Doblevuit | Archivos por autor

893. Avenc de Sor Teresa – Cova d’en Sión- Cova Dets Degotissos.- Pas de Can Morro.

Publicada en 25 de septiembre de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:27 24 sept. 2022
Hora Fin: 17:02 24 sept. 2022
Distancia recorrida: 8,7 km (07:34)
Tiempo en movimiento: 04:25
Altura Mínima: 447 m
Altura Máxima: 695 m
Ganancia Altitud: 472 m
Pérdida Altitud: -474 m
Tiempo Ascenso: 04:11
Tiempo Descenso: 03:23

Material utilitzat: Cordes; 1×15 m

Data: 24.09.2022

Avenc de Sor Teresa – Cova d’en Sión – Cova Dets Degotissos.

Cisterneta d’en Gil i pas de Can Morro.

Des de palma ens dirigim cap a Bunyola des d’on agafem direcció al llogaret d’Orient. Passat el coll d’Honor, aparquem el cotxe a la vorera de la carretera a la primera corba que trobem i comencem a caminar per un camí que surt d’aquí mateix.

Caminem direcció SE. En arribar a un primer encreuament, enterra hi ha restes d’una fogatera, prenem dreta (W). En el següent encreuament girem esquerra (S).

Continuarem en lleuger ascens i passarem pel coll de s’Arboçar, 671 m. A 360 m després del coll veurem a la dreta un tirany que puja a W, ho agafem i continuem 260 m i en arribar a una corba devora el mateix camí localitzem una venc. Muntem una corda de 15 m i davallem fins a la primera sala vestibular, després uns metres més endins girem una columna i tornem a la primera sala. Una cavitat petita i sense interès d’espeleotemes. Remuntem els pocs metres i iniciem el retorn peel mateix camí que hem fet de pujada fins a tornar a enllaçar amb el camí principal i inicial.

Traspassem el comellar o torrent des Cocó Peguer, fins a arribar a una esplanada on hi ha un dipòsit d’aigo per a contraincendis. Continuem per la pista formigonada fins a una corba, on sortim cció N, per després girar a NW i a 90 m localitzem la cova d’en Sión. Espaiosa cova, amb una llargària de 57 m de N a S, uns 28 d’amplària i un desnivell de 35, amb un total d’uns 300 m de recorregut. Hi destaca tant els espeleotemes com les troballes ceràmiques, tant del Bronze inicial balear com d’època talaiòtica.

Després de gaudir del seu recorregut, iniciem la recerca de la segona cova, la de les Dets Degotissos que està a 90 m al NW. Una cova que ens sorprèn pel seu recorregut i per les formacions que hi trobem, una bona col·lecció d’espeleotemes.

Iniciem el retorn i ens situem novament a la pista formigonada i baixem fins el dipòsit d’aigo i continuem S. Després de la primera corba continuem per la pista que surt de la nostra esquerra. Més endavant traspassem novament el comellar des Cocó Peguer i als pocs metres l’abandonem esquerra per localitzar la Cisterneta d’en Gil, un petit avenc de roca massissa de més de tres metres de fondària on si diposita aigo en temps de pluges, amb parament de pedra.

Tornem a la pista, fins a arribar al comellar de ses Covasses, on girem pel tirany de la dreta. Hem d’estat molt atent perquè als 40 m hem de continuar, en mitja pujada, pel tirany de l’esquerra molt desfet i gens dibuixat. Malgrat que el tirany inicial continua endavant i en lleuger descens.

Bé, idò, sinó ens hem equivocat continuarem en ascens per aquest tirany poc definit, anirem trobant fites i ses fletxetes del gran muntanyer que va ser en P. Torrens, que encara ens guia per les muntanyes. En arribar a la part més alta trobarem un tancat amb un botador de fusta. Just després a la dreta trobem el pas de Can Morro, li deim el pas des Botador per la proximitat amb l’antic botador que hi ha a pocs metres i perquè desconeixem, si és que el té, el seu nom originari. Es tracta d’una rampa d’una desena de metres que salva el desnivell i enllaça amb el camí que davalla fins a les cases de Can Morro, en el mateix torrent de Coanegre.

Continuem per l’esquerra direcció W. Arribarem a l’encreuament de la foguera i continuem dreta fins a la carretera on tenim el cotxe.

NOTA: Sa lectura de CO2 va donar negatiu (0%) en tot moment.

890. S’Illeta pel pas de sa Torre idel pas de s’Illeta

Publicada en 16 de septiembre de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 8:54 13 sept. 2022
Hora Fin: 17:36 13 sept. 2022
Distancia recorrida: 7,1 km (08:41)
Tiempo en movimiento: 05:45
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 153 m
Ganancia Altitud: 472 m
Pérdida Altitud: -502 m
Tiempo Ascenso: 04:53
Tiempo Descenso: 03:47

Material utilitzat: Cordes; 1×25 m

Data: 13.09.2022

S`Illeta pel pas de sa Torre i el pas de s’Illeta.

Avui ens dirigim cap al port de Sóller i aparcam a la plaça dels Reis de Mallorca, ja que aquí comence el carrer de Bèlgica pel qual tornarem més tard. Continuem direcció a la mar per l’Ada. 11 de Maig, girem dreta pel carrer Poeta Mossèn Alcover Costa i Llobera fins al carrer Mestral ( dreta) fins a enllaçar amb el camí des Cingle ( on hi ha l’hotel Jumeirah, girem esquerra fins a l’hotel Nautilus. Aquí arranca un camí o pista que transita per davall els grans penya-segats. En arribar a una bifurcació, prenem recte o dreta, deixant a l’esquerra l’altre sender que davalla.

Al cent metres sortim (dreta) del camí per enfilar-nos just davall els penya-segats, a una zona on hi ha varies vies d’escalada, però avui no ens interessa s’escalada sinó visitar la cova de les Alfàbies o de s’Altar, la major de totes d’aquests coster. Retrocedim i ens situem novament al sender que continua aferrat als penya-segats per un coster molt inclinat.

Passarem per un marge o antic camí, i als pocs metres més podrem visitar sa cova des Vent o des Cabellut.

Continuem pel mateix coster, sense perdre altitud i arribem a una zona d’escalada, amb uns quants trams equipats amb passamanà, per facilitar l’accés a la part superior. Aquí sa situa sa cova de na LLuenta, d’en Codony o des Bany, de petites dimensions, però suficients per romandre aquells que hi queden per escalar, encara amb brutícia variada, roba, apunts, cd’s, fins i tot un casette i un mòbil ( no smartphone ), jeje.

Continuem a vegades per un terreny amb força pendent lateral, fins que topen amb el pas de sa Torre, es tracta d’un antic pas, ara equipat amb un fil de cer i una corda que fan de passamà, no es tracta d’un pas complicat ni tècnic, però sí delicat, ja que és aeri amb forta pendent.

Passat el pas, i una vegada hem girat a NE, encara trobarem un segon fil d’acer que ens facilita la darrera tirada fins a arribar a un marge, que superam sense dificultat.

Continuem en lleugera davalla i al mes a prop possible dels penya-segats de l’esquerra, per la zona dels Pinarols fins a davallar a la torrentera, cercam l’antic escar, utilitzat pels pescadors fa molts d’anys.

Des d’aquí anem fins a la punta Curta i després a la punta LLarga.

Ara en lleuger ascens anirem cercant el millor Camí en direcció S. Passarem per una antiga bassa i aviat per la part baixa d’una casa i tot duna arribem al Coll de s’Illa. Continuem direcció N pel tram asfaltat, passarem per davall es Penyal Bernat, després el camí passa a camí de carro i continuem fins al final on tanca amb una barrera amb botador metàl·lic a la dreta.

Continuem pel camí de l’esquerra en descens. Després de la primera corba i abans de la segona sortim del camí direcció W per a posteriorment en fort descens direcció N fins a arribar a una paret de partió que no traspassem sinó que anem pel seu costat fins a trobar uns graons de pedra que utilitzarem per passar a l’altre costat. Continuem descendint direcció N fins a trobar uns marges que anirem superant. Continuem W per anar a descendent pel costat del penya-segat, amb molta cura per la fullaca de pi que genega, trobarem dues piquetes de ferro no massa fiables. Sortirem del pinar i arribem a l’espoló rocós amb una gran roca enmig. On comença el pas de s’Illeta que ens facilita l’accés a la mar.

La imatge de s’Illeta al front és realment espectacular. Per arribar a s’Illeta ( E ) hem de nadar els 120 m des freu que ens separen. Cal anar en cura perquè el freu és un lloc on passen moltes embarcacions i pot ser perillós.

889. Sis coves per la Marina del Llevant.

Publicada en 16 de septiembre de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:41 10 sept. 2022
Hora Fin: 18:02 10 sept. 2022
Distancia recorrida: 7,9 km (08:20)
Tiempo en movimiento: 03:02
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: -3 m
Ganancia Altitud: 228 m
Pérdida Altitud: -236 m
Tiempo Ascenso: 04:07
Tiempo Descenso: 04:10

Material utilitzat: Cordes; 2x15m,

Data: 10.09.2022

Cova des Mular.
Cova des Moro.
Cova dels Llimacs.
Cova de Cala Falcó.
Cova de sa Tortuga.
Cova des Genet.

Iniciem la ruta d’avui a la cala s’Estany d’en Más, al llevant de Mallorca. Caminem per l’arena direcció a la mar, i abans d’arribar-hi l’abandonem per la dreta fent una curta grimpada per la roca que té uns escalons picats. Continuem SE per un tirany, el més a prop possible dels penya-segats.

Al quilòmetre de caminar ens desviem (esquerra) per baixar fent una curta grimpada, continuem S durant uns 200 m, i localitzem la petita entrada 80 x 90 cm, de la Cova des Mular, també coneguda per la cova de les Pedreres. Una cova prou interessant on hi destaca una pica per recollir aigua, algues i rels de manglà calcificats.

Retrocedim fins col·locar-nos, novament, a dalt de la planícia i continuem S, als 400 m arriben a la baixada per anar a la cova de na Dent, de gran envergadura 46 x 23 x 4,5 m, fou habitada en època pretalaiòtica.

Continuem amb la nostra direcció i 345 m després de na Dent, abandonem el tirany NW, i enmig d’unes mates localitzem el petit forat de l’entrada a la cova dels Llimacs. Posem una corda, encara que no cal i descendim en oposició els 3 m. Després vé una rampa terrosa en prou pendent, on ens anirà molt bé la corda que hem posat. Convé anar molt alerta a no moure pedres pocs estables i descendir, també, sense axeicar pols. Arribarem a una sala prou especiosa amb moltes formacions i espeleotemes que gaudirem gratament.

Es important dir que a la part més profunda hem tingut una lectura de CO2 del 2,9.

En acabar, tornem novament al tirany inicial i continuem la mateixa direcció SW durant 149 m, on podrem descendir a cota cero i continuar SW durant 141 m, on localitzem l’entrada ciclòpia de la cova des Moro. On destaquen les grans sales i les enormes columnes estalagmítiques. A la campanya de la UIB 1995/1998 es varen a dur a terme excavacions que permeteren documentar estractes prehistòrics i materials d’època islàmica.

Tornem a la planícia de dalt i continuem direcció cap cala Falco. Traspassarem una paret de partió amb un vell botador de fusta i als 150 m arriben a la cala Falcó, on localitzem a NE la cova del mateix nom, cova de Cala Falcó. Només entrar ens situa a una gran sala, avancem per l’esquerra fins a Arribar a un llac d’aigua salobre. Si volem recórrer-la ens fiquerem dins l’aigua per la part menys profunda i caminant arribarem a una altre sale prou interessant. En sortir ens trobem amb els clients, una cinquantena, estrangers de diverses empreses que han arribat de la propera i turística cova dels Coloms.

Continuem el nostre recorregut S, passem per amunt la cova dels Coloms, després pel caló Blanc, i pel Pontàs, o cova des Pont, travessem cala Varques, i continuem per la costa. Als 183 m i abans d’arribar a la punta de Llevant girem W i iniciem un fàcil ascens de 90 m fins arribar a la cova de sa Cabra i sa Tortuga. No és fàcil de trobar perquè està amagada per la vegetació i dins el rocam. L’entrada de reduïdes dimensions ens farà recaragolar amb contorsions i demés. Una vegada superar arribem a la gran sala, on destaca un gran llac a la part més profunda a -30 m. La part més concrecionada la trobem a la part de la dreta.

Després de prendre un bany i fer uns capficos, iniciem el retorn fins a cala Varques. Prenem direcció N, i als pocs metres ens desviem NE amb una suau pujada. Als pocs metres i vora el tirany localitzem el forat d’entrada a la cova del Xenet o del Genet

La cova es troba a un centenar de metres de cala Varques, per un caminoi que surt de l’esquerra NO que tota duna s’enfila per amunt (no confondre amb el que a pots metres també surt amb direcció a Cala Falcó i cova dels Coloms, el nostre s’endinsa garriga amunt, on davall d’un ullastre trobem el forat d’accés a la cova des Xenet o des Genet, en línia amb la immediata cova marina Cova dels Coloms de la qual subterràneament se separa una desena de metres.

Cova documentada en 1968 en l’obra de C.Veny.
L’entrada de la cova és de 50 x 70 c, i dona entrada a un pou vertical pel qual es descendeix amb un volat de 6 m de profunditat. Una vegada en el sòl tenim diverses opcions d’exploració, però la millor és seguir el petit «caminoi» en descens.

Així com anem avançant podem anar apreciant una gran quantitat de formacions i espeleotemas fins i tot alguna estalagmita vegetal.

Arribem a una primera i àmplia sala de gran bellesa, repleta de grans columnes i alguns gours, en algun tram hem d’anar gatejant per passar a altres sales. Destaca la gran bellesa del sostre amb les seves finíssimes estalactites.

Cal destacar que a l’estiu del 2012 després que farem d’un mesurament es constata un nivell de CO2 del 7,2%, però avui sorprenentment NO s’ha detectat CO2.

El subterrani supera els 200 m de recorregut, presentant amplitud visual de 57, encara que l’amplària màxima de la sala de dalt no supera els 32 m i sent el desnivell integral sobre el nivell freàtic marí de la llacuna interior de poc més de la vintena. Nosaltres no arribem fins a la llacuna, però per aconseguir-la és recta per estret conducte obert sota la boca d’accés a l’avenc, fins a curt ressalti vertical i despengi en diagonal cap al fons de la sala inundada, sector més occidental de con detrític que per aquesta part tendeix rodejar la zona clástique del actual desplom cupular.

Després de descansar iniciem el retorn fins a s’Estany d’en Más, on tenim els cotxes i on ens refresquem amb unes xandis ben fresques i cares.

888. Torrent des Salt (Deià).

Publicada en 6 de septiembre de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:33 3 sept. 2022
Hora Fin: 16:42 3 sept. 2022
Distancia recorrida: 4,7 km (07:09)
Tiempo en movimiento: 01:48
Altura Mínima: 77 m
Altura Máxima: 623 m
Ganancia Altitud: 540 m
Pérdida Altitud: -519 m
Tiempo Ascenso: 03:02
Tiempo Descenso: 04:06

Material utilitzat: Cordes; 2x70m, 1×27 m

Data: 03.09.2022

Torrent des Salt ( Deià). Pel pas des Racó.

L’aproximació, és dura, la farem sortint des de Deià (rentadors) i des del camí empedrat que ascendeix al costat del torrent des Racó, a pocs minuts arribem al Hostal Miramar, que deixam a la dreta. Totduna, també a la dreta, se inicia un camin empedrat, passem una barrera de ferro, deixem a la dreta un pont, i seguim pujant, en companyia del Torrent des Racó a la nostra dreta. En arribar a una paret (dreta) cercarem un portell pel que pasar i creuar el torrent.

El camí es fà feixut pel pes del material que duim penjat a les esquenes. Ve una zona de marges que anirem superant. Pugem dur cap al Sud-Est, sense rastres de caminoi, amb l’impressionant Penyal del Racó damunt els nostres caps. Arribem a una casa en bon estat i amb un excelent mirador sobre el poble de Deia i la seva cala. Continuem fins arribar a una rosseguera que salvarem pel seu costat esquerra, i després, per una infinitat de carritxeres, fins arribar al final de la pala, on localitzem a l’esquerra la pujada al Penyal des Racó, i el pas des Falcó, però noltros continuem dreta . Als 15’ deixem a l’esquerra, restes d’un mur i un arbre caigut, el desviament al Pas des Falcó. Seguidament pel pas des Racó equipat amb uns passamans. Continuem en ascens ferrats al muralló fins arribar a una zona més alta i descoberta, amb una gran fita, que dona per acabat el pas.

El torrent ja ho tenim al costat, ara sols queda dirigir-nos SE cap a ell i ja sobre el tàlveg anar a la recerca del primer salt.

El primer salt és de 15 m. no presenta cap dificultat. Li segueixen unes poques desgrimpades fins a arribar a la verticalitat de l’impressionant penya-segat d’uns 120 m. que domina tot el poble de Deià.

El segon salt de 12 m. ens deixa en un petit replà encaixat, amb lloc sol per a una persona o dues però encara assegurada amb la corda de l’anterior salt. Aquí tenim la reunió ( amb dues plaques ) per realitzar el tercer salt que nosaltres ho hem fet de 70 m, per enllaçar alb el darrer salt. Perquè si fas el fraccionament als 50 m has de fer un petit pèndol cap a l’esquerra per arribar a una rapissa on hi ha dues plaques , però aquest no és el problema, el problema és que les dues plaques estan als peus de la rapissa i quan vas abaixant no les veus i quan arribes a l’altura de les dues plaques ja t’has passada.

Per això ho hem fet de 70 m tot volat, saltant-nos el fraccionament amb el pèndol, d’una manera molt més senzilla. Arribem a una ámplia zona rocosa on hi quebem ben amples els set que erem.

Aquest gran salt també es podria fer amb cordes de 60 m i després desgrimpar fins el resalt de baix on hi ha les plaques del darrer salt.

