Category Archives: Senderisme

890. S’Illeta pel pas de sa Torre idel pas de s’Illeta

Publicada en de

Hora Inicio: 8:54 13 sept. 2022
Hora Fin: 17:36 13 sept. 2022
Distancia recorrida: 7,1 km (08:41)
Tiempo en movimiento: 05:45
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 153 m
Ganancia Altitud: 472 m
Pérdida Altitud: -502 m
Tiempo Ascenso: 04:53
Tiempo Descenso: 03:47

Material utilitzat: Cordes; 1×25 m

Data: 13.09.2022

Pas de s’Illeta

S`Illeta pel pas de sa Torre i el pas de s’Illeta.

Avui ens dirigim cap al port de Sóller i aparcam a la plaça dels Reis de Mallorca, ja que aquí comence el carrer de Bèlgica pel qual tornarem més tard. Continuem direcció a la mar per l’Ada. 11 de Maig, girem dreta pel carrer Poeta Mossèn Alcover Costa i Llobera fins al carrer Mestral ( dreta) fins a enllaçar amb el camí des Cingle ( on hi ha l’hotel Jumeirah, girem esquerra fins a l’hotel Nautilus. Aquí arranca un camí o pista que transita per davall els grans penya-segats. En arribar a una bifurcació, prenem recte o dreta, deixant a l’esquerra l’altre sender que davalla.

Al cent metres sortim (dreta) del camí per enfilar-nos just davall els penya-segats, a una zona on hi ha varies vies d’escalada, però avui no ens interessa s’escalada sinó visitar la cova de les Alfàbies o de s’Altar, la major de totes d’aquests coster. Retrocedim i ens situem novament al sender que continua aferrat als penya-segats per un coster molt inclinat.

Passarem per un marge o antic camí, i als pocs metres més podrem visitar sa cova des Vent o des Cabellut.

Continuem pel mateix coster, sense perdre altitud i arribem a una zona d’escalada, amb uns quants trams equipats amb passamanà, per facilitar l’accés a la part superior. Aquí sa situa sa cova de na LLuenta, d’en Codony o des Bany, de petites dimensions, però suficients per romandre aquells que hi queden per escalar, encara amb brutícia variada, roba, apunts, cd’s, fins i tot un casette i un mòbil ( no smartphone ), jeje.

Continuem a vegades per un terreny amb força pendent lateral, fins que topen amb el pas de sa Torre, es tracta d’un antic pas, ara equipat amb un fil de cer i una corda que fan de passamà, no es tracta d’un pas complicat ni tècnic, però sí delicat, ja que és aeri amb forta pendent.

Passat el pas, i una vegada hem girat a NE, encara trobarem un segon fil d’acer que ens facilita la darrera tirada fins a arribar a un marge, que superam sense dificultat.

Continuem en lleugera davalla i al mes a prop possible dels penya-segats de l’esquerra, per la zona dels Pinarols fins a davallar a la torrentera, cercam l’antic escar, utilitzat pels pescadors fa molts d’anys.

Des d’aquí anem fins a la punta Curta i després a la punta LLarga.

Ara en lleuger ascens anirem cercant el millor Camí en direcció S. Passarem per una antiga bassa i aviat per la part baixa d’una casa i tot duna arribem al Coll de s’Illa. Continuem direcció N pel tram asfaltat, passarem per davall es Penyal Bernat, després el camí passa a camí de carro i continuem fins al final on tanca amb una barrera amb botador metàl·lic a la dreta.

Continuem pel camí de l’esquerra en descens. Després de la primera corba i abans de la segona sortim del camí direcció W per a posteriorment en fort descens direcció N fins a arribar a una paret de partió que no traspassem sinó que anem pel seu costat fins a trobar uns graons de pedra que utilitzarem per passar a l’altre costat. Continuem descendint direcció N fins a trobar uns marges que anirem superant. Continuem W per anar a descendent pel costat del penya-segat, amb molta cura per la fullaca de pi que genega, trobarem dues piquetes de ferro no massa fiables. Sortirem del pinar i arribem a l’espoló rocós amb una gran roca enmig. On comença el pas de s’Illeta que ens facilita l’accés a la mar.

La imatge de s’Illeta al front és realment espectacular. Per arribar a s’Illeta ( E ) hem de nadar els 120 m des freu que ens separen. Cal anar en cura perquè el freu és un lloc on passen moltes embarcacions i pot ser perillós.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

883 bis. Cova marina, Bufador de Bóquer ó del Vell Marí

Publicada en de

Hora Inicio: 9:20 6 ago. 2022
Hora Fin: 14:40 6 ago. 2022
Distancia recorrida: 3,9 km (05:19)
Tiempo en movimiento: 04:37
Altura Mínima: -2 m
Altura Máxima: 38 m
Ganancia Altitud: 181 m
Pérdida Altitud: -139 m
Tiempo Ascenso: 01:19
Tiempo Descenso: 03:57

Data: 6.08.2022

Cova Vell Marí

Cala Bóquer i cova marina Bufador de Bóquer ó del Vell Marí.

Iniciem el nostre recorregut des d’u port de Pollença. Direcció a ses cases de Bóquer, que dona nom a l’homònima Vall de Bóquer, que la connecta amb la cala. Destaca per les cases de la possessió i pels nombrosos jaciments arqueològics que es troben per tota la vall.

Per altra banda, el jaciment més interessant de la zona és el del Pedret, que es correspon amb l’antiga ciutat romana de Bócor. Es tracta d’un poblat talaiòtic amb murada, avui força arrasada, que és esmentat per Plini i on s’hi trobà, el 1765 una tabula patronatus que fa referència a la ciutat federada de Bócor. El 1951, després d’un temporal, va aparèixer a la badia de Pollença una altra tabula patronatus també referida a la ciutat de Bócor.

Tot i que en qualque moment del primer mil·lenni la ciutat fou abandonada, la vall no es despoblà, car en època islàmica formava una alqueria, que apareix documentada al Llibre del Repartiment de Mallorca amb el nom de Bucchar.

Sense oblidar la colpidora serra del Cavall Bernat.

Caminarem 2,6 km per arribar a la cala. Pel camí ens anirem trobant diferents fonts; la Font de Bóquer, Font de sa Cala i la Font de Cala Bóquer.

En arribar a la cala, prenem cap a llevant uns 400 m, fins a arribar a unes parets verticals laminades. Aquí deixem les motxilles i en preparem per entrar a l’aigua i nadar agragalat uns 300 m, on trobarem a la roca una petita obertura en forma de triangle, amb una altitud de no més de 100 cm, per on entrarem a la cova Bufador de Bóquer o del Vell Marí, on destaca la gran sala d’uns 45 m de diàmetre per 12 d’altitud.

Quedarem embambats pels colors blaus, cels i turqueses que agafen les aigües amb la llum de l’entrada. També podrem observar qualque formació estalagmítica.

El bufador referencial es produeix a l’entrar les ones en el subterrani, comprimir l’aire interior i expulsar-lo per la mateixa boca marina. Per tant, només si ha d’accedir en dies on la mar està en calma.

La tornada la fem desfent les passes fetes.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

885. Cova de Na Barxa i Piscines naturals de Cala Olla

Publicada en de

Hora Inicio: 10:03 20 ago. 2022
Hora Fin: 18:26 20 ago. 2022
Distancia recorrida: 12,6 km (08:22)
Tiempo en movimiento: 05:16
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 26 m
Ganancia Altitud: 315 m
Pérdida Altitud: -344 m
Tiempo Ascenso: 03:13
Tiempo Descenso: 05:08

Data: 20.08.2022

Cova de Na Barxa

Cala Aladern – Cova de Na Barxa – Cala Rajada – Far – Cala Olla i ses Piscines naturals.

Ens dirigim a l’altre cap de l’illa ( -NE), a Capdepera, i des d’aquí fins a Cala Aladern, on podrem aparcar en el carrer del mateix nom. Agafem el carrer del Pas, entre arena i pins, des de la petita cala prenem a llevant ( esquerra) per les roques costaneres, direcció a la punta de Na Barxa, on es troba l’entrada de la Cova de na Barxa o de l’Aladern. Un cova bastant interessant, no tan sols per les seves sales i llacs sinó pel descobriment que va tenir lloc allà per l’any 1909.

Tot començà el dotze d’abril de l’any 1909 amb l’arribar a Mallorca de la jove paleontòloga Dorothea Minola Bate ( Gal.les -Anglaterra 1878), que amb les seves incansables tasques de recerca va ser la primera a obrir una finestra al passat de les faunes vertebrades de les Balears. Al principi no ho va tenir fàcil, per la dificultat de l’idioma, per la manca de cartografia i pels desplaçaments, a vegades en carro, a llocs del litoral complicats d’arribar-hi, uns espais llavors despoblats i lluny de remei. En el seu segon viatge, a l’estiu de l’any 1910, a conseqüència de l’esforç, amb la xafogor asfixiant de ple agost, va caure malalta i romandre amb febres al llit.

Continuà amb les seves investigacions fins a arribar a Capdepera, on s’hostatjà fins en tres ocasions. La primera vegada fou en abril de 1909, durant dues setmanes escava la cova de Na Barxa. La segona fou al juliol de 1910. La tercera vegada arribà al novembre de 1911. Per a Dorothea, la cova de na Barxa estava situada a un lloc particularment remot i de difícil accés. El comellar de sa cala no s’establí fins a l’any 1920; fins llavors, tot aquell espai era garriga: pinetells, mates llentiscleres, aladerns ajupits per les tempestes, aritges, etc.

Dorothea Bate, en la seva descripció de la cova, diu que l’única entrada era una obertura al sostre. Per tant, l’any 1909, l’entrada ampla que s’utilitza actualment no existia. El fet que l’obrissin mirant a la mar i que just davant construïssin un mollet, que encara es poden veure part d’ell, podria ser bem bé que fos usada pels contrabandistes.

La troballa d’un crani i ossos fossilitzats d’una cabreta que anomena Myotragus Balearicus entusiasmà Dorothea, que aquell mateix any publicà unes notes preliminars.

Després que Dorothea publicàs, a la tardor de 1909, l’article descrivint el Myotragus, la societat anglesa comença a interessar-se pels fòssils recuperats de la cabreta, fins al punt que el crani del Myotragus fou exposat a la Royal Society. Els primers fòssils de Myotragus es van dipositar al Natural History Museum de Londres i a l’American Museum of Natural History de New York.

Creia que era interessant i merescut mencionar el descobriment fet per na Dorothea.

Després de visitar la cova i les seves sales, prenem la marxa per uns escalons fins situar-nos a dalt damunt una pista. Prenem nord per un tirany indicat en petites balises. Que enllaça amb el sender de les Atzavares. Sempre per la costa fins a arribar al nucli urbà de ca cala Rajada, on darrere el seu port continuem per un passeig que fou destruït pel temporal del gener de 2017 i restaurat de nou. Passem per cala Gat i puja’m fins al far de Capdepera.

Després de descansar ens dirigim a la Torre Esbucada.

Es tracta d’una construcció datada a mitjan segle XVIII. El monument forma part d’un grup de grans torres aixecades a Mallorca amb esquema anglès. Altres torres de les mateixes característiques són la d’Aubarca, a Artà, Son Servera o el Castellot en Santa Ponça.

La Torre Esbucada de Capdepera va ser volada per ordre de lord Cochrane el 22 d’abril de 1808 i des del segle XIX, la qual cosa queda d’ella ha sofert una evident deterioració que s’accentua dia a dia.

Des de la torre iniciem un descens a Nord per un tirany, direcció a cala Olla. Però primer ens desviarem cap a la dreta per descendir, entre roques complicades, fins a les piscines naturals. Un encisador lloc amagat entre penyals. Degut a què l’aigua de la mar només hi entra i renova en grans temporals, trobem l’aigua en no massa bon estat.

Iniciem la tornada passant per la Cala Olla, entrem dins un pinar, i enllaçar finalment amb la carretera del Far. Continuem direcció al nucli urbà, baixem al port i continuem fins als cotxes pel mateix camí que hem fet al matí.

No abans de fer una aturada per prendre unes xandis ben fresquetes acompanyades d’unes patates braves.

Font: Dorothea Bate i Capdepera, d’en Josep Terrasa Flaquer

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

884. Cala Murta, Cova Genovesa i Cova de ses Dues Boques

Publicada en de

Hora Inicio: 9:15 13. ago. 2022
Hora Fin: 15:01 13.ago. 2022
Distancia recorrida: 6,7 km (05:46)
Tiempo en movimiento: 02:13
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 125 m
Ganancia Altitud: 367 m
Pérdida Altitud: -381 m
Tiempo Ascenso: 02:39
Tiempo Descenso: 03:05

Data: 13.08.2022

Fósil

Cala Murta, Cova Genovesa, Cova de ses Dues Boques i Clot des Xaiar o de sa Fàbrica.

Ens dirigim cap a Porto Cristo ( Manacor), concretament a la torre costanera del Serral dels Falcons ( any 1577), on deixarem els cotxes.

Comencem a caminar per l’ampli carrer direcció NW, ens desviem per pasar per davant les coves turístiques del Drac, per després enllaçar amb la Ma-4014 i prenem E pel vial de vianants de l’esquerra durant 1.200 m, fins arribar a una rodona, on prenem cap a Cala Magrana per l’avinguda Vasco de Gama. En arribar davant el carrer Passeig el Grec, abandonem el vial per l’esquerra botant un fil ferro i entrem dins una garriga seca. Als 50 m localitzem l’entrada a la Cova de les Dues Boques ( Endins, 25 any 2003) o dita tambè cova de sa Fàbrica ( CCM, de J.A. Encinas, 2014), també localitzem per la zona, l’altre entrada por atractiva i una mica mes allunyada un forat que no explorarem, que a manca d’informació li deim Cova Baixa.

