Hora Inicio: 9:38 4 dic. 2021 Hora Fin: 17:23 4 dic. 2021 Distancia recorrida: 13 km (07:44) Tiempo en movimiento: 02:31 Altura Mínima: 640 m Altura Máxima: 1212 m Ganancia Altitud: 776 m Pérdida Altitud: -759 m Tiempo Ascenso: 04:00 Tiempo Descenso: 03:42
Data: 4.12.2021
Puig de ses Bassetes pel comellar des Prat i tornada per la cisterna de ses Bassetes ( es Cisternó ).
La ruta d’avui es tracta de pujar al puig de ses Bassetes pel comellar des Prat i coll de n’Argentó i davallar per la cara SO i el pla des Cisternó fin a la canaleta de Massanella.
Comencem a caminar des de l’àrea recreativa des sa font de Noguer, que per cert brolla amb abundància. Agafem el GR-221, que acompanya a sa canonada d’Emaya un bon tram. Deixam la canonada just en un pont i una barrera metàl·lica continuem pel GR-221.
Quatre-cents metres més envant arribem al coll dels Coloms, amb un pal indicador de sa pujada al puig de Tossals d’1,118 m i que deixem enrere. Després d’altres quatre-cents mestres més arriben al desviament a la font des Prat, que agafem per berenar a la font. En acabar creuam el torrent i connecta’m amb l’altre variant del GR-221 que passa pel comellar des Prat, on s’inicia una mitja/forta pujada. Als mil quatre-cents metres arribem a la font des Tudó, un broll que surt a sa vorera des mateix camí i que li han fet un poc de coberta de pedres. Quinze metres més amunt arribem a la font de ses Tosses d’en Gallina,«Datada ja el 1633 té aquest nom per haver estat feta per Jaume Martorell ‘Gallina’ de Selva. Es tracta d’un broll que surt espontàniament del sòl creant una petita bassa coberta per una estructura feta de pedra seca. Immediatament, deixa l’aigua a través d’una regata a una pica d’abeurar en forma rectangular feta també de pedra i referida de ciment. Sol donar aigua tot l’any, però sembla que en els últims temps ha minvat bastant», text de les Fonts de Tramuntana. Totes les fonts que anem trobant brollen amb abundància, per tot cor aigua.
Després de mil tres-cents metres des de la font en una corba de 90° i una balisa, sortim del GR per agafar un tirany que puja pujar al puig de Massanella d’1,365 m o al puig de ses Bassetes d’1,212 m a través del coll de n’Argentó. El nostre és aquest darrer puig.
Assolim cim sense dificultats encara que la boira no ajuda a gaudir de les panoràmiques.
Després de descansar i de dinar, continuem la nostra ruta per la carena direcció S. En arribar a la cota 1,020 i passat un tancat de pedra ( dreta), iniciem el descens SE, per després continuar S per un complicat terreny rocós fins a una zona més planera, amb bastantes sitges, on localitzarem el cisternó o cisterna de ses Bassetes, una antiga cisterna amb coll rodó de només d’ùn metre de diàmetre, damunt una plataforma o base de pedra. La cisterna està plena fins el coll. Segons en Miquel Martorell, al seu llibre FITES I FETES, l’any 1997 hi va veure, al coll de la cisterna, l’escrit «Cisterna de ses Bassetes, año Santó 1950». Avui encara es pot intuir una part d’aquest escrit, però el coll està mal menat i les pedres cauen amb facilitat. Continua’m davallant direcció S per una coma, per després variar a SO fins enllaçar amb la canaleta de Massanella.
Continuem per la canaleta direcció O, passem pels arcs i en un no res arribem al pontet de fusta que ens ajuda a creuar el torrent des Prat que davalla ben alegre.
En llacem amb el GR i no abandonem fins a arribar a la font des Noguer, donant per acabada aquesta interessant ruta.
Hora Inicio: 9:21 13 nov. 2021 Hora Fin: 15:47 13 nov. 2021 Distancia recorrida: 10,9 km (06:26) Tiempo en movimiento: 03:35 Altura Mínima: -18 m Altura Máxima: 403 m Ganancia Altitud: 568 m Pérdida Altitud: -629 m Tiempo Ascenso: 03:40 Tiempo Descenso: 02:44
empleo frontalCova de ses Tres Boques
Data: 13.11.2021
Ses Comunes. Coves: Ses Tres Boques, Sa Empinada, s’Agre d’en Massip, Des Corbs, Avenc de sa Soca, Clot de ses Mates.
La ruta d’avui és improvisada i l’hem canviada per la que teníem prevista al Puig d’en Galileu, perquè les condicions climàtiques així ho aconsellaven.
Ens dirigim cap a Gènova, al carrer Rector Vives on aparquem davant el número 24 (aprox.) així a la tornada tendrem el cotxe més a prop.
Ens posem a caminar direcció O, durant 1 km, fins a arribar enfront del número 78 «Can Collet», on girarem dreta en el següent carrer o camí 374 i tot seguit girem esquerra, on comence una pista de terra i que agafem. La pista s’acabara i continuarem per un tirany prou definit, passarem un primer comellar o torrentera, després un segon comellar o torrentera, i 300 m després localitza’m a la dreta la cova de ses Tres Boques, un coval de grans dimensions a condicionada per la pràctica de l’escalada i de la que destaca’n les seves dues grans boques i una més petita a la part superior que fa d’embornal.
Continuem la nostra ruta on aviat passem una rosseguera, després arribem a un encreuament i agafem el que continua per la dreta en lleugera pujada i passem per davall d’una zona d’escalada.
Continuem pel tirany convertir en petita torrentera per les recents i intenses pluges. Després d’unes corbes el tirany s’enlaire i abans d’una corba a l’esquerra ens fitxarem perquè hem de sortir del camí i davallar uns metres per localitzar la cova de sa Empinada, situada davall el camí. Un coval sense gens d’interés, amb unes mides de 7,5x4x2 m. Direcció SE-NO.
Tornam a pujar al camí i continuem, arribem a una balconada que fa de mirador natural cap a Palma. Després el camí gire a la dreta en lleugera pujada. Als 500 m després del mirador hem de sortir del camí per l’esquerra i travessar un espés bosc i localitzar a uns 25 m la cova de s’Agre d’en Massip. No és fàcil de trobar per les seves reduïdes dimensions 0,62 x 0,50 m.
Continuem pel camí en lleugera pujada durant 100 mi passat la corba que gira a l’esquerra sortim del camí on a uns 35 m localitzaem el Clot de ses Mates un enfonçament del terrens de -5m i unes dimensions de 15 x 10 m, destaca una construcció de pedra en sec i un forat de 3 m de profunditat. Continuem i ens dirigim a dalt del mateix turó on localitzarem l’Avenc de sa Soca i la Cova dels Corbs. De l’avenc destaquen els -105 m de profunditat. La cova dels Corbs de -33 m i un pendent de -45° amb algun tram de fins a 0,5 m la fan complicada.
Retornam al camí i continuem en lleuger ascens, passarem pel costat de la Covota des Puig Gros de Bendinat i arribem a l’ampla pista, a l’esquerra baixaríem a l’Urb. de Costa d’en Blanes, noltros continuem per la dreta deixant a la nostra esquerra el Puig Gros de Bendinat de 486 m fins a arribar al Coll des Pastor on prenem E,(dreta) fins a arribar al Puig del Caragol on hi ha el monument de 22 m d’altitud, dedicat a Nostra Senyora de la Pau.
Ara ja per asfalt prenem la davallada fins a Gènova on tenim el cotxe.
Distància recorreguda: 5.100 km Altura Mínima: 9 m Altura Máxima: 98 m Desnivell positiu: 192 m Desnivell negatiu: 195 m Temps en movimient: 02:39
Data: 24.10.2021
Capelleta de sa Talaia de Sant Antoni, (Eivissa)
Seguim per terres eivissenques. Avui no tenim massa temps així que farem una matinal curteta. Sortim de Sant Antoni de Portmany i ens dirigim a la rodona des Mercadona, agafem el carrer Joham Sebastian Bach fins que acaba amb una altra rodona, veurem a la dreta una esplanada on podrem deixar el cotxe. Aquí mateix surten dos camins vàlids, noltros agafem el de la dreta, carrer de Tramuntana, assenyalitzat amb la ruta cicloturística número 0. Arribem fins al final on agafem el camí de l’esquerra. Cal dir que a sa Capelleta si pot accedir des de diferents punts. Noltros hem triat aquesta variant.
A partir d’ara es tracta de continuar pel camí molt evident. Més anvant enllaçarem amb un altre camí més ample, just al costat d’una paret, i pel qual tornarem més tard.
Continuem amb una agradable pujada que va girant lleugerament de N a NE, aviat a arribarem a una bifurcació, hem de continuar per la dreta. Entrem a la part més ombrívola i humida, que ho fa més agradable. Passarem pel costat d’un pou tapat amb una planxa de ferro. Aviat veim la silueta de la capelleta, i les conseqüències de l’incendi que fa poc va sofrir la zona. En un no rés ja som a dalt de sa Talaia de Sant Antoni, un modest cim de tan sols 136 m d’altitud. La capelleta construïda a iniciativa de les Monges Trinitàries de Sant Antoni, l’any 1943.
Les vistes sobre la badia de Sant Antoni són extraordinàries, podem veure l’illa de la Conillera, l’illa des Boc, l’illa de s’Espartà, i més enfora ses Blades…
La tornada la feim per on vingut, excepte un petit tram de la part alta, on ens desviem uns metres per veure un petit cementeri per cans i altres animals que s’ha creat.
Continuem el descens que en pocs minuts arribem al cotxe.
Distància recorreguda: 5.100 km Altura Mínima: 9 m Altura Máxima: 98 m Desnivell positiu: 192 m Desnivell negatiu: 195 m Temps en movimient: 02:39
Far de Punta Grossa
Data: 14.10.2021
Far de sa Punta Grossa, Sant Joan de Labritja ( Eivissa)
Iniciem aquesta atractiva ruta a la cala de Sant Vicent, al NE de l’illa d’Eivissa. Ens dirigime a l’aparcament de l’esquerra i comencem pel carrer que puja a diferents urbanitzacions. En arribar a l’encreuament (50 m) que a l’esquerra indica l’Urb. d’Allà Dins, continuem dreta per aquesta curta carretera amb fantàstiques vistes sobre sa Cala. Anirem passant per denvat xalets i en arribar a una corba (esquerra) de 180° hem d’estar atents perquè just a la dreta s’inicia un carrer amb un disc de prohibit passar/circular, pujam per ell uns 20 m fins a la primera corba on podem deixar el cotxe. Ara continuem a peu 200 m, fins on s’ha acaba el carrer. A s’enfront veurem una barrera que dona accés a una pista de tenis, idò just a la seva esquerra, entre dos tancats de reixa (aquest detall és molt important), han deixat un «passadís» pel que hem de caminar passant pel costat de sa pista de tenis, fins que s’ha acaba la reixa i s’obri a la mar. Baixem uns escalons i ens situem a l’antic camí del far, avui en dia el tram fins a sa Cala s’ha convertit en privat e impossible d’anar.