El darrer salt es de 27 m i les plaques están davora un arbret situat a la dreta. Particularment trobo que el lloc no és el mes idoni perquè es el tram mes brut de vegetació tant a l’inici como durant el descens. Uns metres a l’esquerra seguint el talveg del torrent la roca está mes neta, mes plana i sense vegetació aqués estat millor.

La tornada, no la feim pel mateix camí fet al mati.

En acabar de rapelar el darrer salt, iniciem la tornada per dins el torrent durant uns 50 m, continuar direcció NE, en lleuger descens, deixant el torrent a la nostra esquerra, durant uns 400 m, fins arribar novament a la casa. De la casa surt un camí direcció N que agafem. En arribar a una casa amb tancat de reixa, girem W ( esquerra), si anessim cap a la dreta sortiriem al torrent des Racó. Ara s’ha acaba el camí i se transforme en tirany fins enllaçar amb el camí des Racó. Ho coneixarem perquè arribarem a un pou/cisterna, i el camí continua per enmig de xalets descendint fins el poble.

veure fotos d'en Tomeu — fotos d’en Tomeu

886. Torrent des LLi (2022)

Publicada en 28 de agosto de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:56 27 ago. 2022
Hora Fin: 13:45 27 ago. 2022
Distancia recorrida: 1,8 km (03:48)
Tiempo en movimiento: 00:41
Altura Mínima: 65 m
Altura Máxima: 333 m
Ganancia Altitud: 6 m
Pérdida Altitud: -252 m
Tiempo Ascenso: 00:24
Tiempo Descenso: 03:23

Data: 27.08.2022

Torrent des LLi

No descreiure aquets fantàstic torrent per no ser repetitiu i perquè es prou conegut per tots el barranquistes i torrenters. Només destacarè les modificacions de ancoratges fetes a l’octubre de 2019 per la FBME.

SALT GRAN S56m: hi havia dues instal.lacions ( dos químics de doble anella i dos químics junts per una anella, a més d’ùn punt intermig. Ha estat tot eliminat i en el seu lloc han quedat tres químics de doble anella i un punt intermig de seguretat amb una anella. També s’ha modificat i s’ha fet un nou fraccionament a la dreta hidrogràfica S20 m. Aquest fraccionament està suspés i no té gaire suport pels peus. Per tant el salt gran ha quedat de 36 m + 20 m, total de 56 m.

Un dels altres bots modificats es el de la GRAN CASCADA S35m: s’ha substituït la instal.lació rompuda per una nova a major alçada per evitar estar dins el corrent d’aigua i que no es vegi afectada per la caiguda de pedres. A més s’ha llevat un punt intermig i se n’han posat dos per a poder sortir de l’olla i muntar un passamà per a major seguretat. Ara passa a ser un salt de 35 m.

Per tant, el torrent es por fer amb cordes de 40 m

Font: Memòria del reequipament del torrent del LLi. Comité de Torrents de la FBME. Octubre 2019.

883. Avenc de l’Aigo (Pollença)

Publicada en 24 de agosto de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:20 6 ago. 2022
Hora Fin: 14:40 6 ago. 2022
Distancia recorrida: 3,9 km (05:19)
Tiempo en movimiento: 04:37
Altura Mínima: -2 m
Altura Máxima: 38 m
Ganancia Altitud: 181 m
Pérdida Altitud: -139 m
Tiempo Ascenso: 01:19
Tiempo Descenso: 03:57

Data: 6.08.2022

Avenc de l’Aigo

Després de realitzar altres altivitats per la zona i completar és dia, decidim anar a cercar aquest discret i petit avenc, situar al Nord de Cala Barques (Pollença).

Després d’aparcar els vehicles pel redol de l’avinguda Cavall Bernat, entrem al pinar pel carrer de l’Astor, passem per davant de la cova de les Rodes i continuem pel carrer Ruiz de Alda, enmig de pins i mates. Enllacem amb el camí dels Presos i caminem per ell uns 300 m, després d’una corba l’abandonem per la dreta i entrem a una zona rocosa i carritxera amb mitja pendent fins a arribar al tàlveg del torrent de les Rotes Velles que creuem uns metres mes amunt. Ens situem a la part alta i més planera.

Ens orientem i prenem a Xaloc ( SE), un terreny no gaire còmode. Als 100 m trobem la boca de l’avenc de s’Aigo, un discret avenc de tan sols -8 m. El seu accés és escalonat fins a arribar a una petita bassa on s’acumula s’aigo, d’on agafa el seu nom. Encara que L.S. d’Àustria (1869/91) el cita amb el nom d’Avenc de la Mata dels Cocons, i el geòleg B. Darder (1946) com a Clot de l’Or.

Un lloc ben conegut pels antics habitants, pescadors, caçadors i pastors de la zona com a recurs d’aigo.

Aquest discret avenc traspassa aigo al veïnat avenc Mal Fet.

A la zona podem localitzar multitud d’avencs, dels que destaca l’avenc Mal Fet.

883 bis. Cova marina, Bufador de Bóquer ó del Vell Marí

Publicada en 24 de agosto de 2022 de Xisco

Data: 6.08.2022

Cala Bóquer i cova marina Bufador de Bóquer ó del Vell Marí.

Iniciem el nostre recorregut des d’u port de Pollença. Direcció a ses cases de Bóquer, que dona nom a l’homònima Vall de Bóquer, que la connecta amb la cala. Destaca per les cases de la possessió i pels nombrosos jaciments arqueològics que es troben per tota la vall.

Per altra banda, el jaciment més interessant de la zona és el del Pedret, que es correspon amb l’antiga ciutat romana de Bócor. Es tracta d’un poblat talaiòtic amb murada, avui força arrasada, que és esmentat per Plini i on s’hi trobà, el 1765 una tabula patronatus que fa referència a la ciutat federada de Bócor. El 1951, després d’un temporal, va aparèixer a la badia de Pollença una altra tabula patronatus també referida a la ciutat de Bócor.

Tot i que en qualque moment del primer mil·lenni la ciutat fou abandonada, la vall no es despoblà, car en època islàmica formava una alqueria, que apareix documentada al Llibre del Repartiment de Mallorca amb el nom de Bucchar.

Sense oblidar la colpidora serra del Cavall Bernat.

Caminarem 2,6 km per arribar a la cala. Pel camí ens anirem trobant diferents fonts; la Font de Bóquer, Font de sa Cala i la Font de Cala Bóquer.

En arribar a la cala, prenem cap a llevant uns 400 m, fins a arribar a unes parets verticals laminades. Aquí deixem les motxilles i en preparem per entrar a l’aigua i nadar agragalat uns 300 m, on trobarem a la roca una petita obertura en forma de triangle, amb una altitud de no més de 100 cm, per on entrarem a la cova Bufador de Bóquer o del Vell Marí, on destaca la gran sala d’uns 45 m de diàmetre per 12 d’altitud.

Quedarem embambats pels colors blaus, cels i turqueses que agafen les aigües amb la llum de l’entrada. També podrem observar qualque formació estalagmítica.

El bufador referencial es produeix a l’entrar les ones en el subterrani, comprimir l’aire interior i expulsar-lo per la mateixa boca marina. Per tant, només si ha d’accedir en dies on la mar està en calma.

La tornada la fem desfent les passes fetes.

885. Cova de Na Barxa i Piscines naturals de Cala Olla

Publicada en 21 de agosto de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 10:03 20 ago. 2022
Hora Fin: 18:26 20 ago. 2022
Distancia recorrida: 12,6 km (08:22)
Tiempo en movimiento: 05:16
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 26 m
Ganancia Altitud: 315 m
Pérdida Altitud: -344 m
Tiempo Ascenso: 03:13
Tiempo Descenso: 05:08

Data: 20.08.2022

Cala Aladern – Cova de Na Barxa – Cala Rajada – Far – Cala Olla i ses Piscines naturals.

Ens dirigim a l’altre cap de l’illa ( -NE), a Capdepera, i des d’aquí fins a Cala Aladern, on podrem aparcar en el carrer del mateix nom. Agafem el carrer del Pas, entre arena i pins, des de la petita cala prenem a llevant ( esquerra) per les roques costaneres, direcció a la punta de Na Barxa, on es troba l’entrada de la Cova de na Barxa o de l’Aladern. Un cova bastant interessant, no tan sols per les seves sales i llacs sinó pel descobriment que va tenir lloc allà per l’any 1909.

Tot començà el dotze d’abril de l’any 1909 amb l’arribar a Mallorca de la jove paleontòloga Dorothea Minola Bate ( Gal.les -Anglaterra 1878), que amb les seves incansables tasques de recerca va ser la primera a obrir una finestra al passat de les faunes vertebrades de les Balears. Al principi no ho va tenir fàcil, per la dificultat de l’idioma, per la manca de cartografia i pels desplaçaments, a vegades en carro, a llocs del litoral complicats d’arribar-hi, uns espais llavors despoblats i lluny de remei. En el seu segon viatge, a l’estiu de l’any 1910, a conseqüència de l’esforç, amb la xafogor asfixiant de ple agost, va caure malalta i romandre amb febres al llit.

Continuà amb les seves investigacions fins a arribar a Capdepera, on s’hostatjà fins en tres ocasions. La primera vegada fou en abril de 1909, durant dues setmanes escava la cova de Na Barxa. La segona fou al juliol de 1910. La tercera vegada arribà al novembre de 1911. Per a Dorothea, la cova de na Barxa estava situada a un lloc particularment remot i de difícil accés. El comellar de sa cala no s’establí fins a l’any 1920; fins llavors, tot aquell espai era garriga: pinetells, mates llentiscleres, aladerns ajupits per les tempestes, aritges, etc.

Dorothea Bate, en la seva descripció de la cova, diu que l’única entrada era una obertura al sostre. Per tant, l’any 1909, l’entrada ampla que s’utilitza actualment no existia. El fet que l’obrissin mirant a la mar i que just davant construïssin un mollet, que encara es poden veure part d’ell, podria ser bem bé que fos usada pels contrabandistes.

La troballa d’un crani i ossos fossilitzats d’una cabreta que anomena Myotragus Balearicus entusiasmà Dorothea, que aquell mateix any publicà unes notes preliminars.

Després que Dorothea publicàs, a la tardor de 1909, l’article descrivint el Myotragus, la societat anglesa comença a interessar-se pels fòssils recuperats de la cabreta, fins al punt que el crani del Myotragus fou exposat a la Royal Society. Els primers fòssils de Myotragus es van dipositar al Natural History Museum de Londres i a l’American Museum of Natural History de New York.

Creia que era interessant i merescut mencionar el descobriment fet per na Dorothea.

Després de visitar la cova i les seves sales, prenem la marxa per uns escalons fins situar-nos a dalt damunt una pista. Prenem nord per un tirany indicat en petites balises. Que enllaça amb el sender de les Atzavares. Sempre per la costa fins a arribar al nucli urbà de ca cala Rajada, on darrere el seu port continuem per un passeig que fou destruït pel temporal del gener de 2017 i restaurat de nou. Passem per cala Gat i puja’m fins al far de Capdepera.

Després de descansar ens dirigim a la Torre Esbucada.

Es tracta d’una construcció datada a mitjan segle XVIII. El monument forma part d’un grup de grans torres aixecades a Mallorca amb esquema anglès. Altres torres de les mateixes característiques són la d’Aubarca, a Artà, Son Servera o el Castellot en Santa Ponça.

La Torre Esbucada de Capdepera va ser volada per ordre de lord Cochrane el 22 d’abril de 1808 i des del segle XIX, la qual cosa queda d’ella ha sofert una evident deterioració que s’accentua dia a dia.

Des de la torre iniciem un descens a Nord per un tirany, direcció a cala Olla. Però primer ens desviarem cap a la dreta per descendir, entre roques complicades, fins a les piscines naturals. Un encisador lloc amagat entre penyals. Degut a què l’aigua de la mar només hi entra i renova en grans temporals, trobem l’aigua en no massa bon estat.

Iniciem la tornada passant per la Cala Olla, entrem dins un pinar, i enllaçar finalment amb la carretera del Far. Continuem direcció al nucli urbà, baixem al port i continuem fins als cotxes pel mateix camí que hem fet al matí.

No abans de fer una aturada per prendre unes xandis ben fresquetes acompanyades d’unes patates braves.

Font: Dorothea Bate i Capdepera, d’en Josep Terrasa Flaquer

884. Cala Murta, Cova Genovesa i Cova de ses Dues Boques

Publicada en 15 de agosto de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:15 13. ago. 2022
Hora Fin: 15:01 13.ago. 2022
Distancia recorrida: 6,7 km (05:46)
Tiempo en movimiento: 02:13
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 125 m
Ganancia Altitud: 367 m
Pérdida Altitud: -381 m
Tiempo Ascenso: 02:39
Tiempo Descenso: 03:05

Data: 13.08.2022

Cala Murta, Cova Genovesa, Cova de ses Dues Boques i Clot des Xaiar o de sa Fàbrica.

Ens dirigim cap a Porto Cristo ( Manacor), concretament a la torre costanera del Serral dels Falcons ( any 1577), on deixarem els cotxes.

Comencem a caminar per l’ampli carrer direcció NW, ens desviem per pasar per davant les coves turístiques del Drac, per després enllaçar amb la Ma-4014 i prenem E pel vial de vianants de l’esquerra durant 1.200 m, fins arribar a una rodona, on prenem cap a Cala Magrana per l’avinguda Vasco de Gama. En arribar davant el carrer Passeig el Grec, abandonem el vial per l’esquerra botant un fil ferro i entrem dins una garriga seca. Als 50 m localitzem l’entrada a la Cova de les Dues Boques ( Endins, 25 any 2003) o dita tambè cova de sa Fàbrica ( CCM, de J.A. Encinas, 2014), també localitzem per la zona, l’altre entrada por atractiva i una mica mes allunyada un forat que no explorarem, que a manca d’informació li deim Cova Baixa.

Recorrem aquesta àmplia cova amb un màxim de -17 m. En acabar continuem per la zona i ens dirigim cap a l’E, on trobem una paret de partió que botem i ens dirigim a un grup d’ullastres on sa trobe el X,05 El Xaiar o Clot de sa Fàbrica, un curió enfonsament de més o manco uns 30 m de diàmetre, on hi destacan uns murs soposadament per guardar el bestiar.

Sortim i tornem al carrer Vasco de Gama i caminem SE durant uns 177 m, on girem pel carrer Leonardo da Vinci, caminem 470 m i en arribar davant el número 14 entrem dins sa garriga on a pocs metres localitzem la cova Genovessa o d’en Bessó, una cova acuàtica de grans dimensions, on destaca el su llac.

Retrocedim i agafem el carrer Diego Velazquez, i al 121 m l’abandonem per l’esquerra (E) per un tirany que ens acosta fins a la cala Anguila, l’atravessem i l’abandonem per una escala que hi ha a l’esquerra. Més o manco a la mitad agafem un carreró de la dreta, que passa per davant els xalets, girem esquerra per un altre carreró fins enllaçar amb el carrer Fernando de Magallanes, pels que contionuem fins al carrer dels Baladres on agafem un carreró que baixa fins el mar, ons es troba la Pesquera dels Capellans.

Ara anirem avançant per les roques costaneres, el primer lloc que trobem es Cala Magrana, un petit caló on aprofitem per fer un bon capfico.

Continuem la ruta per la costa, passem per dant les restes estalàgmitiques del que fa ser una cova
on ara hi ha un xalet.

Anirem deixant les construcción al darrera, i arribem a dalt d’una petita covatxa, ens hi acostem però no te recorregut. Continuem i en arribar a prop de la Punta de na Diumenja veim un “invent” per davallar fins a la mar, una barrera metàlica d’obre fermada a una pica de ferro que fa d’escala, que no inspira gens de confiança.

Continuem la ruta fins arribar a cala Murta, un petit caló de gran bellesa.
No ho sabiem, però aviem arribar al punt més fresc de Mallorca i tenguen en comta que avui és el día mes caloros de l’any (40º), trobar aquest lloc és una auténtica sort i un luxe impagable. Perquè l’aigua estaba molt, molt fresca, comparable a la del llac de la cova Genovessa.

“Cala Murta, en el terme de Manacor, posseeix una gola de 100 m d’amplària, amb 225 m de recorregut longitudinal i 45 d’amplària mitjana. El deu brolla gairebé en el fons de la cala, en el costat nord i a pocs metres de profunditat i procedeix d’una cavitat d’uns 100 metres de recorregut lineal. En períodes de pluges intenses seguides de bonança en la mar, la surgencia flueix amb un gran cabal. A més del drenatge de l’aigua dolça d’infiltració, el descens del nivell marí en condicions d’altes pressions baromètriques és un factor primordial per a explicar la sortida de l’aigua, que adquireix gran espectacularitat i fins i tot produeix turbulències molt visibles des de les penyes. Per contra, la deposició de sediments marins deguda a els temporals, especialment sorra, i als corrents marins d’entrada, pot arribar a emplenar el conducte subterrani. En canviar les condicions atmosfèriques, el flux d’aigua de sortida arriba a ser tan forta que buida novament de sorra la galeria. Aquesta deu, sens dubte, està relacionat amb les coves de Es Drac, del qual està separat per pocs metres de distància. Més al sud, la cova de Es Coloms de Cala Varques, relacionada genèticament amb la cova de es Genet, de la qual està separada per un enfonsament, actua com dolç de la cala.”

Mentres uns sa posen en remull per refrescar-se altres ens dediquem a cerca la cova de Cala Murta o cova Petita del Drac, sense éxit, hi aurem de tornar.

Ens possem en marxa i superam un curt desnivell per dirigir.nos cap a l’E, passem per damunt un antic niu d’ametralladores, restes de la guerra del ‘36. Continuem costejant fins arribar novament a la torre del Serral dels Falcons. On donem per acaba aquesta calurosa i a la mateixa vegada refrescant ruta.