Recorrem aquesta àmplia cova amb un màxim de -17 m. En acabar continuem per la zona i ens dirigim cap a l’E, on trobem una paret de partió que botem i ens dirigim a un grup d’ullastres on sa trobe el X,05 El Xaiar o Clot de sa Fàbrica, un curió enfonsament de més o manco uns 30 m de diàmetre, on hi destacan uns murs soposadament per guardar el bestiar.

Sortim i tornem al carrer Vasco de Gama i caminem SE durant uns 177 m, on girem pel carrer Leonardo da Vinci, caminem 470 m i en arribar davant el número 14 entrem dins sa garriga on a pocs metres localitzem la cova Genovessa o d’en Bessó, una cova acuàtica de grans dimensions, on destaca el su llac.

Retrocedim i agafem el carrer Diego Velazquez, i al 121 m l’abandonem per l’esquerra (E) per un tirany que ens acosta fins a la cala Anguila, l’atravessem i l’abandonem per una escala que hi ha a l’esquerra. Més o manco a la mitad agafem un carreró de la dreta, que passa per davant els xalets, girem esquerra per un altre carreró fins enllaçar amb el carrer Fernando de Magallanes, pels que contionuem fins al carrer dels Baladres on agafem un carreró que baixa fins el mar, ons es troba la Pesquera dels Capellans.

Ara anirem avançant per les roques costaneres, el primer lloc que trobem es Cala Magrana, un petit caló on aprofitem per fer un bon capfico.

Continuem la ruta per la costa, passem per dant les restes estalàgmitiques del que fa ser una cova
on ara hi ha un xalet.

Anirem deixant les construcción al darrera, i arribem a dalt d’una petita covatxa, ens hi acostem però no te recorregut. Continuem i en arribar a prop de la Punta de na Diumenja veim un “invent” per davallar fins a la mar, una barrera metàlica d’obre fermada a una pica de ferro que fa d’escala, que no inspira gens de confiança.

Continuem la ruta fins arribar a cala Murta, un petit caló de gran bellesa.
No ho sabiem, però aviem arribar al punt més fresc de Mallorca i tenguen en comta que avui és el día mes caloros de l’any (40º), trobar aquest lloc és una auténtica sort i un luxe impagable. Perquè l’aigua estaba molt, molt fresca, comparable a la del llac de la cova Genovessa.

“Cala Murta, en el terme de Manacor, posseeix una gola de 100 m d’amplària, amb 225 m de recorregut longitudinal i 45 d’amplària mitjana. El deu brolla gairebé en el fons de la cala, en el costat nord i a pocs metres de profunditat i procedeix d’una cavitat d’uns 100 metres de recorregut lineal. En períodes de pluges intenses seguides de bonança en la mar, la surgencia flueix amb un gran cabal. A més del drenatge de l’aigua dolça d’infiltració, el descens del nivell marí en condicions d’altes pressions baromètriques és un factor primordial per a explicar la sortida de l’aigua, que adquireix gran espectacularitat i fins i tot produeix turbulències molt visibles des de les penyes. Per contra, la deposició de sediments marins deguda a els temporals, especialment sorra, i als corrents marins d’entrada, pot arribar a emplenar el conducte subterrani. En canviar les condicions atmosfèriques, el flux d’aigua de sortida arriba a ser tan forta que buida novament de sorra la galeria. Aquesta deu, sens dubte, està relacionat amb les coves de Es Drac, del qual està separat per pocs metres de distància. Més al sud, la cova de Es Coloms de Cala Varques, relacionada genèticament amb la cova de es Genet, de la qual està separada per un enfonsament, actua com dolç de la cala.”

Mentres uns sa posen en remull per refrescar-se altres ens dediquem a cerca la cova de Cala Murta o cova Petita del Drac, sense éxit, hi aurem de tornar.

Ens possem en marxa i superam un curt desnivell per dirigir.nos cap a l’E, passem per damunt un antic niu d’ametralladores, restes de la guerra del ‘36. Continuem costejant fins arribar novament a la torre del Serral dels Falcons. On donem per acaba aquesta calurosa i a la mateixa vegada refrescant ruta.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

879. Punta de na Ferranda, Port de sa Pedra de s’Ase i cova des Carbó.

Publicada en de

Hora Inicio: 9:15 16 jul. 2022
Hora Fin: 15:01 16 jul. 2022
Distancia recorrida: 6,7 km (05:46)
Tiempo en movimiento: 02:13
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 125 m
Ganancia Altitud: 367 m
Pérdida Altitud: -381 m
Tiempo Ascenso: 02:39
Tiempo Descenso: 03:05

Data: 16.07.2022

Port de sa Pedra de s’Ase

Punta de na Ferranda – Port de sa Pedra de s’Ase – Cova des Carbó

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament que hi ha al Sud de Banyalbufar, a la corba de ses bodegues. Comencem a caminar direcció al poble i als cents metres agafem un camí a mà esquerra que en descens ens acostarà fins a la mar. Als tres-cents metres agafem la desviació a la dreta, senyalitzat com a camí de Na Ferranda, continuem descendint fins a arribar a una casa que ens barra el pas i pareix que s’acaba, però no és així, a l’esquerra de la casa hi ha un tirany cobert de vegetació pel que hem d’anar. Uns metres anirem pel costat d’un tancat de reixa, per després desviar-nos cap a la dreta, des d’on ja podem contemplar la punta de Na Ferranda.

Anirem descendint amb molta cura perquè el terreny agafa verticalitat, però amb l’ajuda d’uns graons no tendrem cap problema.

Ara ja per la cresta de sa Punta anirem avançant i descendit fins a arribar a la punta, on podrem fer un capfico en aquest lloc encisador.

Ara ja amb sa careta anem nadant i bucejant direcció llevant fins a situar-nos davall uns degotissos actius, on hi ha l’entrada a una cova, entrem a ella i veim que sa comunica amb un altre molt més gran. He fet indagacions i no he trobat cap indicació a aquestes dues coves.

En acabar de gaudir del bany, ens posem en marxa i desfeim les passes fetes fins a arribar novament a la carretera de dalt.

Ara per asfalt caminem direcció a llebeig durant 1,100 m on visitem la recent restaurada torre  des Verger  ó sa Torrete com la coneixen els banyalbufarins/es. El seu origen l’hem de trobar en el segle XVI, moment àlgid del perill marítim. L’arxidu Lluis Salvador, corprès per la bellesa d’aquesta talaia, la comprà a final del XIX.

A escassos vint metres al Sud de la torre arrenca un camí asfaltat per on iniciem la davallada al Port de sa Pedra de s’Ase. Entrem a terres des Verger, on ens cridarà l’atenció la gran quantitat de safaretjos que anirem trobant, algun ben actiu, altres completament abandonats i altres convertits en piscines.
El camí serpenteja suaument i de cop i volta entra a un pinar. Si ens fixem veurem un tram de l’antic camí empedrat i graonat que baixava fins al port.

En arribar al Portet i davant els primers escars, veurem dues grans roques que si li posem imaginació  podriem dir que se semben a les orelles d’un ase, d’aquí se suposa rep el nom de Port de sa Pedra de s’Ase.

El port està assentat en un dels terrenys més antics de Banyalbufar ( al voltant dels 300 millions d’anys). Prova d’aquesta longetivitat són les restes de fòssils de l’era secundària ( triàsic ) que s’ha trobat en els proximitats del port. També s’ha localitzat petjades d’uns dels rèptils més arcaics (Crhiroterium) i que actualment es troben exposats a la UIB.

Caminem uns metres cap al Sud per damunt les roques fins a trobar una ombra i poder fer un capfico.

Si ens fitxem amb les roques del darrere podrem veure vetes de carbó, una zona on abunda aquest tipus de mineral.

Continuem caminant per la costa durant cent metres on localitzem la cova del Carbó, una antiga mina de carbó que va està activa fins a l’any 1804. A continuació vos deix un interessant relat que he tret de la web de Toponímia de Mallorca.

C.03 COVA DES CARBÓ

El divuit de desembre de l’any passat apareixia al suplement dominical del Diario de Mallorca la segona part d’un reportatge amb el títol 200 anys de geologia a les Illes Balears. El reportatge es feia ressó del descobriment per part dels investigadors Lluís Moragues i Manuel Espinosa del primer document conegut amb referències a la geologia de Mallorca.  Datat al 15 d’abril de 1811 el document fou localitzat a l’Archivo de la Armada don Álvaro de Bazán i el seu autor és el capità de fragata i enginyer  Jerónimo Tavern, el qual havia estat nomenat cap de les drassanes de l’illa a l’octubre de 1810.

A l’informe es valora la possibilitat d’explotació de dos jaciments de carbó de pedra que han estat visitats als termes de Binissalem i de Banyalbufar. Respecte d’aquesta darrera s’assenyala que es tracta d’una mina que ha estat oberta fa pocs anys (1804) a força de barrobins just a la vorera de mar, promoguda per Don José Echanis i Don Joan Vallori. Del seu interior es destaca la presència d’algunes vetes de carbó de qualitat mitjana, que arriben a tenir fins a quatre polzades de gruixa i que es disposen en estrats inclinats deu o dotze graus i també s’esmenta la presència de capes de pissarra. Finalitza l’informe criticant la seva obertura en base a la seva situació, massa exposada als temporals, i a l’escassa rendibilitat que es preveu pel jaciment. Dues il.lustracions completen aquesta descripció: una vista frontal de l’entorn de la cova i una secció transversal del jaciment.

Foren precisament aquestes il.lustracions les que estimularen la nostra curiositat. Seria localitzable encara l’entrada de la mina o hauria desaparegut fruit dels freqüents esllavissats que es produeixen al litoral de la Serra ?  Començàrem interrogant els nostres noms de lloc i aquests ràpidament ens proporcionaren un candidat prometedor: la cova des Carbó, al port de sa Pedra de s’Ase.

I si el topònim prometia la visita del lloc no ens deufradà gens. A poca distància del diminut port de pescadors es podia observar una excavació artificial al nivell de la mar, amb unes dimensions de 9,20 metres de llargària, per 2,40 metres d’amplària i una altura de 1,40 metres. Els nivells de mineral que s’apreciaven als estrats indicaven que estàvem davant una rudimentària mina de carbó, però era la que cercàvem ?

La resposta l’obtinguérem recorrent el tram litoral fins al racó de s’Algar. Des d’allà comprovàrem que efectivament el militar no fou molt precís a l’hora de representar el relleu però que en canvi sí va dibuixar amb fidelitat l’element que li va cridar més l’atenció. Perquè allà al fons, per darrera les serralades de pins, emergia la torre de ses Ànimes, sa Torreta, talment com l’havia representada dos cents anys enrera el capità Tavern.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

877. Cocons (gran i petit) de les Nimfes

Publicada en de

Hora Inicio: 9:28 25 jun. 2022
Hora Fin: 15:38 25 jun. 2022
Distancia recorrida: 6,4 km (06:10)
Tiempo en movimiento: 02:47
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 78 m
Ganancia Altitud: 210 m
Pérdida Altitud: -253 m
Tiempo Ascenso: 04:11
Tiempo Descenso: 01:58

Data: 25.06.2022

Cocó petit de les Nimfes

Els Cocons, gran i petit, de les Nimfes.

LES NIMFES

Les nimfes són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades). Benignes als mortals, dels quals no desdenyaven l’amor, el seu culte se celebrava a l’aire lliure o en uns santuaris petits anomenats nimfeus. En la mitologia romana foren identificades amb les camenes (nimfes de les fonts).

A l’època homèrica es consideraven filles de Zeus i divinitats secundàries a les que s’adreçaven les pregàries i que podien arribar a ser temibles. Habitaven en grutes i passaven el temps cantant i filant. Sovint participaven en el seguici d’una gran divinitat, sobretot d’Àrtemis, o acompanyaven una altra nimfa de més categoria, com ara les nimfes serventes de Calipso o de Circe.

Les nimfes estan dividides en dues grans classes: les que són considerades divinitats menors, i les que personificaven tribus, races o estats.

Les primeres es divideixen en:

    Nimfes de l’aigua (Oceànides: de l’oceà, els rius, i les fonts, principalment)

    Nimfes de les muntanyes i coves (Orèades)

    Nimfes de boscos, gorgues i encanyissades     

    Nimfes dels arbres (Dríades)

Les segones agafaven generalment el nom d’allò que representaven.

La diferència entre Nimfes i Nereides es: La diferència és que les sirenes ó Nimfes utilitzen els seus cants enganyosos per a atreure als homes mentre que les nereidas utilitzen la seva bellesa femenina, fins i tot algunes vegades apareixen representades amb una pinta i un mirall a les mans. Nereida amb pinta i mirall com a armes de seducció.

________________________________________________________________________________________________________

Aquesta ruta no es circular, per tant hem de preveure deixar uns cotxes a la Urb. Bellavista ( carrer de les Dames).

En la ruta d’avui estava previst davallar a la cova del Puig de Ros, però no ha pogut ser perquè el solar on es troba está completament tancat, es podria botar la reixa però aguessim pogut crear alarma amb els veinats, que al desconeixa les nostres bones intencions podrien pensar en lo pitjor. Per tant ho hem descartat.

Ens dirigim a la Urb. Puig de Ros pel carrer Cadernera, al fianal girem esquerra pel carrer Esparver, després dreta pel carrer Oronella que ja no abandonarem fins arribar a l’aparcaquement de baix. vora el complex Marhes ( abans Delta).

Comencem a caminar cap a Ponent, pasant per davall les terrasses del restaurant seguint un tirany prou definit, que anirà girant a Mestral en lleuger descens fins situar-nos vora la mar, a cota 0.

Des d’ara es tracta de continuar, la mateixa direcció, el més aprop posible de la linea de mar i anar disfrutant de l’entorn amb les seves piscines naturals. Passarem per cala Vella, una platja d’arena amb aiues transparentes, on podrem fer un capfico. Avui no ha pogut ser perquè estaba coberta d’algues.

