Doblevuit | Archivos por autor

847. Penya de Rocafort 568 m pel pas des Pi, i Racó d’en Barona

Publicada en 6 de febrero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 8:59 5 feb. 2022
Hora Fin: 16:45 5 feb. 2022
Distancia recorrida: 12,6 km (07:45)
Tiempo en movimiento: 04:36
Altura Mínima: -21 m
Altura Máxima: 589 m
Ganancia Altitud: 731 m
Pérdida Altitud: -718 m
Tiempo Ascenso: 04:12
Tiempo Descenso: 03:31

Data: 5.02.2022

Penya de Rocafort 568 m pel pas des Pí, i Racó d’en Barona.

Comencen aquesta llarga ruta a la Ctra del Port ( Ma-11) encreuament amb el camí de Son Pons ( Sóller), a 100 m abans d’arribar al Jardí Botànic de Sóller, on podrem deixar els cotxes. Caminen direcció Palma uns cent metres, travessem la carretera i agafem el carrer Carreter que en moderada pujada ens acostarà fins al mirador des Pujol d’en Banya a les mateixes vies del tren.

Caminen per les vies direcció SE (esquerra), entrem en el túnel d’uns 200 m. Després continuem per les vies, passem un camí formigonat, i als 500 m i abans del proper túnel abandonem les vies per l’esquerra i enllacem amb camí, continuem dreta fins a enllaçar als pocs metres amb el camí de Castelló que pren N. El primer tram traça dins alzinar i enmig de parets per després continuar ( esquerra) per tram formigonat fins a arribar a les cases des Pujol d’en Banya, ho reconeixerem pel pintat ( de mal gust) de les portes. Aquí abandonem el camí de Castelló que arriba fins a Deià, per continuar W (esquerra) per un camí ascendent. Davant nostre s’alça l’espectacular Penya de Rocafort. Continuem fins a arribar a una barrera de fusta (esquerra) amb un petit cartell » Sa Sunyera», que dona accés a la finca. Traspassem la barrera que tornem a deixar tancada. Després de llaçades i pocs abans d’arribar a una barrera metàl·lica tancada, sortim del camí per l’esquerra per un marge de pedra direcció ascendent SW per tornar a enllaçar amb el mateix camí. Continuem ascendint paral·lels a una paret de partió (dreta) i, enllacem ( dreta) amb un tirany que s’endinsa dins alzinar. Passem per un forn de calç. Després passem per un portell i per davant una cova amb parament de pedra.

Ens acostem a les penyes i passem per un nou portell que curiosament està condemnat amb pedra, que superem per l’esbaldrec del costat.

Entrem dins un terreny un poc confús i gràcies a unes fites aconseguim avançar i arribar a una gran rosseguera i finalment passem per damunt un rotllo de sitja.

El tirany molt estret continua S en ziga-zaga, creua un esperó penjat sobre el buit. Estem en el pas des Pi, un pas fàcil i escalonat. Després continuem direcció W fins a arribar a la part alta i planera. Continuem la mateixa direcció en suau descens fins a enllaçar amb un camí que seguim dreta.

Després fora camí i entre roques i carritxeres anirem pujant direcció W fins a enllaçar amb el camí del Metro. Continuem direcció N, però aviat ens desviem pel camí de la dreta que avança planer, direcció NE.
Per visitar una curiosa escletxa ens desviem E (dreta). Per després tornar al camí d’abans, fins al seu final, trobarem pins ajaguts al mig del camí, arribant damunt la Penya de Rocafort 568 m, des d’on podem gaudir de tota la Vall dels Tarongers i el Port, malauradament que el dia no acompanya per les boires.

Retornem pel mateix camí fins a recuperar de nou el camí del Metro i el seguim, cap a la dreta.
El camí comença planejant, per a després de passar la coma de sa Palla, s’inicia un suau descens, a vegades en ziga-zaga. Passem pel costat d’un forn de calç ben conservat. Després ens aturem a un esplèndid mirador natural per tornar a gaudir de l’espectacle.

Estarem atents, perquè a dreta i esquerra anirem trobant altres camins, uns contionuen altres no duen enlloc i tots ells els obvierem. També ens haurem d’esforçar com si d’una pista americana és tractàs per les quantitats de pins caiguts.

Després d’unes corbes, arribem a una cruïlla, on la tendència és seguir recte, però el nostre itinerari volta cap a la dreta.

El sender continua baixant marcant llaçades, fins a arribar a un punt que finalitza. Si ens fixem a la dreta, hi ha unes fites que ens indiquen el tirany de baixada cap al pas d’en Barona.

Un estret tirany empedrat, de gran bellesa, i en fort desnivell acaba amb una paret seca i reixa al costat de les penyes, la superem amb una desgrimpada.

Continua’m la mateixa direcció per davant unes grans balmes amb paraments de pedra. A baixa a l’esquerra una antiga casa. Continuem NE fins a un camí de carro, aviat unes grans barreres metàl·liques ens barren el pas. Les superem per un botador de pedra de la dreta. Ara ja en camí formigonat en fort i molt fort desnivell anirem avançant.

Passarem per un llogaret en el qual destaquen unes construccions troglodites, conegudes per Can Xispa, encastades dins les roques o coves. En el seu cap de dalt hi ha uns escalons que pugen en una espècie de mirador, tot tancat de reixa.