Caminem per aquest antic camí. Passarem per davall una gran creu ( esquerra), La creu, de fusta, té unes mesures aproximades de 1’50 x 1 metre i està situada a una altura d’uns 10 metres sobre el camí, per la qual cosa l’accés és complicat. No obstant això, el crucifix es troba en un punt on el camí encara és ample i es conserva relativament bé, en comparació amb el camí que més endavant pràcticament es difumina, i així com anem avançant el camí es troba desfet i a vegades perillós, en qualque tram s’ha de fer un passet delicat i aeri. Convertit avui en dia en una cornisa. Després d’uns 1.400 m arribem al far de Punta Grossa, totalment destruït, destaca un enorme aljub la torre i part de l’escala. Ses vistes són realment extraordinaris. Després de descansar i fer unes fotos, iniciem el retorn pel mateix camí fins al cotxe.
“És el far més desconegut de les Pitiüses. Un niu d’àguiles en els confins de Sant Joan, més enllà de la Cala de Sant Vicent. Fins a l’1 d’agost de 1916, el feix de la seva llum blanca, que aconseguia 15 milles nàutiques mar endins, va advertir als navegants de la presència de terra, de l’escarpada costa d’és Cap des Llamp i dels dos esculls que hi ha sota el penya-segat. Després de 46 anys de servei i substituït pel far de Tagomago, el far de sa Punta Grossa quedava abandonat, a la mercè dels elements i del pas del temps, l’1 d’agost de 1916.
Per a arribar avui fins a l’edifici cal tenir l’agilitat d’una cabra entrenada en és Vedrà i recórrer un camí de gairebé dos quilòmetres que recorre la paret del penya-segat. A vegades, la sendera no mesura més de dos pams i en alguns trams ha quedat parcialment obstruït pels despreniments de la muntanya. Cada nova tempesta deixa noves cicatrius en la senda. I quan, per fi, s’arriba al penyal en el qual es troba el far, encara cal creuar el pont que es va aixecar per a accedir a la construcció, tan desgastat que hi ha gairebé tres metres en els quals pràcticament cal convertir-se en un funambulista sobre la mar. Abans de res això, un no pot per menys que preguntar-se com va haver de ser, més d’un segle enrere, arribar fins allí, obrint camí en el penya-segat de sa Punta Grossa (o és Cap des Llamp), per a construir un far en un balcó sobre la mar, a més de 40 metres d’altura.
El tècnic en sistemes d’ajudes a la navegació de l’Autoritat Portuària Javier Pérez d’Arévalo, especialitzat en la història dels senyals marítims, més concretament de Balears, explica que les condicions mai van ser molt favorables per als tres torrers que van ser destinats a sa Punta Grossa. «Al principi, havien d’alternar-se per a anar a Sant Joan a recollir la correspondència, a peu i durant 15 quilòmetres de recorregut. En una ocasió, els van atracar». Els tres primers farers van ser Juan Roig Ferrer, Miguel Massanet i Miguel Guerra Nadal.
La història del far de sa Punta Grossa és una història d’infortuni, la d’un far d’inicis controvertits en el qual l’enginyer Emili Pou, el mateix que va projectar molts altres senyals marítims de les illes, es va entossudir a pesar que, ja en aquells dies, l’any 1847, va haver-hi partidaris de triar l’enclavament de Tagomago per a instal·lar la llanterna. Les veus discrepants apuntaven al fet que la llum en Tagomago donaria millor servei als pescadors. No obstant això, es va triar l’emplaçament de sa Punta Grossa, malgrat les dificultats, que començaven per la necessitat d’obrir camí en la llarga punta del cap i haver de transportar, per via marítima, els materials de construcció que després havien de ser hissats per l’escarpada orografia del penyal. A això es van sumar una epidèmia de còlera que va delmar la plantilla d’obrers i un obligat canvi de les pedreres subministradores en comprovar-se que el material que s’estava usant era de pèssima qualitat. Per fi, al desembre de l’any 1867, just dues dècades després de ser projectada, l’obra va quedar finalitzada, i els primers torrers es van instal·lar en l’edifici a mitjan 1868. Però encara va caldre esperar dos anys degut, segons indica Pérez de Arevalo, a retards en la construcció «de l’aparell de tercer ordre fabricat per la casa Chance Brothers».
Amb el far ja en funcionament, es va arribar a la convicció que l’illot de Tagomago era el lloc idoni per a instal·lar en la zona una llum per als navegants. Va caldre rendir-se a l’evidència i, en els inicis del segle XX, projectar un nou far, en és Cap de Xaloc de l’illot. Es va inaugurar en 1914, quatre mesos després que esclatés la Primera Guerra Mundial. La torre de sa Punta Grossa encara va seguir un parell d’anys en funcionament fins a apagar-se per sempre. Avui, sense llanterna i amb la torre esdentegada, aguanta amb fermesa l’embat de vent i aigua; el revestiment de les parets ha desaparegut deixant a la vista les pedres i a l’interior la naturalesa s’ha obert camí. El far de sa Punta Grossa, el del ritme més lent de les costes de Balears, està condemnat a caure pedra a pedra amb la mateixa cadència flegmàtica amb la qual es va construir i amb la qual va il·luminar les nits de la costa de Sant Joan.” Cristina Amanda Tur | Diari Eivissa 12.06.2015
Hora Inicio: 9:02 12 oct. 2021 Hora Fin: 13:10 12 oct. 2021 Distancia recorrida: 10,9 km (04:07) Tiempo en movimiento: 02:41 Altura Mínima: -32 m Altura Máxima: 197 m Ganancia Altitud: 426 m Pérdida Altitud: -422 m Tiempo Ascenso: 02:20 Tiempo Descenso: 01:43 Circular: Si
Data: 12.10.2021
Cocó de na Coloms
Cocó o ullal de na Coloms. Sant Mateu d’Albarca ( Eivissa).
Seguim per terres eivissenques, avui ens dirigim a Sant Mateu d’Albarca. Just darrere el restaurant hi ha una esplanada on podrem deixar els cotxes. Si no voleu caminar tant, sobretot a la tornada podeu deixar els cotxes molt més envant, a l’aparcament de cala Albarca.
Iniciem la ruta a prop de l’església de Sant Mateu, en el pàrquing darrere el restaurant. i agafem el camí asfaltat de l’Oest que s’endinsa al pla de Sant Mateu. En arribar a la primera corba prenem dreta per un camí de carro, molt més rústic que l’asfalt. Al final sortim a una carretera asfaltada, prenem Nord, dreta, fins al 5è camí de l’esquerra que agafem, anirem deixant cases enrere fins que en ficam dins el pinar. En tot moment seguirem pel tirany prou definit, fins a arribar a dalt de cala Albarca. Tot seguit passarem pel pàrquing de cala Albarca.
En arribar a una bifurcació, esquerra baixa a cala Albarca, noltros continuem recte per una còmoda pista. En arribar a una corba que gira dreta, veurem al davant una paret de partió, és per aquí on hem de continuar. Ara continuarem per un polit tirany en lleugera davallada.
Arribarem a unes cases o barraques totalment esbucades, que passarem per la seva esquerra, continuant pel tirany. El pendent és fa més forta.
Arribarem a un punt on hi ha una corda fitxa que ens ajudarà a passar a l’altre costat ( dreta), després i ja penjats damunt la mar, podem veure l’enorme forat que dona forma a un cocó o ullal de na Coloms, per arribar-hi farem servir altres cordes fitxes, encara que no són del tot necessàries.
Una vegada al nivell de l’ullal de na Coloms, podrem entrar dins davallant fins on hi ha una reunió i una corda amb nus per poder facilitar la sortida a l’atrevit que sa tiri dins.
Cal destacar la seva grandiositat i el color blau intens que agafa de la claror que rep a través del sifó que comunica amb l’exterior.
La tornada la feim desfent les passes fetes fins passat el pàrquing de cala Albarca, i agafem la primera desviació de l’esquerra, queens conduirà fins a la carretera que després de 2 km d’asfalt arribarem als cotxes.
Hora Inicio: 12:53 6 oct. 2021 Hora Fin: 14:49 6 oct. 2021 Distancia recorrida: 3,7 km (01:55) Tiempo en movimiento: 01:18 Velocidad Máxima: 7,56 km/h Altura Mínima: -53 m Altura Máxima: 121 m Ganancia Altitud: 238 m Pérdida Altitud: -210 m Tiempo Ascenso: 00:56 Tiempo Descenso: 00:59 Circular: Si
Data: 10.10.2021
Cova dels Sants
Cova dels Sant. Racó de sa Talaia. ( Eivissa).
Seguim per terres eivissenques, ens dirigim novament fins a Sant Vicent de sa Cala, ( Sant Joan de Labritja) abans d’arribar a la Cala de Sant Vicent, per la ctra. Ei-321, deixam a l’esquerra el desviament que indica Sant Vicent, després el que indica Camp d’Aprenentatge, després el de la parròquia de Sant Vicent. Després arribem a un petit encreuament, amb uns continedor de fems, on agafarem esquerra pel camí des Port de ses Caletes. Continuarem amb el cotxe per aquest camí fins a arribar a una bifurcació; a l’esquerra arribaríem al Port de ses Caletes, el de la dreta té pintat a terra » Privado». Podem deixar el cotxe en aquesta petita esplanada i continuar a peu pel de la dreta (privado). El cotxe el podríem deixar molt més a dalt, però hem vengut a caminar i contemplar el paisatge.
Es el mateix itinerari si volguéssim pujar fins a sa Talaia de Sant Vicent, cosa que no farem avui. Continuarem caminant per aquest camí fins a la fi. Passarem per davant diferents xalets, i una impressionant rosseguera, la primera que veig a l’illa, fins arribar a un punt on s’ha acaba. Curiosament hi ha un Renault 4L de color blau ben esbucat. Idó just al costat hi ha uns escalons, ferrats a una casa, que utilitzarem per davallar fins a nivell de la mar.
Continuem caminant direcció Nord (dreta), paral·lels a la mar, primer per pedres soltes i després per grans blocs. Ho farem fins topar amb un paret que ens impedeix el pas. Descendirem uns metres ferrats a sa paret fins a trobar l’entrada de la cova dels Sants. La boca se situa a uns 5 m d’altitud, per tant haurem de grimpar per accedir al seu interior, hi ha un corda fitxa que pot servir pels menys habituats a grimpar..
L’accés és fa per un petit túnel o gatera que dona a una sala amb formacions interessants i oberta a la part superior.
Hora Inicio: 10:07 10 oct. 2021 Hora Fin: 13:00 10 oct. 2021 Distancia recorrida: 7,6 km (02:53) Tiempo en movimiento: 02:00 Altura Mínima: 0 m Altura Máxima: 72 m Ganancia Altitud: 254 m Pérdida Altitud: -266 m Tiempo Ascenso: 01:10 Tiempo Descenso: 01:38 Circular: Si
Data: 10.10.2021
Port de ses Caletes
Port de ses Caletes, per can Milà. Sant Joan de Labritja ( Eivissa).
Seguint per terres eivisenques, ens dirigim fins a Sant Vicent de sa Cala, ( Sant Joan de Labritja) abans d’arribar a la Cala de Sant Vicent, a la ctra. Ei-321, punt kilomètric 6,7 km, a l’esquerra agafem un camí que duu al camp d’aprenantatge vora l’escola, un bon lloc per deixar el cotxe.
Continuem a peu, en lleugera devallada, direcció a l’esglèsia, però a uns 60m ens desviem cap a l’esquerra per un camí i uns 15 m més sortim del camí per la dreta i agafem un camí empedrat, traspassem el torrent d’en Tomeu, i sprtim a una pista ampla on prenem esquerra.
Aviat passarem per davant el pou de Baladre, amb mol bon estat de conservació amb unes pulides piques.
Continuem caminant, obviant bifurcacions a l’esquerra. Dos-cents metres abans d’arribar a ses noves cases de Can Milà veurem a l’esquerra una desviació que en portaria fins a Sant Joan i a cala Portinatx, noltros continuem fins a Can Milà.
Just passat l’entrada a les cases, cota 121m, a l’esquerra neix un tirany que agafem i que acaba al Port de ses Caletes. Abans d’arribar-hi passarem aprop de l’avenc d’en Milà, prou interesant, ja més envant per davant uns antics corrals i després pujarem a un petit cim ( esquerra) que «coronem». Ara s’inicia una davallada fins a sa cala.
Distancia recorrida: 3 km (01:15) Tiempo en movimiento: 00:52 Altura Mínima: 0 m Altura Máxima: 12 m Ganancia Altitud: 110 m Pérdida Altitud: -109 m Tiempo Ascenso: 00:53 Tiempo Descenso: 00:22
Data: 06.10.2021
Cova de sa Punta des Forn
Cova de sa Punta des Forn. Sant Joan de Labritja. ( Eivissa).
Un any més aprofitan ses vacacions, sortim a trescar pels racons de l’illa d’Evissa. En aquesta ocvasió ens acostem fins la cala de Sant Vicent, l’altra estrem de l’illa.
A la rodona prenem esquerra fins arribar a un parquing on podrem deixar els cotxes. Al podriem deixar més a munt, però en vingut a caminar.
Prenem el carrer asfaltat queen forta pendent puja a l’urbanització. A pocs metres a una corba agafem el carrer de l’esquerra que duu a l’Urb de Allà Dins, es tracta d’una urbanització semi-abandonada. Continuarem pel carrer sempre amb tendència a la dreta com si volguesim pujar als apartaments de dalt. En arribar a la darrera casa de l’esquerra, abandonem el carrer asfaltat per continuar per l’esquerra per un camí de carro. Traspassem una barrereta i continuem fins el penyassagat on girarem esquerra en lleugera davallada. Deixam a la nostra esquerra l’enorme piscina buida i en mal estat.
Aviat localitzarem uns escalons de formigó pels que davallarem fins a nivell de mar. Ara continuem per la costa direcció dreta fins a la punta des Forn i a pocs metres arribem a la cova des sa Punta des Forn. Una cova amb una boca inclinada de grans dimension, destacan els plegs i els fòssils que pensem son de rels.
Miran cap a la mar vurem la punta Grossa amb el seu far quasi esbucat, al que anirem d’aqui uns dies.
Hora Inicio: 9:49 25 sept. 2021 Hora Fin: 15:37 25 sept. 2021 Distancia recorrida: 4,1 km (05:47) Tiempo en movimiento: 01:42 Altura Mínima: -0 m Altura Máxima: 159 m Ganancia Altitud: 364 m Pérdida Altitud: -365 m Tiempo Ascenso: 03:33 Tiempo Descenso: 02:13
Data: 25.09.2021
Cova dels Orgues
Puig El Munt de Blat i cova d’en Borgues o dels Orgues.
El Puig d’en Mare a que es refereix l’Arxiduc es l’actual Munt de Blat (nom degut a la seva forma cònica i regular, que ens recorda un caramull de gra), el qual en el segle XIX era conegut com el Puig d’en Marc, i també com “El Pins”.
Iniciem la ruta d’avui en aquest dia calorós i d’alta humitat. Partim cap a la península de Formentor. Agafen la Ma-2210, i en el km 3,450 podrem tenim lloc per deixa un màxim de dos cotxes. Ara ja a peu, caminem Nord fins al km 3,650, on trobem una desviació senyalitzada com a Camí del Caló, que en poc mestres en acosta fins al coll d’en Vela. Prenem SE-S per un tirany que en mitja pendent ens situarà din el tàlveg del torrent que seguirem fins a la platja verge des Caló. Si volem visitar la cova 1 ( en aquest moment desconec el seu nom, encara que es podria tratar de la cova del Cantell) en arribar en el punt on és torrent sa junta amb un altre que baixa de l’esquerra, sortirem (dreta) del tàlveg i a 15 metres trobarem la boca de la cova. Continuem el descens per dins el torrent fins a arribar a la cala, situada entre la Roja i la Punta de l’Avançada, amb la fortificació militar de la Fortalesa (segle XVII).
A la nostra esquerra tenim el puxet de El Munt de Blat, de tan sols 159 m d’altitud, però amb vistes extraordinàries.
Ara es tracta d’ascendir Est pel seu llom. Als 220 metres trobem la boca d’un avenc ( avenc-2), del que tampoc conec les seves dades. Continuem ascendint i als 200 metres més anvant trobem un altre avenc ( avenc-3). Caminem 100 m i arriben al cim del puxet El Munt de Blat de 159 m, on carreguem forces i admirem aquest meravellós paisatge.
Iniciem el descens direcció NE durant 100 m, on girarem E en fort desnivell. A baix veurem uns grans pins i a ells ens dirigim. Un poc abans passarem per un antic camí empedrat, encara en bon estat. Arribem a l’ombra agraïda dels pins, on ens preparem per anar a la cova d’en Borgues o dels Orgues. Descendim uns pocs metres i prenem direcció Sud mantenint una altitud aproximada de 30/40 m durant uns 200 m, que arribarem davall de la boca de la cova, ara una petita grimpada i ens situem davall els penya-segats on localitzem la boca de la cova.
Es tracta d’una cova àmplia d’uns 58 m de longitud per una vintena d’amplària i 15 de fondària. Després de passa-hi una bona estona, tornem enrere fins als grans pins. Deixem les motxilles i anem fins al torrent d’en Borgues i donam una ullada per la zona. Tornem als pins i prenem la dura tornada.
Des dels pins ascendim fins a l’antic camí empedrat que utilitzarem durant un centenar de metres, després es perd. Continuem direcció a la cala en progressiva ascensió fins a connectar amb el llom del puxet, entre els avencs 2 i 3. Ara ja només queda descendir fins a sa cala, i per dins el torrent ascendir fins al coll d’en Vela.
Hora Inicio: 9:41 4 sept. 2021 Hora Fin: 15:35 4 sept. 2021 Distancia recorrida: 11,5 km (05:53) Altura Mínima: -0 m Altura Máxima: 32 m Ganancia Altitud: 156 m Pérdida Altitud: -164 m Tiempo Ascenso: 02:40 Tiempo Descenso: 03:09
Data: 4.09.2021
Cova dels Colom o de ses Crestes
Punta de n’Amer, talaiots i cova dels Coloms
Sa Punta de n’Amer és una Àrea Natural d’Especial Interès, ANEI, de propietat privada i situada entre les urbanitzacions de Cala Millor i Sa Coma. Ocupa unes 200 hectàrees de gran valor natural, cultural i històric. Són d’especial interès les restes del talaiot del «tancat de sa Torre», la torre de defensa del segle XVII, coneguda com a es Castell, la resta de les pedreres de pedra d’arenisca i els búnquers de la platja de Sa Coma, testimoniatge de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
Iniciem la nostra ruta d’avui en el talaiot circular de na Pol, situat a sa Coma, Sant Llorenç des Cardassar, a la cantonada de l’Ada, les Palmeres i el carrer Roses. Aquest talaiot, 1300-123 abans de JC, pertany a l’àmbit del poblat talaiòtic de s’Illot i, de fet, possiblement era un dels monuments delimitadors d’aquest territori. Igual que ocorre amb el monument circular que hi ha just fora de la muralla de s’Illot, aquest talaiot també està construït damunt d’una petita cova natural que tenia aigua. Tanmateix, això no és gens habitual en uns altres talaiots de l’illa.
Està construït damunt una cova, que no hem pogut visitar perquè està obstruïda amb grans blocs de roca, per evitar que les persones incíviques i maleducades l’embrutin. I nosaltres ens quedem sense poder entrar-hi.
Després de visitar-ho, ens desplacem fins al jaciment arqueològic de s’Illot. El primer que crida l’atenció és la seva impressionant murada, que queda a la vora mateixa de la carretera. Aquesta formada per grans blocs verticals col·locats sobre un sòcol i mesura uns 117 metres de llarg, conservant-se únicament el que vindria a ser la meitat aproximada de la seva traça. Sa tractava d’un nucli habitat relativament petit, en comparació amb altres assentaments. Va poder tenir unes 35 habitacions i albergar a uns 190 habitants. Quant a la cronologia, els excavadors afirmen que no pot establir-se una seqüència segura abans donis de l’ocupació romana. També està construït damunt una cova, en el seu interior té un petit llac del qual podien aprofitar l’aigua.
Continuem, direcció NE, paral·lels a la platja de sa Coma, lloc on és va fer el Desembarcament de Mallorca també anomenat la Reconquesta de Mallorca, fou una operació, comandada pel capità de l’exèrcit de la República Alberto Bayo, i desenvolupada en els primers dies de la Guerra Civil Espanyola, entre el 16 d’agost i el 12 de setembre del 1936. Continuem fins a arribar a l’entrada de l’Àrea natural de la Punta de n’Amer. Des d’ara caminarem vorera mar. Aviat passem per davant els restis d’una casa amb cisterna. Després veure’m un búnquer i aviat arribem a una pedrera on a la part de dalt hi ha una covatxa amb parament de pedra i condicionada probablement com a quiosquet. Seguidament arribem a la zona des Cubells i just després localitzem la cova dels Coloms o de les Crestes. Te uns escalons picats per poder accedir fàcilment, i el més curiós és un túnel o passadís excavat que dona accés a la mar.
Deixem enrere la punta de ses Crestes, a la zona i han fet retirada de pedres per facilitar el camí en els que han fet multitud de caramulls. A arribar a la zona de na Jordana Alta, ja entrant a la badia de son Servera ( Cala Millor), girem O per arribar i coronar el petitíssim cim de tan sols 32 m.
Tornem al tirany i continuem com si anéssim a cala Millor, traspassarem una paret de va partir, uns metres més envant arribem a la zona des Morràs, on abandonem la direcció que diem i prenem SO (esquerra) fins a enllaçar amb la pista que separa les dunes. Continuem S. (esquerra) per la pista, amb una corda que delimita amb la zona dunar, fins a arribar a un encreuament i amb la pista que duu fins es Castell, i que prenem.