879. Punta de na Ferranda, Port de sa Pedra de s’Ase i cova des Carbó.

Publicada en 18 de julio de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:15 16 jul. 2022
Hora Fin: 15:01 16 jul. 2022
Distancia recorrida: 6,7 km (05:46)
Tiempo en movimiento: 02:13
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 125 m
Ganancia Altitud: 367 m
Pérdida Altitud: -381 m
Tiempo Ascenso: 02:39
Tiempo Descenso: 03:05

Data: 16.07.2022

Punta de na Ferranda – Port de sa Pedra de s’Ase – Cova des Carbó

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament que hi ha al Sud de Banyalbufar, a la corba de ses bodegues. Comencem a caminar direcció al poble i als cents metres agafem un camí a mà esquerra que en descens ens acostarà fins a la mar. Als tres-cents metres agafem la desviació a la dreta, senyalitzat com a camí de Na Ferranda, continuem descendint fins a arribar a una casa que ens barra el pas i pareix que s’acaba, però no és així, a l’esquerra de la casa hi ha un tirany cobert de vegetació pel que hem d’anar. Uns metres anirem pel costat d’un tancat de reixa, per després desviar-nos cap a la dreta, des d’on ja podem contemplar la punta de Na Ferranda.

Anirem descendint amb molta cura perquè el terreny agafa verticalitat, però amb l’ajuda d’uns graons no tendrem cap problema.

Ara ja per la cresta de sa Punta anirem avançant i descendit fins a arribar a la punta, on podrem fer un capfico en aquest lloc encisador.

Ara ja amb sa careta anem nadant i bucejant direcció llevant fins a situar-nos davall uns degotissos actius, on hi ha l’entrada a una cova, entrem a ella i veim que sa comunica amb un altre molt més gran. He fet indagacions i no he trobat cap indicació a aquestes dues coves.

En acabar de gaudir del bany, ens posem en marxa i desfeim les passes fetes fins a arribar novament a la carretera de dalt.

Ara per asfalt caminem direcció a llebeig durant 1,100 m on visitem la recent restaurada torre des Verger ó sa Torrete com la coneixen els banyalbufarins/es. El seu origen l’hem de trobar en el segle XVI, moment àlgid del perill marítim. L’arxidu Lluis Salvador, corprès per la bellesa d’aquesta talaia, la comprà a final del XIX.

A escassos vint metres al Sud de la torre arrenca un camí asfaltat per on iniciem la davallada al Port de sa Pedra de s’Ase. Entrem a terres des Verger, on ens cridarà l’atenció la gran quantitat de safaretjos que anirem trobant, algun ben actiu, altres completament abandonats i altres convertits en piscines.
El camí serpenteja suaument i de cop i volta entra a un pinar. Si ens fixem veurem un tram de l’antic camí empedrat i graonat que baixava fins al port.

En arribar al Portet i davant els primers escars, veurem dues grans roques que si li posem imaginació podriem dir que se semben a les orelles d’un ase, d’aquí se suposa rep el nom de Port de sa Pedra de s’Ase.

El port està assentat en un dels terrenys més antics de Banyalbufar ( al voltant dels 300 millions d’anys). Prova d’aquesta longetivitat són les restes de fòssils de l’era secundària ( triàsic ) que s’ha trobat en els proximitats del port. També s’ha localitzat petjades d’uns dels rèptils més arcaics (Crhiroterium) i que actualment es troben exposats a la UIB.

Caminem uns metres cap al Sud per damunt les roques fins a trobar una ombra i poder fer un capfico.

Si ens fitxem amb les roques del darrere podrem veure vetes de carbó, una zona on abunda aquest tipus de mineral.

Continuem caminant per la costa durant cent metres on localitzem la cova del Carbó, una antiga mina de carbó que va està activa fins a l’any 1804. A continuació vos deix un interessant relat que he tret de la web de Toponímia de Mallorca.

C.03 COVA DES CARBÓ

El divuit de desembre de l’any passat apareixia al suplement dominical del Diario de Mallorca la segona part d’un reportatge amb el títol 200 anys de geologia a les Illes Balears. El reportatge es feia ressó del descobriment per part dels investigadors Lluís Moragues i Manuel Espinosa del primer document conegut amb referències a la geologia de Mallorca. Datat al 15 d’abril de 1811 el document fou localitzat a l’Archivo de la Armada don Álvaro de Bazán i el seu autor és el capità de fragata i enginyer Jerónimo Tavern, el qual havia estat nomenat cap de les drassanes de l’illa a l’octubre de 1810.

A l’informe es valora la possibilitat d’explotació de dos jaciments de carbó de pedra que han estat visitats als termes de Binissalem i de Banyalbufar. Respecte d’aquesta darrera s’assenyala que es tracta d’una mina que ha estat oberta fa pocs anys (1804) a força de barrobins just a la vorera de mar, promoguda per Don José Echanis i Don Joan Vallori. Del seu interior es destaca la presència d’algunes vetes de carbó de qualitat mitjana, que arriben a tenir fins a quatre polzades de gruixa i que es disposen en estrats inclinats deu o dotze graus i també s’esmenta la presència de capes de pissarra. Finalitza l’informe criticant la seva obertura en base a la seva situació, massa exposada als temporals, i a l’escassa rendibilitat que es preveu pel jaciment. Dues il.lustracions completen aquesta descripció: una vista frontal de l’entorn de la cova i una secció transversal del jaciment.

Foren precisament aquestes il.lustracions les que estimularen la nostra curiositat. Seria localitzable encara l’entrada de la mina o hauria desaparegut fruit dels freqüents esllavissats que es produeixen al litoral de la Serra ? Començàrem interrogant els nostres noms de lloc i aquests ràpidament ens proporcionaren un candidat prometedor: la cova des Carbó, al port de sa Pedra de s’Ase.

I si el topònim prometia la visita del lloc no ens deufradà gens. A poca distància del diminut port de pescadors es podia observar una excavació artificial al nivell de la mar, amb unes dimensions de 9,20 metres de llargària, per 2,40 metres d’amplària i una altura de 1,40 metres. Els nivells de mineral que s’apreciaven als estrats indicaven que estàvem davant una rudimentària mina de carbó, però era la que cercàvem ?

La resposta l’obtinguérem recorrent el tram litoral fins al racó de s’Algar. Des d’allà comprovàrem que efectivament el militar no fou molt precís a l’hora de representar el relleu però que en canvi sí va dibuixar amb fidelitat l’element que li va cridar més l’atenció. Perquè allà al fons, per darrera les serralades de pins, emergia la torre de ses Ànimes, sa Torreta, talment com l’havia representada dos cents anys enrera el capità Tavern.

877. Cocons (gran i petit) de les Nimfes

Publicada en 27 de junio de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:28 25 jun. 2022
Hora Fin: 15:38 25 jun. 2022
Distancia recorrida: 6,4 km (06:10)
Tiempo en movimiento: 02:47
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 78 m
Ganancia Altitud: 210 m
Pérdida Altitud: -253 m
Tiempo Ascenso: 04:11
Tiempo Descenso: 01:58

Data: 25.06.2022

Els Cocons, gran i petit, de les Nimfes.

LES NIMFES

Les nimfes són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades). Benignes als mortals, dels quals no desdenyaven l’amor, el seu culte se celebrava a l’aire lliure o en uns santuaris petits anomenats nimfeus. En la mitologia romana foren identificades amb les camenes (nimfes de les fonts).

A l’època homèrica es consideraven filles de Zeus i divinitats secundàries a les que s’adreçaven les pregàries i que podien arribar a ser temibles. Habitaven en grutes i passaven el temps cantant i filant. Sovint participaven en el seguici d’una gran divinitat, sobretot d’Àrtemis, o acompanyaven una altra nimfa de més categoria, com ara les nimfes serventes de Calipso o de Circe.

Les nimfes estan dividides en dues grans classes: les que són considerades divinitats menors, i les que personificaven tribus, races o estats.

Les primeres es divideixen en:

Nimfes de l’aigua (Oceànides: de l’oceà, els rius, i les fonts, principalment)

Nimfes de les muntanyes i coves (Orèades)

Nimfes de boscos, gorgues i encanyissades

Nimfes dels arbres (Dríades)

Les segones agafaven generalment el nom d’allò que representaven.

La diferència entre Nimfes i Nereides es: La diferència és que les sirenes ó Nimfes utilitzen els seus cants enganyosos per a atreure als homes mentre que les nereidas utilitzen la seva bellesa femenina, fins i tot algunes vegades apareixen representades amb una pinta i un mirall a les mans. Nereida amb pinta i mirall com a armes de seducció.

________________________________________________________________________________________________________

Aquesta ruta no es circular, per tant hem de preveure deixar uns cotxes a la Urb. Bellavista ( carrer de les Dames).

En la ruta d’avui estava previst davallar a la cova del Puig de Ros, però no ha pogut ser perquè el solar on es troba está completament tancat, es podria botar la reixa però aguessim pogut crear alarma amb els veinats, que al desconeixa les nostres bones intencions podrien pensar en lo pitjor. Per tant ho hem descartat.

Ens dirigim a la Urb. Puig de Ros pel carrer Cadernera, al fianal girem esquerra pel carrer Esparver, després dreta pel carrer Oronella que ja no abandonarem fins arribar a l’aparcaquement de baix. vora el complex Marhes ( abans Delta).

Comencem a caminar cap a Ponent, pasant per davall les terrasses del restaurant seguint un tirany prou definit, que anirà girant a Mestral en lleuger descens fins situar-nos vora la mar, a cota 0.

Des d’ara es tracta de continuar, la mateixa direcció, el més aprop posible de la linea de mar i anar disfrutant de l’entorn amb les seves piscines naturals. Passarem per cala Vella, una platja d’arena amb aiues transparentes, on podrem fer un capfico. Avui no ha pogut ser perquè estaba coberta d’algues.

Continuem i en arribar a sa Punta Negra aurem de fer una petita desgrimpada. Després de dos-cents metres arribarem al Cocó Petit de les Nimfes, un preciós racó on l’aigua de la mar entra per un estret pas situat davall un pontet natural. Un excelent lloc per fer-hi un capfico. A dalt d’aquets cocó i podem trobar uns graons picats a la pedra que fan de davallador. Noltros els ignoram i continuem la ruta en diagonal ascendent N durant tres-cents metres, per després girar a Llevant, salvem un curt però fort desnivell per situar-nos dalt del penyassagat.

Ara ja per terra ,plana ens dirigim N i traspassem un paret amb tancat de reixa per la seva part mes baixa ( esquerra). Al principi pareix que no és posible per l’abisme que tenim, però ho podrem superar sense cap dificultat per un tirany prou definit. Sempre pel tirany, passarem per una antiga bateria militar de costa on encara es poden veure els rails per on circulava la peça d’artilleria. Continuem i als pots metres ens deviem cap a la dreta per anar a veure unes antigues depenències militarts. Tornem enrrera fins el tirany i continuem, passarem per davant alguna covatxa, i ens tornem situar a la part alta, per la que caminarem uns vuitante metres, on veurem un tirany que davalla en molta pendent fins a vorera de mar, a baix una gran i solitaria roca ens servirá de referència. Que per cert es lúnica ombra de la zona.

Uns pocs metres més arribarem al Cocó Gran de les Nimfes, un altre lloc extraordinari per fer un capfico. Si la mar está be, que no es el cas d’avui, els experts poden superar en apnea un sifó que comunica amb l’exterior.

En acabar tornem a l’ombra anterior per dinar.

Continuem la ruta guanyant uns metres d’altitud i després de caminar uns tres-cent metres per terreny no gaire comode, descendim i localitzem la Cova des Secret des Pontàs. Una cova amb dues boques obertes a la mar.

Deixam enrrera la cova i iniciem una forta pujada direcció a Llevant, persituar-nos, novament, a dalt del penyassagat. A pocs metres ens topen amb la trinxera de la fortificació militar. En el seu interior encara hi ha las dependències que un temps enrrera foren militars. Noltros no hi anem i continuem direcció S per un torany ampla i prou definit.

Tornem passar pel mateix lloc d’abans on hi avia els rails i passem per davall la reixa i ens situem al costat de la paret que seguirem Gregal, després gira a N, després novament a Gregal i en arribar al segòn esbaldrec de la paret seca la traspassem i continuem pel tirany, es una zona de garriga i amb molta de calor.

Arribarem a un encreuament amb un camí que agafarem i continuarem esquerra fins enllaçar amb la carretera d’Enderrocat. Entrem a l’Urb. Bellavista i al primer carrer després de les barreres tenim els cotxes que abans hem deixat.

Ara anem a cercar els altres cotxes al comencement.

876. Torrent i Cova marina des Ratjoli

Publicada en 24 de junio de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:37 18 jun. 2022
Hora Fin: 17:07 18 jun. 2022
Distancia recorrida: 2,6 km (07:29)
Tiempo en movimiento: 06:40
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 350 m
Ganancia Altitud: 39 m
Pérdida Altitud: -401 m
Tiempo Ascenso: 00:08
Tiempo Descenso: 07:21

Data: 18.06.2022

Torrent des Ratjoli i Cova marina des Ratjoli.

EnS dirigim a Andratx, i des d’aquí agafem la carretera Ma-10, i a l’altura del Coll de sa Gramola, Km-106,100. Després d’aparcar el cotxe caminem cap a ponent (W), als 30 m abandonem la pista per la dreta i baixem fins el camí de sa Guixaria. Aquest camí passa pel comellar del mateix nom i acaba al camí des Ratjoli. Ara ja per asfalt anem baixant fins a les barreres de la finca Es Ratjoli i les traspassem per un magnífic botador que té a la dreta. Continuem pel camí empedrat, passem primer pels corrals i després per les cases on guardarem el màxim respecte i silicenci, ara el camí deixa d’estar empedrat i es transforma en formigonat. Continuem en descens fins a arribar al coll que dóna accés a la cala des Carregador (dreta), enfront tenim el Puig Roig de 109 m. Deixam a la dreta el Puig Roig i iniciem la davallada al tàlveg des torrent des Ratjoli. Avui en dia molt brut per la quantitat d’arbres caiguts, debut al fatífic incendi del 26 de juliol de 2013 on es varen cremar més de 2.400 ha. Els que em conegut el torrent abans de l’incendi, quan era una autèntica bellesa ho feia un dels més macos que em fet i que he vist. Al tenir aigua que rella tot l’any li permet tenir una vegetació exuberant (garballons, joncs, figueres…). A més té l’afegit de que s’ha de remontar lo que el fà més interesant. Ens adonem de l’importància de conservar en serio el nostre territori.

Ja en el tàlveg i després d’una petita desgrimpada arribem al primer salt, el més gran de tots, de 25 m, on posem corda fitxe de 28 m, per després poder-ho remuntar.

Els següents salts no són de gran importància en el que es refereix a la seva altitud, ja que cap d’ells sobrepassen els 11 m.

Trobem alguns gorgs amb aigua, gràcies al raig que sempre té. En alguns trobem el cranc de riu americà (Procambarus Clarkii) és un cranc originari dels pantans i rius del nord-est de Mèxic i del centre-sud dels Estats Units. Ha estat introduït en molts llocs del món, com per exemple la península Ibèrica, on va arribar l’any 1974. A Menorca va ser introduït a principis dels anys 80 i en aquest torrent ja du més de 15 anys. Es un crustaci comestible i molt apreciat. Tan important és el cranc vermell en Isla Mayor ( Sevilla) que la setmana gran, al juny, es titula Fira i Festes de l’Arròs i el Cranc.

Així com descendim anem deixant corda fitxa en tres salts per a després poder-los remuntar, en els altres desgrimpen o salvem per la dreta.

En un no res arribem a la mar, on aprofitem per fer un bon capfico, ja que avui la mar es una bassa d’oli. Conve posar una corda per facilitar la sortida de l’aigo i remuntar els 6 m.

Per primera vegada podem entrar a la cova Marina des Ratjoli, que si accedeix des de l’aigo. Es troba just davall de la desembocadura del torrent.

Entrem nadant a la galeria d’uns 40 m de llarg. La seva amplària varia i va des dels 2 m a l’entrada fins al metre al final i uns 40 cm en el centre. A la meitat del recorregut veurem dues roques encastades entre les dues parets, les sortegem passant per sota d’elles fent una mica d’apnea. Podem visitar la sala que es presenta a la nostra esquerra amb algunes formacions estalagmíticas, havent de fer oposició amb els braços i aleteig amb les cames per a sortir de l’aigua. A mesura que avancem, al capdamunt, en una fractura, observem una boia d’embarcació, apreciant la força de la mar quan està brava, Ja a la part final, fas peu i acaba en una petita platja.

La tornada la feim remuntant el torrent per les cordes que hem anat deixant.

875. Cala Ortigues i punta de Na Foradada

Publicada en 12 de junio de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 10:07 11 jun. 2022
Hora Fin: 18:24 11 jun. 2022
Distancia recorrida: 6,1 km (08:16)
Tiempo en movimiento: 03:53
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 218 m
Ganancia Altitud: 273 m
Pérdida Altitud: 290 m
Tiempo Ascenso: 01:12
Tiempo Descenso: 04:11

Data: 11.06.2022

Cala Ortigues – Punta de na Foradada – Serral des Pi.

Una altre ruta costanera, que la comencem al km 105,6 on podrem deixar els cotxes. Caminem cent mestres per l’asfalt direcció N fins arribar al comencement d’un camí que baixa fins a la ribera.

Quan duim 900 m i uns 22′ arribarem a una bifurcació, a l’esquerra aniriem al pas de sa Salleta i n’Evangèlica, noltros continuem dreta davallant fins a cala Ortigues. Un bon lloc per fer el primer capfico, un autèntic privilagi. Ara per la costa direcció N, un terreny de còdols i blocs, fins arribar a un escar, ben conservat, just davant la Pedra de sa Galera.

Continuem la marxa , feim una petita grimpada i ens situen al costat superior de la cova d’en Bielet o Cova de na Beneta. L.S. d’Austria ( 1869-1891), la cita al descriura la ribera d’Andratx, L.Mascaró (1955) l’ubica en el mapa director del CTM i la moderna cartografía del MGN la denomina Cova d’en Bielet. No hi podem accedir ja que ens separa uns 7 m de desnivell. No queda més remell que tornar enrrera uns 40 m i ascendir per una «rosseguera» una mica inestable, fer una diagonal esquerra per situar-nos just damunt la cova, després continuar, seguint la mateixa direcció per un terreny amb molta inclinació i relliscós. Arribarem a la rota d’en Bielet amb dues eres i un tancat amb oliveres. Anirem descendint fins trobar una petita torrentera per la que davallarem novament a la vorera de mar. I continuar per enmig dels blocs.