Continuem descendint per aquesta pista formigonada fins a arribar a un encreuament, també formigonat, on girem esquerra. En arribar al torrent dels Cinc Ponts on la pista prent pren N, noltros continuarem recte NW, passant per davall Can Paies, on s’inicia un tirany ben marcat. Continuarem fins a ses cases de Can Jeroni Gros, on agafem E el tirany marcat com a Monts-Reials, a trams empedrat. Arribarem a les vies del tren que creuarem a vint metres per l’esquerra i continuem el nostre itinerari fins a enllaçar amb el camí des Rost, on girem SE (dreta) fins a l’entrada del poble, on continuem pel camí d’en Pons que ens apropa als cotxes i punt final.

846. Passejada per camins de Sóller. Els Cinc Ponts.

Publicada en 30 de enero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 8:56 29 ene. 2022
Hora Fin: 14:56 29 ene. 2022
Distancia recorrida: 11,2 km (05:59)
Tiempo en movimiento: 04:32
Altura Mínima: -12 m
Altura Máxima: 242 m
Ganancia Altitud: 386 m
Pérdida Altitud: -396 m
Tiempo Ascenso: 03:09
Tiempo Descenso: 02:49

Data: 29.01.2022

Passejada per camins de Sóller. Els Cinc Ponts.

La ruta d’avui és una típica senderista que transcorre per bonics camins i caminois per la vall dels tarongers. Sent l’estrella del dia el ferrocarril de Sóller, del que feim una resumida història.

LA HISTÒRIA DEL TREN:
El 1903 l’industrial Joan Morell va proposar la construcció d’un ferrocarril que havia de connectar Palma-Sóller i que passaria per davall la Serra de Tramuntana i del Coll de Sóller a través d’un túnel. Aquesta idea es va desestimar inicialment, però va ser Jerònim Estades, diputat provincial i home de negocis, qui un any més tard va plantejar el projecte i va encarregar-ne la redacció a l’enginyer Pedro Garau.
La construcció del ferrocarril es va encarregar al contractista d’obres Sr. Luis Bovio, qui va comprar als Ferrocarrils de Mallorca una petita locomotora 020T construïda a Anglaterra per «The Falcon Engine & Car Works Ltd. Loughborourg», fabricada l’any 1891 i amb el número de fàbrica 198. Aquesta petita locomotora s’utilitzava com a tractor de maniobres al port de Palma, de la línia de tramvia que travessava la ciutat de Palma. A aquesta petita locomotora se la va batejar amb el nom de les seves filles «Maria Lluïsa».
Les obres es varen iniciar el 3 de juny de 1907, amb treballs simultanis des de Palma i Sóller. Després d’un any, la brigada que havia sortit de Palma va arribar a Bunyola, on varen haver de fer front al principal repte del projecte: la Serra d’Alfàbia, que havia de ser travessada per un túnel de 2.856 metres que desembocava a l’altre costat del sinuós Coll de Sóller. Diversos túnels i trinxeres varen haver de ser excavats. El 19 d’agost de 1911, la locomotora Maria Lluïsa arribava als miradors des Pujol de’n Banya. El primer tren d’obres va arribar a Sóller el 30 de setembre del mateix any.

Comencen a la Ctra. del Port ( Ma-11) encreuament amb el camí de Son Pons ( Sóller), a 100 m abans d’arribar al Jardí Botànic de Sóller, on podrem deixar els cotxes.

Passem la carretera i agafem el camí de Son Pons direcció NW, fins a enllaçar amb el camí de la Costa d’en Llorenç, que puja de la dreta. Continuem recte i mateixa direcció, als pocs metres deixam a l’esquerra el camí de Rocafort, continuem entre llimoneres, el camí comence a guanyar rost i passa a empedrat amb escalons. Passem per damunt un dels ponts del tren, després deixam a l’esquerra el camí de Monts Reials. Continuem en ascens pel camí des Rost, que s’estreny i passa a tirany ben definit.

Arribem a un encreuament, a la dreta les belles cases de s’Heretat, a l’esquerra el camí que puja a Cas Xorc i d’en Jeroni Gros, noltros continuem recte fins a arribar a sa Capella de Castelló, on agafem el GR-221 que de darrere sa capella. Passem per davant les cases de Can Prohom i de Son Mico on tenen un cartell que dona la benvinguda als senderistes i als clients de s’estància de Son Mico, que agraïm. Dos-cents metres passat ses cases sortirem del GR-221 per la dreta, passarem per un tancat de reixa, que tornarem a tancar, caminarem direcció W fins a arribar al mirador de Son Mico, una explendida balconada damunt Alconàsser, entre la costa de sa Punta de Sóller i Llucalcari. Un bon lloc per berenar.

Tornam enrere desfent les passes fetes fins l’encreuament de S’Heretat i cas Xorc. On agafem dreta direcció a Cas Xorc, un camí asfaltat i senyalitzat. Passarem per la font de can Gamundi just a l’entrada de les imponents cases de Can Jeroni Gros. Continuen S. En arribar al torrent dels Cinc Ponts el creuem per la part de baix per continuar per un tirany una mica amagat. En arribar a una bifurcació, continuem dreta. Als pocs metres abandonem per l’esquerra per davallar pel camí de Rocafort. Passem per damunt un pont del tren per tot duna sortir per l’esquerra i baixa a les vies.

