terra i 6 per la mar. Després d’arribar a una gran sala, continuem pel túnel de l’esquerra que ens arribarà a una altra saleta amb la sortida a l’exterior que feim per un estret forat.
Just davant de la sortida tenim un pont natural i a l’esquerra una escala que puja fins al carrer Fonoll, lloc on tenim els cotxes.
Només cal agrair la gran participació que hem tengut avui. Segur que tots i totes hem quedat refrescats.
Lògicament acabam fent unes chandis del tot merescudes.
Hora Inicio: 9:30 15 ago. 2020 Hora Fin: 15:20 15 ago. 2020 Distancia recorrida: 2,5 km Desnivel: 190 m Aproximación: 20:00 Altura Mínima: -0 m Altura Máxima: 116 m Ganancia Altitud: 190 m Pérdida Altitud: -201 m Salto mayor: 10 m Circular:Si
Material Utilitzat: Cordes 1×40, 1×30, 1×20 m + bagues,cordinos,mosquetons
Rampa de 48 m, 35º
Data: 15.08.2020
Avenc des Colomer
La ruta d’avui es curta, tan sols 2 km, però intensa i de gran bellesa.
Ens situem a l’Urb. de Béns d’Avall ( Sóller), que hi accedim des de la ctra. Ma-10, km -56,950 ( son Bleda), circulem per aquesta estreta carretera, en arribar al primer encreuament girem esquerra ( direcció al restaurant de Bens d’Avall), entrem a la urbanització, en arribar al 2n encreuament tornem prendre esquerra, aviat podrem aparcar a l’esquerra del carrer, uns cent metres abans d’arribar al restaurant. A l’esquerra i a pots metres del cotxe veurem un pal indicador que assenyala Cala Deià, baixem uns escalons i creuem el torrent, girem dreta i continuem pel camí en lleugera baixada, amb el torrent a la nostra dreta. Aviat passarem per davant de la font d’Alconàsser, continuem i abans de la corba sortim del camí per l’esquerra i agafem un tirany que en lleugera pujada ens situarà aviat a la part alta de l‘escar d’en Jeroni.
Estem en el Camí dels Pintors o Camí de Baix. «Un sender prou conegut pels deianencs i que té uns orígens que es perden dins la història. Segons han recollit alguns estudiosos de la història i la toponímia de Deià, sembla que a començament del segle XV (1402), els jurats de la zona donaren ordre de ressembrar d’argelagues aquella zona per impedir o, com a mínim, fer més difícil, l’entrada dels pirates sarraïns que desembarcàvem en aquell bocí de litoral, quan encara no existia la Torre de Sa Pedrissa (1582), a l’altre extrem de Cala Deià».
Aviat arribem a un primer botador de fusta, senyalitzat amb un cartell. Continuem i travessem el torrent de la Casa Nova, passem per unes barraques i a pocs metres arribem al segon botador de fusta i just darrere ell tenim la boca d’entrada a aquest impressionant crull que separa el penyal des Colomer o penyal des Llamp.
Ens aturem és aquesta esplanada per berenar i posar-nos l’equipament pel descens.
En acabar, passem a l’altre costat i comencem a muntar l’instal·lació a la soca d’una olivera, i ja ficats dins aquest increïble i impressionant crull, continuem el descens i als 20 m arribem a la reunió on muntem el primer fraccionament. Cal anar amb compte perquè uns dels dos parabolts està en males condicions. Feim el primer ràpel de 5 m i entrem en la part del crull que més ens crida l’atenció, una recta de 48 m enmig de parets gegantesques en rampa de 35°, en la que s’ha de anar amb cura per la quantitat de pedra solta que té, després gira dreta i entrem a una petita fosqueta. Als 11 m arribem a la segona reunió on feim un altre fraccionament, aquí el ràpel és volat de 10 m amb una amplària de tan sols 1 m a la part més estreta.
Ens deixa dins una cavitat i damunt uns grans blocs de pedra, amb sortida a la mar.
Aquest descens se’ns ha fet curt i el temps ha passat volant. Ja ho diuen » lo bo, si breu, dues vegades bo»
Dos de noltros sa queden en el lloc per a després remuntar i plegar cordes i als altres prenem S ( esquerra) per les roques, on aviat pugem damunt la més alta i pel costat més esposat vora la mar iniciem una curta davallada i on s’ens talla el pas, posem una corda per superar l’escaló de tan sols 3 m, passem a l’altre costat per damunt un tronc blanc i vorera mar arribem a l’ombra d’una roca més plana, on aprofitem per nadar en aquest lloc encisador, i juntar-nos. En acabar de dinar, nadar…. Uns tornen a la cova per remuntar i els altres iniciem un fort ascens per dins una torrentera plena d’antics pins caiguts, degut a les fiblades de l’any 2011. A dalt tornem a enllaçar amb el camí dels Pintors o de Baix, on prenem N (esquerra) fins a arribar a la boca de l’avenc i ajudar als companys que han desmuntat l’instal·lació.
La tornada la feim desfent les passes fetes fins a l’aparcament. Donant per acabat aquesta curta però intensa ruta.
Hora Inicio: 9:47 18 JUL. 2020 Hora Fin: 16:06 9 JUL. 2020 Distancia recorrida: 10,8 km Tiempo en movimiento: 03:42 Altura Mínima: 0 m Altura Máxima: 273 m Ganancia Altitud: m Pérdida Altitud: m
Circular: Si
Cala Agulla i punta des Gulló
Data: 18.07.2020
Talaia de Son Jaumell i cala LLòbrega
Avui en anem al NE, a s’altra punta de Mallorca, a Cala Rajada, des d’on iniciarem la ruta.
Aparquem el cotxe a un carrer devora cala Lliteres, anem caminant fins al passeig direcció a cala Agulla. Es prest i encara no hi ha gaire gent a la platja, l’aigua està impressionant. Travessem la platja fins a Cala Nau, una cala petita a l’extrem, on hi ha una casa i un escar. S’acaba s’arena i anem per les roques amb un tancat de fil ferro a la nostra esquerra, deixam el tancat enrere i enfilam la Punta des Gullò, des d’aquí podem veure a la vegada ses dues cales, cala Agulla i cala Moltó. A dalt la Talaia de son Jaumell i aels seus peus la cala Llòbrega.
Retrocedim per l’altre costar de la punta per arribar a cala Moltó, amb tres persones i una aigua immillorable.
Ens situen darrere sa cala i agafem el camí des Coll de Marina, als 200 m arribem a l’encreuament amb el camí de cala Llòbrega i que agafem, i als 100 m girem esquerra per un tirany en lleugera pujada, en l’ascens veurem un cartell que posa Forns de Calç que obviem i seguim pel nostre tirany, i als 300 m més arriben al primer forn de Calç. Dos-cents metres més arribem a un encreuament on girem dreta que en mitja pujada ens traurà del pinar. Als 300 m el rost es suavitza i girem esquerra, des d’on ja podem veure la torre de son Jaumell.
Arribem a la torre des d’on podem contemplar aquesta meravella de costa nord-est. Ens quedam amb les ganes d’arribar al Cap des Freu, que deixam per un altre dia.
Retrocedim 100 m i iniciem el descens pel vessant E, directe a cala Llòbrega. El tirany no está gaire definit, però hi ha qualque fita. Aviat el descens es guanya fort desnivell, procurarem anar cap a la dreta, primer per dins la coma i després tornar dins sa torrentera. Després de 400 m passarem per devora un forn de calç, després el tirany passa a ser un antic camí que ja no deixarem fins a arribar a sa cala. Tres-cents metres més avall arribem a l’encreuament de camins, agafem esquerra fins a sa cala, on dinem i feim uns capficos. La tornada la feim pujant el mateix camí fins a l’encreuament d’abans, i seguim recte per enllaçar amb el camí des Coll de Marina.
Anirem direcció a l’aparcament de cala Agulla, en arribar-hi girarem esquerra, passarem per davant el restaurant, continuarem paral·lels a la platja fins a arribar novament al passeig, i d’aqui fins al cotxe.
Hora Inicio: 8:45 14 jul. 2020 Hora Fin: 16:30 14 jul. 2020 Distancia recorrida: 8,800 km Altura Mínima: 145 m Altura Máxima: 577 m Ganancia Altitud: 501 m Pérdida Altitud: Temps total; 8,30 h Material utilitzat: Cordes 2 x 30, 1 x 20 Bagues, mosquetons, cordinos…
Tipus de Ruta: Circular
Ferrada de sa Gúbia
Data: 14.07.2020
Ferrada i torrent de sa Gúbia
Avui farem «doblete», començarem pujant per la ferrada de sa Gúbia i davallarem pel torrent del mateix nom.
Iniciem la ruta des de l’aparcament de fora de la possessió de Raixa i prenem direcció NO pel GR-221, passem per davant les cases de Biniatzar ( esquerra), després per les de son Monei, i després de 270 m topem alb el tàlveg del torrent de sa Gubia que agafem ( esquerra), i caminem per ell durant 750 m on sortirem ( dreta) per un tirany prou definit que en lleugera pujada ens anirà acostant a les enormes parets de sa Gúbia( Puig de s’Alqueria, 609 m), en arribar a una taula i bancs de pedra ( esquerra) hem d’iniciar la forta pujada per dins una coma/pala.
En arribar a la paret que ens tanca el camí, haurem de grimpar / escalar els primers 6 m, ajudats amb una corda fitxa, que en cas de no trobar-se, el primer aura de pujar a col·locar-la i així facilitar l’ascens a la resta de companys.
Continuem en fort desnivell, estones per les grapes i estones per restes de cordes instal·lades, alguna en pésimes condicions.
En arribar a la segona paret trobam a la dreta piquetes que ens serviran per escalar aquest tram. Igual que l’anterior convé que el que va de primer pugi amb una corda, la insta-li i així facilitar la pujada a la resta.
Arribem a un calladet, i descendir per l’altre vessant. Hi ha grapes instal·lades insuficients per arribar a baix, també hi ha una corda fitxa que podrem fer servir per descendir rapelant uns 8 m, alerta que quasi al final té un nu que haurem de superar. Ens deixa a una estreta cornisa, tal vegada el punt més delicat de tots. Hi ha una corda que fa de passamà, no inspira masa confiança, però és l’única que hi ha. Arriben a una reunió on posem corda i rapelem els 6 m aprox.
Quedam situats a una pala per la qual ascendirem els primers metres fins a trobar una corda fermada a un ullastre de dalt, ho remuntam de manera fàcil, encara que el pati que deixam enrere és important.
Arribem a l’inici d’una cresta de fort desnivell. El que va de primer puja corda i la instal·la a la placa de dalt al final, els altres crestejam assegurats amb la corda els 30 m.
El terreny sa suavitza i continuem uns metres fins a arribar a un ullastre amb el brancam tort suspès, ens hi aferrem i descendim o millor dit ens despenja’m els 2,5 m, continuem per la cornisa més còmode fins a arribar a una corda amb nus que utilitzem per ascendir els 7 m fins a uns passamans que farem servir per superar una placa llarga amb molt de rost i un patí de forta pressió psicològica com el que hem superat fins ara.
Continuem ascendint en menor desnivell, donant per finalitzada aquesta ferrada mallorquina.
Aprofitem per dinar a l’esplanada abans d’arribar al mirador i refugi d’en Lenadro Ximelis, construit pel Foment de Turisme a l’any 1959.
Continuen en suau descens fins a la pista de Muntanya, prenem NO ( esquerra) en lleugera davallada durant 1,600 m, on veurem un petit portell a l’esquerra des d’on surt un petit camí empedrat que davalla fins al pla. En arribar en aquest punt girarem SE esquerra, deixant ses cases de Muntanya a la nostra esquena, fins a enllaçar amb el tàlveg del torrent de sa Gúbia.
Ara es tracta de seguir-lo i anar rapelant els pocs i divertits salts que té, que van des dels 2 fins als 25 m.