Continuem i en arribar a sa Punta Negra aurem de fer una petita desgrimpada. Després de dos-cents metres arribarem al Cocó Petit de les Nimfes, un preciós racó on l’aigua de la mar entra per un estret pas situat davall un pontet natural. Un excelent lloc per fer-hi un capfico. A dalt d’aquets cocó i podem trobar uns graons picats a la pedra que fan de davallador. Noltros els ignoram i continuem la ruta en diagonal ascendent N durant tres-cents metres, per després girar a Llevant, salvem un curt però fort desnivell per situar-nos dalt del penyassagat.

Ara ja per terra ,plana ens dirigim N i traspassem un paret amb tancat de reixa per la seva part mes baixa ( esquerra). Al principi pareix que no és posible per l’abisme que tenim, però ho podrem superar sense cap dificultat per un tirany prou definit. Sempre pel tirany, passarem per una antiga bateria militar de costa on encara es poden veure els rails per on circulava la peça d’artilleria. Continuem i als pots metres ens deviem cap a la dreta per anar a veure unes antigues depenències militarts. Tornem enrrera fins el tirany i continuem, passarem per davant alguna covatxa, i ens tornem situar a la part alta, per la que caminarem uns vuitante metres, on veurem un tirany que davalla en molta pendent fins a vorera de mar, a baix una gran i solitaria roca ens servirá de referència. Que per cert es lúnica ombra de la zona.

Uns pocs metres més arribarem al Cocó Gran de les Nimfes, un altre lloc extraordinari per fer un capfico. Si la mar está be, que no es el cas d’avui, els experts poden superar en apnea un sifó que comunica amb l’exterior.

En acabar tornem a l’ombra anterior per dinar.

Continuem la ruta guanyant uns metres d’altitud i després de caminar uns tres-cent metres per terreny no gaire comode, descendim i localitzem la Cova des Secret des Pontàs. Una cova amb dues boques obertes a la mar.

Deixam enrrera la cova i iniciem una forta pujada direcció a Llevant, persituar-nos, novament, a dalt del penyassagat. A pocs metres ens topen amb la trinxera de la fortificació militar. En el seu interior encara hi ha las dependències que un temps enrrera foren militars. Noltros no hi anem i continuem direcció S per un torany ampla i prou definit.

Tornem passar pel mateix lloc d’abans on hi avia els rails i passem per davall la reixa i ens situem al costat de la paret que seguirem Gregal, després gira a N, després novament a Gregal i en arribar al segòn esbaldrec de la paret seca la traspassem i continuem pel tirany, es una zona de garriga i amb molta de calor.

Arribarem a un encreuament amb un camí que agafarem i continuarem esquerra fins enllaçar amb la carretera d’Enderrocat. Entrem a l’Urb. Bellavista i al primer carrer després de les barreres tenim els cotxes que abans hem deixat.

Ara anem a cercar els altres cotxes al comencement.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

875. Cala Ortigues i punta de Na Foradada

Publicada en de

Hora Inicio: 10:07 11 jun. 2022
Hora Fin: 18:24 11 jun. 2022
Distancia recorrida: 6,1 km (08:16)
Tiempo en movimiento: 03:53
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 218 m
Ganancia Altitud: 273 m
Pérdida Altitud: 290 m
Tiempo Ascenso: 01:12
Tiempo Descenso: 04:11

Data: 11.06.2022

Pas de sa Maroma

Cala Ortigues – Punta de na Foradada – Serral des Pi.

Una altre ruta costanera, que la comencem al km 105,6 on podrem deixar els cotxes. Caminem cent mestres per l’asfalt direcció N fins arribar al comencement d’un camí que baixa fins a la ribera.

Quan duim 900 m i uns 22′ arribarem a una bifurcació, a l’esquerra aniriem al pas de sa Salleta i n’Evangèlica, noltros continuem dreta davallant fins a cala Ortigues. Un bon lloc per fer el primer capfico, un autèntic privilagi. Ara per la costa direcció N, un terreny de còdols i blocs, fins arribar a un escar, ben conservat, just davant la Pedra de sa Galera.

Continuem la marxa , feim una petita grimpada i ens situen al costat superior de la cova d’en Bielet o Cova de na Beneta. L.S. d’Austria ( 1869-1891), la cita al descriura la ribera d’Andratx, L.Mascaró (1955) l’ubica en el mapa director del CTM i la moderna cartografía del MGN la denomina Cova d’en Bielet. No hi podem accedir ja que ens separa uns 7 m de desnivell. No queda més remell que tornar enrrera uns 40 m i ascendir per una «rosseguera» una mica inestable, fer una diagonal esquerra per situar-nos just damunt la cova, després continuar, seguint la mateixa direcció per un terreny amb molta inclinació i relliscós. Arribarem a la rota d’en Bielet amb dues eres i un tancat amb oliveres. Anirem descendint  fins trobar una petita torrentera per la que davallarem novament a la vorera de mar. I continuar per enmig dels blocs.

Després de quasi una hora arribarem a una paret que hem de superar, i per ferlo ens hem de fitxar que te una estreta molt estreta cornisa ascendent, la superam i arribem al pas de sa Maroma, una  groixuda maroma amb nus ens ha de facilitar el pas i el descens d’uns 5 m. Dit aixó noltros instalem la corda que duiem per reforçar i facilitar en ràpel el petit descens, mentres altres utilitzavem la maroma. En un del descens sa maroma es trenca a dos metres del terra, quedan inservible. La sort que el company que davallaba ho feia ferrat a la maroma i a la nostra corda. Si només ho hagués fet amb la maroma s’agués precipitat… per tant la maroma està inservible i no convé utilitzarla.

Després de l’ensurt continuem uns metres mes per la dreta i superat unes petites agulles per  tornar  descendir just davant la Punta de Na Foradada.

D’enfora pareix que la punta forma part de la mateixa costa, però realment està separada, no sé si és  correcte dir-ho, per un petit istme que si la mar no està ben plana resulta complicat creuar per dins l’aigo. Un bon lloc per dinar a l’ombra i fer uns capficos. El lloc ho mereix.

En acabar reiniciem la marxa direcció N cap a s’Algueret, un altre bon lloc per nadar. Continuem uns 160 m fins a veure uns grans blocs mes o menys plans, i una fita, que ens indica la pujada. Es tracta d’una forta pujada que donada l’hora que és i el cansament que duim, es fa mol feixuga. Anem girant a Sud una estona per a després i quan es posa més vertical va girant a E, per al final anar suavitzant. En ser a dalt del Serral des Pi veurem un tancat de fil ferro molt rovellat, el creuem i totduna localitzem una àmplia pista, que és una  delícia… Superam una barrera metàl·lica amb un botador, continuem per la pista que ja no deixarem fins a enllaçar amb la carretera.

Al cap de pocs minuts, si volem, podem arribar fins a les cases abandonades de Can Rafelot, noltros no hi anem i continuem per la pista, passem la desviació que va a sa Torre Nova i continuem per la pista, enllacem amb la carretera vella d’Estellencs ( la mateixa pista) fins a arribar a la carretera asfaltada. Continuem, traspassem els dos túnels i en un no res arribem on tenim els cotxes.

veure fotos
fotos
veure fotos
fotos d’en Gaspar
wikiloc
Trakc

870. S’Estret des Temps

Publicada en de

Hora Inicio: 9:32 21 may. 2022
Hora Fin: 16:43 21 may. 2022
Distancia recorrida: 10,2 km (07:10)
Tiempo en movimiento: 03:13
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: -45 m
Ganancia Altitud: 256 m
Pérdida Altitud: -257 m
Tiempo Ascenso: 03:27
Tiempo Descenso: 03:40

Data: 21.05.2022

Cova de s’Olla

S’Estret des Temps. De s’Amarador fins sa Torre d’en Bèu ( Cala Figuera).

Avui, dia de molta calor, ens dirigim cap a Santanyí, concretament a l’aparcament de sa platja de s’Amarador, on per 6 euros, preu de turista, te deixen aparcar. Els mateixos mallorquins som turistes dins sa nostra terra. !!, quina merda !!

Sortim de l’aparcament direcció a la platja, abans de trepitjar s’arena ens desviem pel camí de la dreta que duu al mirador, des d’on podrem contemplar Cala Mondragó, Caló d’en Garrot, Guardia d’en Garrot, Punta de sa Guardia, Es Caragoler

Des del mateix mirador continuem SE pel perfil costaner. Arribem al Caló d’en Perdiu que voltege’m, continuem i aviat ens veim obligats a fer una grimpadeta per guanyar altitud, per després tornar a baixar. Si ens fixe’m veurem un forat o secret on es guardava el gènere desembarcat duit majoritàriament del nord d’Àfrica, sobretot d’Alger. El contraban era una activitat practicada i viscuda per molta de gent, i ja s’exercia a Mallorca des de temps antics, es pot dir que pràcticament hi intervenien tots els estaments socials. Les classes més riques amb la posada dels diners per fer les compres a qualsevol indret de la Mediterrània. Les classes populars guanyaven en un vespre el jornal que normalment corresponia a la feina d’una o dues setmanes.
Hi ha la creença estesa que els carabiners feien els ulls grossos per reprimir els que estaven a dalt de la piràmide del contraban, els que comandaven les companyies. Ho podem veure a la pel·lícula/novel·la «El secreto de la Pedriza». Hi ha un document il·lustratiu de la connivència entre carabiners i contrabandistes que és el cas de les llibretes d’en Juan March ( avui en dia serien les llibretes d’en Bárcenas), on consta que el 24 de febrer de 192 havia pagat 150 ptes. Al sergent de carabiners i 230 als altres carabiners del post, per deixar realitzar una descàrrega de tabac.

El mes de març de 1829 fou fundat el cos de Carabiners de Costes i Fronteres per combatre tal activitat. Em 1940 pasaria a formar part de la Guàrdia Civil-

Realment és un tema apassionant del que faria falta omplir molts més fulls, però ja serà en un altre moment.

Continuem i rodeja’m la Punta Blanquer, després arribem al caló de Solimia ( Sol-i.Mina), deixant a dalt i la dreta un xalet. Entre els blocs cercam el pas de s’Anella, on encara queda una anella de ferro que fa temps s’utilitzava per accedí a la mar.

Pasam el cap des Moro, arribem a la cova des Savinar, de 30 m de fons, 18 d’ample i 5 en el punt mitjà del perfil, té algunes formacions i curiosos gorgs arredonits. Arribem al caló des Savinar, continuem per la part alta, perquè a cota inferior arriba un punt on ja no es pot continuar.

Voltegem la Punta de l’Àguila i arribem baix l’Urb. Estret des Temps, continuem a mitja altària per després ascendir una mica per localitzar l’entrada de la cova funerària s’Estret del Temps. Topònim ben curiós. En Cosme Aguió diu «És nom d’explicació desconeguda. Potser és motivat pel fet que s’hi posa molta més quan el temps ve de llevant». 1747,24 de setembre, se cita l’Estret des Temps com a nom d’una comuna. 1884, S’Estret des Temps L.Salvador.

La cova s’Estret des Temps es tracta d’una cova artificial que fou utilitzada per usos funeraris durant l’època talaiòtica. De planta en forma de ferradura i allargada i consta d’una petita càmera lateral. L’entrada en un corredor en lleugera baixada. Té 2,25 m de llarg, 0,90 m d’ampla i una alçada d’1,50 m. La càmera principal de la cova medeix uns 4,25 m de llargària i 1,90 m d’amplària. En la part central s’bri una petita càmera arronyonada, d’1,45 m per 0,80 m de diàmetre.

Aquest sistema constructiu és propi del talaiòtic final, encara que no es pot afirmar amb seguretat que fos ocupada en aquesta època.

Després de la visita a la cova continua’m i entrem dins les espectaculars pedreres de S’Estret dels Temps. Si cercam podrem veure fòssils de petjades de Myotragus balearicus, Dorothea Bate 1909. Aquest lloc no és més que un sistema dunar que consisteix amb l’acumulació de materials arenosos d’origen marí, transportats pel vent i acumulats al peu dels penya-segats verticals (20-40 m d’altària) que actuen de trampa, tallats en dipòsits carbonatats pertanyents al Miocè superior.

Cal destacar que a la pedrera encara és conserven dues torres per les quals sa pujaven ses peces de marès, amb els mecanismes tradicionals d’època.

Deixam abaix s’escull des caló de ses Faves i arribem a la torre d’en Bèu, situada damunt la punta del mateix nom, on hi ha instal·lat un modern sistema de radar.

Com és l’única ombra de la conrada aprofitem per descansar i dinar. Després de fer un cafetet que ens ha duit en Joan, vaig a explorar els voltants per localitzar la cova de ses Rates Pinyades, que es troba vora el camí. Té un desnivell de 3,4 m, longitud de 16 m i una amplitud d’11,7 m.

La tornada la feim sempre per la part alta. Comencem N pel camí de sa Torre, girem pel carrer de s’Estret des Temps durant 560 m, a la bifurcació continuem ( esquerra) pel carrer de s’Estret des Temps durant 350 m i girem pel camí de la dreta. Continuem sempre recte. Quan s’acaba i a una corba a l’esquerra, abandonem el camí per un tirany -NE, passem una torrentera, enllacem amb una pista on prenem esquerra i a 150 m arribem al pàrquing on tenim els cotxes.

Nota: Aquesta ruta te molts de trams que va per vorera de mar, i per tant supeditat al bon estat de la mar. Hi ha trams que en mala mar no es poden fer.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc
veure fotos
fotos Elsa
veure fotos
fotos Joana Maria
veure fotos
fotos Tomeu
veure fotos
fotos Biel

866. Alcanada – Cova de sa Xitxarra – Cova Tancada – Puig de sa Teula (Cap de Menorca).

Publicada en de

Hora Inicio: 10:13 7 may. 2022
Hora Fin: 17:34 7 may. 2022
Distancia recorrida: 11,9 km (07:21)
Tiempo en movimiento: 04:44
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 258 m
Ganancia Altitud: 525 m
Pérdida Altitud: -522 m
Tiempo Ascenso: 04:28
Tiempo Descenso: 02:45

Data: 7.05.2022

Cova Tancada

Alcanada-cova de sa Xitxarra-cova Tancada-Puig de sa Teula

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament davant la platja d’Alcanada, enfront de l’entrada al camp de golf, retrocedim uns metres fins al carrer del Far, l’agafem i girem al carrer de s’Illot, on localitzem i visitem la cova de sa Xitxarra, una cova d’enfonsament a la que si accedeix mitjançant una escala de ferro  envaïda  per la vegetació exuberant, una vegada dins el «clot» podem visitar les sales Est i Oest amb ambdós llacs cadascuna que no són més que el nivell freàtic marí.