Dies abans ens hem assegurat de què el tren no està en funcionament i que li fan tasques de manteniment, ja que del contrari seria una imprudència caminar per les vies i els túnels amb el tren actiu.

Continuem per les vies direcció S,( esquerra) passem per dins un túnel i just a la sortida arriba al Mirador des Pujol d’en Banya, un bonic lloc on el tren turística una aturada, i on noltros aprofitem per dinar. Continuem per les vies direcció N, passem novament per dins el túnel, aviat ens trobem amb el segon túnel d’uns cent metres, pel que necessitarem novament els frontals. Després de tornar a la llum passem per damunt els Cinc Ponts que salva un important desnivell de més de vint metres. Passat el pont estarem atents perquè abandonarem les vies per un camí de la dreta, per tot duna abandonar-lo també per la dreta i enllaçar amb el camí que passa per davall els Cinc Ponts, un camí formigonat que enllaça amb el camí dels Rost, pel que hem passat fa unes hores. Girem dreta fins a arribar als cotxes.
Com hem acabat prest, anem fins al port a fer unes cervesetes.

845. Avenc de Na Pola

Publicada en 23 de enero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:24 22 ene. 2022
Hora Fin: 14:50 22 ene. 2022
Distancia recorrida: 2,2 km (05:25)
Altura Mínima: -42 m
Altura Máxima: 317 m
Ganancia Altitud: 238 m
Pérdida Altitud: -245 m
Tiempo Ascenso: 01:16
Tiempo Descenso: 04:07
Material utilitzat; Cordes 1×30, 1×40,1×15, Cintes: 4, Plaques: 1 spit

Data: 23.01.2022

Avenc de Na Pola i cova de ses Misses.

Avui no caminarem massa. Perquè s’avenc està molt a prop de l’inici de la ruta.

Ens dirigim cap a Alaró, concretament a la barriada dels Amunts, on aparcarem a la plaça de sa Bastida. Agafem el curt carrer de sa Bastida, giram dreta pel carrer Tià Roig, després esquerra pel carrer de Son Borràs, novament dreta pel carrer Gran Cresta, esquerra pel carrer de Son Duràn que en lleugera pujada ens treu del poble, és el mateix que passa per la font de les Artigues, que no hi arribem. Als 156 m després d’haver iniciat aquest camí/carrer l’abandonem per l’esquerra, en el punt on la paret està quasi desfeta i té una gran alzina. No hi ha camí definit, hem de pendre SW en ascens i paral·lels a una paret de partió que deixarem a l’esquerra. Estarem atents i a 100 m, trobarem la gran boca de l’avenc de Na Pola.

Es tracta d’un pou de 22 m. A fora de la capçalera té un spit i a dins dos més. Noltros muntem la capçalera a l’espit de fora, assegurat amb una cinta a un pont de roca, més un desviador de la gruixuda branca de l’alzina. Posam dues cordes i iniciem els descens. La base és molt àmplia a la que hi arriba llum de l’exterior. Observem multitud de cranis d’animals, té una petita gatera que no du enlloc i la continuitat la té per una finestra a la qual s’hi accedeix per un ressalt de 4 m, que una vegada superat convé deixar una cordar per després facilitar la baixada.

Iniciem el recorregut per una curta galeria en descens, molt adornada de formacions, a la primera columna instal·la’m una corda de 40 m que arribarà al fons i final. Durant el descens podrem contemplar la gran quantitat de formacions. Anirem superant diferents escalons fins a arribar a un petit forat que haurem de traspassar, també es en descens i té formacions que ens ho dificulta una mica, després d’una rampa arribem a la part final -40 m. Curiosament hi trobarem una gran quantitat d’ossets.

Ara toca remuntar la galeria, desmuntar l’instal·lació i després el pou principal.

Les medicions de CO2 fetes dins la cavitat han donat 0.

Una vegada tots a dalt, aprofitem per dinar. Iniciem el curt descens fins al camí de Son Durán. Prenem dreta i a uns metres abans d’arribar a les primeres cases des poble, veurem a la dreta un senderó que en lleuger ascens s’endinsa dins l’alzinar, és el mateix si volguéssim pujar fins al Picó Petit de 464 m i a la Penya de sa Bastida de 579 m, als 60 m arribem a la cova de ses Misses que no hi entrem per la gran quantitat de brutícia que té, teles, matalassos, botelles, vidres, fustes, llaunes… Donant per acabat la jornada d’avui.