En acabar la part esportiva sortim del tàlveg i continuem pel tirany de l’esquerra, travessem el Pas des Barranc de sa Gúbia, situat entre el coll des Porrassaret, sa Falconera i sa Gúbia, fàcil, tot i que s’ha de passar per un forat estret. A l’esquerra d’aquest passadís hi ha una paret que tancava el barranc, per on també es pot passar l’estret del torrent. Ja no hi ha sa porta de ferro que uns temps tenia, ara aquesta porta la trobam uns metres mes a dalt ( si davallam primer trobem sa porta de ferro recolçada a una roca i uns metres més avall el pas.
Després de caminar pel tirany tornam a entrar al tàlveg, de reduïdes dimensions, fins a enllaçar novament amb el GR-221 i finalment al pàrquing de Raixa.
Cal destacar sa feinada feta pels montadors i primers; José Antonio, Jesús, Valquiria, Jaume, i l’agraïment a tot el grup per l’alt grau d’actitut de companyarisme.
Hora Inicio: 8:47 9 JUL. 2020 Hora Fin: 16:06 9 JUL. 2020 Distancia recorrida: 16,8 km Tiempo en movimiento: 03:42 Altura Mínima: -25 m Altura Máxima: 357 m Ganancia Altitud: 619 m Pérdida Altitud: -549 m
Circular: Si
Sa Dragonera
Data: 9.07.2020
Sa Dragonera.
Avui partim cap al Parc Natural de l’Illa de sa Dragonera, i per això sortim de Sant Elm, amb la barca de linea Margarita, que ens deixa al port de Cala Lladó. Sa Dragonera, Parc Natural des de l’any 1995, és l’illot més gran de Mallorca, amb una longitud de 4,2 km entre el cap de Tramuntana i el cap de Llebeig. Es troba a 700 metres de la costa mallorquina i està separada de Sant Elm pel canal des Freu.
El ponent de l’illa està format per espectaculars penya-segats verticals. En canvi, la costa de llevant, la formen torrents, petites cales i el port natural de cala Lladó, on es troba el Centre d’Interpretació amb una petita exposició del Parc i d’on parteixen les excursions a peu a cada un dels fars que hi ha a l’illa.
El punt més alt és na Pòpia, a 353 m d’alçada, on es troba el far del mateix nom, desmantellat el 1910. Va ser aquest any quan els altres fars entraren en funcionament. El 1905 es va edificar el far de Llebeig a 121 metres sobre el nivell de la mar. El 1907 es va construir el de Tramuntana, a 54 metres d’alçada.
El 1585 es va alçar la torre de Llebeig per evitar l’entrada de vaixells pirates a la cala. La torre va ser restaurada i habilitada per a l’accés el 2004.
Al Parc també es poden observar altres construccions tradicionals com són el forn de calç, el mirador de na Miranda, el colomer, entre d’altres.
Sa Dragonera va ser utilitzada al llarg de la seva història per corsaris, pirates i contrabandistes, a partir d’aquests personatges es crearen nombroses llegendes entorn de l’illa de les sargantanes.
Ens dirigim a les cases i visitem el Centre d’Interpretació. Prenem SW pel camí que va al far de Llebeig i en dur 310 m ens sortirem del camí ( dreta) i agafem el camí que puja al far de na Pòpia, La pujada es fa feixuda, però compensa amb les espectaculars vistes sobre la cota SW de l’illa gran de Mallorca. En arribar a dalt del puig on es troba el Far de na Pòpia o far Vell, les vistes sa superen, El far de na Pòpia va ser projectat per Antoni López i Montalvo. Comença el seu funcionament el 20-03-1852 com un far de 3r ordre gran model. Tenia una aparença de llum fixa blanca variada per centellejos cada 2 minuts, produïts per una òptica catadiòptrica fixa i tres lents verticals giratòries externes. Es va triar el punt més elevat de l’Illa Dragonera, a 352 m. d’altura, la qual cosa li va atorgar la singularitat de ser el far d’Espanya construït a major altura sobre el nivell de la mar. Aquesta exagerada elevació provocava que sovint la boira entorpís la seva visibilitat des de la mar, la qual cosa va motivar el seu apagat en 1910 per a ser substituït per altres dos fars construïts en cadascun dels extrems de l’illa. L’edifici estava dissenyat en diversos nivells per a aprofitar la pronunciada pendent del lloc. Les contínues descàrregues elèctriques provocades per les tempestes, els fortíssims vents soferts i l’acusat aïllament dels seus habitants, feien d’aquest destí un dels més durs de tot l’arxipèlag. Iniciem el descens i ens situem al punt de partida, darrere les cases i Centre d’Interpretació. Girem esquerra, passem per davant els banys i a la primera corba sortim del camí ( esquerra) i arribem a l’entrada de la cova de sa Font o des Moro, tancada amb pany i clau. La cova de sa Font, coneguda també amb el nom de Cova des Moro, és sense dubte un dels elements geogràfics més destacables de l’Illa. Era coneguda pels navegants des de temps remots, per la seva utilització per l’abastiment d’aigua. La Cova és una cavitat de tendència vertical, que progressivament va delimitant una sala descendent d’estructura aproximadament acampanada i dimensions mitjanes ( 30 x 25 m en la seva base). És notable la presència en el seu interior d’abundants espeleotemes, especialment colades pavimentaries, però la freqüentació de la cova des de temps protohistòrics fins a l’actyalitat ha provocat la destrucció per vandalisme de molts d’ells. A la cova hi ha presència de CO2, però que no podem precisar per falta de medicions. Actualment s’utilitza per treure aigua, té instal·lada una bomba submergible , quadro elèctric, etc. Retrocedim fins l’encreuament de darrere el centre d’Interpretació i sortim del camí seguin les indicacions de la ruta 1 del mirador de na Miranda, continuem, passem per avant unes instal·lacions agràries i tot seguit una torre que semble un colomer acabat amb merlets. Continuem i enllacem novament amb el camñi del Far, pel que continuarem fins el final. Però abans d’arribar al far del Cap de Tramuntana, passarem per damunt el Meridià de París. El meridià de París s’adoptà l’any 1667 com a referència geogràfica mundial. Francesc Aragó, nascut al Rosselló, fou un personatge clau a l’hora de fixar-lo. Un meridià en desús que passa per Dunkerque, París, Occitània i Catalunya. Un traç que travessa els fonaments de la nostra cultura: de la Revolució Francesa als monjos occitans, de la fugida dels combatents republicans al comte Arnau, de la Roca Village a l’art de Pierre Soulages, Joan Ponç i Jean-Luc Godard. I també de Tit Livi a Tiqqun, de Maragall a Baudelaire. I París, és clar. El París resistencialment canalla de la república dels artistes i delinqüents de Montmartre, de les dissidències de l’esperit, i estendard, al mateix temps, del progrés i la Modernitat. Finalment arribem al Far. És el segon dels fars que es van construir a conseqüència de l’apagat del vell far de Na Pòpia,Es va inaugurar el 15-11-1910. A l’ésser un far que no requeria molt d’abast lluminós va utilitzar al començament un senzill llum Maris d’una metxa, i el far era mantingut per un sol Torrer. En 1925 el Torrer destinat en aquest senyal va morir i la seva dona va haver de fer-se càrrec del servei durant aquesta nit fins que l’endemà va poder acudir en la seva ajuda un dels torrers del far de Llebeig. Tornem enrere pel mateix camí fins a arribar a les cases, no ho farem per la variant de na Miranda.
Ara només queda esperar sa barca i fer unes merescudes xandis a Sant Elm
Hora Inicio: 9:27 h, 11 jul 2020 Hora Fin: 17:32 h, 11 jul 2020 Distancia recorrida: 8,09 Km Altura Mínima: 0 m Altura Máxima: 25 m Ganancia Altitud: 154 m Pérdida Altitud: -157 m
Circular: Si
Cova de la Figuera
Data: 11.07.2020
Portocristo a cala Morlanda.
Cova del Dimoni – Cova del Tabac – Jaciment de sa Ferradura – Gruta de l’Amo en Marti – Cova de sa LLuna Plena – Cova de la Figuera.
Una ruta costanera més. Avui toca anar de Portocristo fins a Cala Morlanda, pel seu camí anirem localitzant i visitant diferents coves de la zona.
Aparcam els cotxes al final del carrer Cala Petita, a Portocristo. Agafem un senderó molt definit que pren SE i aviat ens situa vorera de mar, on davallem fins al mar i localitzem la primera cavitat, la cova del Dimoni. Es tracta d’una cova marina, amb sortida al mar, de 47 m de longitud, 2,13 d’amplària i 12 d’altitud, sent el més destacable el seu llac interior, en el que es pot banyar, que comunica amb un sifó a la part exterior.
Remuntam el penya-segat i continuem pel senderó, sempre en la mateixa direcció SE.
Aviat arribem a una petita cala amb una braç que se endinsa dins la mar, on a la seva part més alta podem veure, d’enfora, la construcció emmurallada. Es tracta del Jaciment arqueològic de sa Ferradura.
«Jaciment arqueològic Sa Ferradura
El jaciment de Sa Ferradura es troba sobre un promontori costaner situat en la costa sud-oest de Mallorca, en una zona dominada actualment per formacions vegetals de garriga baixa. S’accedeix a través d’un accés natural estret, defensat per diverses línies emmurallades escalonades. La superior constitueix una muralla considerable, que tanca l’accés a l’assentament. Aquesta formada per dos trams còncaus construïts mitjançant tècnica ciclòpia, units en angle, amb una longitud total d’uns 18 metres. Dins del recinte fortificat trobem dues habitacions, en una, que havia de ser un recinte a cel obert es van trobar set llars i en l’altra era una habitació tancada amb porta d’accés. Per les restes trobades cal pensar que aquest lloc només s’habitava durant temporades curtes, s’ha trobat una agulla però sobretot útils de cuina, peces de ceràmica per a emmagatzemar aliments i molt poques restes que evidenciïn una relació estreta amb la mar.
Els pobladors d’aquest lloc durant el bronze antic (1.100 – 900 a. C.) van utilitzar Sa Ferradura per a defensar-se de la terra ferma. En l’època en què es va utilitzar el jaciment en la prehistòria es caracteritzava per grans tensions entre els poblats veïns. Aquest context es podria relacionar amb els canvis socials que van conduir a l’aparició de la cultura talaiòtica. » Font: Baleares antigua.
Al vesant S localitzem una instal·lació amb cordes per costejar el penya-segat. Retrocedim, pesem per uns forats de la roca i pugem novament a la part alta i continuem pel senderó.
Continuem vorera mar durant 320 m on localitzem la baixada a la cova des Tabac, desgripem i 11 m E trobem el forat que dona entrada a aquesta petita cova.
Tornem al senderó de dalt i continuem fins arribar a Cala Petita que rodegem per continuar per l’altre costat.
Després arribem a un petit caló anomenat Racó de s’Homo Mort, passem per la punta Rase o Morro de na Corb, i als poc temps arribem al Caló d’en Rafelino dins sa mateixa Cala Morlanda, amb les primeres cases. Abans d’arribar al carrer i a les cases localitzem la Gruta de l’Amo en Marti, és fàcil perquè té una enorme figuera en el seu interior que sobresurt a l’exterior. Aquesta cova, de 56 m de llargària per 31 d’amplària i desnivell de 8 m, no tendria gaire atractiu sinó fos perquè es comunica amb el mar, per una gatera aquàtica practicable fins a la sortida de la mar.
Ara tornem enrere, per visitar la cova de la Lluna Plena, poc coneguda i mala de localitzar, però no pel mateix camí fet, sinó que des del mateix caló d’en Rafelino i a prop de la cova de l’Amo en Marti agafarem un altre senderó que surt de la dreta que va paral·lel a un ample camí que dóna accés a uns grans xalets. Al costat d’una corba d’aquest ample camí ( 28 m) i vora un esbucament de la paret hi ha una enorme mata (lentisco), idò sa cova està enmig d’ella, complicar d’arribar-hi.