En acabat tornem al punt d’inici i comencem a caminar pel passeig fins al seu final davant l’illa d’Alcanada, una illa plana i baixa, l’alçada màxima és de 10 m sobre el nivell del mar, fa uns 60 m d’ample i 150 m de llarg, i està coronada pel far del mateix nom. Continuem pel tirany que envolta la costa.

Voltem la punta de la Vinya, passem per la platja dels Secs, on comencem a trobar antigues trinxeres que formaven part de la Línea Tamarit, un pla de fortificacions (trinxeres, búnquers, etc.) construïdes a la costa, ideat l’any 1933 pel general franquista Ricardo Fernández de Tamarit, per repel·lir un possible desembarc de les tropes aliades. Arribem al Faralló on trobem un dels búnquers amb una estreta escala d’accés al niu de metralladora. Més endavant veurem les restes d’un altre niu, de metralladora, del qual queda poca cosa a causa dels efectes dels temporals. A l’illa d’Alcanada també s’ubiquen tres nius de metralladora.
A continuació travessam el caló de sa Bassa Blanca, amb una caseta per la qual passem, pel darrere. A dalt hi ha les cases del museu de la fundació Yannick i Ben Jakober. Es tracta d’una construcció d’estil  neoislàmic, obra de l’arquitecte egipci Hassan Fathy.

El camí va guanyant altitud, passem per davall de dos nius de metralladores a les quals no podem accedir per estar el terreny tancar amb reixa i fil ferro. En arribar a una barrera o final del camí, continuem pel tirany de la dreta. Als 130 m veurem una barrera de fusta, idò just a l’enfront baixa’m uns metres fins a una escala de metall que baixa fin a nivell de la mar, cal dir que l’escala no està en bones condicions i pot representar un perill.

Continuem pel tirany i traspassem un botador de fusta on girem NW (esquerra) pel costat de la paret. En arribar a un encreuament obviem el camí de l’esquerra, més tard tornarem per ell, i continuem N (recte). Anam deixant el puig Negre a la nostra esquerra. La pista continua, però noltros ens desviem pel tirany de la dreta, traspassem una torrentera i continuem fins a una esplanada amb pins, ara s’inicia un fort descens fins a arribar als penya-segats, on el tirany guanya verticalitat, anirem trobant una cadena ( poc fiable), després unes estaques de ferro i uns graons bastant relliscosos, fins a arribar a 10 m sobre el nivell de la mar on trobem la boca d’entrada a la cova Tancada del cap de Menorca.

Aquesta cova de grans dimensions, és va condicionar per ser explotada turísticament, però mai es va dur a terme. «És a principi de segle XX quan comença l’explotació de les dues coves de Porto Cristo: la del Drac i la dels Hams. Més tard s’adapta per a les visites turístiques la cova dels Estudiants (Sóller), i de les coves del Pilar (Palma). També en aquest temps comencen les obres de condicionament de les coves de Gènova (Palma). (Ginés, 2007). L’any 1897, s’obri al públic la cova del Pirata, de Manacor, inaugurada dins el marc de la famosa fira agropecuària que es feu el mes de setembre d’aquell any. La cova del Drac, abans d’aquesta data ja rebia visites guiades, recordem que l’any 1878 s’hi perderen dos catalans (Salvador Riu i Josep Llorenç Riu) i el seu guia (Joan Jaume Ballester). «

Una vegada al seu interior i a la part més fonda, a pocs metres de l’aigua de la mar, podrem sentir el renou de les onades i de l’aire expulsat per la seva força.

Després de gaudir de tanta bellesa, sortim i iniciem el fort i dur ascens fins a enllaçar amb el camí  principal que duu al coll Baix. Als cent metres a una corba sortim de la pista per la dreta i enfilam NE per un tirany poc definit o gens definit fins a la cota 256 m, després sense perdre altitud arribem cap de Menorca coronat pel puig de sa Teula de 257 m, amb unes vistes més que extraordinaris.

Tornem enrere fins a arribar novament a la pista principal i prenem W (dreta) fins a enllaçar amb la pista del coll Baix, on continuem S (esquerra), fins a un encreuament on hi ha una caseta, agafem la pista que  passa pel darrere fins a arribar a l’encreuament de la pista superior per on hem passat al matí. A partir d’aquí ja només queda desfer les passes fetes fins a arribar al cotxe.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

862. Ses Fontanelles – Pas Gran – Pou d’en Rotget – Planes d’en Verd – Coll de sa Coma Clova.

Publicada en de

Hora Inicio: 9:14 23 abr. 2022
Hora Fin: 16:19 23 abr. 2022
Distancia recorrida: 11,9 km (07:04)
Tiempo en movimiento: 04:32
Altura Mínima: 172 m
Altura Máxima: 582 m
Ganancia Altitud: 624 m
Pérdida Altitud: -615 m
Tiempo Ascenso: 03:20
Tiempo Descenso: 03:02

Data: 23.04.2022

Pujador dels Palmers

Ses Fontanelles – Pas Gran – Pou d’en Rotget – Planes d’en Verd – Coll de sa Coma Clova.

Iniciem la ruta des del pàrquing del coll de sa Gramola, punt quilomètric 106 de la Ma-10. Comencem a caminar per la carretera esmentada direcció N, passat el pla de l’Evangèlica al punt quilomètric 104 ens desviem a la dreta per un camí que indica Estellencs i les casses de ses Fontanelles, avui convertit amb un refugi/hotel. Passem pel mig de les cases amb silenci i respecte. Deixam enrere les cases i vei ma l’esquerra la indicació d’un mirador que hi pugem on hi ha instal·lat una tirolina.

Continuem la ruta pel GR-221 que s’endinsa dins la coma dels Cellers. Passades les restes de la casseta dels carabiners, s’inicia una pujada pel pas Gran que salva el fort desnivell. Un centenar de metres més amunt localitzem l‘avenc des Vi, amb els seus -104 m i 146 m de llargària és el més profund d’Andratx. Té dues vies d’accés de NE-SO. La via inferior condueix a la profunditat màxima on es pod apreciar la part més bella.

Continuem en ascens la nostra ruta seguint el GR-221 fins a arribar a un botador a la part alta d’un turonet, que traspassem, en arribar a la cota 606 m abandaonem el GR-221 direcció SE per la zona de s’Airot i canviem a E fins a arribar a la part alta de la Coma Clova, on localitzem el Pou d’en Rotget de ses Alquerioles, forma part d’un jaciment arqueològic medieval islàmic. Està compost per un pou amb capelleta inserida dins una marjada amb un passadís construït en pedra en sec i presidit per una pica. La seva fondària és d’uns 4,20 m i compta amb aigua tot l’any.

Continuen SE amb la Coma Clova a la nostra esquerra, per un tirany. En arribar a la Bassola, cota 500 m el tirany pren cap a S, que mantendrà fins a les Planes d’en Verd, després gira a SE pel Pujador dels Palmers (que feim de baixada), un antic camí que supera el fort desnivell, fins a arribar al coll de sa Coma Clova, passem per davant un gran dipòsit d’apaga-focs. Continuem descendint fins a enllaçar amb un camí asfaltat de ses Penyes, on anem trobant diferents cases i xalets. Caminarem en Lleuger descens fins a arribar al primer encreuament continuem per la dreta en lleuger ascens. A una corba continuem esquerra sense perdre el camí de ses Penyes fins a arribar al seu final que acaba a la Ma-10. Caminem 50 m direcció N per la carretera fins a enllaçar amb el camí de la Coma Freda, que continua paral·lel a la carretera, a la primera corba abandonem el camí per la dreta i continuem per pista més agradable, per acabar al pàrquing del coll de sa Gramola, on tenim els cotxes, donant així per acabada la ruta d’avui.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

861. Cala Santanyí a Cala Figuera

Publicada en de

Hora Inicio: 9:59 16 abr. 2022
Hora Fin: 17:35 16 abr. 2022
Distancia recorrida: 12,8 km (07:35)
Tiempo en movimiento: 04:09
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 41 m
Ganancia Altitud: 207m
Pérdida Altitud: – m
Tiempo Ascenso: 03:00
Tiempo Descenso: 04:29

Data: 16.04.2022

Un dels passos delicats

Cala Santanyí a Cala Figuera

Iniciem la ruta costanera d’avui a la cala de Santanyi. Prenem direcció a la platja i abans agafem el carrer de l’esquerra que puja, a la primera corba agafem unes escales estretes que baixen fins a s’arena, continuem pel carrer en lleugera pujada. Aviat arribem a la Cova del Drac de Cala Santanyi, de protecció ZEC-LIC, tancada amb  pany i clau.

Continuem carrer amunt. En el primer encreuament girem dreta pel carrer de sa Torre Nova fins a arribar a l’esplanada on trobem dita torre anomenada Torre Nova de sa Roca Fesa. En molt bon estat de conservació, com totes ses torres turístiques, al contrari de la resta de torres mallorquines. Va ser construïda cap a 1663, el 23 de febrer d’aquest any, el Gran i General Consell acorda la seva edificació. En la relació de 1769 figura amb un canó de 4 i dos torrers, i està situada en terrenys de la comuna de Santanyi i no fa focs (de senyals).
En 1794 s’assenyala que necessita reparar dues grans esquerdes d’alt a baix, que demostra en la seva superfície exterior.
En 1825 ja no està artillada.
Iniciem el descens cap a ponent, per un tirany que ens baixa fins a les terrasses de Tijuana, on trobem  infinitat de víes d’escalada.

Des d’ara anirem, en el possible, per les nombroses terrasses que formen aquest litoral, algunes d’elles molt estretes i esposades, de fins a 40 cm d’amplària. El primer punt orogràfic destacable serà arribar i traspassar es Caló de ses Agulles, després de passar per la punta Bagasseta arribarem a un gran «Coll» rocós. Aquest punt és important perquè tenim dues opcions; la primera pujar uns 3 m fins a la base del coll amb l’ajuda d’una corda fitxa i continuar el recorregut pel tirany de la part alta del penya-segat  durant uns 150 m i baixa novament fins a la línia de mar. L’altra opció és continuar per una cornisa molt estreta on hi ha col·locada una cinta de camioner en forma de passamà, la qual és d’agrair perquè ens ajuda a superar aquest tram aeri i molt esposat. Continuem ja per terrasses amples fins a arribar a un esbaldrec que superam per la dreta o per dins el forat. Just darrere trobem una mata o llentiscle (Pistacia lentiscus ), on si hi ha instal·lat una corda per poder baixar els 4 m fins a un ressalt inferior que volteja una caleta. Continuem a prop de s’aigo de manera còmoda. Abans d’arribar al Morràs veurem  ha dalt del penya-segat la terrassa d’un restaurant i les filtracions d’aigos fecals que rogen contínuament, amb un olor repugnant.

Amb un no res arribem a cala Figuera que rodegem pels carrers de ponent plens de restaurants, continuem pel port de pesquedors, el caló d’en Busquets i el caló d’en Boira més allunyat. Al costat d’una casa veurem uns escalons que agafem i pel darrere de les cases ens hem enfilam fins a un carrer asfaltat que pren cap a gregal durant 300 m, girem a la dreta i als 220 m tornem a girar a la dreta i als 102 m sortim del carrer direcció S (esquerra) per un tirany fins a sa torre d’en Beu. Pareix que començar a construir-se en 1565 perquè la cita Binimelis, segons Bernardo Vidal i Tomàs i sembla que va ser acabada en 1569…
El Gran i General Consell mana el 10 de major de 1617 que es paguin 300 lliures per a reedificar la torre.
Benito Verger consigna que va visitar la torre el 18 de juny de 1597 i va trobar a Cosme Ferrer de 35 anys de torrer. A la torre hi havia un «armaril» de ferro amb els seus «sarnidós», i un arcabús, que era dels jurats de Santanyi, sense municions.
En el mateix lloc hi ha instal·lat un dels quatre radars que hi ha a Mallorca que pertanyen a la xarxa de radars i càmeres costeres del «Sistema Integrado de Vigilancia Exterior» (SIVE), el principal objectiu del qual serà evitar l’entrada de pasteres i embarcacions de narcotraficants.

La tornada la farem per la part de dalt del penya-segats, així que prenem pel carrer Verge del Carme, per després girar esquerram pel carrer Juan Sebastián el Cano i el carrer Tomarinar, passem per davant el restaurant, el mateix que el matí hem vist des de baix on ses filtracions de fecals, i continuem fins al final, on començ un tirany que seguirem.

Dos-cents-setanta metres de caminar pel tirany passem pel punt on el matí hem baixat. Continuem per la part alta durant tres-cents quatre metres, als voltants de sa Bagasseta, a prop d’una perforació vertical del penya-segat, dit es Forat de na Maciana, on també podem trobar , a pocs metres de la línea de dalt, la Cova de la qual desconeixem el seu nom, probablement sigui la cova es Batle. Noltros li diem la cova de ses Cadires perque en l’interior hi trobem cadires, taules i restes de fogueres i molta, molta brutícia, que es veu compensat per les esplèndides vistes sobre el mar i l’horitzó/infinit.