843. Ermita de Maristel.la-Puig Fita del Ram, 25 cavitats

Publicada en 17 de enero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:08 15 ene. 2022
Hora Fin: 18:07 15 ene. 2022
Distancia recorrida: 12,2 km (08:59)
Tiempo en movimiento: 04:50
Altura Mínima: 140 m
Altura Máxima: 833 m
Velocidad Ascenso: 130,5 m/h
Velocidad Descenso: -250,2 m/h
Ganancia Altitud: 793 m
Pérdida Altitud: -726 m
Tiempo Ascenso: 06:04
Tiempo Descenso: 02:54

Data: 15.01.2022

Ermita de Maristel.la – Puig Fita del Ram – 25 Coves i Avencs

La ruta d’avui és un recorregut de N a S, entre es Castellet de 439 m i el Puig Fista des Ram i sa Mola de 833 m i 719 m respectivament. Un ampli territori d’alzines i arboceres, on visitem les fonts des Rafal i de Son Tries de Dalt. Passem per l’Ermita de Maristel.la i l’Ermita Vella, i ens entretenim cercant coves i avencs, dels que hem localitzat 25:

1 Cova – Refrescador
2 Escletxa Tombada
3 Avenc ?
4 Avenc de s’Estret
5 Avenc de s’Heura
6 Cova
7 Boca Gram de s’Heura
8 Escletxa de ses Falgueres
9 Avenc des Verro
10 Avenc de ses Fulles
11 Avenc de sa Pedra
12 Avenc de s’Alzina
13 Avenc des Camí
14 Cova d’en Pons
15 Avenc de Maristel.la
16 Avenc Podrit
17 Avenc sense nom ( gran entrada)
18 Cova dets Ermessets
19a i b Avenc des Frare
20 Avenc de na Boira
21 Avenc de s’Arboç
22 Bretxa
23 Avenc Es Paradet
24 Avenc Familiar
25 Bretxa Petita
26 Avenc ?
Després d’aquets posible avenc, ja entrats dins pinar, veim altres forats que
també podrien ser avencs dels que ignoram les seves dades.

Aparcam els cotxes, vorera a la carretera, després de la segona corba una vegada sortit d‘Esporles, caminem un centenar de metres fins arribar a l’entrada del camí des Correu (esquerra), amb una barrera, continuem per ell, més o manco, uns 200 metres i l’abandonem per un portell a la dreta.

Cal dir qué és una zona laberíntica de camins, pistes, senders i tiranys, és fácil desorientar-se. Es convenient duu mapa o gps.

Continuem fins a arribar a la Font des Rafal, de tipus mina d’11m de fondària. Una construcció de gran bellesa, amb bancs per seure, berenador de pedra, tot dins un ambient que va esser testimoni de reunions i de més d’un acte social i lúdic. Continuem en lleuger ascens, a vegades en ziga-zaga, a poc a poc anam abandonant terres d’oliveres i passa’m a alzinar. Arribarem a un portell de pedra i continuem, aviat passarem per una cova o refrescador condicionada en el seu interior amb bancs.

Arribam a una zona més plana on podem acostar-nos fins al Castellet de 439 m i admirar les vistes. A la zona podem trobar una cova inclinada, barraca i sitja.

Continuem direcció SE, traspassa’m un segon portell, i a partir d’aquí ens entretenim visitant l’abundància de coves i avencs de la zona, del que destaca l’avenc Estret de recorregut horitzontal com una bretxa, l’avenc de s’Heura, la bretxa de ses Falgueres… Aviat veim s’escala que puja al mirador del Cor de Jesús, encara engalanada amb una estrella de Nadal. A prop localitzem l’avenc des Verro i el de les Fulles.

Continuem S fins a enllaçar amb un encreuament del camí principal i pal indicador. Continuem en lleuguera pujada ( dreta), després d’una corba localitzem vora el camí l’avenc de la Pedra de -136 m de fondària. Després de la següent corba sortim de la pista per localitzar l’avenc de l’Alzina, obstruït amb una pedra. Feim unes passes més i sortim a la pista, vora una bassa, continuem i passem pel petit avenc del Camí. Anem arribant a l’Ermita de Maritel.la, però uns metres abans visitem l’avenc de na Pons, ple de brutícia.

Arribats a l’Ermita aprofitem per berenar i descansar aprofitant una estona de sol. Perquè avui fa fred, hi ha gelat a la nit.

Ens posem en marxa i tota duna arribem a l‘avenc de Maristel.la, totalment tapat amb pedres.

Continuem, passem per un altre portell i arribem a les cases de les Ermites Velles. Continuem i passem pel Pla des Pouet, i localitzem l’avenc Podrit, continuem i girem dreta, passem per un gran Aljub (1), girem esquerra direcció W, passat la zona de na Boscana, uns 50 m, sortim del camí ( esquerra) i agafam un tirany quasi imperceptible en lleuger ascens fins a una sitja. Giram S i continuem fins a un forn de pa, anirem paral·lels a una paret de partió municipal. Continuem mateixa direcció fins a una altra sitja. Després d’una curta i forta pujada arribem a la cota 813 i uns metres més abaix localitzem un esbaldrec amb un punt blau, per on traspassem la paret i iniciem l’ascens al puig Fita del Ram de 833 m. Tal vegada sigui únic cim del qual no podem contemplar cap vista. Aprofitem el lloc per descansar i dinar.

Després de la davallada localitzem la mítica cova dets Ermessets. Continuem direcció W en lleugera davallada, passem per dalt del penya-segat, un autèntic mirador natural, continuem descens W, fins a localitzar l’impressionat boca de l’avenc des Frare i una segona boca més petita.

Continuem S fins enllaçar amb una de tants camins de carboners fins a trobar novament la paret de partió municipal que traspassem i agafem E en lleuger ascens fins a una casa esbucada amb una bassa.