A l’entrada de la cova de la LLuna Plena feim una primera lectura de CO₂ i dóna positiu 0,8 %, entram 2 m i una nova lectura dóna 1,7%. Probablement produït per les rels que hi ha i l’alta humitat de la cova. Decidim no continuar. L’entrada és molt estreta aproximadament 1 m l’entrada de terra i roques no dóna bona sensació, ja hi férem feines de desobstrucció l’any 2011, i una vegada dins el CO₂ augmentà considerablement arribant fins al 5%.
Continuem per l’ample camí, anirem passant per davant grans xalets, ve una primera corba a la dreta, una a l’esquerra i un altre a la dreta, 75 m després abandonam el camí botant una paret de partió de l’esquerra, giram 180°, direcció a la mar, i continuem 103 m, botem una paret de partió per damunt uns troncs, continuem SE uns 666 m, quasi paral·lels a la part de la nostra dreta, passarem molt a prop d’unes cases habitades, el que ens impossibilita anar a visitar la Cova de Cala Petita. Continuem 165 m pel senderó laberíntic fins a arribar al 320 m on hi ha un botador de pedra a una paret de partió, que botem i passem a un camí ample. Continuem pel camí 231 m i arribem ( esquerra) a la Cova de la Figuera, es fàcil de veure per què la gran boca està tapada per una gran figuera.
Feim lectures de CO₂ a l’entrada, primera sala, sala de baix, gatera i final donant negatiu.
Les seves dimensions són 173 m de llargària, 872 d’amplària, amb un desnivell de -21 m, superant un recorregut total d’1,300 m
Tornam enrere pel mateix camí fins al botador de pedra, i continuem 591 m pel senderó fins a arribar als primers xalets i al carrer de cala petita, on tenim aparcats els cotxes, algú te més sort i té aparcat la flamant camper recent estrenada, on na Ana ens convida a unes xandis.
Hora Inicio: 9:27 h, 7 jul 2020 Hora Fin: 17:32 h, 7 jul 2020 Distancia recorrida: 12,02 Km Altura Mínima: 0 m Altura Máxima: 25 m Ganancia Altitud: 154 m Pérdida Altitud: -157 m
Circular: No
Sa Punta Negra
Data: 7.07.2020
Marina de sa Vall.
Del far de ses Salines a sa Colònia de Sant Jordi
Iniciem la ruta d’avui al Cap de ses Salines, al costat del seu far. Però abans hem d’anar a deixar altres cotxes a sa Colònia de Sant Jordi, ja que la ruta no és circular. Comencem a caminar direcció SE ( dreta), vorera mar. Aviat ens coloquem al costar d’una reixa. El primer accident geogràfic que ens trobem es la Punta des Milà. Als 2,9 km des de l’inici arribem a la Punta Negra, on aprofitem per fer un bany.
El segueix l’explèndida platja des Caragol de més de 500 m de llargària i 60 m d’ampla, avui sense gent, tot un luxe.
Continuem vorejant la reixa. Al seu extrem trobem la punta i l’illa d’en Curt, que visitem. Tornem enrere, continuem i al 250 m trobem una porta metàl·lica, sense pany, que traspassem per anar a veure l’immens Estany de ses Gambes, no se si hi ha gambes però si hi havia flamencs. Continuem per la pista direcció NE, per després canviar a S per acabar sortint a una barrera que vorejam per la paret fins a un botador, sortint a cala en Tugores, una platja verge encisadora.
Continuem el nostre recorregut direcció a la Punta Prima, passem per davant dos búnquers de la guerra civil i arribem a la platja des Carbó, una altra platja idíica, aquesta amb gent. Al seu davant l’illa de na Moltona.
Seguim caminant vorera mar fins arribar a un escat «modern» en males condicions, però és l’única ombra de la zona, que aprofitem per fer un capfico, dinar i descansar. Continuem fins a arribar a la platja des Dofi amb uns escars, és el punt més a prop de l’illot de na Guardis. Decidim anar-hi nadant creuant el canal, que per més seguretat inflam dos flotadors, un lleó i un cigne per ser bens visibles a les embarcacions. Son tres-cents metres que ens separen, la travessia es fa fexuda, n’hi ha que ni ho intenten i altres arribem fins a l‘Illot Gros. Els més agosarats arribam cansats. Sa tornada gràcies a què el vent bufa de SE ens ajuda a la travessia, una mica escorats però arribem. Passem pel costat d’unes casetes i de la platja de Can Curt. Tot seguit arribem al final, a la plata del Dolç, molt més concorrida que les anteriors.
Tot seguit ens anem a posar a l’ombra d’un bar mestres els conductors van a cercar els cotxes que hem deixat al far de ses Salines.
Hora Inicio(només torrent): 12,30 4 jul. 2020 Hora Fin( només torrent): 8,30 5 jul. 2020 Distancia total recorrida: 4,900 km Recorregut Esportiu: 1,220 Km Altura Mínima: 11 m Altura Máxima: 808 m Ganancia Altitud: 111 m Pérdida Altitud: 787 m Circular: No Cordes utlitzades: 2×30 i 2×20 més material adicional tirolina
Tirolina Gorg des Bany
Data: 4.07.2020
Torrent Gorg dels Diners. Nocturn
La d’avui es una ruta torrentera total. A més, la feim de nit el que afegeix més atractiu.
Som un bon grapat d’esportives i enamorats de la nostra natura, per tant feim grups de 5/6.
La logística comença en anar a cala Tuent a deixar els cotxes suficients per després poder tornar. Aprofitem l’estada a sa Cala per veure sa posta de sol i sopar. Menú: 1) Amanida pagesa freda que duia patata,ou,mongetes, tonyina….. 2) Ensalada freda de pasta, 3) Truita de patates. Cindri, Magdaleness de xocolata…. Begudes; cafè,aigua,cerveses s/a, coca-coles…
Entrada sa fosca, repleguem i partim cap al Funicular ( Coll dels Reis), on deixem els cotxes, al poc espai que queda i comencem a caminar direcció SE fins al coll del Vent on es troba es Porxo Esbucat, continuem pel camí dels Cingles, passem per davall de s’Alzina Fumadora, i abans d’arribar a la Coma dels Ribells, sortim del camí des Cingles, per un tirany de la dreta que a poc a poc en lleugera davavallada ens anirá duguent al tàlveg del torrent del Gorg dels Diners. Aviat entrem en materia amb un primer salt de 16 m.
Després d’un primer tram seguits de sis salts i després del darrer de 22 m entrem a la Coma de Bini, una zona oberta i plana en la que trobarem tres enormes pins, un d’ells probablement és el de més envergadura de Mallorca. En aquest tram tenim vies d’escapatòria, per la dreta pujada als Clots Carbons, per l’esquerra pujada pel Pas de n’Argentó, el darrera sortida pel Pas de s’Estaca i enllaçar amb el Pas d’en Termes molt més a dalt.
Continuem pel torrent on s’engorja amb una successió de salts. No els descriuré per la gran quantitats que té, però cal destacar el tram des Jardí Japonés de gran bellesa, després el més esperat de tots, el Salt des Bany que sempre té aigua i on els companys Jesús i Toni munten una tirolina, que aprofito per donar-los s’enhorabona, que fa sa delícia de la resta dels grups. Cal destacar que aquest gorg és un refugi de Ferrerets i que cal extremar les precaucions per no molestar-los, si no quedàs més remei que nadar ho farem de la manera més respectuosa, NO saltar ni tirar mos a l’aigua en bomba, en qualsevol cas fer-ho suavament. Mentre anàvem baixant un a un per la tirolina ens acompanyava un concert meravellós dels sons dels ferrerets.
El segueix el salt des Niu des Voltor de 37 m ( 12 +25 m) fraccionat dins el mateix gorguet des niu des voltor.
Acabant la part esportiva amb el salt des Gorg dels Diners, que dóna nom al torrent. El que queda de torrent es fa a estones per dins el tàlveg i estones per fora, sortejant grans blocs de roca.
Dos-cents quarenta metres abans d’arribar a les cases de Can Lleig, veurem a la dreta una canonada de plàstic negra que du l’aigua des de la font de Can Lleig, idò hem de sortir del tàlveg ( dreta) per enllaçar amb la síquia que duu a un safareig i a dalt trobem una pista que seguirem fins a arribar a la carretera. Girem esquerra fins al pont, on tenim aparcats la resta de cotxes, i on tornem a posar taula i berenem d’una xocolatada amb ensaïmades que ha duit en Jaume, que aprofito per donar-li ses gràcies i s’enhorabona.
En general ha estat una jornada nocturna molt esportiva, i divertida amb uns companys extraordinaris.
Hora Inicio: 8:46 30 JUN. 2020 Hora Fin: 14:20 30 JUN. 2020 Distancia recorrida: 8,6 km (11:08) Altura Mínima: 0 m Altura Máxima: 502 m Ganancia Altitud: 576 m Pérdida Altitud: -706 m Tiempo Ascenso: 04:36 Tiempo Descenso: 06:31 Circular: Si
Passamà després del torrent
Data: 30.06.2020
Torrentó d’en Vaquer i Davallador des Pou Salat. Marina de sa LLapassa.
Marina de sa Llapassa ( Llucmajor). El Torrent d’en Vaquer, un petit torrent molt encaixat amb desembocadura penjada en els alts espadats del litoral SW LLucmajorer. La sortida en V de gran bellesa sobre la Badia de Palma ens deixa admirar el Cap de Cala Figuera en el flanc sud-occidental de la gran Badia de 118,4 km de costa i els seus 494.000 m2.
Ens dirigim cap a la urbanització de Tolleric ( Ctra des Cap Blanc), concretament al carrer Penyassagat on al final deixarem els cotxes en un ampli aparcament. Just a s’enfront tenim la pared de partió amb la finca veïnada que hem d’accedir. Recordem que la finca és privada ( com quasi tota Mallorca) i per tant hem de comptar amb el permís del guarda. Començam a caminar direcció S, per davant els apartaments Sun Club. En arribar al penyassagat veurem a la nostra esquerra una porteta de ferro que encara de estar fermada amb cadena i pany es pot botar sense dificultat.
Entrem a terres de sa Llapassa, continuem direcció SE en paralel a la costa fins que sa verticalitat del torrentó d’en Vaquer es fa present. Per entrar al seu tàlveg anirem descendint el més a la dreta posible fins que trobarem una placa, on podrem posar una curta corda per superar i facilitar aquest petit desnivell.
Ja estem en materia i ficats dins el torrent. Molt a prop tenim la desembocadura penjada sobre aquesta costa tan sauvatge. Montem el primer rapel de 15 m, a ses mateixes plaques que instalarem a l’any 2017, hi podem trobar una mosca picada a la roca per facilitar la seva sortida. El segueix un tobogan desgrimpable de 20 m, en el que tornem a montar ses cordes de 20 m,
Aquets son els únics salts que té el torrent. Si no vols arribar a l’aigua.
Prenem direcció SE per passar a l’altre costar del cap de la Regana que agafa el nom d’un accident topogràfic que té al costat, La Regana.
Continuem S girant a l’esquerra per a continuació descendir fins a unes roiues mes planes. Continuem uns pocs metres i allà on es posa mes vertical trobem un passamà anclat a tres plaques, que ens ajudará a superar aquets 11 m, la corda durant aquets 3 anys ha sofrit els embats i la força de la mar, pel que està en males condicions. Però la roca té bons agafatais i no hi ha problema de pas. En diés de calma es pot pasar per la part de baix amb els peus per dins l’aigua.
