Doblevuit | Archivo de la categoría: Rutes 2020

770. Mola i Fesa de Na Costitxa

Publicada en 20 de diciembre de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:13 19 dic. 2020
Hora Fin: 15:30 19 dic. 2020
Distancia recorrida: 9,7 km (
Altura Mínima: 161 m
Altura Máxima: 508 m
Ganancia Altitud: 454 m
Pérdida Altitud: -466 m
Tiempo Ascenso: 03:51
Tiempo Descenso: 02:24
Circular: Si

Data: 19.12.2020

Mola i Fesa de Na Costitxa

Iniciem la ruta d’avui a Puigpunyent, en el camí de la Vela, davant les pistes de tenis, a l’antiga barriada de Son Bru, direcció a Esporles e inici de la carretera Ma-1101. A la sortida del poble, girem a l’esquerra, pel Camí Vell d’Estellencs. Aviat arribem a la barrera metàl·lica de Son Fortesa, una immensa possessió del segle XVII .

Passem per davall les cases, però a certa distància, el camí pren una lleugera pujada, en una corba i a la dreta tenim el camí des Salt de Son Fortesa, tancat. Continuem l’ascens fins a arribar a una nova barrera feta amb un somier que traspassem i just a la dreta surt un tirany que agafem per anar a visitar el Salt de Son Fortesa, un lloc idíl·lic i de gran bellesa, també és un dels naixements del torrent de sa Riera, i on podem localitzar les fonts del Salt, des Jardí, del Colomer i la de sa Coma de s’Aigo, totes elles conjuntament ambs els més els safareigs, formen el Conjunt Hídric de sa Font des Salt de Son Fortesa.

Tornem enrere i re tomam el camí Vell d’Estellencs, que continua en lleugera pujada, poc abans d’arribar als 2,5 km de trajecte i a 303 m d’altitud trobem a l’esquerra el peu que sostenia una creu petita creu de ferro , que commemora el lloc on va morir despenyat l’ermità Josep de Sant Antoni (Antoni Antich Barceló), l’any 1740, el qual vivia a l’ermita de Sant Onofre. A baix del penyal se situa la font de sa Replegada.
«Segons conten els seus biògrafs: Un diumenge (2 d’abril de 1740) es dirigia cap al poble, a l’alba, per a celebrar la primera missa, que se celebrava sempre a la sortida del sol. Caminava a les palpentes, equivocà el camí i caigué per un precipici».

Continuem seguint les balisses indicadores, on aviat arribem a una esplanada on trobem les restes de la Teulera Vella, abandonada en els anys 40 del segle passat.

Continuem pel camí direcció a ses cases de Muntanya, pel camí passarem per la font de s’Albelló.

Situats per damunt de les cases, arribem a un encreuament, a la dreta indica es Grau, noltros continuarem recte amb tendència a girar a esquerra, passarem per la font de Muntanya. Ara es tracta de continuar per aquesta còmoda pista fins arribar a un encreuament, on girarem dreta i a pots metres veurem un cotxe abandonat, es tracta d’un Morris 1300 Traveller de l’any 1971. Continuem uns metres més i arribem al Corral de ses Cabres, una magnífica construcció de pedra seca. El curiós del lloc és la petita fenella que té al darrere. Per arribar-hi pugem damunt la paret de l’esquerra i escalem els 2 m de paret i ens situem damunt una roca que forma aquesta curiosa fenella i per la que sortim per l’esquerra. Davallem al camí que ens ha portat fins aquí, retrocedim, passem novament per davant el Morris fins a l’encreuament d’abans, on girem SW (dreta) i entrem al Comellar de ses Someres.

Continuem en lleuger descens fins a arribar a una esplanada amb falgueres, es tracta de la Rota dels Soldat. Aqui abandonem el camí per l’esquerra en ascens fins a topar amb la paret i un tirany que seguirem ( dreta), que continua paral·lel al torrent que tenim a baix a la nostra dreta. A poc a poc anirem guanyant altitud. Sense abandonar la cota, arribarem en el punt on s’estreny més i passar per una estreta cornisa que a alguns ens obligarà a arrufar-nos. Una vegada superar aquest entretengut pas s’obri l’alzinar, i on a l’esquerra tenim el pas escalonat de Na Costitxa de fàcil accés.

Ara iniciem l’ascens al cim de la Mola de Na Costitxa de 508 m, ho farem seguint les fites fins arribar a un encreuament, no fàcil de veure, i on farem un gir esquerra de 90º, si ho fesim a la dreta aniríem a la Fesa de Na Costitxa directe, però noltros volem fer cim, continuem sense gaire referències formant una diagonal ascendent, fins a arribar a una paret de partió, que traspassem i continuem l’ascens pel seu costat esquerre, fins a arribar a un esbaldrec que aprofitem per tornar passar a l’altre costat i coronar aquest modest cim, La Mola de Na Costitxa, un bon lloc per berenar.

Iniciem el descens pel costat contrari de per on hem arribat, passarem per davant una barraca de caçadors amb una gran bassa al davant. Aviat localitzarem fites que ens faran baixar de cota i ens duran a l’entrada nord de la gran Fesa o Fenella de Na Costitxa, de més de 150 m de llargària. Un impressionant forma geològica.

Sortim i iniciem el descens de la Mola, i per això ens dirigirem, en mitja pendent i en ziga zaga, , direcció Nord (esquerra). Es tracta d’arribar a la torrentera que passa per la coma. Una vegada arribats al tàlveg, podrem veure restes d’un antic camí que ens ajudarà el descens, fins a arribar a una ampla pista de ses cases de Sa Coma, on prenem esquerra. Hem d’estar atents perquè després d’un revolt hem de sortir (esquerra) del camí

i agafar un tirany ascendent que voltege fins a arribar al Coll del Senyor on hi ha una barraca de caçadors.

Ara ja per una pista i després carretera asfaltada anirem davallant, en el primer encreuament continuem dreta, en el segon encreuament girem esquerra, entrem al camí asfaltat de la Vall de Sagranada, amb el torrent de sa Riera a la nostra dreta. Hem d’estar atens perquè en arribar davall el Molí Nou (esquerra), ens hem de sortir ( dreta) de la carretera per uns escalons que davallen directe al tàlveg del torrent de sa Riera, pel que avançarem per un estret tirany, arribarem a una zona ampla amb uns plataners immensos en els que hi ha unes maromes que a més de divertir-nos, en podem ajudar a travessar el torrent amb aigua. Continuem per l’altre vessant i per damunt una séquia, desprès de fer un gir de 90° entrem a un estret passadís o zona de pas que ens porta al carrer de sa Vinya on comencen les primeres cases des poble. Ara ja només queda continuar fins al centre.

769. Puig de sa Font pel pas de sa Partió o de s’Heura

Publicada en 13 de diciembre de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:02 12 dic. 2020
Hora Fin: 16:53 12 dic. 2020
Distancia recorrida: 12,6 km (07:50)
Tiempo en movimiento: 04:30
Altura Mínima: 365 m
Altura Máxima: 1017 m
Ganancia Altitud: 972 m
Pérdida Altitud: -912 m
Tiempo Ascenso: 04:20
Tiempo Descenso: 03:28
Circular: Si

Data: 13.12.2020

Puig de sa Font pel pas de sa Partió. Puig del Teix

Arribem a Valldemossa des de Palma per la carretera Ma-1110. Abans d’entrar al poble, al quilòmetre 17,200, vam girar a la dreta per a accedir a l’urbanització. Ascendim pel carrer Àustria i a la nostra esquerra veurem una sèrie de xalets, hem d’aparcar en els voltants del que té en la porta una placa amb la inscripció Toscana 18 (antigament la denominació del carrer era Toscana, avui dia Xesc Forteza). A la dreta veurem una barrera metàl·lica (en la columna de l’esquerra hi ha pintada una fletxa vermella) i a l’esquerra de la pista de terra un rètol de fusta (Refugi). És l’inici del Camí des Cairats, el GR 221, una de les rutes tradicionals d’ascensió al Teix. El camí planeja i al cap d’uns 3′ arribem a una primera barrera metàl·lica, amb pas a la dreta per una porteta. El camí segueix planejant i als 5′ arribem a un portell sense barrera. Seguim per la pista de terra, sense prendre cap dels camins que apareixen tant a dreta com esquerra, i 1′ després veurem a la nostra esquerra la captació d’aigua Pou Nou Sa Coma II. S’inicia una pujada lleugera i als 3′ arribem a un portell amb barrera metàl·lica i pas canadenc.

Seguim de front per la pista i al’ 1 passem per un portell sense barrera.

Continuem per la pista amb pujada lleugera i als 3′ veurem a la dreta les restes d’una caseta es la font de na Rupit (461 m), avui en dia la font està totalment abandonada i en estat de ruïna. Antigament l’aigua sa comercialitzava i sa deia que tenia propietats terapèutiques per l’estómac, els ronyons, l’obesitat i un caramull de remeis més. Aquí podeu llegir una curiosa llegenda d’aquest indret.

100 m després de sa Font trobem a la dreta una pista que agafem, que en lleugera pujada ens durà fins al pla dels Xots de Baix. A 800 m de sa font arribem a una cruilla i agafem ( continuem) esquerra (E). Supera, un marge amb escalons de pedra. Ja estem al pla dels Xots. A la dreta veurem una llarga paret seca de partió de les finques de sa Coma i Pastoritx. Anem progressant direcció NE, amb la paret de partió a la mostra dreta. Sempre anirem seguint la mateixa direcció -NE. Arribem a una paret transversal que ens tanca el pas, amb uns escalons de pedra que ens faciliten superar-la. Deixam una sitja i barraca i continuem per aquest tirany i mateixa direcció que s’endinsa a l’alzinar.

Pasat la cota 642 m anem girant Est (dreta) per un tirany que davalla amb cada cop amb més pendent, hem de procurar no perdre aquest tirany, que a vegades es quasi imperceptible, fins a arribar a la timba, amb les cases de Pastoritx en el fons, on el tirany es fa molt estret i on no podem badar, queden restes de barres de ferro i fil ferro a modo de barrera, avuiendia en cap utilitat, ja que està en mal estat. Continuem el fort descens fins a arribar al Racó des Colomer, on hi ha les restes d’una barraca i una cisterna, estem a la coma de les Sitges, agafem l’antic camí de carboners que puja -NE. En arribar a sa cota 654 m girem dreta en forta pujada per situar-nos al contrafort dels penyals que anirem voltejant direcció SE (dreta) fins a trobar la cornisa que ens dóna accés al pas de sa Partió o de s’Heura, es fàcil veure’l perquè té una gran heura a la paret.

El pas és una escletxa o fesa que connecta diferents cotes. Des d’aquí continuem N per veure un avenc i després direcció al cim del puig de sa Font de 966 m. Probablement agafa el nom de la font de l’Obi que es troba a una cota inferior.

En el cim fa una ventada de força d’entre 80 a 100 km/h, no estem gaire temps, i ràpidament ens dirigim direcció N cap al pas des Puig de sa Font, una rampa curta escalonada, però abans visitem la casa neu que ens ve de pas.
Continuem un suau descens fins a arribar al coll de sa Foradada, tanca amb una gran paret de partió, prenem N (esquerra) amb la paret a la nostra dreta fins que sa junta amb una altra paret, que traspassem per un petit pas. Tornam a estar a la finca pública

Continuem 100 m i ens desviem pel tirany que pren N i puja fins al puig del Teix de 1.064 m, feim cim i prenem ràpidament el descens, les ratxes de vent són molt fortes.

Caminem en lleu descens pel camí des Caragol que va de part a part de la serra de son Moragues. 800 m mes endavant sortim del camí i girem esquerra per, 100 m més trobem a la nostra dreta el Crull del Camí de 40 m de llarg, per 5 d’ampla i 9 de profunditat.

Tornem al camí, més envant veurem unes fites que prenem dreta en fort descens que no agafem perquè duen al pas de sa Regata i avui no hi anem. Continuem recte fins a arribar a un punt on hem passat al matí, girarem dreta ( perquè si seguim esquerra davallant tornariem al pas del fil ferro), i arribem a un calladet on hi ha una paret de partió que traspassem. A partir d’aquí desfeim les passes fetes a l’inici del dia, fins a arribar al camí dels Cairats i als cotxes.

763. Puigs de n’Escuder i dets Albellons

Publicada en 23 de noviembre de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:24 21 nov. 2020
Hora Fin: 15:51 21 nov. 2020
Distancia recorrida: 6,3 km
Altura Mínima: 136 m
Altura Máxima: 581 m
Ganancia Altitud: 911 m
Pérdida Altitud: -890 m
Tiempo Ascenso: 04:19
Tiempo Descenso: 02:07
Circular: Si

Data: 21.11.2020

Puig de n’Escuder pel pas dels Caçadors, i Puig dets Albellons

Iniciem la ruta d’avui a Caimari, a l’aparcament de darrere l’església. Travàssem la Plaça Major, agafem el carrer de ses Tavernes i girem esquerra pel carrer de l’Horitzó fins a enllaçar amb la Ma-2130 i caminem per l’asfalt en lleugera pujada i als 200 m agafem ( esquerra) el camí dels Horts que s’endinsa dins el comellar de l’Homo, situat paral·lel a la carretera. En arribar a la primera corba trobarem ( dreta) un botador de fusta que utilitzarem per situar-nos dins la finca. Continuarem per la vorera del torrent de sa Cometa Negra que tenim a la nostra esquerra, ho farem durant uns poc metres fins a arribar a un portell que ens permet traspassar el tàlveg. No fa molts de mesos hi havia un pontet de fusta, però ja no queda rastre d’ell.

Quedam a unes marjades que anirem superant per la dreta, fins a arribar al murallo on girarem esquerra, unes petites estaques de fusta pintades assenyalen el camí a seguir, fins a trobar el pas dels Caçadors, fàcil de veure per l’empedrat i perquè actualment té un corda. Es tracta d’un antic pas, que encara conserva piquetes i claus.

Ara toca anar avançant, direcció NW lentament i superar el fort desnivell de 326 m amb l’ajuda de les mans, fins quasi arribar a dalt, on coronem el cim del Puig de n’Escuder de 574 m.

El Puig de n’Escuder està format per dos picots, i és el que trobam a l’oest, sobre el qual es troba el jaciment islàmic, d’època almohade, del que destaca una paret de 20 m de llargària per 1 d’alçada, en el que s’han trobat nombroses restes ceràmiques.

No ens podem quedar molta d’ estona perquè el vent bufa fort i és gelat.

Iniciem el descens per la cara W, per després girar a N, sempre ferrats a la paret, férem dues desgrimpades, anant amb molta cura de no genegar amb la fueca de pi, perquè el patí que tenim a la nostra esquerra és important. Anirem veient qualque fita. Així com anem avançant el tirany és suavitza i és fa més evident.

Arribem a un coll tancat amb una reixa. Si la traspassassin arribaríem al camí dels Horts, però noltros hem se segui direcció NE baixant pel camí que passa per dins ses marjades i arriba a les cases de Can Canta.

Continuem fins a arribar al camí del GR-222, on girem dreta fins a arribar a la Carretera Ma-2130, just davant el km 9.

A l’altre costat de la carretera veurem un botador, que utilitzarem per iniciar l’ascens al puig dets Albellons de 585 m. Es tracta de seguir per un antic camí que mor vora un antic rotle. Des d’aquí ja veim el coll, dit el coll dels Albellons o corral d’en Catxo, situat ja a 537 metres, a l’esquerra aniríem al Puig Nespler de 628 m, noltros girem dreta direcció al puig dets Albellons, per un tirany, arribarem a un altre calladet i prenem per la cresta des d’on admirarem unes vistes extraordinàries. Continuem i en pocs metres arribem al cim, coronat per un punt geodèsic.