Continuem N fins a localitzar l’avenc de na Boira, un altre impressionant avenc de -119 m continuem N fins a arribar a una casa de neu, giram -NE i passem per les faldes de na Ferrana de 812 m, passarem per un gran aljub i després a un portell. Continuem E, després de passar una sitja sortim (esquerra) del tirany, passem per una barraca i sitja empedrada, seguim la línia del penya-segat fins a arribar a una altra sitja, girem dreta, passem per un primet aljub petit i després un altre de gran.

En arribar a un encreuament continuem per l’esquerra NW i en el següent girem N ( dreta). Més envant arribem a una zona plegada de bretxes, escletxes i avencs, on podem veure el de s‘Arbços, es Paradet i s’avenc Familiar.

Anem sortint de l’alzinar i entrem a zona de pinar en davallada mitjana, on podrem localitzar diferents forats o entrades a avencs que desconeixem les seves dades i importància.

En arribar a un aljub continuem dreta fins enllaçar amb la pista de l’àrea recreativa de Son Tries, que no i arribem, perquè en una corba l’abandonem com a drecera per l’esquerra per camp a través fins a enllaçar novament amb la pista principal, girem esquerra fins a arribar a sa Font de Son Tries de Dalt, A l’exterior hi ha un bonic berenador amb una taula i 4 cadires, tot de pedra picada a mà.

Ara es tracta de continuar fins es Bosquet i tancar el cercle, per tornar al cotxes, ja en fosca.

Nota: He intentat descriura la ruta de la millor manera possible. Com es tracta d’una zona amb infinitat de camins i caminets, i que a vegades per anar a cercar un avenc hem sortit d’ells, resulta complicat la seva descripció i orientació. Per tal cosa, segurament m’he deixat de descriure més detalls geogràfics i etnològics.

840. LLac i Puig de Son Fe ( Penya des Migdia)

Publicada en 10 de enero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 10:01 8 ene. 2022
Hora Fin: 16:22 8 ene. 2022
Distancia recorrida: 6,4 km (06:21)
Tiempo en movimiento: 02:23
Altura Mínima: -38 m
Altura Máxima: 219 m
Ganancia Altitud: 348 m
Pérdida Altitud: -456 m
Tiempo Ascenso: 02:13
Tiempo Descenso: 04:04

Data: 8.01.2022

Llac de Son Fe – Puig de Son Fe ( Penya des Migdia) – Canal Fonda.

Ens dirigim cap a Alcúdia per la Ma-13, en el punt quilomètric 44,900 agafem, a la dreta, el camí asfaltat de Biniatría, en la primera corba veurem una esplanada on podrem deixar els cotxes. Des d’aquest mateix lloc surt direcció E un tirany pel mig de la vegetació, que de seguida ens topem de front amb el Llac de Son Fe. Es tracta d’un profund llac que ocupa el buit deixat per les excavacions de l’antiga pedrera d’argila de Son Fe.

Continuem per la dreta fins a arribar a una barrera tancada, que superam sense dificultat. La direcció a seguir es SE, en mitja pendent. Anirem voltejant seguint la mateixa direcció.

En arribar a la cota 180 m, localitzem la font de mina de Son Fe. Entrem al seu interior per una estreta galeria que dona accés a una petita sala tancada amb una cúpula de pedra on hi ha una pica que rep l’aigua i una altra asseca. Al cotat té un banc de pedra. En el seu interior podem veure la inscripció «MASERRATI». Aquest gravat es podria referir a Miquel Serrat, propietari de la mina de Son Fe l’any 1890. També existeix la possibilitat que es tracti d’una referència al concessionari de la dècada de 1940, José Sánchez Monserrat que tenia el costum de berenar cada dematí amb una gerra d’aigua d’aquesta font, per això cada dia hi enviava un obrer. Informació aquesta treta de la web de n’Andreu, les Fonts de Tramuntana. Encara que la meva opinió és que la darrera «I» l’hi han gravat temps passat , supòs que per allò de fer-ho semblant a la marca de cotxes de luxe.

Continuem l’ascens, ja situats a la cara N, on localitzem una petita canal empedrada per on hem de pujar i que ens deixa a pocs metres de dalt de la serralada. Caminem per terreny gens còmode fins a coronar aquests modest cim de 268 m, amb el nom de Penya des Migdia, i conegut popularment com a Puig de Son Fe.

Continuem direcció E per terreny molt incòmode, on anirem trobant diferents restes de murada ciclòpia, alguns trams bastant ben conservat. Una meravella d’enganyaria.

Cal aturar-se per contemplar les vistes sobre mitja Mallorca, sobretot les badies de Pollença i d’Alcúdia, i l’Albufera carregada d’aigua.

Continuem amb la reixa a la nostra dreta fins a arribar a un altre que en tanca el pas i que salvem sense dificultat. Veurem rètols que ens indiquen que estem en un refugi de fauna, qual cosa ens alegra.

«El Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) ha assenyalat que després de la recent autorització, per part del Consell de Mallorca, de l’ampliació del refugi de fauna de Ca Bauma, a Alcúdia, aquest passa a ser «el refugi privat més gran de Mallorca». Des de l’entitat, que al costat dels propietaris promou aquest refugi pròxim a l’Albufera, han explicat que va ser declarat en 2017 amb 75 hectàrees, i que ara s’ha ampliat amb diverses parcel·les veïnes fins a arribar a un total de 388 hectàrees».