Després de quasi una hora arribarem a una paret que hem de superar, i per ferlo ens hem de fitxar que te una estreta molt estreta cornisa ascendent, la superam i arribem al pas de sa Maroma, una groixuda maroma amb nus ens ha de facilitar el pas i el descens d’uns 5 m. Dit aixó noltros instalem la corda que duiem per reforçar i facilitar en ràpel el petit descens, mentres altres utilitzavem la maroma. En un del descens sa maroma es trenca a dos metres del terra, quedan inservible. La sort que el company que davallaba ho feia ferrat a la maroma i a la nostra corda. Si només ho hagués fet amb la maroma s’agués precipitat… per tant la maroma està inservible i no convé utilitzarla.

Després de l’ensurt continuem uns metres mes per la dreta i superat unes petites agulles per tornar descendir just davant la Punta de Na Foradada.

D’enfora pareix que la punta forma part de la mateixa costa, però realment està separada, no sé si és correcte dir-ho, per un petit istme que si la mar no està ben plana resulta complicat creuar per dins l’aigo. Un bon lloc per dinar a l’ombra i fer uns capficos. El lloc ho mereix.

En acabar reiniciem la marxa direcció N cap a s’Algueret, un altre bon lloc per nadar. Continuem uns 160 m fins a veure uns grans blocs mes o menys plans, i una fita, que ens indica la pujada. Es tracta d’una forta pujada que donada l’hora que és i el cansament que duim, es fa mol feixuga. Anem girant a Sud una estona per a després i quan es posa més vertical va girant a E, per al final anar suavitzant. En ser a dalt del Serral des Pi veurem un tancat de fil ferro molt rovellat, el creuem i totduna localitzem una àmplia pista, que és una delícia… Superam una barrera metàl·lica amb un botador, continuem per la pista que ja no deixarem fins a enllaçar amb la carretera.

Al cap de pocs minuts, si volem, podem arribar fins a les cases abandonades de Can Rafelot, noltros no hi anem i continuem per la pista, passem la desviació que va a sa Torre Nova i continuem per la pista, enllacem amb la carretera vella d’Estellencs ( la mateixa pista) fins a arribar a la carretera asfaltada. Continuem, traspassem els dos túnels i en un no res arribem on tenim els cotxes.

873. Camí de s’Illeta, Pas de sa Cordellina i cova des Pujador.

Publicada en 5 de junio de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:20 4 jun. 2022
Hora Fin: 17:16 4 jun. 2022
Distancia recorrida: 10,9 km (07:56)
Tiempo en movimiento: 04:39
Altura Mínima: 4 m
Altura Máxima: 249 m
Ganancia Altitud: 808 m
Pérdida Altitud: 800 m
Tiempo Ascenso: 04:57
Tiempo Descenso: 02:58

Data: 4.06.2022

Cova des Mal Pas ( es Forat) – Pas de sa Cordellina

Camí de s’Illeta – Pas de sa Cordellina – Cova des Pujador.

Iniciem la ruta d’avui a la plaça dels Reis de Mallorca del port de Sóller, continuem pel carrer de Bèlgica durant 400 m fins a arribar a una corba on agafem el camí de s’Illeta que s’inicia a la dreta.

Es tracta de continuar per aquest camí fins al seu final.

Després de 400 m de camí arribem al coll de s’Illa, des d’on podríem enllaçar per anar a la Torre Picada ( s. XVII), o a baixar fins a ses Puntes, sa Llarga i sa Curta.

Noltros continuem pel camí de s’Illeta, a mesura que avancem i en cada passa que donem les vistes encisadores augmenten. D’on no podem apartar sa vista es del Penyal Bernat o Penyal de s’Illeta de 264 m.

En arribar al seu final trobarem una barrera tancada i un botador elevat a la dreta, per on podrem continuar. En arribar a la primera corba la seguirem en descens esquerra, després en un encreuament continuem per la dreta, una senda molt marcada que volteja tota la costa N, que no deixarem.

Vuit-cents metre més envant arribarem a una zona ( cota 102 m) on ens podrem entretenir visitant recorrent els diferents crulls que hi ha, algun d’ells grans i de bona estampa com el Crull des Joncar.

Vuitanta metres després arribem a un encreuament. El tirany de l’esquerra baixa fins a la font des Joncar, una fonteta a tants sols 4 msnm, avui en dia molt discreta quant a l’aigua que brolla.

Continuem i arribem a un nou encreuament, però ara a la dreta, ens fixarem perquè a la tornada agafarem aquest tirany fins que a la part més alta enllaça amb una pista. Però de moment continuem pel tirany inicial. Passarem dos punts on haurem d’emprar les mans per superar un petit ressalt.

A poc a poc ens anem acostant al coll de Cala Ferrera, tancat amb una paret de pedra seca. Un bon lloc per descansar uns moments a l’ombra.

Iniciem un descens direcció a Gregal ( NE ) com si volguéssim arribar al torrent de na Mora, però uns setanta metres abans girem a N, passarem per la cova des Fornet amb tancament de paret seca i diversos marges a l’exterior, té un forn en bon estat. Continuem i aviat veim a la part alta de la penya una balma i la cova del Mal Pas amb el seu curiós forat. Traspassem el forat i desgrimpen el pas de sa Cordellina ( la part N del forat). Baixem fins a un espès pinar, on localitzem les restes d’una antiga barraca, probablement utilitzada pels contrabandistes.

Després de la guerra, època coneguda com de la «fam», deguda a l’adopció de mesures autàrquiques per part del règim franquista i el bloqueig de les potències a la dictadura, molta gent va recórrer al contraban. Una activitat que es feia fonamentalment a la mar i que amplià algunes fortunes. Foren molts els pescadors que arriscaren les seves vides per transportar farina, sabó, tabac o penicil·lina. Productes que els poderosos consumien sense cap problema, però als que el poble no hi tenia accés, i que eren els mateixos poderosos els que controlaven l’estraperlo.

De fet, la cova del Pujador, rep el seu nom perquè aquest indret es feia servir de pujador dels fards que desembarcaven els vaixells a la mateixa cova. Aquest curt tram de costa té alguns graons picats a la roca i alguns fets pels barrobins que ha deixat les marques que encara es poden veure.

Des de la barraca prenem cap a Ponent, passem per davall les branques d’un gruixat pi i ens situen a la vertical del peny assagat, sempre seguint la mateixa direcció anirem descendint. La roca és bona i aferra prou, a la part més exposades trobarem alguns graons, anirem voltejant fins a veure la gran boca de la cova, superarem els darrers ressalts i ens situen a una llarga rampa descendent. A l’esquerra veurem una cova que podem visitar, continuem descendint per la rampa fins a arribar a la cova.

La tornada la feim per la mateixa via de baixada i en arribar a la barraca, ens desviem per anar a veure la sortida de l’antic pas dels Francesos, que fou desequipat per la Conselleria de Medi Ambient. Des del nostre punt de vista fou un gran i temarari error , perquè era una via d’escapatòria que una vegada acabat de descendir el torrent de na Mora, hi havia mala mar es podia sortir. Ara es una ratonera sense sortida. Seria comparable a tancar les sortides d’emergència de qualsevol establiment. Lo dit, una total irresponsabilitat. Que només pot passar aquí, la nostra terra.

Continuem l’ascens, passem el pas de sa Cordellina, el coll de cala Ferrera i agafem el mateix tirany pel qual hem vingut el matí. Abans d’arribar a la baixa a la font del Joncar, ens desviarem pel tirany de l’esquerra que en forta pujada ens deixa a la part alta on hi ha un camp d’oliveres i marges extraordinaris.

Continuem cap a Migjorn (S) per la pista, arribarem a un tancat de reixa on canviem la direcció cap a Llebeig (SO) i continuem per la pista. Arribem a una barrera que traspassem i descendim per l’àmplia pista amb vistes insuperables sobre s’Illeta, fins que la pista acaba davant la barrera del camí de s’Illeta que seguirem fins al cotxe.

872. Cova de Biniamar

Publicada en 3 de junio de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:14 28 may. 2022
Hora Fin: 16:17 28 may. 2022
Distancia recorrida: 4,8 km (07:03)
Tiempo en movimiento: 05:18
Altura Mínima: 127 m
Altura Máxima: 420 m
Ganancia Altitud: 337 m
Pérdida Altitud: -341 m
Tiempo Ascenso: 01:51
Tiempo Descenso: 05:12

Materia utilitzat: Cores: 1×15, 1×35, 1×20 m, Protector 1, xapes 2, Cintes 2

Data: 28.05.2022

Cova de Biniamar ( avenc des Picarol Gros).

La millor manera per no pàtir sa calor que fà, anem a la mar o en fiquem baixa terra. Avui triem aquesta darrera opció.
Ens situem en el poliesportiu municipal de es Puig, a Lloseta. Des d’on surt direcció N un tirany que enllaça amb la pista que puja a la Comuna de Biniamar. Anirem per la pista en mitja pujada. Passarem per davant un antic cisternó. Després pel costat d’un antic pou, del que desconeixem les seves dades. Dos-cents mestres més envant i a cota 350 m, abandonem la pista direcció NE fins arribar a una paret de partió tancada amb fil ferro. Continuem N paral.les a l paret, fins a cota 385 m on podrem traspassar la reixa. Entrem a la coma dels Campassos… després d’una estona localitzem una primera obertura de la cova, que els primers que hi varen davallar li digueren l’avencs des Picarol Gros, es tracta d’una entrada que totduna es fa vertical i volada d’uns 40 m aproximadament. La descartem, i continuem fins localitzar l’entrada natural de la cova de Binimar.

J.A. Encinas diu: “Presenta recorrido de 180 m, desnivel de 38, amplitud máxima de 26, piso inferior a una docena por debajo y biótopo caraterizado por la presencia del troglobio Henrotius jordai R. “ (Reitter 1914).

Una cova de tres pisos, en la que pots pasar hores admirant la gran quantitat d’espeleotemes.

Si accedeix per una entrada de petites dimensions (0,50 x 0,70 m.) entrada condicionada. A l’interior uns escalons formats per pedres ens permeten davallar els primer metres, un passadis de 8 m porta a una petita rampa, on possem una corda per salvar un resalt d’2 m. Superat aquest primer bot, ja es pot veure l’impressionant primera gran sala amb una profunditat d’uns 22 m i una altitud d’un 40 m Aquesta gran sala té a la part superior l’entrada que he mecionat anteriorment ( avenc del Picarol Gros). Aqui muntem un passamà per arribar a la vertical del salt de 22 m que rapalem. Si estem atents, en arribar a la mitad, veurem un replà que a la tornada i accedirem, des de baix, i d’aquesta manera tant sol remuntarem uns 11 m. Aquesta sala es espectacular per la seva altària, pero si continuem avançant entrarem a una altre sala on trobarem la major quantitat d’espeleotemes de gran bellesa. La podrem recorrer sense aver d’utilizar corda. Excepte un pou.

Després d’unes hores, iniciem la curta remuntada des de la balconada (2n pis) fins a la sortida.

Les medicions de CO2 fetes amb el nostre aparell homologat han donat negatiu per tot.

870. S’Estret des Temps

Publicada en 22 de mayo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:32 21 may. 2022
Hora Fin: 16:43 21 may. 2022
Distancia recorrida: 10,2 km (07:10)
Tiempo en movimiento: 03:13
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: -45 m
Ganancia Altitud: 256 m
Pérdida Altitud: -257 m
Tiempo Ascenso: 03:27
Tiempo Descenso: 03:40

Data: 21.05.2022

S’Estret des Temps. De s’Amarador fins sa Torre d’en Bèu ( Cala Figuera).

Avui, dia de molta calor, ens dirigim cap a Santanyí, concretament a l’aparcament de sa platja de s’Amarador, on per 6 euros, preu de turista, te deixen aparcar. Els mateixos mallorquins som turistes dins sa nostra terra. !!, quina merda !!

Sortim de l’aparcament direcció a la platja, abans de trepitjar s’arena ens desviem pel camí de la dreta que duu al mirador, des d’on podrem contemplar Cala Mondragó, Caló d’en Garrot, Guardia d’en Garrot, Punta de sa Guardia, Es Caragoler

Des del mateix mirador continuem SE pel perfil costaner. Arribem al Caló d’en Perdiu que voltege’m, continuem i aviat ens veim obligats a fer una grimpadeta per guanyar altitud, per després tornar a baixar. Si ens fixe’m veurem un forat o secret on es guardava el gènere desembarcat duit majoritàriament del nord d’Àfrica, sobretot d’Alger. El contraban era una activitat practicada i viscuda per molta de gent, i ja s’exercia a Mallorca des de temps antics, es pot dir que pràcticament hi intervenien tots els estaments socials. Les classes més riques amb la posada dels diners per fer les compres a qualsevol indret de la Mediterrània. Les classes populars guanyaven en un vespre el jornal que normalment corresponia a la feina d’una o dues setmanes.
Hi ha la creença estesa que els carabiners feien els ulls grossos per reprimir els que estaven a dalt de la piràmide del contraban, els que comandaven les companyies. Ho podem veure a la pel·lícula/novel·la «El secreto de la Pedriza». Hi ha un document il·lustratiu de la connivència entre carabiners i contrabandistes que és el cas de les llibretes d’en Juan March ( avui en dia serien les llibretes d’en Bárcenas), on consta que el 24 de febrer de 192 havia pagat 150 ptes. Al sergent de carabiners i 230 als altres carabiners del post, per deixar realitzar una descàrrega de tabac.

El mes de març de 1829 fou fundat el cos de Carabiners de Costes i Fronteres per combatre tal activitat. Em 1940 pasaria a formar part de la Guàrdia Civil-

Realment és un tema apassionant del que faria falta omplir molts més fulls, però ja serà en un altre moment.

Continuem i rodeja’m la Punta Blanquer, després arribem al caló de Solimia ( Sol-i.Mina), deixant a dalt i la dreta un xalet. Entre els blocs cercam el pas de s’Anella, on encara queda una anella de ferro que fa temps s’utilitzava per accedí a la mar.

Pasam el cap des Moro, arribem a la cova des Savinar, de 30 m de fons, 18 d’ample i 5 en el punt mitjà del perfil, té algunes formacions i curiosos gorgs arredonits. Arribem al caló des Savinar, continuem per la part alta, perquè a cota inferior arriba un punt on ja no es pot continuar.

Voltegem la Punta de l’Àguila i arribem baix l’Urb. Estret des Temps, continuem a mitja altària per després ascendir una mica per localitzar l’entrada de la cova funerària s’Estret del Temps. Topònim ben curiós. En Cosme Aguió diu «És nom d’explicació desconeguda. Potser és motivat pel fet que s’hi posa molta més quan el temps ve de llevant». 1747,24 de setembre, se cita l’Estret des Temps com a nom d’una comuna. 1884, S’Estret des Temps L.Salvador.

La cova s’Estret des Temps es tracta d’una cova artificial que fou utilitzada per usos funeraris durant l’època talaiòtica. De planta en forma de ferradura i allargada i consta d’una petita càmera lateral. L’entrada en un corredor en lleugera baixada. Té 2,25 m de llarg, 0,90 m d’ampla i una alçada d’1,50 m. La càmera principal de la cova medeix uns 4,25 m de llargària i 1,90 m d’amplària. En la part central s’bri una petita càmera arronyonada, d’1,45 m per 0,80 m de diàmetre.

Aquest sistema constructiu és propi del talaiòtic final, encara que no es pot afirmar amb seguretat que fos ocupada en aquesta època.

Després de la visita a la cova continua’m i entrem dins les espectaculars pedreres de S’Estret dels Temps. Si cercam podrem veure fòssils de petjades de Myotragus balearicus, Dorothea Bate 1909. Aquest lloc no és més que un sistema dunar que consisteix amb l’acumulació de materials arenosos d’origen marí, transportats pel vent i acumulats al peu dels penya-segats verticals (20-40 m d’altària) que actuen de trampa, tallats en dipòsits carbonatats pertanyents al Miocè superior.

Cal destacar que a la pedrera encara és conserven dues torres per les quals sa pujaven ses peces de marès, amb els mecanismes tradicionals d’època.

Deixam abaix s’escull des caló de ses Faves i arribem a la torre d’en Bèu, situada damunt la punta del mateix nom, on hi ha instal·lat un modern sistema de radar.

Com és l’única ombra de la conrada aprofitem per descansar i dinar. Després de fer un cafetet que ens ha duit en Joan, vaig a explorar els voltants per localitzar la cova de ses Rates Pinyades, que es troba vora el camí. Té un desnivell de 3,4 m, longitud de 16 m i una amplitud d’11,7 m.

La tornada la feim sempre per la part alta. Comencem N pel camí de sa Torre, girem pel carrer de s’Estret des Temps durant 560 m, a la bifurcació continuem ( esquerra) pel carrer de s’Estret des Temps durant 350 m i girem pel camí de la dreta. Continuem sempre recte. Quan s’acaba i a una corba a l’esquerra, abandonem el camí per un tirany -NE, passem una torrentera, enllacem amb una pista on prenem esquerra i a 150 m arribem al pàrquing on tenim els cotxes.

Nota: Aquesta ruta te molts de trams que va per vorera de mar, i per tant supeditat al bon estat de la mar. Hi ha trams que en mala mar no es poden fer.

868. Cova de s’Olla

Publicada en 18 de mayo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:40 14 may. 2022
Hora Fin: 10:40 14 may. 2022
Distancia recorrida: 1,5 km (01:00)
Tiempo en movimiento: 00:02
Altura Mínima: 212 m
Altura Máxima: 451 m
Ganancia Altitud: 229 m
Pérdida Altitud: -37 m
Tiempo Ascenso: 00:48
Tiempo Descenso: 00:12

Data: 14.05.2022

Cova de s’Olla

Quedam i deixam alguns del vehicles al pàrquing des Coll de sa Gramola, i amb dos cotxes ens dirigim a les cases-hotel de ses Fontanelles, tres-cents metres abans d’arribar al camí d’accés a la finca deixam els cotxes a una entrada o petita esplanada.