Un bon lloc per dinar, descansar i contemplar gran part del plà de Mallorca.

El descens ho feim direcció sud, partint del punt geodèsic i amb la reixa a l’esquena, iniciem el descens, a vegades no prou clar, anirem trobant qualque fita.

Continuarem el descens amb la intenció d’anar cercant el comellar de Can Pipa, que ha format una torrentera.

Als 550 m d’alçada arribem a una sitja, continuem per dins la torrentera i arribem a una segona sitja, a 500 m d’alçada

Un poc més avall, passem per l‘estret de Can Pipa, o d’en Baltasar, tancat per una paret de terme que és el límit de la Comuna de Caimari.

Continuem fins a arribar a una reixeta amb portell tancat que ens tanca el pas, tancat amb una cadena i pany, però té un mosquetó que permet s’obertura.

Continuem aferrant a la reixa, fins a arribar a una paret seca transversal on girem a la dreta. Enmig hi ha un camí que baixa fins a l’entrada d’una casa, amb un botador de branques podrides.

Quedam situats en una pista formigonada, es tracta del carrer des Castellet, pel que caminarem, entre xalets, fins a l’entrada al poble de Caimari, i arribem a l’aparcament de darrere l’església.

761. Puig de na Fàtima ( Valldemossa)

Publicada en 15 de noviembre de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:16 14 nov. 2020
Hora Fin: 17:08 31 mar. 2001
Distancia recorrida: 6,1 km
Velocidad media: 0,77 km/h
Altura Mínima: 154 m
Altura Máxima: 651 m
Ganancia Altitud: 612 m
Pérdida Altitud: -615 m
Tiempo Ascenso: 04:27
Tiempo Descenso: 03:22
Circular: Si

Data: 14.11.2020

Puig de na Fàtima pel mirador de s’Estret o de son Morro i baixada S.

Iniciem la ruta d’avui des de l’Estret ( Ctra. de Valldemossa), un punt clau per a diverses rutes i activitats d’escalada. On podem deixar els cotxes a l’esplanada de l’entrada al camí de son Brondo i son Matge.

Travessem el pont i la carretera i ens situem paral·lels a la mateixa i caminem, en lleugera davallada, al costat del torrent direcció SE. Aviat arribarem al safareig de s’Estret ( esquerra), situat damunt un marge. Ens situem a la part alta i a la proximitat localitzem la Font de s’Estret, font de mina d’uns 60 m de llargària i amb tres pous de ventilació.

Continuem en mitja pujada seguint l’antic camí, a vegades empedrat, i els punts vermells i blaus. Arribarem a un encreuament on el camí continua pujant, i noltros hem de continuar pel camí que, en pocs metres, duu al mirador de s’Estret o de son Morro que no ens podem perdre per les impressionants vistes sobre la vall de Valldemossa, es Morro de sa Bombarda… un bon lloc per a berenar. Tornem uns metres enrere fins a l’encreuament, des d’on continuarem la nostra ruta.

Anem veigen els efectes del potent cap de fibló que el passat 29 d’agost assolà les costes d‘Estellencs, Banyalbugar, Esporles fins a arribar a Valldemossa. A la tornada veurem els efectes que causà i esqueixar una enorme quantitat de pins, alguns de considerable diàmetre

Continuem l’ascens a vegades per l’antic camí, a vegades fora camí, després d’una mitja pujada arribem a un calladet que fà de pas, del que ignoram el seu nom, si és que el té, tancat amb una paret seca. Superat el pas, girem esquerra i creteixem aquesta petita serralada, un penya-segat de gran bellesa, sobre les cases de ses Esteles, després continuem en fort ascens que anirà minvant fins a coronar el cim de na Fàtima, de 651 m un excel·lent punt per descansar, dinar mentres admirem el paisatge extraordinari que ens regala sa natura.

A poc a poc van arribant altres grups on tenim gent coneguda i amb els que feim una xarradeta.

Iniciem el descens per la cresta de la muntanya, primer girant esquerra, fins a un espoló, després direcció SE a un gran pi, on girem S ( dreta), fins a arribar a dos gran pins, pasant ràpidament de la cota 550 a la 400. A partir d’aquí es tracta de faldejar la muntanya anant descendint lleugerament, però sense perdre la direcció S. En arribar a les proximitats de ses Planes, anirem girant més cap al SW amb menys desnivell, fins a arribar a una pared de partió. Passarem per damunt i continuarem fins a arribar a una coma ( dreta) que pareix el lloc més fàcil per descendir, però no ho farem, girarem esquerra i descendirem per un terreny completament envaït pels pins caiguts pel cap de fibló, resulta complicat avançar. Veurem sa carretera i sentirem el soroll dels cotxes el que ens indica que estem a prop.

Seguim avançant fins a arribar a un antic camí, cobert de carritxeres. Girem E (esquerra) i continuarem per aquest camí paral·lels al torrent, passarem per un forn de calç, als 400 m arriben a un encreuament, recte arribaríem a les cases de son Puig, noltros girem esquerra per una pista asfaltada fins a arribar a la pedrera de son Puig, l’única pedrera que he vist en forma circular, amb excel·lent acústica.

Després d’aquesta visita tornem enrere pel mateix camí, passem novament per davant el forn de calç i després pel molí d’aigua de s’Estret, que juntament amb la font de l’Estret, la font de sa Tornera, el safareig de s’Estret, el safareig de son Puig, el molí de son Puig i la canal, formen el Sistema Hidràulic de s’ Estret de Valldemossa.

Anirem per damunt sa canaleta, passarem per davant el safareig en el qual habita una oca, després per davant les vies d’escalada, i finalment arribem novament a la carretera que creuarem per arribar a l’aparcament on tenim els cotxes.
Les xandis, avui, són d’obligat compliment.-

759. Puig i cova de Sant Martí

Publicada en 9 de noviembre de 2020 de Xisco

Hora Inici: 10:00 7 de nov. 2020
Hora Fi: 13:39 7 de nov. 2020
Distància recorreguda: 8,2 km
Temps en moviment: 1,55 h
Altura Mínima: 0 m
Altura Màxima: 247 m
Guany d’altitud: 340 m
Circular: Si

Data: 7.11.2020

Puig i cova de Sant Martí.

Abans , un poquet d’història: El cònsul romà Quint Cecili Metel va incorporar Mallorca a la República de Roma l’any 123 aC i fundà les ciutats de Pol·lèntia i Palma. L’any 902, els àrabs conqueriren Mallorca i la incorporaren a l’Emirat de Còrdova. L’any 1015 entrà a formar part de la Taifa de Dènia. Durant la dominació musulmana (902-1229) Alcúdia fou una alqueria. El seu nom, significa el pujol.

Després de la incorporació de Mallorca a la Corona d’Aragó l’any 1229, a partir de l’alqueria musulmana de Al Kudi ( El Pujol ), el rei Jaume II va determinar la construcció de la vila d’Alcúdia ( Al Kudi ).

Ja en època moderna, els primers turistes arribaren a Alcúdia a principis del segle XX, però la gran indústria turística no es desenvoluparà fins als anys 70, com a la resta de Mallorca. Les grans zones d’aiguamolls que ocupaven L’Albufera varen esser dessecades i en el seu lloc s’alçaren els grans complexos hotelers. Posteriorment, en els anys 80, un nou impuls urbanístic provocarà una nova onada de construcció. Actualment Alcúdia es dedica íntegrament a la indústria turística, i compta amb més de 29.000 places hoteleres, avui i per la pandèmia, està tot tancat i sense una ànima

Avui el temps no és gaire bo, amenaça pluja, però aixì i tot decidim sortir. S’aventura és això.

Ens situem a l’Urb. Bellevue del Port d’Alcúdia, a prop de l’estany Gran i comencem a caminar direcció S, per la seva vorera NW. Dona gust caminar per aquesta ciutat buida de l’estruent estiuenc d’anys enrere.

Als 700 m arriben a un petit istme o estrenyiment de terra que s’indensa fins al centre de l’estany. Tornem enrere ( a terra ferm), i continuem 120 m, on ens desviem pel camí de la dreta. Aviat travem el carrer de l’Havana, després de 100 m arribem a una rodona, continuem uns pals ens indiquen la direcció a la cova de Sant Martí. Després de caminar 200 m per l’asfalt ens sortim per la dreta o agafem un camí de carro. Després de 15 m passem pel costat d’un pou, tapat amb uns ferros, i 90 m més arribem a la cova de Sant Martí.

Es pensa que fou utilitzada pels primers cristians de la ciutat romana de Pol·lèntia, com a lloc de culte. Les primeres dades documentals apareixen el 1268. S´hi entra per una escala de dos trams que salven un desnivell de dotze metres. A l´interior hi ha un antic pou i dos altars medievals dedicats a Sant Martí i Sant Jordi. Es tracta de dues capelles cobertes amb volta de creueria, la de la dreta és la més moderna i data de 1632, presenta un alt relleu de pedra, on es representa Sant Jordi en el moment que mata el drac.
Continuem per la pista i aviat arribem a la ctra. Ma-3470 que creuem i agafem el camí de l’enfront, els primer metres son formigonats, però després es transforma amb un ampla camí de carro.

Ja fa una hora que plou i continuem pel camí fins a arribar al refugi des Poble Nou, que pertany al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. En aquest punt abandonem el camí i agafem la carretera asfaltada que hi ha just al davant i que puja fins a dalt on hi ha ses antenes.

Segueix ploguen, amb fortes rafegues de vent i anem avançant fins a arribar a dalt on ses antenes. El dia no dóna per a més, i no podem ascendir al cim del Puig de Sant Martí, la cota més elevada del macís.

Decidim iniciar el descens per on hem vingut. Donant és dia per acabat.

759. Moleta de Son Cabaspre. Pas d’en Xindà, pas des Marge, Pas de sa Fenella, i Sistema de ses Mates. Cova de Malagata

Publicada en 1 de noviembre de 2020 de Xisco

Hora Inici: 8:47 31 de oct. 2020
Hora Fi: 17:32 31 de oct. 2020
Distància recorreguda: 13,400 km
Temps en moviment: 2,46 h
Altura Mínima: 131 m
Altura Màxima: 593 m
Guany d’altitud: 937 m
Circular: Si

Data: 31.10.2020

Moleta de Son Cabasprei passos.

Iniciem la ruta d’avui en el km, 3,200, on hi ha lloc per a dos o tres cotxes, però sense parada de bus, de la Ma-1120, encara que noltros deixarem els cotxes al km 2,700, on hi ha una para del bus de línia. Caminem per la carretera direcció a Esporles, fins a arribar a l’entrada del Camí del Pinar de Canet, senyalitzat amb un cartell de fusta de l’Ajuntament. Es tracta d’una antiga via de comunicació d’ús permanent i públic d’Esporles. Es va obrir per crear pas entre les rotes de la zona i les altres vies de comunicació pròximes. Aquest camí de carro, amb un petit tram de ferradura data de l’any 1854.

Continuarem caminant per aquest camí asfaltat , arribarem a una corba que seguirem dreta, deixant a l’esquerra l’entrada a les cases de son Miralles. Als 15′ arribarem a un safareig ( dreta), ple d’escombraries, idò just darrere i a la seva dreta neix un tirany que ens obliga a fer un gir de 180 °, el camí està cobert de carritxeres i pins caiguts. Després de caminar uns 1400 m des de l’ajub arribarem a una pared de partió amb una reixa, a la dreta podem veure una cova que té un tancat de pedra. Traspassem la paret i la reixa per una obertura que té. Continuem recte fins a una esplanada, amb una barrera metàl·lica a la dreta, noltros continuem per l’esquerra. Aviat ens situem a una àmplia pista, a la que hi fa poc hi ha fet feines forestals. El tram que ve després és un laberint de camins i pistes, per tal motiu recoman seguir la ruta amb l’ajuda del gps. No tots els camins figuren en els mapes.

El tirany que seguim en descens acaba en el camí de la Coma de Llobera i just a la dreta veurem un pou cobert, i al pocs metres l’esplanada on sa troba el complexa miner de Malagata, de sa Cimentera de Canet, de Camp Canet, de ses Rotes Velles, de sa Mina Llobera o de sa Mina Nacional, supòs que la manca d’informació fa que pugui tenir tots aquests noms.
«Hasta hace poco más de medio lustro suministró material margo-calizo a la fábrica de cemento situada en la cabecera del propio vallejuelo donde se abre el subterraneo».

A la cova minera si pot entrar per sis obertures diferents; Sa boca Meridional, Sa boca de dalt, sa boca Intermitja, sa boca del Mur, sa Boca de s’Esplanada i sa boca de Dalt. Qualsevol d’elles resulta perillós per la inestabilitat del sotil i parets. Si es vol visitar quasi en la seva totalidad s’ha d’entrar per la boca Meridional.

Després de visitar la cova, continuem el nostre recorregut i prenem direcció Nord pel camí de sa Coma d’en Llobera en lleuger ascens, fins a arribar a un forn de calç, després toparem amb una barrera metàl·lica que no traspassarem, girem esquerra amb la reixa a la nostra dreta i a uns 30/40 m trobarem un forat a la reixa per on podrem creuar a l’altre costat. Ara ve una molt forta pujada per dins una petita torrentera. Al final sa «suavitza» una mica, continuem rodejant el mur de la mola direcció SW i al mateix temps anem ascendint amb menor grau, en dur uns 450 m des de que hem traspassat la reixa i el terreny és fà molt més rost, ens hem de fitxar a la dreta perquè i trobarem una escletxa ascendent, es tracta del pas d’en Xindà. Està format per dues parts, la primera molt vertical on haurem de emplear força ses mans i la segona part més planera en forma de cornisa o balconada en diagonal ascendent, no sense risc.
Superat el pas, ens dirigim al cim i visitem diversos avencs o escletxes de la zona.
Localitzat el cim on munten el «campament base» i ens dirigim al Sistema de ses Mates, un conjunt etnogràfic increïble, format per:

10 sitges
15 barraques
2 barraques comunals
3 forns de pa
1 aljub cobert
5 forns de calç

A la zona i podem trobar mes de 26 escletxes i avencs;

1.- Forat des Camí

2.- Escletxa des Portell

3.- Escletxa de ses Mates

4 Escletxa des Salts

5.- Cova de ses Fulles

6.- Escletxa des Passadís

7.- Avenc pas de s’Embut

8.- Avenc sa Cova

9.- Escletxa Magna

10.- Escletxa l’Empalament – L’Unió

11.- Cova des Mirador

12.- Escletxa del Desengany

13.- Escletxa des Refugi

14.- Avenc des Vent

15.- Escletxa Fonda

16.- Escletxa s’Olla

17.- Escletxa sa Corrent

18.- Escletxa sa Cova

19.- Escletxa sa Roca Punxada

20.- Escletxa l’Impresió

21.- Escletxa ses Mosques

22.- Escletxa des Volum

23.- Escletxa es Socavón

24.- Escletxa El paso

25.- Escletxa ses Voltes

26.- Escleta s’Estrector

Logicament no ens podem entretenir amb totes.

Ens dirigim al Sistema de ses Mates traspassem el portell i en lleugera davalla y direcció N arribem als peus del pas des Marge, un increïble marge que dóna accés a l’escletxa de ses Mates, a la seva dreta un altre increïble i profunda escletxa. Tornem enrere i descendim uns pocs metres per situar-nos al mateix nivell per què hem vingut del portell. Continuem N fins a arribar a dues increïbles escletxes o ximenes, agafarem la de la dreta, es tracta del pas de la Fenella, equipar amb dues cordes que faciliten molt sa grimpada vertical.