Visitem es Castell, una construcció militar del s. XVII.
Tornem enrere fins a l’encreuament on girem O (esquerra), noltros havíem arribat de la dreta, i no deixarem la pista fins a arribar a la platja de sa Coma, on fem uns capficos.
Hora Inicio: 9:10 28 ago. 2021 Hora Fin: 15:04 28 ago. 2021 Distancia recorrida: 2,7km (05:54) Tiempo en movimiento: 02:44 Altura Mínima: 0 m Altura Máxima: 105 m Velocidad Ascenso: 23,4 m/h Velocidad Descenso: -88,9 m/h Ganancia Altitud: 36 m Pérdida Altitud: -206 m Tiempo Ascenso: 01:32 Tiempo Descenso: 02:19
Data: 21.08.2021
Entrada a la font
Font es Riuet de Pedrafort i les Pedreres de la Seau.
En aquets díes de màxima cal
Iniciem la ruta d’avui a l’Urb. Badia Blava, concretament a la part més meridional, a la plaça de la Lluna, on podem aparcar els cotxes, i on comence la davallada pel carrer Orió, que acaba a una zona més ampla qué es fà servir de parquing, on comence una pasarel.la escalonada de fusta que ens davalla fins a la mar.
Prenem cap a xaloc, pels gran blocs de pedres i roques, aviat arribem al Racó de s’Almadrava des Cocó, on un paret blanca coneguda com es Llençol, ens crida l’atenció. En els trams més compromessos i trobarem escalons picats a la roca. Continuem 100m i arribem a la font es Riuet de Pedrafort. La descripció d’en Cosme Aguiló en el seu llibre La Toponimia de la Costa de Llucmajor,(1996) o relata de manera exquisita.
Hora Inicio: 10:32 17 jul. 2021 Hora Fin: 14:42 17 jul. 2021 Distancia recorrida: 4,9 km (04:09) Tiempo en movimiento: 01:24 Altura Mínima: -53 m Altura Máxima: 9 m Ganancia Altitud: 104 m Pérdida Altitud: -97 m Tiempo Ascenso: 01:34 Tiempo Descenso: 02:29
Data: 17.07.2021
Marina de LLucmajor
Cocó gran de les Nimfes. Variant per a l’Urb. Bellavista.
Avui repetim part de la ruta feta el passat 1-09-2020, en la varietat que sa d’avui és circular i sortint de l’Urb. Bellavista. Mentre que l’anterior començava des de l’Urb. Maioris.
Anem per la carretera del cap d’Endorrocat, passem l’Urb. Cala Blava (antiga Cala Mosques), i al darrer carrer (c/ de les Dames) de l’Urb. Bellavista aparcam el cotxe. Continuem, caminant, direcció al cap Enderrocat, traspassem una barrera metàl·lica oberta, avui en dia les antigues instal·lacions militars del cap Enderrocat han passat a tenir un altre ús, el d’un hotel de luxe.
Després de traspassar dites barreres, estarem atents perquè als pocs metres abandonarem l’asfalt per un esbucament de la paret de partió de l’esquerra. També ho podríem fer uns metres més envant just on comença un camí. Caminarem, direcció SE, per un tirany prou definit, i als 200 m arribem a una paret de partió que traspassem i que dona a un camí, el que també arriba ( dreta) fins a la ctra. d’Enderrocat. Però noltros girem esquerra. Continuem 160 m i girem dreta. Cal dir que hi ha multitud de tiranys que ens podem embullar, però com l’objectiu és arribar als penya-segats, serà fàcil mantenir l’orientació.
Continuarem 530 m i arribem a una paret on girarem dreta, direcció Sud. Anirem un grapat de metres paral·lels a la paret, fins que s’acaba, just al penya-segat. Ara es tracta de passar a l’altre costat. Al principi pareix quasi impossible , però si ens fitxem veurem que ja s’ha fet un estret tirany de passar la gent. Una vegada passat a l’altre costat caminarem sobre el penya-segat fins a arribar a unes antigues construccions militars.
A la zona s’instal·là una bateria de costa; «Construido en 1889 con el objetivo de poder cruzar fuegos con el Fuerte de San Carlos para la protección de la bahía de Palma disponiendo inicialmente de 4 cañones HE 15 cm Munaiz-Argüelles. Para la protección del fuerte desde tierra se dispuso de un foso de unos 4 metros de profundidad que lo rodeaba flanqueado por cuatro caponeras acasamatades dispuestas para fuego de fusilería y cañones ligeros.
Entre 1903 y 1904 quedan sustituidos los cañones que disponía quedando instalados 4 cañones de 15 cm de tiro rápido Ordóñez L/45 y 4 obuses HS Ordóñez de 24 cm.
En 1954 cumple funciones de campamento de reclutas y en 1970 como prisión de suboficiales manteniendose en dependencia del RAMIX 91 hasta 1996 en que quedó declarado sin interés para Defensa. En 2001 fue adquirido por un grupo hotelero quienes tras una importante y cuidada rehabilitación ya que se trata de una construcción calificada como Patrimonio Cultural categoría de Monumento es actualmente el hotel de lujo Cap Rocat.»
Intentarem anar sempre el més a prop que puguem per la línia del penya-segat. Recordem que estem a una zona privada amb càmeres de vigilància.
Passarem per una cova ( cova 1) que probablement fes funcions de vigilància. Continuarem fins a localitzar el pas de baixada a la mar. Es tracta d’una zona amb cert desnivell, però prou per baixar de manera «còmoda». Només començar veure’m a la nostra dreta una altra cova ( cova 2) amb un parament de pedres i un bonic portal, i que visitarem a la tornada.
En arribar a baix veure’m enmig una gran roca, amb un petit forat, uns dels pocs llocs amb ombra.
Continuem vorera de mar i a tan sols 100 m trobem el cocó gran de les Nimfes. Dic el cocó gran perquè n’hi ha un altre de dimensions més reduïdes, però no està a la ruta d’avui. El trobarem si feim l’altra variant sortint de l’Ub. Maioris.
Aquest cocó es comunica amb la mar, per un túnel subaquàtic, el que permet que l’aigua sigui renovada continuament i sigui un plaer fer un capfico.
Després de gaudir de l’entorn, tenim vàries opcions, una seria continuar per la costa fins a la cova Secret des Pontàs, i des d’aquí iniciar una pujada per uns escalons picats a la roca fins a les instal·lacions militars de la Bateria de Costa i arribar fins a l’Urb Bellavista. I l’altra opció, que és la que hem fet, és tornar enrere pel mateix lloc i en ser a dalt, continuar per la línia del penya-segat fins a arribar a una aparent torrentera on baixarem uns metres i la voltejarem, per arribar a un túnel-búnquer, tancat amb una plataforma que encara conserva els raïls.
Continuem per on hem vingut fins a arribar a una paret de partió esbucada i per on passarem. No és per on hem vingut el matí, si volguéssim anar pel mateix camí que el matí hauríem de continuar sense traspassar la paret. Una vegada a l’altra costa de la paret continuarem direcció SW per aquest tirany que ens acostarà fins a la carretera de l’hotel, just a l’entrada, on girarem dreta i continuarem per l’asfalt fins a arribar al cotxe.
Hora Inicio: 9:46 10 jul. 2021 Hora Fin: 15:31 10 jul. 2021 Distancia recorrida: 4,1 km (05:45) Tiempo en movimiento: 03:18 Altura Mínima: -0 m Altura Máxima: -18 m Ganancia Altitud: 88 m Pérdida Altitud: -58 m Tiempo Ascenso: 03:02 Tiempo Descenso: 02:41
Data: 10.07.2021
Cova marina des Penyal Roig
Cova marina des Penyal Roig – Cova Secret des Moix – Cova dets Ases.
«Ja dins Portocolom, a la Marina de Felanitx, es troba es Riuetó, nom aplicat a una raconada del port que recorda una cala interior. Aquest topònim sol estar associat a surgències submarines, com Es Dolç o barraques d’Aigo Dolça, que es localitza dins es Riuetó. L’aiguaneix, que surt de dins un escar, constitueix l’entrada submarina a la cova des Coll, important formació endocàrstica de 7.090 m de recorregut amb fort control estructural, on la permeabilitat associada a la fracturació adquireix major rellevància, en presentar aquests materials una porositat bastant més baixa que els dipòsits escullosos d’altres indrets del Migjorn. Els canvis baromètrics es tradueixen en corrents de sortida o d’ entrada, a mode de vasos comunicants, per compensar la diferència de nivell de la mar i de les aigües subterrànies. D’aquesta manera, quan puja la mar, a causa de la comunicació directa que té amb la cova es produeix l’entrada de l’aigua. El fenomen contrari passa en davallar el nivell de la mar, quan l’aigua surt de la cavitat cercant l’equilibri hidroestàtic. Un cas extraordinari del qual es té constància va succeir en produir-se l’arribada dels efectes del terratrèmol d’Algèria el 4 de juny de 2003 a les 18,33. La retirada de l’aigua de la mar va deixar es Riuetó eixut. Aquest fenomen va provocar corrents amb gran força que sorgien del Dolç i que fins i tot arrabassaren els llaüts que es trobaven amarrats a les proximitats de l’escar.»
«A causa del terratrèmol d’Algèria en 2003, es Riuetó quedà eixut. Això va provocar forts corrents d’aigua que sorgien del Dolç i que arrabassaren els llaüts de les proximitats de l’escar»
El primer terratrèmol, dels tres que es van produir, va ocórrer el dia 21 de maig de 2003 a les 19h 44m 19s (GMT), de conseqüències catastròfiques amb epicentre en Boumerdes (Algèria) i de magnitud 6.8. L’epicentre estava situat a 7 km de la costa algeriana. A causa de la situació de l’epicentre, la primera estació no algeriana que va registrar l’esdeveniment va ser la que l’Institut Geogràfic Nacional té a l’illa d’Eivissa, situada a uns 250 km. Al final, les ones van aconseguir el litoral mallorquí i menorquí en menys de mitja hora.
Avui ens dirigirem a la localitat de Porto Colom ( Felanitx), amb la intenció de visitar la cova marina des Penyal Roig, que teniem pendent, perquè la darrera vegada que ho intentarem no fou posible pel mal estat de la mar.
En dirigim per la Ma-4060 fins al punt kilomètric 0,840 ( es Riuetó), on podrem aparcar el cotxes i on comença el camí des’Algar. Caminarem 560 m i arribem a s’Algar, un lloc totalment verge i excel·lent per fer uns capficos. Preem NE vorera de mar durant 205 m, fins arribar a una obertura descendent per la qual podrem arribar a nivell de mar i a tants sols 10 m de la boca d’entrada de la Cova marina des Penyal Roig.
Ens posem el banyador, careta i llanternes i ens tirem a l’aigua, jo en la mala sort que vaig ficar sa cama dins una petita encletxa d’una roca i em vaig fer una petita lesió al genoll, raspadures i talls a la cama. El que em va llevar part de l’alegria i en va condicionar durant tot el dia. La cova presenta una obertura d’1,40 m a la part més alta i una gran sala de fins a 67 m, 20 d’amplitud i 18 m de desnivell. A la part superior té un forat que ens dies de temporal fa de bufador. A la part final té un sifó de 20 m que dóna a una petita sala. Recentment s’ha instal·lat una corda des del forat de dalt que arriba fins a l’aigua, com entreteniment.
Continuem la ruta costanera direcció N, fins a arribar a una paret de partió que separa els municipis de Manacor i Felanitx, la traspassem i tot duna en lleugera davallada ens dirigim a la mar, on localitzem la cova Secret des Moix, una cavitat que conserva arenes marines de l’interglacial wurmiense, amb dues platges d’interior, medeix 75 m de llongitud per 30 m d’amplitud i una altitud de 9 m.
Després de refrescar-nos, continuem la ruta fins a la paret que no traspassem i agafem un tirany que puja a N, fins arribar a una intersecció on agafem esquerra i traspassem la paret de partió. Caminem per aquest tirany i als 500 m passem pel costat d’un forn de calç. 210 m més envant girem esquerra i ens endinsem a la garriga i als pocs metres localitzem la boca de l’entrada de la Cova dets Ases, de més de 300 m de llargària, amb un llag que limita la zona seca a la submarina amb sortida a la mar. Continuem caminant durant 500m i arribem novament a s’Algar, i des d’aquí fins els cotxes.
NOTA CO2: Feta una medició de CO2 pel nostre equip homolgat, dins la cova dets Ases, donà 0 en tot moment.
Hora Inicio: 9:47 12 jun. 2021 Hora Fin: 16:22 12 jun. 2021 Distancia recorrida: 8,8 km (06:35) Tiempo en movimiento: 02:56 Altura Mínima: 15 m Altura Máxima: 381 m Ganancia Altitud: 557 m Pérdida Altitud: -551 m Tiempo Ascenso: 04:22 Tiempo Descenso: 02:09
Data: 12.06.2021
Cala Pí de la Posada ( Formentor)
Talaia d’Albercutx i Puig de la Pinoa, pel Racó d’en Mora.
Iniciem la ruta d’avui al mirador de sa Creueta, a la península de Formentor, on podrem aparcar. Darrerament hi ha un cotxe de la policia municipal que fa guàrdia i així evita els nombrosos robatoris.
Comencem a caminar per la carretera asfaltada de s’enfront que puja a la Talaia d’Albercutx. Després de la segona corba i a 290 m trobarem a l’esquerra una escala d’obra que agafarem. Als pocs metres ens duu a una balma amb tancat de pedra, es tracta de la Balma de l’Ocell, perquè al sòtil té pintat un ocell, és mal de veure, tan sols uns 10 cm, continuem avancen i arribem novament a la carretera, es tracta d’una drecera per evitar la tercera corba i cota 306 m. Després de caminar 244 m, a l’esquerra trobem la boca d’entrada d’un túnel, una construcció militar postguerra civil, que servia per emmagatzemar munició. Entrem al túnel i amb la llum del frontal feim el recorregut, després de la primera galeria arribem a una sala sense sortida excepte per la dreta on s’inicia una altra galeria, a la mitat pareix que està obstruïda per la caiguda de material pel forat de dalt, però continuem, passem per davall una altra obertura a l’exterior, girem per la galeria i sortim a l’exterior, just davall la carretera. Tornam a contactar amb l’asfalt fins a arribar a lgs XVI, ben conservada i amb una placa commemorativa de la donació que va fer la família Capllonch, a l’any 1984, al poble de Pollença.
Iniciem el descens i en arribar a la primera corba, abandonem l’asfalt i en pendent mitjana prenem SE, per un terreny no fàcil. Ens dirigirem a un pi solitari, cota 300 m, continuarem Est, per la carena fins a la cota 150 m, on hem d’entrar dins una coma/torrentera per sortir a un camí que passa per dalt d’un xalet. Prenem Sud (dreta) per aquesta còmoda pista. Després de uns 470 m girarem esquerra en descens. Arribarem a un encreuament, girem esquerra per a anar a fer un capfico al Racó d’en Mora, arribem a una carretereta asfaltada, que no surt al mapa d’Alpina, i la pista que hauríem de continuar per arribar a la mar, la trobem tancada amb una barrera i una indicació de Can Mono… el que ens impedeix fer un bany. Tornem enrere fins a arribar novament a l’encreuament on continuem Oest ( recte), passem pel costat d’un dipòsit d’aigua. Continuem l’ascens vora una petita torrentera. A partir d’aquí caminem fora camí, sense fites i només amb l’ajuda del gps, també i important seguirem una línia d’alta tensió que ens duu a una torreta. Girem esquerra SW, fins a arribar i traspassar el tàlveg des torrent, cota 140 m per sortir farem una senzilla grimpada fins a un pi gruixut, on podrem descansar. Prenem Sud fins a una zona més planera. Un lloc amb excel·lents vistes, a s’enfront tenim el puig de la Pinoa, 267 m, i a ell ens dirigim per la zona més alta i pel coll de sa Paret. Ho farem de dreta a esquerra, seguint fites. En uns minuts coronem el cim, però si realment volem gaudir de les vistes hem de seguir la carena i arribar a la punta NE, un excel·lent mirador sobre Cala Pi de la Posada i reste de la península.
Ruta en memòria d’en Toni i estreta de la seva colecció.
Hora Inicio: 9:31 5 jun. 2021 Hora Fin: 15:37 5 jun. 2021 Distancia recorrida: 13,64 km (06:05) Tiempo en movimiento: 02:15 Altura Mínima: 168 m Altura Máxima: 616 m Ganancia Altitud: 647 m Pérdida Altitud: -639 Tiempo Ascenso: 03:11 Tiempo Descenso: 02:52
Data: 5.06.2021
Camí empedrat
Puig de na Fàtima . Volta per Puigpunyent – Hermita de Sant Nofre.
Tres llocs a l’illa duen el nom de na Fàtima,Puig de na Fàtima a Valldemossa, Puig de na Fàtima a Puigpunyent,Puig de na Fàtima o de sa Morisca a Santa Ponça, nom de ressonàncies àrabs que significa donzella. Estan lligats a nombroses llegendes, algunes ja recollides al segle XIX per mossèn Antoni Maria Alcover i per l’arxiduc Lluís Salvador.
«¿Quién es que no conoce el Puig de na Fàtima de Puigpunyent? «La recerca de la ruta que pogué seguir la princesa musulmana Fatima, filla del darrer Walí de Mallorca Abu-Yahie de Medina Mayurqa, i que segons la llegenda havia fuit del setge cristià i l’entrada de les tropes saquejadores aquell darrer dia de 1230 emportada a cavall per un cavaller de confiança i tot duent el seu farcellet de joies… . Conta la llegenda que el dia de la conquesta de l’illa, mentre els cristians entraven dins la ciutat, un musulmà sortia a cavall per una de les seves portes, emportant-se’n la jove princesa per sostreure-la als horrors del saqueig, no deturant-se fins al peu d’una muntanya de Puigpunyent i tornant-se’n altre cop a la ciutat per morir en la lluita. La muntanya prengué el nom de la princesa mora. El poble que atribueix a Fàtima dons taumatúrgics de bruixa-pretén que hi amagar el seu tresor fabulós».
Aparca’m el cotxe al carrer Can vela, davant les pistes de tenis del poliesportiu de Puigpunyent – –
Sortim del poble per la barriada de son Bru de Dalt. Comencem a caminar per la carretera Ma-1101, que va a Esporles i direcció cap al coll des Grau. Als pocs metres deixa’m a l’esquerra el cami de Son Fortesa, antiga carretera d’Estellencs, per on tornarem més tard. Continuem per l’asfalt i als pocs metres passem per davant el Garrover de ses Sabates, «antany els de Superna, ‘possessió’ que hi ha més amunt, quan anaven a Puigpunyent, es posaven les sabates en arribar a aquest garrover i, en anar-se’n d’allí, els hi tornaven a llevar, per a no espatllar-los» (‘Un altre tresor n’és puig de na Fàtima’. Rondalles Mallorquins d’en Jordi des Racó, vol XXIV).
A la tercera corba, trobem el primer pal indicador del camí a seguir i que mos treuen de l’asfalt. Anirem entrant i sortint de la carretera. En sortir a una corba, km-2,900, girem NW, esquerra, per l’asfalt i als 100 m arribem a una corba planera, punt on l’abandonem per la dreta, W, i traspassarem una vella reixa.
Entrem a una zona amb moltes carritxeres i branques de pi, que dificulten enormement la progressió, continuarem SW sense perdre cota fins a una petita coma o torrentera. Iniciem una pujada mitja/forta fins a un alzinar, arribant abaix del mur. Anirem voltejam el mur de W a S, passarem per una rosseguera, i al mateix temps anirem ascendint, trobarem qualque punt verd. En cap moment utilitzarem les mans.
El capdamunt ens sorprèn per lo gran i extens que és. Sabrem que estem a dalt perquè només arribar passarem per una sitja. A la part més alta localitzarem restes etnològiques, destacant un cocó picat a la mateixa pedra i el que podia ser una bassa per recollir aigua. També localitzem les entrades de dues coves i/o avencs, poguent, un d’ells ser la Cova del Puig de na Fàtima de més de 50 m de recorregut i a la que se li atribueixen llegendes de tresors i del bou d’or. AQUI podeu escoltar la llegenda de na Fàtima.
Iniciem el descens, primer pel mateix lloc, però així com anem davallant ho feim en cota més baixa fins a arribar a un antic camí que seguim direcció E ( dreta), mantenint cota fins a arribar novament a l’horrorosa zona carritxera i després sortir novament a la corba on hem entrat al principi.
Continuem seguint els pals indicadors del GR fins a arribar al coll des Grau, 469 m, on abandonem la carretera per agafar una pista, on veim pal indicador. Creuem un portell obert seguit d’un pal indicador de sa Comuna ( privada (?) ). Cap a l’esquerra, gaudim d’una bella i àmplia panoràmica cap a l’interior de Puigpunyent, amb el Puig de na Fàtima en primer terme i el de na Bauçana al fons; a la nostra esquena, la Fita del Ram, anomenada també na Ferrana. Quan ja tenim bé a la vista les cases de la Campaneta, a la nostra dreta, els indicadors ens treuen del camí principal i ens condueixen cap a un més antic i bell. Es tracta d’un vell camí de ferradura, recuperat per Fodesma en la dècada dels noranta, que ens portarà fins al Coll de na Jordana (616 m). Després d’unes corbes molt pronunciades del camí, minuts abans d’arribar a l’encreuament del Coll d’Estellencs, trobem a l’esquerra un dels dos punts d’accés a l’ermita de Sant Nofre.