Comencem a caminar per la carretera direcció N i aviat l’abandonem, E, pel camí de la finca, passem les barreres i continuem pel mig de les casses en lleugera pujada sempre mantenint la mateixa direcció E.

En arribar a un primer encreuament, continuem per l’esquerra. Després de cent vint-i-cinc metres arribem a un segon encreuament que obviem i continuem per l’esquerra i canviem direcció a N.

Arribem a una corba en dos-cents vint-i-cinc metres, a una corba següent abandonem la pista i ens enfilem direcció S, per anar acostar-nos a un grupet de pins, el pendent és considerable. Per la seva dreta iniciem E un fort ascens per una curta coma que no és més que l’entrada a l’olla que formen els penya-segats ( un cul-de-sac). Idò la cova de s’Olla és trobar a la part NE més elevada.

J.A. Encinas diu en el seu llibre «..alcanzando fondo a -37 m respeto a la embocadura de la superficie y la cual domina desde la cima la rotura del cantil y el paisaje extremo de la olla orográfica del referente.
El subterraneo alcanza la máxima amplitud en la planta intermedia, con métrica de 35 por 20 y donde vistosas coladas travertínicas cubren los bloques desprendidos del cenit…»

Per recórrer i descendir la cova feim dos petits ràpels per salvar diferents balconades, un primer de 8 m i un segon de 12 m. A la part fonda observem diferents nius de pisòlits en formació que no tocarem en cap cas i deixarem que l’acció de la natura faci la seva feina.

Recorreguda la cavitat iniciem la remuntada, fins arribar a la primera sala un bon lloc a l’ombra per dinar.

Les medicions de CO2 fetes amb el nostre aparell homologat han donat negatiu per tot.

866. Alcanada – Cova de sa Xitxarra – Cova Tancada – Puig de sa Teula (Cap de Menorca).

Publicada en 8 de mayo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 10:13 7 may. 2022
Hora Fin: 17:34 7 may. 2022
Distancia recorrida: 11,9 km (07:21)
Tiempo en movimiento: 04:44
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 258 m
Ganancia Altitud: 525 m
Pérdida Altitud: -522 m
Tiempo Ascenso: 04:28
Tiempo Descenso: 02:45

Data: 7.05.2022

Alcanada-cova de sa Xitxarra-cova Tancada-Puig de sa Teula

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament davant la platja d’Alcanada, enfront de l’entrada al camp de golf, retrocedim uns metres fins al carrer del Far, l’agafem i girem al carrer de s’Illot, on localitzem i visitem la cova de sa Xitxarra, una cova d’enfonsament a la que si accedeix mitjançant una escala de ferro envaïda per la vegetació exuberant, una vegada dins el «clot» podem visitar les sales Est i Oest amb ambdós llacs cadascuna que no són més que el nivell freàtic marí.

En acabat tornem al punt d’inici i comencem a caminar pel passeig fins al seu final davant l’illa d’Alcanada, una illa plana i baixa, l’alçada màxima és de 10 m sobre el nivell del mar, fa uns 60 m d’ample i 150 m de llarg, i està coronada pel far del mateix nom. Continuem pel tirany que envolta la costa.

Voltem la punta de la Vinya, passem per la platja dels Secs, on comencem a trobar antigues trinxeres que formaven part de la Línea Tamarit, un pla de fortificacions (trinxeres, búnquers, etc.) construïdes a la costa, ideat l’any 1933 pel general franquista Ricardo Fernández de Tamarit, per repel·lir un possible desembarc de les tropes aliades. Arribem al Faralló on trobem un dels búnquers amb una estreta escala d’accés al niu de metralladora. Més endavant veurem les restes d’un altre niu, de metralladora, del qual queda poca cosa a causa dels efectes dels temporals. A l’illa d’Alcanada també s’ubiquen tres nius de metralladora.
A continuació travessam el caló de sa Bassa Blanca, amb una caseta per la qual passem, pel darrere. A dalt hi ha les cases del museu de la fundació Yannick i Ben Jakober. Es tracta d’una construcció d’estil neoislàmic, obra de l’arquitecte egipci Hassan Fathy.

El camí va guanyant altitud, passem per davall de dos nius de metralladores a les quals no podem accedir per estar el terreny tancar amb reixa i fil ferro. En arribar a una barrera o final del camí, continuem pel tirany de la dreta. Als 130 m veurem una barrera de fusta, idò just a l’enfront baixa’m uns metres fins a una escala de metall que baixa fin a nivell de la mar, cal dir que l’escala no està en bones condicions i pot representar un perill.

Continuem pel tirany i traspassem un botador de fusta on girem NW (esquerra) pel costat de la paret. En arribar a un encreuament obviem el camí de l’esquerra, més tard tornarem per ell, i continuem N (recte). Anam deixant el puig Negre a la nostra esquerra. La pista continua, però noltros ens desviem pel tirany de la dreta, traspassem una torrentera i continuem fins a una esplanada amb pins, ara s’inicia un fort descens fins a arribar als penya-segats, on el tirany guanya verticalitat, anirem trobant una cadena ( poc fiable), després unes estaques de ferro i uns graons bastant relliscosos, fins a arribar a 10 m sobre el nivell de la mar on trobem la boca d’entrada a la cova Tancada del cap de Menorca.

Aquesta cova de grans dimensions, és va condicionar per ser explotada turísticament, però mai es va dur a terme. «És a principi de segle XX quan comença l’explotació de les dues coves de Porto Cristo: la del Drac i la dels Hams. Més tard s’adapta per a les visites turístiques la cova dels Estudiants (Sóller), i de les coves del Pilar (Palma). També en aquest temps comencen les obres de condicionament de les coves de Gènova (Palma). (Ginés, 2007). L’any 1897, s’obri al públic la cova del Pirata, de Manacor, inaugurada dins el marc de la famosa fira agropecuària que es feu el mes de setembre d’aquell any. La cova del Drac, abans d’aquesta data ja rebia visites guiades, recordem que l’any 1878 s’hi perderen dos catalans (Salvador Riu i Josep Llorenç Riu) i el seu guia (Joan Jaume Ballester). «

Una vegada al seu interior i a la part més fonda, a pocs metres de l’aigua de la mar, podrem sentir el renou de les onades i de l’aire expulsat per la seva força.

Després de gaudir de tanta bellesa, sortim i iniciem el fort i dur ascens fins a enllaçar amb el camí principal que duu al coll Baix. Als cent metres a una corba sortim de la pista per la dreta i enfilam NE per un tirany poc definit o gens definit fins a la cota 256 m, després sense perdre altitud arribem cap de Menorca coronat pel puig de sa Teula de 257 m, amb unes vistes més que extraordinaris.

Tornem enrere fins a arribar novament a la pista principal i prenem W (dreta) fins a enllaçar amb la pista del coll Baix, on continuem S (esquerra), fins a un encreuament on hi ha una caseta, agafem la pista que passa pel darrere fins a arribar a l’encreuament de la pista superior per on hem passat al matí. A partir d’aquí ja només queda desfer les passes fetes fins a arribar al cotxe.

864. Sa Talaia Freda o Puig Morei, pels passos de ses Osques (autèntic) i dels Porcs (autèntic).

Publicada en 1 de mayo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:44 30 abr. 2022
Hora Fin: 16:08 30 abr. 2022
Distancia recorrida: 6,5 km (06:24)
Tiempo en movimiento: 02:33
Altura Mínima: -42 m
Altura Máxima: 521 m
Ganancia Altitud: 614 m
Pérdida Altitud: -594 m
Tiempo Ascenso: 03:38
Tiempo Descenso: 02:44

Data: 30.04.2022

Talaia Frea o Puig Morei, pels passos autèntics de ses Osques I i dels Porcs I.

Parc de Llevant

Parc natural de la «Serra de Llevant», situat en el municipi d’Artá. L’any 2001 es van declarar 21.507 hectàrees com a zona protegida, de les quals corresponien a zona terrestre 16.232, més endavant, en el 2004 es va retallar quedant tan sols 1.586 ha. que correspon a les dues finques que es van adquirir, avui públiques «s´Alcaria» i «Albarca», en el mateix any l’ens públic va adquirir la finca de «sa Duaia» de 400 ha. Actualment, el parc consta de 1.986 ha de terreny protegit situades íntegrament en la península d’Artá.

Avui ascendirem al Puig Morei o Talaia Freda de 564 m, i ho farem pel pas de ses Osques I (autèntic) i no confondre amb l’altre pas de ses Osques II situat davall el puig de sa Creu.

L’autèntic pas de ses Osques es situa a l’extrem dret mirant cap a la mar, a llevant entre el puig de sa Creu i el puig de ses Varades, poc abans de la cota 489 m, a una l’ampla collada on s’obri sobre un precipici, que disposa d’un punt que serveix per franquejar-el. Es tracta del Pas de Ses Osques i està format per una depressió ràpida del terreny que crea un pas estret i acinglerat en la serra, en el qual és possible progressar amb l’ajut del càrritx ( beneït càrritx), també he vist que algú l’anomena pas de l’Ullastre.

Recordem que per accedir als dos passos (Osques I i Osques II), des del Caló o és Barrancar, comparteixen bona part del mateix «camí», fins a arribar baix el contrafort, cota 440 m, en què per anar al pas de ses Osques I hauríem de prendre a l’esquerra i per anar al pas de sa Creu o pas de ses Osques II ho feríem cap a la dreta a prop del penya-segat.

Iniciem la ruta al final del carrer Colom de l’Urb. de Betlem i comencem a caminar per camí des Caló 200 m (2/3′) on l’abandonem i agafem un tirany poc definit a Xaloc (E) que ben aviat guanya un bon desnivell, o farem pel llom amb el torrent de sa Parada a la nostre esquerre. Als 400 m arribarem a una paret de partió o mur, on podrem localitzar una petita coveta amb un foradí que dona dins la torrentera, superam el ressalt i als 45 m arribem a un avenc de boca petita, del qual desconeixem les seves dades. Continuem ascendint fins a arribar a la base d’un espoló que deixam a la nostra dreta per descendir uns metres i situar-nos a una zona carritxera que ens permetrà entrar dins una petita torrentera que després passar a rosseguera. El rost es fa feixuc i ens hem de ferrar fort a les carritxeres per anar progressant amb alguna grimpada.

Abans d’arribar al final o davall el contrafort, veure’m a la nostra esquerra una diagonal ascendent de fort rost que agafem, va girant a dreta mantenint fort rost, quasi al final girem esquerra fent una curta grimpada, i ens situa a un calladet. Prosseguim E faldejant les penyes fins veure a l’esquerra una l’ampla collada on s’obri sobre un precipici, que disposa d’un punt que serveix per franquejar-ho. Es tracta del Pas de Ses Osques I (autèntic) accedirem amb precaució i grimpant, si és que sa pot dir grimpar amb ses carritxeres, però la verticalitat o recomana. Aviat sortim de la cinglera i ens situem a l’ampla collada. Hem superat el pas de ses Osques.

Després de descansar continuem la ruta cap a llevant (E) per damunt els penya-segats. Continuem fins a ascendir a l’elevació més alta d’Artà, el puig Morei o sa Talaia Freda de 564 m. Descendim, sempre el mes a prop del penya-segat, i a arribar a la cota 410 localitzem l’avenc de sa Talaia Freda, del qual desconeixem les seves dades.

Continuem fins a la cota 371 m on haurem de localitzar el pas dels Porcs II un punt per on es pot descendir per la cara N del penya-segat, com a referència veurem una fita damunt una gran roca. El descens es fa direcció a ponent ferrat a la paret del penya-segat. Aquest pas ja ho vàrem fer fa unes setmanes, així que continuem per damunt els peny-assagats fins a veure una llarga paret de partió que traspassem. Continuem N fins al pla de las Valma on coincideix amb la corba de la carretera o GR 222. Aquí localitzem el descens pels pas dels Porcs. S’nicia per una petita rapissa o balconada que en ziga-zaga va superant la verticalitat.

Es tracta d’una davallada senzilla per un tirany molt definit i fitat que ens acosta fins a les restes de la desllavassada i després directe a la font des Barrancar que trobem ben activa.

Continuem pel camí del Barrancar fins a enllaçar amb el camí des Caló on girem cap a llebeig fins a arribar a la Urb dels Pescadors on tenim els cotxes.
Avui si feim unes merescudes xandis al primer bar que trobam.

862. Ses Fontanelles – Pas Gran – Pou d’en Rotget – Planes d’en Verd – Coll de sa Coma Clova.

Publicada en 1 de mayo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:14 23 abr. 2022
Hora Fin: 16:19 23 abr. 2022
Distancia recorrida: 11,9 km (07:04)
Tiempo en movimiento: 04:32
Altura Mínima: 172 m
Altura Máxima: 582 m
Ganancia Altitud: 624 m
Pérdida Altitud: -615 m
Tiempo Ascenso: 03:20
Tiempo Descenso: 03:02

Data: 23.04.2022

Ses Fontanelles – Pas Gran – Pou d’en Rotget – Planes d’en Verd – Coll de sa Coma Clova.

Iniciem la ruta des del pàrquing del coll de sa Gramola, punt quilomètric 106 de la Ma-10. Comencem a caminar per la carretera esmentada direcció N, passat el pla de l’Evangèlica al punt quilomètric 104 ens desviem a la dreta per un camí que indica Estellencs i les casses de ses Fontanelles, avui convertit amb un refugi/hotel. Passem pel mig de les cases amb silenci i respecte. Deixam enrere les cases i vei ma l’esquerra la indicació d’un mirador que hi pugem on hi ha instal·lat una tirolina.

Continuem la ruta pel GR-221 que s’endinsa dins la coma dels Cellers. Passades les restes de la casseta dels carabiners, s’inicia una pujada pel pas Gran que salva el fort desnivell. Un centenar de metres més amunt localitzem l‘avenc des Vi, amb els seus -104 m i 146 m de llargària és el més profund d’Andratx. Té dues vies d’accés de NE-SO. La via inferior condueix a la profunditat màxima on es pod apreciar la part més bella.

Continuem en ascens la nostra ruta seguint el GR-221 fins a arribar a un botador a la part alta d’un turonet, que traspassem, en arribar a la cota 606 m abandaonem el GR-221 direcció SE per la zona de s’Airot i canviem a E fins a arribar a la part alta de la Coma Clova, on localitzem el Pou d’en Rotget de ses Alquerioles, forma part d’un jaciment arqueològic medieval islàmic. Està compost per un pou amb capelleta inserida dins una marjada amb un passadís construït en pedra en sec i presidit per una pica. La seva fondària és d’uns 4,20 m i compta amb aigua tot l’any.

Continuen SE amb la Coma Clova a la nostra esquerra, per un tirany. En arribar a la Bassola, cota 500 m el tirany pren cap a S, que mantendrà fins a les Planes d’en Verd, després gira a SE pel Pujador dels Palmers (que feim de baixada), un antic camí que supera el fort desnivell, fins a arribar al coll de sa Coma Clova, passem per davant un gran dipòsit d’apaga-focs. Continuem descendint fins a enllaçar amb un camí asfaltat de ses Penyes, on anem trobant diferents cases i xalets. Caminarem en Lleuger descens fins a arribar al primer encreuament continuem per la dreta en lleuger ascens. A una corba continuem esquerra sense perdre el camí de ses Penyes fins a arribar al seu final que acaba a la Ma-10. Caminem 50 m direcció N per la carretera fins a enllaçar amb el camí de la Coma Freda, que continua paral·lel a la carretera, a la primera corba abandonem el camí per la dreta i continuem per pista més agradable, per acabar al pàrquing del coll de sa Gramola, on tenim els cotxes, donant així per acabada la ruta d’avui.

861. Cala Santanyí a Cala Figuera

Publicada en 17 de abril de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:59 16 abr. 2022
Hora Fin: 17:35 16 abr. 2022
Distancia recorrida: 12,8 km (07:35)
Tiempo en movimiento: 04:09
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 41 m
Ganancia Altitud: 207m
Pérdida Altitud: – m
Tiempo Ascenso: 03:00
Tiempo Descenso: 04:29

Data: 16.04.2022

Cala Santanyí a Cala Figuera

Iniciem la ruta costanera d’avui a la cala de Santanyi. Prenem direcció a la platja i abans agafem el carrer de l’esquerra que puja, a la primera corba agafem unes escales estretes que baixen fins a s’arena, continuem pel carrer en lleugera pujada. Aviat arribem a la Cova del Drac de Cala Santanyi, de protecció ZEC-LIC, tancada amb pany i clau.

Continuem carrer amunt. En el primer encreuament girem dreta pel carrer de sa Torre Nova fins a arribar a l’esplanada on trobem dita torre anomenada Torre Nova de sa Roca Fesa. En molt bon estat de conservació, com totes ses torres turístiques, al contrari de la resta de torres mallorquines. Va ser construïda cap a 1663, el 23 de febrer d’aquest any, el Gran i General Consell acorda la seva edificació. En la relació de 1769 figura amb un canó de 4 i dos torrers, i està situada en terrenys de la comuna de Santanyi i no fa focs (de senyals).
En 1794 s’assenyala que necessita reparar dues grans esquerdes d’alt a baix, que demostra en la seva superfície exterior.
En 1825 ja no està artillada.
Iniciem el descens cap a ponent, per un tirany que ens baixa fins a les terrasses de Tijuana, on trobem infinitat de víes d’escalada.

Des d’ara anirem, en el possible, per les nombroses terrasses que formen aquest litoral, algunes d’elles molt estretes i esposades, de fins a 40 cm d’amplària. El primer punt orogràfic destacable serà arribar i traspassar es Caló de ses Agulles, després de passar per la punta Bagasseta arribarem a un gran «Coll» rocós. Aquest punt és important perquè tenim dues opcions; la primera pujar uns 3 m fins a la base del coll amb l’ajuda d’una corda fitxa i continuar el recorregut pel tirany de la part alta del penya-segat durant uns 150 m i baixa novament fins a la línia de mar. L’altra opció és continuar per una cornisa molt estreta on hi ha col·locada una cinta de camioner en forma de passamà, la qual és d’agrair perquè ens ajuda a superar aquest tram aeri i molt esposat. Continuem ja per terrasses amples fins a arribar a un esbaldrec que superam per la dreta o per dins el forat. Just darrere trobem una mata o llentiscle (Pistacia lentiscus ), on si hi ha instal·lat una corda per poder baixar els 4 m fins a un ressalt inferior que volteja una caleta. Continuem a prop de s’aigo de manera còmoda. Abans d’arribar al Morràs veurem ha dalt del penya-segat la terrassa d’un restaurant i les filtracions d’aigos fecals que rogen contínuament, amb un olor repugnant.

Amb un no res arribem a cala Figuera que rodegem pels carrers de ponent plens de restaurants, continuem pel port de pesquedors, el caló d’en Busquets i el caló d’en Boira més allunyat. Al costat d’una casa veurem uns escalons que agafem i pel darrere de les cases ens hem enfilam fins a un carrer asfaltat que pren cap a gregal durant 300 m, girem a la dreta i als 220 m tornem a girar a la dreta i als 102 m sortim del carrer direcció S (esquerra) per un tirany fins a sa torre d’en Beu. Pareix que començar a construir-se en 1565 perquè la cita Binimelis, segons Bernardo Vidal i Tomàs i sembla que va ser acabada en 1569…
El Gran i General Consell mana el 10 de major de 1617 que es paguin 300 lliures per a reedificar la torre.
Benito Verger consigna que va visitar la torre el 18 de juny de 1597 i va trobar a Cosme Ferrer de 35 anys de torrer. A la torre hi havia un «armaril» de ferro amb els seus «sarnidós», i un arcabús, que era dels jurats de Santanyi, sense municions.
En el mateix lloc hi ha instal·lat un dels quatre radars que hi ha a Mallorca que pertanyen a la xarxa de radars i càmeres costeres del «Sistema Integrado de Vigilancia Exterior» (SIVE), el principal objectiu del qual serà evitar l’entrada de pasteres i embarcacions de narcotraficants.

La tornada la farem per la part de dalt del penya-segats, així que prenem pel carrer Verge del Carme, per després girar esquerram pel carrer Juan Sebastián el Cano i el carrer Tomarinar, passem per davant el restaurant, el mateix que el matí hem vist des de baix on ses filtracions de fecals, i continuem fins al final, on començ un tirany que seguirem.

Dos-cents-setanta metres de caminar pel tirany passem pel punt on el matí hem baixat. Continuem per la part alta durant tres-cents quatre metres, als voltants de sa Bagasseta, a prop d’una perforació vertical del penya-segat, dit es Forat de na Maciana, on també podem trobar , a pocs metres de la línea de dalt, la Cova de la qual desconeixem el seu nom, probablement sigui la cova es Batle. Noltros li diem la cova de ses Cadires perque en l’interior hi trobem cadires, taules i restes de fogueres i molta, molta brutícia, que es veu compensat per les esplèndides vistes sobre el mar i l’horitzó/infinit.

Continuem fins a arribar al «Coll» rocós, punt important com he comentat al començament. No baixem per la corda sinó que continuem per davall de la mansió de la dreta fins arribar al caló de ses Agulles, des d’on continuem per les terrasses de baix, passem per les surgències d’aigó, uns metres elevades, dites es Dolç de sa Torre Nova, descendim dos metres, i arribem a la zona d’escalada Tijuana, agafem el tirany de pujada fins a la torre Nova de sa Roca Fesa, i ja per dins la urbanització arribem al pàrquing de Cala Santanyi.

859. Puig de sa Creu i sa Talaia Freda pels passos de sa Creu i dels Porcs II.

Publicada en 10 de abril de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:41 9 abr. 2022
Hora Fin: 16:37 9 abr. 2022
Distancia recorrida: 7,1 km (06:55)
Tiempo en movimiento: 03:00
Altura Mínima: 20 m
Altura Máxima: 564 m
Ganancia Altitud: 673 m
Pérdida Altitud: -682 m
Tiempo Ascenso: 03:31
Tiempo Descenso: 03:24

Data: 9.04.2022

Puig de sa Creu (Puig des Migdia) i sa Talaia Freda ( Puig Morei), pels passos de sa Creu, i pas dels Porcs II

Avui ascendirem al Puig des Migdia, actual Puig de sa Creu) 486 m i al Puig Morei o Talaia Freda 564 m, i ho farem pel pas de sa Creu, pas que té certa confusió tant pel seu nom com per la seva ubicació.
Per accedir al puig de sa Creu per la cara N, ho podem fer per dos indrets o passos, no gaire allunyats un de s’altre. Tenim el pass de ses Osques I que està alleventat, i després tenim el pas de sa Creu que ho trobem uns metres de distància a ponent. Ambós surten a sa creu.

Es poden confondre amb el pas de ses Osques, però per jo l’autèntic pas de ses Osques es situa a l’extrem dret mirant cap a la mar, a llevant entre el puig de sa Creu i el puig de ses Varades, poc abans de la cota 489 m, a una l’ampla collada on s’obri sobre un precipici, que disposa d’un punt que serveix per franquejar-el. Es tracta del Pas de Ses Osques i està format per una depressió ràpida del terreny que crea un pas estret i acinglerat en la serra, en el qual és possible progressar amb l’ajut del càrritx, també he vist que algú l’anomena pas de l’Ullastre.
Recordem que per accedir als dos passos, des del es Caló o és Barrancar, comparteixen bona part del mateix «camí», fins a arribar baix el contrafort, cota 440 m, en què per anar al pas de ses Osques I hauríem de pendre a l’esquerra i per anar al pas de sa Creu ho feríem cap a la dreta a prop del penyassagat.
Per tant, i no confondre més aquest pas i el topònim jo el descriuré com a pas de sa Creu. Amb aixó no vull crear sa més mínima polèmica, simplement aclarir i simplificar.

Iniciem la ruta al final del carrer Colom de l‘Urb. de Betlem i comencem a caminar per camí donis Va calar 200 m ( 2/3′) on l’abandonem i agafem un tirany poc definit a Xaloc ( ES) que ben aviat guanya un bon desnivell, o farem pel llom amb el torrent de sa Parada a la nostre esquerra. Als 400 m arribarem a una paret de partió o mur, superam el ressalt i als 45 m arribem a un avenc de boca petita, del qual desconeixem les seves dades. Continuem ascendint fins a arribar a la base d’un espoló que deixam a la nostra dreta per descendir uns metres i situarnos a una zona carritxera que ens permetrà entrar dins una petita torrentera que després passar a rosseguera. El rost es fa feixuc i ens hem de ferrar fort a les carritxeres per anar progressant amb alguna grimpada.

A arribar al final just davall el contrafort, tenim a la nostra esquerra un calladet que dona accés al pas de ses Osques, noltros prenem cap a ponent (W), dreta, per una forta canal que acaba en rampa damunt un replà del penya-segat. La panoràmica és magnífica, un lloc per quedar-se embambats una bona estona. Ja estem al pas de sa Creu o de ses Osques I. Una rampa més i una grimpada al final ens situa al cim del puig des Migdia o de sa Creu de 486 m.

En aquest lloc es troba l’anomenada Creu Austríaca (Österreicher Kreuz). Està feta de metall i és de grans dimensions. Algunes informacions (com la de Serafí Guiscafrè, al seu llibre Històries del Saulonar) indica que el nom tradicional és Puig des Migdia. La col·locació d’aquesta creu fou per recordar a un senderista d’aquesta nacionalitat tristament desaparegut, motiu que fer que el nom mudes imposant-se’l exotopònim.

Després de descansar continuem la ruta cap a llevant (E) per damunt el penya-segat. Als 300 m en una collada i abans de la cota 489 m situem el pas de ses Osques o Osques II. Continuem fins a ascendir a l’elevació més alta d’Artà, el puig Morei o sa Talaia Freda de 564 m. Descendim, sempre el mes a prop del penya-segat, i a arribar a la cota 410 localitzem l’avenc de sa Talaia Freda, del qual desconeixem les seves dades.

Continuem fins a veure una paret de partió, idò no hi hem d’arribar. A la cota 371 haurem de localitzar un punt per on es pot descendir per la cara N del penya-segat, com a referència veurem una fita damunt una gran roca. El descens es fa direcció a ponent ferrat a la paret del penya-segat. Haurem de superar dos ressalts, no és difícil però si amb molta pendent. En definitiva es tracta de davallar per una ampla cornisa descendent de 200 m, fins a arribar a una coma on localitzem una torrentera per la qual davallarem fins a un gran pi solitari. El descens és dur, amb molta pedra i càrritx. Des del pi ja veurem el camí del Barrancar al qual hi hem d’arribar. És d’agrair trepitjar pla. Com volem arribar fins a la font des Barrancar i veure els diferents brolls o fontetes, prenem dreta pel camí i als 300 m arribem a la font que està activa. Si continuàssim el sender arribaríem al pas dels Porcs.

Tornem enrere pel camí del Barrancar fins a enllaçar amb el camí des Caló on continuem cap a llebeig fins arribar a la Urb dels Pescadors on tenim els cotxes.
Avui si feim unes bones i merescudes xandis al primer bar que trobam.

Parc de Llevant

Parc natural de la «Serra de Llevant», situat en el municipi de Artá. L’any 2001 es van declarar 21.507 hectàrees com a zona protegida, de les quals corresponien a zona terrestre 16.232, mes endavant, en el 2004 es va retallar quedant tan sols 1.586 ha. que correspon a les dues finques que es van adquirir, avui públiques «s´Alcaria» i «Albarca», en el mateix any l’ens públic va adquirir la finca de «sa Duaia» de 400 ha. Actualment, el parc consta de 1.986 ha de terreny protegit situades íntegrament en la península de Artá.

857. Els Graons del Gegant

Publicada en 3 de abril de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:40 2 abr. 2022
Hora Fin: 17:14 2 abr. 2022
Distancia recorrida: 8,1 km (07:33)
Tiempo en movimiento: 02:40
Altura Mínima: 126 m
Altura Máxima: 815 m
Ganancia Altitud: 746 m
Pérdida Altitud: -766 m
Tiempo Ascenso: 02:40
Tiempo Descenso: 04:53

Data: 2.04.2022

Els Graons del Gegant

Ens dirigim cap a Lloseta i a la rodona prenem per la Ma-2110 fins a l’encreuament on l’abandonem i prenem pel camí des Clot d’Almadrá, el mateix que va a sa Font Sorda i al Refugi de Tossals. Passarem per davant les cases de Filicumis ( Fideïcomís) i 300 m després podrem aparcar els cotxes a la vorera del camí, uns metres mes envant també tindrem lloc. Després d’aparcar caminen 60 m enrere on trobarem un portell agrícola amb botador de fusta a l’esquerra on comence un camí dins la finca de Son Cocó que pren cap a Mestral. Continuem per terres de conreu i arribem a una segona barrera amb botador a la dreta, continuem i arribam a la barrera metàl·lica de Son Cadena que deixam tancada. El portell dona a un camí que agafarem cap a la dreta. Cap a l’esquerra ens menaria al talaiot dit es Claper des Gegant.

Comence una forta pujada fins a arribar a un portell amb llinda de llenyam i teules, i amb barrera metàl·lica. És l’únic pas accessible a peu pla, i, per tant, es podia impedir l’accés a la part alta de la muntanya tancant la porta. El fort rost es manté fins a arribar a un esbaldrec on si hi ha instal·lat un passamà. Després el terreny es suavitza i uns 300 m posteriorment deixam a l’esquerra el tirany que du al pas de sa Corda i al gran Aljub. Continuem l’ascens fins a arribar al punt geodèsic del puig de s’Alcadena (817 m). Continuem direcció N i arribem a l’antic segon cim, continuem mateixa direcció i ha viat arribem a la cova de l’Alfàbia, que rep el nom de l’alfàbia que té a dins amb la finalitat de recollir i guardar l’aigua. Fa anys l’acompanyava una marededeu que hi ha desaparegut com també un petit betlem.

Ara fora tirany i fora res, continuem direcció N aguantant les fortes ventades que fa amb una sensació tèrmica bastant baixa, a prop dels 0°. Arribats al penya-segat, un lloc privilegiat per contemplar la magna Serra. Localitzem vora un petit pi la reunió que ens permetrà rapelar aquest coster. Les fortíssimes ratxes de vent ens dificulta la sortida que a vegades ens hem d’esperar que afluixi.

El primer bot de 30 m net i vertical (en realitat en té uns 27 m). Després ve un segon, el bot del forat, de 17 m encletxat per acabar volat els darrers 8 m. El tercer bot de 30 m també totalment vertical ens deixa a un replà molt ampli. Finalment, el darrer bot de 12 m equipat amb un cordino i un mallón aferrat a sa soca d’un pi no és necessari perquè es pot sortir fàcilment per la dreta.

El fred es fa quasi insuportable, sobretot a les mans, així que anem a refugiar-nos per poder menjar i fer un cafeter ben calent.

La tornada la feim faldejant el macís cap a llevant per després girar a xaloc i sempre procurant mantenir la cota i no davallar. Arribarem a una paret de partió que traspassem i aviat ens situen a la gran esllavissada de 650 m i més de 60.000 m² que va tenir lloc la nit del 19 de desembre de 2008, on redolaran grans blocs de més d’1,500 m³ i de milers de tones.

Situats dins la rosseguera creuem el centenar de metres i arribar a l’alzinar de l’altre costat, per on anirem descendint de manera més «còmode». Ho farem paral·lels a l’esllavissada fins a arribar a la part on s’estreny i on hi ha el gran bloc, que segur pesa milers de tones, és un bon punt de referència per tornar a creuar i situar-nos dins l’alzinar, on trobarem un antic camí pel qual descendirem fins a arribar al camí asfaltat des Clot d’Almadrà, al costat de ses cases de Son Cocó.

Ara ja pel camí fins on tenim els cotxes. Si mirem a dalt podrem veure la mossegada que produir l’esllavissada i per on hem davallat.

856. Castellot de na Marió i Cap Andritxol

Publicada en 31 de marzo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:00 26 mar. 2022
Hora Fin: 15:52 26 mar. 2022
Distancia recorrida: 10,4 km (06:52)
Tiempo en movimiento: 04:34
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 291 m
Ganancia Altitud: 616 m
Pérdida Altitud: -623 m
Tiempo Ascenso: 02:33
Tiempo Descenso: 04:18

Data: 26.03.2022

Castellot de na Marió o na Bruta, Torre i Cap Andritxol.

Abans de començar, vull informar, sobretot en aquest cas, que la ruta transcorre per zones laberíntiques i farcides de camins, tiranys i caminois quasi infinits, la major d’ells corresponen a rutes de bicicleta. Per tant, obviaré descriure l’infinitat de revolts pels quals passarem i només em centraré en els punts cardinals. Millor utilitzar, a part del sentit comú, un bon mapa o un gps/brùjula.

Iniciem la ruta d’avui a la rodona del bulevard (Ma-1-A) de Peguera, on podrem aparcar els cotxes a qualsevol dels aparcaments dels centres comercials que hi ha.
Amb la carretera que va a Cala Fornells a la nostra esquera, comencem a caminar N pel carrer del Llorer. Al seu final cantonada amb el carrer Bonavida i del Bosc, entrem al bosc per un tirany ample que segueix la mateixa direcció N en lleuger ascens.

Abans d’arribar a la part més alta ens desviarem NW (esquerra) perquè arribem a una zona d’obres que fan a un gran xalet. Continuem en ascens pel tirany que canvia a NE. En definitiva es tracta d’arribar a la carena que tenim a la nostra esquerra i des d’ella continuar fins a l’avancim de 271 m que ens fa d’excel·lent mirador sobre la badia de Santa Ponça i les Malgrats. En pocs minuts feim cim al Castellot de na Marió curiós promontori de 291 m, al que hi accedim per una àmplia cornisa aèria ascendent, una vegada a dalt gaudirem d’excel·lents panoràmiques al vessant N i de tota la costa. El cim forma un altiplà amb restes d’una antiga construcció, probablement feia tasques de vigilància.

Descendim del cim i tornem per damunt les passes fetes durant 290 m fins a arribar a un «calladet» que fa de petit encreuament, on prenem SW per davall de la cota 200, a estones per davall de la carena i estones per damunt. Sempre seguint la mateixa direcció per tirany ben definit. Ens anirem acostant novament a la Ma-1A de Peguera, el soroll dels cotxes ens indica que ens acostem.

En arribar a la carretera Ma-1a, km-24, veurem a l’altre costat l’inici de camins, idò es tracta d’arribar-hi i continuar W (dreta) fins al costat d’un camp de golf, girem esquerra i després una altra vegada esquerra (E) per una pista en lleuger ascens, com si tornàssim a Peguera, el camí voltege el puig Gros per l’E, per on aviat feim cim en aquest discret promontori de 145 m.

Continuem recte i descendim pel SW seguint el tirany evident. La direcció a seguir és la de la Torre Cap Andritxol. Durant el curt trajecte ens acompanyarà un tancat de reixa inservible i esbucat. Que ha quedat abandonat com si d’una deixalla es tractàs.

Aviat arribem a la torre Cap Andritxol, des d’on podrem gaudir d’unes vistes extraordinàries sobre Camp de Mar i el Cap des Llamp per ponent, i l’badia de Santa Ponça, les Malgrats i l’illa del Toro per Xaloc.