Seguim fins a la següent cota de 238, el puig de Na Bassera ( “no confondre” amb el El Pic de la Bassera de 2693 m, al Principat d’Andorra).

Arribem fins a la següent cota de 232 m i iniciem el descens fins a la Coma Fonda, un tram mol, molt incómode per la quantitat de roques i pedres tapades pel càrritx. Una vegada dins sa torrentera ja ho trobam tot molt més net.

Continuarem per dins sa Coma Fonda ( torrentera), fins on el terreny sa torna més plà i sortim per una antiga pista de l’esquerra. Seguirem direcció E pel tirany fet pels animals, fins arribar a un antic pou que data de 1953 amb una posterior reforma/ampliació de l’any 1971. Continuem dreta fins arribar a un portell sense barrera que dona accé a una àmplia pista des Murtarar, des d’òn prenem N ( esquerra), pel costat de la muntanya de residus tapats amb teles plastificades. En arribar on acaba una torrentera, sortim ( esquerra) de la pista i totduna agafem una altre que pren N per dins sa garriga, molt més agradable que l’anterior. Passarem per un portell amb la barrera llevada i després a una barrera tancada en pany i clau però que es pot salvar per la seva dreta.
Ara per camí asfaltat fins el cotxe. Però abans passarem per davant les boniques cases Velles de Son Fe.

«Son Fe és una possessió d’Alcúdia (Mallorca) al vessant de ponent de la serra de Son Fe.
Jaume el Conqueridor el va atorgar al seu parent, Pere de Montpeller durant el repartiment de Mallorca, donant-la el nom de Montitxel·lo o possessió de Montitxel·la. En 1651 passà a formar part del patrimoni de Francesc Fe, militar mallorquí. Amb el pas del temps, aquesta possessió canvià de nom i passà a ser coneguda com a Son Fe, en honor del militar que la va adquirir a mitjans del segle XVII. Per aquella època ja era considerada com una de les possessions més grans i impressionants de la localitat. Al segle xviii passà a la família noble dels Verins (llinatge: de Verí) que la veneren el segle xx a la família Bennàsser. Poc temps després la finca va ser dividida en diferents parts i la part de la muntanya passà a Miquel Ferrer d’Alcúdia, mentre que la part nord passà a les monges agustines d’Alcúdia. De vers 1935 les monges construïren un nou convent que duia el nom actual de Son Fe, un lloc per la meditació religiosa. Per aquella època, les Mines de Son Fe funcionaven i les filles dels miners anaven a aquesta finca a escola, ja que les agustines s’han dedicat de sempre a l’ensenyança.

Des de la dècada dels 80 i fins a l’actualitat, Son Fe, coneguda com a Casa d’Espiritualitat de Son Fe, acull trobades religioses, culturals i d’esplai, a més de ser una de les residències de vacances per les monges agustines de Mallorca. Té una capacitat per 40 persones i compta amb instal·lacions esportives. Les cases de la possessió foren comprades per les agustines en 1985 i fan servir de museu etnològic i d’escola de natura.»

839. Comuna de Bunyola. Coma Gran+Coves+Coma d’en Buscante.

Publicada en 9 de enero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:34 21 dic. 2021
Hora Fin: 14:03 21 dic. 2021
Distancia recorrida: 4,8 km (04:29)
Tiempo en movimiento: 03:11
Altura Mínima: 71 m
Altura Máxima: 311 m
Ganancia Altitud: 218 m
Pérdida Altitud: -233 m
Tiempo Ascenso: 02:45
Tiempo Descenso: 01:43

empleo frontal

Data: 1.01.2022

Comuna de Bunyola: Coma Gram – Coves – Coma d’en Buscante.

Ens acostem fins a Bunyola on agafem la ctra. Ma-2020 direcció a Sta Maria, en el punt quilomètric 7,850 s’inicia el camí de sa Coma Gran. Abans d’arribar a l‘Urb., es Cocons i també passat trobarem uns quants de llocs per deixar el cotxe i quasi al final trobarem un ampli aparcament, malgrat que sigui asfalt, és un camí agradable pel qual no n’importa caminar. Passarem per camps de correu fins a arribar a ses cases de Ca Na Moragues, on el camí es bifurca, noltros continuarem Nord (recte), i més tard tornarem pel camí del Puig Gros ( dreta).

En lleugera pujada anam avencen per aquest camí de carro, passarem per davant ses cases de sa Cova, una peculiar construcció feta dins la gran balma. Continuem l’ascens i entrem dins l’alzinar de sa Comuna. Per finalment arribar a l’àrea recreativa des Cas Garriguer, centre popular de sa Comuna. Un bon lloc per menjar alguna coseta i beure aigua en unes de les taules.

Ara feim un gir de 180° i retrocedim deu metres per agafar un tirany a l’esquerra que ens duu a la pista ampla. La creuem i agafem el tirany que hi ha just davant, passarem per davant una antiga barraca de carboners reconstruïda, als dos-cents metres sortim del tirany per la dreta per ascendir al puig des Bous on a mitjan camí localitzem la primera de les coves, la Coveta de sa Sitja, de petites dimensions, 10 m de longitud per 2 m d’amplària i altres 2 m d’altitud. Després de coronar aquest cim de 676 m, descendim i tornem a agafar el tirany.