Continuem fins a arribar al «Coll» rocós, punt important com he comentat al començament. No baixem per la corda sinó que continuem per davall de la mansió de la dreta fins arribar al caló de ses Agulles, des d’on continuem per les terrasses de baix, passem per les surgències d’aigó, uns metres elevades, dites es Dolç de sa Torre Nova, descendim dos metres, i arribem a la zona d’escalada Tijuana, agafem el tirany de pujada fins a la torre Nova de sa Roca Fesa, i ja per dins la urbanització arribem al pàrquing de Cala  Santanyi.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

856. Castellot de na Marió i Cap Andritxol

Publicada en de

Hora Inicio: 9:00 26 mar. 2022
Hora Fin: 15:52 26 mar. 2022
Distancia recorrida: 10,4 km (06:52)
Tiempo en movimiento: 04:34
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 291 m
Ganancia Altitud: 616 m
Pérdida Altitud: -623 m
Tiempo Ascenso: 02:33
Tiempo Descenso: 04:18

Data: 26.03.2022

Castellot de na Marió

Castellot de na Marió o na Bruta, Torre i Cap Andritxol.

Abans de començar, vull informar, sobretot en aquest cas, que la ruta transcorre per zones laberíntiques i farcides de camins, tiranys i caminois quasi infinits, la major d’ells corresponen a rutes de bicicleta. Per tant, obviaré descriure l’infinitat de revolts pels quals passarem i només em centraré en els punts cardinals. Millor utilitzar, a part del sentit comú, un bon mapa o un gps/brùjula.

Iniciem la ruta d’avui a la rodona del bulevard (Ma-1-A) de Peguera, on podrem aparcar els cotxes a qualsevol dels aparcaments dels centres comercials que hi ha.
Amb la carretera que va a Cala Fornells a la nostra esquera, comencem a caminar N pel carrer del Llorer. Al seu final cantonada amb el carrer Bonavida i del Bosc, entrem al bosc per un tirany ample que segueix la mateixa direcció N en lleuger ascens.

Abans d’arribar a la part més alta ens desviarem NW (esquerra) perquè arribem a una zona d’obres que fan a un gran xalet. Continuem en ascens pel tirany que canvia a NE. En definitiva es tracta d’arribar a la carena que tenim a la nostra esquerra i des d’ella continuar fins a l’avancim de 271 m que ens fa  d’excel·lent mirador sobre la badia de Santa Ponça i les Malgrats. En pocs minuts feim cim al Castellot de na Marió curiós promontori de 291 m, al que hi accedim per una àmplia cornisa aèria ascendent, una vegada a dalt gaudirem d’excel·lents panoràmiques al vessant N i de tota la costa. El cim forma un altiplà amb restes d’una antiga construcció, probablement feia tasques de vigilància.

Descendim del cim i tornem per damunt les passes fetes durant 290 m fins a arribar a un «calladet» que fa de petit encreuament, on prenem SW per davall de la cota 200, a estones per davall de la carena i estones per damunt. Sempre seguint la mateixa direcció per tirany ben definit. Ens anirem acostant novament a la Ma-1A de Peguera, el soroll dels cotxes ens indica que ens acostem.

En arribar a la carretera Ma-1a, km-24, veurem a l’altre costat l’inici de camins, idò es tracta d’arribar-hi i continuar W (dreta) fins al costat d’un camp de golf, girem esquerra i després una altra vegada esquerra  (E) per una pista en lleuger ascens, com si tornàssim a Peguera, el camí voltege el puig Gros per l’E, per on aviat feim cim en aquest discret promontori de 145 m.

Continuem recte i descendim pel SW seguint el tirany evident. La direcció a seguir és la de la Torre Cap Andritxol. Durant el curt trajecte ens acompanyarà un tancat de reixa inservible i esbucat. Que ha quedat abandonat com si d’una deixalla es tractàs.

Aviat arribem a la torre Cap Andritxol, des d’on podrem gaudir d’unes vistes extraordinàries sobre Camp de Mar i el Cap des Llamp per ponent, i l’badia de Santa Ponça, les Malgrats i l’illa del Toro per Xaloc.

La torre data de 1580, com la majoria es tracta d’una torre de vigilància i observació. Fou restaurada als anys 2002-2004. Mallorca sofrí l’aïllament geogràfic durant segles, i els freqüents atacs pirates provocaren el despoblament de la costa. Les primeres torres començaren a construir-se en el s. XVI, tot i que la presència de guardes i sentinelles està documentada des del XIV. El matemàtic i historiador Joan Baptista Binimelis (1539-1616) és l’ideòleg de la xarxa de vigilància costanera. Les torres es situaven a indrets amb bona visibilitat, i permetien al temps observar les torres veïnes.

Avui constitueixen excepcionals miradors sobre la mar i el paisatge costaner i de la Serra.
A raíz de los ataques berberiscos se levantaron alrededor de unas 1400 atalayas en diferentes puntos de la Isla». (Lluis Salvador de Austria, 1983).

Després de berenar a sa Torre, continuem per la carena fins a arribar al penya-segats, contemplen el paisatge i tornem enrere uns 60 m, per desviar-nos cap a llevant en descens uns altres 60 m, fins a  localitzar l’impressionant avenc/cova des Fornàs. Un «forat» de més de 20 m d’amplària i 40 de fondal. Dins una rampa de 42° que acaba amb sortida a l’exterior per una gran obertura inferior.

Després de gaudir, una vegada mes de la natura, tornem al tirany de la Torre i continuem. Abans d’arribar a la torre agafem el tirany de la dreta per deixar la torre a la nostra esquerra i en ser a la seva altitud sortim del tirany cap a llevant en descens i a vegades en fort descens fins a enllaçar amb una àmplia pista que en direcció Gregal ens arribarà fins al caló d’en Monjo. En el seu costat mer oriental visitem la coveta des Caló d’en Monjo.

Continuem cap a Xaloc (SE) per un tirany i anar canviant a Tramuntana (N), deixam a la dreta el camí a sa Punta de na Cerdana, després els que van a la massificada Cala Fornells, canviem la direcció a Mestral (NW), per a després novament a Tramuntana (N), fins a l’encreuament de Cas Garriguer, que deixam a la dreta, girem a Llevant (E) i aviat arribem a la zona urbana/turística, devora la rodona d’on hem començat al dematí i tanquem el cercle i donem per acabada la ruta.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

854. Comuna de Biniamar – Ermita de la Reconciliació – Penya de la Senyora – Oratori de Santa Llùcia.

Publicada en de

Hora Inicio: 9:06 19 mar. 2022
Hora Fin: 15:56 19 mar. 2022
Distancia recorrida: 12,8 km (06:50)
Tiempo en movimiento: 04:21
Altura Mínima: 138 m
Altura Máxima: 477 m
Ganancia Altitud: 703 m
Pérdida Altitud: -705 m
Tiempo Ascenso: 04:31
Tiempo Descenso: 02:17

Data: 19.03.2022

Ermita de la Reconciliació

Comuna de Biniamar – Ermita de la Reconciliació – Penya de la Senyora – Oratori de Santa Llùcia.

Ens situem al petit i encisador llogaret de Biniamar, que pertany al municipi de Selva, al costat de l’església Nova. Una edificació inacabada, el 25 de setembre de l’any 1910 es col·locava la primera pedra d’aquest temple, amb un pressupost inicial de cent mil pessetes. Fou dissenyat per l’arquitecte Guillem  Reinés i apadrinat pel polític mallorquí Antoni Maura Montaner molt vinculat a Binibona, en l’època que fou president d’Espanya, Primer govern (1903-1904), Segón govern (1907-1909).

Comencem a caminar cap a la plaça de la Quintana, on destaca un magnífic aljub, amb el seu coll circular (120 cm de diàmetre) i una inscripció: «AÑO 1898». Continuem caminant pel carrer del cementeri en què destaca’n l’harmonia arquitectònica del conjunt de cases i el bon estat de conservació. Aviat arribem al cementeri que voltegem per la seva dreta. Tot duna s’inicia un tirany que passa per damunt el Camp Sant i que ens acosta fins a l’Ermita de la Reconciliació, beneïda l’any 1981, on es celebren les contrades al Pancaritat, .

Continuem caminant direcció S i aviat arribem a les pedreres Pieres que traspassem, creuem un antic camí i continuem SE i aviat arribem a un segon camí o tirany que agafem fins que acaba amb una barrera en un carrer asfaltat. Continuem per l’asfalt, veurem a la dreta una barrera metàl·lica amb un botador que no li fem cas, uns pocs metres més envant trobem una segona barrera també amb un botador, que fem servir per traspassar a l’altre costat, ja dins sa Comuna de Biniamar. Ara només queda seguir per l’ampla pista que volteja el massís de la Comuna. Passarem per davant un antic cisternó.

La comuna de Biniamar, juntament amb la de Caimari, són les dues úniques terres comunals que han perviscut de les moltes que tenia el municipi de Selva al segle XIV. És un massís muntanyós que arriba als 476 m d’altitud amb la penya de sa Senyora com a cim més alt (algunes publicacions l’anomenen Penyal Gros), s’estén al llarg de més de 180 quarterades. Disposa d’una àrea recreativa en un alzinar de gran bellesa. També destaca una antiga canalització que solca aquesta comuna procedent de la font d’en Patró de Biniatzent o font de sa Canal.

En arribar a la par més alta trobarem una paret de partió que traspassarem, després un gran dipòsit d’aigua pels contraincendis. La baixada es fa feixuga, a estones amb terra i estones formigonat.

Després de passar el sofriment que han petit els genolls, arribem a una barrera amb botador, després  arribem a un encreuament, a la dreta arribaríem a les senyorials cases de possessió de Son Odre, La configuració actual de les cases sembla remuntar-se a finals del segle XVII o principis del XVIII, segons les dates que figuren al coll de l’aljub (1698) i sobre el portal forà (1709), i tancaríem el cercle a sa Comuna, però noltros continuarem N (esquerra) per pista asfaltada fins que s’acaba i dona entrada a unes pedreres (esquerra), veurem a enfronts una barrera metàl·lica amb un petit botador i a l’esquerra una petita  barrareta per la que passarem, continuem per un petit tirany que passa per dins una gran pedrera i que enllaça amb l’antic camí de Biniamar asfaltat i que acaba a Mancor de la Vall.

Continuem pel carrer de Montaura ( esquerra). En arribar al cementeri i punt verd, girem esquerra i tota duna prenem dreta pel carrer Santa Llùcia de forta pendent, girem esquerra pel carrer de sa Murada, continuem esquerra pel mateix carrer fins que s’acaba i comence l’antic camí de Sta. Llùcia i la III estació del viacrucis. Continuem pujant i arribem a la carretera del Monestir, la creuem i continuem per l’antic camí, anirem troben diferents estacions del viacrucis. Tornem a enllaçar amb la carretera i aviat arribem a l’oratori i al monestir de Santa Llùcia.

L’oratori de Santa Llúcia és una petita església medieval al cim d’un puig del terme de Mancor de la Vall. Es documenta el 1275, i fins a principis del segle XVII, fou el centre de culte pels nuclis de Mancor, Biniarroi, Massanella i Biniatzent. Ha estat objecte d’importants reformes al llarg de la història, tot i conservar bona part de les seves característiques originals. Al segle XX se li ha adossat un gran edifici que ha estat destinat a activitats espirituals per part de les congregacions religioses que l’han regentat des d’aquell segle.

La tornada la feim desfent les passes fetes fins a les cases de possessió de Son Odre, que he mencionat abans, i pels carrers de Binibona arribem a l’Esglèssia Nova on tenim els cotxes aparcats. Donant aixií per acaba la ruta d’avui.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

853. Sa Lleona de s’Horta al Castell de Santueri

Publicada en de

Hora Inicio: 10:04 12 mar. 2022
Hora Fin: 15:37 12 mar. 2022
Distancia recorrida: 12,8 km (05:32)
Tiempo en movimiento: 04:31
Altura Mínima: 58 m
Altura Máxima: 350 m
Ganancia Altitud: 499 m
Pérdida Altitud: -491 m
Tiempo Ascenso: 02:20
Tiempo Descenso: 03:05

Data: 12.03.2022

Sa Lleona de s’Horta

Sa Lleona de s’Horta al castell de Santueri.

Ens situen a la sortida de la localitat de s’Horta, Km-6 de la Ma-4012, on es troba el camp de futbol de sa Lleona, on podrem aparcar el cotxe.
Comencem a caminar pel camí asfaltat direcció a Ponent. Als quatre-cents metres l’abandonem per l’esquerra i tot duna ens topem amb la Lleona. Una escultura en mig de la garriga que va esculpir un soldat destinat a la costera bateria militar l’any 1936.

Continuem caminant per la pista de sa Lleona en lleuger ascens fins a arribar a dalt del turonet de gaires dos-cents metres, on ara hi ha una petita construcció, però que abans fou una instal.lació militar fins al proper puig de sa Talaia. En la que s’instal·laran 4 dels canons Schneider Canet procedents del cuirassat Pelayo i dels creuers Princesa de Asturias, Cataluña i Rio de la Plata.

Desfeim les passes fetes fins a tornar a l’asfalt, continuem direcció ponent i al tres-cents-vuitante mestres prenem a Llebeig (esquerra). Als cinc-cents trenta metres girem a Mestral (dreta) i als pocs metres a Gregal (dreta), que lleugerament va girant a Tramuntana (Nord). Una bucòlica estampa del món agrari-rural ens acompanyarà en bona part del recorregut. En el següent encreuament continuem a Nord ( recte), i als dos-cents metres prenem a Mestral ( NO) en lleugera pendent. Als cinc-cents-quaranta metres abandonem el camí asfaltat a Nord, per darrere una construcció agrícola.
Una bona estona anirem per dins garriga i pinar en lleuger ascens. En arribar a un encreuament continuem ascendint per la pista. Passarem per un xalet abandonat i ben aviat arribem al coll de sa Rota Penjada, on a la dreta podrem veure un tirany que ve del Santuari de Sant Salvador. Feim un gir de 90º i prenem a Migjorn (esquerra) per un tirany que s’endinsa a sa garriga que a poc a poc va guanyant certa altitud i ens situa just davall els penya-segats i murades de la fortificació del Castell.