La torre data de 1580, com la majoria es tracta d’una torre de vigilància i observació. Fou restaurada als anys 2002-2004. Mallorca sofrí l’aïllament geogràfic durant segles, i els freqüents atacs pirates provocaren el despoblament de la costa. Les primeres torres començaren a construir-se en el s. XVI, tot i que la presència de guardes i sentinelles està documentada des del XIV. El matemàtic i historiador Joan Baptista Binimelis (1539-1616) és l’ideòleg de la xarxa de vigilància costanera. Les torres es situaven a indrets amb bona visibilitat, i permetien al temps observar les torres veïnes.

Avui constitueixen excepcionals miradors sobre la mar i el paisatge costaner i de la Serra.
A raíz de los ataques berberiscos se levantaron alrededor de unas 1400 atalayas en diferentes puntos de la Isla». (Lluis Salvador de Austria, 1983).

Després de berenar a sa Torre, continuem per la carena fins a arribar al penya-segats, contemplen el paisatge i tornem enrere uns 60 m, per desviar-nos cap a llevant en descens uns altres 60 m, fins a localitzar l’impressionant avenc/cova des Fornàs. Un «forat» de més de 20 m d’amplària i 40 de fondal. Dins una rampa de 42° que acaba amb sortida a l’exterior per una gran obertura inferior.

Després de gaudir, una vegada mes de la natura, tornem al tirany de la Torre i continuem. Abans d’arribar a la torre agafem el tirany de la dreta per deixar la torre a la nostra esquerra i en ser a la seva altitud sortim del tirany cap a llevant en descens i a vegades en fort descens fins a enllaçar amb una àmplia pista que en direcció Gregal ens arribarà fins al caló d’en Monjo. En el seu costat mer oriental visitem la coveta des Caló d’en Monjo.

Continuem cap a Xaloc (SE) per un tirany i anar canviant a Tramuntana (N), deixam a la dreta el camí a sa Punta de na Cerdana, després els que van a la massificada Cala Fornells, canviem la direcció a Mestral (NW), per a després novament a Tramuntana (N), fins a l’encreuament de Cas Garriguer, que deixam a la dreta, girem a Llevant (E) i aviat arribem a la zona urbana/turística, devora la rodona d’on hem començat al dematí i tanquem el cercle i donem per acabada la ruta.

854. Comuna de Biniamar – Ermita de la Reconciliació – Penya de la Senyora – Oratori de Santa Llùcia.

Publicada en 20 de marzo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:06 19 mar. 2022
Hora Fin: 15:56 19 mar. 2022
Distancia recorrida: 12,8 km (06:50)
Tiempo en movimiento: 04:21
Altura Mínima: 138 m
Altura Máxima: 477 m
Ganancia Altitud: 703 m
Pérdida Altitud: -705 m
Tiempo Ascenso: 04:31
Tiempo Descenso: 02:17

Data: 19.03.2022

Comuna de Biniamar – Ermita de la Reconciliació – Penya de la Senyora – Oratori de Santa Llùcia.

Ens situem al petit i encisador llogaret de Biniamar, que pertany al municipi de Selva, al costat de l’església Nova. Una edificació inacabada, el 25 de setembre de l’any 1910 es col·locava la primera pedra d’aquest temple, amb un pressupost inicial de cent mil pessetes. Fou dissenyat per l’arquitecte Guillem Reinés i apadrinat pel polític mallorquí Antoni Maura Montaner molt vinculat a Binibona, en l’època que fou president d’Espanya, Primer govern (1903-1904), Segón govern (1907-1909).

Comencem a caminar cap a la plaça de la Quintana, on destaca un magnífic aljub, amb el seu coll circular (120 cm de diàmetre) i una inscripció: «AÑO 1898». Continuem caminant pel carrer del cementeri en què destaca’n l’harmonia arquitectònica del conjunt de cases i el bon estat de conservació. Aviat arribem al cementeri que voltegem per la seva dreta. Tot duna s’inicia un tirany que passa per damunt el Camp Sant i que ens acosta fins a l’Ermita de la Reconciliació, beneïda l’any 1981, on es celebren les contrades al Pancaritat, .

Continuem caminant direcció S i aviat arribem a les pedreres Pieres que traspassem, creuem un antic camí i continuem SE i aviat arribem a un segon camí o tirany que agafem fins que acaba amb una barrera en un carrer asfaltat. Continuem per l’asfalt, veurem a la dreta una barrera metàl·lica amb un botador que no li fem cas, uns pocs metres més envant trobem una segona barrera també amb un botador, que fem servir per traspassar a l’altre costat, ja dins sa Comuna de Biniamar. Ara només queda seguir per l’ampla pista que volteja el massís de la Comuna. Passarem per davant un antic cisternó.

La comuna de Biniamar, juntament amb la de Caimari, són les dues úniques terres comunals que han perviscut de les moltes que tenia el municipi de Selva al segle XIV. És un massís muntanyós que arriba als 476 m d’altitud amb la penya de sa Senyora com a cim més alt (algunes publicacions l’anomenen Penyal Gros), s’estén al llarg de més de 180 quarterades. Disposa d’una àrea recreativa en un alzinar de gran bellesa. També destaca una antiga canalització que solca aquesta comuna procedent de la font d’en Patró de Biniatzent o font de sa Canal.

En arribar a la par més alta trobarem una paret de partió que traspassarem, després un gran dipòsit d’aigua pels contraincendis. La baixada es fa feixuga, a estones amb terra i estones formigonat.

Després de passar el sofriment que han petit els genolls, arribem a una barrera amb botador, després arribem a un encreuament, a la dreta arribaríem a les senyorials cases de possessió de Son Odre, La configuració actual de les cases sembla remuntar-se a finals del segle XVII o principis del XVIII, segons les dates que figuren al coll de l’aljub (1698) i sobre el portal forà (1709), i tancaríem el cercle a sa Comuna, però noltros continuarem N (esquerra) per pista asfaltada fins que s’acaba i dona entrada a unes pedreres (esquerra), veurem a enfronts una barrera metàl·lica amb un petit botador i a l’esquerra una petita barrareta per la que passarem, continuem per un petit tirany que passa per dins una gran pedrera i que enllaça amb l’antic camí de Biniamar asfaltat i que acaba a Mancor de la Vall.

Continuem pel carrer de Montaura ( esquerra). En arribar al cementeri i punt verd, girem esquerra i tota duna prenem dreta pel carrer Santa Llùcia de forta pendent, girem esquerra pel carrer de sa Murada, continuem esquerra pel mateix carrer fins que s’acaba i comence l’antic camí de Sta. Llùcia i la III estació del viacrucis. Continuem pujant i arribem a la carretera del Monestir, la creuem i continuem per l’antic camí, anirem troben diferents estacions del viacrucis. Tornem a enllaçar amb la carretera i aviat arribem a l’oratori i al monestir de Santa Llùcia.

L’oratori de Santa Llúcia és una petita església medieval al cim d’un puig del terme de Mancor de la Vall. Es documenta el 1275, i fins a principis del segle XVII, fou el centre de culte pels nuclis de Mancor, Biniarroi, Massanella i Biniatzent. Ha estat objecte d’importants reformes al llarg de la història, tot i conservar bona part de les seves característiques originals. Al segle XX se li ha adossat un gran edifici que ha estat destinat a activitats espirituals per part de les congregacions religioses que l’han regentat des d’aquell segle.

La tornada la feim desfent les passes fetes fins a les cases de possessió de Son Odre, que he mencionat abans, i pels carrers de Binibona arribem a l’Esglèssia Nova on tenim els cotxes aparcats. Donant aixií per acaba la ruta d’avui.

853. Sa Lleona de s’Horta al Castell de Santueri

Publicada en 13 de marzo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 10:04 12 mar. 2022
Hora Fin: 15:37 12 mar. 2022
Distancia recorrida: 12,8 km (05:32)
Tiempo en movimiento: 04:31
Altura Mínima: 58 m
Altura Máxima: 350 m
Ganancia Altitud: 499 m
Pérdida Altitud: -491 m
Tiempo Ascenso: 02:20
Tiempo Descenso: 03:05

Data: 12.03.2022

Sa Lleona de s’Horta al castell de Santueri.

Ens situen a la sortida de la localitat de s’Horta, Km-6 de la Ma-4012, on es troba el camp de futbol de sa Lleona, on podrem aparcar el cotxe.
Comencem a caminar pel camí asfaltat direcció a Ponent. Als quatre-cents metres l’abandonem per l’esquerra i tot duna ens topem amb la Lleona. Una escultura en mig de la garriga que va esculpir un soldat destinat a la costera bateria militar l’any 1936.

Continuem caminant per la pista de sa Lleona en lleuger ascens fins a arribar a dalt del turonet de gaires dos-cents metres, on ara hi ha una petita construcció, però que abans fou una instal.lació militar fins al proper puig de sa Talaia. En la que s’instal·laran 4 dels canons Schneider Canet procedents del cuirassat Pelayo i dels creuers Princesa de Asturias, Cataluña i Rio de la Plata.

Desfeim les passes fetes fins a tornar a l’asfalt, continuem direcció ponent i al tres-cents-vuitante mestres prenem a Llebeig (esquerra). Als cinc-cents trenta metres girem a Mestral (dreta) i als pocs metres a Gregal (dreta), que lleugerament va girant a Tramuntana (Nord). Una bucòlica estampa del món agrari-rural ens acompanyarà en bona part del recorregut. En el següent encreuament continuem a Nord ( recte), i als dos-cents metres prenem a Mestral ( NO) en lleugera pendent. Als cinc-cents-quaranta metres abandonem el camí asfaltat a Nord, per darrere una construcció agrícola.
Una bona estona anirem per dins garriga i pinar en lleuger ascens. En arribar a un encreuament continuem ascendint per la pista. Passarem per un xalet abandonat i ben aviat arribem al coll de sa Rota Penjada, on a la dreta podrem veure un tirany que ve del Santuari de Sant Salvador. Feim un gir de 90º i prenem a Migjorn (esquerra) per un tirany que s’endinsa a sa garriga que a poc a poc va guanyant certa altitud i ens situa just davall els penya-segats i murades de la fortificació del Castell.

Faldejarem cap a Xaloc. Anirem passant per diferentes cavitats, alguna de grans dimensions, de les que cal destacar la cova Confessionari dels Moros, Cova del Drac que sorprèn el seu interior, i la Cova dels Bous, on hi trobem uns escaladors. Més envant ve la gran Cova Calenta, que no hi arribem.
Visitem l’entrada del Castell, en un estat lamentable de conservació.

CASTELL DE SANTUERI

El recinte, que ocupa 426 àrees i té una forma triangular, és format per un mur (encara emmerletat en molts dels seus trams) flanquejat per torres. La torre mestra és de planta circular. La propietat i la jurisdicció d’aquest castell pertangué, des de la conquesta, al comte Nunó Sanç de Rosselló i Cerdanya; aquest castell fou el darrer reducte musulmà de Mallorca que caigué en poder de Jaume I, durant la segona estada a l’illa. El 1241 el castell retornà al rei; la corona hi establí durant més de quatre segles una guarnició destinada, principalment, a la defensa de la costa llevantina de Mallorca. El 1316 s’inicià una nova construcció que substituí l’edificació d’època musulmana. La guarnició es rendí a Pere III de Catalunya-Aragó el 1343, malgrat la sol·licitud de Jaume III de Mallorca que resistís fins al seu retorn a l’illa; durant la guerra de les Germanies resistí molts mesos de setge dels agermanats. Hom creu que hi estigué pres, en 1459-60, el príncep Carles, fill de Joan II. El darrer castellà del castell fou nomenat el 1656; l’estat el vengué el 1811.
El rei En Jaume I el conquistà als musulmans l’any 1231. Des de la conquesta, el comte Nunó Sanç I de Rosselló i Cerdanya va ser propietari del castell, després de participar en la conquesta de Mallorca. El castell retornà a la corona l’any 1241.[2] Durant el segle xiv, s’hi feren grans obres de restauració i reformes damunt les ruïnes d’una fortificació àrab, que alhora estaven sobre unes de romanes d’Orient, i probablement sobre un assentament militar romà.
Entre els anys 1521 i 1523, serví de refugi als mascarats o contraris de la revolta de les Germanies.
L’any 1811, l’estat el va vendre a un particular.

El Bloc per Felanitx presentará en el Pleno del lunes una moción para instar al Consell de Mallorca que, por segunda vez, inicie un expediente de expropiación del Castell de Santueri, de propiedad privada, por «incumplimiento de la ley que regula la conservación y apertura de los edificios catalogados como Bien de Interés Cultural (BIC)», según ha explicado la regidora del Bloc, Maria Mesquida.
Primera expropiación
Ante la pasividad de la propiedad, la familia Vidal, en 2011 el Consell de Mallorca ya inició un expediente de expropiación ante el mal estado e incluso la amenaza de ruina que presentaba la muralla principal. En aquel momento, la propiedad reaccionó e invirtió –dijo– unos 600.000 euros. En marzo del año 2014, el Castell de Santueri se abrió al público y fue muy visitado, pero ahora, y desde hace dos años, con el inicio de la pandemia, está cerrado y no se han realizado las intervenciones que estaban previstas, según el Bloc.
Durante los seis años que estuvo abierto regularmente al público, eran muchos los visitantes (en invierno más residentes y en verano el goteo de turistas era constante) que visitaban el recinto a razón de 4 euros la entrada por persona. Se daba trabajo a uno o dos vigilantes. Cuando se abrió en el año 2014, el propietario Xim Vidal anunció su intención de seguir invirtiendo e incluso de iniciar excavaciones arqueológicas en el interior de la fortificación. De aquel proyecto nunca más se supo y con la pandemia se cerraron las puertas, que ayer continuaban cerradas.
Ultima Hora, 8-01-2022

Després de descansar i dinar, iniciem el retorn per la carretera asfaltada fins a arribar a una corba on sortim per un camí a la dreta fins a arribar novament al coll de sa Rota Penjada. En lleuger descens i passat el xalet abandonat arribem a un encreuament on prenem a Gregal (esquerra). Als tres-cents metres girem a Xaloc (dreta) durant cinc-cents-tretze metres on arribem a l’asfalt i prenem dreta durant uns tres-cents metres i abandonem l’asfalt per una pista de l’esquerra. En acabar la pista i arribar a l’asfalt girem esquerra fins a arribar novament al camp de futbol de sa Lleona, on tenim el cotxe.

852. Avenc des Garrover i altres cavitats de la Serra de Son Marill.

Publicada en 6 de marzo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 8:58 5 mar. 2022
Hora Fin: 17:21 5 mar. 2022
Distancia recorrida: 7,4 km (08:22)
Tiempo en movimiento: 04:56
Velocidad Máxima: 17,36 km/h
Altura Mínima: 20 m
Altura Máxima: 325 m
Ganancia Altitud: 362 m
Pérdida Altitud: -354 m
Tiempo Ascenso: 05:48
Tiempo Descenso: 02:3

Material utilitzat: Cordes 2 x 20, 1 x 15, 2 protectors.

Data: 5.03.2022

Avenc des Garrover. Mines i coves de la Serra de Son Marill.

Pròleg: Aquesta ruta preten recorre algunes de les mines, coves i avencs de la zona de la Serra d’en Marill, molt prolífica en mines de guix i cavitats, concretament l’avenc des Garrover de certa bellesa per la quantitat d’espeleotemes.

Abans cal dir que la zona és laberíntica en camins i caminois, per tant, convé fer-la amb l’ajuda d’un mapa o gps. Iniciem la ruta des del cementeri de la Vileta, per la pista que pren cap a NW, girem N a la tercera desviació, en enllaçar amb un altre camí, localitzem la primera cova del dia, la cova del Llit, sortim del camí direcció W per situar-nos davall una línia elèctrica, on localitzem, una cova innominada, i la Trinxera de sa Torreta. Cinquanta metres al S localitzem la cova del Mestre d’Aikido Morihei Ueshiba ( 1883-1969), també conegut com a O Sensei pels aikidoka, va ser el fundador de l’aikido i del Masakatsu Bo Jutsu. on els seus seguidors li han aixecat un altar.

Continuem S fins a arribar novament al camí. Passem pel costat de la Pedrera Grossa que visitem. Continuem i arribem a un encreuament amb un banc de pedra, bon lloc per berenar. Continuem N, arriben a l’avenc de les Mines Velles. Després a la Mina Llarga, el seu nom ho diu tot. Continuem N en tendència a la dreta fins a arribar a la mina de s’Olla o avenc Miner de ses Figues, que curiosament després del túnel surt a una gran «Olla». Tornem al camí i l’abandonem direcció E, que en forta pujada ens anirà guanyant altitud ben aviat. Sense perdé cota animarem avançant uns cent vint metres i localitzem l’Avenc des Matoll de sa Figuera ó de ses Figueres. Característic pel brancam de sa figuera que neix al seu interior, no hi descendim i amb sa mateixa direcció ens dirigim aels nostres objectius, l‘avenc des Garrover, a tan sols a setanta metres de l’anterior.

L’avenc des Garrover s’hi accedeix per un forat i un descens vertical de deu metres, sis d’ells volats. Descendim a una sala de 10 x 11 x 6 m en la que destaca’n dues enormes columnes, és la Sala de ses Columnes, des de el que s’accedeix a la petita saleta de ses Ratapinyades. Després grimpem uns tres metres per situar-nos a una finestra o balconada sobre la sala dels Gours, de 10 x 20 x 4 m, tal vegada la més polida de totes. Després de superar uns grans blocs podrem arribar a la saleta d’Amunt.
Per accedir a aquesta cavitat hem utilitzat una corda de 25 m, una altra corda de 15, i dos protectors.

En acabar, enciam el remunt i des de fora tornem per on hem vingut fins al caminoi o tirany per què abans hem pujat uns metres. Però ara seguim ascendint en forta pujada fins al camí, girem NE fins al Coll d’en Marill, passem per la cota 323 m, i cent metres després arribem al Clot de ses Falgueres, que visitem i sortim pel seu petit túnel. Tornem al caminoi o tirany, feim cim a la cota 325 m que marca el sotil de la Serra d’en Marill i continuem E en fort descens fins a arribar a l’encreuament. Continuem recte SE, però ara en forta pujada fins a situar-nos sobre la cota 285 m, girem S i continuem per la » cresta «, però als vuitanta metres girem E en descens fins al tancat N del polvorí de Can Sanç o de Maxam. Uns cent mestres abans localitzem una cova de la qual desconeixem el seu nom, li deim Cova des Garrover, per l’arbre que té a la seva entrada. Es tracta d’un coval de col·lapsa de grans dimensions. Continuem fins al tancat de reixa i continuem pel seu perímetre N, on als pocs metres arribem a la cova de la Figuera, evident per la seva enorme figuera que té i separa les dues parts, també és de col·lapse i de grans dimensions, té un mur de pedra seca que suposadament feia de tancat d’aquesta. Continuem pel perímetre fins a arribar a l’entrada del recinte. Ben tancat i vigilat.