Traspassat el promontori s’ens obri una gran «coma» , on podrem veure la sortida del Davallador de sa Rossegada a la seva part alta, a l’esquerra d’un gran coval. A la part més baixa el tirany es bifurca en dos: un ve del cap de Regana, d’on venim noltros, i l’altre es dirigeix cap a n’Esquitxa i es Caló de s’Arena, on anem. Aquest punt rep el nom del Davallador de sa Rossegada utilitzat pels pescadors per arribar a les seves pesqueres, amb escalons tallats al marés.
Des d’ara continuarem vorajamt la costa mentres es pugui, perquè a moments aurem de pujar una mica per després tornar a davallar.
Als 400 m arribarem a un curiçós pont natural.
Després passarem per les Pedreres de la Seu, continuem fins a la punta que es veu i que ja no podem continuar. Aprofitem aquest lloc que encara te ombra per dinar i fer un capfico.
Retrocedim uns pocs metres per iniciar una forta pujada pel mes aprop posible de la paret de la dreta, es tracta del Davallador del Pou Salat, que sense problema ens situarà a dalt del penyassagat.
Continuem direcció E ( esquerra), i poc a poc ens anem fican dins aquesta garriga aspre i seca, paqssarem per les restes de¡una barraca. Seguidament arribam a les antigues instalacions militars anomanada bateria de Regana, una batería de 4 Obuses de Hierro Sunchado (O.H.S.) de 24 cm de calibre.
Una vegada visitades ses instalacions militars, tornem a l’Urb. Tolleric. I directes a fer unes chandis ben fresques.
Hora Inicio: 8:46 27 jun. 2020 Hora Fin: 15:29 27 jun. 2020 Distancia recorrida: 4,5 km Altura Mínima: 0 m Altura Máxima: 135 m Ganancia Altitud: 120 m Pérdida Altitud: -210 m Tiempo Ascenso: 02:25 Tiempo Descenso: 02:17 Circular: Si
Sala de la Platja
Data: 27.06.2020
Coves de Cala Figuera
La ruta d’avui, més que una ruta, és exploració per trobar diferents cavitats a la zona occidental, de la Cala Figuera (península de Formentor), entre el Maressar i el Mig Quintar, ambdós noms que probablement fan referència a la típica pedra de marès, el primer per possible pedrera i el segón «D.C.V.B. 3. Pedra molt grossa, de forma tronc-cònica, adherida a la part inferior de l’espiga de la biga de tafona, i que a força de rodar a l’espiga arriba a alçar-se de terra per reforçar la pressió de la biga damunt els esportins (Mall.); cast. pilón. Ni amb un quintar de tafona | li traurien sa llecor, Aguiló Poes. 140. Donar quintar: rodar fins que el quintar s’alça de terra.»«Cent quintars de carabassa, no fan una unça de greix» , de fet a prop dels escars és trobem algunes peces de molí de mà, semitallades en el marès.
Arribem al pàrquing de dalt de cala Figuera, inutilitzat amb grans blocs de roca que impedeixen accedir al pàrquing ( incomprensible per les persones normals ), mos cercam sa vida per aparcar i descendim pel caminoi que ens situa a un replà que constitueix una bella mirada de Cala Figuera, per cert en alguna publicació antiga he vist que aquesta cala li deien Cala Canterina, avui com està ennigulat i amb xafugò no podem gaudir de les transparències de colors i tonalitats del fons del mar.
Arribem als còdols de la cala i prenem per la ribera del Maressar ( esquerra) , passem els escars i continuem. Al pocs minuts aixecam la vista i veim al roquisar el Ulls que ens miren i al mateix temps vigilen la Cala, es tracta de dues petites covasses, que visitem.
Continuem ascendint deixant els Ulls a la nostra dreta i ens situem a dalt del rocam just per on davalla la coma que del Corral Fals. Continuem en lleuger descens, intentant, sempre que sigui possible, anar vorera de mar. Passarem i deixarem enrere dues petites roques de dins el mar, primer una i després l’altre. En arribar a un altre coma o torrentera que davalla del Corral Falç la prenem cap avall fins al més a prop que puguem de la mar. Hem arribat al Mig Quintar on les parets verticals impedeixen continuar per la ribera. Desgrimpem uns metres fins a trobar una balma amb una gran roca al davant, idò just darrere hi ha l’obertura de la Cova del Tresor, és fàcil de veure perquè del sostre pengen unes enormes pedres que donen la sensació que han de caure en qualsevol moment.
Hem fet medicions de CO2, amb el detector de monogas Dräger Pac8000, a l’entrada, sala principal i sala petita del fons, i totes han donat 0. Tampoc esperavem que n’hi agués.
Passem pèl davall i entrem a la cova. El primer que ens crida l’atenció és la seva grandària, amb unes dimensions de 56 m de llargària, per 25 d’amplària i 14,5 d’altària, una enorme sala. Però la vista la fixem a terra, estem a una platja. Sí, tot està cobert d’una arena blanca que forma una platja d’interior amb les marques de la correntia de l’aigua de mar, amb restes d’algues i petites copinyes.
Anem avançant i a la dreta trobem una surgència d’aigua, ara salobre, però que un temps enrere devia ser dolça i molt benvolguda pels mariners i pirates. Suposadament aquesta font devia ser el millor tresor i no el típic cofre ple de pedres precioses i joies. L’aigua que cau ha donat curioses formes a la pedra plana, on devien col·locar les gerres per recollir l’aigua. Continuem la visita a la propera sala més petita amb un forat lateral.
Acabada la visita, tornem enrere. Passat la Pesquera del Senyor i a la part alta trobem una cova allargada d’uns 14 m per 2,5 d’ampla, una extraordinària balconada sobre la Cala. Al seu final i a la part de dalt hi ha un petit foradingo pel que entre un raig de llum, d’aquí el nom que li posem Cova del Foradet, ja que no hem trobat cap indicació sobre ella.
Continuem en lleuger descens i direcció a la cala. En arribar a la zona del Maressar ens aturem per visitar la cova marina de l’Amo de 8,6 m de llargària per 11,5 d’amplària i 2,6 d’altària, sense gaire interès. Aprofitem per fer un capfico i dinar.
En acabar iniciem la tornada per la pista que arriba a la Cala i que seguim fins a dalt, en el punt quilomètric 12,100 de la carretera. Ara ja per asfalt caminem fins al pàrquing. No donant per acabada sa jornada fins a ver pres unes xandis gelades.
Fonts consultades: Marinas de Tramuntana dels germans Sastre, CCM de J. Encinas, Wikipedia
Hora Inicio: 8:15 23 jun 2020 Hora Fin: 15:32 23 jun 2020 Distancia recorrida: 6,6 km (07:17) Altura Mínima: -178 m Altura Máxima: 189 m Ganancia Altitud: 610 m Pérdida Altitud: -605 m
Circular: Si
Punta d’en Tomàs
Data: 23.06.2020
Punta d’en Tomàs i Cala En Gossalba
Avui ens dirigim al “Finisterre Mallorquí”, la península de Formentor, la més septentrional de l’illa.
Xarrar de Formentor son paraules majors. Quan el poeta Miquel i Llobera (1854-1922), propietari de la península de Cap de Formentor. va morir, es va dividir en lots i es va vendre. En 1922 la finca fou adquirida per la banca argentina Tornkist i pel pintor, també argentí, Tito Cittadini Podesta ( 1866-1960). En 1928, Adan Diehl, un nadiu argentí i amant de l’art, va decidir construir l’Hotel Formentor.
Iniciem la ruta al mirador des Plà de la Punta d’en Tomàs, punt kilomètric 14,900 de la Ma-2210. Prenem ponent en mitja baixada direcció al Cingle de les Lletreres, on arribarem a un explèndid mirador natural sobre cala Figuera amb l’impresionant Morro de Catalunya al davant.
Girem a N, en mitja davallada direcció a la Punta d’en Tomàs, o farem crestejant fàcil fins als primer pins, després ve un tram amb més desnivell, en el que aurem d’utilitzar les mans, sensa massa complicació, passarem per una escletxa i finalment arribarem a la zona rocosa fora vegetació. Descendirem uns metres més i ens situarem damunt una bolla rocosa que fà d’extrem a la Punta d’en Tomàs.
Sense perdre altitut caminarem S amb el mar a la nostra esquerra, així com ens anem acostant al Racó des Xot aurem de guanyar altitud per després tornar a descendir i situarnos damunt els enormes blocs, que anirem sortejant fins arribar a la cova des Poat o Pouat o de la Sirena, (o tot junt). Està formada per dues enormes penyes caigudes del penyassagt. Una cavitat de 15 m d’eix principal, 13,5 transversal, amb desnivell de 8,7 m, encara que darrerament ha sofrit esllevissades i te part del sostre cobert pels enderrocs.
La llegenda comta que quan la mar està embravida la força del vent que bufa en força pel forat de dalt i reprodueix el cantar de les sirenes. Com si sapiguessim com cantan les sirenes… probablement eren les foques que frecuentaven aquest coval que produien aquests sons. Es posible que les Nereides tenguin algo que veure. En la mitologia grega, les nereides (del grec antic νεράϊδα, neraida) que eren les filles dèn Nereu i de na Doris. Nereu era un déu del mar i Doris era filla d’Oceà, la qual cosa fa que les nereides siguin considerades nimfes del mar. Es creia que vivien al fons del mar, al palau del seu pare, assegudes en trons d’or. Totes bellíssimes, passaven el temps teixint i cantant. Els poetes se les imaginaven barrejant-se entremig de les onades, amb els cabells al vent, nedant entre tritons i dofins. Idò que vos pensaveu ? No té res a veure amb una insoleció ni certs bolets al-lucinògens, son, simplement relats mitològics.
Aprofitem aquest lloc tant mitològic per fer un capfico.
Tornem enrrera uns metres fins arribar a la coma/rosseguera, i ens enfilam per amunt, en forta o molt forta pujada, fins arribar a dalt de tot, a tant sols uns mestres del parking del mirador.
Ara ve la segona part; creuem la carretera i prenem un tirany que en davallada ens situarà dins la canal de Cala En Gossalba ( torrentera), després d’uns centenars de metres es transforma amb un antic camí amb marges de sosteniment. Durant el camí anirem creuant, en diferents moments, el torrent, unes vegades al tendrem a la dreta i altres a l’esquerra, i així durant 1300 m, fins arribar al caló més oriental de la cala En Gossalba, on montem el “campament”. Nadem fins l’altre caló, dinem i mentres uns arribem fins el pont del Morro del Pont, altres aprofitem per becar i nadar.
Per la tornada desfeim les passesfetes fins el parking-mirador.
Per suposat que acabem fent unes merescudes xandis al “Corral”.
Fonts consultades: Marinas de Tramuntana dels germans Sastre, CCM de J. Encinas, Wikiloc
Hora Inicio: 9,45 h Hora Fin: 10,30 h Distancia recorrida: 180 m Altura Mínima: 39 m Altura Máxima: – Ganancia Altitud: – Aproximación: 2′: Temps total: –
Hora Inicio: 9:12 13 jun. 2000 Hora Fin: 15:23 13 jun. 2000 Distancia recorrida: 11,4km Tiempo en movimiento: 01:59 Velocidad media: 1,85 km/h Vel. en Mov.: 5,72 km/h Velocidad Máxima: 63,14 km/h Altura Mínima: -182 m Altura Máxima: 294 m<
Circular: Si
Cova de na Bernarda
Data: 13.06.2020
Sa Marina de Banyalbufar
Iniciem la ruta d’avui en el punt quilomètric 85,600 de la Ma-10, en el pàrquing de sa Volta des General (Banyalbufar).
Començam a caminar pel camí de Baix, ben senyalitzat, a l’ombra del puig de ses Planes de 339 m i del Penyal de la Heura de 331 m que tenim a la nostra dreta. Al cap de poc de caminar traspassem una barrera de ferro que dóna pas a la propietat de Son Bunyola. A pocs menys de cent metres el camí es bifurca i hem de prendre esquerra (NE) que en suau davallada ens porta al Pla des Cavall, d’aquí el nom de camí des Cavall. Arribem a s’Enquetjar, on veurem unes grans roques. A la seva esquerra neix un tirany en desús, així com la font d’en Quelet, que duu a la Caseta del Rector. Noltros pel camí des Cavall, passarem pel costat d’una gran roca xapada.