Faldejarem cap a Xaloc. Anirem passant per diferentes cavitats, alguna de grans dimensions, de les que cal destacar la cova Confessionari dels Moros, Cova del Drac que sorprèn el seu interior, i la Cova dels Bous, on hi trobem uns escaladors. Més envant ve la gran Cova Calenta, que no hi arribem.
Visitem l’entrada del Castell, en un estat lamentable de conservació.

CASTELL DE SANTUERI

El recinte, que ocupa 426 àrees i té una forma triangular, és format per un mur (encara emmerletat en molts dels seus trams) flanquejat per torres. La torre mestra és de planta circular. La propietat i la jurisdicció d’aquest castell pertangué, des de la conquesta, al comte Nunó Sanç de Rosselló i Cerdanya; aquest castell fou el darrer reducte musulmà de Mallorca que caigué en poder de Jaume I, durant la segona estada a l’illa. El 1241 el castell retornà al rei; la corona hi establí durant més de quatre segles una guarnició destinada, principalment, a la defensa de la costa llevantina de Mallorca. El 1316 s’inicià una nova construcció que substituí l’edificació d’època musulmana. La guarnició es rendí a Pere III de Catalunya-Aragó el 1343, malgrat la sol·licitud de Jaume III de Mallorca que resistís fins al seu retorn a l’illa; durant la guerra de les Germanies resistí molts mesos de setge dels agermanats. Hom creu que hi estigué pres, en 1459-60, el príncep Carles, fill de Joan II. El darrer castellà del castell fou nomenat el 1656; l’estat el vengué el 1811.
El rei En Jaume I el conquistà als musulmans l’any 1231. Des de la conquesta, el comte Nunó Sanç I de Rosselló i Cerdanya va ser propietari del castell, després de participar en la conquesta de Mallorca. El castell retornà a la corona l’any 1241.[2] Durant el segle xiv, s’hi feren grans obres de restauració i reformes damunt les ruïnes d’una fortificació àrab, que alhora estaven sobre unes de romanes d’Orient, i probablement sobre un assentament militar romà.
Entre els anys 1521 i 1523, serví de refugi als mascarats o contraris de la revolta de les Germanies.
L’any 1811, l’estat el va vendre a un particular.

El Bloc per Felanitx presentará en el Pleno del lunes una moción para instar al Consell de Mallorca que, por segunda vez, inicie un expediente de expropiación del Castell de Santueri, de propiedad privada, por «incumplimiento de la ley que regula la conservación y apertura de los edificios catalogados como Bien de Interés Cultural (BIC)», según ha explicado la regidora del Bloc, Maria Mesquida.
Primera expropiación
Ante la pasividad de la propiedad, la familia Vidal, en 2011 el Consell de Mallorca ya inició un expediente de expropiación ante el mal estado e incluso la amenaza de ruina que presentaba la muralla principal. En aquel momento, la propiedad reaccionó e invirtió –dijo– unos 600.000 euros. En marzo del año 2014, el Castell de Santueri se abrió al público y fue muy visitado, pero ahora, y desde hace dos años, con el inicio de la pandemia, está cerrado y no se han realizado las intervenciones que estaban previstas, según el Bloc.
Durante los seis años que estuvo abierto regularmente al público, eran muchos los visitantes (en invierno más residentes y en verano el goteo de turistas era constante) que visitaban el recinto a razón de 4 euros la entrada por persona. Se daba trabajo a uno o dos vigilantes. Cuando se abrió en el año 2014, el propietario Xim Vidal anunció su intención de seguir invirtiendo e incluso de iniciar excavaciones arqueológicas en el interior de la fortificación. De aquel proyecto nunca más se supo y con la pandemia se cerraron las puertas, que ayer continuaban cerradas.
Ultima Hora, 8-01-2022

Després de descansar i dinar, iniciem el retorn per la carretera asfaltada fins a arribar a una corba on sortim per un camí a la dreta fins a arribar novament al coll de sa Rota Penjada. En lleuger descens i passat el xalet abandonat arribem a un encreuament on prenem a Gregal (esquerra). Als tres-cents metres girem a Xaloc (dreta) durant cinc-cents-tretze metres on arribem a l’asfalt i prenem dreta durant uns tres-cents metres i abandonem l’asfalt per una pista de l’esquerra. En acabar la pista i arribar a l’asfalt girem esquerra fins a arribar novament al camp de futbol de sa Lleona, on tenim el cotxe.

veure fotos
fotos
wikiloc
Pídenos el Trakc

848. Puig Castellot dels Rafals 903 m i pas d’en Cavaller

Publicada en de

Hora Inicio: 9:22 12 feb. 2022
Hora Fin: 17:59 12 feb. 2022
Distancia recorrida: 18,8 km (08:37)
Tiempo en movimiento: 03:17
Altura Mínima: 166 m
Altura Máxima: 903 m
Ganancia Altitud: 923 m
Pérdida Altitud: -942 m
Tiempo Ascenso: 04:05
Tiempo Descenso: 04:30

Data: 12.02.2022

Pas d’en Cavaller

Puig Castellot dels Rafals i pas d’en Cavaller.

Iniciem aquesta llarga i dura ruta d’avui al municipi de Mancor de la Vall, on aparquen els cotxes davant el camp de Futbol. Comencem a caminar pel carrer Margalida Sintes cap amunt, girem a la dreta i ja estem al camí dels Rafals i que ja no deixarem. Arribarem a les barreres de l’entrada a la finca, on al costat hi ha una petita esplanada on cabria un o dos cotxes, que noltros no utilitzem, perquè la finca l’utilitza a vegades per fer canvis de sentit i aparcar els seus vehicles.

Veurem un cartell de «Prohibido el Paso», » Camino Privado» «Privat»..etc.. el que vol dir que es convenient tenir permís de la propietat.

Es camí asfaltat fins a les mateixes cases, passarem pel bónic pou dels Rafals. Deixam les cases a la dreta i continuem pel camí de l’esquerra en suau ascens.

El camí traspassa una torrentera i ben aviat arriben a un petit portell ( dreta),i entre dues parets seques, hi ha l’antic camí per on passaven les ovelles que feien la transhumància cap al pla de Cúber.
Continuem per la pista fins a arribar a una corba on tenim a l’esquerra una paret de partió. Aquí o uns metres mes envant, abandonem la pista i a agafem un tirany direcció NW, pel costat d’una petita bassa. Es un tram un poc confús, però si em fixe’m tornarem a trobar el tirany bastat marcat.

Continuem pel tirany que en realitat és un antic camí empedrat. En arribar a la zona més planera dels Pinatons, prenem N, i aviat arribem a la paret de partió amb un portell i barrera, que separa els termes de Mancor i Alaró.

Traspassem el portell i continuem, passem pel mig de les cotes 733 i 774 m ( ses Cuculles) fins arribar a una nova paret amb portell sense barrera i entrem al terme d’Escorca.

Continuem en lleuger descens fins a enllaçar amb el tirany que ve del refugi de Tossals Verds, continuem uns metres més fins a enllaçar amb el GR, entre les Cases Velles de Tossals i el pou de sa Bassola. Des d’on ja podem veure el nostra objectiu, el Puig Castallot dels Rafals.

Continuem pel GR-221 direcció N, fins a arribar al tàlveg del torrent des Prat, passem per damunt les passadores i enllacem amb la canaleta de Massanella.

Caminem per damunt la canal direcció SE, continuem per la canal, passem pels arcs d’en Fontanet, la part més exposada de la canaleta.

Després de caminar per la canaleta uns 830 m i abans que giri cap a l’esquerra, n’hem de fitxar que a l’esquerra hi comence un camí empedrat que puja pel pas del Puig Castellot dels Rafals i que en ajuda a superar un important desnivell. Acaba a unes sitges. Ara sense camí i per un terreny molt hostil prenem cap a NE en forta pujada fin arribar a l’ample cim de 903 m, des d’on podrem gaudir d’unes excel·lents panoràmiques de la nostra bella terra. Un bon lloc per dinar i descansar.

Iniciem el descens desfent les passes fins a arribar novament a la canaleta. Continuem S, traspassem sa Foradada i als 200 m arribem a una làpida amb una inscripció en llatí que traduït diu:

«Dia 15 de juliol del sant any de 1750, per aquest pont d’aigua, el senyor Jordi Abrí-Descatlar i Fuster, Bossa d’Or del Regne de Mallorca, es preocupa amb el seu esforç i recursos».
Die 15 iulii sacrosanctae aetatis MDCCL, ad hunc Pontem d’aigua, D. Jordi Abrí-Descatlar i Fuster, Bossa d’Or del Regne de Mallorca, de suis laboribus et facultatibus versatur.

Si voleu saber que era la Bossa d’Or o qui la formaven feis Klic aquí.

«Según explica el historiador Gaspar Valero, «las obras de construcción de la canaleta de Massanella  se iniciaron en el año 1748, cuando el propietario del predio de Massanella, Jordi Abrí-Descatlar i Fuster, accedió a llevar a cabo la propuesta de Montserrat Fontanet, que consistía en aprovechar el agua de la caudalosa Font del Prat para el uso de las casas de Massanella, deficitarias en agua».
Al parecer, la obra se prolongó durante dos años y en 1750 el agua ya llegaba a través de la canaleta a las casas de Massanella. Posteriormente, el pueblo de Mancor de la Vall aprovechó la infraestructura hidráulica para conducir el agua de la Font del Prat hasta la localidad. Desde el año 1982, el líquido llega a Mancor enterrado en una tubería que sigue el trazado original de la canaleta.

Continuem per la canaleta i en arribar a la cota 691 m i abans de la Serra Mitjana arribem a la coma de les Bigues, punt on abandonem la canaleta i iniciem un llarg descens per aquesta coma plena de rotllos de sitja, barraques i forns un autèntic paradís etnològic.

En arribar a la part baixa per on passa el torrent des Prat o del Corral Falç, traspassem una paret o marge, i continuem pel tàlveg des torrent.

Un tram ben entretingut i que anem superant. Passarem per davall una cova ( esquerra) amb parament de pedra amb forat al darrere. Continuem i 200 m després de deixar la cova i just després d’una corba, sortim del torrent per una llarga paret. Ens situem al darrere ja dins el terme d’Alaró, i iniciem un fort ascens direcció SW, Continuem en fort desnivell fins a arribar a una petita cova, es diu la Cova Negra, la deixam enrere i continuem fins a trobar les restes d’un camí empedrat que pren S i arriba a l’espectacular pas d’en Cavaller. Es tracta d’un pas molt elegant, amb gran marge de sosteniment i paret que tanca el coll.

Un cop superat el pas, seguim un tirany bastant difuminat direcció sud. Aviat desapareix i seguim per un terreny rocós, voltant per damunt una coma. Girem quasi est i entrem dins un pinar, on torna a aparèixer restes de tirany, que ens mena a un collet. Aquí dirigim les passes cap al sud i, en pocs minuts, passem pel costat d’un aljub, a la dreta del camí.

Seguim un tirany, que en baixada ens mena al camí dels Pinetons, punt on tanquem el cercle d’aquest itinerari.

Ara ja «només» queda desfer les passes fetes fins a arribar a Mancor on tenim els cotxes

veure fotos
fotos
fotos Tomeu
fotos Tomeu
fotos Tomeu
fotos José M.
wikiloc
Trakc

847. Penya de Rocafort 568 m pel pas des Pi, i Racó d’en Barona

Publicada en de

Hora Inicio: 8:59 5 feb. 2022
Hora Fin: 16:45 5 feb. 2022
Distancia recorrida: 12,6 km (07:45)
Tiempo en movimiento: 04:36
Altura Mínima: -21 m
Altura Máxima: 589 m
Ganancia Altitud: 731 m
Pérdida Altitud: -718 m
Tiempo Ascenso: 04:12
Tiempo Descenso: 03:31

Data: 5.02.2022

Penya de Rocafort

Penya de Rocafort 568 m pel pas des Pí, i Racó d’en Barona.

Comencen aquesta llarga ruta a la Ctra del Port ( Ma-11) encreuament amb el camí de Son Pons ( Sóller), a 100 m abans d’arribar al Jardí Botànic de Sóller, on podrem deixar els cotxes. Caminen direcció Palma uns cent metres, travessem la carretera i agafem el carrer Carreter que en moderada pujada ens acostarà  fins al mirador des Pujol d’en Banya a les mateixes vies del tren.

Caminen per les vies direcció SE (esquerra), entrem en el túnel d’uns 200 m. Després continuem per les vies, passem un camí formigonat, i als 500 m i abans del proper túnel abandonem les vies per l’esquerra i enllacem amb camí, continuem dreta fins a enllaçar als pocs metres amb el camí de Castelló que pren N. El primer tram traça dins alzinar i enmig de parets per després continuar ( esquerra) per tram formigonat  fins a arribar a les cases des Pujol d’en Banya, ho reconeixerem pel pintat ( de mal gust) de les portes.  Aquí abandonem el camí de Castelló que arriba fins a Deià, per continuar W (esquerra) per un camí  ascendent. Davant nostre s’alça l’espectacular Penya de Rocafort. Continuem fins a arribar a una barrera de fusta (esquerra) amb un petit cartell » Sa Sunyera», que dona accés a la finca. Traspassem la barrera que tornem a deixar tancada. Després de llaçades i pocs abans d’arribar a una barrera metàl·lica tancada, sortim del camí per l’esquerra per un marge de pedra direcció ascendent SW per tornar a enllaçar amb el mateix camí. Continuem ascendint paral·lels a una paret de partió (dreta) i, enllacem ( dreta) amb un tirany que s’endinsa dins alzinar. Passem per un forn de calç. Després passem per un portell i per davant  una cova amb parament de pedra.

Ens acostem a les penyes i passem per un nou portell que curiosament està condemnat amb pedra, que superem per l’esbaldrec del costat.

Entrem dins un terreny un poc confús i gràcies a unes fites aconseguim avançar i arribar a una gran rosseguera i finalment passem per damunt un rotllo de sitja.