Ermita de Sant Onofre «Aquest centre espiritual, situat en els vessants meridionals del Puig de sa Parra, es troba en estat d’avançada ruïna, però encara manté l’aire misteriós i de pau que omple el lloc». D’aquesta manera se’ns descriu aquest enclavament màgic en la Guia dels Pobles de Mallorca (Consell Insular de Mallorca/Grup Serra, 2001), tota una invitació a deixar-se portar per l’ambient i les vistes que ens regala.
L’hermita de Sant Nofre està emplaçada en terres de Son Fortesa i va ser fundada en 1660 per l’ermità Jaume Català de Santa Magdalena, natural de Selva i membre de la congregació de la Trinitat de Valldemossa. Posteriorment, Príam de Vilallonga i la seva esposa, Onòfria Mir, llavors propietaris de Son Fortesa, van fer possible la construcció de l’oratori, que es va posar sota l’advocació de sant Nofre. Jaume Català va morir en 1689 i l’ermita va ser definitivament abandonada en 1776, després que el seu únic resident, l’ermità Josep de Sant Antoni, morís despenyat al costat de la Font de la Replegada, de camí cap a Puigpunyent. En el segle XIX va haver-hi un segon intent d’ocupació que no va fructificar a causa d’un violent robatori que van sofrir els seus habitants (Font: Guia dels Pobles de Mallorca )
Tornem al camí principal i arribem a l’encreuament, on enganxem amb el camí vell d’Estellencs, la via de comunicació històrica –d’origen medieval- entre els pobles de Puigpunyent i Estellencs, aquest últim sufragani fins a 1913. Comencem a tancar el circuit de la nostra ruta. Deixem a la dreta la pujada al Coll d’Estellencs, a només deu minuts, i iniciem el descens, que ens portarà en primer lloc prop de les cases de la muntanya. Abans, creuarem dos portells oberts sense barrera; el primer de tots ens traurà de l’alzinar.
Després de les cases de la muntanya, que actualment estan abandonades, trobem la font de mina de la pròpia ‘possessió’, que aboca l’aigua en una pila de la qual es proveeix el bestiar que pastura pels voltants. Després passem per lafont de l’Albelló A escassos cinc minuts tenim sa Teulera Vella , que deixem a l’esquerra del camí. A partir d’aquí comencem un ràpid descens que ens conduirà a la carretera d’accés a les cases de Son Fortesa.
A la vorera del camí trobarem el que queda de la creu de ferro, amb extrems trevolats i peu de pedra motllurat, commemora el lloc on va morir despenyat l’ermità Josep de Sant Antoni (Antoni Antich Barceló), l’any 1740, el qual vivia a l’ermita de Sant Onofre. A baix del penyal se situa la Font de sa Replegada. Segons conten els seus biògrafs: Un diumenge (2 d’abril de 1740) es dirigia cap al poble, a l’alba, per a celebrar la primera missa, que se celebrava sempre a la sortida del sol. Caminava a les palpentes, equivocà el camí i caigué per un precipici.
Trobam al BSAL (1939-1941, tom 28, p 235) una ressenya que fa referència a aquest fet:«A 2 de abril de 1740 el E [ermità] José de S. Antonio, Antich, por efecto de una caída en la ermita de Son Forteza. Su cadáver fué depositado en el sepulcro de los señores de Son Noguereta en la iglesia parroquial de Puigpunyent».
Una filera llarga de plataners gegantescos ens acompanyarà fins a travessar uns espaiosos sembrats amb el Puig de na Fàtima a l’esquerra. Entrem a Puigpunyent seguint els mateixos carrers que en l’anada i posant fi a la marxa.
Nota Necrològica:
Mentres fèiem aquesta ruta, El nostre amic i company, Toni Sureda Milan ( Socay) mos deixava en un accident de muntanya a la zona de la serra des Cavall Bernat. Un company molt estimat i gran muntanyenc, que notarem a faltar. Serveixin aquestes línies com a petit homenatge.
Hora Inicio: 9:28 29 may. 2021 Hora Fin: 16:42 29 may. 2021 Distancia recorrida: 8,7 km (07:13) Tiempo en movimiento: 03:04 Velocidad media: 1,21 km/h Altura Mínima: 58 m Altura Máxima: 433 m Ganancia Altitud: 524 m Pérdida Altitud: -515 m Tiempo Ascenso: 03:59 Tiempo Descenso: 03:09
Data: 29.05.2021
Fortificació de Son Marc
Clot de Déu – Fortificació de Son Marc – Fesa de s’Heura – Cova Mala.
Iniciem aquesta ruta, com a moltes altres, just a l’entrada de Can Melsion, del camí Vell de Lluc, entrada per la cruïlla del pi de les Creus, punt quilomètric 5,300 de la Ma-10. Podem aparcar els cotxes uns metres abans del portell de Can Melsion. Entram tot duna dins el tàlveg del torrent de Muntanya i ho remuntem uns metres passant per una barrera oscil·lant. Abandonam el torrent per la dreta, passam vora un bonic forn de calç i unes menjadores. Continuem NW per voltejar un rocam de l’esquerra, fins a arribar a una paret de partió que no traspassem, giram esquerra paral·lels a la paret. Passarem per davant la Balma dels Sestadors ( esquerra), de 5,7 x 2,6 x 4,5 m, amb parament de pedra. Aviat localitzem un típic i bonic camí de muntanya que puja fent ziga-zagues, pel que transitarem fins a arribar al Clot de Déu. Passarem per davant una font o bassa, no ho podem assegurar, però té aigua. Amb una mirada retrospectiva podrem gaudir d’una magnífica estampa de la Vall Verda d’en Marc i més amunt del ratllar de son Marc.
Deixam a la nostra esquerra una paret de roques. Descendim cap a l’esquerra, per on s’obre un collet a la paret i just a la dreta trobem una cova de la qual desconeixem el nom.
Un poc abans d’arribar al Clot de Déu, trobarem uns abandonats camps de conreu, amb alguna figuera i garrover. A l’esquerra i entre el rocam localitzem la capçalera de la tirolina, formada per un gruixut cable d’acer enganxat amb una cadena a una biga de ferro encaixada enmig de roques. Baixem uns metres mes, seguin el cable, i ens situem al seu costat i des d’on podem veure tot el seu recorregut d’uns 320 m que salva el torrent de Muntanya. No sabem exactament la seva utilitat, però pareix a ser que fou instal·lat per pujar els queviures als caçadors que s’instal·laven a la caseta del clot de Déu. Jo personalment trobo exagerat la seva instal·lació fou per pujar els queviures, tenint en comte que el cable deu pesar més d’una tona i que el material (cadena, biga de ferro, baula d’unió…) no són tan antigues, i que per pujar-ho probablement es fes servir un helicòpter. Fetes ses fotos amb el cable, continuem la ruta direcció NW, als pocs metres passem per un curiós lloc amb dues fileres de pedres a terra ben rectes, que després de consultar vàries informacions, pareix a ser que són les restes d’una síquia. Arribem a les runes d’unes cases. Ens situem al darrere i prenem N ( dreta), per anar a sortir pel coll dels Moixerrins, que encara no podem veure, unes fites ens guiaran. L’avanç és lent dificultat pel càrritx. Passarem per una paret de partió, d’on ja podrem veure el coll dels Moixerrins i a la dreta el turó d’en Marc amb la fortificació. No sabem res de la seva història, un reducte musulmà, pretalaiòtic, etc., el cert que és una zona fortificada molt interessant amb murades ben gruixudes.
Iniciem el descens incòmode pel coll dels Moixarrins ( 429 m) que ens dóna pas al vessant N. Separats de la carretera pel torrent de Mortitxet.
La nota desagradable la mos dona el tremend i abominable renou que fan els cotxes que participen a la prova d’automobilisme «III Pujada Pollença-Lluc». És tal el renou a la zona de Mortitx que entre noltros no podem xerrar i escoltar-nos, es podia sentir a kilòmetres… ens sap greu pels polls de les aus de la zona, que acaben de néixer, per l’estrès que hauran tengut amb el renou retronador… incloses zones d’exclusió properes tan gelosament «protegides» darrerament per l’Administració Autonòmica,
Anirem descendint fins que la vegetación es fà més clara, així i tot resulta complicat.-La direcció a pendre es SW direcció a uns grans xiprers, on trobarem la font del Xiprers. Continuarem intentan mantenir la mateixa altitura fins a uns gran blocs on i trobem la Fesa de l’Heura, un curiós racó on hi havia una gran heura que avui en dia es poden veure els trosos de la soca pel terra.
Sortim d’aques indret girant a S per una coma marjada. Ens pot servir d’orientació una torre elèctrica. Arribarem a uns camps llaurats i un camí que seguirem en ascens, arribarem a un alzinar, el camí continua però si volem visitar la Cova Mala, ho farem pujant fins a la paret rocosa on localitzem l’amplia entrada. Una primera sala de 25x 14x 5 m. Dominen els grans blocs caiguts del sostre. S’hi han trobat restes de vaixelles prehistòriques, musulmanes, tardomedievals i de l’epoca moderna. Si volem veure les úniques formacions destacables ens aurem d’endinsar fins la part més profunda.
Sortim novament al camí, pasem un botador metàlic i enllacem amb el camí de les cases de Muntanya, prenem E ( esquerra) durant 360 m on girem pel camí de l’esquerra, després girem dreta en lleuger descens. A partir d’aquí resulta complicat orientar-se. Es tracta d’entrar dins un torrent ( desconeic el nom), per després arribar a l’entreforc amb el torrent de Muntanya. Després de 111 m arribem al camí ( dreta) que puja fins a la font de Muntanya, que no agafem, continuem pel tàlveg durant 140 m, on sortirem E, per unes penyes de la dreta, al prinicipi pareix que no té sortida però si la té. Entrem dins un terreny molt complicat de caminar, ho farem girant a S per localitzar es torrent de ses Covasses que seguirem, fora del tàlveg, per la seva dreta direcció NE, ens crida l’atenció dos bots esportius… continuem per la dreta del torrent fins enllaçar amb un antic camí carreter. Passarem pel costat d’un forn de calç on just per damunt passa el cable de la tirolina.
Ara es tracta de seguir el talveg del torrent de Muntanya, a vegades per la dreta i altres per l’esquerra, a vegades per camí, a vegades per tirany. Fins arribar finalment al cotxe.
Hora Inicio: 10:09 22 may. 2021 Hora Fin: 17:03 22 may. 2021 Distancia recorrida: 10,1 km Tiempo en movimiento: 04:24 Altura Mínima: -45 m Altura Máxima: 179 m Ganancia Altitud: 476 m Pérdida Altitud: -473 m Tiempo Ascenso: 03:56 Tiempo Descenso: 02:55 Circular: Si
Data: 22.05.2021
Alt de Ca n’Aloi o Pont de les Moles
Alt de Ca n’Aloi o Pont de les Moles i Mollet del Patronet.
