Distancia recorrida: 4,10 km (07:31) Desnivell: 220 m Salt més Alt: 60 m Cordes utilitzades 1×75, 2×30, 1×20 m: Altura Mínima: 129,08 m Altura Máxima: 316,89 m Ganancia Temps Aproximació: 25′ Temps Retorn: 25′ Temps Descens: 2 h, 40′
Data: 28.9.2019
Torrent des Clot des Julivert (Juevert)
Sortim del parking de s’Ermita de la Victòria perl camí que puja per darrera d’hostetgeria, passa pel mirador de ses Tres Creus, el restaurant, una barrera, i en forta pujada paseem pel coll des Pedregaret, seguim en ascens fins arribar al Pla de sa Talaia on hi ha un dipèsit d’aigua de contraincendis. Just al darrera hi ha una obertura a la reixa que ens permet el pas, sino aurem de caminar uns metres mes per la pista fins arriba a una barrera tancada, amb un cartell de «Zona de Reserva» que auriem de botar. Bé idó una vegada traspasat la reixa d’una manera o l’altra, en lleuger descens caminarem fins uns grans pins on hi ha una bassa i unes menjadores per animals ( perdius segurament), un bon lloc per berenar i vestir-nos de torrenters.
Anem a la recerca de la capçalera, per aixó iniciem la marxa, direcció NW, per la torrentera, poc marcada al prinicipi, que marca l’orografia del terreny. Poc a poc va agafant mes traça de torrent i al pots minuts arribem al primer bot. Cal dir que l’espectaculritat del paissatge es inmens.
Es tracta d’un bot de 15 m, amb cordino a la soca d’una mata que hi ha a la dreta. Seguit ve un bot important de 50 m, amb plaques/parabols al centre.
Després caminarem uns 80 m per arribar a un bot, encara més impressionant, de 60 m ( encara que la topo que utilitzam marca 65 m). Tot seguit un altre bot de 28 m
Finalment acabem dins el mateix tálveg des torrent de s’Aladernar, per on continuarem fins arribar al camí-GR, on prenem dreta, que en forta pujada ens acostarà al parking.
Acabem celebrant sant i anys d’en Joan Biel que ens ha duit xandis, cerveces, cocohuets i més coses.
Distancia
recorrida: 2,6 km (07:31)
Desnivell: 170 m
Salt més Alt: 30 m (26+4)
Cordes utilitzades 2 x 30 m:
Altura
Mínima: 129,08 m
Altura
Máxima: 316,89 m
Ganancia
Temps
Aproximació: 25′
Temps
Retorn: 15′
Temps
Descens: 1 h, 15′
Data: 28.9.2019
Torrent de s’Aladernar
Avui hem tornat a fer aquets torrent per dos motius, un perque anavem sobrats de temps després d’altres activitats per la zona, i l’altre perque hi havia companys que no ho avien fet.
Sortim del parking de s’Ermita de la Victòria perl camí que puja per darrera d’hostetgeria, passa pel mirador de ses Tres Creus, el restaurant, passem una barrera, i en forta pujada paseem pel coll des Pedregaret, i en arribar a la cota 268 m veurem ( dreta) a la vorera del camí dues grans roques planes, es el punt per on hem de començar a davallar, entre carritxeres i branques de pi seques, als 15′ arribarem al primer salt de 23 m, tenim un cordino a un pi de l’esquerra. A continuació tenim el segón salt de 30 m ( 26+4), després continuarem pel tàlveg amb moltes branques seques, arrossegades per les darreres pluges, fins arribar al camí. Prenem dreta que en forta pujada ens acostará al parking. Si no volem arribar fins al camí, podem sortir del tàlveg després de sa darrera desgrimpada, que en forta pujada arribarem a l’altura del parking.
Un torrent, per di-ho d’alguna manera, no te gaire interés torrenter amb només dos salts seguits, el primer de 23 m i el segón de 25 m, la resta diferents resalts desgrimpables de menys de 4 m.
Temps de descens: Unes 3 h (cal tenir en compte l’estat del torrent –cabal, humitat de la roca– i l’experiència del grup)
Circular: Si Aproximació 2 h Retorn: 45 ‘ Material: 2 x 30 m, 1 x 25 m
Data: 14.09.2019
TORRENT EL CANAL NEGRE
Ens situem a la ctra Ma.2203 de la Cala de Sant Vicenç i aproximadament al Km-1,2 a una ampla corva podem deixar els cotxes a la vorera. Just davant tenim l’entrada del camí amb les cases de Can Vich, es un camí que travesa varies finques. Noltros el seguirem fins arribar a les barreres de Can Nicolau, ( quasi el final) on l’abadonarem (esquerra) per ficarnos dins el torrent.
Remontarem el torrent, de talveg fàcil, fins traspasar la segona barrera basculant que també fà de partió. Aquí girrem lleugerament a la dreta amb direcció a un gran pi, per després seguir les fites que posarem ( de tornada) fins arribar al primer puxet on al cim hi ha un tancament talaiòtic de pedra. Des d’aquí tenim una àmplia panoràmica del torrent i de per on em d’anar, seguirem primer amb un lleu ascens, i en algún moment per un antic cami empedrat i molt espenyat, que poc a poc es convertirá amb una pendent molt forta. No em d’arribar a dalt de tot, sino que cercarem la cota 280 m. i ens mantendrem tot lo que poguem en ella i paralels al torrent proseguirem per un terreny molt incomode fins arribar a la cota 302 m. just damunt on el torrent es divideix en dues torrenteres, aqui i davall una gran mata està l’entrada de la cova de Cornavaques, que també visitem avui. Continuem en descens fins arribar al tàlveg. Ens posem l’arnés i iniciem el descens amb multitud de desgrimpades. Destaca el bot més alt en forma de ximenea de 25 m. El darrer salt important té un gorg amb aigua permanent que es pot salvar per l’esquerra.
Recorregut zona exportva: 1,5 kmRecorregut Total: 8,5 km
Temps de descens: Unes 2 hores (cal tenir en compte l’estat del torrent –cabal, humitat de la roca– i l’experiència del grup) Circular: Si Elevació mínima: 0 m Elevació màxima: 288 m
Data: 7.09.2019
TORRENT DELS PICAROLS
Iniciem la ruta senderista d’avui al poble de Deià, concretament a l’aparcament
L’excursió la iniciem en Binibona, podent arribar des de Selva o Caimari (nosaltres hem optat per aquesta primera opció opció). En arribar Selva per la carretera Ma.-2130, immediatament després d’una corba a l’esquerra, a l’altura del Bar Xilva, prenem dreta (panell Moscari) pel carrer d`Escorca i ctra. Ma2321. Continuem recte per dins es poble fins arribar a l’esglèssi, on girem esquerra pel carrer des Pou, fins arriba a l’encreuament, on continuarem tot recte seguint les indicacions de l’Hotel Binibona i fin del trajecte amb cotxe. Podem aparcar en la mateixa plaça on es troba l’Hotel Binibona Park Natural.