El tirany molt estret continua S en ziga-zaga, creua un esperó penjat sobre el buit. Estem en el pas des Pi, un pas fàcil i escalonat. Després continuem direcció W fins a arribar a la part alta i planera. Continuem la mateixa direcció en suau descens fins a enllaçar amb un camí que seguim dreta.

Després fora camí i entre roques i carritxeres anirem pujant direcció W fins a enllaçar amb el camí del Metro. Continuem direcció N, però aviat ens desviem pel camí de la dreta que avança planer, direcció NE.
Per visitar una curiosa escletxa ens desviem E (dreta). Per després tornar al camí d’abans, fins al seu final, trobarem pins ajaguts al mig del camí, arribant damunt la Penya de Rocafort 568 m, des d’on podem gaudir de tota la Vall dels Tarongers i el Port, malauradament que el dia no acompanya per les boires.

Retornem pel mateix camí fins a recuperar de nou el camí del Metro i el seguim, cap a la dreta.
El camí comença planejant, per a després de passar la coma de sa Palla, s’inicia un suau descens, a vegades en ziga-zaga. Passem pel costat d’un forn de calç ben conservat. Després ens aturem a un esplèndid mirador natural per tornar a gaudir de l’espectacle.


Estarem atents, perquè a dreta i esquerra anirem trobant altres camins, uns contionuen altres no duen  enlloc i tots ells els obvierem. També ens haurem d’esforçar com si d’una pista americana és  tractàs per les quantitats de pins caiguts.

Després d’unes corbes, arribem a una cruïlla, on la tendència és seguir recte, però el nostre itinerari volta cap a la dreta.

El sender continua baixant marcant llaçades, fins a arribar a un punt que finalitza. Si ens fixem a la dreta, hi ha unes fites que ens indiquen el tirany de baixada cap al pas d’en Barona.

Un estret tirany empedrat, de gran bellesa, i en fort desnivell acaba amb una paret seca i reixa al costat de les penyes, la superem amb una desgrimpada.

Continua’m la mateixa direcció per davant unes grans balmes amb paraments de pedra. A baixa a l’esquerra una antiga casa. Continuem NE fins a un camí de carro, aviat unes grans barreres  metàl·liques ens barren el pas. Les superem per un botador de pedra de la dreta. Ara ja en camí formigonat en fort i molt fort desnivell anirem avançant.


Passarem per un llogaret en el qual destaquen unes construccions troglodites, conegudes per Can Xispa, encastades dins les roques o coves. En el seu cap de dalt hi ha uns escalons que pugen en una espècie de mirador, tot tancat de reixa.

Continuem descendint per aquesta pista formigonada fins a arribar a un encreuament, també formigonat, on girem esquerra. En arribar al torrent dels Cinc Ponts on la pista prent pren N, noltros continuarem recte NW, passant per davall Can Paies, on s’inicia un tirany ben marcat. Continuarem fins a ses cases de Can Jeroni Gros, on agafem E el tirany marcat com a Monts-Reials, a trams empedrat. Arribarem a les vies del tren que creuarem a vint metres per l’esquerra i continuem el nostre itinerari fins a enllaçar amb  el camí des Rost, on girem SE (dreta) fins a l’entrada del poble, on continuem pel camí d’en Pons que ens apropa als cotxes i punt final.

veure fotos
fotos
fotos Elsa
fotos Elsa
fotos Tomeu
fotos Tomeu
wikiloc
Trakc

846. Passejada per camins de Sóller. Els Cinc Ponts.

Publicada en de

Hora Inicio: 8:56 29 ene. 2022
Hora Fin: 14:56 29 ene. 2022
Distancia recorrida: 11,2 km (05:59)
Tiempo en movimiento: 04:32
Altura Mínima: -12 m
Altura Máxima: 242 m
Ganancia Altitud: 386 m
Pérdida Altitud: -396 m
Tiempo Ascenso: 03:09
Tiempo Descenso: 02:49

Data: 29.01.2022

Els Cinc Ponts

Passejada per camins de Sóller. Els Cinc Ponts.

La ruta d’avui és una típica senderista que transcorre per bonics camins i caminois per la vall dels tarongers. Sent l’estrella del dia el ferrocarril de Sóller, del que feim una resumida història.


LA HISTÒRIA DEL TREN:
El 1903 l’industrial Joan Morell va proposar la construcció d’un ferrocarril que havia de connectar Palma-Sóller i que passaria per davall la Serra de Tramuntana i del Coll de Sóller a través d’un túnel. Aquesta idea es va desestimar inicialment, però va ser Jerònim Estades, diputat provincial i home de negocis, qui un any més tard va plantejar el projecte i va encarregar-ne la redacció a l’enginyer Pedro Garau.
La construcció del ferrocarril es va encarregar al contractista d’obres Sr. Luis Bovio, qui va comprar als Ferrocarrils de Mallorca una petita locomotora 020T construïda a Anglaterra per «The Falcon Engine & Car Works Ltd. Loughborourg», fabricada l’any 1891 i amb el número de fàbrica 198. Aquesta petita locomotora s’utilitzava com a tractor de maniobres al port de Palma, de la línia de tramvia que travessava la ciutat de Palma. A aquesta petita locomotora se la va batejar amb el nom de les seves filles «Maria Lluïsa».
Les obres es varen iniciar el 3 de juny de 1907, amb treballs simultanis des de Palma i Sóller. Després d’un any, la brigada que havia sortit de Palma va arribar a Bunyola, on varen haver de fer front al principal repte del projecte: la Serra d’Alfàbia, que havia de ser travessada per un túnel de 2.856 metres que desembocava a l’altre costat del sinuós Coll de Sóller. Diversos túnels i trinxeres varen haver de ser excavats. El 19 d’agost de 1911, la locomotora Maria Lluïsa arribava als miradors des Pujol de’n Banya. El primer tren d’obres va arribar a Sóller el 30 de setembre del mateix any.

Comencen a la Ctra. del Port ( Ma-11) encreuament amb el camí de Son Pons ( Sóller), a 100 m abans d’arribar al Jardí Botànic de Sóller, on podrem deixar els cotxes.

Passem la carretera i agafem el camí de Son Pons direcció NW, fins a enllaçar amb el camí de la Costa d’en Llorenç, que puja de la dreta. Continuem recte i mateixa direcció, als pocs metres deixam a l’esquerra el camí de Rocafort, continuem entre llimoneres, el camí comence a guanyar rost i passa a empedrat amb escalons. Passem per damunt un dels ponts del tren, després deixam a l’esquerra el camí de Monts Reials. Continuem en ascens pel camí des Rost, que s’estreny i passa a tirany ben definit.

Arribem a un encreuament, a la dreta les belles cases de s’Heretat, a l’esquerra el camí que puja a Cas Xorc i d’en Jeroni Gros, noltros continuem recte fins a arribar a sa Capella de Castelló, on agafem el GR-221 que de darrere sa capella. Passem per davant les cases de Can Prohom i de Son Mico on tenen un cartell que dona la benvinguda als senderistes i als clients de s’estància de Son Mico, que agraïm. Dos-cents metres passat ses cases sortirem del GR-221 per la dreta, passarem per un tancat de reixa, que tornarem a tancar, caminarem direcció W fins a arribar al mirador de Son Mico, una explendida balconada damunt Alconàsser, entre la costa de sa Punta de Sóller i Llucalcari. Un bon lloc per berenar.

Tornam enrere desfent les passes fetes fins l’encreuament de S’Heretat i cas Xorc. On agafem dreta direcció a Cas Xorc, un camí asfaltat i senyalitzat. Passarem per la font de can Gamundi just a l’entrada de les imponents cases de Can Jeroni Gros. Continuen S. En arribar al torrent dels Cinc Ponts el creuem per la part de baix per continuar per un tirany una mica amagat. En arribar a una bifurcació, continuem dreta. Als pocs metres abandonem per l’esquerra per davallar pel camí de Rocafort. Passem per damunt un pont del tren per tot duna sortir per l’esquerra i baixa a les vies.

Dies abans ens hem assegurat de què el tren no està en funcionament i que li fan tasques de manteniment, ja que del contrari seria una imprudència caminar per les vies i els túnels amb el tren actiu.

Continuem per les vies direcció S,( esquerra) passem per dins un túnel i just a la sortida arriba al Mirador des Pujol d’en Banya, un bonic lloc on el tren turística una aturada, i on noltros aprofitem per dinar. Continuem per les vies direcció N, passem novament per dins el túnel, aviat ens trobem amb el segon túnel d’uns cent metres, pel que necessitarem novament els frontals. Després de tornar a la llum passem per damunt els Cinc Ponts que salva un important desnivell de més de vint metres. Passat el pont estarem atents perquè abandonarem les vies per un camí de la dreta, per tot duna abandonar-lo també per la dreta i enllaçar amb el camí que passa per davall els Cinc Ponts, un camí formigonat que enllaça amb el camí dels Rost, pel que hem passat fa unes hores. Girem dreta fins a arribar als cotxes.
Com hem acabat prest, anem fins al port a fer unes cervesetes.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

843. Ermita de Maristel.la-Puig Fita del Ram, 25 cavitats

Publicada en de

Hora Inicio: 9:08 15 ene. 2022
Hora Fin: 18:07 15 ene. 2022
Distancia recorrida: 12,2 km (08:59)
Tiempo en movimiento: 04:50
Altura Mínima: 140 m
Altura Máxima: 833 m
Velocidad Ascenso: 130,5 m/h
Velocidad Descenso: -250,2 m/h
Ganancia Altitud: 793 m
Pérdida Altitud: -726 m
Tiempo Ascenso: 06:04
Tiempo Descenso: 02:54

empleo frontal
Sitja empedrada

Data: 15.01.2022

Ermita de Maristel.la – Puig Fita del Ram – 25 Coves i Avencs

La ruta d’avui és un recorregut de N a S, entre es Castellet de 439 m i el Puig Fista des Ram i sa Mola de 833 m i 719 m respectivament. Un ampli territori d’alzines i arboceres, on visitem les fonts des Rafal i de Son Tries de Dalt. Passem per l’Ermita de Maristel.la i l’Ermita Vella, i ens entretenim cercant coves i avencs, dels que hem localitzat 25:

1 Cova – Refrescador
2 Escletxa Tombada
3 Avenc ?
4 Avenc de s’Estret
5 Avenc de s’Heura
6 Cova
7 Boca Gram de s’Heura
8 Escletxa de ses Falgueres
9 Avenc des Verro
10 Avenc de ses Fulles
11 Avenc de sa Pedra
12 Avenc de s’Alzina
13 Avenc des Camí
14 Cova d’en Pons
15 Avenc de Maristel.la
16 Avenc Podrit
17 Avenc sense nom ( gran entrada)
18 Cova dets Ermessets
19a i b Avenc des Frare
20 Avenc de na Boira
21 Avenc de s’Arboç
22 Bretxa
23 Avenc Es Paradet
24 Avenc Familiar
25 Bretxa Petita
26 Avenc ?
Després d’aquets posible avenc, ja entrats dins pinar, veim altres forats que
també podrien ser avencs dels que ignoram les seves dades.

Aparcam els cotxes, vorera a la carretera, després de la segona corba una vegada sortit d‘Esporles, caminem un centenar de metres fins arribar a l’entrada del camí des  Correu  (esquerra), amb una barrera, continuem per ell, més o manco, uns 200 metres i l’abandonem per un portell a la dreta.

Cal dir qué és una zona laberíntica de camins, pistes, senders i tiranys, és fácil desorientar-se.  Es convenient duu mapa o gps.

Continuem fins a arribar a la Font des Rafal, de tipus mina d’11m de fondària. Una construcció de gran bellesa, amb bancs per seure, berenador de pedra, tot dins un ambient que va esser testimoni de reunions i de més d’un acte social i lúdic. Continuem en lleuger ascens, a vegades en ziga-zaga, a poc a poc anam abandonant terres d’oliveres i passa’m a alzinar. Arribarem a un portell de pedra i continuem, aviat passarem per una cova o refrescador condicionada en el seu interior amb bancs.

Arribam a una zona més plana on podem acostar-nos fins al Castellet de 439 m i admirar les vistes. A la zona podem trobar una cova inclinada, barraca i sitja.

Continuem direcció SE, traspassa’m un segon portell, i a partir d’aquí ens entretenim  visitant  l’abundància de coves i avencs de la zona, del que destaca l’avenc Estret de recorregut  horitzontal com una bretxa, l’avenc de s’Heura, la bretxa de ses Falgueres… Aviat veim s’escala que puja al mirador del Cor de Jesús, encara engalanada amb una estrella de Nadal. A prop localitzem l’avenc des Verro i el de les Fulles.

Continuem S fins a enllaçar amb un encreuament del camí principal i pal indicador. Continuem en lleuguera pujada ( dreta), després d’una corba localitzem vora el camí l’avenc de la Pedra de -136 m de fondària. Després de la següent corba sortim de la pista per localitzar l’avenc de l’Alzina, obstruït amb una pedra. Feim unes passes més i sortim a la pista, vora una bassa, continuem i passem pel petit avenc del Camí. Anem arribant a l’Ermita de Maritel.la, però uns metres abans visitem l’avenc de na Pons, ple de brutícia.

Arribats a l’Ermita aprofitem per berenar i descansar aprofitant una estona de sol. Perquè avui fa fred, hi ha gelat a la nit.

Ens posem en marxa i tota duna arribem a l‘avenc de Maristel.la, totalment tapat amb pedres.

Continuem, passem per un altre portell i arribem a les cases de les Ermites Velles. Continuem i passem pel Pla des Pouet, i localitzem l’avenc Podrit, continuem i girem dreta, passem per un gran Aljub (1), girem esquerra direcció W, passat la zona de na Boscana, uns 50 m, sortim del camí ( esquerra) i agafam un tirany quasi imperceptible en lleuger ascens fins a una sitja. Giram S i continuem fins a un forn de pa, anirem paral·lels a una paret de partió municipal. Continuem mateixa direcció fins a una altra sitja. Després d’una curta i forta pujada arribem a la cota 813 i uns metres més abaix localitzem un esbaldrec amb un punt blau, per on traspassem la paret i iniciem l’ascens al puig Fita del Ram de 833 m. Tal vegada sigui únic cim del qual no podem contemplar cap vista. Aprofitem el lloc per descansar i dinar.