Continuem pel camí asfaltat fins a una barrera amb un curiós contrapès, al costat de les cases de Can Sanç, que feien de vigilància i cos de guàrdia dels explosius que en el seu dia guardava, segurament per atendre les necessitats de les pedreres de Sa Garrigueta Rassa i de Son Rosselló, conegudes com a pedreres d’Establiments.

Sortim de les instal·lacions pel camí asfaltat de Bellagre, després el carrer Reverend Gabriel Bestard, carrer Maria Antònia Salva, i a sa rodona entrem al parc de Son Puig, més agradable que per les voreres… arribem a la rodona del cementeri i al cementeri on tenim els cotxes.

Les medicions de CO2 fetes dins la cavitat han donat 0.

851. Portell i Pas des sa Mola – Serra des Teixos

Publicada en 27 de febrero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:26 26 feb. 2022
Hora Fin: 17:15 26 feb. 2022
Distancia recorrida: 7,8 km (07:49)
Tiempo en movimiento: 03:19
Altura Mínima: 546 m
Altura Máxima: 1258 m
Ganancia Altitud: 750 m
Pérdida Altitud: -739 m
Tiempo Ascenso: 03:40
Tiempo Descenso: 04:04

Data: 26.02.2022

Portell i pas de sa Mola. Serra des Teixos.

Iniciem la ruta d’avui al pàrquing del túnel de Turixant, al costat de l’estany del Gorg Blau. Però abans de llegir la ruta, faré una mica d’història dels embassaments en el document que podeu veure aquí.

Passem per damunt la presa, antic pas des Gorg Blau, i ens situem a l’altre costat a pocs metres de l’aigo, continuem per terreny càrstic en lleuger ascens fins a arribar a terreny carritxer on prenem N fins a arribar a la canonada que connecta amb la canal que alimenta Cúber.

Aferrats a la canonada prenem l’ascensió, primer per la seva esquerra, per després acabar a la seva dreta i a la part alta on sa junta amb la síquia. Que seguim pel seu costat dret durant uns 650 m, fins a arribar a un pontet que la travessa. Passem per ell i comencem, direcció E, una pujada rosta, una mica incòmoda, però ens recompensa la panoràmica que s’eixampla sobre la vall. Una rosseguera ens farà de guia fins a arribar a una alzina solitària. Després de superar aquesta forta pendent, sortim del sotabosc d’alzines i ara caminam, direcció N (esquerra) per zona de coixinets de monja, estepa, rapa, sabes marines… fins a arribar a uns penya-segats. Però ens hem de fitxar bé que uns metres més avall hi trobem una petita paret de partió en un lloc inversemblant, que tanca aquest colladet. Té un portell, portell de sa Mola, pel qual passem a l’altre vessant, a la part alta de la coma de sa Mola. Continuem coster E ( dreta) en ascens per situarn-nos sobre la rampa que en diagonal ascendent ens situarà al pas de sa Mola, que ens permet assolir la Serra dels Teixos.

Després d’un merescut descans, la cordada continua NE crestejant les diferents cotes que anirem trobant de fins a 1,259 m d’altitud. Fins al final on descendirem fins al coll des Prat. Cal dir que durant el seu recorregut podrem admirar la impressionant contrada on hi podem localitzar els cims més alts que formen el sostre de l’illa.

Continuem direcció N pel GR-221, en suau descens, darrere d’un penyal apareix la casa de neu Rodona d’en Robí o de la serra des Teixos, a una altura de 1200 m. Tenia una llargària de 13 m, 6,4 m d’amplada i uns 5,4 m de profunditat. Continuen descendint pel GR-221 fins a arribar al coll des Telègraf, on abandonem el GR i prenem direcció ponent i entrem a la coma de sa Mola.

Continuarem descendint pel tirany que transcorre pel mig de la Coma de sa Mola, a estones en forma de xaragall. Sempre amb direcció cap a ponent. Passarem per la Rota de sa Mola de Son Macip, amb una gran era. Molt a prop localitzem un broll o petita ufana a uns 125 metres per sa part de migjorn des puig de Sa Mola (1.006 m) i a uns 80 de sa caseta de sa Mola, al costat de s’antiga era.
Dit broll neix esporàdicament del terra en temps de pluges, entre unes mates de càrritx i envoltat per un cèrcol de pedres col·locades per conservar un poc més d’aigua, però que no passa de ser un bassiot per beure els ocells i el ramat salvatge.

Continuem i el tirany cada vegada més imperceptible. Després d’unes marjades anem girant a N en descens per sa Coma des Frontó de sa Mola, on a mitjans camí podrem localitzar un altre broll o petita ufana» Broll des Frontó de sa Mola «. Entrem dins alzinar en fort desnivell pel costat esquerre, just davall els penya-segats de la Serra Petita.

Es tracta de voltejar la gran penya que tenim a l’esquerra. Trobarem un antic camí de carboners que sa enfila alzinar amunt fins al coll des Castellot d’en Coll. Ara en suau descens arribem a la canal d’aigo, prenem dreta fins a arribar amb l’enllaç amb la canonada per la qual hem pujat el matí, però ara la davallem fins a arribar als cotxes.

850. Torrent des Racó ( Sa Calobra) – Torre i Pas des Forat.

Publicada en 20 de febrero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 10:34 19 feb. 2022
Hora Fin: 13:10 19 feb. 2022
Distancia recorrida: 1,6 km (02:36)
Tiempo en movimiento: 00:41
Altura Mínima: 134 m
Altura Máxima: 333 m
Ganancia Altitud: 3 m
Pérdida Altitud: -183 m
Tiempo Ascenso: 00:10
Tiempo Descenso: 02:25

Material-Cordes: 2×50 m 1×20 m.

Data: 19.02.2022

Torrent des Racó ( Sa Calobra)

Avui tornem al curt però atractiu torrent des Racó ( Sa Calobra). Torrent que ja vàrem fer i equipar el 27,09,2014.
Comencem a la carretera de Sa Calobra Ma. 2141, km-7,430 en una corba on a la dreta hi ha una petita esplanada deixem el primer cotxe. Ja que els altres els deixarem més a baix, a pocs metres de l’encreuament amb la carretera de Cala Tuent.

Comencem a descendir entre marjades fins al discret tàlveg del torrent que no presenta cap dificultat, ni tan sols podem dir que és un torrent esportiu, està amb molta vegetació que dificulta la seva progressió, es tracta d’un tàlveg estret sense gaire desnivell, excepte els últims 150 m que ens trobem amb alguns salts tots desgrimpaves, excepte el penúltim de 7 m i l’últim de 40 m.

En el salt de 7 m ens trobem que està «equipat» amb un spit de fa molt de temps que ens fa una pèssima sensació, a saber els anys que portaria allí. Atès que la seva col·locació és manual i una fiabilitat de 10 anys no convida a penjar-se d’ell. Utilitzem el parabolt+placa que vàrem deixar instal·lat en el 2014.
Després ve l’últim salt, el SALT DE S’AIGUA de 40 m i «equipat» d’igual manera que l’anterior. Encara hi ha el petit cordino que deixarem, que es troba en pèssimes condicions. Pel descens feim servir la doble instal·lació amb cadena que també instal·larem en el 2014.

Aquest últim salt des de lluny sembla molt més alt, i és perquè no es veu el final del salt perquè en descendir-ho acabes en una preciosa i àmplia canal que eleva moltíssim el sòl.

Després del darrer salt iniciem el descens per dins la canal fent algunes desgrimpades fins a arribar a la part de l’alzinar on sortim per la dreta. Passem a prop d’una balma amb parament de pedra seca que li deim Balma dees Racó, continuem i arribem a una petita cova que anomenem cova des Racó. També podrem visitar una estreta fesa. Continuem descendint per dins l’alzina fins a arribar a la carretera, prenem esquerra fins als cotxers que al matí havíem deixat.

Per a més informació visiteu la nostra pàgina web a:
http://doblevuit.com/blog/salt-de-saigua-torrent-des-raco-i-torre-de-sa-mola-de-tuent/

Torre i Pas des Forat ( Cala Tuent)

Hora Inicio: 13:26 19 feb. 2022
Hora Fin: 17:20 19 feb. 2022
Distancia recorrida: 3,2 km (03:54)
Tiempo en movimiento: 02:30
Altura Mínima: 32 m
Altura Máxima: 155 m
Ganancia Altitud: 167 m
Pérdida Altitud: -183 m
Tiempo Ascenso: 01:35
Tiempo Descenso: 02:18

Material: Cordes 1x40m, 1x20m, protectors

Amb els cotxes ens dirigim a cala Tuent, direcció al restaurant, on hi ha espai per aparcar dos cotxes. Comencem a caminar cap al restaurant, a la primera corba sortim de el camí per la dreta ferrats amb la paret del mateix establiment (esquerra), el tirany escalonat i ascendent ens deixarà al darrere i en el comencement de l’antic camí dels torrers. La senda a vegades obstaculitzada pels pins caiguts, qual fet, per desgràcia, ja forma part del nostre paisatge típic. Arribarem a un portell a una paret de partió que no travessem, continuem dreta (N) fins a arribar a un porxo esbucat. Al darrere tenim el que queda de la Torre des Vergeret o des Forat.

Continuem SW amb la torre a la nostra esquerra per la línia del penya-segat fins ben aviat arribar al Pas des Forat. Primer localitzem un primer forat ( petit), no és aquest, continuem uns metres més abaix fins a arribar al gran forat. Una impressionant obertura d’accés a la mar. Està equipat amb piquetes de ferro, que segons conta en Toni «Socay» EPD les va instal·lar el mateix pescador que va instal·lar les piquetes en el torrent de Pareis ( el pas de ses Piquetes) i altres per la zona de Formentor. Pens que també pogués set utilitzat per contrabandistes, perquè a dalt i a prop del camí i del coll de na Polla hi ha un «secret».
Aquest pas està equipat amb piquetes i un escaló o grapa d’acer que facilite el trànsit fins a la línia de mar.
Després de gaudir baixant i remuntant el pas, feim un descans i aprofitem per dinar i fer un cafetet d’en Joan i unes xocolatines d’en Tomeu.

Iniciem el retorn i retornem fins al costat de la paret de partió, prenem E, paral·lels a la mateixa paret en lleuger ascens per a després en suau descens enllaçar amb el camí de sa Costera. Prenem SW ( dreta) i caminem uns 100 m (3′) i a tan sols mitja dotzena de metres del camí trobem la fonteta de sa Fesa, ben seca. Al darrere la curiosa fesa del camí de sa Costera que no podem recorre perquè la tanca una espessa vegetació de batzers. Molt a prop localitzem la Cova des Clot de sa Figuera de més de 30 m de recorregut.
Donam per acabada l’activitat i tornem als cotxes.

848. Puig Castellot dels Rafals 903 m i pas d’en Cavaller

Publicada en 13 de febrero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:22 12 feb. 2022
Hora Fin: 17:59 12 feb. 2022
Distancia recorrida: 18,8 km (08:37)
Tiempo en movimiento: 03:17
Altura Mínima: 166 m
Altura Máxima: 903 m
Ganancia Altitud: 923 m
Pérdida Altitud: -942 m
Tiempo Ascenso: 04:05
Tiempo Descenso: 04:30

Data: 12.02.2022

Puig Castellot dels Rafals i pas d’en Cavaller.

Iniciem aquesta llarga i dura ruta d’avui al municipi de Mancor de la Vall, on aparquen els cotxes davant el camp de Futbol. Comencem a caminar pel carrer Margalida Sintes cap amunt, girem a la dreta i ja estem al camí dels Rafals i que ja no deixarem. Arribarem a les barreres de l’entrada a la finca, on al costat hi ha una petita esplanada on cabria un o dos cotxes, que noltros no utilitzem, perquè la finca l’utilitza a vegades per fer canvis de sentit i aparcar els seus vehicles.

Veurem un cartell de «Prohibido el Paso», » Camino Privado» «Privat»..etc.. el que vol dir que es convenient tenir permís de la propietat.

Es camí asfaltat fins a les mateixes cases, passarem pel bónic pou dels Rafals. Deixam les cases a la dreta i continuem pel camí de l’esquerra en suau ascens.

El camí traspassa una torrentera i ben aviat arriben a un petit portell ( dreta),i entre dues parets seques, hi ha l’antic camí per on passaven les ovelles que feien la transhumància cap al pla de Cúber.
Continuem per la pista fins a arribar a una corba on tenim a l’esquerra una paret de partió. Aquí o uns metres mes envant, abandonem la pista i a agafem un tirany direcció NW, pel costat d’una petita bassa. Es un tram un poc confús, però si em fixe’m tornarem a trobar el tirany bastat marcat.

Continuem pel tirany que en realitat és un antic camí empedrat. En arribar a la zona més planera dels Pinatons, prenem N, i aviat arribem a la paret de partió amb un portell i barrera, que separa els termes de Mancor i Alaró.

Traspassem el portell i continuem, passem pel mig de les cotes 733 i 774 m ( ses Cuculles) fins arribar a una nova paret amb portell sense barrera i entrem al terme d’Escorca.

Continuem en lleuger descens fins a enllaçar amb el tirany que ve del refugi de Tossals Verds, continuem uns metres més fins a enllaçar amb el GR, entre les Cases Velles de Tossals i el pou de sa Bassola. Des d’on ja podem veure el nostra objectiu, el Puig Castallot dels Rafals.

Continuem pel GR-221 direcció N, fins a arribar al tàlveg del torrent des Prat, passem per damunt les passadores i enllacem amb la canaleta de Massanella.

Caminem per damunt la canal direcció SE, continuem per la canal, passem pels arcs d’en Fontanet, la part més exposada de la canaleta.

Després de caminar per la canaleta uns 830 m i abans que giri cap a l’esquerra, n’hem de fitxar que a l’esquerra hi comence un camí empedrat que puja pel pas del Puig Castellot dels Rafals i que en ajuda a superar un important desnivell. Acaba a unes sitges. Ara sense camí i per un terreny molt hostil prenem cap a NE en forta pujada fin arribar a l’ample cim de 903 m, des d’on podrem gaudir d’unes excel·lents panoràmiques de la nostra bella terra. Un bon lloc per dinar i descansar.

Iniciem el descens desfent les passes fins a arribar novament a la canaleta. Continuem S, traspassem sa Foradada i als 200 m arribem a una làpida amb una inscripció en llatí que traduït diu:

«Dia 15 de juliol del sant any de 1750, per aquest pont d’aigua, el senyor Jordi Abrí-Descatlar i Fuster, Bossa d’Or del Regne de Mallorca, es preocupa amb el seu esforç i recursos».
Die 15 iulii sacrosanctae aetatis MDCCL, ad hunc Pontem d’aigua, D. Jordi Abrí-Descatlar i Fuster, Bossa d’Or del Regne de Mallorca, de suis laboribus et facultatibus versatur.

Si voleu saber que era la Bossa d’Or o qui la formaven feis Klic aquí.

«Según explica el historiador Gaspar Valero, «las obras de construcción de la canaleta de Massanella se iniciaron en el año 1748, cuando el propietario del predio de Massanella, Jordi Abrí-Descatlar i Fuster, accedió a llevar a cabo la propuesta de Montserrat Fontanet, que consistía en aprovechar el agua de la caudalosa Font del Prat para el uso de las casas de Massanella, deficitarias en agua».
Al parecer, la obra se prolongó durante dos años y en 1750 el agua ya llegaba a través de la canaleta a las casas de Massanella. Posteriormente, el pueblo de Mancor de la Vall aprovechó la infraestructura hidráulica para conducir el agua de la Font del Prat hasta la localidad. Desde el año 1982, el líquido llega a Mancor enterrado en una tubería que sigue el trazado original de la canaleta.

Continuem per la canaleta i en arribar a la cota 691 m i abans de la Serra Mitjana arribem a la coma de les Bigues, punt on abandonem la canaleta i iniciem un llarg descens per aquesta coma plena de rotllos de sitja, barraques i forns un autèntic paradís etnològic.

En arribar a la part baixa per on passa el torrent des Prat o del Corral Falç, traspassem una paret o marge, i continuem pel tàlveg des torrent.

Un tram ben entretingut i que anem superant. Passarem per davall una cova ( esquerra) amb parament de pedra amb forat al darrere. Continuem i 200 m després de deixar la cova i just després d’una corba, sortim del torrent per una llarga paret. Ens situem al darrere ja dins el terme d’Alaró, i iniciem un fort ascens direcció SW, Continuem en fort desnivell fins a arribar a una petita cova, es diu la Cova Negra, la deixam enrere i continuem fins a trobar les restes d’un camí empedrat que pren S i arriba a l’espectacular pas d’en Cavaller. Es tracta d’un pas molt elegant, amb gran marge de sosteniment i paret que tanca el coll.

Un cop superat el pas, seguim un tirany bastant difuminat direcció sud. Aviat desapareix i seguim per un terreny rocós, voltant per damunt una coma. Girem quasi est i entrem dins un pinar, on torna a aparèixer restes de tirany, que ens mena a un collet. Aquí dirigim les passes cap al sud i, en pocs minuts, passem pel costat d’un aljub, a la dreta del camí.

Seguim un tirany, que en baixada ens mena al camí dels Pinetons, punt on tanquem el cercle d’aquest itinerari.

Ara ja «només» queda desfer les passes fetes fins a arribar a Mancor on tenim els cotxes

Página siguiente »

Grup de Muntanyisme