“Es tracta d’un camí empedrat que recorre el braç terminal de la península de Formentor, concretament, des de Cala Murta arriba al Far de Formentor. Figura al Catàleg de camins del terme municipal de Pollença amb el números 65 i 144, sota la denominació de “camí vell del Far A i B”, respectivament, amb una longitud aproximada de 14 km. És un camí preciós que salva els diferents desnivells, colls i barrancs amb poca inclinació, per la qual cosa necessita fer nombroses corbes, com ara les 22 que té el paratge conegut com a les Voltes del Català o, com escriu l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, la “Pujada d’en Català” (no he pogut esbrinar si es refereix a un llinatge o a un gentilici). Tanmateix, al mapa aixecat el 1858 pel geòmetra Pedro Moreno Ramírez i que podem admirar dins la nostra Casa de la Vila, observarem que està retolat el camí com a “Pujada del Català”. Al final d’aquesta la muntanya és rebaixada artificialment, entre el puigs Fumat i Garballó, indret conegut com a la Bretxa. L’actual carretera, construïda l’any 1928 per l’enginyer Antoni Parietti Coll, ha destrossat petits trams del camí; en alguns trams el creua i en altres va paral·lela al mateix. El camí va esser construït entre els anys 1857 i 1859, per a traslladar els materials de l’obra, com ara la pedra emprada en la construcció del far i dels edificis annexes, tallada a sa Pobla (i segons altres informacions, a Binissalem), embarcada des del Barcarès, a Alcúdia. Treballaren unes 200 persones i brigades especials. És conegut com a camí de la Reina degut a què se va dur a efecte durant el regnat d’Isabel II, i va costar tant que aquella preguntà “si feien el camí de plata”. El far de Formentor se situa a 193 metres d’alçada, va ser projectat per l’enginyer Emili Pou Bonet i començà a funcionar el 30 d’abril del 1863, amb una làmpada Degrand nodrida amb oli d’oliva, que fou substituïda, successivament, per sistemes més moderns, fins a l’electrificació del senyal (1962). Presenta una aparença de llum blanca en quatre llampades cada vint segons. Té un abast nominal de trenta-sis milles. Segons l’Arxiduc, el far s’aixecava sobre una base quadrangular des del centre de l’edifici que serveix d’habitatge als torrers. Es tractava d’un aparell de segona classe amb dotze lents, que donava flaixos cada 30 segons.” Info; Punt Informatiu. Periódic Independent Local 12-04-2020 Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.com
Iniciem la ruta d’avui en el Mirador de la Punta d’en Tomàs, km-14,900 de la MA-2210, caminem per l’asfalt direcció al far durant 200 m, i l’abandonem per l’esquerra, per anar a cercar un tirany que ens acostarà, en pocs metres, a l’antic i preciós camí Vell del Far.
Cal dir que el camí Vell del Far, ja no es conserva en tota la seva integritat perquè a trams es va destruir per fer l’actual carretera asfaltada.
A la proximitat del km 15,900, abandonem el camí i entrem a la carretera durant 400, on tornem a agafar ( esquerra) l’antic camí, poc temps perquè aviat arribem al mirador del Puat, d’on tornam enllaçar amb l’antic camí del Far. Enrevoltem el puig de la Pinya, tornem a sortir a la carretera i molt pocs metres l’abandonem ( dreta) per enllaçar amb l’antic camí. En sortir novament a la carretera la traspassem i enllacem amb l’antic camí. Ara hem d’estar atents perquè als 100 m, abans d’una corba, sortirem del camí ( dreta) sense traces per davallar fins a la carretera. Als 50/60 m aprox. Abandonem la carretera ( dreta) i iniciem, sense traces, la davallada, direcció E, durant 100 m, fins a arribar al Alt de Ca n’Aloi, o pont de les Molessegons l’Arxiduc.
Ens feim les fotos, contemplem l’impressionant estampa i iniciem un petit descens desgrimpant una curta canal per situar-nos just davall el forat/pont. En acabar, tornem a la carretera i caminem fins al km-19,100, just abans de la primera corba de pujada al far, on veurem un portell i un camí escalonat, que agafem per arribar al Mollet del Patronet. Però abans d’arribar-hi, en dur 200 m ens desviarem per pujar fins a la boca de l‘avenc de les Pagellides o Covatxa del Pouet amb una profunditat de -87 m. Tornem al camí, que cada vegada estan en pitjor estat.
Arribarem on el camí ha desaparegut i per continuar haurem de fer-ho amb una desgrimpada. En el nostre cas posem un cordino per assegurar els moviments. El darrer tram més vertical, però amb els graons encara es conserven perquè estan picats directament a la roca. Arribant al Mollet.
Després de dinar i fer un cafetet iniciem la pujada fins a la carretera, als pocs metres passem per davant l’avenc del Far, de -44,5 m, continuem fins el Far de Formentor.
La tornada la feim pel camí Vell del Far, desfent les passes fetes.
Hora Inicio: 9:50 17 abr. 2021 Hora Fin: 17:01 17 abr. 2021 Distancia recorrida: 10,36 km Tiempo en movimiento: 03:37 Altura Mínima: -53 m Altura Máxima: 434 m Ganancia Altitud: 605 m Pérdida Altitud: -619 m Tiempo Ascenso: 03:18 Tiempo Descenso: 03:52
Circular: Si
Data: 17.04.2021
Pas des Reclaus
Pas des Reclaus – Cova/Font des Tonedors – Talaia Moreia – Pas de s’Esperó d’en Planet.
Abans de descriure sa ruta, cal dir que no la varem poder fer com la teniem prevista per mos de la pluja. Iniciem la ruta d’avui a l’Urb de Betlem, a prop de les «cases de Pescadors», on en direcció NE comence el camí des Caló i entrada al parc Natural de Llevant. Arribarem a sa Punta des Caló on desemboca el torrent i final del camí. Traspassem el torrent i ens situem al Plà des Caló. A la dreta trobarem una senderó pel que iniciarem l’ascens, deixan la costa a la nostra esquena. Aviat va guanyant altitud al matei temps que anem rodejant la petita serra de l’Esquena del Mul, una curta i escarpada serra, que mantindrem tot el temps a la nostra esquerra. Aviat el senderó sa mescla amb una torrentera per la que anirem avançant, en forta pendent avent d’utilitzar les mans en algún tram, amb lleugera tendència a Nord ( esquerra) per arribar al Coll de s’Esquena del Mul.
Continuem l’ascens en pendent mes suau fins arribar a un primer collet, continuem i arribem al coll de Vent, 285 m. Alcem la vist cap a l’esperó on podrem veure tres encletxes, idó la de mes a l’esquerra hi ha el pas des Reclaus, i cap ell ens dirigim en forta pendent.
Arribats a la base del pas veim una corda fitxa, que ens ajudará a superar. El pas es bastant vertical però amb bones preses per les mans.
Superat el pas sense complicacions, podem divisar sa Talaia Moreia, 434 m a la que anirem pero no directes, sino que continuarem, direcció Est, fora senderó i mantenint, en lo posible, la cota caminarem 200 m fins localitzar lacova/font dels Tonedors, 395 m.Un lloc ple d’històries desagradables de la Guerra Civil on els republicans es podien refugiar i amagar del falangistes.Més info a Toponimiamallorca.
A la sortida inciiem la pujada per la coma fins la Talaia Moreia, 434 m. Un bon lloc per descansar, mejar i disfrutar d’aquesta inmensa i inigualable bellesa.
Aviat prenem la marxa en descens direcció SE per un senderó prou marcat, amb la pluja que no atura. Passarem pel costat d’un avenc, després de 250 m farem servir un botador ( esquerra), continuarem pel costat de la reixa ( una mes de les mil i mils de reixes que tenim…de cada vegada Mallorca sa pareix més a un galliner) i 200 m més envant tornam a fer servir un altre botador ( dreta) que ens deixa a una pista que agafem (dreta) fins a arribar a un altre tancat de reixa que la voltejam per l’esquerra fins a arribar al coll de sa Paret (284 m). A partir d’ara s’inicia un descens, a vegades en forta pendent. En dirigirem a s’Esperó d’en Planet, on enmig trobarem el pas que ens permetrà salvar una cota important. Continuarem fins a un a un solitari pi jove. Ara ja en zona més plana anirem avançant enmig de grans carritxeres fins a enllaçar amb el camí des Caló, just a la fita 418.
Ara ja només queda l’agradable passejada fins a l’urb. de Betlem on tenim els cotxes.
Hora Inicio: 9:11 10 abr. 2021 Hora Fin: 15:39 10 abr. 2021 Distancia recorrida: 10,4 km (06:27) Tiempo en movimiento: 03:09 Altura Mínima: 339 m Altura Máxima: 618 m Ganancia Altitud: 643 m Pérdida Altitud: -629 m Tiempo Ascenso: 03:13 Tiempo Descenso: 03:13
Circular: Si
Data: 10.04.2021
Fesa de Son Bauçà
Fesa de Son Bauçà
AVÍS:: Abans de començar la descripció vull fer una advertència, i és que una vegada davallada la Fesa de son Bauçà, no es convenient continuar, perquè acabat l’alzinar de davallada arribarem a una barrereta tancada i després a una bassa… idò a partir d’aquí haurem de superar fins a tres nous tancaments de reixa de certa dificultat, el que no aconsellam. Per tant, si volem passar per la Fesa, ho feim però després tornem a pujar i continuem pel GR-221 i el cim de la Comuna. Si volguéssim fer la ruta al revés, millor desistir. Dit això «descriuré» la ruta.
La ruta d’avui l’iniciem a l’entrada dels jardins de la Cartoixa, pel carrer Uruguai, abans d’entrar als jardins prenem dreta pel camí formigonat de sa Teulera. Pasarem per davant de la fonteta del Camí de na LLambíes, semienterrada, ( dreta). A una corba sortim del camí per l’esquerra. Continuem i entrem al bosc dels Frares. Més amunt, en una corba a la dreta, deixem un sender que continua recte, torcem a la dreta direcció sud-oest, fins arribar a sa Rota des Guix on podem veure una casa de neu, es tracta del pou de neu dels Cartoixos, que data devers l’any 1686. «Vallcaneras diu que ens trobam davant d’una tipologia de pou de neu extraordinària a Mallorca, ja que la forma el·líptica no és gaire freqüent, però per la perfecció de l’el·lipsi la podem qualificar d’excepcional. Com passa en el cas de la casa de neu des Cairats, la seva construcció no està feta seguint la tècnica de la pedra en sec, per la qual cosa les parets del pou no tenen rost, sinó que són verticals. Segons Vallcaneras, aquesta no és l’única curiositat d’aquest pou, sinó que n’hi ha d’altres. Una d’elles és que sembla tenir quatre portes i sembla que no hi ha hagut mai bombarderes. Aquest fet que ens pot semblar estrany a primera vista, deixa de ser-ho si pensam en l’amplada del pou que faria més operativa l’existència de quatre portes en el lloc de dues portes i dues bombarderes. Mesura 10,3 m de llargària, 7 m d’amplada i 6 m de profunditat. Concepció Bauçà no dóna exactament les mateixes mesures, diu: «una imponente construcción de unos 11 x 6.5 metros y unos 10 de profunditad, con un cubicaje de unos 715 m³ «.