Iniciem el recorregut a peu, amb direcció N, seguint la indicació del rètol de l’Hotel Albellons, ascendint per una carretereta asfaltada amb pujada lleugera. Al cap de’ 1 travessem un potell i continuem planejant o amb baixada lleugera, tenint a la nostra dreta (E) el Torrent de Sant Miquel. Transcorreguts uns 8’/9’ deixem la carretereta que conduïx a l’Hotel és Abellons i vam seguir amb direcció N per la pista de terra que tenim enfront de nosaltres, iniciant una baixada lleugera i posterior planeig, tenint a la nostra dreta (E) el Torrent de Sant Miquel. Al cap de’ 1 veurem a la nostra dreta una fita i un pi amb punts vermells, és el punt en el qual hem de deixar la pista i travessar el Torrent del Guix. Una vegada travessat el torrent hem de seguir la fites i arribarem a un camí. Als 2’/3’ arribem a un portell i 2’ després travessem el Torrent dels Picarols (veurem una fletxa vermella), iniciant una pujada lleugera, trobant fites i un punt vermell en una alzina, arribant a una pista de terra. Arribarem a una encreuament (pista de terra des de la dreta) en el qual hem de seguir recte (NW), tenint el Torrent dels Picarols a la nostra esquerra (W) que ens acompanyarà fins als voltants de ses Figueroles. Iniciem una pujada mitja, per a ascendir de nou amb pendent mig i arribar als 3’ a un forn de calç (esquerra), vam continuar amb pendent mig, baixada lleugera i al’1 ½ arribem a un encreuament (pista de terra des de la dreta) hem de prendre a l’esquerra (fletxa vermella en una alzina, punt blau i fita), iniciant una baixada lleugera. A el ½’ arribem a un forn de calç (esquerra) i vam continuar per la pista amb pujades i baixades que no superen el pendent lleuger/mitjana. Als 5’/6’ veurem a la nostra esquerra (W) una presa artificial en la llera del torrent. Continuem per la pista de terra amb planeig/pujada lleugera; als 2’ veurem una fita a la dreta, seguirem per la pista de terra (és l’inici d’una senda que ens permet una drecera) amb pujada lleugera. Als 2’ arribem a un nou forn de calç (esquerra) i 1’ ½ després arribem a un encreuament, havent de prendre a la dreta (I) (fletxa blava en alzina). Iniciem una pujada mitja per l’inici de la Coma Llarga, al cap d’uns 2’, en un lloc on la pista s’eixampla, arribarem a una “fita” amb punts blau i taronja, si seguim en la direcció que veníem (NE), ascendiríem per la Coma Llarga, pel que hem de prendre a l’esquerra (trobarem fites, punts vermells, punts taronges, fletxa vermella) ascendint per una senda que posteriorment es transforma en un camí –amb algun tram empedrat i graons–, és el Camí d’Alcanella, que amb pendent mitjana/forta fins a forta/mitjana, amb algun tram en zig-zag, ens conduïx cap a ses Figueroles. Als 7’ iniciem una pujada mitja i 2’ després planejem (al llarg del camí anem trobant fites que ens orienten). Als 2’ iniciem una baixada mitja i posterior pujada mitja i mitjana/forta, amb un tram en zig-zag, iniciant als 6’ un planeig. 1’ després travessem un portell sense barrera i iniciem una baixada lleugera. Als 4’/5’ arribem a un nou portell (fletxa vermella i fletxa blava) seguint planejant o amb pujada lleugera. 3’ després travessem un portell i als 2’ arribem a un encreuament (camí que ascendeix amb adreça NE i que conduïx a Alcanella), hem d’agafar a l’esquerra (N), dirigint-nos cap al Torrent dels Picarols, al que arribem a el ½´ després d’una baixada i haver travessat un portell (fletxa blava). Si seguim la senda, en direcció NW arribarem a una esplanada al S de ses Figueroles, des d’on iniciarem el recorregut esportiu del torrent. Consideram finalitzat a l’esclosa, cal destacar que es un torrent sense gaire bots, sent el més alt del de sa Cadena i la majoria desgrimpables.
La tornada a Binibona pel mateix camí de l’anada. Des de la presa prenem a l’esquerra i vam arribar a la pista de terra, per la qual ja hem transitat a la pujada. Una vegada en la pista de terra continuem amb direcció S i en uns 7’ arribem a un forn de calç; 1’ després arribem a un encreuament (pista de terra des de l’esquerra) hem de prendre a la dreta (fletxa vermella en una alzina, punt blau i fita). Al’1 ½ arribem a un nou forn de calç i 2’ després arribem a un encreuament (pista de terra des de l’esquerra) hem de prendre a la dreta (punt vermell alzina), vam travessar el torrent i als 2’ travessem un portell. Travessem el torrent (punt vermell, fita) i vam arribar a la pista de terra (pi amb punts vermells) i vam prendre a l’esquerra, arribant en 1’ al camí asfaltad. Continuem per ella, amb direcció sud, i als 10’ travessarem un portell arribant a la plaça on hem deixat aparcat el cotxe als 2’.
Cal destacar que avui a realitzat part de sa ruta la socia mes jove que mai em tingut.
Dades tècniques Material: 1 corda de 30 m o 2 de 20 m. Desnivell de la zona esportiva: uns 170 m. Recorregut de la zona esportiva: 1’5 km
Distància: 2,29 km Durada total: 1 hores, 23 minuts Circular: Si Elevació mínima: 60 m Elevació màxima: 308 m Ascensió total: 210 m Baixada total: 210 m Salt màxim: 23 m Material: Cordes; 2×30 m
Torrent de s’Aladernar
Data: 10.8.2019
Torrent de s’Aladernar
Per tercera vegada iniciem la ruta a l’aparcament de l’Ermita pel camí de sa Talaia Vella, fins a arribar a sa segona cota 306 i 1,5 km recorreguts sortim del camí (dreta) per anar a cercar sa coma des d’on comence el vertader torrent de s’Aladernar, el qual s’alimenta de sa Font Viva, de la que no he trobat informació.