Arribem al Pla des Cavall, després de recórrer, des de l’encreuament del Camí de Baix, poc més d’un quilòmetre.
Ara el camí es transforma en un petit tirany amb més desnivell i direcció a la mar (N), passant per baix el Secret des Cavall. Anem girant direcció NE, entre grans blocs que anem superant i desgrimpant fins a arribar a la cova de na Bernarda, un bon lloc per berenar.
Tornem enrere uns 200 m, abandonam el tirany i comencem a moure’ns, direcció SE, pels blocs i roques de la costa.
El primer escull en deixar enrere els des Cavall, després sa punta des Tamarell, els esculls des Grum de Sal, es pa de Figa. Dos-cents metres més endavant passarem per on hi havia sa Caseta des Rector i un tirany que la comunicava amb el camí des Pla des Cavall, ara ja inexistent. Arribem a la Pedra Blanca, on aprofitem per remullar-nos.
Continuem i arribem a la platja desa Galera i a punta de sa Galera, amb les alcoves i la construcció que predomina la petita cala, bastant concurida, gràcies a l’accés fàcil que té.
Ara ve, la zona més complicada, entre la Pesquera des Clot i la Punta Grossa, es tracta de superar els enormes blocs de roca a través dels passadissos i túnels que ho formen, fins a sortir a la part més llunyana (esquerra) de la mar, fent una petita grimpada per un terreny molt relliscós, passar per sobre una gran roca llisa i arribar dalt sa Punta Grossa, des d’on podem atalaiar la part posterior del moll i l’esplanada del Cos plena de cotxes aparcats.
Arribem al moll i la cala i ens situem a prop des Salt ben actiu, per refrescar-nos i dinar.
Ara ve la part més «desagradable», tot per asfalt fins al cotxe. Per sortir de sa cala, ho farem pel pas escalonat per als vianants, quasi a dalt passarem vora les restes del molí d’aigua d’en Roig. Tot seguit arribem a l’asfalt que en forta pujada ens acostarà dins el poble i a la carretera, que prenem (esquerra) fins al pàrquing on tenim el cotxe.
No cal dir, que acabem fent unes mes que merescudes xandis.-
Font consultada: Marinas de Tramuntana dels germans Sastre
Hora Inicio: 9:12 9 jun. 2020 Hora Fin: 15:29 9 jun. 2020 Distancia recorrida: 8,7 km Altura Mínima: -0 m Altura Máxima: 191 m Ganancia Altitud: 372 m Pérdida Altitud: -359 m Circular: Si
Sa Marina
Data: 9.06.2020
Sa Marina d’Estellencs
Iniciam la ruta d’avui a l’aparcament d’Estellencs que hi ha a l’entrada (vinent d’Esporles) , just darrere s’ase. Ens dirigim a la part alta on hi ha s’església i prenem pel seu carrer cap avall, fins a la Cala Estellencs, un petit itinerari que ens permetrà gaudir dels paisatges de la zona. En arribar a sa cala tenim a la dreta la Punta des Moret i sa penya des Cagarrot a l’esquerra. Prenem dreta pel passeig, passant per davant la Font de sa Cala amb el seu salt totalment actiu. Continuem direcció als escars que deixam enrere i és aquí on comencem a caminar vorera mar sense camí ni tirany per unes roques vermelloses, materials del Burtsandtein del triàsic inferior, En les roques podem observar incrustacions de malaquita i atzurita, minerals de coure, característiques de la zona, i petits nivells de carbó (Kuppferchieffer), esmolades per l’acció del vent i l’aigua, algunes de gran bellesa, d’uns colors i formes extraordinaris.
Durant el trajecte en tota la zona de la Marina anirem cercant la millor forma de passar, emprant les mans on faci falta, encara que la roca té bons agafatais i no rellisca, no trobant cap pas complicat. Arriben quasi a la desembocadura del torrent de sa Tanca, punt on no podem avançar, sino es per la mar.
Per continuar haurem de retrocedir uns metres i iniciar un fort ascens entre pins i garballons direcció SW, fins arribar a la paret rocosa on localitzarem una escletxa equipada amb una maroma que ens facilitarà l’ascensió, hem arribat al pas des Torrent de sa Tanca.
Una vegada superat, el pas iniciem el descens fins el tàlveg del torrent de sa Tanca que seguirem fins a la desembocadura.
Tornem enrere uns metres i sortim del tàlveg per l’esquerra fins a un tirany, prenem esquerra i ens dirigim a la balconada que forma el penya-segat, localitzarem una petita zona més plana que era l’inici d’un antic camí que davallaba fins a la mar, encarara se pot veure part del mur de contenció. Actualment està totalment destruït, llevat de la part més alta a la qual hi ha instal·lada una corda en forma de passamà que ens acosta a un altre ja vertical que ens permetrà davallar per una rosseguera formada pels enderrocs. Cal dir que es una zona molt inestable en la que cauen constantment pedres i roques, el que ho fa molt perillós.
Ens situem en fila india guardant las distàncies i ens disposem a descendir per la corda, arribant a la vorera de mar. Continuem vora el mar uns centenars de metres fins que ja no podem passar. Tornem enrere fins a la corda pugem i anem al tirany d’abans.
Continuem ascendint el més a prop del penya-segat, passant per diferents miradors naturals ens els que podrem gaudir de les esplèndides vistes.
Continuem pel mig de carritxeres per un tirany més definit que dóna la volta per l’esquerra del puig de ses Donardes, 192 m. En arribar a la part més al N, deixam a l’esquerra el tirany que davalla a la Punta de son Serralta, noltros continuem pel camí dels Carabiners que en lleuger ascens ens acostarà a una corba de la carretera Ma-10, km-91,200 Ara ja per l’asfalt prenem S (dreta) direcció Estellencs fins a arribar al km-92,800 on sortirem per la dreta, està senyalitzat amb una balisa, i agafem el GR -221 fins a l’entrada del poble, i d’aquí a l’aparcament.
No cal dir, que acabem fent unes mes que merescudes xandis.-
Hora Inicio: 9:27 6 jun. 2020 Hora Fin: 18:26 6 jun. 2020 Distancia recorrida: 11,4 km Altura Mínima: -87 m Altura Máxima: 643 m Ganancia Altitud: 680 m Pérdida Altitud: -343 m Temps total: 9 h. Material utilitzat; Cordes 2×20, més material de reequipament Tipo Ruta: Circular
Salt de s’Illeta
Data: 6.06.2020
Torrent de Maçana. Integral
Aquest torrent neix al Pla de Miner Gran, es un torrent obert i transcorre per un indret de gran bellesa.
No està equipat excepte el darrer salt de 15 m, la resta és tot de fortuna, Per arribar-hi hem de partir cap a Campanet i d’aquí pel camí de na Pontons fins a la Ermita de Sant Miquel, on podem deixar algun cotxe, continuem amb el cotxe sense deixar sa carretera amb el torrent a la nostra esquerra, fins a arribar a l’altura de l’Hotel Fangar, prenem un camí de carro a la nostra esquerra que va a les finques de Biniatró i a Son Monjo, però noltros no hi em d’arribar, em de agafar el primer camí de la nostra dreta per damunt un pontet, seguim pel camí de carro fins a arribar a una esplanada i unes barreres, lloc on podrem deixar els cotxes. Ara ja a peu continuem trespasant ses barreres per un camí que aviat sa transforma en una pista asfaltada recentment i que en uns 45 m. ens durà al portell de la finca de Miner Petit. Continuem en mitja pujada per la pista. Al cap de poc ens topen en l’amo de la finca sa Mola que davalla amb el seu cotxe i feim una agradable xarradeta. Continuem, obviem el primer encreuament que agafem dreta, i el mateix amb el segon i tercer encreuament. Ja estem a prop de les cases que no hi hem d’arribar, només toquem la síquia que no es més que el començament del torrent la seguim (E), aviat va agafant més cos de torrent amb un «sinfin» de desgrimpades i qualque bot interessant. Però no serà fins passat el gorg dels Voltors on trobarem els primers salts importants de 12 i 15 m.
El primer, un salt de 6 m amb aigua permanent es pot salvar desgrimpamt (esquerra hidrogràfica) a una petita cornisa que dona accés a un forat, anomanat pas des Forat.
Mes envant arribem a l’entreforc i torrent de la dreta, estem mes o manco davall ses cases de Miner Petit, on a l’ombra dins un gorg aprofitem per descansar i menjar. Mes envant cal destacar el gorg Verd.
Li segueix el tram més engorjat, amb salts seguit de 6,10 i 10 aquest el gorg de s’Illeta, per la gran roca que té enmig i que sol està rodaixada d’aigua. Aquest salt és el més complicat si es fa per la reunió de l’esquerra, la part engorjada i que té una petita figuera a baix. Noltros no l’utilitzarem i ho férem per la reunió, que no es veu des de dins el gorg, que hi ha dat a l’esquerra superant el rocam, està a una soca d’un arbust.
Acaba el torrent amb un salt de 15 m ja davant la resclosa, que a la part externa té un cercle empedrat intacte per minimitzar la força de l’aigua i erosioni el formigó, després continua un «empedrat» amb grans roques que ajuden aturar sa força de l’aigua, de tal manera que quan tona al llaç natural ho faci de forma trenqui-la i no faci mal bé el camp de conreu.
Per sortir, continuem pel tàlveg del torrent, passem per petites rescloses fin arriba a un camí empedrat, on girem dreta on veim una barrera, a l’altre costat està el camí que em passat el mati, prenem esquerra i als pocs metres arribem a la barrera i al cotxe. Les xandis imprescindibles en un dia com avui. En un lloc de luxe com es l’Ermita de Sant Miquel.
Hora Inicio: 9:16 Hora Fin: 17:06 Distancia recorrida: 10,68 km Altura Mínima: 42 m Altura Máxima: 331 m Ganancia Altitud: 546 m Pérdida Altitud: -382 Temps total; 7,49 h
Hora Inicio: 9:50 26 sep 2019 Hora Fin: 17:06 26 sep 2019 Distancia recorrida: 12,300 km Altura Mínima: 0 m Altura Máxima: 420 m Ganancia Altitud: 578 m Temps total; 6,55 h
Material utilitzat; Cordes 1×60, 2×20, 1×30 Tipo Ruta: Circular
Salt i Sta Maria de l’Olivar
Data: 26.09.2019
Salt Torrent de sa Figuera
Iniciem el recorregut d’avui al Port de Sóller, concretament a la plaça dels Reis de Mallorca. Ens dirigim a la rodona on hi ha ses parades del bus, travessem el torrent de Sa Figuera, i comencem a caminar en suau ascens per la carretera asfaltada ( Ma 2124), amb el torrent a la nostra esquerra. Dos-cents metres després de passar per la fita quilomètrica 4, arribem al llogaret de sa Figuera on abandonem l’asfalt i girem esquerra, seguint les indicacions de la balisa que indica la de Fornalutx pel Camí de sa Figuera. Aviat passarem per avant de la torre de defensa de les cases del llogaret de Sa Figuera. Continuem per aquest encisador camí, seguin les balisses que ens indiquen la direcció, passarem per davant de safareigs, la font de la Pica, seguim en lleugera pujada, i després de traspassar diverses barreres arribem a un camí asfaltat que prenem esquerra, sempre en lleugera pujada. Als pocs metres arribem de nou a la Ctra. Ma-2124, girem esquerra i continuem per l’asfalt en lleugera puajda, fins arribar al Coll d’en Marquès , podem veure (esquerra) una balisa que indica Camí de sa Figuera-Fornalutx-Tuent-sa Calobra, abandonem la Ma-2124 i prenem aquest nou camí asfaltat. Als pocs metres deixem ( dreta) la balisa que indica el mateix. A docents metres traspassem una barrera metàl·lica ( que deixem tancada) amb el nom de Cas Bernats, passarem per davant Cas Bernats i altres cases, sempre dins un paisatge idíl·lic d’oliveres. Arribarem a un revolt i pasem per dant es Cocó, seguit de sa font de Can Patí, en arribar al final del camí ens trobarem amb una barrera verda al davant, la traspassem i continuem per un tirany, deixant les cases a la nostra esquerra, continuem en lleugera pujada, arribarem a un tancat amb un botador acabat de reconstruir, continuem i en pocs metres arribem a la font del Salt.