Als 150 m arribem a un encreuament, nosaltres hem de continuar recte, pero a pocs metres del camí de la dreta i localitzem la segona coveta, la de les Fulles o de las Cambreta, de petites dimensions, tan sols 5 x 3 x 1,2 m.

Retrocedim uns pocs metres fins a la pista anterior continuem fins a la pròxima bifurcació on agafem el camí de la dreta, i als 100 m aproximadament sortim per la dreta del camí direcció SW i als pocs metres localitzem la 3ª cova, la Cova de s’Aigo, una cavitat molt més gran que las interiors, a la que en el seu interior hi havia alfàbies que servien per recollir l’aigua. Avui en dia només en queda una.

Tornem enrere fins al camí, que a 100 m més envaint tornam a sortir per l’esquerra i localitzem la 4ª cova, la Cova Baixa, de dimensions inferior a la de s’Aigo.

Continuem pel mateix camí, de cada vegada més estret, fins a arribar a una corba, on localitzem, ja dins el terme municipal de Sta Maria del Camí, una barraca de carboners, i a vint metres tenim la 5ª cova, la Cova Reineta o des Ranxo des Coll, una cavitat prou interessant d’1,760 m², amb una fondària màxima de -29,30 m, que valdrà dedicar-li una jornada.

Tornem al tirany i continuem amb la mateixa direcció Sud, ara ja descendent. Aquest tirany s’endinsa dins el comellar des Torrent de sa Cova de s’Aigo. En arribar a la part baixa on creuam el dit torrent, podrem localitzar una petita balma amb tancament pels animals, que feia de corral, i al costat una balma major, la Balma dels Corrals.

Continuem fins a sortir al pla des Plantejar, on a l’esquerra tenim dos camins, el primer el deixam enrere i agafem el segon, un tirany que baixa pel coma d’en Buscante, pel mig del Puig Gros, 658 m i el Puig de na Marit de 664 m.

Passarem per un portell amb arc i barrera, després arribam a una altra barrera tancada amb un contrapès. Finalment, acaba a un replà i encreuament de camins, hem de continuar rectes fins a ses cases de Can Picarola, on lleugerament girarem anirem girant dreta, encara que pareix que no es pot passar, el tirany continua direcció a Can Berguentet, traspassarem una paret de partió per un esbaldrec i enllaçam amb el camí principal de ses cases, on continuem per l’esquerra per camí asfaltat, en descens, fins a arribar a la barrera principal que dona accés a la finca, que creuem pel portaló del costat.

Ja estem al camí de sa Coma Gran, on més avall hem deixat el cotxe.

837. Coves d’en Moret i dels Coals

Publicada en 9 de enero de 2022 de Xisco

empleo frontal

Data: 22.12.2021

Cova d’en Moret i Cova dels Coals

Sortim del mateix cementeri de la Vileta ( Palma), agafem el camí de la dreta, passem el portell i a pocs metres girem dreta per un tirany que du pel darrere de les criptes del cementeri per girar esquerra descendent fins a la torrentera que traspassem i ens situem a una pista ampla.
Continuem esquerra per la pista, i a no més de 100 m l’abandonem i agafem el tirany de la dreta que ens endinsa dins una coma en lleuger ascens, que pocs a poc va passant a fort ascens.

En arribar a la cota 230 m sortim del tirany per l’esquerra per anar a cercar la boca de la cova d’en Moret. Es tracta d’un forat al terra de 0,93 x 0,65 m, li segueix una rampa de més de 45°, amb una altitud de gaire els 0,5 m que superam amb oposició. L’entrada es tracta del punt que representa una certa dificultat. Per ajudar-nos podem instal·lar una corda a una anella que hi ha a la part de fora que ens ajudarà i ens donarà seguretat.

És una de les coves de major amplitud de Na Burguesa. Encara que fou de les primeres explorades, va estar molts d’anys desapareguda per falta d’informació.

El recorregut ho feim SE-NO. Destaca la seva sala dels Blocs de 48 x 25 x 4 m. Continuem descendent fins a la part més fonda a -35 m, on podrem gaudir de bona quantitat d’espeleotemes de gran bellesa.

Cal dir que aquesta cova ha estat espoliada i destrossades les seves meravelles, han tallat, columnes, estalagmites, banderoles…etc. Així i tot, podem passar una bona estona.

En acabar, continuem el tirany ascendent, fins a enllaçar a una pista ampla amb una paret de partió, continuarem amb la paret a la dreta fins a arribar a una barrera i amb la paret esbaldregada per on passarem. Continuem i aprofitem per contemplar les esplèndides vistes sobre Palma. Coronem la cota 273 m, i en arribar a la cota 255 m girem esquerra per un tirany descendent.

En arribar a un forn de Calç, continuem 20 m i gir a la dreta. Als 200 m arribem a la cova dels Coals. Trobarem tres entrades; l’avenc, la mina i l’entrada gran. No té gaire interès nostre. Es tracta d’una antiga mina de guix, actualment amb un pam de pols.

En acabar, tornem enrere fins a l’encreuament ( on a prop hi ha el forn de calç), però no girem esquerra, continuem dret. En arribar a un gran encreuament de camins i tiranys també continuem dret.