Després d’uns 200 m arribem al penya-segat i bot de 23 m, un bon pi ens assegurarà el descens. Tot seguit ens robem amb el següent bot de 15 m, un altre pi ens assegura la davallada, ambdós bots no són completament verticals, algú comenta que fins i tot es podrien desgrimpar… els segueixen petits salts tots ells desgrimpables.
Si continuéssim arribaríem al camí del GR, però el cansament i la tremenda calor, fan que acurcem per sortir quasi a dalt, a la zona dels aparcaments.
Després de tres torrents, ses xandis son obligades,amb sa mateixa proporció…
Distància: 2,33 km Durada total: 1 hores, 35 minuts Circular: Si Elevació mínima: 60 m Elevació màxima: 292 m Ascensió total: 243 m Baixada total: 243 m Salt màxim: 4 m Material: Cordes; desgrimpable
Torrent de s’Aladernar Fake
Data: 10.8.2019
Torrent de s’Aladernar, fake
Després d’acabar el torrent des Pla de la Victòria, seguim les indicacions de la Guia torrentera «L’illa dels Torrents» per anar a fer el torrent de l’Aladernar que està molt a prop de l’anterior. Sortim de l’aparcament de l’ermita de la Victòria, igual que per anar al del Pla de la Victòria fins al Coll des Pedregueret des d’on marca l’inici, cota 308, efectivament és un torrent/torrentera. Davallem el més possible pel seu tàlveg, al principi més o manco bé, però de cada vegada anem trobant més vegetació espessa, garballons que mos punxent, i aritjes que mos rematen, gran quantitat de branques de pi seques, tot un martiri. Continuem i anem trobant qualque «bot» de 2/4 m completament desgrimpables, la calor és infernal, seguim i el salt de 25 m no arriba, continuem lluitant amb sa vegetació, les primeres gotes de sang pels braços i cames comencen apareixa, sa mos fa llarg i els salts segueixen sense arribar, mos miram i no entenem res, s amos fà una questió personal i continuem el «descens», unes passes més i ens trobem al camí, el GR 221, a pocs metres de l’aparcament, (¿). En arribar novament a l’aparcament comprovem mapes, itineraris, etc,,per esbarinar que ha passat. Ens em equivocat de torrent??. Tornem a repassar mapes d’Alpina i els de sa guia, coincidint exactament amb el que hem fet. Això no pot quedar així: En Joan i en Sebastià diuen que se’n van a cercar el «torrent». Després d’hora i mitja apareixen amb la missió complida i esgotats. Ha resultat que el torrent de s’Aladernar està mal dibuixat en el mapa d’Alpina i també a sa Guia Torrentera ( un error greu més). El que marquen com inici del torrent no és més que una afluent. El torrent en si comence molt més a dalt del camí de sa Talaia, a tants sol uns pocs metres abans d’arribar al Pla de sa Talaia. Per tant li diem es Torrent Fake.
Distància: 4,71 km Durada total: 3 hores, 55 minuts Circular: Si Elevació mínima: 67 m Elevació màxima: 321 m Ascensió total: 282 m Baixada total: 282 m Salt màxim: 26 m Material: Cordes; 2×30, 1×20 m
Torrent Pla de sa Talaia
Data: 10.8.2019
Torrent Plà de sa Talaia
Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament del Santuari de la nostra Senyora de la Victòria. Encara que durant molt de temps el santuari fou conegut amb el nom Santuari de Fra Diego.
La finca pública de la Victòria se situa en la península d’Alcúdia, també dita de la Victòria, que separa les badies de Pollença i d’Alcúdia. Les dimensions d’aquest territori són 7 quilòmetres de llargària per 4 d’amplària a la part més extensa. La finca té una superfície de 1.010 ha. Pel que fa la vegetació, és destacable el pinar que fa honor al topònim de cap Pinar, a l’extrem de la península, avui en dia sa fet mal bé pels incendis forestals i les grans ventades de l’any 2001. La costa és rocosa i retallada en forma de penya-segats, amb alguna platjola com la de l’Illot i la de les Caletes a la banda de la badia de Pollença, i la del Coll Baix vora el cap de Menorca.
L’origen del santuari es pot situar a l’any 1403, encara que l’aspecte actual data de la segona meitat del s. XVII, quan habitava aquest indret l’ermità fra Diego Garciam. L’any 1426 morí fra Diego, i posteriorment, habitaren l’ermita fra Joan Coll i Gabriel pou, ja més tard a principis del segle XVI es relacionaren amb la Victòria els carmelitans d’Alcúdia, dirigits per fra Antoni d’Àvila.
Es curiós que per un document del notari Guillem Blanch datat dia 24 d’abril de 1417 sabem que fra Diego es dedicà a l’alquímia quan habitava el lloc actualment conegut com a santuari de la Victòria. El document en qüestió refereix que el dia esmentat anaren a la cel·la de fra Diego el lloctinent del Regne, Pelais Unis, el mestre cirurgià Esteve Boyer i el notari. El motiu del viatge era recollir-hi aigua especial que en aquella ermita s’elaborava, a petició dels reis catalono-aragonès Alfons el Magnànim. Hi trobaren tres ermitans, als quals demanaren que els mostressin el lloc on Adoart de Bosia i fra Diego preparaven el preuat líquid. Un dels ermitans, fra Antoni de Xeya els mostrà un forn que estava dins una caseta situada vora la torre, on es trobaven dos alambins amb les respectives ampolles, dins les quals hi havia aigua producte de destil·lació.
Interrogat l’ermità sobre l’ús del líquid, contestà que no ho sabia ben cert, perquè havia sentit a dir que era bo per guarir qualssevol malalties que fossin mortals. En resposta a una pregunta sobre quant de temps feia que l’alambí estava encès amb aquelles ampolles, contestà que en la passada festa de l’Àngel del Regne s’havien complert dos anys justs que estaven sobre el foc, constantment dia i nit. Quan fra Diego morí, el poble assaltà l’ermita a la recerca de l’or que, segons remors derivades de la fama d’alquimista, la gent pensava que hi trobarien. (Resumit de G. Munar Oliver, 1964, Notes extretes de Rotger, 195: 1-9; de Ventayol Suau, 1928: II 37-53; i de Munar Oliver, 1964, Camins i Paisatges, Gaspar Valero i Marti, de Les Fonts Ufanes, R. i J.J. de Olañeta Editors. )
– – – – – – – –
Continuem, perquè encara esteim per l’ermita. Del mateix aparcament s’inicia una pista forestal (passa pel costat del restaurant El mirador de la Victòria), arribem a una barrera basculant als 2′, després un desviament a l’esquerra duu al paratge de ses Tres Creus. L’indret s’anomena el Calvari, on segons la tradició un pastor anomenat Joan Boi, quan es retirava un dissabte va trobar, entorn de l’any 1300, la Mare-de-Déu, continuem pujant direcció NE per la pista i als 15′ arribem a un pal indicador, és la bifurcació (Esquerra) que duu a la Penya Roja, 358 m, un itinerari prou bonic, pero aquest no és l’objectiu d’avui. Noltros continuem direcció cap a sa Talaia Vellao Talaia d’Alcúdia, 446 m. 10′ després ( uns 25′ des de l’inici), arribem al coll des Pedregaret, punt on començà la nostra segona aventura «Fake» que ja comentaré a la següent pàgina amb el títol de torrent de l’Aladernar Fake.