Ens dirigim novament al cim de la Moleta, de 593 m recollim els trastos i prenem el descens direcció E cap a la Gran Canal, es tracta d’una llarga davallada per dins un alzinar i que a trams rellisca per la fullarasca, intentarem davallar pel mig i a trams per la dreta, en arribar a un petit ressalt haurem de fer servir ses mans. Passarem per una sitja, i ràpidament un antic Camí de carboners que utilitzarem per seguir davallant fins a arribar a l’ampla camí de la Coma Llobera.

Ara ja pel camí iniciem la davallada, aviat arribem a la mateixa barrera metàl·lica que el matí hem vist, que traspassem, deixam un forn a l’esquerra i a la propera desviació, prenem dreta, però ATENCIÓ perquè és una decisió errònia i haurem de tornar a aquest punt i ara vos explic per què; Continuem per aquesta desviació de la dreta com he dit, en lleugera pujada fins enllaçar amb una àmplia pista que seguim fins al seu final un coll tancat amb una paret i una reixa, intentem traspassar-la per la dreta i l’esquerra, resulta complicat, a més a l’altra banda de la finca hi ha una altra reixa amb un portal de fusta de recent instal·lació, a més sa senten veus de les cases properes. Després de perda més d’una hora fent intents per traspassar-la i enllaçar amb el Camí del Pinar de Canet, decidim TORNAR ENRRERE, es sol ja és post, i feim sa tornada exactament per la mateixa ruta feta al començament, fins a arribar al final amb el Camí des Pinar de Canet, i la carretera on tenim els cotxes

Les xandis, avui són mel.

Fonts consultades: CCM de J. Encinas. Senderismo de Socay d’en Toni. Aires de la Serra d’en Joan.

759. Font des Verro

Publicada en 24 de octubre de 2020 de Xisco

Hora Inici: 9:47 24 de oct. 2020
Hora Fi: 16:32 24 de oct. 2020
Distància recorreguda: 9,47 km
Temps en moviment: h
Altura Mínima: 2,50 m
Altura Màxima: 290 m
Guany d’altitud: 290 m
Circular: Si

Data: 24.10.2020

Font des Verro.

Iniciem la ruta d’avui a la urbanització de Betlem a la Colònia de Sant Pere, aparcant els cotxes a l’Av. De Colon, davant les Cases de Pescadors.
Agafem el camí d’enfront, el camí des Caló de Ferrutx, al principi mig asfaltat però aviat sa canvia a terra. Caminarem durant uns 45′ fins arribar a un antic port de pescadors es Caló. Continuem vorera de mar, passem per cala Na Jordi i tot seguit traspassem el torrent des Rossillers. Aquí tenim un encreuament el de la dreta ve del coll des Vent i s’Esquena del Mul que serà pel que tornarem més tard.

Continuem recte en forta pujada direcció a uns pins, deixant enrere i baix els nostres peus la Cala de na Picarandau. Es tracta d’un tirany, a vegades poc definit, fet mal bé per la caiguda d’arbres

El més difícil es mantenir l’altitud de més o manc 50 m, anirem trobant qualque punt vermell. A moments haurem de salvar arbres caiguts el que ens farà pujar o davallar, però sempre hem de tornar al tirany i mantenir l’altitud.

Al final arribarem a una zona rocosa i buida de pins. De moment no hem de continuar sino que hem de descendir tot el que puguem fent una ziga-zaga, primer uns metres a l’esquerra per després situar-nos davall un gran rocam i a uns 15/20 m sobre el nivell de la mar, avançarem per les roques direcció NE, fins a localitzar a la part baixa de la paret l’entrada a la cova on es troba sa Font des Verro. Per accedir-hi ho farem arrossegant-mos uns 3 m fins al fons. Avui la font està inactiva i no manté gens d’aigua. Es nota que les cabres l’aprofiten per anar a beure.

Retrocedim fins situar-nos a la part alta on «acabava» el tirany. A la dreta tenim un pinar espès que no hi hem d’entrar, hem de grimpar pel caire de les roques de l’esquerra i superà aquest petit espoló.

Ens situem a una zona de forta pendent per la que anirem avançant lentament direcció NE pel llom que formen les dues comes. Superat aquest «cresteix» quedam situats davall el contrafort i continuem direcció NE fins a arribar al coll des Vent que trobem a la dreta, cota de 276 m.

Després de descansar prenem la davallada pel tirany que surt del coll des Vent direcció SW. Es tracta d’una forta pendent que ben aviat ens acosta a l’Esquena des Mul. Ens situarem damunt el començament per tot duna iniciar un descens (esquerra) direcció E que aviat canvia a S. Tot aquest tram està molt definit i no presenta cap dificultat.

En arribar a la part més planera girarem dreta per arribar a l’encreuament de la Cala de Na Picarandau. Des d’aquí ja només queda caminar per l’ampla pista que forma aquest bell camí des Caló de Ferrutx, fins a la urbanització de Betlem on tenim els cotxes.

754. El Migjorn de Llucmajor

Publicada en 4 de octubre de 2020 de Xisco

Hora Inici: 9:30 3 de oct. 2020
Hora Fi: 15:32 3 de oct. 2020
Distància recorreguda: 10,800 km
Temps en moviment: 2,33 h
Altura Mínima: 0 m
Altura Màxima: 32 m
Guany d’altitud: 231 m
Circular: Si

Data: 03.10.2020

De s’Estanyol a Vallgornera.

El recorregut d’avui, una passejada pel litoral del Migjorn de Mallorca, en el terme municipal de Llucmajor. Iniciem la ruta al mateix Club Nàutic de s’Estanyol. Que hi hem arribat per la Ma-6021. D’aquí, seguirem direcció sud-oest, passem pel Bassal, seguim cap al Racó de s’Arena, un petit arenalet situat dins Son Avall i parcialment dins s’Estalella. Travessam la platja i continuam caminant per la vorera de la mar fins a passar per davant d’un vell niu de metralladora de la Guerra Civil.

Passarem per davant ca na Cossi i uns escars abans d’arribar a un grupet de cases, les casetes de sa Punta, anomenades ses Casetes des Pescadors, avui en dia transformades en vivendes vacacionals, que constituïen el nucli primitiu de s’Estanyol. Passarem per damunt sa cova Pudente, avui impracticable pel temporal. Som a l’altura del Cocó de ses Llises, una vella pedrera de marès ran de mar. Som a prop de sa Punta Plana, on trobam més pedreres i una balisa, un petit far automatitzat, construït fa una trentena d’anys i dependent de l’Autoritat Portuària de les Illes Balears. Abans, ens trobarem amb l’escar d’en Giqueta (Jaqueta), antiga i bella construcció de marès, de planta rectangular, coberta per una volta rebaixada, també de marès. Li segueixen més pedreres, de ses Dones Mortes, i d’en Biel i en Damià, etc.

Arribem a cala en Timó, quasi imperceptible per el temporal marítim. Continuem i passem pel costat de la Talaia de s’Estalella, construïda pel mestre d’obres Simó Carrió en 1577. La Torre és cilíndrica en la mitat superior i cònica en l’inferior. Amb una altitud de 9,2 m i un diàmetre de 7, 64 m en la base. Fou restaurada per l’Ajuntament de Llucmajor en 1984, (amb ciment portland…)

Aprofitem per visitar la curiosa cova Na Foradada de sa Torre de s’Estalella d’uns 40 m d’amplària per 4 d’altària, profunditat de 21,5 m, i un desnivell fins la mar de 9 m. On hi trobem fòssil de mol·luscs.

Continuem el nostre recorregut, on ja veim les primeres construccions de l’Urb. Vallgornera Nou, passem per davant fins a arribar a la desembocadura del torrent Gros, on aprofitem per dinar i fer fotos a la gran quantitat de malucs fossilitzats.

Pugem uns metres per dins un pinar, per continuar per la costa fins a arribar al davant d’un xalet on hi ha una escala que davalla fins a la mar, i on localitzem la cova dels Bastons, un curiós forat amb un altre més petit al costat. Només hi podem accedir uns pocs metres pel temporal que encara es manté.

Després de descansar, enciam la tornada, desfent les passes fetes. I acabem fent unes xandis refrescants.-

751. Coves des Sòtil i de Cala Pilota

Publicada en 27 de septiembre de 2020 de Xisco

Hora Inici: 9:35 26 de set. 2020
Hora Fi: 14:33 26 de set. 2020
Distància recorreguda: 7,800 km
Temps en moviment: 2,01 h
Altura Mínima: 0 m
Altura Màxima: 49 m
Guany d’altitud: 192 m
Circular: Si

Data: 26.09.2020

Cala Bòta, Cala Virgili, Cala Pilota. COVES: Cala Bòta, des Sòtil, ses Cabres, Cala Pilota, ses Dones, Balma de Cala Pilota.

Iniciem la ruta d’avui en l’aparcament de Cala Bota, que està a la Ctra. de Cales de Mallorca (Manacor), agafem la pista que pateix d’allà mateix. Continuem per aquesta àmplia pista durant 200 m, arribarem a una barrera metàl·lica que entre a la finca de Son Roig, al costat té un pas pels vianants que utilitzem. Continuem 900 m i arribem a un encreuament, el camí de la dreta baixa directa a Cala Bota, el de l’esquerra no ens interessa, noltros continuem recte i als 400 m arribem a un encreuament i continuem recte, el camí de l’esquerra que obviem és el mateix pel qual tornarem més tard. 100 m després sortim ( dreta) de la pista per agafar un tirany que davalla en forta pendent a sa Cala. No ens podem banyar perquè a la mar hi ha restes del temporal de fà unes hores i a més està plena d’algues. Caminem uns 30 m per dins la torrentera i a la dreta visitem la Cova de Cala Bota, un «Habitáculo acondicionado a costa de preexistente cámara sepulcral del Bronce balear…La cámara hace 3,25 m de fondo, tiene una amplitud de 2,7 m y 1,75 de altària».

Sense sortir de la cala ens dirigim a la punta del Bisbe ( esquerra de la bocana), ens situarem a mitja altura i avançarem per una cornisa irregular, passarem per davant una gran balma/cova que probablement es tracta de la Cova Amagada, destaca a l’entrada les roques ciclòpies que feien el tancament. Continuem i girem la punta del Bisbe, aviat trobem a la paret vies d’escalada que van del 3 al 6b de dificultat, i uns escaladors practicant. Continuem per la cornisa fins que s’ha acaba. En aquest punt s’inicia una vertiginosa davallada a la cova des Sòtil, des d’aquest punt de dalt costa veure l’entrada que està penjada al penya-segat. Iniciarem el descens ferrat a la paret, es tracta d’una cornisa descendent escalonada i estreta d’algun punt de no més de 45 cm. La mar rom fort baix els nostres peus amb un renou espantós, descendim a poc a poc amb la cara mirant la paret i amb les mans aprofitant qualsevol foradi, el darrer metre encara és més exposat perquè la paret fa panxa i t’escup a l’abisme. Una vegada arribat a l’àmplia boca encara hem de fer una petita desgrimpada que ens situa a l’antesala amb un altre gran boca, estem a una cornisa interior circular amb el buit enmig. La rodegem i entrem a la sala d’uns 65 m, passem per unes grans columnes i arribem a un petit llac al fons. La sortida torna a ser espectacular.

Tornem enrere i passat els escaladors prenem la nostra curta i senzilla escalada a la part alta, continuem el més a prop possible de la línia marítima, aviat passarem per davant una barraca, continuem 300 m i passem per la caseta d’en Bessó al Plà des Seny. Continuem pel litoral fins arribar a unes grans roques planes, aquí localitzem la cova de ses Cabres de 12,5 m de fondària per 7 m d’amplària i 1,2 d’altitud, en el seu interior hi ha dos gorgs de pots centímetres de fondària amb aigo i que utilitzen ses cabres. A prop tenim la petita cova de ses Boques.

Continuant pel litoral arribem a la punta de les Penyes Altes i ja entrem a la cala Virgili. La rodegem i ens situem al coster N per visitar la cova de Les Dones, és bona de veure d’enfora per les seves dimensions, fa 32 m de diàmetre per 8 m de fondària i 9 m d’altària. Avui pel temporal impossible el bany però en el seu interior és possible gràcies a què l’aigua es renova per un petit canal amb l’exterior. Diuen que el seu nom es degut a que ses dones si solien banyar.

Continuem per arribar a la petita badia que formen Cala Magraner i Cala Pilota. Noltros només arribem a aquesta darrera.

Situats a la platja de còdols de cala Pilota, prenem N per la pista que arriba a la cala, caminem 200 m en lleugera pujada i ens sortim ( esquerra) tambè amb lleugera pujada, ens dirigim NW durant 100 m fins arribar a la boca de la Cova de Cala Petita. Es tracta d’una cavitat que si bé està bastant destruïda té gran quantitat de formacions actives. Té dues galeries predominants, una allarga amb 67 m que van de NE a SW, i 5, d’altària. L’altre galeria al NE té una alçada de 2 m i una amplitud de 30 m, el recorregut aproximat és de 275 m majoritàriament pla.

Tornem enrere fins a la platja on visitem la Balma de Cala Pilota, un cavernacle de 6 m de fondària i altres d’amplària, amb 1,3 d’altària.

Dinem a la platja i una bona siesta. En acabar prenem cap amunt pel mateix tirany per què hem vingut fins a cala Virgili aquí prenem una adresera per no passar per les Penyes Altes, i enllaçar amb la pista que seguirem fins a l’aparcament.-

Hem consultat el CVM d’en J.A. Encinas que ens ha facilitat la major part de les dades de les cavitats.

749. Cala s’Almonia a Cala Figuereta

Publicada en 20 de septiembre de 2020 de Xisco

Hora Inici: 9:43 19 de set. 2020
Hora Fi: 17:34 19 de set. 2020
Distància recorreguda: 13,5 km
Temps en moviment: 04:09
Altura Mínima: 3 m
Altura Màxima: 62 m
Guany d’altitud: 297 m
Circular: Si

Data: 19.09.2020

Cala s’Almonia a cala Figuereta

Repetim aquesta ruta, ja feta el pasat 9 de juny. I feim un nou intent, després d’aver abortat el

Iniciem la ruta d’avui des del pàrquing de Cala Llombards i comencem a caminar direcció a sa cala s’Almonia durant 1,1 km, fins a arribar al carrer de sa Punta des Baus, on trobem unes escales que davallen a sa Cala.

Continuem per l’interior de sa torrentera durant uns pocs metres fins a trobar un caminoi que s’enfila per l’esquerra (NW), passarem per un tram quasi a les fosques per la densa vegetació. En arribar a dalt continuarem esquerra (S) per un tirany, davallarem a una torrentera i ens situarem a sa part alta dels penya-segats, des d’on gaudirem d’un paisatge extraordinari.

En dur 2,3 km passarem a prop d’un pontàs que veurem des d’alt. Seguidament arribarem a un antic camí dels trencadors de marès pel qual pujaven les peces des de la pedrera a ran mar. Actualment el camí ha sofrit un esbucament i no arribar a la mar. A on s’ha acaba veurem la gran cova de sa Maressera, o Es Pontàs.

EnJ.A. Encinas la drescriu «Inquietante gruta amenazando colapso. Cualquier día su airosa cúpula se desplomará hacia el mar. Posee dos bocas, una marina y otra permitiendo el acceso por la abandonada cantera extractiva de sillares de marés situada al lado. Se estructura de este a oeste a lo largo de 28 m, siendo la amplitud de 17 y la alzada de una docena…. En las losas yacentes junto al agua, sobre ellas se ven numerosas huellas impresas en la arena de antigua playa, cuando aún estaba humedecida por la marea de un mar pliocuaternario. Se trata de pisadas de Myotragus acercándose a algo parecido a medusas muertas.»