Continuem, passem per un portell, en du una hora més o manco i a 619 m d’altitud arribem a una esplanada on es localitza una barraca i un aljub cobert. Un bon lloc per berenar uns fruits secs. Agafem esquerra pel costat de la casa i travessem un portell de fusta amb reixa. Ara el tirany no és gaire definit,,, anirem amb lleugera davallada fins a una sitja, continuem fins que el tirany es bifurca, on agafem el de l’esquerra en lleuger descens. Anirem veien alguna fita que ens ajudarà, passarem per davant una petita balma. Estarem atents perquè hem d’arribar a una antiga pista que agafarem en descens. Passarem pel costat d’una bassa en mal estat. Després, també en descens per la pista, passarem per davant un forn de calç i un forn de pa. Després la pista fa un gir de 180º. Continuem i passem per davant un altre forn de calç, on girem dreta i a uns metres arribem a una paret de partió que traspassem per un pas entre dos grans troncs, estem a sa Garriga Plana. En arribar a un altre forn de calç, girem dreta, fins a arribar al coll de Sant Jordi, amb una barrera metàl·lica. Estem al GR-221, que gira dreta en lleuger ascens. Després d’un seguit de giravoltes, passem, per davant una balma, amb un antiquissim clau ben rovellat. Ara hem d’estar atents pequè a 250 m arribarem a la confluència de la davallada a sa Fesa de Son Bauçà, per la qual cosa haurem de deixar a la dreta el GR-221. No ho he comentat, però en el que duim de ruta ens ha anat caiguen una fina pluja, que ha anat mullant el camí.
Ara toca davallar per la Fesa de Son Bauçà, que amb la pluja està de lo més relliscós. Ara convé tornar a llegir L’AVÍS.
Després de la fesa continuarem davallant, fins a arribar a una barraca i sitja, després a una barreneta amb un primer tancat de reixa. Després uns metres més avall trobem una bassa activa. On acaba l’alzinar i comença un camp d’oliveres. Girem dreta fins a arribar a una gran paret d’esquena d’ase, amb un tancar de reixa al cap de munt, dificil de superar. Continuem la mateixa direcció sense perdre altitud, fins a enllaçar amb un camí que acaba amb un altre tancat de reixa i fil de pues, també difícil de superar. Continuem per aquesta mateixa pista fins arribar al seu final, també amb un altre tancat de reixa i fil de pues, però a 2 metres del GR-221 que ja enyoravem. Prenem esquerra en lleugera davallada fins a la font de Na Llambies,on ens podem refugiar de la pluja, dinar i fer un cafetet ben calent. Continuem pel GR, i intentem arribar a l’ermita i al molí de la Beata, que no ens és possible perquè l’Ajuntament ho té tancat i declarat en ruïna. Continuem per un camí exuberant de falgueres per arribar novament al camí formigonat de sa Teulera. Visitem els jardins de la Cartoixa. I acabem on teníem el cotxe aparcat, fora la zona blava.
Hora Inicio: 9:17 4 abr. 2021 Hora Fin: 18:16 4 abr. 2021 Distancia recorrida: 15,1 km Tiempo en movimiento: 03:07 Altura Mínima: 818 m Altura Máxima: 1.052 m Ganancia Altitud: 597 m Pérdida Altitud: -622 m Tiempo Ascenso: 05:18 Tiempo Descenso: 03:39
Circular: SI
Data: 04.04.2021
Cornisa
Cingles del Puig des Coll des Jou
La ruta d’avui ve perquè fa unes setmanes trescan per la serra d’Alfàbia i es Puig des Sementer Gran, ens va cridar l’atenció la cornisa a NO de davall el puig des Coll des Jou i ahir decidirem anar-hi.
Comencem a caminar a la boca NE del túnel de Monnàber, davant l’embassament militar. Creuem la carretera i pel botador metàl·lic entrem a la coma de Son Torrella, també si pot anar des de l’embassament de Cúber…etc. Però pensam que per sa coma de son Torrella estaria menys concorri’t.
A més m’encanta aquesta coma, enmig de les serres de Son Torrella i sa de Cúber. Arribem fins al Coll de ses Solanes, tancat per una paret de partió, tenim a la dreta el Portell de sa Costa i el pas de na Martorella, i a l’esquerra el Puig des Verger de 974 m. Prenem E ( esquerra ) i agafem el camí empedrat que puja pel mig de les cotes 971 i 974 ( Puig des Verger), fins a arribar al coll de L’Ofre / Lofra a 875 m. Prenem SE ( dreta) per la pista fins a arribar a la primera desviació de l’esquerra que agafem uns metres fins arribar al coll d’en Poma, 887 m. Feim servir un botador de fusta de recent fabricació que salva un tancat elèctric, uns metres arribem al mirador en què hi ha una ullera de llarga vista «Catalejo», naturalment inservible. A la dreta veim una paret de partió amb un portell amb dos troncs que ens faciliten el pas.
Ara es tracta de continuar la serralada amb direcció SO, es tracta d’un recorregut de gran bellesa amb unes vistes espectaculars, fins a coronar el Puig des Coll des Jou de 1.052 m.
El dia està empitjorant i entre boira, i per això no ens podem quedar gaire en el cim. Després de dinar i beure un cafetet prenem la marxa seguint la mateixa carena i sentit fins a localitzar el pas delPuig des Coll des Jou, que en permet davallar fins al coll des Jou, pero no hi hem d’arribar, sinó que tot duna de desgrimpar el pas hem de girar dreta i situar-nos damunt la cornisa per recorra tota la cinglera. El primer tram de la cinglera es en forma de cornisa fins que s’arriba a una rosseguera, des de la que ens permetria arribar fins la coma de l’Ofra, però que no hi davallem, sinó que seguirem pels cingles uns metres més amunt. Continuem fins a arribar a un punt que pareix no tenir sortida, però ens hem de fitxar que s’enfront hi ha col·locades unes pedres escalonades que formen el pas dels Cingles des Coll des Jou. Superat aquest fàcil pas continuem per la cinglera i disfrutant de l’entorn.
Continuem fins a arribar a un punt que pareix que no tenir sortida si no descendeixes, però ens fixem amb una petita diagonal (dreta a esquerra), a la dreta, coberta de carritxeres que agafem, es tracta del pas de sa Fesa. Una inesperada fesa que en permet salvar l’espero que ens tancava el pas. La davallem ajudats de les mans i tot duna acabada ens hem d’enfilar i abandonar els cingles.
Tornem a reprendre la carena amb direcció inversa a l’inici, fins a la paret de partió del Coll d’en Poma, i des d’aquí desfer les passes fetes el mati, fins a arribar al cotxe.
Hora Inicio: 8:59 20 mar. 2021 Hora Fin: 17:47 20 mar. 2021 Distancia recorrida: 14,2 km (08:47) Tiempo en movimiento: 04:12 Altura Mínima: 18 m Altura Máxima: 486 m Ganancia Altitud: 635 m Pérdida Altitud: -690 m Tiempo Ascenso: 05:14 Tiempo Descenso: 03:26
Circular: SI
Data: 20.03.2021
Arc des Portalot
Puig Gros de Bendinat, coves, avencs i arcs de roca.
Hem començat es dia amb temps plujós, però així i tot ens hem decidit a sortir. No hem fet el que teniem previst que era davallar sa cova des Ribellet, perquè voliem evitar anar carregats de material per si a mitja ruta haviem d’abandonar pel mal temps. Ha estat una bona previsió perquè ens ha plogut una estona.
Iniciem la ruta al carrer Santa Lavinia, costa del número 28, de l’Urb Costa d’en Blanes, on comence una pista que als 40m es bifurca. Afagem la de l’esquerra i deixam la de la dreta que serà per on tornarem. La pista de l’esquerra puja fins el coll de Bendinat i va ferrat a les primeres cases……..
Hora Inicio: 9:30 2 ene. 2021 Hora Fin: 16:40 2 ene. 2021 Distancia recorrida: 12,82 km Altura Mínima: 81 m Altura Máxima: 879 m Ganancia Altitud: 1198 m Pérdida Altitud: Tiempo Ascenso: Tiempo Descenso: Circular: Si
Coll de l’Ofre
Data: 02.01.2021
Coll de l’Ofre pel Barranc de Biniaraix, nevant.
La ruta d’avui no era la prevista. Degut a la nevada del dia abans, han tallat la ctra. Ma-10, ambdós sentits, entre el km-45 (Mirador de ses Barques) i el km-20 (Lluc), i ens han obligat replantejar la ruta. Vistes les opcions i la neu caiguda, decidim anar a lo segur i pujar fins al coll de L’Ofre pel Barranc de Biniaraix.
Com tampoc podem entrar dins Biniaraix, mos veim obligats a deixar el cotxe al carrer del Torrentó de Can Creveta, cantonada amb l’av. Juli Ramis. Iniciem la marxa cap a Biniaraix, passem per la plaça, girem dreta, passem pels rentadors i agafem la pista del GR-221, aviat passem pel pontet del torrent, seguit de la font del Patró Lau,i continuem pujant per aquest increïble camí empedrat. Tres-cents metres després de passar la font abandonem el camí i prenem el de la dreta assenyalat com Camí Vell de Lluc. Sis-cents quaranta metres més endavant, en una corba, sortim del camí i agafem un imperceptible tirany de l’esquerra que ens du a visitar la Font/Cova de les Alfàbies. Després de fer-nos unes fotos retrocedim fins al camí perquè seguim en mitja/forta pujada fins al coll d’en Sé, després el camí es suavitza, passem per davant de la cisterna de Can Garbulla, en suau descens arribem al revolt on hi ha el preciós Salt de Can Catí, que davalla ben alegre, conegut pels barranquismes per marcar el final del torrent de L’Ofre, encara que es pot seguir i enllaçar amb el torrent des Verger.
Traspassem el torrent i agafem novament el camí empedrat des Barranc /Gr-221, ens queda una forta pujada, ja a dalt traspassem la barrera de les cases de l’Ofre, continuem fins a una corba amb uns grans pins, on just després, a l’esquerra, surt un petit camí, també empedrat ( a trams), just a la mitat hi ha una petita bauma que aprofitem per descansar i berenar mentre veim caure una bona nevada. Continuem per aquest tirany, traspassem una barrera i continuem fins a la pista del GR-221. Ara ja només queda seguir els pals indicadors i arribar al coll de l’Ofre, ons se’ns obri una meravellosa panoràmica de la vall amb totes les muntanyes nevades, i una grata sorpresa trobar-nos amb els nostres amics muntanyers, Lourdes, Jesús i Toni.
La tornada la feim seguint la pista i no els pals indicadors, passem per davant el mirador, després pel costat del desviament que puja als Cornadors i al refugi d’en Quesada, i continuem el descens, amb mil ulls per no fotre una culada.
En arribar al desviament del Salt de Can Catí no hi anem i continuem pel camí des Barranc, fins a arribar a Biniaraix i Sóller. Donant per acabada aquesta gèlida ruta.
Ruta en memòria d’en Toni i estreta de la seva colecció.