Continuem en lleuger ascens per la pista fins a arribar al Pla de sa Talaia, fàcil de veure perquè és la primera zona plana que trobem i perquè té un dipòsit d’aigua per combatre els incendis. Un bon lloc per descansar i beure aigua, molt recomanable amb les calors que fa, rosem els 40°. Just darrere el dipòsit d’aigua hi ha un tancat de fil ferro però que té una obertura per la qual podem passar a l’altre costat. Ja hem deixat el camí de sa Talaia Vella. Sense camí evident continuem direcció SE (esquerra) en lleugera davallada, passem per davall uns grans pins amb uns menjadors i una bassa eixuta. Superarem un pujol (loma) i després ve una baixada per sa coma que forma sa torrentera, per ella arribarem a la capçalera del primer bot de 26 m, ben equipat i fàcil sortida per despenjar-se. Així com anem baixant veim que a la part intermèdia vora una balma hi ha un fraccionament que noltros no utilitzem. Tenim dubtes que sa roca a on està col·locat sigui tosca i no estalagmítica. Després li segueix una zona molt oberta amb petits bots tots ells desgrimpables. Fins arribar al segon bot important de 14 m, seguit d’un de 25 m al que varem instal·lar un passamà, res més destacable fins a arribar al camí G-221, on girem dreta i aviat arribem a l’aparcament de l’Ermita.
Distància: 7,78 km Durada total: 5 hores, 12 minuts Circular; Si Elevació mínima: 230 m Elevació màxima: 440 m Ascensió total: 279 m Baixada total: 279 m Salt màxim: 25 m Material: Cordes; 2×30, 2×20
Data: 27.7.2019
Salt de son Fortesa
Iniciem la ruta d’avui a Puigpunyent, concretament al km-1 de la carretera que uneix Puigpunyent amb Esporles, on comence l’antic camí vell d’Estellencs pel qual anirem avançant, passarem per una barrera d’entrada a la possessió de son Fortesa, ja documentada al segle XV, a continuació travessarem els espaiosos sementers, amb el puig de na Fàtima (477 m) a la dreta. Continuem avançant vora una tirada llarga de plàtans gegantins fins a arribar al peu de les cases de la possessió. A partir d’aquest moment s’accentua el pendís. A l’esquerra deixarem un immens safareig. En pocs minuts, i després de dos revolts, arribarem a la Teulera Vella, petita indústria actualment abandonada. Encara està sencera la volta del forn, feta de toves refractàries.
Continuem pel camí i en escassos tres minuts assolirem la font de s’Albelló(no confondre amb la font de Muntanya que está uns metres més amunt) surgència de mina amb una pica on s’abeura el bestiar que pastura pels redols. Després d’un revolt cap a l’esquerra, hem d’estar atents perquè a la dreta trobarem una gran era de batre, és aquí on hem de deixar el camí i pendre direcció a una paret seca de partió, passarem pel seu portell i en lleugera davallada arribarem al tàlveg del torrent. Ens vestim de torrenters i per la dreta del tàlveg ens anem ficant dins ell.
A partir d’aquí es succeeixen una seria de salts, 8 en total, alguns d’ells amb aigua permanent salvables. Destaca el salt més alt de 25 m i la successió dels darrers dos salts, l’últim de 12 m, el salt de son Fortesa. Aquí acaba la part esportiva del torrent, dins el comellar de la Parra. Al costat de la font des Jardí i a tans sols uns metres trobem la font de sa Coma de s’Aigo, la font des Salt i la font des Colomer. La sortida escalonada per la dreta fins arribar novament al camí vell d’Estellencs.
Acabem a una terrassa en es poble prenen unes fresques i merescudes cervesetes.
Circular: Si Temps total empleat: 5,09 h Recorregut total: 9,21 km Desnivell positiu: 667 m Altitud màxima: 600 m Ràpel Màxim; 15 m Material: 1×30 m i 1×20 m
Torrent de sa Coma des Voltor
Data: 3.7.2019
Torrent de sa Coma des Voltor
Iniciem la ruta d’avui a la finca de Galatzó La possessió, amb les seves 1.401 ha i 35 a (14.013.500 m2 o 1.972,9 quarterades), ocupa la totalitat de la vall del Galatzó i les muntanyes que el delimiten.
Galatzó una muntanya màgica i misteriosa en el subconscient i en la imatgeria popular i una interessant referència literària en el món de les lletres mallorquines
La major part de mites i llegendes entorn de la possessió de Galatzó se centren en la figura del Comte Mal. Històricament va ser Ramon Burgues-Safortesa Pacs-Fuster de Vilallonga i Nét, segon comte de Santa María de Formiguera i senyor de les antigues cavalleries d’Hero, Santa Margalida, Alcudiola, Maria, Puigblanc, Castellet i Tanca i de l’alqueria de Galatzó. El segon comte de Santa María de Formiguera va néixer el 15 d’agost de 1627 i va morir el 26 d’octubre de 1694.
Bé, idó deixem els cotxes a l’aparcament de Ca l’Amo en Biel i comencem a caminar pista amunt. Travessem el torrent de Galatzó i en 20′ arribem als cases de Galatzó, passem per davall el seu porxo i sortim pèl portell amb barrera que hi ha al darrera.
Continuem per la pista que s’integra dins els camps de correu, i a arribar a una paret de partió, quan duim 1,9 km, abandonem la pista per l’esquerra per agafar un tirany que ens condueix per al mateix torrent de sa Pedrera o com li diuen avui en dia torrent de sa Coma des Voltor. En lleuger ascens anem deixant a la nostra dreta el Puig del Senyor.
Continuem l’ascens, de cada vegada més fort, deixem un forn de calç a la mostra esquerra, després no fem cas a un camí de la nostra dreta, continuem l’ascens per restes d’un antic camí fins a arribar a un petit pas que ens situa davant la sortida de l’engorjament del torrent de sa Coma des Voltor. Ens anem acostant fins travessar el tàlveg i inicia, cota 413 m, una molt forta l gran rosseguera hi on l’antic camí hi ha desaparegut. És la part més dura de la ruta. A la nostra esquerra i molt més a dalt tenim el Morro d’en Bartomeu. Continuarem ascendint paral.els al torrent fins a arribar a la cota 600 m, on ens fiquem dins el tàlveg. i iniciem el descens. El primer sector està molt vestit, no te gaire transcendència esportiva, són petits salts tots ells desgrimpables o evitables.
El més interessant és el sector final on el torrent s’engorja i trobem els únics salts destacables de 2×15 m.
Circular: No Temps total empleat: 6,45 h Recorregut total: 7,41 km Desnivell positiu: 388,21 Altitud màxima: 663 m Ràpel Màxim; 28 Material: 4×30 m
Data: 26.5.2019
Torrent Clot de l’Infern
Iniciem el recorregut en el Nu de sa Corbata, situat en la carretera que descendeix a sa Calobra (Ma.-2141). Podem deixar el cotxe a l’aparcament situat al costat de la carretera en l’esplanada situada enfront del bar. Al tractar-se d’una excursió «no circular», és convenient tenir un cotxe a sa Calobra para regressar a aquest punt una vegada realitzada l’excursió.
La previsió metereològica per avui indica pluja feble al 100% fins l’horabaixa. En arribar al Nuu de sa Corbata mentre esperam a que escampi sa boira i sa pluja aprofitem per fer uns cafetets al bar. Al cap d»hora i mitja seguim igual…parlamentam i decidim posar-nos en marxa.
Des de l’aparcament iniciem el descens, amb direcció E, cap al tàlveg que tenim a la nostra esquerra (N). El pendent és mitja/forta. Als 2′ el camí presenta pendent molt lleuger. Als 2′ el pendent és mitja/fort dirigint-nos, pel tàlveg, cap al costat esquerre (N) o caminar pel centre del tàlveg, buscant el millor camí. Als 5’/6′ trobem una fita; seguim pel tàlveg amb pendent mig, orientant-nos per les fites que anem trobant. Ara ens trobem al costat de les roques que formen el costat esquerre (NW) del tàlveg, avancem planejant o amb pendent mitjana. Als 8’/9′ hem de girar a l’esquerra (N), dirigint-nos cap a les fites que veiem a la part alta de la cresta. La pujada és mitja/forta, arribant a la cresta en 3′.
Des de la cresta descendim, amb pendent fort/mitjana, dirigint-nos cap a la fita que ens encamina cap a un nou tàlveg que ens conduirà cap a l’inici del recorregut tècnic del Torrent del Clot de’l Infern. En aquest tram del recorregut cap al torrent, la direcció dominant és N, amb lleugeres variacions NE i NW, sempre dirigint-nos cap a l’inici del recorregut esportiu del torrent. Des de la cresta descendim amb pendent fort/mitjana, seguint les fites, amb direcció NW. Al’1 ½ seguim a la dreta (NE) amb baixada forta/mitjana, caminant pel costat dret del tàlveg.
Al cap de poc temps, anem planejant amb petites pujades i baixades al costat de la paret de roques que tenim a la nostra dreta. Als 7’/8′ vam arribar al centre del tàlveg, moment en el qual girem a la dreta, seguim les fites. El millor camí, per al descens fins al tàlveg, ho trobem pel costat dret (E) del tàlveg, al costat de la paret de roques de la nostra dreta. Una vegada en el tàlveg, vam seguir a la nostra dreta (NE), posteriorment baixada lleugera/mitjana. Als 2’/3′ arribem a un graó en les roques (fita), situat al NW de la cota 547. Seguim, havent d’efectuar una desgrimpada pel centre del tàlveg, primer una diagonal esquerra, seguida d’una diagonal dreta. A partir d’aquest moment transitarem per un terreny molt brut, havent de buscar el millor pas entre l’abundant vegetació. El recorregut presenta baixades amb pendent mitjà, havent d’efectuar als 8’/9′ una desgrimpada pel costat esquerre del tàlveg. A continuació la baixada és forta/mitjana, una petita desgrimpada i de nou estem en un tram molt brut amb pendent mitjana/forta. El millor camí ho trobem pel costat dret, planejant o amb baixada lleugera. Continuem avançant pel jaç del torrent amb característiques similars (desgrimpades, baixada lleugera i mitjana/forta, molta vegetació, etc), trobant el millor camí pel costat dret del torrent. Després d’uns 17’/19′ arribarem al primer salt del Torrent del Clot de l’Infern, situat a l’E de la cota 518 (la proximitat de les corbes de nivell ens indiquen, clarament, que hem arribat al recorregut esportiu del torrent). La descripció tècnica del recorregut del torrent la podem trobar a diferents publicacions, encara que només són 6 salts; un primer de 28 m, seguit d’un de 22 m probablement rl més característic, ja que per accedir a la capçalera s’ha de fer per un passamà aeri i delicat en un dia com a el d’avui que està ploguen i les roques janeguen. El salt s’inicia enmig de la paret i una gran roque que forma un forat. El segueix un de 18 m, seguit d’un de 15 m i el barrer de 30 m fraccionat en 12+18 m.
Després d’un recorregut esportiu de l’ordre d’unes 2 h, vam arribar a la cova des Comellar de l’Infern o de sa Piqueta, descrita així per en Jesús García Pastor a la seva obra Rutes Amagades de Mallorca, també coneguda, per alguns, com a cova dels Perduts. La gruta té davant l’entrada un enorme penyal, dividint l’embocadura en dos. Medeix 17 m de fondària, amb una amplitud de 34,5 m, i una altària de 3,5 m, adornada amb columnes i estalagmites. Des de la base de l’últim salt, descendim els 50 m restants amb pendent mitjana/forta cap a la llera del torrent, arribant als 5’/6′. Una vegada en el Torrent de Pareis, vam continuar cap a l’esquerra (NW), dirigint-nos cap a sa Calobra, passant als 2’/3′ al costat de la Cova des Romagueral (dreta). A partir de la Cova des Romagueral, el llit del torrent es comença a estrènyer de forma extraordinària i les seves altes parets quasi perpendiculars semblen voler-se tocar al cap d’amunt.
Finalment arribem a sa Calobra amb un bon xop. Avi no hi ha xandis… que les sustituiem per una xocolata ben calenteta.