Després de la davallada localitzem la mítica cova dets Ermessets. Continuem direcció W en lleugera davallada, passem per dalt del penya-segat, un autèntic mirador natural, continuem descens W, fins a localitzar l’impressionat boca de l’avenc des Frare i una segona boca més petita.

Continuem S fins enllaçar amb una de tants camins de carboners fins a trobar novament la paret de partió municipal que traspassem i agafem E en lleuger ascens fins a una casa  esbucada amb una bassa.

Continuem N fins a localitzar l’avenc de na Boira, un altre impressionant avenc de -119 m  continuem N fins a arribar a una casa de neu, giram -NE i passem per les faldes de na  Ferrana de 812 m, passarem per un gran aljub i després a un portell. Continuem  E, després  de passar una sitja sortim (esquerra) del tirany, passem per una barraca i sitja empedrada, seguim la línia del penya-segat fins a arribar a una altra sitja, girem dreta, passem per un primet aljub petit i després un altre de gran.

En arribar a un encreuament continuem per l’esquerra NW i en el següent girem N ( dreta). Més envant arribem a una zona plegada de bretxes, escletxes i avencs, on podem veure el de s‘Arbços, es Paradet i s’avenc Familiar.

Anem sortint de l’alzinar i entrem a zona de pinar en davallada mitjana, on podrem localitzar diferents forats o entrades a avencs que desconeixem les seves dades i importància.

En arribar a un aljub continuem dreta fins enllaçar amb la pista de l’àrea recreativa de Son Tries, que no i arribem, perquè en una corba l’abandonem com a drecera per l’esquerra per camp a través fins a enllaçar novament amb la pista principal, girem esquerra fins a arribar a sa Font de Son Tries de Dalt, A l’exterior hi ha un bonic berenador amb una taula i 4 cadires, tot de pedra picada a mà.

Ara es tracta de continuar fins es Bosquet i tancar el cercle, per tornar al cotxes, ja en fosca.

Nota: He intentat descriura la ruta de la millor manera possible. Com es tracta d’una zona amb infinitat de camins i caminets, i que a vegades per anar a cercar un avenc hem sortit d’ells, resulta complicat la seva descripció i orientació. Per tal cosa, segurament m’he deixat de descriure més detalls geogràfics i etnològics.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

840. LLac i Puig de Son Fe ( Penya des Migdia)

Publicada en de

Hora Inicio: 10:01 8 ene. 2022
Hora Fin: 16:22 8 ene. 2022
Distancia recorrida: 6,4 km (06:21)
Tiempo en movimiento: 02:23
Altura Mínima: -38 m
Altura Máxima: 219 m
Ganancia Altitud: 348 m
Pérdida Altitud: -456 m
Tiempo Ascenso: 02:13
Tiempo Descenso: 04:04

empleo frontal
LLac de Son Fe

Data: 8.01.2022

Llac de Son Fe – Puig de Son Fe ( Penya des Migdia) – Canal Fonda.

Ens dirigim cap a Alcúdia per la Ma-13, en el punt quilomètric 44,900 agafem, a la dreta, el camí asfaltat de Biniatría, en la primera corba veurem una esplanada on podrem deixar els cotxes. Des d’aquest mateix lloc surt direcció E un tirany pel mig de la vegetació, que de seguida ens topem de front amb el Llac de Son Fe. Es tracta d’un profund llac que ocupa el buit deixat per les excavacions de l’antiga pedrera d’argila de Son Fe.

Continuem per la dreta fins a arribar a una barrera tancada, que superam sense dificultat. La direcció a seguir es SE, en mitja pendent. Anirem voltejant seguint la mateixa direcció.

En arribar a la cota 180 m, localitzem la font de mina de Son Fe. Entrem al seu interior per una estreta galeria que dona accés a una petita sala tancada amb una cúpula de pedra on hi ha una pica que rep l’aigua i una altra asseca. Al cotat té un banc de pedra. En el seu interior podem veure la inscripció «MASERRATI». Aquest gravat es podria referir a Miquel Serrat, propietari de la mina de Son Fe l’any 1890. També existeix la possibilitat que es tracti d’una referència al concessionari de la dècada de 1940, José Sánchez Monserrat que tenia el costum de berenar cada dematí amb una gerra d’aigua d’aquesta font, per això cada dia hi enviava un obrer. Informació aquesta treta de la web de n’Andreu, les Fonts de Tramuntana. Encara que la meva opinió és que la darrera «I» l’hi han gravat temps passat , supòs que per allò de fer-ho semblant a la marca de cotxes de luxe.

Continuem l’ascens, ja situats a la cara N, on localitzem una petita canal empedrada per on hem de pujar i que ens deixa a pocs metres de dalt de la serralada. Caminem per terreny gens còmode fins a coronar aquests modest cim de 268 m, amb el nom de Penya des Migdia, i conegut popularment com a Puig de Son Fe.

Continuem direcció E per terreny molt incòmode, on anirem trobant diferents restes de murada ciclòpia, alguns trams bastant ben conservat. Una meravella d’enganyaria.

Cal aturar-se per contemplar les vistes sobre mitja Mallorca, sobretot les badies de Pollença i d’Alcúdia, i l’Albufera carregada d’aigua.

Continuem amb la reixa a la nostra dreta fins a arribar a un altre que en tanca el pas i que salvem sense dificultat. Veurem rètols que ens indiquen que estem en un refugi de fauna, qual cosa ens alegra.

«El Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) ha assenyalat que després de la recent autorització, per part del Consell de Mallorca, de l’ampliació del refugi de fauna de Ca Bauma, a Alcúdia, aquest passa a ser «el refugi privat més gran de Mallorca». Des de l’entitat, que al costat dels propietaris promou aquest refugi pròxim a l’Albufera, han explicat que va ser declarat en 2017 amb 75 hectàrees, i que ara s’ha ampliat amb diverses parcel·les veïnes fins a arribar a un total de 388 hectàrees».

Seguim fins a la següent cota de 238, el puig de Na Bassera ( “no confondre” amb el El Pic de la Bassera de 2693 m, al Principat d’Andorra).

Arribem fins a la següent cota de 232 m i iniciem el descens fins a la Coma Fonda, un tram mol, molt incómode per la quantitat de roques i pedres tapades pel càrritx. Una vegada dins sa torrentera ja ho trobam tot molt més net.

Continuarem per dins sa Coma Fonda ( torrentera), fins on el terreny sa torna més plà i sortim per una antiga pista de l’esquerra. Seguirem direcció E pel tirany fet pels animals, fins arribar a un antic pou que data de 1953 amb una posterior reforma/ampliació de l’any 1971. Continuem dreta fins arribar a un portell sense barrera que dona accé a una àmplia pista des Murtarar, des d’òn prenem N ( esquerra), pel costat de la muntanya de residus tapats amb teles plastificades. En arribar on acaba una torrentera, sortim ( esquerra) de la pista i totduna agafem una altre que pren N per dins sa garriga, molt més agradable que l’anterior. Passarem per un portell amb la barrera llevada i després a una barrera tancada en pany i clau però que es pot salvar per la seva dreta.
Ara per camí asfaltat fins el cotxe. Però abans passarem per davant les boniques cases Velles de Son Fe.

«Son Fe és una possessió d’Alcúdia (Mallorca) al vessant de ponent de la serra de Son Fe.
Jaume el Conqueridor el va atorgar al seu parent, Pere de Montpeller durant el repartiment de Mallorca, donant-la el nom de Montitxel·lo o possessió de Montitxel·la. En 1651 passà a formar part del patrimoni de Francesc Fe, militar mallorquí. Amb el pas del temps, aquesta possessió canvià de nom i passà a ser coneguda com a Son Fe, en honor del militar que la va adquirir a mitjans del segle XVII. Per aquella època ja era considerada com una de les possessions més grans i impressionants de la localitat. Al segle xviii passà a la família noble dels Verins (llinatge: de Verí) que la veneren el segle xx a la família Bennàsser. Poc temps després la finca va ser dividida en diferents parts i la part de la muntanya passà a Miquel Ferrer d’Alcúdia, mentre que la part nord passà a les monges agustines d’Alcúdia. De vers 1935 les monges construïren un nou convent que duia el nom actual de Son Fe, un lloc per la meditació religiosa. Per aquella època, les Mines de Son Fe funcionaven i les filles dels miners anaven a aquesta finca a escola, ja que les agustines s’han dedicat de sempre a l’ensenyança.

Des de la dècada dels 80 i fins a l’actualitat, Son Fe, coneguda com a Casa d’Espiritualitat de Son Fe, acull trobades religioses, culturals i d’esplai, a més de ser una de les residències de vacances per les monges agustines de Mallorca. Té una capacitat per 40 persones i compta amb instal·lacions esportives. Les cases de la possessió foren comprades per les agustines en 1985 i fan servir de museu etnològic i d’escola de natura.»

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

839. Comuna de Bunyola. Coma Gran+Coves+Coma d’en Buscante.

Publicada en de

Hora Inicio: 9:34 21 dic. 2021
Hora Fin: 14:03 21 dic. 2021
Distancia recorrida: 4,8 km (04:29)
Tiempo en movimiento: 03:11
Altura Mínima: 71 m
Altura Máxima: 311 m
Ganancia Altitud: 218 m
Pérdida Altitud: -233 m
Tiempo Ascenso: 02:45
Tiempo Descenso: 01:43

empleo frontal

Data: 1.01.2022

Comuna de Bunyola: Coma Gram – Coves – Coma d’en Buscante.

Ens acostem fins a Bunyola on agafem la ctra. Ma-2020 direcció a Sta Maria, en el punt quilomètric 7,850 s’inicia el camí de sa Coma Gran. Abans d’arribar a l‘Urb., es Cocons i també passat trobarem uns quants de llocs per deixar el cotxe i quasi al final trobarem un ampli aparcament, malgrat que sigui asfalt, és un camí agradable pel qual no n’importa caminar. Passarem per camps de correu fins a arribar a ses cases de Ca Na Moragues, on el camí es bifurca, noltros continuarem Nord (recte), i més tard tornarem pel camí del Puig Gros ( dreta).

En lleugera pujada anam avencen per aquest camí de carro, passarem per davant ses cases de sa Cova, una peculiar construcció feta dins la gran balma. Continuem l’ascens i entrem dins l’alzinar de sa Comuna. Per finalment arribar a l’àrea recreativa des Cas Garriguer, centre popular de sa Comuna. Un bon lloc per menjar alguna coseta i beure aigua en unes de les taules.

Ara feim un gir de 180° i retrocedim deu metres per agafar un tirany a l’esquerra que ens duu a la pista ampla. La creuem i agafem el tirany que hi ha just davant, passarem per davant una antiga barraca de carboners reconstruïda, als dos-cents metres sortim del tirany per la dreta per ascendir al puig des Bous on a mitjan camí localitzem la primera de les coves, la Coveta de sa Sitja, de petites dimensions, 10 m de longitud per 2 m d’amplària i altres 2 m d’altitud. Després de coronar aquest cim de 676 m, descendim i tornem a agafar el tirany.

Als 150 m arribem a un encreuament, nosaltres hem de continuar recte, pero a pocs metres del camí de la dreta i localitzem la segona coveta, la de les Fulles o de las Cambreta, de petites dimensions, tan sols 5 x 3 x 1,2 m.

Retrocedim uns pocs metres fins a la pista anterior continuem fins a la pròxima bifurcació on agafem el camí de la dreta, i als 100 m aproximadament sortim per la dreta del camí direcció SW i als pocs metres localitzem la 3ª cova, la Cova de s’Aigo, una cavitat molt més gran que las interiors, a la que en el seu interior hi havia alfàbies que servien per recollir l’aigua. Avui en dia només en queda una.

Tornem enrere fins al camí, que a 100 m més envaint tornam a sortir per l’esquerra i localitzem la 4ª cova, la Cova Baixa, de dimensions inferior a la de s’Aigo.

Continuem pel mateix camí, de cada vegada més estret, fins a arribar a una corba, on localitzem, ja dins el terme municipal de Sta Maria del Camí, una barraca de carboners, i a vint metres tenim la 5ª cova, la Cova Reineta o des Ranxo des Coll, una cavitat prou interessant d’1,760 m², amb una fondària màxima de -29,30 m, que valdrà dedicar-li una jornada.

Tornem al tirany i continuem amb la mateixa direcció Sud, ara ja descendent. Aquest tirany s’endinsa dins el comellar des Torrent de sa Cova de s’Aigo. En arribar a la part baixa on creuam el dit torrent, podrem localitzar una petita balma amb tancament pels animals, que feia de corral, i al costat una balma major, la Balma dels Corrals.

Continuem fins a sortir al pla des Plantejar, on a l’esquerra tenim dos camins, el primer el deixam enrere i agafem el segon, un tirany que baixa pel coma d’en Buscante, pel mig del Puig Gros, 658 m i el Puig de na Marit de 664 m.

Passarem per un portell amb arc i barrera, després arribam a una altra barrera tancada amb un contrapès. Finalment, acaba a un replà i encreuament de camins, hem de continuar rectes fins a ses cases de Can Picarola, on lleugerament girarem anirem girant dreta, encara que pareix que no es pot passar, el tirany continua direcció a Can Berguentet, traspassarem una paret de partió per un esbaldrec i enllaçam amb el camí principal de ses cases, on continuem per l’esquerra per camí asfaltat, en descens, fins a arribar a la barrera principal que dona accés a la finca, que creuem pel portaló del costat.

Ja estem al camí de sa Coma Gran, on més avall hem deixat el cotxe.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina