Doblevuit | Tags: doblevuit

893. Avenc de Sor Teresa – Cova d’en Sión- Cova Dets Degotissos.- Pas de Can Morro.

Publicada en 25 de septiembre de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:27 24 sept. 2022
Hora Fin: 17:02 24 sept. 2022
Distancia recorrida: 8,7 km (07:34)
Tiempo en movimiento: 04:25
Altura Mínima: 447 m
Altura Máxima: 695 m
Ganancia Altitud: 472 m
Pérdida Altitud: -474 m
Tiempo Ascenso: 04:11
Tiempo Descenso: 03:23

Material utilitzat: Cordes; 1×15 m

Data: 24.09.2022

Avenc de Sor Teresa – Cova d’en Sión – Cova Dets Degotissos.

Cisterneta d’en Gil i pas de Can Morro.

Des de palma ens dirigim cap a Bunyola des d’on agafem direcció al llogaret d’Orient. Passat el coll d’Honor, aparquem el cotxe a la vorera de la carretera a la primera corba que trobem i comencem a caminar per un camí que surt d’aquí mateix.

Caminem direcció SE. En arribar a un primer encreuament, enterra hi ha restes d’una fogatera, prenem dreta (W). En el següent encreuament girem esquerra (S).

Continuarem en lleuger ascens i passarem pel coll de s’Arboçar, 671 m. A 360 m després del coll veurem a la dreta un tirany que puja a W, ho agafem i continuem 260 m i en arribar a una corba devora el mateix camí localitzem una venc. Muntem una corda de 15 m i davallem fins a la primera sala vestibular, després uns metres més endins girem una columna i tornem a la primera sala. Una cavitat petita i sense interès d’espeleotemes. Remuntem els pocs metres i iniciem el retorn peel mateix camí que hem fet de pujada fins a tornar a enllaçar amb el camí principal i inicial.

Traspassem el comellar o torrent des Cocó Peguer, fins a arribar a una esplanada on hi ha un dipòsit d’aigo per a contraincendis. Continuem per la pista formigonada fins a una corba, on sortim cció N, per després girar a NW i a 90 m localitzem la cova d’en Sión. Espaiosa cova, amb una llargària de 57 m de N a S, uns 28 d’amplària i un desnivell de 35, amb un total d’uns 300 m de recorregut. Hi destaca tant els espeleotemes com les troballes ceràmiques, tant del Bronze inicial balear com d’època talaiòtica.

Després de gaudir del seu recorregut, iniciem la recerca de la segona cova, la de les Dets Degotissos que està a 90 m al NW. Una cova que ens sorprèn pel seu recorregut i per les formacions que hi trobem, una bona col·lecció d’espeleotemes.

Iniciem el retorn i ens situem novament a la pista formigonada i baixem fins el dipòsit d’aigo i continuem S. Després de la primera corba continuem per la pista que surt de la nostra esquerra. Més endavant traspassem novament el comellar des Cocó Peguer i als pocs metres l’abandonem esquerra per localitzar la Cisterneta d’en Gil, un petit avenc de roca massissa de més de tres metres de fondària on si diposita aigo en temps de pluges, amb parament de pedra.

Tornem a la pista, fins a arribar al comellar de ses Covasses, on girem pel tirany de la dreta. Hem d’estat molt atent perquè als 40 m hem de continuar, en mitja pujada, pel tirany de l’esquerra molt desfet i gens dibuixat. Malgrat que el tirany inicial continua endavant i en lleuger descens.

Bé, idò, sinó ens hem equivocat continuarem en ascens per aquest tirany poc definit, anirem trobant fites i ses fletxetes del gran muntanyer que va ser en P. Torrens, que encara ens guia per les muntanyes. En arribar a la part més alta trobarem un tancat amb un botador de fusta. Just després a la dreta trobem el pas de Can Morro, li deim el pas des Botador per la proximitat amb l’antic botador que hi ha a pocs metres i perquè desconeixem, si és que el té, el seu nom originari. Es tracta d’una rampa d’una desena de metres que salva el desnivell i enllaça amb el camí que davalla fins a les cases de Can Morro, en el mateix torrent de Coanegre.

Continuem per l’esquerra direcció W. Arribarem a l’encreuament de la foguera i continuem dreta fins a la carretera on tenim el cotxe.

NOTA: Sa lectura de CO2 va donar negatiu (0%) en tot moment.

890. S’Illeta pel pas de sa Torre idel pas de s’Illeta

Publicada en 16 de septiembre de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 8:54 13 sept. 2022
Hora Fin: 17:36 13 sept. 2022
Distancia recorrida: 7,1 km (08:41)
Tiempo en movimiento: 05:45
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 153 m
Ganancia Altitud: 472 m
Pérdida Altitud: -502 m
Tiempo Ascenso: 04:53
Tiempo Descenso: 03:47

Material utilitzat: Cordes; 1×25 m

Data: 13.09.2022

S`Illeta pel pas de sa Torre i el pas de s’Illeta.

Avui ens dirigim cap al port de Sóller i aparcam a la plaça dels Reis de Mallorca, ja que aquí comence el carrer de Bèlgica pel qual tornarem més tard. Continuem direcció a la mar per l’Ada. 11 de Maig, girem dreta pel carrer Poeta Mossèn Alcover Costa i Llobera fins al carrer Mestral ( dreta) fins a enllaçar amb el camí des Cingle ( on hi ha l’hotel Jumeirah, girem esquerra fins a l’hotel Nautilus. Aquí arranca un camí o pista que transita per davall els grans penya-segats. En arribar a una bifurcació, prenem recte o dreta, deixant a l’esquerra l’altre sender que davalla.

Al cent metres sortim (dreta) del camí per enfilar-nos just davall els penya-segats, a una zona on hi ha varies vies d’escalada, però avui no ens interessa s’escalada sinó visitar la cova de les Alfàbies o de s’Altar, la major de totes d’aquests coster. Retrocedim i ens situem novament al sender que continua aferrat als penya-segats per un coster molt inclinat.

Passarem per un marge o antic camí, i als pocs metres més podrem visitar sa cova des Vent o des Cabellut.

Continuem pel mateix coster, sense perdre altitud i arribem a una zona d’escalada, amb uns quants trams equipats amb passamanà, per facilitar l’accés a la part superior. Aquí sa situa sa cova de na LLuenta, d’en Codony o des Bany, de petites dimensions, però suficients per romandre aquells que hi queden per escalar, encara amb brutícia variada, roba, apunts, cd’s, fins i tot un casette i un mòbil ( no smartphone ), jeje.

Continuem a vegades per un terreny amb força pendent lateral, fins que topen amb el pas de sa Torre, es tracta d’un antic pas, ara equipat amb un fil de cer i una corda que fan de passamà, no es tracta d’un pas complicat ni tècnic, però sí delicat, ja que és aeri amb forta pendent.

Passat el pas, i una vegada hem girat a NE, encara trobarem un segon fil d’acer que ens facilita la darrera tirada fins a arribar a un marge, que superam sense dificultat.

Continuem en lleugera davalla i al mes a prop possible dels penya-segats de l’esquerra, per la zona dels Pinarols fins a davallar a la torrentera, cercam l’antic escar, utilitzat pels pescadors fa molts d’anys.

Des d’aquí anem fins a la punta Curta i després a la punta LLarga.

Ara en lleuger ascens anirem cercant el millor Camí en direcció S. Passarem per una antiga bassa i aviat per la part baixa d’una casa i tot duna arribem al Coll de s’Illa. Continuem direcció N pel tram asfaltat, passarem per davall es Penyal Bernat, després el camí passa a camí de carro i continuem fins al final on tanca amb una barrera amb botador metàl·lic a la dreta.

Continuem pel camí de l’esquerra en descens. Després de la primera corba i abans de la segona sortim del camí direcció W per a posteriorment en fort descens direcció N fins a arribar a una paret de partió que no traspassem sinó que anem pel seu costat fins a trobar uns graons de pedra que utilitzarem per passar a l’altre costat. Continuem descendint direcció N fins a trobar uns marges que anirem superant. Continuem W per anar a descendent pel costat del penya-segat, amb molta cura per la fullaca de pi que genega, trobarem dues piquetes de ferro no massa fiables. Sortirem del pinar i arribem a l’espoló rocós amb una gran roca enmig. On comença el pas de s’Illeta que ens facilita l’accés a la mar.

La imatge de s’Illeta al front és realment espectacular. Per arribar a s’Illeta ( E ) hem de nadar els 120 m des freu que ens separen. Cal anar en cura perquè el freu és un lloc on passen moltes embarcacions i pot ser perillós.

889. Sis coves per la Marina del Llevant.

Publicada en 16 de septiembre de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:41 10 sept. 2022
Hora Fin: 18:02 10 sept. 2022
Distancia recorrida: 7,9 km (08:20)
Tiempo en movimiento: 03:02
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: -3 m
Ganancia Altitud: 228 m
Pérdida Altitud: -236 m
Tiempo Ascenso: 04:07
Tiempo Descenso: 04:10

Material utilitzat: Cordes; 2x15m,

Data: 10.09.2022

Cova des Mular.
Cova des Moro.
Cova dels Llimacs.
Cova de Cala Falcó.
Cova de sa Tortuga.
Cova des Genet.

Iniciem la ruta d’avui a la cala s’Estany d’en Más, al llevant de Mallorca. Caminem per l’arena direcció a la mar, i abans d’arribar-hi l’abandonem per la dreta fent una curta grimpada per la roca que té uns escalons picats. Continuem SE per un tirany, el més a prop possible dels penya-segats.

Al quilòmetre de caminar ens desviem (esquerra) per baixar fent una curta grimpada, continuem S durant uns 200 m, i localitzem la petita entrada 80 x 90 cm, de la Cova des Mular, també coneguda per la cova de les Pedreres. Una cova prou interessant on hi destaca una pica per recollir aigua, algues i rels de manglà calcificats.

Retrocedim fins col·locar-nos, novament, a dalt de la planícia i continuem S, als 400 m arriben a la baixada per anar a la cova de na Dent, de gran envergadura 46 x 23 x 4,5 m, fou habitada en època pretalaiòtica.

Continuem amb la nostra direcció i 345 m després de na Dent, abandonem el tirany NW, i enmig d’unes mates localitzem el petit forat de l’entrada a la cova dels Llimacs. Posem una corda, encara que no cal i descendim en oposició els 3 m. Després vé una rampa terrosa en prou pendent, on ens anirà molt bé la corda que hem posat. Convé anar molt alerta a no moure pedres pocs estables i descendir, també, sense axeicar pols. Arribarem a una sala prou especiosa amb moltes formacions i espeleotemes que gaudirem gratament.

Es important dir que a la part més profunda hem tingut una lectura de CO2 del 2,9.

En acabar, tornem novament al tirany inicial i continuem la mateixa direcció SW durant 149 m, on podrem descendir a cota cero i continuar SW durant 141 m, on localitzem l’entrada ciclòpia de la cova des Moro. On destaquen les grans sales i les enormes columnes estalagmítiques. A la campanya de la UIB 1995/1998 es varen a dur a terme excavacions que permeteren documentar estractes prehistòrics i materials d’època islàmica.

Tornem a la planícia de dalt i continuem direcció cap cala Falco. Traspassarem una paret de partió amb un vell botador de fusta i als 150 m arriben a la cala Falcó, on localitzem a NE la cova del mateix nom, cova de Cala Falcó. Només entrar ens situa a una gran sala, avancem per l’esquerra fins a Arribar a un llac d’aigua salobre. Si volem recórrer-la ens fiquerem dins l’aigua per la part menys profunda i caminant arribarem a una altre sale prou interessant. En sortir ens trobem amb els clients, una cinquantena, estrangers de diverses empreses que han arribat de la propera i turística cova dels Coloms.

Continuem el nostre recorregut S, passem per amunt la cova dels Coloms, després pel caló Blanc, i pel Pontàs, o cova des Pont, travessem cala Varques, i continuem per la costa. Als 183 m i abans d’arribar a la punta de Llevant girem W i iniciem un fàcil ascens de 90 m fins arribar a la cova de sa Cabra i sa Tortuga. No és fàcil de trobar perquè està amagada per la vegetació i dins el rocam. L’entrada de reduïdes dimensions ens farà recaragolar amb contorsions i demés. Una vegada superar arribem a la gran sala, on destaca un gran llac a la part més profunda a -30 m. La part més concrecionada la trobem a la part de la dreta.

Després de prendre un bany i fer uns capficos, iniciem el retorn fins a cala Varques. Prenem direcció N, i als pocs metres ens desviem NE amb una suau pujada. Als pocs metres i vora el tirany localitzem el forat d’entrada a la cova del Xenet o del Genet

La cova es troba a un centenar de metres de cala Varques, per un caminoi que surt de l’esquerra NO que tota duna s’enfila per amunt (no confondre amb el que a pots metres també surt amb direcció a Cala Falcó i cova dels Coloms, el nostre s’endinsa garriga amunt, on davall d’un ullastre trobem el forat d’accés a la cova des Xenet o des Genet, en línia amb la immediata cova marina Cova dels Coloms de la qual subterràneament se separa una desena de metres.

Cova documentada en 1968 en l’obra de C.Veny.
L’entrada de la cova és de 50 x 70 c, i dona entrada a un pou vertical pel qual es descendeix amb un volat de 6 m de profunditat. Una vegada en el sòl tenim diverses opcions d’exploració, però la millor és seguir el petit «caminoi» en descens.

Així com anem avançant podem anar apreciant una gran quantitat de formacions i espeleotemas fins i tot alguna estalagmita vegetal.

Arribem a una primera i àmplia sala de gran bellesa, repleta de grans columnes i alguns gours, en algun tram hem d’anar gatejant per passar a altres sales. Destaca la gran bellesa del sostre amb les seves finíssimes estalactites.

Cal destacar que a l’estiu del 2012 després que farem d’un mesurament es constata un nivell de CO2 del 7,2%, però avui sorprenentment NO s’ha detectat CO2.

El subterrani supera els 200 m de recorregut, presentant amplitud visual de 57, encara que l’amplària màxima de la sala de dalt no supera els 32 m i sent el desnivell integral sobre el nivell freàtic marí de la llacuna interior de poc més de la vintena. Nosaltres no arribem fins a la llacuna, però per aconseguir-la és recta per estret conducte obert sota la boca d’accés a l’avenc, fins a curt ressalti vertical i despengi en diagonal cap al fons de la sala inundada, sector més occidental de con detrític que per aquesta part tendeix rodejar la zona clástique del actual desplom cupular.

Després de descansar iniciem el retorn fins a s’Estany d’en Más, on tenim els cotxes i on ens refresquem amb unes xandis ben fresques i cares.

888. Torrent des Salt (Deià).

Publicada en 6 de septiembre de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:33 3 sept. 2022
Hora Fin: 16:42 3 sept. 2022
Distancia recorrida: 4,7 km (07:09)
Tiempo en movimiento: 01:48
Altura Mínima: 77 m
Altura Máxima: 623 m
Ganancia Altitud: 540 m
Pérdida Altitud: -519 m
Tiempo Ascenso: 03:02
Tiempo Descenso: 04:06

Material utilitzat: Cordes; 2x70m, 1×27 m

Data: 03.09.2022

Torrent des Salt ( Deià). Pel pas des Racó.

L’aproximació, és dura, la farem sortint des de Deià (rentadors) i des del camí empedrat que ascendeix al costat del torrent des Racó, a pocs minuts arribem al Hostal Miramar, que deixam a la dreta. Totduna, també a la dreta, se inicia un camin empedrat, passem una barrera de ferro, deixem a la dreta un pont, i seguim pujant, en companyia del Torrent des Racó a la nostra dreta. En arribar a una paret (dreta) cercarem un portell pel que pasar i creuar el torrent.

El camí es fà feixut pel pes del material que duim penjat a les esquenes. Ve una zona de marges que anirem superant. Pugem dur cap al Sud-Est, sense rastres de caminoi, amb l’impressionant Penyal del Racó damunt els nostres caps. Arribem a una casa en bon estat i amb un excelent mirador sobre el poble de Deia i la seva cala. Continuem fins arribar a una rosseguera que salvarem pel seu costat esquerra, i després, per una infinitat de carritxeres, fins arribar al final de la pala, on localitzem a l’esquerra la pujada al Penyal des Racó, i el pas des Falcó, però noltros continuem dreta . Als 15’ deixem a l’esquerra, restes d’un mur i un arbre caigut, el desviament al Pas des Falcó. Seguidament pel pas des Racó equipat amb uns passamans. Continuem en ascens ferrats al muralló fins arribar a una zona més alta i descoberta, amb una gran fita, que dona per acabat el pas.

El torrent ja ho tenim al costat, ara sols queda dirigir-nos SE cap a ell i ja sobre el tàlveg anar a la recerca del primer salt.

El primer salt és de 15 m. no presenta cap dificultat. Li segueixen unes poques desgrimpades fins a arribar a la verticalitat de l’impressionant penya-segat d’uns 120 m. que domina tot el poble de Deià.

El segon salt de 12 m. ens deixa en un petit replà encaixat, amb lloc sol per a una persona o dues però encara assegurada amb la corda de l’anterior salt. Aquí tenim la reunió ( amb dues plaques ) per realitzar el tercer salt que nosaltres ho hem fet de 70 m, per enllaçar alb el darrer salt. Perquè si fas el fraccionament als 50 m has de fer un petit pèndol cap a l’esquerra per arribar a una rapissa on hi ha dues plaques , però aquest no és el problema, el problema és que les dues plaques estan als peus de la rapissa i quan vas abaixant no les veus i quan arribes a l’altura de les dues plaques ja t’has passada.

Per això ho hem fet de 70 m tot volat, saltant-nos el fraccionament amb el pèndol, d’una manera molt més senzilla. Arribem a una ámplia zona rocosa on hi quebem ben amples els set que erem.

Aquest gran salt també es podria fer amb cordes de 60 m i després desgrimpar fins el resalt de baix on hi ha les plaques del darrer salt.

El darrer salt es de 27 m i les plaques están davora un arbret situat a la dreta. Particularment trobo que el lloc no és el mes idoni perquè es el tram mes brut de vegetació tant a l’inici como durant el descens. Uns metres a l’esquerra seguint el talveg del torrent la roca está mes neta, mes plana i sense vegetació aqués estat millor.

La tornada, no la feim pel mateix camí fet al mati.

En acabar de rapelar el darrer salt, iniciem la tornada per dins el torrent durant uns 50 m, continuar direcció NE, en lleuger descens, deixant el torrent a la nostra esquerra, durant uns 400 m, fins arribar novament a la casa. De la casa surt un camí direcció N que agafem. En arribar a una casa amb tancat de reixa, girem W ( esquerra), si anessim cap a la dreta sortiriem al torrent des Racó. Ara s’ha acaba el camí i se transforme en tirany fins enllaçar amb el camí des Racó. Ho coneixarem perquè arribarem a un pou/cisterna, i el camí continua per enmig de xalets descendint fins el poble.

veure fotos d'en Tomeu — fotos d’en Tomeu

886. Torrent des LLi (2022)

Publicada en 28 de agosto de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:56 27 ago. 2022
Hora Fin: 13:45 27 ago. 2022
Distancia recorrida: 1,8 km (03:48)
Tiempo en movimiento: 00:41
Altura Mínima: 65 m
Altura Máxima: 333 m
Ganancia Altitud: 6 m
Pérdida Altitud: -252 m
Tiempo Ascenso: 00:24
Tiempo Descenso: 03:23

Data: 27.08.2022

Torrent des LLi

No descreiure aquets fantàstic torrent per no ser repetitiu i perquè es prou conegut per tots el barranquistes i torrenters. Només destacarè les modificacions de ancoratges fetes a l’octubre de 2019 per la FBME.

SALT GRAN S56m: hi havia dues instal.lacions ( dos químics de doble anella i dos químics junts per una anella, a més d’ùn punt intermig. Ha estat tot eliminat i en el seu lloc han quedat tres químics de doble anella i un punt intermig de seguretat amb una anella. També s’ha modificat i s’ha fet un nou fraccionament a la dreta hidrogràfica S20 m. Aquest fraccionament està suspés i no té gaire suport pels peus. Per tant el salt gran ha quedat de 36 m + 20 m, total de 56 m.

Un dels altres bots modificats es el de la GRAN CASCADA S35m: s’ha substituït la instal.lació rompuda per una nova a major alçada per evitar estar dins el corrent d’aigua i que no es vegi afectada per la caiguda de pedres. A més s’ha llevat un punt intermig i se n’han posat dos per a poder sortir de l’olla i muntar un passamà per a major seguretat. Ara passa a ser un salt de 35 m.

Per tant, el torrent es por fer amb cordes de 40 m

Font: Memòria del reequipament del torrent del LLi. Comité de Torrents de la FBME. Octubre 2019.

883. Avenc de l’Aigo (Pollença)

Publicada en 24 de agosto de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:20 6 ago. 2022
Hora Fin: 14:40 6 ago. 2022
Distancia recorrida: 3,9 km (05:19)
Tiempo en movimiento: 04:37
Altura Mínima: -2 m
Altura Máxima: 38 m
Ganancia Altitud: 181 m
Pérdida Altitud: -139 m
Tiempo Ascenso: 01:19
Tiempo Descenso: 03:57

Data: 6.08.2022

Avenc de l’Aigo

Després de realitzar altres altivitats per la zona i completar és dia, decidim anar a cercar aquest discret i petit avenc, situar al Nord de Cala Barques (Pollença).

Després d’aparcar els vehicles pel redol de l’avinguda Cavall Bernat, entrem al pinar pel carrer de l’Astor, passem per davant de la cova de les Rodes i continuem pel carrer Ruiz de Alda, enmig de pins i mates. Enllacem amb el camí dels Presos i caminem per ell uns 300 m, després d’una corba l’abandonem per la dreta i entrem a una zona rocosa i carritxera amb mitja pendent fins a arribar al tàlveg del torrent de les Rotes Velles que creuem uns metres mes amunt. Ens situem a la part alta i més planera.

Ens orientem i prenem a Xaloc ( SE), un terreny no gaire còmode. Als 100 m trobem la boca de l’avenc de s’Aigo, un discret avenc de tan sols -8 m. El seu accés és escalonat fins a arribar a una petita bassa on s’acumula s’aigo, d’on agafa el seu nom. Encara que L.S. d’Àustria (1869/91) el cita amb el nom d’Avenc de la Mata dels Cocons, i el geòleg B. Darder (1946) com a Clot de l’Or.

Un lloc ben conegut pels antics habitants, pescadors, caçadors i pastors de la zona com a recurs d’aigo.

Aquest discret avenc traspassa aigo al veïnat avenc Mal Fet.

A la zona podem localitzar multitud d’avencs, dels que destaca l’avenc Mal Fet.

885. Cova de Na Barxa i Piscines naturals de Cala Olla

Publicada en 21 de agosto de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 10:03 20 ago. 2022
Hora Fin: 18:26 20 ago. 2022
Distancia recorrida: 12,6 km (08:22)
Tiempo en movimiento: 05:16
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 26 m
Ganancia Altitud: 315 m
Pérdida Altitud: -344 m
Tiempo Ascenso: 03:13
Tiempo Descenso: 05:08

Data: 20.08.2022

Cala Aladern – Cova de Na Barxa – Cala Rajada – Far – Cala Olla i ses Piscines naturals.

Ens dirigim a l’altre cap de l’illa ( -NE), a Capdepera, i des d’aquí fins a Cala Aladern, on podrem aparcar en el carrer del mateix nom. Agafem el carrer del Pas, entre arena i pins, des de la petita cala prenem a llevant ( esquerra) per les roques costaneres, direcció a la punta de Na Barxa, on es troba l’entrada de la Cova de na Barxa o de l’Aladern. Un cova bastant interessant, no tan sols per les seves sales i llacs sinó pel descobriment que va tenir lloc allà per l’any 1909.

Tot començà el dotze d’abril de l’any 1909 amb l’arribar a Mallorca de la jove paleontòloga Dorothea Minola Bate ( Gal.les -Anglaterra 1878), que amb les seves incansables tasques de recerca va ser la primera a obrir una finestra al passat de les faunes vertebrades de les Balears. Al principi no ho va tenir fàcil, per la dificultat de l’idioma, per la manca de cartografia i pels desplaçaments, a vegades en carro, a llocs del litoral complicats d’arribar-hi, uns espais llavors despoblats i lluny de remei. En el seu segon viatge, a l’estiu de l’any 1910, a conseqüència de l’esforç, amb la xafogor asfixiant de ple agost, va caure malalta i romandre amb febres al llit.

Continuà amb les seves investigacions fins a arribar a Capdepera, on s’hostatjà fins en tres ocasions. La primera vegada fou en abril de 1909, durant dues setmanes escava la cova de Na Barxa. La segona fou al juliol de 1910. La tercera vegada arribà al novembre de 1911. Per a Dorothea, la cova de na Barxa estava situada a un lloc particularment remot i de difícil accés. El comellar de sa cala no s’establí fins a l’any 1920; fins llavors, tot aquell espai era garriga: pinetells, mates llentiscleres, aladerns ajupits per les tempestes, aritges, etc.

Dorothea Bate, en la seva descripció de la cova, diu que l’única entrada era una obertura al sostre. Per tant, l’any 1909, l’entrada ampla que s’utilitza actualment no existia. El fet que l’obrissin mirant a la mar i que just davant construïssin un mollet, que encara es poden veure part d’ell, podria ser bem bé que fos usada pels contrabandistes.

La troballa d’un crani i ossos fossilitzats d’una cabreta que anomena Myotragus Balearicus entusiasmà Dorothea, que aquell mateix any publicà unes notes preliminars.

Després que Dorothea publicàs, a la tardor de 1909, l’article descrivint el Myotragus, la societat anglesa comença a interessar-se pels fòssils recuperats de la cabreta, fins al punt que el crani del Myotragus fou exposat a la Royal Society. Els primers fòssils de Myotragus es van dipositar al Natural History Museum de Londres i a l’American Museum of Natural History de New York.

Creia que era interessant i merescut mencionar el descobriment fet per na Dorothea.

Després de visitar la cova i les seves sales, prenem la marxa per uns escalons fins situar-nos a dalt damunt una pista. Prenem nord per un tirany indicat en petites balises. Que enllaça amb el sender de les Atzavares. Sempre per la costa fins a arribar al nucli urbà de ca cala Rajada, on darrere el seu port continuem per un passeig que fou destruït pel temporal del gener de 2017 i restaurat de nou. Passem per cala Gat i puja’m fins al far de Capdepera.

Després de descansar ens dirigim a la Torre Esbucada.

Es tracta d’una construcció datada a mitjan segle XVIII. El monument forma part d’un grup de grans torres aixecades a Mallorca amb esquema anglès. Altres torres de les mateixes característiques són la d’Aubarca, a Artà, Son Servera o el Castellot en Santa Ponça.

La Torre Esbucada de Capdepera va ser volada per ordre de lord Cochrane el 22 d’abril de 1808 i des del segle XIX, la qual cosa queda d’ella ha sofert una evident deterioració que s’accentua dia a dia.

Des de la torre iniciem un descens a Nord per un tirany, direcció a cala Olla. Però primer ens desviarem cap a la dreta per descendir, entre roques complicades, fins a les piscines naturals. Un encisador lloc amagat entre penyals. Degut a què l’aigua de la mar només hi entra i renova en grans temporals, trobem l’aigua en no massa bon estat.

Iniciem la tornada passant per la Cala Olla, entrem dins un pinar, i enllaçar finalment amb la carretera del Far. Continuem direcció al nucli urbà, baixem al port i continuem fins als cotxes pel mateix camí que hem fet al matí.

No abans de fer una aturada per prendre unes xandis ben fresquetes acompanyades d’unes patates braves.

Font: Dorothea Bate i Capdepera, d’en Josep Terrasa Flaquer

877. Cocons (gran i petit) de les Nimfes

Publicada en 27 de junio de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:28 25 jun. 2022
Hora Fin: 15:38 25 jun. 2022
Distancia recorrida: 6,4 km (06:10)
Tiempo en movimiento: 02:47
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 78 m
Ganancia Altitud: 210 m
Pérdida Altitud: -253 m
Tiempo Ascenso: 04:11
Tiempo Descenso: 01:58

Data: 25.06.2022

Els Cocons, gran i petit, de les Nimfes.

LES NIMFES

Les nimfes són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades). Benignes als mortals, dels quals no desdenyaven l’amor, el seu culte se celebrava a l’aire lliure o en uns santuaris petits anomenats nimfeus. En la mitologia romana foren identificades amb les camenes (nimfes de les fonts).

A l’època homèrica es consideraven filles de Zeus i divinitats secundàries a les que s’adreçaven les pregàries i que podien arribar a ser temibles. Habitaven en grutes i passaven el temps cantant i filant. Sovint participaven en el seguici d’una gran divinitat, sobretot d’Àrtemis, o acompanyaven una altra nimfa de més categoria, com ara les nimfes serventes de Calipso o de Circe.

Les nimfes estan dividides en dues grans classes: les que són considerades divinitats menors, i les que personificaven tribus, races o estats.

Les primeres es divideixen en:

Nimfes de l’aigua (Oceànides: de l’oceà, els rius, i les fonts, principalment)

Nimfes de les muntanyes i coves (Orèades)

Nimfes de boscos, gorgues i encanyissades

Nimfes dels arbres (Dríades)

Les segones agafaven generalment el nom d’allò que representaven.

La diferència entre Nimfes i Nereides es: La diferència és que les sirenes ó Nimfes utilitzen els seus cants enganyosos per a atreure als homes mentre que les nereidas utilitzen la seva bellesa femenina, fins i tot algunes vegades apareixen representades amb una pinta i un mirall a les mans. Nereida amb pinta i mirall com a armes de seducció.

________________________________________________________________________________________________________

Aquesta ruta no es circular, per tant hem de preveure deixar uns cotxes a la Urb. Bellavista ( carrer de les Dames).

En la ruta d’avui estava previst davallar a la cova del Puig de Ros, però no ha pogut ser perquè el solar on es troba está completament tancat, es podria botar la reixa però aguessim pogut crear alarma amb els veinats, que al desconeixa les nostres bones intencions podrien pensar en lo pitjor. Per tant ho hem descartat.

Ens dirigim a la Urb. Puig de Ros pel carrer Cadernera, al fianal girem esquerra pel carrer Esparver, després dreta pel carrer Oronella que ja no abandonarem fins arribar a l’aparcaquement de baix. vora el complex Marhes ( abans Delta).

Comencem a caminar cap a Ponent, pasant per davall les terrasses del restaurant seguint un tirany prou definit, que anirà girant a Mestral en lleuger descens fins situar-nos vora la mar, a cota 0.

Des d’ara es tracta de continuar, la mateixa direcció, el més aprop posible de la linea de mar i anar disfrutant de l’entorn amb les seves piscines naturals. Passarem per cala Vella, una platja d’arena amb aiues transparentes, on podrem fer un capfico. Avui no ha pogut ser perquè estaba coberta d’algues.

Continuem i en arribar a sa Punta Negra aurem de fer una petita desgrimpada. Després de dos-cents metres arribarem al Cocó Petit de les Nimfes, un preciós racó on l’aigua de la mar entra per un estret pas situat davall un pontet natural. Un excelent lloc per fer-hi un capfico. A dalt d’aquets cocó i podem trobar uns graons picats a la pedra que fan de davallador. Noltros els ignoram i continuem la ruta en diagonal ascendent N durant tres-cents metres, per després girar a Llevant, salvem un curt però fort desnivell per situar-nos dalt del penyassagat.

Ara ja per terra ,plana ens dirigim N i traspassem un paret amb tancat de reixa per la seva part mes baixa ( esquerra). Al principi pareix que no és posible per l’abisme que tenim, però ho podrem superar sense cap dificultat per un tirany prou definit. Sempre pel tirany, passarem per una antiga bateria militar de costa on encara es poden veure els rails per on circulava la peça d’artilleria. Continuem i als pots metres ens deviem cap a la dreta per anar a veure unes antigues depenències militarts. Tornem enrrera fins el tirany i continuem, passarem per davant alguna covatxa, i ens tornem situar a la part alta, per la que caminarem uns vuitante metres, on veurem un tirany que davalla en molta pendent fins a vorera de mar, a baix una gran i solitaria roca ens servirá de referència. Que per cert es lúnica ombra de la zona.

Uns pocs metres més arribarem al Cocó Gran de les Nimfes, un altre lloc extraordinari per fer un capfico. Si la mar está be, que no es el cas d’avui, els experts poden superar en apnea un sifó que comunica amb l’exterior.

En acabar tornem a l’ombra anterior per dinar.

Continuem la ruta guanyant uns metres d’altitud i després de caminar uns tres-cent metres per terreny no gaire comode, descendim i localitzem la Cova des Secret des Pontàs. Una cova amb dues boques obertes a la mar.

Deixam enrrera la cova i iniciem una forta pujada direcció a Llevant, persituar-nos, novament, a dalt del penyassagat. A pocs metres ens topen amb la trinxera de la fortificació militar. En el seu interior encara hi ha las dependències que un temps enrrera foren militars. Noltros no hi anem i continuem direcció S per un torany ampla i prou definit.

Tornem passar pel mateix lloc d’abans on hi avia els rails i passem per davall la reixa i ens situem al costat de la paret que seguirem Gregal, després gira a N, després novament a Gregal i en arribar al segòn esbaldrec de la paret seca la traspassem i continuem pel tirany, es una zona de garriga i amb molta de calor.

Arribarem a un encreuament amb un camí que agafarem i continuarem esquerra fins enllaçar amb la carretera d’Enderrocat. Entrem a l’Urb. Bellavista i al primer carrer després de les barreres tenim els cotxes que abans hem deixat.

Ara anem a cercar els altres cotxes al comencement.

876. Torrent i Cova marina des Ratjoli

Publicada en 24 de junio de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:37 18 jun. 2022
Hora Fin: 17:07 18 jun. 2022
Distancia recorrida: 2,6 km (07:29)
Tiempo en movimiento: 06:40
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 350 m
Ganancia Altitud: 39 m
Pérdida Altitud: -401 m
Tiempo Ascenso: 00:08
Tiempo Descenso: 07:21

Data: 18.06.2022

Torrent des Ratjoli i Cova marina des Ratjoli.

EnS dirigim a Andratx, i des d’aquí agafem la carretera Ma-10, i a l’altura del Coll de sa Gramola, Km-106,100. Després d’aparcar el cotxe caminem cap a ponent (W), als 30 m abandonem la pista per la dreta i baixem fins el camí de sa Guixaria. Aquest camí passa pel comellar del mateix nom i acaba al camí des Ratjoli. Ara ja per asfalt anem baixant fins a les barreres de la finca Es Ratjoli i les traspassem per un magnífic botador que té a la dreta. Continuem pel camí empedrat, passem primer pels corrals i després per les cases on guardarem el màxim respecte i silicenci, ara el camí deixa d’estar empedrat i es transforma en formigonat. Continuem en descens fins a arribar al coll que dóna accés a la cala des Carregador (dreta), enfront tenim el Puig Roig de 109 m. Deixam a la dreta el Puig Roig i iniciem la davallada al tàlveg des torrent des Ratjoli. Avui en dia molt brut per la quantitat d’arbres caiguts, debut al fatífic incendi del 26 de juliol de 2013 on es varen cremar més de 2.400 ha. Els que em conegut el torrent abans de l’incendi, quan era una autèntica bellesa ho feia un dels més macos que em fet i que he vist. Al tenir aigua que rella tot l’any li permet tenir una vegetació exuberant (garballons, joncs, figueres…). A més té l’afegit de que s’ha de remontar lo que el fà més interesant. Ens adonem de l’importància de conservar en serio el nostre territori.

Ja en el tàlveg i després d’una petita desgrimpada arribem al primer salt, el més gran de tots, de 25 m, on posem corda fitxe de 28 m, per després poder-ho remuntar.

Els següents salts no són de gran importància en el que es refereix a la seva altitud, ja que cap d’ells sobrepassen els 11 m.

Trobem alguns gorgs amb aigua, gràcies al raig que sempre té. En alguns trobem el cranc de riu americà (Procambarus Clarkii) és un cranc originari dels pantans i rius del nord-est de Mèxic i del centre-sud dels Estats Units. Ha estat introduït en molts llocs del món, com per exemple la península Ibèrica, on va arribar l’any 1974. A Menorca va ser introduït a principis dels anys 80 i en aquest torrent ja du més de 15 anys. Es un crustaci comestible i molt apreciat. Tan important és el cranc vermell en Isla Mayor ( Sevilla) que la setmana gran, al juny, es titula Fira i Festes de l’Arròs i el Cranc.

Així com descendim anem deixant corda fitxa en tres salts per a després poder-los remuntar, en els altres desgrimpen o salvem per la dreta.

En un no res arribem a la mar, on aprofitem per fer un bon capfico, ja que avui la mar es una bassa d’oli. Conve posar una corda per facilitar la sortida de l’aigo i remuntar els 6 m.

Per primera vegada podem entrar a la cova Marina des Ratjoli, que si accedeix des de l’aigo. Es troba just davall de la desembocadura del torrent.

Entrem nadant a la galeria d’uns 40 m de llarg. La seva amplària varia i va des dels 2 m a l’entrada fins al metre al final i uns 40 cm en el centre. A la meitat del recorregut veurem dues roques encastades entre les dues parets, les sortegem passant per sota d’elles fent una mica d’apnea. Podem visitar la sala que es presenta a la nostra esquerra amb algunes formacions estalagmíticas, havent de fer oposició amb els braços i aleteig amb les cames per a sortir de l’aigua. A mesura que avancem, al capdamunt, en una fractura, observem una boia d’embarcació, apreciant la força de la mar quan està brava, Ja a la part final, fas peu i acaba en una petita platja.

La tornada la feim remuntant el torrent per les cordes que hem anat deixant.

875. Cala Ortigues i punta de Na Foradada

Publicada en 12 de junio de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 10:07 11 jun. 2022
Hora Fin: 18:24 11 jun. 2022
Distancia recorrida: 6,1 km (08:16)
Tiempo en movimiento: 03:53
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 218 m
Ganancia Altitud: 273 m
Pérdida Altitud: 290 m
Tiempo Ascenso: 01:12
Tiempo Descenso: 04:11

Data: 11.06.2022

Cala Ortigues – Punta de na Foradada – Serral des Pi.

Una altre ruta costanera, que la comencem al km 105,6 on podrem deixar els cotxes. Caminem cent mestres per l’asfalt direcció N fins arribar al comencement d’un camí que baixa fins a la ribera.

Quan duim 900 m i uns 22′ arribarem a una bifurcació, a l’esquerra aniriem al pas de sa Salleta i n’Evangèlica, noltros continuem dreta davallant fins a cala Ortigues. Un bon lloc per fer el primer capfico, un autèntic privilagi. Ara per la costa direcció N, un terreny de còdols i blocs, fins arribar a un escar, ben conservat, just davant la Pedra de sa Galera.

Continuem la marxa , feim una petita grimpada i ens situen al costat superior de la cova d’en Bielet o Cova de na Beneta. L.S. d’Austria ( 1869-1891), la cita al descriura la ribera d’Andratx, L.Mascaró (1955) l’ubica en el mapa director del CTM i la moderna cartografía del MGN la denomina Cova d’en Bielet. No hi podem accedir ja que ens separa uns 7 m de desnivell. No queda més remell que tornar enrrera uns 40 m i ascendir per una «rosseguera» una mica inestable, fer una diagonal esquerra per situar-nos just damunt la cova, després continuar, seguint la mateixa direcció per un terreny amb molta inclinació i relliscós. Arribarem a la rota d’en Bielet amb dues eres i un tancat amb oliveres. Anirem descendint fins trobar una petita torrentera per la que davallarem novament a la vorera de mar. I continuar per enmig dels blocs.

Després de quasi una hora arribarem a una paret que hem de superar, i per ferlo ens hem de fitxar que te una estreta molt estreta cornisa ascendent, la superam i arribem al pas de sa Maroma, una groixuda maroma amb nus ens ha de facilitar el pas i el descens d’uns 5 m. Dit aixó noltros instalem la corda que duiem per reforçar i facilitar en ràpel el petit descens, mentres altres utilitzavem la maroma. En un del descens sa maroma es trenca a dos metres del terra, quedan inservible. La sort que el company que davallaba ho feia ferrat a la maroma i a la nostra corda. Si només ho hagués fet amb la maroma s’agués precipitat… per tant la maroma està inservible i no convé utilitzarla.

Després de l’ensurt continuem uns metres mes per la dreta i superat unes petites agulles per tornar descendir just davant la Punta de Na Foradada.

D’enfora pareix que la punta forma part de la mateixa costa, però realment està separada, no sé si és correcte dir-ho, per un petit istme que si la mar no està ben plana resulta complicat creuar per dins l’aigo. Un bon lloc per dinar a l’ombra i fer uns capficos. El lloc ho mereix.

En acabar reiniciem la marxa direcció N cap a s’Algueret, un altre bon lloc per nadar. Continuem uns 160 m fins a veure uns grans blocs mes o menys plans, i una fita, que ens indica la pujada. Es tracta d’una forta pujada que donada l’hora que és i el cansament que duim, es fa mol feixuga. Anem girant a Sud una estona per a després i quan es posa més vertical va girant a E, per al final anar suavitzant. En ser a dalt del Serral des Pi veurem un tancat de fil ferro molt rovellat, el creuem i totduna localitzem una àmplia pista, que és una delícia… Superam una barrera metàl·lica amb un botador, continuem per la pista que ja no deixarem fins a enllaçar amb la carretera.

Al cap de pocs minuts, si volem, podem arribar fins a les cases abandonades de Can Rafelot, noltros no hi anem i continuem per la pista, passem la desviació que va a sa Torre Nova i continuem per la pista, enllacem amb la carretera vella d’Estellencs ( la mateixa pista) fins a arribar a la carretera asfaltada. Continuem, traspassem els dos túnels i en un no res arribem on tenim els cotxes.

872. Cova de Biniamar

Publicada en 3 de junio de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:14 28 may. 2022
Hora Fin: 16:17 28 may. 2022
Distancia recorrida: 4,8 km (07:03)
Tiempo en movimiento: 05:18
Altura Mínima: 127 m
Altura Máxima: 420 m
Ganancia Altitud: 337 m
Pérdida Altitud: -341 m
Tiempo Ascenso: 01:51
Tiempo Descenso: 05:12

Materia utilitzat: Cores: 1×15, 1×35, 1×20 m, Protector 1, xapes 2, Cintes 2

Data: 28.05.2022

Cova de Biniamar ( avenc des Picarol Gros).

La millor manera per no pàtir sa calor que fà, anem a la mar o en fiquem baixa terra. Avui triem aquesta darrera opció.
Ens situem en el poliesportiu municipal de es Puig, a Lloseta. Des d’on surt direcció N un tirany que enllaça amb la pista que puja a la Comuna de Biniamar. Anirem per la pista en mitja pujada. Passarem per davant un antic cisternó. Després pel costat d’un antic pou, del que desconeixem les seves dades. Dos-cents mestres més envant i a cota 350 m, abandonem la pista direcció NE fins arribar a una paret de partió tancada amb fil ferro. Continuem N paral.les a l paret, fins a cota 385 m on podrem traspassar la reixa. Entrem a la coma dels Campassos… després d’una estona localitzem una primera obertura de la cova, que els primers que hi varen davallar li digueren l’avencs des Picarol Gros, es tracta d’una entrada que totduna es fa vertical i volada d’uns 40 m aproximadament. La descartem, i continuem fins localitzar l’entrada natural de la cova de Binimar.

J.A. Encinas diu: “Presenta recorrido de 180 m, desnivel de 38, amplitud máxima de 26, piso inferior a una docena por debajo y biótopo caraterizado por la presencia del troglobio Henrotius jordai R. “ (Reitter 1914).

Una cova de tres pisos, en la que pots pasar hores admirant la gran quantitat d’espeleotemes.

Si accedeix per una entrada de petites dimensions (0,50 x 0,70 m.) entrada condicionada. A l’interior uns escalons formats per pedres ens permeten davallar els primer metres, un passadis de 8 m porta a una petita rampa, on possem una corda per salvar un resalt d’2 m. Superat aquest primer bot, ja es pot veure l’impressionant primera gran sala amb una profunditat d’uns 22 m i una altitud d’un 40 m Aquesta gran sala té a la part superior l’entrada que he mecionat anteriorment ( avenc del Picarol Gros). Aqui muntem un passamà per arribar a la vertical del salt de 22 m que rapalem. Si estem atents, en arribar a la mitad, veurem un replà que a la tornada i accedirem, des de baix, i d’aquesta manera tant sol remuntarem uns 11 m. Aquesta sala es espectacular per la seva altària, pero si continuem avançant entrarem a una altre sala on trobarem la major quantitat d’espeleotemes de gran bellesa. La podrem recorrer sense aver d’utilizar corda. Excepte un pou.

Després d’unes hores, iniciem la curta remuntada des de la balconada (2n pis) fins a la sortida.

Les medicions de CO2 fetes amb el nostre aparell homologat han donat negatiu per tot.

861. Cala Santanyí a Cala Figuera

Publicada en 17 de abril de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:59 16 abr. 2022
Hora Fin: 17:35 16 abr. 2022
Distancia recorrida: 12,8 km (07:35)
Tiempo en movimiento: 04:09
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 41 m
Ganancia Altitud: 207m
Pérdida Altitud: – m
Tiempo Ascenso: 03:00
Tiempo Descenso: 04:29

Data: 16.04.2022

Cala Santanyí a Cala Figuera

Iniciem la ruta costanera d’avui a la cala de Santanyi. Prenem direcció a la platja i abans agafem el carrer de l’esquerra que puja, a la primera corba agafem unes escales estretes que baixen fins a s’arena, continuem pel carrer en lleugera pujada. Aviat arribem a la Cova del Drac de Cala Santanyi, de protecció ZEC-LIC, tancada amb pany i clau.

Continuem carrer amunt. En el primer encreuament girem dreta pel carrer de sa Torre Nova fins a arribar a l’esplanada on trobem dita torre anomenada Torre Nova de sa Roca Fesa. En molt bon estat de conservació, com totes ses torres turístiques, al contrari de la resta de torres mallorquines. Va ser construïda cap a 1663, el 23 de febrer d’aquest any, el Gran i General Consell acorda la seva edificació. En la relació de 1769 figura amb un canó de 4 i dos torrers, i està situada en terrenys de la comuna de Santanyi i no fa focs (de senyals).
En 1794 s’assenyala que necessita reparar dues grans esquerdes d’alt a baix, que demostra en la seva superfície exterior.
En 1825 ja no està artillada.
Iniciem el descens cap a ponent, per un tirany que ens baixa fins a les terrasses de Tijuana, on trobem infinitat de víes d’escalada.

Des d’ara anirem, en el possible, per les nombroses terrasses que formen aquest litoral, algunes d’elles molt estretes i esposades, de fins a 40 cm d’amplària. El primer punt orogràfic destacable serà arribar i traspassar es Caló de ses Agulles, després de passar per la punta Bagasseta arribarem a un gran «Coll» rocós. Aquest punt és important perquè tenim dues opcions; la primera pujar uns 3 m fins a la base del coll amb l’ajuda d’una corda fitxa i continuar el recorregut pel tirany de la part alta del penya-segat durant uns 150 m i baixa novament fins a la línia de mar. L’altra opció és continuar per una cornisa molt estreta on hi ha col·locada una cinta de camioner en forma de passamà, la qual és d’agrair perquè ens ajuda a superar aquest tram aeri i molt esposat. Continuem ja per terrasses amples fins a arribar a un esbaldrec que superam per la dreta o per dins el forat. Just darrere trobem una mata o llentiscle (Pistacia lentiscus ), on si hi ha instal·lat una corda per poder baixar els 4 m fins a un ressalt inferior que volteja una caleta. Continuem a prop de s’aigo de manera còmoda. Abans d’arribar al Morràs veurem ha dalt del penya-segat la terrassa d’un restaurant i les filtracions d’aigos fecals que rogen contínuament, amb un olor repugnant.

Amb un no res arribem a cala Figuera que rodegem pels carrers de ponent plens de restaurants, continuem pel port de pesquedors, el caló d’en Busquets i el caló d’en Boira més allunyat. Al costat d’una casa veurem uns escalons que agafem i pel darrere de les cases ens hem enfilam fins a un carrer asfaltat que pren cap a gregal durant 300 m, girem a la dreta i als 220 m tornem a girar a la dreta i als 102 m sortim del carrer direcció S (esquerra) per un tirany fins a sa torre d’en Beu. Pareix que començar a construir-se en 1565 perquè la cita Binimelis, segons Bernardo Vidal i Tomàs i sembla que va ser acabada en 1569…
El Gran i General Consell mana el 10 de major de 1617 que es paguin 300 lliures per a reedificar la torre.
Benito Verger consigna que va visitar la torre el 18 de juny de 1597 i va trobar a Cosme Ferrer de 35 anys de torrer. A la torre hi havia un «armaril» de ferro amb els seus «sarnidós», i un arcabús, que era dels jurats de Santanyi, sense municions.
En el mateix lloc hi ha instal·lat un dels quatre radars que hi ha a Mallorca que pertanyen a la xarxa de radars i càmeres costeres del «Sistema Integrado de Vigilancia Exterior» (SIVE), el principal objectiu del qual serà evitar l’entrada de pasteres i embarcacions de narcotraficants.

La tornada la farem per la part de dalt del penya-segats, així que prenem pel carrer Verge del Carme, per després girar esquerram pel carrer Juan Sebastián el Cano i el carrer Tomarinar, passem per davant el restaurant, el mateix que el matí hem vist des de baix on ses filtracions de fecals, i continuem fins al final, on començ un tirany que seguirem.

Dos-cents-setanta metres de caminar pel tirany passem pel punt on el matí hem baixat. Continuem per la part alta durant tres-cents quatre metres, als voltants de sa Bagasseta, a prop d’una perforació vertical del penya-segat, dit es Forat de na Maciana, on també podem trobar , a pocs metres de la línea de dalt, la Cova de la qual desconeixem el seu nom, probablement sigui la cova es Batle. Noltros li diem la cova de ses Cadires perque en l’interior hi trobem cadires, taules i restes de fogueres i molta, molta brutícia, que es veu compensat per les esplèndides vistes sobre el mar i l’horitzó/infinit.

Continuem fins a arribar al «Coll» rocós, punt important com he comentat al començament. No baixem per la corda sinó que continuem per davall de la mansió de la dreta fins arribar al caló de ses Agulles, des d’on continuem per les terrasses de baix, passem per les surgències d’aigó, uns metres elevades, dites es Dolç de sa Torre Nova, descendim dos metres, i arribem a la zona d’escalada Tijuana, agafem el tirany de pujada fins a la torre Nova de sa Roca Fesa, i ja per dins la urbanització arribem al pàrquing de Cala Santanyi.

857. Els Graons del Gegant

Publicada en 3 de abril de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:40 2 abr. 2022
Hora Fin: 17:14 2 abr. 2022
Distancia recorrida: 8,1 km (07:33)
Tiempo en movimiento: 02:40
Altura Mínima: 126 m
Altura Máxima: 815 m
Ganancia Altitud: 746 m
Pérdida Altitud: -766 m
Tiempo Ascenso: 02:40
Tiempo Descenso: 04:53

Data: 2.04.2022

Els Graons del Gegant

Ens dirigim cap a Lloseta i a la rodona prenem per la Ma-2110 fins a l’encreuament on l’abandonem i prenem pel camí des Clot d’Almadrá, el mateix que va a sa Font Sorda i al Refugi de Tossals. Passarem per davant les cases de Filicumis ( Fideïcomís) i 300 m després podrem aparcar els cotxes a la vorera del camí, uns metres mes envant també tindrem lloc. Després d’aparcar caminen 60 m enrere on trobarem un portell agrícola amb botador de fusta a l’esquerra on comence un camí dins la finca de Son Cocó que pren cap a Mestral. Continuem per terres de conreu i arribem a una segona barrera amb botador a la dreta, continuem i arribam a la barrera metàl·lica de Son Cadena que deixam tancada. El portell dona a un camí que agafarem cap a la dreta. Cap a l’esquerra ens menaria al talaiot dit es Claper des Gegant.

Comence una forta pujada fins a arribar a un portell amb llinda de llenyam i teules, i amb barrera metàl·lica. És l’únic pas accessible a peu pla, i, per tant, es podia impedir l’accés a la part alta de la muntanya tancant la porta. El fort rost es manté fins a arribar a un esbaldrec on si hi ha instal·lat un passamà. Després el terreny es suavitza i uns 300 m posteriorment deixam a l’esquerra el tirany que du al pas de sa Corda i al gran Aljub. Continuem l’ascens fins a arribar al punt geodèsic del puig de s’Alcadena (817 m). Continuem direcció N i arribem a l’antic segon cim, continuem mateixa direcció i ha viat arribem a la cova de l’Alfàbia, que rep el nom de l’alfàbia que té a dins amb la finalitat de recollir i guardar l’aigua. Fa anys l’acompanyava una marededeu que hi ha desaparegut com també un petit betlem.

Ara fora tirany i fora res, continuem direcció N aguantant les fortes ventades que fa amb una sensació tèrmica bastant baixa, a prop dels 0°. Arribats al penya-segat, un lloc privilegiat per contemplar la magna Serra. Localitzem vora un petit pi la reunió que ens permetrà rapelar aquest coster. Les fortíssimes ratxes de vent ens dificulta la sortida que a vegades ens hem d’esperar que afluixi.

El primer bot de 30 m net i vertical (en realitat en té uns 27 m). Després ve un segon, el bot del forat, de 17 m encletxat per acabar volat els darrers 8 m. El tercer bot de 30 m també totalment vertical ens deixa a un replà molt ampli. Finalment, el darrer bot de 12 m equipat amb un cordino i un mallón aferrat a sa soca d’un pi no és necessari perquè es pot sortir fàcilment per la dreta.

El fred es fa quasi insuportable, sobretot a les mans, així que anem a refugiar-nos per poder menjar i fer un cafeter ben calent.

La tornada la feim faldejant el macís cap a llevant per després girar a xaloc i sempre procurant mantenir la cota i no davallar. Arribarem a una paret de partió que traspassem i aviat ens situen a la gran esllavissada de 650 m i més de 60.000 m² que va tenir lloc la nit del 19 de desembre de 2008, on redolaran grans blocs de més d’1,500 m³ i de milers de tones.

Situats dins la rosseguera creuem el centenar de metres i arribar a l’alzinar de l’altre costat, per on anirem descendint de manera més «còmode». Ho farem paral·lels a l’esllavissada fins a arribar a la part on s’estreny i on hi ha el gran bloc, que segur pesa milers de tones, és un bon punt de referència per tornar a creuar i situar-nos dins l’alzinar, on trobarem un antic camí pel qual descendirem fins a arribar al camí asfaltat des Clot d’Almadrà, al costat de ses cases de Son Cocó.

Ara ja pel camí fins on tenim els cotxes. Si mirem a dalt podrem veure la mossegada que produir l’esllavissada i per on hem davallat.

845. Avenc de Na Pola

Publicada en 23 de enero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:24 22 ene. 2022
Hora Fin: 14:50 22 ene. 2022
Distancia recorrida: 2,2 km (05:25)
Altura Mínima: -42 m
Altura Máxima: 317 m
Ganancia Altitud: 238 m
Pérdida Altitud: -245 m
Tiempo Ascenso: 01:16
Tiempo Descenso: 04:07
Material utilitzat; Cordes 1×30, 1×40,1×15, Cintes: 4, Plaques: 1 spit

Data: 23.01.2022

Avenc de Na Pola i cova de ses Misses.

Avui no caminarem massa. Perquè s’avenc està molt a prop de l’inici de la ruta.

Ens dirigim cap a Alaró, concretament a la barriada dels Amunts, on aparcarem a la plaça de sa Bastida. Agafem el curt carrer de sa Bastida, giram dreta pel carrer Tià Roig, després esquerra pel carrer de Son Borràs, novament dreta pel carrer Gran Cresta, esquerra pel carrer de Son Duràn que en lleugera pujada ens treu del poble, és el mateix que passa per la font de les Artigues, que no hi arribem. Als 156 m després d’haver iniciat aquest camí/carrer l’abandonem per l’esquerra, en el punt on la paret està quasi desfeta i té una gran alzina. No hi ha camí definit, hem de pendre SW en ascens i paral·lels a una paret de partió que deixarem a l’esquerra. Estarem atents i a 100 m, trobarem la gran boca de l’avenc de Na Pola.

Es tracta d’un pou de 22 m. A fora de la capçalera té un spit i a dins dos més. Noltros muntem la capçalera a l’espit de fora, assegurat amb una cinta a un pont de roca, més un desviador de la gruixuda branca de l’alzina. Posam dues cordes i iniciem els descens. La base és molt àmplia a la que hi arriba llum de l’exterior. Observem multitud de cranis d’animals, té una petita gatera que no du enlloc i la continuitat la té per una finestra a la qual s’hi accedeix per un ressalt de 4 m, que una vegada superat convé deixar una cordar per després facilitar la baixada.

Iniciem el recorregut per una curta galeria en descens, molt adornada de formacions, a la primera columna instal·la’m una corda de 40 m que arribarà al fons i final. Durant el descens podrem contemplar la gran quantitat de formacions. Anirem superant diferents escalons fins a arribar a un petit forat que haurem de traspassar, també es en descens i té formacions que ens ho dificulta una mica, després d’una rampa arribem a la part final -40 m. Curiosament hi trobarem una gran quantitat d’ossets.

Ara toca remuntar la galeria, desmuntar l’instal·lació i després el pou principal.

Les medicions de CO2 fetes dins la cavitat han donat 0.

Una vegada tots a dalt, aprofitem per dinar. Iniciem el curt descens fins al camí de Son Durán. Prenem dreta i a uns metres abans d’arribar a les primeres cases des poble, veurem a la dreta un senderó que en lleuger ascens s’endinsa dins l’alzinar, és el mateix si volguéssim pujar fins al Picó Petit de 464 m i a la Penya de sa Bastida de 579 m, als 60 m arribem a la cova de ses Misses que no hi entrem per la gran quantitat de brutícia que té, teles, matalassos, botelles, vidres, fustes, llaunes… Donant per acabat la jornada d’avui.

837. Coves d’en Moret i dels Coals

Publicada en 9 de enero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:34 21 dic. 2021
Hora Fin: 14:03 21 dic. 2021
Distancia recorrida: 4,8 km (04:29)
Tiempo en movimiento: 03:11
Altura Mínima: 71 m
Altura Máxima: 311 m
Ganancia Altitud: 218 m
Pérdida Altitud: -233 m
Tiempo Ascenso: 02:45
Tiempo Descenso: 01:43

empleo frontal

Data: 22.12.2021

Cova d’en Moret i Cova dels Coals

Sortim del mateix cementeri de la Vileta ( Palma), agafem el camí de la dreta, passem el portell i a pocs metres girem dreta per un tirany que du pel darrere de les criptes del cementeri per girar esquerra descendent fins a la torrentera que traspassem i ens situem a una pista ampla.
Continuem esquerra per la pista, i a no més de 100 m l’abandonem i agafem el tirany de la dreta que ens endinsa dins una coma en lleuger ascens, que pocs a poc va passant a fort ascens.

En arribar a la cota 230 m sortim del tirany per l’esquerra per anar a cercar la boca de la cova d’en Moret. Es tracta d’un forat al terra de 0,93 x 0,65 m, li segueix una rampa de més de 45°, amb una altitud de gaire els 0,5 m que superam amb oposició. L’entrada es tracta del punt que representa una certa dificultat. Per ajudar-nos podem instal·lar una corda a una anella que hi ha a la part de fora que ens ajudarà i ens donarà seguretat.

És una de les coves de major amplitud de Na Burguesa. Encara que fou de les primeres explorades, va estar molts d’anys desapareguda per falta d’informació.

El recorregut ho feim SE-NO. Destaca la seva sala dels Blocs de 48 x 25 x 4 m. Continuem descendent fins a la part més fonda a -35 m, on podrem gaudir de bona quantitat d’espeleotemes de gran bellesa.

Cal dir que aquesta cova ha estat espoliada i destrossades les seves meravelles, han tallat, columnes, estalagmites, banderoles…etc. Així i tot, podem passar una bona estona.

En acabar, continuem el tirany ascendent, fins a enllaçar a una pista ampla amb una paret de partió, continuarem amb la paret a la dreta fins a arribar a una barrera i amb la paret esbaldregada per on passarem. Continuem i aprofitem per contemplar les esplèndides vistes sobre Palma. Coronem la cota 273 m, i en arribar a la cota 255 m girem esquerra per un tirany descendent.

En arribar a un forn de Calç, continuem 20 m i gir a la dreta. Als 200 m arribem a la cova dels Coals. Trobarem tres entrades; l’avenc, la mina i l’entrada gran. No té gaire interès nostre. Es tracta d’una antiga mina de guix, actualment amb un pam de pols.

En acabar, tornem enrere fins a l’encreuament ( on a prop hi ha el forn de calç), però no girem esquerra, continuem dret. En arribar a un gran encreuament de camins i tiranys també continuem dret.

Es tracta de continuar pel mateix camí descendent sempre recte. Passarem per davant un gran forn de calç i de sa cova des Cavall, que no visitem. Després passarem per la Pedrera Grossa, que visitem. Continuem fins al cementeri de la Vileta i al pàrquing on tenim el cotxe.

836. Torrent Salt d’Enmig

Publicada en 18 de diciembre de 2021 de Xisco

Tipo: Circular

Hora Inicio: 9:41 18 dic. 2021
Hora Fin: 16:01 18 dic. 2021
Distancia recorrida: 6 km (06:20)
Tiempo en movimiento: 00:41
Altura Mínima: 61 m
Altura Máxima: 429 m
Ganancia Altitud: 378 m
Pérdida Altitud: -397 m
Tiempo Ascenso: 01:30
Tiempo Descenso: 04:47

Material, Cordes: 1 x 40, 2 x 60 m.

Data: 18.12.2021

Torrent Salt d’Enmig.

Ens posem mans a la feina i agafem el camí vell de Lluc i aparquem els cotxes devant un portell amb barrera metàl·lica, que ens dóna pas al camí que arriba a les cases de El Pujol. El portell té la columna esquerra totalment coberta d’heura, i a la dreta veurem en una alzina hi ha un rètol metàl·lic de vedat privat de caça.

Iniciem l’ascens cap a les cases de El Pujol amb pujada lleugera. Al cap de’ 1 travessem un pontet i seguim ascendint. 5’/6’ després arribem a un portell sense barrera (torrent a la nostra dreta) i als 2’ veurem un camí a la dreta, abans tenia un rètol Campanet – Puig Tomir. Ascendim per ell amb pendent mitja i veurem un rètol de fusta de color vermell i blanc, que ens indica que hem de prendre una senda a l’esquerra. Iniciem una pujada forta amb alguns punts vermells. Estem ascendint pel camí del Ninot. Als 6’/7’ arribem a un portell sense barrera. S’inicia una pujada forta i als 2’ veiem El Ninot. Seguim pel caminoi amb pujada mitja i abundant càrritx en alguns trams. Trobem les restes d’un camí i seguim els punts vermells i una fletxa vermella, que amb pendent fort ens conduïx a una rosseguera als 2’. Ascendim en diagonal esquerra, seguint els punts vermells, amb pendent fort. Una vegada travessada la rosseguera tornem a trobar restes de camí, trobat algunes fites i amb pendent fort i fort/molt fort en alguns trams. Progressem amb pendent mig cap al Ninot, al que deixem a la nostra dreta, transitant per una cota topogràfica superior a ell. Des de la rosseguera hem trigat de l’ordre de 10’/12’. Durant la pujada les panoràmiques són espectaculars sobre els cims que tanquen pel nord de la Vall d’en Marc.

Seguim pel camí, empedrat en alguns trams, amb pendent fort/mitjana i algun tram amb pujada mitja trobem fitas que ens orienten en el recorregut. Als 4’ trobem un tancat metàl·lica, que podem travessar per una barrera, amb uns cartells de que entrem a la finca de Fartàritx i que no podem sortir del camí, el tipic de caça major… Seguim ascendint pel camí, amb pendent mitjana/forta i forta, arribant als 5’ a un terreny pla . Estem en la zona plana situada al NE de les cases de Fartàritx del Racó, Fartàritx és una antiga alqueria i possessió de Pollença situada a un replà elevat de la muntanya, a l’ombra del puig del Ca de Míner (880 m.), deixant a un costat la Cuculla de Fartàritx (700 m.) i a l’altra la mola del puig Tomir (1.100 m.). L’indret forma com una balconada sobre la Vall d’en Marc (l’antic Bàlitx o Vàritx) i les muntanyes de Mortitx, Ariant i Ternelles. El terreny de l’antiga alqueria en l’actualitat està dividit en tres possessions: Fartàritx Gran o d’en Roig (453m), Fartàritx d’en Vila (en ruïnes) i Fartàritx del Recó (460m).
Ara seguim SO ( dreta) pel cami indicat per pals que ens assenyalen direcció al Puig Tomir. Aviat passarem pel tàlveg superior del torrent des Salt des Molinet, pel que corr aigua.

Continuem pel camí uns 150 m fins veure un altre pal que ens indica el puig Tomir, girem dreta i continuem per un tirany poc marcat.

Ja intuiem la lleugera coma que fa el tàlveg del torrent a la que ens dirigim en suau descens.

Arribarem a un replà amb una enorme olivera amb la soca mitja buida, un bon lloc per berenar i possarnos l’arnés. Etc..

Comencem amb unes petites desgrimpades fins a arribar al primer salt d’uns 35 m.

Preparem les corda per descendir aquest primer salt de 35 m. que ens deixa en una petita repisa amb pendent i a 3 m de la següent reunió, és a dir no es troba en la mateixa vertical, en la repisa i caben 2 persones com a molt 3.

Muntem el ràpel de 30 m. descendim sense cap dificultat, que ens deixa en una zona àmplia de roca i càrritx, aquets dos salts es podrien fer d’una sola tirada amb cordes de 60 m, caminem i desgrimpem uns 15 metres per arribar a la capçalera del darrer salt de 50 m., té la particularitat que als pocs metres de descendir ens deixa en un escaló ampli, li segueix la resta del salt amb els últims 10 m. volats.

Recollim tot el material i seguim descendint entre carritxeres fins a arribar a l’últim salt de 9 m, equipat amb dues plaques i cadena a la dreta, superat seguim descendint, hem d’abandonar la llera del torrent a la nostra esquerra (NW), per una zona de càrritx. És una zona amb vegetació molt espessa en alguns trams, sense pendents forts, hem d’avançar amb direcció NW cercant el millor pas i dirigir-nos cap a una paret de partió que veurem enfront de nosaltres. Des que hem abandonat la llera del torrent fins a la paret de partió hem trigat de l’ordre de’5 . Ara estem en una pineda amb marjades no molt elevades i terra totalment abandonat per al cultiu; hem de seguir en la mateixa direcció (NW) buscant el millor recorregut i amb pendent lleuger/mitjana. Als 4’/5’ arribem a un camí i seguim descendint en diagonal esquerra, amb pendent mig, trobant de nou marjades abandonades i els pendents són mitges. Als 6’/7’ arribarem a un tancament de reixeta, hem de seguir a la nostra dreta, al costat de la reixeta, fins que trobem una barrera que ens dóna pas a un camí.

Una vegada travessada la barrera, vam seguir pel camí (NW), planejant. Veurem una conducció d’aigua (canonada negra) a la nostra esquerra. Al cap de’ 2 arribarem a la casa de Can Pascol (dreta) amb una piscina. Travessarem una barrera de fusta i continuarem pel camí. Als 2’ travessarem un portell i planejant arribarem al portell amb barrera de fusta que dóna accés a Can Pascol (Villa Pascol). En poc més de’ 1 amb baixada lleugera/mitjana, sobre asfalt, arribarem al Camí Vell de Pollença a Lluc (GR-221) a l’altura del Clotal (esquerra). Descendim a la nostra dreta (N), amb pendent mitjana/lleugera. Passem al costat d’un pal orientador Són Amer – Lluc (esquerra i amb baixada lleugera arribem als 3’/4’ a les cases del Sementer del Molinet (esquerra) , vam arribar al cap de’ 1 a la barrera que dóna accés a Cal Mension. Poc després arribem a l’aparcament on hem deixat el cotxe al matí han estat uns 700 m . per el cami Vell de Lluc.

835. Puig Tomir 1.103 m, pel pas dels Traidors

Publicada en 12 de diciembre de 2021 de Xisco

Tipo: Circular

Hora Inicio: 10:05 11 dic. 2021
Hora Fin: 16:38 11 dic. 2021
Distancia recorrida: 9,5 km (06:32)
Tiempo en movimiento: 02:29
Altura Mínima: 437 m
Altura Máxima: 1103 m
Ganancia Altitud: 696 m
Pérdida Altitud: -715 m
Tiempo Ascenso: 03:08
Tiempo Descenso: 03:23

Data: 11.12.2021

Puig Tomir pel pas dels Traidors.

L’itinerari de avui comence a l’àrea recreativa de Menut II, a l’altura del quilòmetre 16,400 de la Ma-10. Un cop aparcats els cotxes dins Menut II i situats de cara a la carretera, ens hem de dirigir cap a la dreta per anar a cercar un pont. Passan per davall del pont a l’altre costat de la carretera. Agafem el camí ample de l’esquerra, és l’inici del camí de la Coma de Binifaldó.

El camí arriba a una bifurcació on veurem la font de la Coma de Binifaldó. Ës un exemple de font de mina, una galeria de captació d’aigua que té el seu origen en els qanats construits pels musulmans que visqueren en aquestes terres en temps de l’antiga Mayürqa. El topònim Binifaldó marca clarament l’existència d’una alqueria islàmica, si en atenem al prefix àrab bini-, La seva etimologia seria Beni Haldun,’fills de Haldun’.

A l’esquerra veurem el petit refugi de la Coma de Binifaldó de tans sols 12 m². Continuem pel camí fins enllaçar alb el GR-221, on contionuarem per la dreta, passarem per davant l’alzina d’en Pere, arbre catalogat a l’any 1992, que té una alçària de 20 metres i la soca fa uns 118 m de diàmetre (a 1,3 m d’altura). La capçada té un diàmetre de 19 metres i una edat estimada d’uns 500 anys. La base del tronc, així com va creixent, va envoltant algunes pedres, alguna de més de 20 cm de gruix. Sembla que aquesta alzina s’ha pogut conservar perquè donava bona ombra als caminants que feien aquest camí.

Arribem a les cases de Binifaldó, continuem en lleuger ascens pel camí asfaltat. Just deixa’m les cases veurem a ma esquerra una paret de partió, 30 m més avant es el moment d’abandonar l’asfalt i començar a pujar, direcció E, per dins l’alzinar paralels a la paret que tenim a l’esquerra. O farem per una ampla coma fins a sortir de l’alzinar i topar amb una rosseguera que en veure una paret de pedra que té enmig l’abandonarem girant SE (dreta), però sempre en ascens. Per continuar E l’ascens per l’esquerra de la rosseguera, veurem poques fites.

Si ens aturem i donam un cop d’ull enrere podrem contemplar una extraordinària panoràmica i veure’m que estem a la perpendicular de les cases de Binifaldó.

Aviat arribem al «final» de la canal de Binifaldó amb una paret rocosa de pots metres que aurem d’escalar ( fàcil ), i una vegada superat aquest ressalt continuem entre carritxeres per la canal de Binifaldó amb lleugera desviació a l’esquerra. Superam un petit espoló i entrem a la part de dalt de dins un altre canal amb una rosseguera. Aquí ja veim la propera canal o xemeneia per la qual hem d’ascendir, la reconexerem pel ninot que té a la part alta, és bastant vertical, però en cap moment hem de fer cap maniobra técnica important. El càrritx ens ho facilita bastant.

Ja estem en el pas dels Traidors, amb sortida a dalt per un pas natural entre dues penyes. Nom que rep per una feta dels amics de Racons de Tramuntana.

Continuem caminant i ascendit direcció E, enllaçant amb les fites que pugen del pas de sa Paret. Aviat ens situem a la part alta del massís que forma la muntanya del Tomir. Continuem N, fins a culminar el seu cim de 1.103 m d’altitud.

El descens previst era pel pas d’en Reynes, que canviarem per fer-lo per la ruta tradicional. Perquè aquest pas ja ho havíem fet tots, i, en canvi, en Tomeu no havia anat mai per la ruta tradicional i perquè també varem perdé molt de temps en trobar la carretera tallada a Caimari i vàrem haver de tornar enrere i d’anar a donar sa volta per Pollença…

830. Cova de sa Punta d’en Tomàs

Publicada en 21 de noviembre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 10:07 20 nov. 2021
Hora Fin: 15:25 20 nov. 2021
Distancia recorrida: 2,2 km (05:18)
Tiempo en movimiento: 01:48
Altura Mínima: -20 m
Altura Máxima: 182 m
Ganancia Altitud: 196 m
Pérdida Altitud: -194 m
Tiempo Ascenso: 01:56
Tiempo Descenso: 03:21

Material utilitzat: Cordes 2 x 20 m, 4 cintes, mosquetons

empleo frontal

Data: 20.11.2021

Cova de sa Punta d’en Tomàs

A la fí un dissabte que no plou, encara que ho ha intentat… Ens dirigim cap a la península de Formentor fins al mirador des Racó des Xot.

Iniciem el descens direcció NO, fins a un primer mirador natural sobre cala Figuera, continuem N en fort desnivell per la creta fins a un grup de pins, un bon lloc per descansar, berenar i admirar tanta bellesa. Continuem un proper tram i ho podem fer per la cresta per després baixar per una xemeneia o bé continuem uns metres mes avall, salvant la cresta i la xemeneia, i on podrem visitar la cova des Jeure, hàbitat evident de les cabres. Continuem fins a un segon redol de pins, concretament dos enormes pins. Aquest punt es important perquè ens marca la vertiginosa davallada pels espadats. Un bon lloc per posar-nos l’equipament de descens.

Iniciem la forta davallada pel mig dels dos pins, just arribar a uns blocs de roques continuem el descens girant SO ( esquerra) fins a una gran mata. Pareix que no té sortida, però si ens fitxem bé veure que per l’esquerra hi ha una estreta però curta cornisa penjada a l’abisme.

Podem instal·lar un passamà, sobretot, si la roca està banyada. Al final de la cornisa girarem i pujarem un metre fins a un altre mata, des d’aquí ja podem veure la gran boca de la cova de sa Punta d’en Tomàs. Aquí instal·larem una reunió bé a la soca de la mata o a unes roques, en tal cas sempre ens assegurarem que les roques són estables, sobretot després de pluges. Munten la reunió i amb una corda de 20 m podrem rapelar la rampa fins a l’entrada a la cova de sa Punta d’en Tomàs.

Una vegada dins la cavitat, en crida l’atenció la seva grandesa i la forma de tub. Iniciem el descens en fort pendent fins a una primera sala, després passem a una segona sala amb maques i variades formacions, a l’esquerra s’obri un pas que dona accés a un gran pou de 17 m que marca el final de la cavitat.

Iniciem el retorn remuntant la rampa, desmunta’m les instal·lacions i en un no res som baix el dos pins de dalt. Una bona hora per dinar i fer un cafetet que ha preparat un company.

Deixam tot l’equipament i crestejam el més a prop possible del penya-segat, arribarem al punt més delicat i vertiginós on es veu és buit davall els nostres peus, ho superem amb seny i continuem el descens per terreny molt incòmode fins a arribar a la Punta d’en Tomàs.

La tornada no la feim per la cresta sinó que a mig nivell entre pins i en lleugera/mitja pujada arribarem on em deixat les motxilles.

Ara ja només queden els darrers metres més feixuts fins a arribar al cotxe.

Les medicions de CO2 fetes dins la cavitat han donat negatiu.

827. Avenc Camp d’en Duai

Publicada en 6 de noviembre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 10:30 06 nov. 2021
Hora Fin: 13:21 06 nov. 2021
Distancia recorrida:
Tiempo en movimiento:
Altura Mínima:
Altura Máxima:
Ganancia Altitud:
Pérdida Altitud:
Tiempo Ascenso:
Tiempo Descenso:

Material utilitzat: Equip complet de descens i remont, cintes, mosquetons, plaques, corda.

empleo frontal

Data: 06.11.2021

Avenc-cova Camp d’en Duai ó Pou d’en Sureda.

Avui toca exploració d’un avenc poc conegut i explorat. Els nostres companys han treballat dur per fer sa topografia, en condicions baix l’efecte del CO2.
Una entrada discreta de menys d’un metre de diàmetre dona accés a una vertical de 20 m (pendent de confirmar), amb dos fraccionaments.
Una primera sala àmplia amb diferents ramals. Cap al NO cal destacar la major de les sales i on podrem trobar tot tipus de formacions i de les més espectaculars. Si prenem N, pujarem a una petita sala on hi ha un petit mur artificial del qual desconeixem la seva funció ( ho tenim en estudi). Si prenem NE descendirem a la que pareix la profunditat més gran, també carregada de meravelloses formacions.

Fins que no estigui acabada la topografia completa no despondre’m de les dades definitives. Tampoc farem públic les dades de localització fins que no tingue’m acabades ses feines d’exploració i topografia. Mentre podem gaudir de les fotos.

Cal advertir que les mesures fetes amb el detector de CO2, han donat valors molt alts, en les sales inferiors. Recordar que les exposicions prolongades poden tenir conseqüències greus o molt greus.

825. Capelleta de sa Talaia de Sant Antoni, (Eivissa)

Publicada en 29 de octubre de 2021 de Xisco

Distància recorreguda: 5.100 km
Altura Mínima: 9 m
Altura Máxima: 98 m
Desnivell positiu: 192 m
Desnivell negatiu: 195 m
Temps en movimient: 02:39

Data: 24.10.2021

Capelleta de sa Talaia de Sant Antoni, (Eivissa)

Seguim per terres eivissenques. Avui no tenim massa temps així que farem una matinal curteta. Sortim de Sant Antoni de Portmany i ens dirigim a la rodona des Mercadona, agafem el carrer Joham Sebastian Bach fins que acaba amb una altra rodona, veurem a la dreta una esplanada on podrem deixar el cotxe. Aquí mateix surten dos camins vàlids, noltros agafem el de la dreta, carrer de Tramuntana, assenyalitzat amb la ruta cicloturística número 0. Arribem fins al final on agafem el camí de l’esquerra. Cal dir que a sa Capelleta si pot accedir des de diferents punts. Noltros hem triat aquesta variant.

A partir d’ara es tracta de continuar pel camí molt evident. Més anvant enllaçarem amb un altre camí més ample, just al costat d’una paret, i pel qual tornarem més tard.

Continuem amb una agradable pujada que va girant lleugerament de N a NE, aviat a arribarem a una bifurcació, hem de continuar per la dreta. Entrem a la part més ombrívola i humida, que ho fa més agradable. Passarem pel costat d’un pou tapat amb una planxa de ferro. Aviat veim la silueta de la capelleta, i les conseqüències de l’incendi que fa poc va sofrir la zona. En un no rés ja som a dalt de sa Talaia de Sant Antoni, un modest cim de tan sols 136 m d’altitud. La capelleta construïda a iniciativa de les Monges Trinitàries de Sant Antoni, l’any 1943.

Les vistes sobre la badia de Sant Antoni són extraordinàries, podem veure l’illa de la Conillera, l’illa des Boc, l’illa de s’Espartà, i més enfora ses Blades…

La tornada la feim per on vingut, excepte un petit tram de la part alta, on ens desviem uns metres per veure un petit cementeri per cans i altres animals que s’ha creat.

Continuem el descens que en pocs minuts arribem al cotxe.

824. Far de sa Punta Grossa (Eivissa)

Publicada en 28 de octubre de 2021 de Xisco

Distància recorreguda: 5.100 km
Altura Mínima: 9 m
Altura Máxima: 98 m
Desnivell positiu: 192 m
Desnivell negatiu: 195 m
Temps en movimient: 02:39

Data: 14.10.2021

Far de sa Punta Grossa, Sant Joan de Labritja ( Eivissa)

Iniciem aquesta atractiva ruta a la cala de Sant Vicent, al NE de l’illa d’Eivissa. Ens dirigime a l’aparcament de l’esquerra i comencem pel carrer que puja a diferents urbanitzacions. En arribar a l’encreuament (50 m) que a l’esquerra indica l’Urb. d’Allà Dins, continuem dreta per aquesta curta carretera amb fantàstiques vistes sobre sa Cala. Anirem passant per denvat xalets i en arribar a una corba (esquerra) de 180° hem d’estar atents perquè just a la dreta s’inicia un carrer amb un disc de prohibit passar/circular, pujam per ell uns 20 m fins a la primera corba on podem deixar el cotxe. Ara continuem a peu 200 m, fins on s’ha acaba el carrer. A s’enfront veurem una barrera que dona accés a una pista de tenis, idò just a la seva esquerra, entre dos tancats de reixa (aquest detall és molt important), han deixat un «passadís» pel que hem de caminar passant pel costat de sa pista de tenis, fins que s’ha acaba la reixa i s’obri a la mar. Baixem uns escalons i ens situem a l’antic camí del far, avui en dia el tram fins a sa Cala s’ha convertit en privat e impossible d’anar.

Caminem per aquest antic camí. Passarem per davall una gran creu ( esquerra), La creu, de fusta, té unes mesures aproximades de 1’50 x 1 metre i està situada a una altura d’uns 10 metres sobre el camí, per la qual cosa l’accés és complicat. No obstant això, el crucifix es troba en un punt on el camí encara és ample i es conserva relativament bé, en comparació amb el camí que més endavant pràcticament es difumina, i així com anem avançant el camí es troba desfet i a vegades perillós, en qualque tram s’ha de fer un passet delicat i aeri. Convertit avui en dia en una cornisa. Després d’uns 1.400 m arribem al far de Punta Grossa, totalment destruït, destaca un enorme aljub la torre i part de l’escala. Ses vistes són realment extraordinaris. Després de descansar i fer unes fotos, iniciem el retorn pel mateix camí fins al cotxe.

“És el far més desconegut de les Pitiüses. Un niu d’àguiles en els confins de Sant Joan, més enllà de la Cala de Sant Vicent. Fins a l’1 d’agost de 1916, el feix de la seva llum blanca, que aconseguia 15 milles nàutiques mar endins, va advertir als navegants de la presència de terra, de l’escarpada costa d’és Cap des Llamp i dels dos esculls que hi ha sota el penya-segat. Després de 46 anys de servei i substituït pel far de Tagomago, el far de sa Punta Grossa quedava abandonat, a la mercè dels elements i del pas del temps, l’1 d’agost de 1916.

Per a arribar avui fins a l’edifici cal tenir l’agilitat d’una cabra entrenada en és Vedrà i recórrer un camí de gairebé dos quilòmetres que recorre la paret del penya-segat. A vegades, la sendera no mesura més de dos pams i en alguns trams ha quedat parcialment obstruït pels despreniments de la muntanya. Cada nova tempesta deixa noves cicatrius en la senda. I quan, per fi, s’arriba al penyal en el qual es troba el far, encara cal creuar el pont que es va aixecar per a accedir a la construcció, tan desgastat que hi ha gairebé tres metres en els quals pràcticament cal convertir-se en un funambulista sobre la mar. Abans de res això, un no pot per menys que preguntar-se com va haver de ser, més d’un segle enrere, arribar fins allí, obrint camí en el penya-segat de sa Punta Grossa (o és Cap des Llamp), per a construir un far en un balcó sobre la mar, a més de 40 metres d’altura.

El tècnic en sistemes d’ajudes a la navegació de l’Autoritat Portuària Javier Pérez d’Arévalo, especialitzat en la història dels senyals marítims, més concretament de Balears, explica que les condicions mai van ser molt favorables per als tres torrers que van ser destinats a sa Punta Grossa. «Al principi, havien d’alternar-se per a anar a Sant Joan a recollir la correspondència, a peu i durant 15 quilòmetres de recorregut. En una ocasió, els van atracar». Els tres primers farers van ser Juan Roig Ferrer, Miguel Massanet i Miguel Guerra Nadal.

La història del far de sa Punta Grossa és una història d’infortuni, la d’un far d’inicis controvertits en el qual l’enginyer Emili Pou, el mateix que va projectar molts altres senyals marítims de les illes, es va entossudir a pesar que, ja en aquells dies, l’any 1847, va haver-hi partidaris de triar l’enclavament de Tagomago per a instal·lar la llanterna. Les veus discrepants apuntaven al fet que la llum en Tagomago donaria millor servei als pescadors. No obstant això, es va triar l’emplaçament de sa Punta Grossa, malgrat les dificultats, que començaven per la necessitat d’obrir camí en la llarga punta del cap i haver de transportar, per via marítima, els materials de construcció que després havien de ser hissats per l’escarpada orografia del penyal. A això es van sumar una epidèmia de còlera que va delmar la plantilla d’obrers i un obligat canvi de les pedreres subministradores en comprovar-se que el material que s’estava usant era de pèssima qualitat. Per fi, al desembre de l’any 1867, just dues dècades després de ser projectada, l’obra va quedar finalitzada, i els primers torrers es van instal·lar en l’edifici a mitjan 1868. Però encara va caldre esperar dos anys degut, segons indica Pérez de Arevalo, a retards en la construcció «de l’aparell de tercer ordre fabricat per la casa Chance Brothers».

Amb el far ja en funcionament, es va arribar a la convicció que l’illot de Tagomago era el lloc idoni per a instal·lar en la zona una llum per als navegants. Va caldre rendir-se a l’evidència i, en els inicis del segle XX, projectar un nou far, en és Cap de Xaloc de l’illot. Es va inaugurar en 1914, quatre mesos després que esclatés la Primera Guerra Mundial. La torre de sa Punta Grossa encara va seguir un parell d’anys en funcionament fins a apagar-se per sempre. Avui, sense llanterna i amb la torre esdentegada, aguanta amb fermesa l’embat de vent i aigua; el revestiment de les parets ha desaparegut deixant a la vista les pedres i a l’interior la naturalesa s’ha obert camí. El far de sa Punta Grossa, el del ritme més lent de les costes de Balears, està condemnat a caure pedra a pedra amb la mateixa cadència flegmàtica amb la qual es va construir i amb la qual va il·luminar les nits de la costa de Sant Joan.”
Cristina Amanda Tur | Diari Eivissa 12.06.2015

822. Cocó o Ullal de na Coloms. Sant Mateu d’Albarca (Eivissa).

Publicada en 26 de octubre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:02 12 oct. 2021
Hora Fin: 13:10 12 oct. 2021
Distancia recorrida: 10,9 km (04:07)
Tiempo en movimiento: 02:41
Altura Mínima: -32 m
Altura Máxima: 197 m
Ganancia Altitud: 426 m
Pérdida Altitud: -422 m
Tiempo Ascenso: 02:20
Tiempo Descenso: 01:43
Circular: Si

Data: 12.10.2021

Cocó o ullal de na Coloms. Sant Mateu d’Albarca ( Eivissa).

Seguim per terres eivissenques, avui ens dirigim a Sant Mateu d’Albarca. Just darrere el restaurant hi ha una esplanada on podrem deixar els cotxes. Si no voleu caminar tant, sobretot a la tornada podeu deixar els cotxes molt més envant, a l’aparcament de cala Albarca.

Iniciem la ruta a prop de l’església de Sant Mateu, en el pàrquing darrere el restaurant. i agafem el camí asfaltat de l’Oest que s’endinsa al pla de Sant Mateu. En arribar a la primera corba prenem dreta per un camí de carro, molt més rústic que l’asfalt. Al final sortim a una carretera asfaltada, prenem Nord, dreta, fins al 5è camí de l’esquerra que agafem, anirem deixant cases enrere fins que en ficam dins el pinar. En tot moment seguirem pel tirany prou definit, fins a arribar a dalt de cala Albarca. Tot seguit passarem pel pàrquing de cala Albarca.

En arribar a una bifurcació, esquerra baixa a cala Albarca, noltros continuem recte per una còmoda pista. En arribar a una corba que gira dreta, veurem al davant una paret de partió, és per aquí on hem de continuar. Ara continuarem per un polit tirany en lleugera davallada.

Arribarem a unes cases o barraques totalment esbucades, que passarem per la seva esquerra, continuant pel tirany. El pendent és fa més forta.

Arribarem a un punt on hi ha una corda fitxa que ens ajudarà a passar a l’altre costat ( dreta), després i ja penjats damunt la mar, podem veure l’enorme forat que dona forma a un cocó o ullal de na Coloms, per arribar-hi farem servir altres cordes fitxes, encara que no són del tot necessàries.

Una vegada al nivell de l’ullal de na Coloms, podrem entrar dins davallant fins on hi ha una reunió i una corda amb nus per poder facilitar la sortida a l’atrevit que sa tiri dins.

Cal destacar la seva grandiositat i el color blau intens que agafa de la claror que rep a través del sifó que comunica amb l’exterior.

La tornada la feim desfent les passes fetes fins passat el pàrquing de cala Albarca, i agafem la primera desviació de l’esquerra, queens conduirà fins a la carretera que després de 2 km d’asfalt arribarem als cotxes.

812. Coves: Fàbrica, Genovessa i Pedreres

Publicada en 23 de agosto de 2021 de Xisco

Hora Inicio:
Hora Fin:
Distancia recorrida:
Tiempo en movimiento:
Altura Mínima:
Altura Máxima:
Ganancia Altitud:
Pérdida Altitud:
Tiempo Ascenso:
Tiempo Descenso:

Data: 21.08.2021

Coves: Sa Fàbrica, Genovessa i ses Pedreres.

En aquets díes de màxima cal

En aquests dies de màxima calor, que millor lloc que estar davall terra.

Així que decidim fer una curta ruta en què visitarem tres de les tantes coves que hi ha a la zona del llevant de Mallorca, concretament la marina de Manacor.

Ens anem cap a Cala Anguila, una zona molt urbanitzada. Aparcam al passeig el Greco, cantonada amb l’av. Vasco de Gama, travàssem l’avinguda NE botem un fil ferro doblegat i entrem a una finca de garriga, on comença un tirany i a tan sols 40 m ens duu a la cova de sa Fàbrica. Una cavitat molt més atractiva del que pareix, amb sales perifèriques interessants d’ espeleotemes.

En acabar, agafem el cotxe i en dirigim, dins la mateixa urbanització, al carrer Leonardo da Vinci, 14, davant hi ha una manzana sense edificar, on sa troba la cova Genovessa o des Bessó. Està dins una dolina, un lloc molt ombrívol i que ha estat a condicionat per l’Ajuntament de Manacor. Un bon lloc per berenar a l’ombra.

A la cova Genovessa, tant a la part seca com a la subaquàtica, s’han trobat restes arqueològiques i paleontològiques, de certa rellevància. Destaca la rampa empedrada fins al llac, una passera submergida que connecta les dues parts de sòl emergit que limiten el llac de la cova. Actualment està 1 m sota l’aigua. Encara que un temps passat servia per no mullar-se.

Com també els murs que hi ha en el seu interior com aquesta passera, estan construïts amb tècnica ciclòpia.

Hi podem trobar fòssils de Clypeaster i bivalves.

Després ens desplacem fins a la cala s’Estany d’en Mas, on aparquem i ens dirigim a la part dreta de la platja, on tot duna l’abandonem i pugem per un camí que aviat ens deixa a la part alta de la cala. Continuem pel tirany molt definit, primer E per després girar S, com si anéssim a cala Varques, sempre procurant anar el més a prop possible de la vorera del mar. Caminarem uns 20′ fins a la zona des Molar, on veurem a baix les restes d’una pedrera. Uns metres més endavant podrem davallar i situar-nos a pots metres del nivell del mar. Continuem caminant fins a arribar a uns penyals, just davall trobem la petita entrada a la cova de ses Pedreres.

La cova de les Pedreres és de petites dimensions, però no per això deixa de ser interessant. La sala gran està coberta d’arena, i acaba amb un estret passadís on podrem trobar les formacions més interessants. Cal destacar els rizomes de posidònia en procés inicial de concreccionament.

La tornada la feim desfent les passes fetes.

791. Torrent des Cocó Verd

Publicada en 9 de abril de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:27 8 abr. 2021
Hora Fin: 16:52 8 abr. 2021
Distancia recorrida: 3,6 km
Tiempo en movimiento: 03:58
Altura Mínima: 158 m
Altura Máxima: 595 m
Ganancia Altitud: 408 m
Pérdida Altitud: -455 m
Tiempo Ascenso: 02:28
Tiempo Descenso: 04:56

Circular: NO

Data: 08.04.2021

Torrent des Cocó Verd

Neix al pou d’en Rotget, situat als espadats de ponent de la mola de s’Esclop. Rep un important afluent procedent de ses Alquerioles, travessa els cingles d’en Barrina i la ctra. Ma-10, km—102,400 i aboca al torrent de sa Llova, que mor a la cala de ses Ortigues.

El curiós d’aquest torrent és que acaba amb l’impressionant bot de 55 m com a final apoteòsic i a tants sols 5 m d’on hem aparcat els cotxes, a uns metres de la boca Sud del primer túnel.

L’accés habitual comence al km. D’on surt un camí que s’enfila ca a la coma des Cellers i el pas Gran, però avui noltros farem l’aproximació partint des del km-100,800 per un portell i passant per darrere sa caseta de Can Micolava. Per anar a agafar un antic camí que en ziga zaga s’enfila cap llevant per després pendre cap a Sud. El pla de s’Ordi i ses planes d’en Cabrit, fins a arribar a ses cases de ses Alquerioles.
Deixant ses cases de ses Alquerioles a la nostra esquena, prenem Sud/Est iniciem el descens fins arribar al tàlveg des torrent.
Anirem lluitant amb la vegetació esponerosa. Passarem per un primer cocó amb verdet, que posiblement sigui el que li doni nom al torrent. Després vendrà el primer bolt de 13 m.

Continuarem per una zona plana i passarem per una sitja i barraca, on hi arriba un antic camí de carboners el que també es pot fer servir com a escapatòria. En un proper bot veurem a l’esquerra, bastant amagat, un cocó amb un poal i una corda. Tamb´és s posible que sigui aques tel que li doni nom al torrent.

Després el subseiràn diversos bots d’entre 10 i 25 m, algun de gran bellesa. Fins a arribar al bot estrella, de 55 m de vertticalitat i final, just damunt els nostres cotxes.

Cal dir que l’equipament es mediocre. Reunions de fortuna, bots amb tan sol un espit, mancan parabolts i químics.

759. Moleta de Son Cabaspre. Pas d’en Xindà, pas des Marge, Pas de sa Fenella, i Sistema de ses Mates. Cova de Malagata

Publicada en 1 de noviembre de 2020 de Xisco

Hora Inici: 8:47 31 de oct. 2020
Hora Fi: 17:32 31 de oct. 2020
Distància recorreguda: 13,400 km
Temps en moviment: 2,46 h
Altura Mínima: 131 m
Altura Màxima: 593 m
Guany d’altitud: 937 m
Circular: Si

Data: 31.10.2020

Moleta de Son Cabasprei passos.

Iniciem la ruta d’avui en el km, 3,200, on hi ha lloc per a dos o tres cotxes, però sense parada de bus, de la Ma-1120, encara que noltros deixarem els cotxes al km 2,700, on hi ha una para del bus de línia. Caminem per la carretera direcció a Esporles, fins a arribar a l’entrada del Camí del Pinar de Canet, senyalitzat amb un cartell de fusta de l’Ajuntament. Es tracta d’una antiga via de comunicació d’ús permanent i públic d’Esporles. Es va obrir per crear pas entre les rotes de la zona i les altres vies de comunicació pròximes. Aquest camí de carro, amb un petit tram de ferradura data de l’any 1854.

Continuarem caminant per aquest camí asfaltat , arribarem a una corba que seguirem dreta, deixant a l’esquerra l’entrada a les cases de son Miralles. Als 15′ arribarem a un safareig ( dreta), ple d’escombraries, idò just darrere i a la seva dreta neix un tirany que ens obliga a fer un gir de 180 °, el camí està cobert de carritxeres i pins caiguts. Després de caminar uns 1400 m des de l’ajub arribarem a una pared de partió amb una reixa, a la dreta podem veure una cova que té un tancat de pedra. Traspassem la paret i la reixa per una obertura que té. Continuem recte fins a una esplanada, amb una barrera metàl·lica a la dreta, noltros continuem per l’esquerra. Aviat ens situem a una àmplia pista, a la que hi fa poc hi ha fet feines forestals. El tram que ve després és un laberint de camins i pistes, per tal motiu recoman seguir la ruta amb l’ajuda del gps. No tots els camins figuren en els mapes.

El tirany que seguim en descens acaba en el camí de la Coma de Llobera i just a la dreta veurem un pou cobert, i al pocs metres l’esplanada on sa troba el complexa miner de Malagata, de sa Cimentera de Canet, de Camp Canet, de ses Rotes Velles, de sa Mina Llobera o de sa Mina Nacional, supòs que la manca d’informació fa que pugui tenir tots aquests noms.
«Hasta hace poco más de medio lustro suministró material margo-calizo a la fábrica de cemento situada en la cabecera del propio vallejuelo donde se abre el subterraneo».

A la cova minera si pot entrar per sis obertures diferents; Sa boca Meridional, Sa boca de dalt, sa boca Intermitja, sa boca del Mur, sa Boca de s’Esplanada i sa boca de Dalt. Qualsevol d’elles resulta perillós per la inestabilitat del sotil i parets. Si es vol visitar quasi en la seva totalidad s’ha d’entrar per la boca Meridional.

Després de visitar la cova, continuem el nostre recorregut i prenem direcció Nord pel camí de sa Coma d’en Llobera en lleuger ascens, fins a arribar a un forn de calç, després toparem amb una barrera metàl·lica que no traspassarem, girem esquerra amb la reixa a la nostra dreta i a uns 30/40 m trobarem un forat a la reixa per on podrem creuar a l’altre costat. Ara ve una molt forta pujada per dins una petita torrentera. Al final sa «suavitza» una mica, continuem rodejant el mur de la mola direcció SW i al mateix temps anem ascendint amb menor grau, en dur uns 450 m des de que hem traspassat la reixa i el terreny és fà molt més rost, ens hem de fitxar a la dreta perquè i trobarem una escletxa ascendent, es tracta del pas d’en Xindà. Està format per dues parts, la primera molt vertical on haurem de emplear força ses mans i la segona part més planera en forma de cornisa o balconada en diagonal ascendent, no sense risc.
Superat el pas, ens dirigim al cim i visitem diversos avencs o escletxes de la zona.
Localitzat el cim on munten el «campament base» i ens dirigim al Sistema de ses Mates, un conjunt etnogràfic increïble, format per:

10 sitges
15 barraques
2 barraques comunals
3 forns de pa
1 aljub cobert
5 forns de calç

A la zona i podem trobar mes de 26 escletxes i avencs;

1.- Forat des Camí

2.- Escletxa des Portell

3.- Escletxa de ses Mates

4 Escletxa des Salts

5.- Cova de ses Fulles

6.- Escletxa des Passadís

7.- Avenc pas de s’Embut

8.- Avenc sa Cova

9.- Escletxa Magna

10.- Escletxa l’Empalament – L’Unió

11.- Cova des Mirador

12.- Escletxa del Desengany

13.- Escletxa des Refugi

14.- Avenc des Vent

15.- Escletxa Fonda

16.- Escletxa s’Olla

17.- Escletxa sa Corrent

18.- Escletxa sa Cova

19.- Escletxa sa Roca Punxada

20.- Escletxa l’Impresió

21.- Escletxa ses Mosques

22.- Escletxa des Volum

23.- Escletxa es Socavón

24.- Escletxa El paso

25.- Escletxa ses Voltes

26.- Escleta s’Estrector

Logicament no ens podem entretenir amb totes.

Ens dirigim al Sistema de ses Mates traspassem el portell i en lleugera davalla y direcció N arribem als peus del pas des Marge, un increïble marge que dóna accés a l’escletxa de ses Mates, a la seva dreta un altre increïble i profunda escletxa. Tornem enrere i descendim uns pocs metres per situar-nos al mateix nivell per què hem vingut del portell. Continuem N fins a arribar a dues increïbles escletxes o ximenes, agafarem la de la dreta, es tracta del pas de la Fenella, equipar amb dues cordes que faciliten molt sa grimpada vertical.

Ens dirigim novament al cim de la Moleta, de 593 m recollim els trastos i prenem el descens direcció E cap a la Gran Canal, es tracta d’una llarga davallada per dins un alzinar i que a trams rellisca per la fullarasca, intentarem davallar pel mig i a trams per la dreta, en arribar a un petit ressalt haurem de fer servir ses mans. Passarem per una sitja, i ràpidament un antic Camí de carboners que utilitzarem per seguir davallant fins a arribar a l’ampla camí de la Coma Llobera.

Ara ja pel camí iniciem la davallada, aviat arribem a la mateixa barrera metàl·lica que el matí hem vist, que traspassem, deixam un forn a l’esquerra i a la propera desviació, prenem dreta, però ATENCIÓ perquè és una decisió errònia i haurem de tornar a aquest punt i ara vos explic per què; Continuem per aquesta desviació de la dreta com he dit, en lleugera pujada fins enllaçar amb una àmplia pista que seguim fins al seu final un coll tancat amb una paret i una reixa, intentem traspassar-la per la dreta i l’esquerra, resulta complicat, a més a l’altra banda de la finca hi ha una altra reixa amb un portal de fusta de recent instal·lació, a més sa senten veus de les cases properes. Després de perda més d’una hora fent intents per traspassar-la i enllaçar amb el Camí del Pinar de Canet, decidim TORNAR ENRRERE, es sol ja és post, i feim sa tornada exactament per la mateixa ruta feta al començament, fins a arribar al final amb el Camí des Pinar de Canet, i la carretera on tenim els cotxes

Les xandis, avui són mel.

Fonts consultades: CCM de J. Encinas. Senderismo de Socay d’en Toni. Aires de la Serra d’en Joan.

759. Font des Verro

Publicada en 24 de octubre de 2020 de Xisco

Hora Inici: 9:47 24 de oct. 2020
Hora Fi: 16:32 24 de oct. 2020
Distància recorreguda: 9,47 km
Temps en moviment: h
Altura Mínima: 2,50 m
Altura Màxima: 290 m
Guany d’altitud: 290 m
Circular: Si

Data: 24.10.2020

Font des Verro.

Iniciem la ruta d’avui a la urbanització de Betlem a la Colònia de Sant Pere, aparcant els cotxes a l’Av. De Colon, davant les Cases de Pescadors.
Agafem el camí d’enfront, el camí des Caló de Ferrutx, al principi mig asfaltat però aviat sa canvia a terra. Caminarem durant uns 45′ fins arribar a un antic port de pescadors es Caló. Continuem vorera de mar, passem per cala Na Jordi i tot seguit traspassem el torrent des Rossillers. Aquí tenim un encreuament el de la dreta ve del coll des Vent i s’Esquena del Mul que serà pel que tornarem més tard.

Continuem recte en forta pujada direcció a uns pins, deixant enrere i baix els nostres peus la Cala de na Picarandau. Es tracta d’un tirany, a vegades poc definit, fet mal bé per la caiguda d’arbres

El més difícil es mantenir l’altitud de més o manc 50 m, anirem trobant qualque punt vermell. A moments haurem de salvar arbres caiguts el que ens farà pujar o davallar, però sempre hem de tornar al tirany i mantenir l’altitud.

Al final arribarem a una zona rocosa i buida de pins. De moment no hem de continuar sino que hem de descendir tot el que puguem fent una ziga-zaga, primer uns metres a l’esquerra per després situar-nos davall un gran rocam i a uns 15/20 m sobre el nivell de la mar, avançarem per les roques direcció NE, fins a localitzar a la part baixa de la paret l’entrada a la cova on es troba sa Font des Verro. Per accedir-hi ho farem arrossegant-mos uns 3 m fins al fons. Avui la font està inactiva i no manté gens d’aigua. Es nota que les cabres l’aprofiten per anar a beure.

Retrocedim fins situar-nos a la part alta on «acabava» el tirany. A la dreta tenim un pinar espès que no hi hem d’entrar, hem de grimpar pel caire de les roques de l’esquerra i superà aquest petit espoló.

Ens situem a una zona de forta pendent per la que anirem avançant lentament direcció NE pel llom que formen les dues comes. Superat aquest «cresteix» quedam situats davall el contrafort i continuem direcció NE fins a arribar al coll des Vent que trobem a la dreta, cota de 276 m.

Després de descansar prenem la davallada pel tirany que surt del coll des Vent direcció SW. Es tracta d’una forta pendent que ben aviat ens acosta a l’Esquena des Mul. Ens situarem damunt el començament per tot duna iniciar un descens (esquerra) direcció E que aviat canvia a S. Tot aquest tram està molt definit i no presenta cap dificultat.

En arribar a la part més planera girarem dreta per arribar a l’encreuament de la Cala de Na Picarandau. Des d’aquí ja només queda caminar per l’ampla pista que forma aquest bell camí des Caló de Ferrutx, fins a la urbanització de Betlem on tenim els cotxes.

754. El Migjorn de Llucmajor

Publicada en 4 de octubre de 2020 de Xisco

Hora Inici: 9:30 3 de oct. 2020
Hora Fi: 15:32 3 de oct. 2020
Distància recorreguda: 10,800 km
Temps en moviment: 2,33 h
Altura Mínima: 0 m
Altura Màxima: 32 m
Guany d’altitud: 231 m
Circular: Si

Data: 03.10.2020

De s’Estanyol a Vallgornera.

El recorregut d’avui, una passejada pel litoral del Migjorn de Mallorca, en el terme municipal de Llucmajor. Iniciem la ruta al mateix Club Nàutic de s’Estanyol. Que hi hem arribat per la Ma-6021. D’aquí, seguirem direcció sud-oest, passem pel Bassal, seguim cap al Racó de s’Arena, un petit arenalet situat dins Son Avall i parcialment dins s’Estalella. Travessam la platja i continuam caminant per la vorera de la mar fins a passar per davant d’un vell niu de metralladora de la Guerra Civil.

Passarem per davant ca na Cossi i uns escars abans d’arribar a un grupet de cases, les casetes de sa Punta, anomenades ses Casetes des Pescadors, avui en dia transformades en vivendes vacacionals, que constituïen el nucli primitiu de s’Estanyol. Passarem per damunt sa cova Pudente, avui impracticable pel temporal. Som a l’altura del Cocó de ses Llises, una vella pedrera de marès ran de mar. Som a prop de sa Punta Plana, on trobam més pedreres i una balisa, un petit far automatitzat, construït fa una trentena d’anys i dependent de l’Autoritat Portuària de les Illes Balears. Abans, ens trobarem amb l’escar d’en Giqueta (Jaqueta), antiga i bella construcció de marès, de planta rectangular, coberta per una volta rebaixada, també de marès. Li segueixen més pedreres, de ses Dones Mortes, i d’en Biel i en Damià, etc.

Arribem a cala en Timó, quasi imperceptible per el temporal marítim. Continuem i passem pel costat de la Talaia de s’Estalella, construïda pel mestre d’obres Simó Carrió en 1577. La Torre és cilíndrica en la mitat superior i cònica en l’inferior. Amb una altitud de 9,2 m i un diàmetre de 7, 64 m en la base. Fou restaurada per l’Ajuntament de Llucmajor en 1984, (amb ciment portland…)

Aprofitem per visitar la curiosa cova Na Foradada de sa Torre de s’Estalella d’uns 40 m d’amplària per 4 d’altària, profunditat de 21,5 m, i un desnivell fins la mar de 9 m. On hi trobem fòssil de mol·luscs.

Continuem el nostre recorregut, on ja veim les primeres construccions de l’Urb. Vallgornera Nou, passem per davant fins a arribar a la desembocadura del torrent Gros, on aprofitem per dinar i fer fotos a la gran quantitat de malucs fossilitzats.

Pugem uns metres per dins un pinar, per continuar per la costa fins a arribar al davant d’un xalet on hi ha una escala que davalla fins a la mar, i on localitzem la cova dels Bastons, un curiós forat amb un altre més petit al costat. Només hi podem accedir uns pocs metres pel temporal que encara es manté.

Després de descansar, enciam la tornada, desfent les passes fetes. I acabem fent unes xandis refrescants.-

747. Sa Marina d’Estellencs i pas des Torrent de sa Tanca

Publicada en 13 de septiembre de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:35 12 de set. 2020
Hora Fin: 16:20 9 12 de set. 2020
Distancia recorrida: 9,7 km
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 191 m
Ganancia Altitud: 372 m
Pérdida Altitud: -359 m
Circular: Si

Data: 12.09.2020

Sa Marina d’Estellencs i pas des Torrent de sa Tanca

Repetim aquesta ruta, ja feta el pasat 9 de juny. I feim un nou intent, després d’aver abortat el pasat 29 d’agost pel devastador cap de fibló que asolar la zona tombant més de tres-cent-mil arbres.

Iniciam la ruta d’avui a l’aparcament d’Estellencs que hi ha a l’entrada (vinent d’Esporles) , just darrere s’ase. Ens dirigim a la part alta on hi ha s’església i prenem pel seu carrer cap avall, fins a la Cala Estellencs, un petit itinerari que ens permetrà gaudir dels paisatges de la zona.
En arribar a sa cala tenim a la dreta la Punta des Moret i sa penya des Cagarrot a l’esquerra. Prenem dreta pel passeig, passant per davant la Font de sa Cala amb el seu salt totalment actiu. Continuem direcció als escars que deixam enrere i és aquí on comencem a caminar vorera mar sense camí ni tirany per unes roques vermelloses, materials del Burtsandtein del triàsic inferior, En les roques podem observar incrustacions de malaquita i atzurita, minerals de coure, característiques de la zona, i petits nivells de carbó (Kuppferchieffer), esmolades per l’acció del vent i l’aigua, algunes de gran bellesa, d’uns colors i formes extraordinaris.

Durant el trajecte en tota la zona de la Marina anirem cercant la millor forma de passar, emprant les mans on faci falta, encara que la roca té bons agafatais i no rellisca, no trobant cap pas complicat.
Arriben quasi a la desembocadura del torrent de sa Tanca, punt on no podem avançar, sino es per la mar.

Abans de continuar, aprofitem per fer un capfico en aquestes aigues transparents.

Ens posem en marxa per iniciar un fort ascens entre pins i garballons direcció SW, fins arribar a la paret rocosa on localitzarem una escletxa equipada amb una maroma que ens facilitarà l’ascensió, hem arribat al pas des Torrent de sa Tanca.

Una vegada superat, el pas iniciem el descens fins el tàlveg del torrent de sa Tanca que seguirem fins a la desembocadura.

Tornem enrere uns metres i sortim del tàlveg per l’esquerra fins a un tirany, prenem esquerra i ens dirigim a la balconada que forma el penya-segat, localitzarem una petita zona més plana que era l’inici d’un antic camí que davallaba fins a la mar, encarara se pot veure part del mur de contenció. Actualment està totalment destruït, llevat de la part més alta a la qual hi ha instal·lada una corda en forma de passamà que ens acosta a un altre ja vertical que ens permetria davallar per una rosseguera formada pels enderrocs. Cal dir que es una zona molt inestable en la que cauen constantment pedres i roques, el que ho fa molt perillós.

Continuem ascendint el més a prop del penya-segat, passant per diferents miradors naturals ens els que podrem gaudir de les esplèndides vistes.

Continuem pel mig de carritxeres per un tirany més definit que dóna la volta per l’esquerra del puig de ses Donardes, 192 m.
En arribar a la part més al N, deixam a l’esquerra el tirany que davalla a la Punta de son Serralta, noltros continuem pel camí dels Carabiners que en lleuger ascens ens acostarà a un tancat de reixa de la carretera Ma-10, que vorejem N ( esquerra) fins arribar al fi de la mateixa i que ens dona fácil pas a la carretera. km-91,050.
Ara ja per l’asfalt prenem S (dreta) direcció Estellencs fins a arribar al km-92,800 on sortirem per la dreta, està senyalitzat amb una balisa, i agafem el GR -221 fins a l’entrada del poble, i d’aquí a l’aparcament.

No cal dir, que acabem fent unes mes que merescudes xandis.-

740. Punta de sa Guarda a sa Punta de Tacàritx, i cova de sa Plata.

Publicada en 24 de agosto de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:25 22 ago. 2020
Hora Fin: 13:06 22 ago. 2020
Distancia recorrida: 1,47 km
Desnivell: 59 m
Distància nadant: 160 m
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 27 m
Ganancia Altitud: -m
Pérdida Altitud: -m

Circular: Si

Data: 22.08.2020

Costejant des de sa Punta de sa Guarda fins sa Punta de Tacàritx. Cova marina de sa Plata.

Iniciem la ruta d’avui, perdó no sa pot considerar una ruta, més aviat una activitat. Que consisteix a anar per sa costa i en els punts més atractius botar a s’aigo, per tornar a botar i repatir-ho tantes vegades com vulguem. A trams anem per sa costa i a trams ho feim nadant.

Tot comence en el punt de trobada a l’aparcament del Cocodrilo ( Mal Pas – Alcúdia) , per a després dirigir-nos al carrer Fonoll on deixam els cotxes. Continuem caminant pel Camí Vell de la Victòria fins a arribar al Racó de ses Barreres de la Comuna, on trobem a l’esquerra una barrera que traspassem i anem per la costa fins a la Punta de sa Guarda, on realment comence la cosa divertida amb el primer bot a l’aigo.
Continuem costejant, i anem fent els següents bots. El tercer és a la «Seta» amb un petit mollet a la part de baix. Aquest, tal vegada, sigui el més compromès.

Continuem costejant i arribem a un punt on se’ns talla el pas, però si en fitxem uns metres abaix i a la dreta trobarem uns encoratges (químics) on podrem posar una corda i rapelar els 8/10 m, o botar pels més atrevits.

Una vegada dins l’aigo, anirem nadant fins a un mollet, per després continuar fins a una cova marina que visitem, seguim nadant i passem pel mig de la costa i el petit illot de Tacàritx.
Després sortim a un raconet on hi ha una piscina natural, continuem caminant fins a arribar a un altre mollet, que rodegem i ens situem en el darrer bot. Saltem i després de nadar tan sols uns 20 m arribem a l’entrada de la cova Marina de sa Plata o cova de sa Foradada.

Aquesta cova, de tot duna no ho pareix, però a mesura que t’endinses per un estret túnel es va fent més i més llarga, arribant fins el 150 m. Té una entrada/sortida per terra i 6 per la mar. Després d’arribar a una gran sala, continuem pel túnel de l’esquerra que ens arribarà a una altra saleta amb la sortida a l’exterior que feim per un estret forat.

Just davant de la sortida tenim un pont natural i a l’esquerra una escala que puja fins al carrer Fonoll, lloc on tenim els cotxes.

Només cal agrair la gran participació que hem tengut avui. Segur que tots i totes hem quedat refrescats.

Lògicament acabam fent unes chandis del tot merescudes.

732. Porto Cristo a Cala Morlanda

Publicada en 12 de julio de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:27 h, 11 jul 2020
Hora Fin: 17:32 h, 11 jul 2020
Distancia recorrida: 8,09 Km
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 25 m
Ganancia Altitud: 154 m
Pérdida Altitud: -157 m

Circular: Si

Data: 11.07.2020

Portocristo a cala Morlanda.

Cova del Dimoni – Cova del Tabac – Jaciment de sa Ferradura – Gruta de l’Amo en Marti – Cova de sa LLuna Plena – Cova de la Figuera.

Una ruta costanera més. Avui toca anar de Portocristo fins a Cala Morlanda, pel seu camí anirem localitzant i visitant diferents coves de la zona.

Aparcam els cotxes al final del carrer Cala Petita, a Portocristo.
Agafem un senderó molt definit que pren SE i aviat ens situa vorera de mar, on davallem fins al mar i localitzem la primera cavitat, la cova del Dimoni. Es tracta d’una cova marina, amb sortida al mar, de 47 m de longitud, 2,13 d’amplària i 12 d’altitud, sent el més destacable el seu llac interior, en el que es pot banyar, que comunica amb un sifó a la part exterior.

Remuntam el penya-segat i continuem pel senderó, sempre en la mateixa direcció SE.

Aviat arribem a una petita cala amb una braç que se endinsa dins la mar, on a la seva part més alta podem veure, d’enfora, la construcció emmurallada. Es tracta del Jaciment arqueològic de sa Ferradura.

«Jaciment arqueològic Sa Ferradura

El jaciment de Sa Ferradura es troba sobre un promontori costaner situat en la costa sud-oest de Mallorca, en una zona dominada actualment per formacions vegetals de garriga baixa. S’accedeix a través d’un accés natural estret, defensat per diverses línies emmurallades escalonades. La superior constitueix una muralla considerable, que tanca l’accés a l’assentament. Aquesta formada per dos trams còncaus construïts mitjançant tècnica ciclòpia, units en angle, amb una longitud total d’uns 18 metres. Dins del recinte fortificat trobem dues habitacions, en una, que havia de ser un recinte a cel obert es van trobar set llars i en l’altra era una habitació tancada amb porta d’accés.
Per les restes trobades cal pensar que aquest lloc només s’habitava durant temporades curtes, s’ha trobat una agulla però sobretot útils de cuina, peces de ceràmica per a emmagatzemar aliments i molt poques restes que evidenciïn una relació estreta amb la mar.

Els pobladors d’aquest lloc durant el bronze antic (1.100 – 900 a. C.) van utilitzar Sa Ferradura per a defensar-se de la terra ferma. En l’època en què es va utilitzar el jaciment en la prehistòria es caracteritzava per grans tensions entre els poblats veïns. Aquest context es podria relacionar amb els canvis socials que van conduir a l’aparició de la cultura talaiòtica. » Font: Baleares antigua.

Al vesant S localitzem una instal·lació amb cordes per costejar el penya-segat. Retrocedim, pesem per uns forats de la roca i pugem novament a la part alta i continuem pel senderó.

Continuem vorera mar durant 320 m on localitzem la baixada a la cova des Tabac, desgripem i 11 m E trobem el forat que dona entrada a aquesta petita cova.

Tornem al senderó de dalt i continuem fins arribar a Cala Petita que rodegem per continuar per l’altre costat.

Després arribem a un petit caló anomenat Racó de s’Homo Mort, passem per la punta Rase o Morro de na Corb, i als poc temps arribem al Caló d’en Rafelino dins sa mateixa Cala Morlanda, amb les primeres cases.
Abans d’arribar al carrer i a les cases localitzem la Gruta de l’Amo en Marti, és fàcil perquè té una enorme figuera en el seu interior que sobresurt a l’exterior.
Aquesta cova, de 56 m de llargària per 31 d’amplària i desnivell de 8 m, no tendria gaire atractiu sinó fos perquè es comunica amb el mar, per una gatera aquàtica practicable fins a la sortida de la mar.

Ara tornem enrere, per visitar la cova de la Lluna Plena, poc coneguda i mala de localitzar, però no pel mateix camí fet, sinó que des del mateix caló d’en Rafelino i a prop de la cova de l’Amo en Marti agafarem un altre senderó que surt de la dreta que va paral·lel a un ample camí que dóna accés a uns grans xalets. Al costat d’una corba d’aquest ample camí ( 28 m) i vora un esbucament de la paret hi ha una enorme mata (lentisco), idò sa cova està enmig d’ella, complicar d’arribar-hi.

A l’entrada de la cova de la LLuna Plena feim una primera lectura de CO₂ i dóna positiu 0,8 %, entram 2 m i una nova lectura dóna 1,7%. Probablement produït per les rels que hi ha i l’alta humitat de la cova. Decidim no continuar. L’entrada és molt estreta aproximadament 1 m l’entrada de terra i roques no dóna bona sensació, ja hi férem feines de desobstrucció l’any 2011, i una vegada dins el CO₂ augmentà considerablement arribant fins al 5%.

Continuem per l’ample camí, anirem passant per davant grans xalets, ve una primera corba a la dreta, una a l’esquerra i un altre a la dreta, 75 m després abandonam el camí botant una paret de partió de l’esquerra, giram 180°, direcció a la mar, i continuem 103 m, botem una paret de partió per damunt uns troncs, continuem SE uns 666 m, quasi paral·lels a la part de la nostra dreta, passarem molt a prop d’unes cases habitades, el que ens impossibilita anar a visitar la Cova de Cala Petita. Continuem 165 m pel senderó laberíntic fins a arribar al 320 m on hi ha un botador de pedra a una paret de partió, que botem i passem a un camí ample. Continuem pel camí 231 m i arribem ( esquerra) a la Cova de la Figuera, es fàcil de veure per què la gran boca està tapada per una gran figuera.

Feim lectures de CO₂ a l’entrada, primera sala, sala de baix, gatera i final donant negatiu.

Les seves dimensions són 173 m de llargària, 872 d’amplària, amb un desnivell de -21 m, superant un recorregut total d’1,300 m

Tornam enrere pel mateix camí fins al botador de pedra, i continuem 591 m pel senderó fins a arribar als primers xalets i al carrer de cala petita, on tenim aparcats els cotxes, algú te més sort i té aparcat la flamant camper recent estrenada, on na Ana ens convida a unes xandis.

Font consultada: CCM de J. Encinas

Página siguiente »

Grup de Muntanyisme

Avenc de Sor Teresa – Cova d’en Sión – Cova Dets Degotissos.

Cisterneta d’en Gil i pas de Can Morro.

S`Illeta pel pas de sa Torre i el pas de s’Illeta.

Torrent des Salt ( Deià). Pel pas des Racó.

Torrent des LLi

Avenc de l’Aigo

Cala Aladern – Cova de Na Barxa – Cala Rajada – Far – Cala Olla i ses Piscines naturals.

Els Cocons, gran i petit, de les Nimfes.

Torrent des Ratjoli i Cova marina des Ratjoli.

Cala Ortigues – Punta de na Foradada – Serral des Pi.

Cova de Biniamar ( avenc des Picarol Gros).

Cala Santanyí a Cala Figuera

Els Graons del Gegant

Avenc de Na Pola i cova de ses Misses.

Cova d’en Moret i Cova dels Coals

Torrent Salt d’Enmig.

Puig Tomir pel pas dels Traidors.

Cova de sa Punta d’en Tomàs

Avenc-cova Camp d’en Duai ó Pou d’en Sureda.

Capelleta de sa Talaia de Sant Antoni, (Eivissa)

Far de sa Punta Grossa, Sant Joan de Labritja ( Eivissa)

Cocó o ullal de na Coloms. Sant Mateu d’Albarca ( Eivissa).

Coves: Sa Fàbrica, Genovessa i ses Pedreres.

Torrent des Cocó Verd

Moleta de Son Cabasprei passos.

Font des Verro.

De s’Estanyol a Vallgornera.

Sa Marina d’Estellencs i pas des Torrent de sa Tanca

Costejant des de sa Punta de sa Guarda fins sa Punta de Tacàritx. Cova marina de sa Plata.

Portocristo a cala Morlanda.

Cova del Dimoni – Cova del Tabac – Jaciment de sa Ferradura – Gruta de l’Amo en Marti – Cova de sa LLuna Plena – Cova de la Figuera.