Circular: No Temps total empleat: 7,39 Recorregut total: 5,69 km Desnivell positiu: 388,21 Altitud màxima: 627,31 Ràpel Màxim; 55 m
Data: 14.5.2019
Torrent des Cocó Verd
El més destacable d’aquest torrent és la seva part final on es concentren els salts més interessants; 2 x 25 m, 2 x 15 m, 1 x 23 m, 1 x 32 m i el darrer i final de 55 m. Encara que noltros ho férem integral, el començament no té gaire interès, a més que està molt brut de vegetació i branques caigudes, per tant és aconsellable iniciar el torrent a la cota 550 aprox , molt abans del botador de ses Alquerioles, on hi ha un antic camí de carboners que davalla a una sitja que hi ha dins el tàlveg del torrent.
També cal fer un altre aclariment, i és sobre l’inici de l’itinerari. Noltros l’iniciarem pel camí de saComa des Selles que surt al km-104,400, itinerari indicat a diverses publicacions i en el mapa d’Alpina ( GR-221), però diversos cartells ens indiquen que no passem per aquí i ens remeten al camí de ses Fontanelles, Km-103,900.
Aparcam els cotxes a l’esplanada que hi ha a la corba del km-103,700 i caminem fins a la propera corba, km-103,500 on s’inicia un camí que ens duu fins a ses cases de ses Fontanelles i des d’aquí a sa coma des Selles. Un altre aclariment; si som previsors, deixarem un cotxe a la sortida del torrent, km-102,400, just abans d’entrar al primer túnel, i així ens estalviem de caminar 1,3 km, per aquesta estreta carretera.
Ja estem en ruta pel camí que puja per sa coma des Selles direcció a mola de s’Esclop, aviat arribarem a l’encreuament on hi ha un pal indicador de les direccions a seguir cap Estellencs i a Sant Elm. Als pocs metres passem per l’antiga caserna de carabiners, el camí gira esquerra, punt vermell a una roca, pel pas Gran i salvar el desnivell, a la nostra esquerra veim la punta des Frare, un impressionant monòlit. Superat el pas seguim avançant en mitja i forta pujada per un camp de roques i multitud de fites, «gràcies» a aquesta nefasta «moda» d’anar fent caramulls de pedres per sa muntanya. Aviat i lo lluny veurem sa silueta des botador metàl·lic de ses Alquerioles que superam i continuem per sa senda, passarem per un gran caramulls de pedres, seguit d’una canonada negre que probablement vengui des pou d’en Rotget. Tot seguit abandonem la senda per entrar al tàlveg del torrent des Cocó Verd.
Els primers 400 m són terrorífics, per la gran quantitat de vegetació i branques seques que i trobem. Arribarem a una sitja i al vessant esquerre veurem l’antic camí de carboners, un excel·lent lloc per iniciar el torrent. Continuem i arribem a un petit gorg o cocó natural amb aigua verda, que probablement dóna nom al torrent. Seguim i arribam al primer salt de tan sols 13 m on curiosament trobem una corda que probablement s’utilitza amb un poal per treure aigua des gorg que hi ha amagat i tapat per vegetació, que possiblement és aquest el que doni nom al torrent.
A partir d’aquí venen una successió de desgrimpades i salts que val des dels 5 al final de 55 m, Els salts no estan adequadament instal·lats, la majoria són de fortuna, cordino fermat on sigui amb maillons de Leroy, hi ha qualque salt de fins a 32 m que tenen una sola placa tipus Spit, tants sols el darrer i gran salt té dues plaques, una amb un espit i l’altre amb un parabolt, fermats entre sí per una vella cinta plana de dubtosa resistència.
El darrer i espectacular salt acaba just a l’entrada del túnel a la mateixa carretera.
Circular: Si Temps total empleat: 4,14 h Recorregut total : 4,52 km Desnivell positiu: 432 m Altitud màxima: 489 m Ràpel máxim: 28 m. Material utilitzat en total; Cordes 2×30, 1x20m.
Data: 13.4.2019
Torrent de n’Angelè
Torrent de n’Angeler o Angelè
El nom del torrent i del puig reben el nom de la família Angeler (en Pere, en Bernat i en Vicenç Angeler), propietaris de terres a Biniforani just catorze anys després de la conquesta de Mallorca.
Ens dirigim a la Ctra. Ma-11, Palma-Sóller, i a l’altura del km 16 trobem a l’esquerra un ampli aparcament, on podrem deixar els cotxes. Ara, ja a peu, prenem direcció cap a Palma, recorrem 150 m, fins al km 15,850 on a la mostra dreta comence el camí asfaltat de Biniforani
Iniciem el recorregut per aquest bonic camí amb el torrent, que hem de fer, a la nostra dreta completament eixut, avançam entre oliveres fins a arribar a un safareig ( esquerra), traspassem una barrera i entrem a terres de Biniforani. Superem un revolt i arribem a unes marjades de llimoners, girem esquerra i continuem al costat dels dos grans safaretjos, arribem vora l’hort de Biniforani, després li segueix una pista de tenis, deixam un camí de polls i voltam a l’esquerra, amb les cases a la dreta, fins arriba a un pontet quie travessa el torrent de n’Angelè o Angeler, aquest punt és important perquè és el lloc de pujada i el punt per on arribarem a la tornada. Just al costat hi ha un portell amb una barrera, la superam pel seu costat i iniciem una forta pujada en ziga-zaga per les marjades.
A partir d’aquí la descripció és bastant complicada, per això convé recordar que quan érem pel camí veim la depressió que forma el torrent a la part alta de la muntanya i a la seva dreta un despreniment de roques de color ocre, just davall aquesta esllavissada és on hem d’arribar.
Ara hem de començar una tremenda pujada per dins l’alzinar, pujam fins a arribar a un marge de contenció d’un camí que cap a l’esquerra ens duria al torrent, que no hem d’agafar, travessarem aquest camí i seguim pujant fins a situar-nos sota l’esllavissada que veiem des del camí d’abaix, ens hem de fixar bé perquè hem d’haver vist just arribar un tirany que ve, des de la nostra esquerra, de les cases de Biniforani Vell, noltros ho hem d’agafar amb direcció al torrent, o sigui cap a la nostra esquerra. Així acabem de superar el fort desnivell, feim un glop d’aigua, i seguim el tirany que ens durà per la cornisa del Pas de s’Angelè (560 m.). A partir d’aquí ja podem trobar fites i uns graons de pedra (en mal estat) que ens indicaran el camí que maldament sigui de pujada ja no té l’anterior desnivell.
Hem d’arribar al tàlveg del torrent per la seva dreta fins que trobarem una pared de pedra, (600 m). Ens vestim de torrenters i iniciem el descens, primer venen una seria de desgrimpades, per ben aviat arribar al primer salt important de 28 m, es tracta d’un bell salt, volat al final, que acaba damunt un gran coval amb curioses formes, també de gran bellesa.
Continuam el descens amb moltes desgrimpades, després ve un altre salt, de 27 m amb una sortida gens fàcil perquè ses plaques estan molt avall , a la qual s’accedeix per una placa rocosa molt relliscosa, a la que s’hi ha instal·lat un passamà. Ens pot facilitar sa maniobra si instal·lem una corda a una placa amb anella que hi ha uns metres més alt o bé una reunió amb cordinos a sa soca d’una alzina.
Superat aquest punt conflictiu, prosseguim el descens. Ara ja només queda un salt rellevant de 19 m, per acabar enmig de carritxeres fins a la pista amb sa barrera que hem comentat a l’inici.
Ara ja només queda caminar per aquesta bella contrada fins als cotxes. Acabem fent unes chandis, ben merescudes, i qualcú fins i tot s’empassa un pastís de merengue, idò bon profit.
Circular: Si Temps total empleat: 6,14 h Recorregut total : 4,52 km Desnivell positiu: 432 m Altitud màxima: 489 m Ràpel máxim: 28 m. Material utilitzat en total; Cordes 2×30, 2x20m.
Data: 30.3.2019
Torrent de ses Llemes, salt de 28 m
Torrent de ses Llemes
El DCVB diu:
LLEMA f. o LLEME m.
Gust de llema: mal gust que tenen les taronges en començar a podrir-se (Bunyola).
Ou d’abella (Men.).
Ull de l’aritja que comença a apuntar (Bunyola).
Infant o home molt menut (Mall.); cast. bicharraquillo.
Persona aficadissa, xerradora i que es posa en allò que no hauria de posar-se (Mall.); cast. chismoso.
Brusquina, pluja molt prima (Petra, Vilafr. de B.); cast. llovizna.
Comencem la ruta d’avui al punt quilomètric 28 de la Ma-11, just a la sortida del túnel, a la banda de Sóller, damunt el pont d’en Vallés on podrem deixar els cotxes al costat de la casa o «Fielato«. Fielato era el nom popular que rebien les casetes de cobrament dels arbitris i taxes municipals sobre el tràfic de mercaderies, encara que el seu nom oficial era el d’estació sanitària, ja que a part de la seva funció recaptatòria servien per a exercir un cert control sanitari sobre els aliments que entraven a les ciutats. El terme fielato procedeix del fidel o balança que s’usava per al peatge.
Passem a l’altra banda de la carretera i caminen direcció Palma. Un poc abans d’arribar al torrent des Coll, també conegut per sa Torrentera, el qual, aquí va soterrat, hem de pujar uns metres pel coster, per arribar 4′ a les vies del tren (209 m), continuem Sud ( esquerra) uns metres, passarem per damunt el torrent de ses Llemes, i als pocs metres arribem al monument commemoratiu del 75è aniversari de la inauguració del tren. Es tracta de sis panells de 2 per 1,60 m, en forma de llibre, cada un d’ells amb una al•legoria de la història de Sóller.
Un bust del polític Jeroni Estades Llabrés, presideix el monument. Estades va presentar l’any 1892 el primer projecte d’un ferrocarril per unir Palma i Sóller per Valldemossa i Deià, el qual va sol•licitar i obtenir la concessió d’aquest ferrocarril. L’autor d’aquell primer projecte fou Salvador Medir. L’any 1903 es va proposar la construcció d’un ferrocarril directe, a través de Bunyola i Son Sardina, amb una longitud de 27 km. Fou el mateix Estades qui presentà el nou projecte, realitzat per l’enginyer Pere Garau. Les obres començaren el 3 de juny de 1907, amb la perforació del túnel Major, d’una longitud de 2.857 metres. Es va acabar de perforar el 23 d’agost de 1910. Es varen haver de perforar 12 túnels més i aixecar el viaducte de Monreals de 52 metres. El dimarts 16 d’abril de 1912, es va inaugurar el tren de Sóller. (El Tren a Mallorca, 125 Aniversari, 2000).
Continuem per les vies fins a arribar a una caseta, a l’entrada al túnel, ens desviem ( dreta) que en lleugera pujada ens arribarà al camí des Metro. Aquest nom prové de la mesura que empraven per tallar els troncs dels pins, deu pams i mig, uns 2,10 m, la qual s’ajustava a la mida dels carros, per tant aquest camí fou construït per aquesta destinació.
Ara, es tracta de continuar per aquest camí encisador. De tant en tant, es fa necessari fer aturades per gaudir del panorama que tenim al costat. A la nostra dreta s’aixequen els vertiginosos espadats de la serra d’Alfàbia, més lluny, els Cornadors,penyal des Migdia… Abans d’assolir el nostre objectiu, gaudirem un ampli mostrari d’elements de valor etnològic (rotllos de sitja i les inseparables barraques de carboner o els forns de calç).
En arribar a la cota 512,6, ( 45′ del comencement) sortim ( esquerra) del camí i agafem un tirany, al principi poc definit, que, a mesura que ascendim, s’anirà transformant en un altre antic camí. Continuarem per ell, passarem pel costat d’una barraca ( dreta) i tot seguit arribem al tàlveg del torrent de ses Llemes, capçalera i inici dels descensos. Berenam i ens posem els arnesos.
Ara anirem superant el 8 ràpels que van des dels 5 als 28 m. Desprès del salt de 10 m passarem per davant un forn de calç i restes d’un antic camí. El més destacable és el salt de 28 m, per la seva gran bellesa i espectacularitat. Per arribar a la capçalera cal desgrimpar 2 m per l’esquerra i situar-se a una cornisa/balconada. Les plaques estan a la vertical, per tant a la sortida s’ha de fer un petit pèndul, sent el final volat.
Després venen desgrimpades i dos salts més.
El final es diferent de tots els altres torrents fets, i curiós, perquè s’ha de sortir per un túnel d’una vuitentena de metres, pel que ens farà falta frontal, que recondueix l’aigua per no fer malt bé a la carretera, acabant a pocs metres de la carretera i del punt on hem començat al matí.
Circular: Si Temps total empleat: 7,14 h Recorregut total : 10,35 km Desnivell positiu: 551 m Altitud màxima: 698 m Ràoel máxim: 40 m. Material utilitzat en total; Cordes 2×40, 1x30m.
Data: 16.2.2019
Torrent de s’Esclop. Per sa coma des Voltor
Ens dirigim al poble de Capdellà, en arribar a la cantonada amb l’església, girem dreta pel carrer de l’Església o Ctra Ma-1032, veurem pal indicador de la finca pública des Galatzó. Continuem per la carretera fins al quilòmetre 2,250, on abandonem la ctra ( esquerra) i agafem la pista de la finca, que transcorre paral•lel al torrent de na Corba. Arribarem a la barrera de l’entrada de la finca, de 1.979 quarterades, l’obrim per poder passar i le tanquem, continuem fins a l’aparcament de les cases de Ca l’Amo en Biel. On ens trobem amb els altres companys. Ara continuem caminant per la pista/GR-221 fins a les cases de Galatzó . Com avui trobem les portes ofertes, aprofitem per visitar-les; l’impressionant tafona i la senzilla capella amb el seu petit vitrall, que encara te el nom gravat del darrer propietari, un basc, D.Victorio Luzuriaga Iradi. La possessió va ser una alqueria islàmica. Durant l’Edat Mitjana, Moderna i Contemporània, la Finca va estar en mans de diverses famílies nobles, entre les quals cal destacar als Vivot i els Formiguera, amb les fantàstiques llegendes del Comte Mal.
Continuem durant 8′ por la GR-221 que va a Ses Sínies i a s’Esclop, fins a arribar a l’altura del Puig des Senyor, 281 m on veurem un portell que no travessarem, sinó que sortirem de la pista fent un gir de 180º .
Caminem per un antic i poc definit camí que al començament envolta el Puig Batiat, 644 m on prenem direcció S. Als 5/6′ arribem al tàlveg del torrent de sa Pedrera, continuem per ell per després abandonar-lo per la dreta en lleugera pujada. Anirem trobant restes d’aquest antic camí i la seva paret seca, amb alguna fita i fletxeta vermella. Continuem ascendint fins a arribar a un petit colladet que passa pel mig de roques i garballons. Aquí la panoràmica canvia i se’ns obri un circ ple de carritxeres amb el tàlveg del torrent a la nostra esquerra, ara sense perdre massa altitud continuem per la dreta per donar la volta al circ i passar a l’altre costat. A la dreta podem veure la sortida esportiva del torrent de sa Coma des Voltor, que queda pendent per un altre dia. Continuem ascendint pel mig de grans roques
A continuació arribem a una rosseguera amb forta pujada, que és millor superar per la seva esquerra. A mesura que seguim ascendint, el terreny es va fent més «planer», fins que arriben a la «capçalera» del torrent des Comellar des Voltor, pasarem per una zona que va petir un incendi que encara queden enormes troncs de pins.
Prenem NE per anar a localitzar una paret de partió, que creuem. Ara es tracta de continuar per localitzar el tàlveg del torrent de s’Esclop o des Boixos. Arribarem a la part superior de la conca de recepció del torrent, així que ara toca descendir per on millor veiem, a vegades desgrimpant, fins arribar al mateix tàlveg.
El tàlveg té gran concentració de boixos Buxo-Genistetum balearicae (castellà Boj) malgrat és un arbust que normalment no sobrepassa el 3 m. aquí sa veu que sa donen les condicions òptimes perquè hi ha exemplars enormes.
En arribar a un gran pí, feim una aturada per menjar alguna coseta i posar-nos l’arnés. Tot seguit iniciem el descens amb petits salts desgrimpables. El primer salt important que ens trobem es compon de dues parts, la primera s’inicia amb un passamà on al final posarem la primera corda per rapelar el primer salt de 25 m. fins a dues plaques més abaix i a la nostra dreta per rapelar el següent salt de 38 m.
Després ve el tram central molt obert i tot desgrimpable fins que arribem a la part final on ens trobem amb dos salts, encara que sembla un sol salt de 80 m. la qual cosa impressiona, el primer ràpel de 40 m. ens deixa en una olla on cabem tots i podem recuper la corda amb facilitat. El segon salt té les plaques en el sòl pel qual la sortida no és còmoda i cal prestar més atenció, el ràpel és un altre de 40 m, finalment ve un altre «salt» de 4 m. desgrimpable pel mig.
Una vegada descendit aquest fantàstic salt i fer-nos la foto de rigor, ens dirigim pel tàlveg fins al pou de ses Sínies del s. XV, En arribar al GR-221, prenem dreta fins arribar a les cases de Galatzó i a l’aparcament.
Avui la companyia ha estat de luxe amb nous companys. Finalment acabem tots prenet unes chandis a Calvià i celebrant el meu aniversari.
Circular: Si Temps total empleat: 6,53 h Recorregut total : 3,7 km Desnivell positiu: 129 m Altitud màxima: 176 m
Ràpel màxim: 50 m
Data: 26.1.2019
Salt d’en Moixina
Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament del refugi de Muleta, al costat del far des Cap Gros. Prenem sud-oest ( dreta), deixant el GR a l’esquerra, per un camí que davalla que continua paral•lel a la costa. Més endavant entrem en un pinar, ara continuant per un antic camí molt definit, encara que després quasi es perd, però no tendrem cap dificultat perquè el tirany està ben definit i amb marques.
Passarem per un comellar i tot seguit s’inicia un corriol que puja entre roques. Creuem una paret seca, passem per la punta rocosa d’en Canet i poc després, assolim la Punta de Sóller, un extraordinari mirador natural al capdamunt del penya-segat que cau vertical a la mar i des d’on podem veure l’impressionant costa de Deià, sa Foradada i al final de tot el Cap de Tramuntana i el Puig de na Popia de l’illa de sa Dragonera.
Seguim pel tirany cap a l’est baixant per un escarpat tram de roques on ens hem d’ajudar amb les mans, que ens situa al tàlveg del torrent des Salt d’en Moixina. Continuem pel tàlveg (dreta), passem per un bassol amb aigua, i tot seguit ens situem a la capçalera del Salt d’en Moixina. Un espectacular salt de 95 m, fraccionat amb tres trams diferenciats, un primer de 50 m, que ens deixa a una zona molt pedregosa i on hi cabem tots. Ens posem a la recerca de la placa per poder fer el segon ràpel de 15 m, la trobem ( dreta) però la donem per inútil perquè està totalment rovellada, a causa de la salinitat de l’aigua de la mar, i no sabem com es troba el pern. Muntem una reunió a la roca i rapelam fins a la segona placa que està igual o pitjor que l’anterior, i que tampoc utilitzem.
El retorn ho feim escalant, amb l’ajuda de la corda i altra material, pel mateix lloc de baixada, ja que la roca té bons agafatais i és molt rugosa.
Després d’esser tots a dalt, encara n’hi ha un que torna a davallar de cara… ( ràpel invers)
És hora de dinar i descansar. Per després acabar fent unes cervesetes al refugi de Muleta.
Una jornada curta pero intensa.