Continuem pel tirany, passem enfora de la punta de ses Orelles. Tot seguit passem per zones amb restes talaiòtiques ( els primers talaiots data’n de 1,400 aC) Arribem a Ses Talaies des Bauç, un interessant conjunt prehistòric gaire excavat. Disposa d’un talaiot, amb la columna central caiguda. Als voltants és distingeixen divers tancaments ciclòpids ( construcció realitzada amb grans pedres de centenars de quilos sense argamassa ). El poblat conserva la major part de la seva murada.

Pocs metres abans d’arribar a l’antic quarter de carabiners, avui s’ha està restaurant. Trobem una petita cova, poblament utilitzada pels enterraments. Ens situem en el punt més alt de tota la costa Santanyinera

Tan sols uns 80 n després del quarter acabem un camí de la dreta, passarem pel costat d’un pou ( esquerra). Continuem per aquest camí que circumda el gran camp des Rafal, un terreny infestat de paparres, passarem per davant d’una caseta de pedres, una séquia, un portell que ens du a una caseta que en el seu interior hi ha la maquinària amprada per treure gran quantitat d’aigo dolça de l’interior de la cova del Drac des Rafal des Porcs que hi ha a prop. Seguim la direcció que en marca l’aiguavés de la casa i al pocs metres arribem a l’entrada de la Cova del Drac des Rafal des Porcs, a la que noi podem entrar perquè han tapada sa entrada en dues enormes pedres fent impossible la seva visita. A 11 m trobem un avenc que també dona accés a la cova, però que també està impracticable per uns ferros, troncs i pedres al damunt.

Té un panell del Govern Balear que diu que es tracta d’una cavitat Zec i per entrar es necessita permís. Ja et dic, que per molt de permís que tenguis no hi entres.

Retrocedim uns metres i continuem per la pista direcció NE durant 200 m. Arribarem a una pared de partió ( dreta) amb un tancat de reixa, idò just darrere hi ha s’Avenc dels Coloms, amb una bocana de gran envergadura. Al voltegem per trobar la millor manera per descendir-hi rapelant, però trobem que és impracticable i d’alt risc fer-ho perquè durant anys s’ha utilitzat com a abocador amb gran quantitat de botelles rompudes amb vidres per tot arreu., Desistim i tornem al camí de sa vorera i prenem direcció a cala Figuereta, fàcil de localitzar per al capdamunt té una fita enorme blanca que marca el ímit de la Reserva Marítima del Migjor

Baixem a la cala on prenem un magnífic bany. En acabar tornem per on hem vingut, però fent una aturada a la Punta de ses Orelletes, de gran resultat fotogràfic.

En arribar al pàrquing, el punt d’inici, agafem els cotxes i anem al bar que hi ha a l’entrada de Cala Llombards a refrescar-nos l’interior amb unes chandis gelades, i així donem per acabada la ruta d’avui.

747. Sa Marina d’Estellencs i pas des Torrent de sa Tanca

Publicada en 13 de septiembre de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:35 12 de set. 2020
Hora Fin: 16:20 9 12 de set. 2020
Distancia recorrida: 9,7 km
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 191 m
Ganancia Altitud: 372 m
Pérdida Altitud: -359 m
Circular: Si

Data: 12.09.2020

Sa Marina d’Estellencs i pas des Torrent de sa Tanca

Repetim aquesta ruta, ja feta el pasat 9 de juny. I feim un nou intent, després d’aver abortat el pasat 29 d’agost pel devastador cap de fibló que asolar la zona tombant més de tres-cent-mil arbres.

Iniciam la ruta d’avui a l’aparcament d’Estellencs que hi ha a l’entrada (vinent d’Esporles) , just darrere s’ase. Ens dirigim a la part alta on hi ha s’església i prenem pel seu carrer cap avall, fins a la Cala Estellencs, un petit itinerari que ens permetrà gaudir dels paisatges de la zona.
En arribar a sa cala tenim a la dreta la Punta des Moret i sa penya des Cagarrot a l’esquerra. Prenem dreta pel passeig, passant per davant la Font de sa Cala amb el seu salt totalment actiu. Continuem direcció als escars que deixam enrere i és aquí on comencem a caminar vorera mar sense camí ni tirany per unes roques vermelloses, materials del Burtsandtein del triàsic inferior, En les roques podem observar incrustacions de malaquita i atzurita, minerals de coure, característiques de la zona, i petits nivells de carbó (Kuppferchieffer), esmolades per l’acció del vent i l’aigua, algunes de gran bellesa, d’uns colors i formes extraordinaris.

Durant el trajecte en tota la zona de la Marina anirem cercant la millor forma de passar, emprant les mans on faci falta, encara que la roca té bons agafatais i no rellisca, no trobant cap pas complicat.
Arriben quasi a la desembocadura del torrent de sa Tanca, punt on no podem avançar, sino es per la mar.

Abans de continuar, aprofitem per fer un capfico en aquestes aigues transparents.

Ens posem en marxa per iniciar un fort ascens entre pins i garballons direcció SW, fins arribar a la paret rocosa on localitzarem una escletxa equipada amb una maroma que ens facilitarà l’ascensió, hem arribat al pas des Torrent de sa Tanca.

Una vegada superat, el pas iniciem el descens fins el tàlveg del torrent de sa Tanca que seguirem fins a la desembocadura.

Tornem enrere uns metres i sortim del tàlveg per l’esquerra fins a un tirany, prenem esquerra i ens dirigim a la balconada que forma el penya-segat, localitzarem una petita zona més plana que era l’inici d’un antic camí que davallaba fins a la mar, encarara se pot veure part del mur de contenció. Actualment està totalment destruït, llevat de la part més alta a la qual hi ha instal·lada una corda en forma de passamà que ens acosta a un altre ja vertical que ens permetria davallar per una rosseguera formada pels enderrocs. Cal dir que es una zona molt inestable en la que cauen constantment pedres i roques, el que ho fa molt perillós.

Continuem ascendint el més a prop del penya-segat, passant per diferents miradors naturals ens els que podrem gaudir de les esplèndides vistes.

Continuem pel mig de carritxeres per un tirany més definit que dóna la volta per l’esquerra del puig de ses Donardes, 192 m.
En arribar a la part més al N, deixam a l’esquerra el tirany que davalla a la Punta de son Serralta, noltros continuem pel camí dels Carabiners que en lleuger ascens ens acostarà a un tancat de reixa de la carretera Ma-10, que vorejem N ( esquerra) fins arribar al fi de la mateixa i que ens dona fácil pas a la carretera. km-91,050.
Ara ja per l’asfalt prenem S (dreta) direcció Estellencs fins a arribar al km-92,800 on sortirem per la dreta, està senyalitzat amb una balisa, i agafem el GR -221 fins a l’entrada del poble, i d’aquí a l’aparcament.

No cal dir, que acabem fent unes mes que merescudes xandis.-

746. Coves Dets Ases, Cova Penyal Roig, es Secret des Moix, Cova des Gànguil

Publicada en 7 de septiembre de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:45 5 set. 2020
Hora Fin: 17:10 4 set. 2020
Distancia recorrida: 7,9 km
Altura Mínima: 36 m
Altura Máxima: 0 m
Ganancia Altitud: 196 m
Temps total; 6,30 h
Tipus de Ruta: Circular

Data: 15.09.2020

Coves Dets Ases, Secret des Moix, Penyal Roig i Gànguil

Iniciem la ruta d’avui, al carrer Seta 17 de Porto Colom, a prop del far, on no tendrem problema d’aparcament.

Retrocedim uns metres, fins a arribar a la urbanització Ibiza en el mateix carrer on agafem el seu carrer interior, passem per vora la piscina i ens dirigim al vessant costaner, on girem NE ( esquerra ) i anem costejant.

El primer objectiu és la cova des Gànguil, que no trobem perquè la mos hem passat, però no passa res, la visitarem de tornada.

Continuem costejant fins a arribar al Racó de s’Algar, un bonic lloc per fer un capfico. Dit i fet.

Després de nadar una bona estona, continuem costejant a la recerca de la cova marina des Penyal Roig… que tampoc trobem a la primera perquè les coordenades que duim no son bones i perquè en el mapa està mal situada. Ja duim dues fallides. Però no passa res, també la deixam per la tornada.

Continuem caminant pel coster durant 3,4 km, fins arribar al que queda de la paret de partió dels termes municipals de Felanitx i Manacor, la traspassem i a 45 m de la paret i a 15 m de la mar trobem la cova des Secret des Moix, ja duim una de tres, això millora. La visitem, fa 75 m de llarg per 30 d’amplitud i una altària mitja de 9 m. Cal destacar la platja interior d’arenes marines de l’interglacial Wurmiense. On aprofitem la fresca i l’ombra per dinar

Tornem a la paret de partió i prenem N amb la paret a la nostra esquerra, caminem 300m per un tirany fins a arribar a un esbucament ( esquerra) de la paret, la traspassem i continuem durant 700 m on l’abandonem per l’esquerra i als pocs metres arribem a la boca de la cova Dets Ases. Es tracta d’una cavitat d’enormes dimensions, amb connexió a la mar mitjançant l’espeleobusseig. Noltros la visitem i arribem fins els 180 m de recorregut, on un llac d’aigua cristal·lina ens atura el pas, però abans ens aurem agut de arrossegar i superar uns laminadors bastant estrets, per continuar hauríem de superar un primer sifó d’11 m. Prenem un refrescant bany en el llac, per a després dirigir-nos fins a la sortida.

Tornem a la pista anterior i continuem fins arribar a s’Algar. Des d’aquest punt repetim les passes fetes a l’inici, però en aquesta ocasió insistim fins localitzar l’entrada marítima a la cova des Penyal Roig. La mar no està en perfectes condicions i romp en força a la vorera, el que podria ser un perill per a noltros, així que decidim no entrar a l’aigua i deixar la visita per un altre dia.

Costejam fins a arribar a l’urb. Ibiza, la traspassem fins a veure uns escalons d’obra que davallen fins a la cova des Gànguil, una cova/balma sense interès espeleològic, encara que és de grans dimensions i forma una gran balconada. Semble que rep el nom d’un vaixell de pesca, amb dues proes i una vela llatina, o també perquè sa semble a un art de pesca d’arrossegament de malla molt estreta o també rep el nom d’un vaixell de càrrega destinat a rebre i transportar fang , arena, pedres, etc. que extreu la draga.

Hem fet medicions de CO2 amb el nostre detector i tant sa Cova des Secret des Moix com sa Dets Ases han donat 0 en tot el recorregut fet en el día d'avui.

Així domen per acabada la jornada amb la localització de les quatre coves previstes.

740. Punta de sa Guarda a sa Punta de Tacàritx, i cova de sa Plata.

Publicada en 24 de agosto de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:25 22 ago. 2020
Hora Fin: 13:06 22 ago. 2020
Distancia recorrida: 1,47 km
Desnivell: 59 m
Distància nadant: 160 m
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 27 m
Ganancia Altitud: -m
Pérdida Altitud: -m

Circular: Si

Data: 22.08.2020

Costejant des de sa Punta de sa Guarda fins sa Punta de Tacàritx. Cova marina de sa Plata.

Iniciem la ruta d’avui, perdó no sa pot considerar una ruta, més aviat una activitat. Que consisteix a anar per sa costa i en els punts més atractius botar a s’aigo, per tornar a botar i repatir-ho tantes vegades com vulguem. A trams anem per sa costa i a trams ho feim nadant.

Tot comence en el punt de trobada a l’aparcament del Cocodrilo ( Mal Pas – Alcúdia) , per a després dirigir-nos al carrer Fonoll on deixam els cotxes. Continuem caminant pel Camí Vell de la Victòria fins a arribar al Racó de ses Barreres de la Comuna, on trobem a l’esquerra una barrera que traspassem i anem per la costa fins a la Punta de sa Guarda, on realment comence la cosa divertida amb el primer bot a l’aigo.
Continuem costejant, i anem fent els següents bots. El tercer és a la «Seta» amb un petit mollet a la part de baix. Aquest, tal vegada, sigui el més compromès.

Continuem costejant i arribem a un punt on se’ns talla el pas, però si en fitxem uns metres abaix i a la dreta trobarem uns encoratges (químics) on podrem posar una corda i rapelar els 8/10 m, o botar pels més atrevits.

Una vegada dins l’aigo, anirem nadant fins a un mollet, per després continuar fins a una cova marina que visitem, seguim nadant i passem pel mig de la costa i el petit illot de Tacàritx.
Després sortim a un raconet on hi ha una piscina natural, continuem caminant fins a arribar a un altre mollet, que rodegem i ens situem en el darrer bot. Saltem i després de nadar tan sols uns 20 m arribem a l’entrada de la cova Marina de sa Plata o cova de sa Foradada.

Aquesta cova, de tot duna no ho pareix, però a mesura que t’endinses per un estret túnel es va fent més i més llarga, arribant fins el 150 m. Té una entrada/sortida per terra i 6 per la mar. Després d’arribar a una gran sala, continuem pel túnel de l’esquerra que ens arribarà a una altra saleta amb la sortida a l’exterior que feim per un estret forat.

Just davant de la sortida tenim un pont natural i a l’esquerra una escala que puja fins al carrer Fonoll, lloc on tenim els cotxes.

Només cal agrair la gran participació que hem tengut avui. Segur que tots i totes hem quedat refrescats.

Lògicament acabam fent unes chandis del tot merescudes.

738. Avenc des Colomer

Publicada en 16 de agosto de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:30 15 ago. 2020
Hora Fin: 15:20 15 ago. 2020
Distancia recorrida: 2,5 km
Desnivel: 190 m
Aproximación: 20:00
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 116 m
Ganancia Altitud: 190 m
Pérdida Altitud: -201 m
Salto mayor: 10 m
Circular:Si

Material Utilitzat: Cordes 1×40, 1×30, 1×20 m + bagues,cordinos,mosquetons

Data: 15.08.2020

Avenc des Colomer

La ruta d’avui es curta, tan sols 2 km, però intensa i de gran bellesa.

Ens situem a l’Urb. de Béns d’Avall ( Sóller), que hi accedim des de la ctra. Ma-10, km -56,950 ( son Bleda), circulem per aquesta estreta carretera, en arribar al primer encreuament girem esquerra ( direcció al restaurant de Bens d’Avall), entrem a la urbanització, en arribar al 2n encreuament tornem prendre esquerra, aviat podrem aparcar a l’esquerra del carrer, uns cent metres abans d’arribar al restaurant. A l’esquerra i a pots metres del cotxe veurem un pal indicador que assenyala Cala Deià, baixem uns escalons i creuem el torrent, girem dreta i continuem pel camí en lleugera baixada, amb el torrent a la nostra dreta. Aviat passarem per davant de la font d’Alconàsser, continuem i abans de la corba sortim del camí per l’esquerra i agafem un tirany que en lleugera pujada ens situarà aviat a la part alta de l‘escar d’en Jeroni.

Estem en el Camí dels Pintors o Camí de Baix. «Un sender prou conegut pels deianencs i que té uns orígens que es perden dins la història. Segons han recollit alguns estudiosos de la història i la toponímia de Deià, sembla que a començament del segle XV (1402), els jurats de la zona donaren ordre de ressembrar d’argelagues aquella zona per impedir o, com a mínim, fer més difícil, l’entrada dels pirates sarraïns que desembarcàvem en aquell bocí de litoral, quan encara no existia la Torre de Sa Pedrissa (1582), a l’altre extrem de Cala Deià».

Aviat arribem a un primer botador de fusta, senyalitzat amb un cartell. Continuem i travessem el torrent de la Casa Nova, passem per unes barraques i a pocs metres arribem al segon botador de fusta i just darrere ell tenim la boca d’entrada a aquest impressionant crull que separa el penyal des Colomer o penyal des Llamp.

Ens aturem és aquesta esplanada per berenar i posar-nos l’equipament pel descens.

En acabar, passem a l’altre costat i comencem a muntar l’instal·lació a la soca d’una olivera, i ja ficats dins aquest increïble i impressionant crull, continuem el descens i als 20 m arribem a la reunió on muntem el primer fraccionament. Cal anar amb compte perquè uns dels dos parabolts està en males condicions. Feim el primer ràpel de 5 m i entrem en la part del crull que més ens crida l’atenció, una recta de 48 m enmig de parets gegantesques en rampa de 35°, en la que s’ha de anar amb cura per la quantitat de pedra solta que té, després gira dreta i entrem a una petita fosqueta. Als 11 m arribem a la segona reunió on feim un altre fraccionament, aquí el ràpel és volat de 10 m amb una amplària de tan sols 1 m a la part més estreta.

Ens deixa dins una cavitat i damunt uns grans blocs de pedra, amb sortida a la mar.

Aquest descens se’ns ha fet curt i el temps ha passat volant. Ja ho diuen » lo bo, si breu, dues vegades bo»

Dos de noltros sa queden en el lloc per a després remuntar i plegar cordes i als altres prenem S ( esquerra) per les roques, on aviat pugem damunt la més alta i pel costat més esposat vora la mar iniciem una curta davallada i on s’ens talla el pas, posem una corda per superar l’escaló de tan sols 3 m, passem a l’altre costat per damunt un tronc blanc i vorera mar arribem a l’ombra d’una roca més plana, on aprofitem per nadar en aquest lloc encisador, i juntar-nos.
En acabar de dinar, nadar…. Uns tornen a la cova per remuntar i els altres iniciem un fort ascens per dins una torrentera plena d’antics pins caiguts, degut a les fiblades de l’any 2011. A dalt tornem a enllaçar amb el camí dels Pintors o de Baix, on prenem N (esquerra) fins a arribar a la boca de l’avenc i ajudar als companys que han desmuntat l’instal·lació.

La tornada la feim desfent les passes fetes fins a l’aparcament. Donant per acabat aquesta curta però intensa ruta.

Protegido: 735. Forat de Mallorca

Publicada en 24 de julio de 2020 de Xisco

734. Talaia de Son Jaumell i Cala Llòbrega

Publicada en 18 de julio de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:47 18 JUL. 2020
Hora Fin: 16:06 9 JUL. 2020
Distancia recorrida: 10,8 km
Tiempo en movimiento: 03:42
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 273 m
Ganancia Altitud: m
Pérdida Altitud: m

Circular: Si

Data: 18.07.2020

Talaia de Son Jaumell i cala LLòbrega

Avui en anem al NE, a s’altra punta de Mallorca, a Cala Rajada, des d’on iniciarem la ruta.

Aparquem el cotxe a un carrer devora cala Lliteres, anem caminant fins al passeig direcció a cala Agulla. Es prest i encara no hi ha gaire gent a la platja, l’aigua està impressionant. Travessem la platja fins a Cala Nau, una cala petita a l’extrem, on hi ha una casa i un escar. S’acaba s’arena i anem per les roques amb un tancat de fil ferro a la nostra esquerra, deixam el tancat enrere i enfilam la Punta des Gullò, des d’aquí podem veure a la vegada ses dues cales, cala Agulla i cala Moltó. A dalt la Talaia de son Jaumell i aels seus peus la cala Llòbrega.

Retrocedim per l’altre costar de la punta per arribar a cala Moltó, amb tres persones i una aigua immillorable.

Ens situen darrere sa cala i agafem el camí des Coll de Marina, als 200 m arribem a l’encreuament amb el camí de cala Llòbrega i que agafem, i als 100 m girem esquerra per un tirany en lleugera pujada, en l’ascens veurem un cartell que posa Forns de Calç que obviem i seguim pel nostre tirany, i als 300 m més arriben al primer forn de Calç. Dos-cents metres més arribem a un encreuament on girem dreta que en mitja pujada ens traurà del pinar. Als 300 m el rost es suavitza i girem esquerra, des d’on ja podem veure la torre de son Jaumell.

Arribem a la torre des d’on podem contemplar aquesta meravella de costa nord-est. Ens quedam amb les ganes d’arribar al Cap des Freu, que deixam per un altre dia.

Retrocedim 100 m i iniciem el descens pel vessant E, directe a cala Llòbrega. El tirany no está gaire definit, però hi ha qualque fita. Aviat el descens es guanya fort desnivell, procurarem anar cap a la dreta, primer per dins la coma i després tornar dins sa torrentera. Després de 400 m passarem per devora un forn de calç, després el tirany passa a ser un antic camí que ja no deixarem fins a arribar a sa cala. Tres-cents metres més avall arribem a l’encreuament de camins, agafem esquerra fins a sa cala, on dinem i feim uns capficos.
La tornada la feim pujant el mateix camí fins a l’encreuament d’abans, i seguim recte per enllaçar amb el camí des Coll de Marina.

Anirem direcció a l’aparcament de cala Agulla, en arribar-hi girarem esquerra, passarem per davant el restaurant, continuarem paral·lels a la platja fins a arribar novament al passeig, i d’aqui fins al cotxe.

Avui no feim xandis, sinó uns refrescants gelats.

733. Ferrada i torrent de sa Gúbia.

Publicada en 16 de julio de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 8:45 14 jul. 2020
Hora Fin: 16:30 14 jul. 2020
Distancia recorrida: 8,800 km
Altura Mínima: 145 m
Altura Máxima: 577 m
Ganancia Altitud: 501 m
Pérdida Altitud:
Temps total; 8,30 h
Material utilitzat:
Cordes 2 x 30, 1 x 20
Bagues, mosquetons, cordinos…

Tipus de Ruta: Circular

Data: 14.07.2020

Ferrada i torrent de sa Gúbia

Avui farem «doblete», començarem pujant per la ferrada de sa Gúbia i davallarem pel torrent del mateix nom.

Iniciem la ruta des de l’aparcament de fora de la possessió de Raixa i prenem direcció NO pel GR-221, passem per davant les cases de Biniatzar ( esquerra), després per les de son Monei, i després de 270 m topem alb el tàlveg del torrent de sa Gubia que agafem ( esquerra), i caminem per ell durant 750 m on sortirem ( dreta) per un tirany prou definit que en lleugera pujada ens anirà acostant a les enormes parets de sa Gúbia ( Puig de s’Alqueria, 609 m), en arribar a una taula i bancs de pedra ( esquerra) hem d’iniciar la forta pujada per dins una coma/pala.

En arribar a la paret que ens tanca el camí, haurem de grimpar / escalar els primers 6 m, ajudats amb una corda fitxa, que en cas de no trobar-se, el primer aura de pujar a col·locar-la i així facilitar l’ascens a la resta de companys.

Continuem en fort desnivell, estones per les grapes i estones per restes de cordes instal·lades, alguna en pésimes condicions.

En arribar a la segona paret trobam a la dreta piquetes que ens serviran per escalar aquest tram. Igual que l’anterior convé que el que va de primer pugi amb una corda, la insta-li i així facilitar la pujada a la resta.

Arribem a un calladet, i descendir per l’altre vessant. Hi ha grapes instal·lades insuficients per arribar a baix, també hi ha una corda fitxa que podrem fer servir per descendir rapelant uns 8 m, alerta que quasi al final té un nu que haurem de superar. Ens deixa a una estreta cornisa, tal vegada el punt més delicat de tots. Hi ha una corda que fa de passamà, no inspira masa confiança, però és l’única que hi ha. Arriben a una reunió on posem corda i rapelem els 6 m aprox.

Quedam situats a una pala per la qual ascendirem els primers metres fins a trobar una corda fermada a un ullastre de dalt, ho remuntam de manera fàcil, encara que el pati que deixam enrere és important.

Arribem a l’inici d’una cresta de fort desnivell. El que va de primer puja corda i la instal·la a la placa de dalt al final, els altres crestejam assegurats amb la corda els 30 m.

El terreny sa suavitza i continuem uns metres fins a arribar a un ullastre amb el brancam tort suspès, ens hi aferrem i descendim o millor dit ens despenja’m els 2,5 m, continuem per la cornisa més còmode fins a arribar a una corda amb nus que utilitzem per ascendir els 7 m fins a uns passamans que farem servir per superar una placa llarga amb molt de rost i un patí de forta pressió psicològica com el que hem superat fins ara.

Continuem ascendint en menor desnivell, donant per finalitzada aquesta ferrada mallorquina.

Aprofitem per dinar a l’esplanada abans d’arribar al mirador i refugi d’en Lenadro Ximelis, construit pel Foment de Turisme a l’any 1959.

Continuen en suau descens fins a la pista de Muntanya, prenem NO ( esquerra) en lleugera davallada durant 1,600 m, on veurem un petit portell a l’esquerra des d’on surt un petit camí empedrat que davalla fins al pla. En arribar en aquest punt girarem SE esquerra, deixant ses cases de Muntanya a la nostra esquena, fins a enllaçar amb el tàlveg del torrent de sa Gúbia.

Ara es tracta de seguir-lo i anar rapelant els pocs i divertits salts que té, que van des dels 2 fins als 25 m.

En acabar la part esportiva sortim del tàlveg i continuem pel tirany de l’esquerra, travessem el Pas des Barranc de sa Gúbia, situat entre el coll des Porrassaret, sa Falconera i sa Gúbia, fàcil, tot i que s’ha de passar per un forat estret. A l’esquerra d’aquest passadís hi ha una paret que tancava el barranc, per on també es pot passar l’estret del torrent. Ja no hi ha sa porta de ferro que uns temps tenia, ara aquesta porta la trobam uns metres mes a dalt ( si davallam primer trobem sa porta de ferro recolçada a una roca i uns metres més avall el pas.

Després de caminar pel tirany tornam a entrar al tàlveg, de reduïdes dimensions, fins a enllaçar novament amb el GR-221 i finalment al pàrquing de Raixa.

Cal destacar sa feinada feta pels montadors i primers; José Antonio, Jesús, Valquiria, Jaume, i l’agraïment a tot el grup per l’alt grau d’actitut de companyarisme.

731. P.N. de Sa Dragonera

Publicada en 12 de julio de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 8:47 9 JUL. 2020
Hora Fin: 16:06 9 JUL. 2020
Distancia recorrida: 16,8 km
Tiempo en movimiento: 03:42
Altura Mínima: -25 m
Altura Máxima: 357 m
Ganancia Altitud: 619 m
Pérdida Altitud: -549 m

Circular: Si

Data: 9.07.2020

Sa Dragonera.

Avui partim cap al Parc Natural de l’Illa de sa Dragonera, i per això sortim de Sant Elm, amb la barca de linea Margarita, que ens deixa al port de Cala Lladó.
Sa Dragonera, Parc Natural des de l’any 1995, és l’illot més gran de Mallorca, amb una longitud de 4,2 km entre el cap de Tramuntana i el cap de Llebeig. Es troba a 700 metres de la costa mallorquina i està separada de Sant Elm pel canal des Freu.

El ponent de l’illa està format per espectaculars penya-segats verticals. En canvi, la costa de llevant, la formen torrents, petites cales i el port natural de cala Lladó, on es troba el Centre d’Interpretació amb una petita exposició del Parc i d’on parteixen les excursions a peu a cada un dels fars que hi ha a l’illa.

El punt més alt és na Pòpia, a 353 m d’alçada, on es troba el far del mateix nom, desmantellat el 1910. Va ser aquest any quan els altres fars entraren en funcionament. El 1905 es va edificar el far de Llebeig a 121 metres sobre el nivell de la mar. El 1907 es va construir el de Tramuntana, a 54 metres d’alçada.

El 1585 es va alçar la torre de Llebeig per evitar l’entrada de vaixells pirates a la cala. La torre va ser restaurada i habilitada per a l’accés el 2004.

Al Parc també es poden observar altres construccions tradicionals com són el forn de calç, el mirador de na Miranda, el colomer, entre d’altres.

Sa Dragonera va ser utilitzada al llarg de la seva història per corsaris, pirates i contrabandistes, a partir d’aquests personatges es crearen nombroses llegendes entorn de l’illa de les sargantanes.

Ens dirigim a les cases i visitem el Centre d’Interpretació. Prenem SW pel camí que va al far de Llebeig i en dur 310 m ens sortirem del camí ( dreta) i agafem el camí que puja al far de na Pòpia, La pujada es fa feixuda, però compensa amb les espectaculars vistes sobre la cota SW de l’illa gran de Mallorca.
En arribar a dalt del puig on es troba el Far de na Pòpia o far Vell, les vistes sa superen,
El far de na Pòpia va ser projectat per Antoni López i Montalvo. Comença el seu funcionament el 20-03-1852 com un far de 3r ordre gran model. Tenia una aparença de llum fixa blanca variada per centellejos cada 2 minuts, produïts per una òptica catadiòptrica fixa i tres lents verticals giratòries externes. Es va triar el punt més elevat de l’Illa Dragonera, a 352 m. d’altura, la qual cosa li va atorgar la singularitat de ser el far d’Espanya construït a major altura sobre el nivell de la mar. Aquesta exagerada elevació provocava que sovint la boira entorpís la seva visibilitat des de la mar, la qual cosa va motivar el seu apagat en 1910 per a ser substituït per altres dos fars construïts en cadascun dels extrems de l’illa. L’edifici estava dissenyat en diversos nivells per a aprofitar la pronunciada pendent del lloc. Les contínues descàrregues elèctriques provocades per les tempestes, els fortíssims vents soferts i l’acusat aïllament dels seus habitants, feien d’aquest destí un dels més durs de tot l’arxipèlag.
Iniciem el descens i ens situem al punt de partida, darrere les cases i Centre d’Interpretació. Girem esquerra, passem per davant els banys i a la primera corba sortim del camí ( esquerra) i arribem a l’entrada de la cova de sa Font o des Moro, tancada amb pany i clau.
La cova de sa Font, coneguda també amb el nom de Cova des Moro, és sense dubte un dels elements geogràfics més destacables de l’Illa. Era coneguda pels navegants des de temps remots, per la seva utilització per l’abastiment d’aigua. La Cova és una cavitat de tendència vertical, que progressivament va delimitant una sala descendent d’estructura aproximadament acampanada i dimensions mitjanes ( 30 x 25 m en la seva base). És notable la presència en el seu interior d’abundants espeleotemes, especialment colades pavimentaries, però la freqüentació de la cova des de temps protohistòrics fins a l’actyalitat ha provocat la destrucció per vandalisme de molts d’ells.
A la cova hi ha presència de CO2, però que no podem precisar per falta de medicions.
Actualment s’utilitza per treure aigua, té instal·lada una bomba submergible , quadro elèctric, etc.
Retrocedim fins l’encreuament de darrere el centre d’Interpretació i sortim del camí seguin les indicacions de la ruta 1 del mirador de na Miranda, continuem, passem per avant unes instal·lacions agràries i tot seguit una torre que semble un colomer acabat amb merlets. Continuem i enllacem novament amb el camñi del Far, pel que continuarem fins el final. Però abans d’arribar al far del Cap de Tramuntana, passarem per damunt el Meridià de París. El meridià de París s’adoptà l’any 1667 com a referència geogràfica mundial. Francesc Aragó, nascut al Rosselló, fou un personatge clau a l’hora de fixar-lo. Un meridià en desús que passa per Dunkerque, París, Occitània i Catalunya. Un traç que travessa els fonaments de la nostra cultura: de la Revolució Francesa als monjos occitans, de la fugida dels combatents republicans al comte Arnau, de la Roca Village a l’art de Pierre Soulages, Joan Ponç i Jean-Luc Godard. I també de Tit Livi a Tiqqun, de Maragall a Baudelaire. I París, és clar. El París resistencialment canalla de la república dels artistes i delinqüents de Montmartre, de les dissidències de l’esperit, i estendard, al mateix temps, del progrés i la Modernitat.
Finalment arribem al Far. És el segon dels fars que es van construir a conseqüència de l’apagat del vell far de Na Pòpia,Es va inaugurar el 15-11-1910. A l’ésser un far que no requeria molt d’abast lluminós va utilitzar al començament un senzill llum Maris d’una metxa, i el far era mantingut per un sol Torrer.
En 1925 el Torrer destinat en aquest senyal va morir i la seva dona va haver de fer-se càrrec del servei durant aquesta nit fins que l’endemà va poder acudir en la seva ajuda un dels torrers del far de Llebeig.
Tornem enrere pel mateix camí fins a arribar a les cases, no ho farem per la variant de na Miranda.

Ara només queda esperar sa barca i fer unes merescudes xandis a Sant Elm

732. Porto Cristo a Cala Morlanda

Publicada en 12 de julio de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:27 h, 11 jul 2020
Hora Fin: 17:32 h, 11 jul 2020
Distancia recorrida: 8,09 Km
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 25 m
Ganancia Altitud: 154 m
Pérdida Altitud: -157 m

Circular: Si

Data: 11.07.2020

Portocristo a cala Morlanda.

Cova del Dimoni – Cova del Tabac – Jaciment de sa Ferradura – Gruta de l’Amo en Marti – Cova de sa LLuna Plena – Cova de la Figuera.

Una ruta costanera més. Avui toca anar de Portocristo fins a Cala Morlanda, pel seu camí anirem localitzant i visitant diferents coves de la zona.

Aparcam els cotxes al final del carrer Cala Petita, a Portocristo.
Agafem un senderó molt definit que pren SE i aviat ens situa vorera de mar, on davallem fins al mar i localitzem la primera cavitat, la cova del Dimoni. Es tracta d’una cova marina, amb sortida al mar, de 47 m de longitud, 2,13 d’amplària i 12 d’altitud, sent el més destacable el seu llac interior, en el que es pot banyar, que comunica amb un sifó a la part exterior.

Remuntam el penya-segat i continuem pel senderó, sempre en la mateixa direcció SE.

Aviat arribem a una petita cala amb una braç que se endinsa dins la mar, on a la seva part més alta podem veure, d’enfora, la construcció emmurallada. Es tracta del Jaciment arqueològic de sa Ferradura.

«Jaciment arqueològic Sa Ferradura

El jaciment de Sa Ferradura es troba sobre un promontori costaner situat en la costa sud-oest de Mallorca, en una zona dominada actualment per formacions vegetals de garriga baixa. S’accedeix a través d’un accés natural estret, defensat per diverses línies emmurallades escalonades. La superior constitueix una muralla considerable, que tanca l’accés a l’assentament. Aquesta formada per dos trams còncaus construïts mitjançant tècnica ciclòpia, units en angle, amb una longitud total d’uns 18 metres. Dins del recinte fortificat trobem dues habitacions, en una, que havia de ser un recinte a cel obert es van trobar set llars i en l’altra era una habitació tancada amb porta d’accés.
Per les restes trobades cal pensar que aquest lloc només s’habitava durant temporades curtes, s’ha trobat una agulla però sobretot útils de cuina, peces de ceràmica per a emmagatzemar aliments i molt poques restes que evidenciïn una relació estreta amb la mar.

Els pobladors d’aquest lloc durant el bronze antic (1.100 – 900 a. C.) van utilitzar Sa Ferradura per a defensar-se de la terra ferma. En l’època en què es va utilitzar el jaciment en la prehistòria es caracteritzava per grans tensions entre els poblats veïns. Aquest context es podria relacionar amb els canvis socials que van conduir a l’aparició de la cultura talaiòtica. » Font: Baleares antigua.

Al vesant S localitzem una instal·lació amb cordes per costejar el penya-segat. Retrocedim, pesem per uns forats de la roca i pugem novament a la part alta i continuem pel senderó.

Continuem vorera mar durant 320 m on localitzem la baixada a la cova des Tabac, desgripem i 11 m E trobem el forat que dona entrada a aquesta petita cova.

Tornem al senderó de dalt i continuem fins arribar a Cala Petita que rodegem per continuar per l’altre costat.

Després arribem a un petit caló anomenat Racó de s’Homo Mort, passem per la punta Rase o Morro de na Corb, i als poc temps arribem al Caló d’en Rafelino dins sa mateixa Cala Morlanda, amb les primeres cases.
Abans d’arribar al carrer i a les cases localitzem la Gruta de l’Amo en Marti, és fàcil perquè té una enorme figuera en el seu interior que sobresurt a l’exterior.
Aquesta cova, de 56 m de llargària per 31 d’amplària i desnivell de 8 m, no tendria gaire atractiu sinó fos perquè es comunica amb el mar, per una gatera aquàtica practicable fins a la sortida de la mar.

Ara tornem enrere, per visitar la cova de la Lluna Plena, poc coneguda i mala de localitzar, però no pel mateix camí fet, sinó que des del mateix caló d’en Rafelino i a prop de la cova de l’Amo en Marti agafarem un altre senderó que surt de la dreta que va paral·lel a un ample camí que dóna accés a uns grans xalets. Al costat d’una corba d’aquest ample camí ( 28 m) i vora un esbucament de la paret hi ha una enorme mata (lentisco), idò sa cova està enmig d’ella, complicar d’arribar-hi.

A l’entrada de la cova de la LLuna Plena feim una primera lectura de CO₂ i dóna positiu 0,8 %, entram 2 m i una nova lectura dóna 1,7%. Probablement produït per les rels que hi ha i l’alta humitat de la cova. Decidim no continuar. L’entrada és molt estreta aproximadament 1 m l’entrada de terra i roques no dóna bona sensació, ja hi férem feines de desobstrucció l’any 2011, i una vegada dins el CO₂ augmentà considerablement arribant fins al 5%.

Continuem per l’ample camí, anirem passant per davant grans xalets, ve una primera corba a la dreta, una a l’esquerra i un altre a la dreta, 75 m després abandonam el camí botant una paret de partió de l’esquerra, giram 180°, direcció a la mar, i continuem 103 m, botem una paret de partió per damunt uns troncs, continuem SE uns 666 m, quasi paral·lels a la part de la nostra dreta, passarem molt a prop d’unes cases habitades, el que ens impossibilita anar a visitar la Cova de Cala Petita. Continuem 165 m pel senderó laberíntic fins a arribar al 320 m on hi ha un botador de pedra a una paret de partió, que botem i passem a un camí ample. Continuem pel camí 231 m i arribem ( esquerra) a la Cova de la Figuera, es fàcil de veure per què la gran boca està tapada per una gran figuera.

Feim lectures de CO₂ a l’entrada, primera sala, sala de baix, gatera i final donant negatiu.

Les seves dimensions són 173 m de llargària, 872 d’amplària, amb un desnivell de -21 m, superant un recorregut total d’1,300 m

Tornam enrere pel mateix camí fins al botador de pedra, i continuem 591 m pel senderó fins a arribar als primers xalets i al carrer de cala petita, on tenim aparcats els cotxes, algú te més sort i té aparcat la flamant camper recent estrenada, on na Ana ens convida a unes xandis.

Font consultada: CCM de J. Encinas

730. Marina de sa Vall, Far de ses Salines a sa Colonia de Sant Jordi.

Publicada en 8 de julio de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:27 h, 7 jul 2020
Hora Fin: 17:32 h, 7 jul 2020
Distancia recorrida: 12,02 Km
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 25 m
Ganancia Altitud: 154 m
Pérdida Altitud: -157 m

Circular: No

Data: 7.07.2020

Marina de sa Vall.

Del far de ses Salines a sa Colònia de Sant Jordi

Iniciem la ruta d’avui al Cap de ses Salines, al costat del seu far. Però abans hem d’anar a deixar altres cotxes a sa Colònia de Sant Jordi, ja que la ruta no és circular.
Comencem a caminar direcció SE ( dreta), vorera mar. Aviat ens coloquem al costar d’una reixa. El primer accident geogràfic que ens trobem es la Punta des Milà. Als 2,9 km des de l’inici arribem a la Punta Negra, on aprofitem per fer un bany.

El segueix l’explèndida platja des Caragol de més de 500 m de llargària i 60 m d’ampla, avui sense gent, tot un luxe.

Continuem vorejant la reixa. Al seu extrem trobem la punta i l’illa d’en Curt, que visitem. Tornem enrere, continuem i al 250 m trobem una porta metàl·lica, sense pany, que traspassem per anar a veure l’immens Estany de ses Gambes, no se si hi ha gambes però si hi havia flamencs. Continuem per la pista direcció NE, per després canviar a S per acabar sortint a una barrera que vorejam per la paret fins a un botador, sortint a cala en Tugores, una platja verge encisadora.

Continuem el nostre recorregut direcció a la Punta Prima, passem per davant dos búnquers de la guerra civil i arribem a la platja des Carbó, una altra platja idíica, aquesta amb gent. Al seu davant l’illa de na Moltona.

Seguim caminant vorera mar fins arribar a un escat «modern» en males condicions, però és l’única ombra de la zona, que aprofitem per fer un capfico, dinar i descansar.
Continuem fins a arribar a la platja des Dofi amb uns escars, és el punt més a prop de l’illot de na Guardis. Decidim anar-hi nadant creuant el canal, que per més seguretat inflam dos flotadors, un lleó i un cigne per ser bens visibles a les embarcacions. Son tres-cents metres que ens separen, la travessia es fa fexuda, n’hi ha que ni ho intenten i altres arribem fins a l‘Illot Gros. Els més agosarats arribam cansats. Sa tornada gràcies a què el vent bufa de SE ens ajuda a la travessia, una mica escorats però arribem.
Passem pel costat d’unes casetes i de la platja de Can Curt. Tot seguit arribem al final, a la plata del Dolç, molt més concorrida que les anteriors.

Tot seguit ens anem a posar a l’ombra d’un bar mestres els conductors van a cercar els cotxes que hem deixat al far de ses Salines.

729. Torrent Gorg dels Diners – Nocturn –

Publicada en 6 de julio de 2020 de Xisco

Hora Inicio(només torrent): 12,30 4 jul. 2020
Hora Fin( només torrent): 8,30 5 jul. 2020
Distancia total recorrida: 4,900 km
Recorregut Esportiu: 1,220 Km
Altura Mínima: 11 m
Altura Máxima: 808 m
Ganancia Altitud: 111 m
Pérdida Altitud: 787 m
Circular: No
Cordes utlitzades: 2×30 i 2×20 més material adicional tirolina

Data: 4.07.2020

Torrent Gorg dels Diners. Nocturn

La d’avui es una ruta torrentera total. A més, la feim de nit el que afegeix més atractiu.

Som un bon grapat d’esportives i enamorats de la nostra natura, per tant feim grups de 5/6.

La logística comença en anar a cala Tuent a deixar els cotxes suficients per després poder tornar. Aprofitem l’estada a sa Cala per veure sa posta de sol i sopar. Menú: 1) Amanida pagesa freda que duia patata,ou,mongetes, tonyina….. 2) Ensalada freda de pasta, 3) Truita de patates. Cindri, Magdaleness de xocolata…. Begudes; cafè,aigua,cerveses s/a, coca-coles…

Entrada sa fosca, repleguem i partim cap al Funicular ( Coll dels Reis), on deixem els cotxes, al poc espai que queda i comencem a caminar direcció SE fins al coll del Vent on es troba es Porxo Esbucat, continuem pel camí dels Cingles, passem per davall de s’Alzina Fumadora, i abans d’arribar a la Coma dels Ribells, sortim del camí des Cingles, per un tirany de la dreta que a poc a poc en lleugera davavallada ens anirá duguent al tàlveg del torrent del Gorg dels Diners. Aviat entrem en materia amb un primer salt de 16 m.

Després d’un primer tram seguits de sis salts i després del darrer de 22 m entrem a la Coma de Bini, una zona oberta i plana en la que trobarem tres enormes pins, un d’ells probablement és el de més envergadura de Mallorca. En aquest tram tenim vies d’escapatòria, per la dreta pujada als Clots Carbons, per l’esquerra pujada pel Pas de n’Argentó, el darrera sortida pel Pas de s’Estaca i enllaçar amb el Pas d’en Termes molt més a dalt.

Continuem pel torrent on s’engorja amb una successió de salts. No els descriuré per la gran quantitats que té, però cal destacar el tram des Jardí Japonés de gran bellesa, després el més esperat de tots, el Salt des Bany que sempre té aigua i on els companys Jesús i Toni munten una tirolina, que aprofito per donar-los s’enhorabona, que fa sa delícia de la resta dels grups. Cal destacar que aquest gorg és un refugi de Ferrerets i que cal extremar les precaucions per no molestar-los, si no quedàs més remei que nadar ho farem de la manera més respectuosa, NO saltar ni tirar mos a l’aigua en bomba, en qualsevol cas fer-ho suavament. Mentre anàvem baixant un a un per la tirolina ens acompanyava un concert meravellós dels sons dels ferrerets.

El segueix el salt des Niu des Voltor de 37 m ( 12 +25 m) fraccionat dins el mateix gorguet des niu des voltor.

Acabant la part esportiva amb el salt des Gorg dels Diners, que dóna nom al torrent. El que queda de torrent es fa a estones per dins el tàlveg i estones per fora, sortejant grans blocs de roca.

Dos-cents quarenta metres abans d’arribar a les cases de Can Lleig, veurem a la dreta una canonada de plàstic negra que du l’aigua des de la font de Can Lleig, idò hem de sortir del tàlveg ( dreta) per enllaçar amb la síquia que duu a un safareig i a dalt trobem una pista que seguirem fins a arribar a la carretera. Girem esquerra fins al pont, on tenim aparcats la resta de cotxes, i on tornem a posar taula i berenem d’una xocolatada amb ensaïmades que ha duit en Jaume, que aprofito per donar-li ses gràcies i s’enhorabona.

En general ha estat una jornada nocturna molt esportiva, i divertida amb uns companys extraordinaris.

fotos d'en Jesus i Toni — fotos d’en Toni i Jesus

728. Torrentó d’en Vaquer i davallador des Pou Salat

Publicada en 2 de julio de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 8:46 30 JUN. 2020
Hora Fin: 14:20 30 JUN. 2020
Distancia recorrida: 8,6 km (11:08)
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 502 m
Ganancia Altitud: 576 m
Pérdida Altitud: -706 m
Tiempo Ascenso: 04:36
Tiempo Descenso: 06:31
Circular: Si

Data: 30.06.2020

Torrentó d’en Vaquer i Davallador des Pou Salat. Marina de sa LLapassa.

Marina de sa Llapassa ( Llucmajor). El Torrent d’en Vaquer, un petit torrent molt encaixat amb desembocadura penjada en els alts espadats del litoral SW LLucmajorer. La sortida en V de gran bellesa sobre la Badia de Palma ens deixa admirar el Cap de Cala Figuera en el flanc sud-occidental de la gran Badia de 118,4 km de costa i els seus 494.000 m2.

Ens dirigim cap a la urbanització de Tolleric ( Ctra des Cap Blanc), concretament al carrer Penyassagat on al final deixarem els cotxes en un ampli aparcament. Just a s’enfront tenim la pared de partió amb la finca veïnada que hem d’accedir. Recordem que la finca és privada ( com quasi tota Mallorca) i per tant hem de comptar amb el permís del guarda.
Començam a caminar direcció S, per davant els apartaments Sun Club. En arribar al penyassagat veurem a la nostra esquerra una porteta de ferro que encara de estar fermada amb cadena i pany es pot botar sense dificultat.

Entrem a terres de sa Llapassa, continuem direcció SE en paralel a la costa fins que sa verticalitat del torrentó d’en Vaquer es fa present. Per entrar al seu tàlveg anirem descendint el més a la dreta posible fins que trobarem una placa, on podrem posar una curta corda per superar i facilitar aquest petit desnivell.

Ja estem en materia i ficats dins el torrent. Molt a prop tenim la desembocadura penjada sobre aquesta costa tan sauvatge.
Montem el primer rapel de 15 m, a ses mateixes plaques que instalarem a l’any 2017, hi podem trobar una mosca picada a la roca per facilitar la seva sortida. El segueix un tobogan desgrimpable de 20 m, en el que tornem a montar ses cordes de 20 m,

Aquets son els únics salts que té el torrent. Si no vols arribar a l’aigua.

Prenem direcció SE per passar a l’altre costar del cap de la Regana que agafa el nom d’un accident topogràfic que té al costat, La Regana.

Continuem S girant a l’esquerra per a continuació descendir fins a unes roiues mes planes. Continuem uns pocs metres i allà on es posa mes vertical trobem un passamà anclat a tres plaques, que ens ajudará a superar aquets 11 m, la corda durant aquets 3 anys ha sofrit els embats i la força de la mar, pel que està en males condicions. Però la roca té bons agafatais i no hi ha problema de pas. En diés de calma es pot pasar per la part de baix amb els peus per dins l’aigua.

Traspassat el promontori s’ens obri una gran «coma» , on podrem veure la sortida del Davallador de sa Rossegada a la seva part alta, a l’esquerra d’un gran coval. A la part més baixa el tirany es bifurca en dos: un ve del cap de Regana, d’on venim noltros, i l’altre es dirigeix cap a n’Esquitxa i es Caló de s’Arena, on anem. Aquest punt rep el nom del Davallador de sa Rossegada utilitzat pels pescadors per arribar a les seves pesqueres, amb escalons tallats al marés.

Des d’ara continuarem vorajamt la costa mentres es pugui, perquè a moments aurem de pujar una mica per després tornar a davallar.

Als 400 m arribarem a un curiçós pont natural.

Després passarem per les Pedreres de la Seu, continuem fins a la punta que es veu i que ja no podem continuar. Aprofitem aquest lloc que encara te ombra per dinar i fer un capfico.

Retrocedim uns pocs metres per iniciar una forta pujada pel mes aprop posible de la paret de la dreta, es tracta del Davallador del Pou Salat, que sense problema ens situarà a dalt del penyassagat.

Continuem direcció E ( esquerra), i poc a poc ens anem fican dins aquesta garriga aspre i seca, paqssarem per les restes de¡una barraca. Seguidament arribam a les antigues instalacions militars anomanada bateria de Regana, una batería de 4 Obuses de Hierro Sunchado (O.H.S.) de 24 cm de calibre.

Una vegada visitades ses instalacions militars, tornem a l’Urb. Tolleric. I directes a fer unes chandis ben fresques.

727. Cova del Tresor i altres de Cala Figuera

Publicada en 28 de junio de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 8:46 27 jun. 2020
Hora Fin: 15:29 27 jun. 2020
Distancia recorrida: 4,5 km
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 135 m
Ganancia Altitud: 120 m
Pérdida Altitud: -210 m
Tiempo Ascenso: 02:25
Tiempo Descenso: 02:17
Circular: Si

Data: 27.06.2020

Coves de Cala Figuera

La ruta d’avui, més que una ruta, és exploració per trobar diferents cavitats a la zona occidental, de la Cala Figuera (península de Formentor), entre el Maressar i el Mig Quintar, ambdós noms que probablement fan referència a la típica pedra de marès, el primer per possible pedrera i el segón «D.C.V.B. 3. Pedra molt grossa, de forma tronc-cònica, adherida a la part inferior de l’espiga de la biga de tafona, i que a força de rodar a l’espiga arriba a alçar-se de terra per reforçar la pressió de la biga damunt els esportins (Mall.); cast. pilón. Ni amb un quintar de tafona | li traurien sa llecor, Aguiló Poes. 140. Donar quintar: rodar fins que el quintar s’alça de terra.»«Cent quintars de carabassa, no fan una unça de greix» , de fet a prop dels escars és trobem algunes peces de molí de mà, semitallades en el marès.

Arribem al pàrquing de dalt de cala Figuera, inutilitzat amb grans blocs de roca que impedeixen accedir al pàrquing ( incomprensible per les persones normals ), mos cercam sa vida per aparcar i descendim pel caminoi que ens situa a un replà que constitueix una bella mirada de Cala Figuera, per cert en alguna publicació antiga he vist que aquesta cala li deien Cala Canterina, avui com està ennigulat i amb xafugò no podem gaudir de les transparències de colors i tonalitats del fons del mar.

Arribem als còdols de la cala i prenem per la ribera del Maressar ( esquerra) , passem els escars i continuem. Al pocs minuts aixecam la vista i veim al roquisar el Ulls que ens miren i al mateix temps vigilen la Cala, es tracta de dues petites covasses, que visitem.

Continuem ascendint deixant els Ulls a la nostra dreta i ens situem a dalt del rocam just per on davalla la coma que del Corral Fals.
Continuem en lleuger descens, intentant, sempre que sigui possible, anar vorera de mar. Passarem i deixarem enrere dues petites roques de dins el mar, primer una i després l’altre. En arribar a un altre coma o torrentera que davalla del Corral Falç la prenem cap avall fins al més a prop que puguem de la mar. Hem arribat al Mig Quintar on les parets verticals impedeixen continuar per la ribera. Desgrimpem uns metres fins a trobar una balma amb una gran roca al davant, idò just darrere hi ha l’obertura de la Cova del Tresor, és fàcil de veure perquè del sostre pengen unes enormes pedres que donen la sensació que han de caure en qualsevol moment.

Hem fet medicions de CO2, amb el detector de monogas Dräger Pac8000, a l’entrada, sala principal i sala petita del fons, i totes han donat 0. Tampoc esperavem que n’hi agués.

Passem pèl davall i entrem a la cova. El primer que ens crida l’atenció és la seva grandària, amb unes dimensions de 56 m de llargària, per 25 d’amplària i 14,5 d’altària, una enorme sala. Però la vista la fixem a terra, estem a una platja. Sí, tot està cobert d’una arena blanca que forma una platja d’interior amb les marques de la correntia de l’aigua de mar, amb restes d’algues i petites copinyes.

Anem avançant i a la dreta trobem una surgència d’aigua, ara salobre, però que un temps enrere devia ser dolça i molt benvolguda pels mariners i pirates. Suposadament aquesta font devia ser el millor tresor i no el típic cofre ple de pedres precioses i joies. L’aigua que cau ha donat curioses formes a la pedra plana, on devien col·locar les gerres per recollir l’aigua. Continuem la visita a la propera sala més petita amb un forat lateral.

Acabada la visita, tornem enrere. Passat la Pesquera del Senyor i a la part alta trobem una cova allargada d’uns 14 m per 2,5 d’ampla, una extraordinària balconada sobre la Cala. Al seu final i a la part de dalt hi ha un petit foradingo pel que entre un raig de llum, d’aquí el nom que li posem Cova del Foradet, ja que no hem trobat cap indicació sobre ella.

Continuem en lleuger descens i direcció a la cala. En arribar a la zona del Maressar ens aturem per visitar la cova marina de l’Amo de 8,6 m de llargària per 11,5 d’amplària i 2,6 d’altària, sense gaire interès. Aprofitem per fer un capfico i dinar.

En acabar iniciem la tornada per la pista que arriba a la Cala i que seguim fins a dalt, en el punt quilomètric 12,100 de la carretera. Ara ja per asfalt caminem fins al pàrquing. No donant per acabada sa jornada fins a ver pres unes xandis gelades.

Fonts consultades: Marinas de Tramuntana dels germans Sastre, CCM de J. Encinas, Wikipedia

726. Punta d’en Tomàs i cala En Gossalba.

Publicada en 24 de junio de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 8:15 23 jun 2020
Hora Fin: 15:32 23 jun 2020
Distancia recorrida: 6,6 km (07:17)
Altura Mínima: -178 m
Altura Máxima: 189 m
Ganancia Altitud: 610 m
Pérdida Altitud: -605 m

Circular: Si

Data: 23.06.2020

Punta d’en Tomàs i Cala En Gossalba

Avui ens dirigim al “Finisterre Mallorquí”, la península de Formentor, la més septentrional de l’illa.

Xarrar de Formentor son paraules majors.
Quan el poeta Miquel i Llobera (1854-1922), propietari de la península de Cap de Formentor. va morir, es va dividir en lots i es va vendre. En 1922 la finca fou adquirida per la banca argentina Tornkist i pel pintor, també argentí, Tito Cittadini Podesta ( 1866-1960). En 1928, Adan Diehl, un nadiu argentí i amant de l’art, va decidir construir l’Hotel Formentor.

Més info al video

Iniciem la ruta al mirador des Plà de la Punta d’en Tomàs, punt kilomètric 14,900 de la Ma-2210. Prenem ponent en mitja baixada direcció al Cingle de les Lletreres, on arribarem a un explèndid mirador natural sobre cala Figuera amb l’impresionant Morro de Catalunya al davant.

Girem a N, en mitja davallada direcció a la Punta d’en Tomàs, o farem crestejant fàcil fins als primer pins, després ve un tram amb més desnivell, en el que aurem d’utilitzar les mans, sensa massa complicació, passarem per una escletxa i finalment arribarem a la zona rocosa fora vegetació. Descendirem uns metres més i ens situarem damunt una bolla rocosa que fà d’extrem a la Punta d’en Tomàs.

Sense perdre altitut caminarem S amb el mar a la nostra esquerra, així com ens anem acostant al Racó des Xot aurem de guanyar altitud per després tornar a descendir i situarnos damunt els enormes blocs, que anirem sortejant fins arribar a la cova des Poat o Pouat o de la Sirena, (o tot junt). Està formada per dues enormes penyes caigudes del penyassagt. Una cavitat de 15 m d’eix principal, 13,5 transversal, amb desnivell de 8,7 m, encara que darrerament ha sofrit esllevissades i te part del sostre cobert pels enderrocs.

La llegenda comta que quan la mar està embravida la força del vent que bufa en força pel forat de dalt i reprodueix el cantar de les sirenes. Com si sapiguessim com cantan les sirenes… probablement eren les foques que frecuentaven aquest coval que produien aquests sons. Es posible que les Nereides tenguin algo que veure. En la mitologia grega, les nereides (del grec antic νεράϊδα, neraida) que eren les filles dèn Nereu i de na Doris. Nereu era un déu del mar i Doris era filla d’Oceà, la qual cosa fa que les nereides siguin considerades nimfes del mar. Es creia que vivien al fons del mar, al palau del seu pare, assegudes en trons d’or. Totes bellíssimes, passaven el temps teixint i cantant. Els poetes se les imaginaven barrejant-se entremig de les onades, amb els cabells al vent, nedant entre tritons i dofins. Idò que vos pensaveu ? No té res a veure amb una insoleció ni certs bolets al-lucinògens, son, simplement relats mitològics.

Aprofitem aquest lloc tant mitològic per fer un capfico.

Tornem enrrera uns metres fins arribar a la coma/rosseguera, i ens enfilam per amunt, en forta o molt forta pujada, fins arribar a dalt de tot, a tant sols uns mestres del parking del mirador.

Ara ve la segona part; creuem la carretera i prenem un tirany que en davallada ens situarà dins la canal de Cala En Gossalba ( torrentera), després d’uns centenars de metres es transforma amb un antic camí amb marges de sosteniment. Durant el camí anirem creuant, en diferents moments, el torrent, unes vegades al tendrem a la dreta i altres a l’esquerra, i així durant 1300 m, fins arribar al caló més oriental de la cala En Gossalba, on montem el “campament”. Nadem fins l’altre caló, dinem i mentres uns arribem fins el pont del Morro del Pont, altres aprofitem per becar i nadar.

Per la tornada desfeim les passesfetes fins el parking-mirador.

Per suposat que acabem fent unes merescudes xandis al “Corral”.

Fonts consultades: Marinas de Tramuntana dels germans Sastre, CCM de J. Encinas, Wikiloc

725. Cova de ses Rodes. Medició

Publicada en 21 de junio de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9,45 h
Hora Fin: 10,30 h
Distancia recorrida: 180 m
Altura Mínima: 39 m
Altura Máxima: –
Ganancia Altitud: –
Aproximación: 2′:
Temps total: –

!! Altes concentracions de CO2 !!

Tipo Ruta: Circular

Sigue leyendo →

723. Sa Marina de Banyalbufar i sa Cova de na Bernarda

Publicada en 14 de junio de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:12 13 jun. 2000
Hora Fin: 15:23 13 jun. 2000
Distancia recorrida: 11,4km
Tiempo en movimiento: 01:59
Velocidad media: 1,85 km/h
Vel. en Mov.: 5,72 km/h
Velocidad Máxima: 63,14 km/h
Altura Mínima: -182 m
Altura Máxima: 294 m<

Circular: Si

Data: 13.06.2020

Sa Marina de Banyalbufar

Iniciem la ruta d’avui en el punt quilomètric 85,600 de la Ma-10, en el pàrquing de sa Volta des General (Banyalbufar).

Començam a caminar pel camí de Baix, ben senyalitzat, a l’ombra del puig de ses Planes de 339 m i del Penyal de la Heura de 331 m que tenim a la nostra dreta. Al cap de poc de caminar traspassem una barrera de ferro que dóna pas a la propietat de Son Bunyola. A pocs menys de cent metres el camí es bifurca i hem de prendre esquerra (NE) que en suau davallada ens porta al Pla des Cavall, d’aquí el nom de camí des Cavall. Arribem a s’Enquetjar, on veurem unes grans roques. A la seva esquerra neix un tirany en desús, així com la font d’en Quelet, que duu a la Caseta del Rector. Noltros pel camí des Cavall, passarem pel costat d’una gran roca xapada.

Arribem al Pla des Cavall, després de recórrer, des de l’encreuament del Camí de Baix, poc més d’un quilòmetre.

Ara el camí es transforma en un petit tirany amb més desnivell i direcció a la mar (N), passant per baix el Secret des Cavall. Anem girant direcció NE, entre grans blocs que anem superant i desgrimpant fins a arribar a la cova de na Bernarda, un bon lloc per berenar.

Tornem enrere uns 200 m, abandonam el tirany i comencem a moure’ns, direcció SE, pels blocs i roques de la costa.

El primer escull en deixar enrere els des Cavall, després sa punta des Tamarell, els esculls des Grum de Sal, es pa de Figa. Dos-cents metres més endavant passarem per on hi havia sa Caseta des Rector i un tirany que la comunicava amb el camí des Pla des Cavall, ara ja inexistent. Arribem a la Pedra Blanca, on aprofitem per remullar-nos.

Continuem i arribem a la platja de sa Galera i a punta de sa Galera, amb les alcoves i la construcció que predomina la petita cala, bastant concurida, gràcies a l’accés fàcil que té.

Ara ve, la zona més complicada, entre la Pesquera des Clot i la Punta Grossa, es tracta de superar els enormes blocs de roca a través dels passadissos i túnels que ho formen, fins a sortir a la part més llunyana (esquerra) de la mar, fent una petita grimpada per un terreny molt relliscós, passar per sobre una gran roca llisa i arribar dalt sa Punta Grossa, des d’on podem atalaiar la part posterior del moll i l’esplanada del Cos plena de cotxes aparcats.

Arribem al moll i la cala i ens situem a prop des Salt ben actiu, per refrescar-nos i dinar.

Ara ve la part més «desagradable», tot per asfalt fins al cotxe. Per sortir de sa cala, ho farem pel pas escalonat per als vianants, quasi a dalt passarem vora les restes del molí d’aigua d’en Roig. Tot seguit arribem a l’asfalt que en forta pujada ens acostarà dins el poble i a la carretera, que prenem (esquerra) fins al pàrquing on tenim el cotxe.

No cal dir, que acabem fent unes mes que merescudes xandis.-

Font consultada: Marinas de Tramuntana dels germans Sastre

721. Sa Marina d’Estellencs i pas des Torrent de sa Tanca.

Publicada en 12 de junio de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:12 9 jun. 2020
Hora Fin: 15:29 9 jun. 2020
Distancia recorrida: 8,7 km
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 191 m
Ganancia Altitud: 372 m
Pérdida Altitud: -359 m
Circular: Si

Data: 9.06.2020

Sa Marina d’Estellencs

Per continuar haurem de retrocedir uns metres i iniciar un fort ascens entre pins i garballons direcció SW, fins arribar a la paret rocosa on localitzarem una escletxa equipada amb una maroma que ens facilitarà l’ascensió, hem arribat al pas des Torrent de sa Tanca.

Una vegada superat, el pas iniciem el descens fins el tàlveg del torrent de sa Tanca que seguirem fins a la desembocadura.

Tornem enrere uns metres i sortim del tàlveg per l’esquerra fins a un tirany, prenem esquerra i ens dirigim a la balconada que forma el penya-segat, localitzarem una petita zona més plana que era l’inici d’un antic camí que davallaba fins a la mar, encarara se pot veure part del mur de contenció. Actualment està totalment destruït, llevat de la part més alta a la qual hi ha instal·lada una corda en forma de passamà que ens acosta a un altre ja vertical que ens permetrà davallar per una rosseguera formada pels enderrocs. Cal dir que es una zona molt inestable en la que cauen constantment pedres i roques, el que ho fa molt perillós.

Ens situem en fila india guardant las distàncies i ens disposem a descendir per la corda, arribant a la vorera de mar. Continuem vora el mar uns centenars de metres fins que ja no podem passar. Tornem enrere fins a la corda pugem i anem al tirany d’abans.

Continuem ascendint el més a prop del penya-segat, passant per diferents miradors naturals ens els que podrem gaudir de les esplèndides vistes.

Continuem pel mig de carritxeres per un tirany més definit que dóna la volta per l’esquerra del puig de ses Donardes, 192 m.
En arribar a la part més al N, deixam a l’esquerra el tirany que davalla a la Punta de son Serralta, noltros continuem pel camí dels Carabiners que en lleuger ascens ens acostarà a una corba de la carretera Ma-10, km-91,200
Ara ja per l’asfalt prenem S (dreta) direcció Estellencs fins a arribar al km-92,800 on sortirem per la dreta, està senyalitzat amb una balisa, i agafem el GR -221 fins a l’entrada del poble, i d’aquí a l’aparcament.

No cal dir, que acabem fent unes mes que merescudes xandis.-

720. Torrent de Maçana. Integral

Publicada en 7 de junio de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:27 6 jun. 2020
Hora Fin: 18:26 6 jun. 2020
Distancia recorrida: 11,4 km
Altura Mínima: -87 m
Altura Máxima: 643 m
Ganancia Altitud: 680 m
Pérdida Altitud: -343 m
Temps total: 9 h.
Material utilitzat; Cordes 2×20, més material de reequipament
Tipo Ruta: Circular

Data: 6.06.2020

Torrent de Maçana. Integral

Aquest torrent neix al Pla de Miner Gran, es un torrent obert i transcorre per un indret de gran bellesa.

No està equipat excepte el darrer salt de 15 m, la resta és tot de fortuna,
Per arribar-hi hem de partir cap a Campanet i d’aquí pel camí de na Pontons fins a la Ermita de Sant Miquel, on podem deixar algun cotxe, continuem amb el cotxe sense deixar sa carretera amb el torrent a la nostra esquerra, fins a arribar a l’altura de l’Hotel Fangar, prenem un camí de carro a la nostra esquerra que va a les finques de Biniatró i a Son Monjo, però noltros no hi em d’arribar, em de agafar el primer camí de la nostra dreta per damunt un pontet, seguim pel camí de carro fins a arribar a una esplanada i unes barreres, lloc on podrem deixar els cotxes. Ara ja a peu continuem trespasant ses barreres per un camí que aviat sa transforma en una pista asfaltada recentment i que en uns 45 m. ens durà al portell de la finca de Miner Petit.
Continuem en mitja pujada per la pista. Al cap de poc ens topen en l’amo de la finca sa Mola que davalla amb el seu cotxe i feim una agradable xarradeta. Continuem, obviem el primer encreuament que agafem dreta, i el mateix amb el segon i tercer encreuament. Ja estem a prop de les cases que no hi hem d’arribar, només toquem la síquia que no es més que el començament del torrent la seguim (E), aviat va agafant més cos de torrent amb un «sinfin» de desgrimpades i qualque bot interessant. Però no serà fins passat el gorg dels Voltors on trobarem els primers salts importants de 12 i 15 m.

El primer, un salt de 6 m amb aigua permanent es pot salvar desgrimpamt (esquerra hidrogràfica) a una petita cornisa que dona accés a un forat, anomanat pas des Forat.

Mes envant arribem a l’entreforc i torrent de la dreta, estem mes o manco davall ses cases de Miner Petit, on a l’ombra dins un gorg aprofitem per descansar i menjar. Mes envant cal destacar el gorg Verd.

Li segueix el tram més engorjat, amb salts seguit de 6,10 i 10 aquest el gorg de s’Illeta, per la gran roca que té enmig i que sol està rodaixada d’aigua. Aquest salt és el més complicat si es fa per la reunió de l’esquerra, la part engorjada i que té una petita figuera a baix. Noltros no l’utilitzarem i ho férem per la reunió, que no es veu des de dins el gorg, que hi ha dat a l’esquerra superant el rocam, està a una soca d’un arbust.

Acaba el torrent amb un salt de 15 m ja davant la resclosa, que a la part externa té un cercle empedrat intacte per minimitzar la força de l’aigua i erosioni el formigó, després continua un «empedrat» amb grans roques que ajuden aturar sa força de l’aigua, de tal manera que quan tona al llaç natural ho faci de forma trenqui-la i no faci mal bé el camp de conreu.

Per sortir, continuem pel tàlveg del torrent, passem per petites rescloses fin arriba a un camí empedrat, on girem dreta on veim una barrera, a l’altre costat està el camí que em passat el mati, prenem esquerra i als pocs metres arribem a la barrera i al cotxe.
Les xandis imprescindibles en un dia com avui. En un lloc de luxe com es l’Ermita de Sant Miquel.

719. Ses Covasses i Puig de Son Vila.

Publicada en 31 de mayo de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:16
Hora Fin: 17:06
Distancia recorrida: 10,68 km
Altura Mínima: 42 m
Altura Máxima: 331 m
Ganancia Altitud: 546 m
Pérdida Altitud: -382
Temps total; 7,49 h

Tipo Ruta: Circular

Sigue leyendo →

718. Salt Torrent de sa Figuera i Capelleta de Santa Maria de l’Olivar

Publicada en 22 de abril de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:50 26 sep 2019
Hora Fin: 17:06 26 sep 2019
Distancia recorrida: 12,300 km
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 420 m
Ganancia Altitud: 578 m
Temps total; 6,55 h

Material utilitzat; Cordes 1×60, 2×20, 1×30
Tipo Ruta: Circular

Data: 26.09.2019

Salt Torrent de sa Figuera

Iniciem el recorregut d’avui al Port de Sóller, concretament a la plaça dels Reis de Mallorca. Ens dirigim a la rodona on hi ha ses parades del bus, travessem el torrent de Sa Figuera, i comencem a caminar en suau ascens per la carretera asfaltada ( Ma 2124), amb el torrent a la nostra esquerra. Dos-cents metres després de passar per la fita quilomètrica 4, arribem al llogaret de sa Figuera on abandonem l’asfalt i girem esquerra, seguint les indicacions de la balisa que indica la de Fornalutx pel Camí de sa Figuera. Aviat passarem per avant de la torre de defensa de les cases del llogaret de Sa Figuera. Continuem per aquest encisador camí, seguin les balisses que ens indiquen la direcció, passarem per davant de safareigs, la font de la Pica, seguim en lleugera pujada, i després de traspassar diverses barreres arribem a un camí asfaltat que prenem esquerra, sempre en lleugera pujada. Als pocs metres arribem de nou a la Ctra. Ma-2124, girem esquerra i continuem per l’asfalt en lleugera puajda, fins arribar al Coll d’en Marquès , podem veure (esquerra) una balisa que indica Camí de sa Figuera-Fornalutx-Tuent-sa Calobra, abandonem la Ma-2124 i prenem aquest nou camí asfaltat. Als pocs metres deixem ( dreta) la balisa que indica el mateix. A docents metres traspassem una barrera metàl·lica ( que deixem tancada) amb el nom de Cas Bernats, passarem per davant Cas Bernats i altres cases, sempre dins un paisatge idíl·lic d’oliveres. Arribarem a un revolt i pasem per dant es Cocó, seguit de sa font de Can Patí, en arribar al final del camí ens trobarem amb una barrera verda al davant, la traspassem i continuem per un tirany, deixant les cases a la nostra esquerra, continuem en lleugera pujada, arribarem a un tancat amb un botador acabat de reconstruir, continuem i en pocs metres arribem a la font del Salt.

Ara es tracta d’arribar al Salt des torrent de sa Figuera que forma l’aigua que surt de la Font i per això em de prendre per la dreta del tàlveg, baixar a una esplanada i localitzar l’obertura que dóna accés a la timba.
El dia que hi vàrem anar no suposava cap problema, però una visita posterior ens trobem que han tancat en reixa tot el perímetre que envolta el torrent fent dificultós el seu accés.

A la soca d’un arbre hi ha un cordino i on podem muntar la reunió. El Salt és de 45 m ( noltros posem una corda de 60 m). La sortida és fàcil amb certa càrrega psicològica. Es tracta d’un salt tot volat i de gran bellesa, tant per l’entorn, com per les formacions i degotissos. Després li segueix un petit salt de 10 m, el darrer salt, una rampa-tobogan de 40 m que es pot dividir en dos de 20 m cadascun.

Com el recorregut és molt curt, es pot descendir i remuntar tantes vegades com es vulgui gaudir.

Per tornar des de sota la balma a dalt a la font des Salt ho farem pel seu costat N ( dreta), que en mitja pujada i després per un petit tram d’un tirany que va a ses cases de sa Coma ens durà fins a un antic tancat de reixa molt a prop de l’esplanada i l’inici del primer salt.
Aquest tancat també ha estat recentment reconstruït.

En acabar iniciem la tornada per la pista que puja des de la font des Salt i que duu a Bàlitx d’Amunt, a les que no arribem sinó que quan estem al coll, cota 397 m, abandonem la pista per l’esbucament de la paret de partió i en tendència cap a la dreta continuarem per un tirany poc definit, direcció SE, amb lleugera baixada, passant per davall d’una figuera i després de les cases ( a certa distància ), fins a enllaçar amb el camí de Bàlitx.

Prenem ( dreta) direcció al mirador de ses Barques, durant 900 m on l’em d’abandonar i prendre ( dreta) pel camí Vell de Bàlitx, hi ha un pal indicador, «Port de Sóller».

Es tracta d’un antic camí empedrat, sempre continuarem recte, obviant diversos indicadors. Passarem per la font de sa Tintorera, després per ses cases de Can Costurer.

Arribem i traspassem la carretera Ma-10, seguin les indicacions de les balisses, passem per davant Can Bisbal, ens anem acostant als afores de Sóller encara per l’antic camí Vell de Bàlitx i el camí canvia pel de son Blanco. Ja arribem a les primeres cases «urbanes» des poble, girem dreta pel camí asfaltat de ses Argiles (estem a la Ma-2123), continuem un bon rato, que fins enllaçar novament amb la Ma-10, a la corba del restaurant Sa Teulera.

Passem a l’altre costat de la carretera i prenem el camí de les Alzines, que hi ha just a s’enfront, devora el restaurant, passem per un camp de llimoneres, després obviem ( esquerra) camí de Can Tamany i continuem, ara per asfalt continuem pel camí de Can Penya, travessem el pont d’un torrent i obviem (dreta) el camí de Can Baixo, continuem i aviat s’ha acaba s’asfalt i pujam al coll d’en Borrassar, obviem (dreta) camí de son Llampies, continuem uns pocs metres per abandonar (esquerra) el camí, hi ha una balisa que ho indica.

Fem una curta pujada per un estret i antic camí empedrat, per enllaçar (dreta) amb una pista, que ja no abandonarem fins al final, passarem per davant un forn de calç i una bassa. Ja podem sentir es renou de sa carretera que tenim al costat, i en pots metres arribem novament a la rodona i al cotxe.

En acabar, agafarem els cotxes i visitarem curiosa Capelleta de Santa Maria de l’Olivar

Santa Maria de l’Olivar.-

Aquest santuari que té el seu origen en una capelleta que mossèn Pere-Lluc Ripoll i Moragues (conegut com a Don Perico de Can Gros) va ordenar construir en 1917 en els terrenys de la finca denominada l’Olivar del Fenàs. L’advocació d’oratori era en honor de la Immaculada en record de l’aparició de L’Ordre de 1858. En 1943 es va emprendre la construcció d’un santuari de majors proporcions gràcies a la dedicació de Pere-Lluc Ripoll i de la seva germana Maria Magdalena. Va ser inaugurat a l’any següent.
Les obres s’iniciessin el 1915 i s’enllestiren el 1917. La Capella fou beneïda pel bisbe de Mallorca, Rigobert Domènec Valls el 17 de juny del 1917.
L’església és de planta de creu grega amb cúpula sobre arcs de mig punt. Una imatge de la Mare de Déu de l’Olivar presideix el recinte.
Sortint del santuari i darrere d’una creu de fusta es troba el recinte que acull la Capelleta.
És de dimensions reduïdes i presenta una estructura construïda amb pedres irregulars, de regust modernista. En el seu interior (tancat al públic), que simula la cova de Lorda, es troba, a més de la imatge de la Immaculada, la figura de Santa Bernadette. Al costat de la capelleta hi ha una cisterna amb la imatge d’un àngel.

Página siguiente »

Grup de Muntanyisme

Mola i Fesa de Na Costitxa

Puig de sa Font pel pas de sa Partió. Puig del Teix

Puig de n’Escuder pel pas dels Caçadors, i Puig dets Albellons

Puig de na Fàtima pel mirador de s’Estret o de son Morro i baixada S.

Puig i cova de Sant Martí.

Moleta de Son Cabasprei passos.

Font des Verro.

De s’Estanyol a Vallgornera.

Cala Bòta, Cala Virgili, Cala Pilota. COVES: Cala Bòta, des Sòtil, ses Cabres, Cala Pilota, ses Dones, Balma de Cala Pilota.

Cala s’Almonia a cala Figuereta

Sa Marina d’Estellencs i pas des Torrent de sa Tanca

Coves Dets Ases, Secret des Moix, Penyal Roig i Gànguil

Costejant des de sa Punta de sa Guarda fins sa Punta de Tacàritx. Cova marina de sa Plata.

Avenc des Colomer

Talaia de Son Jaumell i cala LLòbrega

Ferrada i torrent de sa Gúbia

Sa Dragonera.

Portocristo a cala Morlanda.

Cova del Dimoni – Cova del Tabac – Jaciment de sa Ferradura – Gruta de l’Amo en Marti – Cova de sa LLuna Plena – Cova de la Figuera.

Marina de sa Vall.

Del far de ses Salines a sa Colònia de Sant Jordi

Torrent Gorg dels Diners. Nocturn

Torrentó d’en Vaquer i Davallador des Pou Salat. Marina de sa LLapassa.

Coves de Cala Figuera

Punta d’en Tomàs i Cala En Gossalba

Sa Marina de Banyalbufar

Sa Marina d’Estellencs

Torrent de Maçana. Integral

Salt Torrent de sa Figuera