Ara es tracta d’arribar al Salt des torrent de sa Figuera que forma l’aigua que surt de la Font i per això em de prendre per la dreta del tàlveg, baixar a una esplanada i localitzar l’obertura que dóna accés a la timba. El dia que hi vàrem anar no suposava cap problema, però una visita posterior ens trobem que han tancat en reixa tot el perímetre que envolta el torrent fent dificultós el seu accés.
A la soca d’un arbre hi ha un cordino i on podem muntar la reunió. El Salt és de 45 m ( noltros posem una corda de 60 m). La sortida és fàcil amb certa càrrega psicològica. Es tracta d’un salt tot volat i de gran bellesa, tant per l’entorn, com per les formacions i degotissos. Després li segueix un petit salt de 10 m, el darrer salt, una rampa-tobogan de 40 m que es pot dividir en dos de 20 m cadascun.
Com el recorregut és molt curt, es pot descendir i remuntar tantes vegades com es vulgui gaudir.
Per tornar des de sota la balma a dalt a la font des Salt ho farem pel seu costat N ( dreta), que en mitja pujada i després per un petit tram d’un tirany que va a ses cases de sa Coma ens durà fins a un antic tancat de reixa molt a prop de l’esplanada i l’inici del primer salt. Aquest tancat també ha estat recentment reconstruït.
En acabar iniciem la tornada per la pista que puja des de la font des Salt i que duu a Bàlitx d’Amunt, a les que no arribem sinó que quan estem al coll, cota 397 m, abandonem la pista per l’esbucament de la paret de partió i en tendència cap a la dreta continuarem per un tirany poc definit, direcció SE, amb lleugera baixada, passant per davall d’una figuera i després de les cases ( a certa distància ), fins a enllaçar amb el camí de Bàlitx.
Prenem ( dreta) direcció al mirador de ses Barques, durant 900 m on l’em d’abandonar i prendre ( dreta) pel camí Vell de Bàlitx, hi ha un pal indicador, «Port de Sóller».
Es tracta d’un antic camí empedrat, sempre continuarem recte, obviant diversos indicadors. Passarem per la font de sa Tintorera, després per ses cases de Can Costurer.
Arribem i traspassem la carretera Ma-10, seguin les indicacions de les balisses, passem per davant Can Bisbal, ens anem acostant als afores de Sóller encara per l’antic camí Vell de Bàlitx i el camí canvia pel de son Blanco. Ja arribem a les primeres cases «urbanes» des poble, girem dreta pel camí asfaltat de ses Argiles (estem a la Ma-2123), continuem un bon rato, que fins enllaçar novament amb la Ma-10, a la corba del restaurant Sa Teulera.
Passem a l’altre costat de la carretera i prenem el camí de les Alzines, que hi ha just a s’enfront, devora el restaurant, passem per un camp de llimoneres, després obviem ( esquerra) camí de Can Tamany i continuem, ara per asfalt continuem pel camí de Can Penya, travessem el pont d’un torrent i obviem (dreta) el camí de Can Baixo, continuem i aviat s’ha acaba s’asfalt i pujam al coll d’en Borrassar, obviem (dreta) camí de son Llampies, continuem uns pocs metres per abandonar (esquerra) el camí, hi ha una balisa que ho indica.
Fem una curta pujada per un estret i antic camí empedrat, per enllaçar (dreta) amb una pista, que ja no abandonarem fins al final, passarem per davant un forn de calç i una bassa. Ja podem sentir es renou de sa carretera que tenim al costat, i en pots metres arribem novament a la rodona i al cotxe.
En acabar, agafarem els cotxes i visitarem curiosa Capelleta de Santa Maria de l’Olivar
Santa Maria de l’Olivar.-
Aquest santuari que té el seu origen en una capelleta que mossèn Pere-Lluc Ripoll i Moragues (conegut com a Don Perico de Can Gros) va ordenar construir en 1917 en els terrenys de la finca denominada l’Olivar del Fenàs. L’advocació d’oratori era en honor de la Immaculada en record de l’aparició de L’Ordre de 1858. En 1943 es va emprendre la construcció d’un santuari de majors proporcions gràcies a la dedicació de Pere-Lluc Ripoll i de la seva germana Maria Magdalena. Va ser inaugurat a l’any següent. Les obres s’iniciessin el 1915 i s’enllestiren el 1917. La Capella fou beneïda pel bisbe de Mallorca, Rigobert Domènec Valls el 17 de juny del 1917. L’església és de planta de creu grega amb cúpula sobre arcs de mig punt. Una imatge de la Mare de Déu de l’Olivar presideix el recinte. Sortint del santuari i darrere d’una creu de fusta es troba el recinte que acull la Capelleta. És de dimensions reduïdes i presenta una estructura construïda amb pedres irregulars, de regust modernista. En el seu interior (tancat al públic), que simula la cova de Lorda, es troba, a més de la imatge de la Immaculada, la figura de Santa Bernadette. Al costat de la capelleta hi ha una cisterna amb la imatge d’un àngel.
Hora Inicio: 9:48 10 març 2020 Hora Fin: 17:05 10 març 2020 Distancia recorrida: 5,64 km Altura Mínima: 876 m Altura Máxima: 1.144 m Ganancia Altitud: 414 m Temps total; 6,26 h
Material utilitzat; Cordes 2×60, 1×20 Tipo Ruta: Circular
Inici del salt
Data: 10.03.2020
Rapelant sa Cadira de sa Reina.
Iniciem el recorregut d’avui des de les cases de son Torrella, una finca de 440 Ha. d’extensió on el seu propietari D.Carlos Zayas, persona molt coneguda a la vall per la seva lluita ecologista va iniciar l’any 1994 la repoblació amb més de 60,000 arbres. Es tracta de la reforestació més gran d’arbres que s’ha fet mai a la nostra illa.
Encara que el més significatiu de la finca fou passat molt abans, arran d’un conveni de l’any 1953 entre l’Estat Espanyol (Règim de Franco.) i els Estats Units, on s’hi establí la unitat nord-americana anomenada Estació Troposfèrica de la 16a Regió de Comunicacions de la USAT. ( Sa Base).
Prenem cap a ses cases de son Torrella, passarem per davant sa Font de son Torrella amb el seu safareig, continuarem per la pista, en arribar a la carretera asfaltada la creuem i continuem per la pista, pel mig del pinar de sa reforestació, fins que arribem a l’antic camp de tir. En aquest punt sortirem de la pista per la dreta i en lleugera pujada ens situarem damunt la paret, veurem qualque fita que ens marca el camí a seguir, que no hem de confondre amb les que ens pujaríem al Puig de ses Vinyes, noltros seguirem N pel costat del pinar ( esquerra). Passarem pel costat d’una gran roca, on el tirany es fa més estret i en lleugera davallada. Continuarem fins a arribar a la paret de partió de les finques de son Torrella i de Turixantde Dalt, la traspassem i seguint NW, continuem i traspassem una tancat de reixa amb botador metànic, seguim fins situar-nos a la base dreta de la Cadira de sa Reina, just al paredó En aquest punt i abans de grimpar hem de localitzar una corda fitxa que ens ha de servir per iniciar l’escalada. Ara es tracta de seguir grimpant/escalant amb l’ajuda de les cordes, passarem ben per davall de s’Agulla des Frare ( esquerra) i en arribar a sa pala voltejarem SE, esquerra, per enfilar-nos al forcall que forma sa Cadira de sa Reina
Les sensacions són indescriptibles, les vistes espectaculars pel que és un bon lloc per menjar alguna cosa. Davant tenim el Puig de ses Vinyes d’1,108 m, a la nostra dreta S. el Pa de Figa de son Torrella d’1,256 m, damunt nostre el Puig Major 1,436 m, i a la nostra esquerra l’Agulla des Frare d’1,209 m. Des del forcall descendim SE pel pedregal espadat amb molta cura perquè el buit esgarrifós es troba sota els peus, buscant la part de la nostra dreta on trobarem una fita que ens indica l’inici del pas escabrós i el passamans que hem de superar per arribar fins a la reunió. El lloc, ja et dic, és indescriptible i amb moltíssima pressió psicològica pel gran desplom de més de 200 m i perquè la petita i estreta cornisa on està situada la reunió, gairebé i caben dues persones.no apte pels aerofòbics.
El descens ho iniciem amb un rapel de 60 m encara que als 40 m aprox. hi ha una antiga reunió dels escaladors. Anem arribant tots i ens reagrupem. Hem d’anar amb cura amb les pedres que cauen, jo vaig tenir la mala o bona sort que en va caure una i me donà a la ma que aguantava sa càmera i me la va llevar de ses mans. Al dia d’avui i ja ha passat més d’un mes encara tinc el blau al dit polze. Continuem descendint per una rosseguera molt vertical i incomoda, per la gran quantitat de pedra solta que hi ha, durant uns 40/50 m de desnivell, fins a arribar un punt on es torna més vertical i on trobem dues plaques que ens serviran per muntar un altre ràpel de 60 m encara que aquest ràpel es pot evitar ho desgrimpem, optem per rapelar per una major seguretat i per donar-nos més pressa. En acabar ens dirigim cap a la font de s’Escudella I, una altra vegada traspassem la paret de partió, i continuem per on hem vingut, fins a arribar als cotxes.
Hora Inicio: 10:40 Hora Fin: 17:33 Distancia recorrida: 7,1 km Altura Mínima: 63 m Altura Máxima: 339 m Ganancia Altitud: 571 m Pérdida Altitud: -497 Temps total; 6,53 h
Hora Inicio: 10:44 Hora Fin: 17:01 Distancia recorrida: 8,21 km Altura Mínima: 603 m Altura Máxima: 813 m Ganancia Altitud: 305 m Pérdida Altitud: -305 Temps total; 6,16 h
Hora Inicio: 11:17 22 feb. 2020 Hora Fin: 16:51 22 feb. 2020 Distancia recorrida: 4,6 km Altura Mínima: 0 m Altura Máxima: 326 m Ganancia Altitud: 686 m Pérdida Altitud: -717 Temps total; 5,26 h Material Utilitzat: Corda 1 x 20 m.
Tipo Ruta: Circular
Forat Petit de s’Àguila
Data: 22.02.2020
Forat de s’Àguila i altres Forats Petits per sa Torre des Bosc i el Pas de s’Aranya i el Carrer Nou
Iniciem el recorregut d’avui a l’ermita de Sant Llorenç (s. XVIII) i agafem el GR-221 que passa per darrere la barrera al cotat de la carretera, es tracta d’un antic cami empedrat que uneix l’ermita amb el llogaret de sa Calobra i el seu port. En arribar al port entrem al parking fins al fons, on hi ha una barrera de fusta que dóna accés al camí que duu a la torra de sa Calobra o des Bosc. Es tracta d’un camí empedrat que en el seu tram final s’ha fet mal be. En arribar al coll traspassem la paret de partió i prenem N ( esquerra) seguint les fites, passem per davall uns grans pins, i en pocs minuts arribem a la Roca Roja on es troba la Torre i les que foren les seves dependències.
Després de berenar, descansar i contemplar la panoràmica que ens dóna la situació de la Torre, prenem la marxa descendent, direcció NE, seguint les fites, el terreny es mal de transitar dagut al rocam càrstic i la vegetació. Tenim per davant una dura i incòmoda davallada cap al Pas. El territori és molt abrupte i escarpat. El tirany fitat cerca la millor passa entre els inaccessibles penyals. Hem d’estar atents i localitzar un marge pel qual hem de passar per damunt, girar dreta i ja hem arribat al pas de s’Aranya, equipat amb un fil ferro en forma de passamà. Fem el primer tram horitzontal i el segon tram totalment vertical ho fem rapelant. Que ens deixa en el mateix Camí Nou just a l’entrada de l’escletxa semi-fosca.
La davallada fins s’Olla per aquest «carrer» no és fàcil per la gran quantitat d’esbaldrecs conseqüència de la manca de graons, dels 300 en queden ben pocs.
En arribar a s’Olla, prenem E deixant la cala a la nostra esquena. Al SW (front-dreta) localitzem la vertiginosa pujada, situada al lateral contrari al pas de ses Piquetes. Es tracta de localitzar i passar per tres d’ells, sent el més espectacular el Forat de s’Àguila. Una vegada estudiat per on pujar iniciem l’ascens, ho fem pel rocam que té bones preses, encara que bastant vertical, i allà on representa una dificultat major posem una corda que ens facilita superar-los.
Aviat localitzem el primer Forat en forma d’escletxa que mira dins el torrent de Pareis.
Seguim avançant grimpant en tot moment, sempre el més a prop possible del vessant del torrent, on ja podrem veure a dalt el següent i més curiós Forat perquè té al costat superior una roca en forma d’ocell, d’aquí el nom des Forat de s’Àguila. Ens dirigim cap ell i el traspassem, en molta cura perquè l’altre costat és vertical i l’haurem de desgrimpar.
Prenem S ( dreta), i localitzem un altre Forat Petit, continuem i a la part alta veurem un gran pi, ens hem de dirigir cap ell per l’ampla «canal» que trobem a sota d’ell. Es tracta de la darrera dificultat/grimpada/vertical.
Superat aquest últim tram, girem E, passarem per un marge, deixant a la dreta la cota 267 m on s’ha troba últim Forat petit. Per arribar-hi s’ha de voltejar el rocam per l’esquerra.
Continuem amb la mateixa direcció i enllacem amb el camí de s’Obaga i des d’aquí amb el que condueix a sa Torre, encara que noltros no hi tornem, sinó que prenem S ( esquerra) direcció a uns grans pins on podrem menjar. En acabar prenem pel camí empedrat cap al collet tancat de paret i finalment a l’aparcament de la Calobra, a la mateixa barrera de madera que al matí hem traspassat, Donant per acabar aquesta curta i dura ruta.
EL CARRER NOU;
Unia la plaça de sa Calobra amb el Torrent de Pareis abans de fer els túnels. Encara trobarem els graons per on fem la davallada. Única via d’accés al Torrent de Pareis des del Port de sa Calobra abans de la construcció dels túnels que actualment i des de l’any 1950 ens permeten l’entrada. El Carrer Nou és una encletxa on, segons un dels nostres informants, hi foren construïts l’any 1924 més de 300 escalons, molts d’ells avui ja desapareguts. Apareix identificat al Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana com a «Pas de sa Calobra al Torrent de Pareis» i classificat com a camí de ferradura i tirany en mal estat. L’origen solleric dels pobladors de sa Calobra explicaria la ironia que desprèn el topònim, ja que traslladaria el nom d’un carrer rellevant d’aquella població, i documentat ja al segle XIV, a un paratge esquerp i desolat com el que aquí designa. Curiosament no es tracta d’un cas aïllat, perquè el mateix nom és utilitzat per a designar una altra encletxa a la finca sollerica de s’Illeta». (Torrent de Pareis, 1995). Així ho conta en Joan Riera a la seva Web
PAS DE S’ARANYA
Está situat davall de sa Torre des Bosc direcció N. de tot duna es una mica mal de trobar però si ens fitxam bé amb ses poques fites que hi ha i el càrritx trepitjat ens pot ajudar molt. Es tracte de descendir amb direcció N cap un esperó i just darrera troban el primer tram que està equipat amb un pasamans d’acer en molt bon estat, que ens ajuda a superar el pas sense cap dificultat. Es convenient dur casc i arnés per asegurarnos. El primer tram es horizontal, el segón és tot vertical.
TORRE DES BOSC
Situació: Es troba a la zona nomenada del Bosc, sobre una penya coneguda com La Roca Roja. Es troba a 199 metres d’altura. Des d’aquesta posició domina l’entrada al Port de sa Calobra i al Torrent de Pareis. D’aquesta manera la torre impedia l’accés dels pirates, la provisió d’aigua i els saquejos de la zona. Tipus de torre: És una torre de defensa; no de senyals. Des d’aquesta torre només es pot veure la Torre de sa Mola de Tuent. Altres noms: En el segle XVII la torre era nomenada «Torre del Port de la Calobra» . En el segle XIX sa la nomena «Torre de la Calobra», «Torre del Torrent de Parells» i «Torre del Bosc». Descripció: És de tipus circular. Té 9 metres de diàmetre en la seva base. Presenta ataludament fins als 4 metres d’altura. L’altura de la torre és de 9’5 metres. La porta d’entrada es troba sobre els 4 metres del sòl. S’accedeix a la càmera principal per un petit passadís amb un sostre abovedad. Presenta xemeneia. En la teulada hi ha restes d’una paret que mantenia un porxo i anteriorment havia de disposar de garita. La torre presenta perill d’ensulsiada. Aljub: Al costat del camí amb recollida de les aigües dels rocós circumdants hi ha un aljub de planta rectangular i protegit per una volta de canó amb un petit quadrat en la seva part superior per a extreure l’aigua. Història: La primera notícia sobre el desig de construir una torre per a defensar el Port de la Calobra es documenta el 1583 quan el virrei va demanar a la vila de Sóller ajuda para alçar dues torres . L’any 1605 Joanot Colom Calobra sol·licita permís al Consell per a construir una torre en la possessió del Bosc, indicant que en el lloc de la Calobra existeix un port que normalment és utilitzat pels corsaris per dos motius: seguretat davant les tempestats de les seves embarcacions i facilitat de recollida d’aigua. Assenyala que la torre hauria d’estar en el cim de la muntanya del Bosc en el lloc nomenat la Calobra, enfront de la Vaca. El Consell General accepta la proposició i es compromet a enviar dos encarregats a la torre, un dels quins havia de ser a més l’encarregat de vigilar la Torre de sa Mola de Tuent. Sembla que en 1607 la torre ja estava acabada. La funció de vigilància de la torre era un ofici que passava dels pares als fills. No era infreqüent que els encarregats de les torres participessin en activitats relacionades amb el contraban. Armament: Després de la construcció la torre disposava d’un canó la funció del qual era informar de l’arribada de naus algerianes. En 1679 un inventari indica que existia una peça d’artilleria, dues arcabusses i una dotzena de bales de canó. Els tirs de canó realitzats són mínims, doncs la dotació de material és molt reduïda.
Hora Inicio: 10:24 15 feb. 2020 Hora Fin: 18:06 15 feb. 2020 Distancia recorrida: 12 km Altura Mínima: 70 m Altura Máxima: 856 m Ganancia Altitud: 1.320 m Pérdida Altitud: -1.303 Temps total; 8,18 h Tipo Ruta: Circular
Na Mamelluda
Data: 15.02.2020
Na Mamelluda i pas LLis per sa Coma Carnissera, es Castellot + ses Tres Creus
Iniciem la ruta d’avui en un lloc beneït, i ho és des de l’any 1814, anomenat Son Sang, la darrera morada dels habitants de Sóller, estic xarrant del seu cementiri, on podrem deixar els cotxes al seu aparcament.
Ens posem a caminar en lleugera pujada pel camí asfaltat als pocs metres arribem a un bonic pont amb una séquia de teules que creua el torrent de sa Coma , i a la dreta el camí de Can Petra . Noltros agafem el camí esglaonat que hi ha al mig, senyalitzat amb una balisa, continuem pujant pel mig de marjades i olivars. Aviat arribem al camí asfaltar que duu (dreta) a ses Tres Creus, lloc per on tornarem a l’horabaixa. Noltros creuem l’asfalt i seguim pujant per aquest bonic camí empedrat. El camí aviat s’enfila i en regala uns extraordinaris vistes de la Vall.
En duu 700 m arribarem a un encreuament de tiranys, amb una barraca esbucada, noltros agafarem el tirany de l’esquerra, però a la tornada en arribar en aquest punt agafarem a l’esquerra per anar a ses Treus Creus. Continuem ascendint i a 100 m arribem a una roca plana on hi ha gravada una creu Vermella.
Continuem i a 300 m passem per devora una altra creu gravada a una roca, però aquesta és de color Verda. Un bon lloc per berenar. Dos-cents metres més envant arribem a Can Salles, amb una altre gravat a una roca, en aquest cas l’escut de Sóller, a tot color.
Arribarem a una paret de partió que no creuarem, sinó que anirem en ziga-zaga pel seu costat esquerre.
Entrem dins un alzinar espès i després passar un portell de pedra, per a després a una paret de partió esbucada que hem de creuar, ara en mitja davallada arribem a una barraca situada en un replà privilegiat, continuem davallant i aviat veim a dalt-dreta l’immensa balma Na Mamelluda, a la que accedim. Conta en J.A. Encinas » La integridad del interior queda iluminado cuando el sol entra por la espaciosa abertura de medidia; determiando una cambiante y a veces espectacular esceneografia interna. La caverna, de 43 m de diámetro y desnivel superior a la quincena…conserva restos oseos humanos, evidenciando frecuentación prehistória… destaca un relativamente moderno muro de piedra seca la cierra delante, con casi 40 m de largura por dos de alzada.»
Sa Mamelluda, topònim que, segons diuen, recull l’ús del tancat per acollir a les mares que alletaven als xotets i per tondre el més grans. Altres diuen que ve de les mames estalactítiques de la cúpula. Continuem descendint per aquest camí, no sempre empedrat, fins a arribar on comencen uns esglaons, sortim ( dreta )del camí per agafar un tirany empedrat amb una barreneta de fusta totalment destruïda i desfeta. Continuem per aquest camí empedrat, amb el torrent de sa Coma Carnissera als nostres peus, fins a arribar al seu tàlveg. Aquest un punt important perquè si agafàssim esquerra aniríem a la font de s’Aubi, però avui noltros agafem SE per enllaçar amb el mateix camí empedrat de l’altra vorera del torrent, que en forta pujada ens situarà a dalt del penya-segat, on podrem gaudir d’unes vistes úniques, sobre la coma Carnissera, el penyal de l’Anyell, Cornadors, l’Ofre, sa Regana, Puig major i a l’altre costat el puig de l’Alzinar i el de la Bassa.
Continuem accedint direcció S fins a sa cota 605 m on trobem la Mina o font de la Mina Carnisserade fins a 40 m de llargària.
Continuem ascendint aferrats al penya-segat de sa Coma Carnissera per situar-nos vora el contrafort del muralló, continuem N ( esquerra ) faldejant el muralló fins a trobar la manera de superar els darrers metres i així guanyar altitud i situar-nos a la cota 740 m, on s’inicia el pas Llis, amb el seu característic marge petit al capdamunt. Un pas que se supera per una placa llisa i acabant amb un petit ressalt on hi ha una gruixuda piqueta clavada.
Superat el pas, iniciem una forta pujada per una ampla canal fins situar-nos a la part superior.
Ara, en lleugera davallada i direcció E, travessem la Planella fins arriba al camí ampla d’Alfàbia. Prenem S (dreta) i ens dirigim a les cases de la Serra, en arribar a la barrera metàl·lica ( no la creuem), girem (dreta) per un «passadís» que han deixat enmig dels tancats de reixa. Continuem direcció NW, pel tirany, excessivament marcat, ja en davallada fins a Sóller.
Però abans farem una aturadeta per fer cim al Castellot de 733 m. Continuem el descens fins al punt per on hem passat al matí, la paret de partió esbucada. A partir d’ara el recorregut és el mateix que el de pujada fins a arribar a la cota 227 m on hi ha una barraca en runes i conflueixen diferents tiranys. Si anéssim directes a Sóller agafaríem dreta, però com he dit al començament, ara agafem S (esquerra), travessem una barrera de fusta espenyada, i continuem en lleugera davallada fins a enllaçar amb la pista. Girem dreta, ( hi ha balisa) per la pista fins a arribar a una barrera i comence l’asfalt. Prenem dreta fins al mirador de ses Treus Creus.
El monument de Ses Tres Creus és una obra inacabada que es va començar a erigir en els anys quaranta a partir de les aportacions dels sollerics. La seva creació va ser impulsada pel Bisbat, encara que finalment no es va arribar a concloure. Havia de ser una ermita dedicada al Sagrat Cor de Jesús i se situa en una de les zones més privilegiades, ja que des del monument hi ha una de les millors panoràmiques de la vall.
Davallem per les escales i ja no ens aturem fins a arribar als cotxes. Acabem a la plaça des poble fent unes merescudes cervesetes fresques i un laccao, donant així per acabada aquesta interessant, entretenguda i bonica ruta.
Pel que fa al topònim, tal vegada el més legítim seria el de torrent de s’Hort de sa Cova, que s’ha vist desplaçat en temps relativament recents pel des Cable, fent al·lusió a un telefèric que es va instal·lar l’any 1915 a les rodalies del torrent per tal de pujar la fusta que s’extreia de la zona de Sa Cova cap al Pla de Son Ferrandell, per ser posteriorment tractada a Sa Vinyeta, al Pla del Rei. El recorregut total és d’uns 4 quilòmetres i el desnivell és de 500 m, encara que el nostre itinerari comença a les rodalies del coll den Claret a una cota de 500 m i acaba a la pista del puig de sa Moneda a 140 m d’alçada.
Podem dir que el torrent està dividit en tres parts ben diferenciades: una primera zona de caixer amb suau pendent i escassos ressalts, des del coll d’en Claret fins a la cota 410; molt humanitzada amb marges, sèquies i amb fragments de llera paredada. A continuació un segon tram on es concentra per ventura el màxim interès del descens, variats salts de modesta alçada i un gran salt de 115 metres. La zona final es situa als peus del gran penya-segat i no és més que una llera ampla de pendent entre els 30 graus i els 45 graus, coberta de blocs, enderrocs de vessant de les properes timbes. Comencem la ruta torrentera d’avui a la urbanització Georg Sand de Valldemossa, concretament a pots metres passat la rodonda amb una olivera mutilada per l’art topiari o ornamental. Mai podré entendre que fer-li això a un arbre i sobre tot a una olivera centamària pugui dirs-se art o simplement agradar.
Però com no em vingut a criticar sa jardineria ens posem en marxa. Idò just passat aquesta rotonda a l’esquerra al costat de unes grans roques neix el camí que seguirem fins a arribar al mirador dels Coloms, on ja podrem apreciar el gran pati i desnivell que ens espera, tornem enrere uns metres per agafar un tirany S. que ens durà al tàlveg del torrent, El jaç però passa desapercebut, totalment tapat per un esponerós mantell de carritxeres i brossa que no és més que un preludi de la selvàtica bardissa que ens espera.Al coster esquerre veuen els restes d’una barraca de carboner i una mica més envant un mur de pedra que sustenta un camí de ferradura que s’enlaira coster a dalt. Aquí ens posem l’arnes.
Ja estem ficats en matèria i continuem pel tàlveg fins a trobar un primer salt de 6 m, el segueix el salt del Coval de 13 m. i després un de 14 m que dóna dins un gorg que és la capçalera del gran salt pel qual hem vingut a fer el torrent, les vistes sobre la zona de s’Hort de la Cova són espectacular que junt la resta de la costa nord resulten insuperables. El gran salt de 114 m. és fa fraccionat en un primer llarg de 45 m., seguit d’un de 44 m. i el darrer de 26 m. La sortida és esposada i molt aeri però amb l’ajuda del passamà no tindrem cap problema. El descens és un d’aquests per fer-ho tranquil·lament i gaudir-ho.
Després del gran salt visitem la cova des Penyal, amb estructura de tancament. Fa 9,20 de fons, 12 d’amplària per 6,9 m d’altitud.
Continuem el descens ja fora del tàlveg fins a arribar a uns 160 m més avall del darrer salt citat, el curs es veu tallat per una pista, el camí de la Cova ens trobam a 140 m d’alçada, on aprofitem per menjar alguna coseta i descansar.
Aquí tenim dues opcions; Una continua pel camí direcció N. (dreta) que ens durà al punt d’inici o la segona opció agafar S. ( esquerra) direcció al Port des Canonge. Noltros agafem aquesta segona opció, així comencem a caminar pel camí de sa Cova, arribarem a un encreuament, dreta aniríem a s’Hort de sa Cova, noltros agafem esquerra direcció a ses cases des Comellar de sa Cova, extravasarem una gran barrera, prosseguim pel camí fins a arribar a ses cases, passem una altra barrera, ara el camí en lleuger ascens arriba a un encreuament i em d’agafar el segón de l’esquerra, el primer es el cami de sa pedrera de sa Cova. Ara es tracta de continuar per aquest ample camín fins arribar al cotxe, que hem deixar al matí.
Amb el cotxe anem a cercar l’altre que tenim a l’Urbanització George Sand i en desplazem fins el puig de sa Moneda on podrem gaudir d’explèndides vistes mentres dinam.
Història
La possessió de Son Ferrandell va ser adquirida per l’Arxiduc en 1890, però la data d’edificació de la torre no es coneix amb exactitud. Sí que se sap que en 1895 existia el camí que va des de Son Ferrandell fins al Mirador del Puig de sa Moneda.
La torre s’esmenta per primera vegada en 1909, i sembla ser, que el constructor va ser Guillem Fiol Gelabert. Es tracta d’una torre d’estil àrab, inspirada en un dels minarets de la gran mesquita de Kairouan (Tunísia). El cos inferior té forma de tronc piramidal, amb una cornisa en la part superior; té de 5 metres d’amplària en la base i 4 metres d’alçat. La porta d’accés és un arc de ferradura que té una cancel·la de ferro forjat. La torre consta de dues plantes comunicades per una escala de caragol que, a través de dues portes bessones amb arc de ferradura, ens condueix a una terrassa sense barana. En els altres costats, trobem les mateixes portes però aquestes encegades. El cos superior és de manera cúbica i aquesta coronat en cúpula amb una crestería. Té unes mesures de 2,80 m d’ample per 2,90 m d’altura.
Hora Inicio: 9:48 25 ene. 2020 Hora Fin: 18:10 25 ene. 2020 Distancia recorrida: 14,42 km Altura Mínima: 270 m Altura Máxima: 813 m Ganancia Altitud: 940 m Pérdida Altitud: -1.034 Temps total; 8,42 h Tipo Ruta: No Circular
Pas des Fraguel
Data: 25.01.2020
Balma dels Nanet pel pas de son Creus, pas de s’Arboç, pas des Fraguel.
Ens Dirigim cap a Bunyola, on agafem la ctra que puja a Orient. Just passar ses cases de son Creus ve una corba tancada on hi ha un lloc que podem deixar els cotxes, es el km 3,200. Caminem 100 m per la ctra direcció Orient, i abandonem l’asfalt, n’endinsem dins la garriga i anem superant les marjades, fins que entrem a l’alzinar conegut com la Plana i comencem a trobar grans quantitats d’antics elements d’explotació d’aquest bosc: forns de calç, rotlos de sitges, cabanes, parets, forns de pa, petites basses, etc. Cada cop augmenta el desnivell a superar i es terreny es fa més rost. Passem per un portell i seguim ascendint, passarem per una zona on fa poc hi ha hagut una esllavissada.
Després d’una rampa i més restes d’altres esllavissades arribem al contrafort i pujam per les roques en diagonal dreta-esquerra. Tot seguit ens deixa a la base del Pas de son Creus, amb el seu marge de sosteniment fet mal be, que superem sense dificultat (688 m)
Una vegada a dalt, continuem direcció E durant uns 250 m, fins a arribar a una de les pistes forestals que hi ha per aquesta extensa Comuna de més d’1,100 Ha. Girem N ( esquerra) i seguim per la pista direcció cap al Penyal d’Honor de 808 m on fem cim. Després de coronar els dos petits cims, continuem per la cresta per enllaçar amb el coll dels Picot l’altre puig es Picot de 813 m. Davallem direcció NE els 300 m arribem a una altra pista, girem dreta i anem davallant per ella fins a arribar a l’encreuament del Penyal d’Honor, i aquí agafem E pel tirany que marca Cas Garriguer.
En arribar a l’àrea recreativa de Cas Garriguer, prenem E, per la pista de l’esquerra, fins a arribar a la zona des Planeitjar, on trobem la cisterna i la font des Planeitjar. En aquesta esplanada hi ha una barraca, idó ens situem al darrer i prenem N i als 100 m arribem al pas de s’Arboçar, un pas que té escalons picats i no representa cap dificultar si ho fem de pujada, però com avui ho fem de baixada i està tot banyat i duim fang a les botes posem un cordino que ens facilita la maniobra de desgrimpar. Contiunuem en descens fins a enllaçar amb una altra pista forestal, just davant trobem una gran sitja, un bon lloc per dinar.
Després de descansar prenem la marxa descendent per la pista que transita per la Coma Gran, de gran bellesa amb els seus colors verds. I ho farem durant 600 m, on ens sortirem ( dreta) i davallarem uns pocs metres per situar-nos a la pujada de la zona Fraguel, on localitzem el pas des Fraguel convertit amb una petita ferrada, el que li dóna un toc diferent.
Superat és pas des Fraguel, continuem ascendint NW durant 200 m, per arribar a la principal pista forestal. Girem dreta, passem per davant un enorme forn de calç fins a l’encreuament on girem esquerra i descendir pel camí des Grau, tram ben senyalitzat.
Ens aturem a un mirador natural, continuem descendint, en arribar a la segona gran corba visitem un avenc del qual desconeixem el seu nom. Passarem per un gran aljub-sitja-barraca molt ben conservat. Hem d’estar atents perquè 280 m després de dit aljub hem d’abandonar el camí des Grau per la dreta que en mitja pujada arribarem a una paret de partió, passem a l’altre costat i continuem direcció N ( dreta) per aquest tirany durant 700 m on finalment arribem a la cova dels Moros o Balma dels Nanets, on trobem la font dels Nanets, i una curiosa taula de pedra amb rajoles amb dibuixos de nanets i una papellona.
Continuem direcció N pel mateix tirany, molt envellit per la vegetació, passem per una bassa ( esquerra), després una cova a la dreta i uns metres després a un pedrís on podem seure i contemplar el paisatge. A partir d’ara el tirany es fa quasi «invisible» per la quantitat de vegetació que té.
Continuem amb la mateixa direcció anant baixant cota, encara que a estones resulta complicat, entrem a la zona de sa Coma, amb gran marges. En tot aquest tram és de gran ajuda el GPS. Al final el fem a la Ctra. d’Orient al km 1,550.
Ara queda la dura tarea de caminar per l’asfalt durant 1,500 km fins a arribar als cotxes.
Hem fet medicions de CO2 amb el nostre detector i tant sa Cova des Secret des Moix com sa Dets Ases han donat 0 en tot el recorregut fet en el día d'avui.
Tipus de Ruta: Circular
!! Altes concentracions de CO2 !!
Forat Petit de s’Àguila
Tipo Ruta: Circular