Es tracta de continuar pel mateix camí descendent sempre recte. Passarem per davant un gran forn de calç i de sa cova des Cavall, que no visitem. Després passarem per la Pedrera Grossa, que visitem. Continuem fins al cementeri de la Vileta i al pàrquing on tenim el cotxe.

836. Torrent Salt d’Enmig

Publicada en 18 de diciembre de 2021 de Xisco

Tipo: Circular

Hora Inicio: 9:41 18 dic. 2021
Hora Fin: 16:01 18 dic. 2021
Distancia recorrida: 6 km (06:20)
Tiempo en movimiento: 00:41
Altura Mínima: 61 m
Altura Máxima: 429 m
Ganancia Altitud: 378 m
Pérdida Altitud: -397 m
Tiempo Ascenso: 01:30
Tiempo Descenso: 04:47

Material, Cordes: 1 x 40, 2 x 60 m.

Data: 18.12.2021

Torrent Salt d’Enmig.

Ens posem mans a la feina i agafem el camí vell de Lluc i aparquem els cotxes devant un portell amb barrera metàl·lica, que ens dóna pas al camí que arriba a les cases de El Pujol. El portell té la columna esquerra totalment coberta d’heura, i a la dreta veurem en una alzina hi ha un rètol metàl·lic de vedat privat de caça.

Iniciem l’ascens cap a les cases de El Pujol amb pujada lleugera. Al cap de’ 1 travessem un pontet i seguim ascendint. 5’/6’ després arribem a un portell sense barrera (torrent a la nostra dreta) i als 2’ veurem un camí a la dreta, abans tenia un rètol Campanet – Puig Tomir. Ascendim per ell amb pendent mitja i veurem un rètol de fusta de color vermell i blanc, que ens indica que hem de prendre una senda a l’esquerra. Iniciem una pujada forta amb alguns punts vermells. Estem ascendint pel camí del Ninot. Als 6’/7’ arribem a un portell sense barrera. S’inicia una pujada forta i als 2’ veiem El Ninot. Seguim pel caminoi amb pujada mitja i abundant càrritx en alguns trams. Trobem les restes d’un camí i seguim els punts vermells i una fletxa vermella, que amb pendent fort ens conduïx a una rosseguera als 2’. Ascendim en diagonal esquerra, seguint els punts vermells, amb pendent fort. Una vegada travessada la rosseguera tornem a trobar restes de camí, trobat algunes fites i amb pendent fort i fort/molt fort en alguns trams. Progressem amb pendent mig cap al Ninot, al que deixem a la nostra dreta, transitant per una cota topogràfica superior a ell. Des de la rosseguera hem trigat de l’ordre de 10’/12’. Durant la pujada les panoràmiques són espectaculars sobre els cims que tanquen pel nord de la Vall d’en Marc.

Seguim pel camí, empedrat en alguns trams, amb pendent fort/mitjana i algun tram amb pujada mitja trobem fitas que ens orienten en el recorregut. Als 4’ trobem un tancat metàl·lica, que podem travessar per una barrera, amb uns cartells de que entrem a la finca de Fartàritx i que no podem sortir del camí, el tipic de caça major… Seguim ascendint pel camí, amb pendent mitjana/forta i forta, arribant als 5’ a un terreny pla . Estem en la zona plana situada al NE de les cases de Fartàritx del Racó, Fartàritx és una antiga alqueria i possessió de Pollença situada a un replà elevat de la muntanya, a l’ombra del puig del Ca de Míner (880 m.), deixant a un costat la Cuculla de Fartàritx (700 m.) i a l’altra la mola del puig Tomir (1.100 m.). L’indret forma com una balconada sobre la Vall d’en Marc (l’antic Bàlitx o Vàritx) i les muntanyes de Mortitx, Ariant i Ternelles. El terreny de l’antiga alqueria en l’actualitat està dividit en tres possessions: Fartàritx Gran o d’en Roig (453m), Fartàritx d’en Vila (en ruïnes) i Fartàritx del Recó (460m).
Ara seguim SO ( dreta) pel cami indicat per pals que ens assenyalen direcció al Puig Tomir. Aviat passarem pel tàlveg superior del torrent des Salt des Molinet, pel que corr aigua.

Continuem pel camí uns 150 m fins veure un altre pal que ens indica el puig Tomir, girem dreta i continuem per un tirany poc marcat.

Ja intuiem la lleugera coma que fa el tàlveg del torrent a la que ens dirigim en suau descens.

Arribarem a un replà amb una enorme olivera amb la soca mitja buida, un bon lloc per berenar i possarnos l’arnés. Etc..

Comencem amb unes petites desgrimpades fins a arribar al primer salt d’uns 35 m.

Preparem les corda per descendir aquest primer salt de 35 m. que ens deixa en una petita repisa amb pendent i a 3 m de la següent reunió, és a dir no es troba en la mateixa vertical, en la repisa i caben 2 persones com a molt 3.

Muntem el ràpel de 30 m. descendim sense cap dificultat, que ens deixa en una zona àmplia de roca i càrritx, aquets dos salts es podrien fer d’una sola tirada amb cordes de 60 m, caminem i desgrimpem uns 15 metres per arribar a la capçalera del darrer salt de 50 m., té la particularitat que als pocs metres de descendir ens deixa en un escaló ampli, li segueix la resta del salt amb els últims 10 m. volats.

Recollim tot el material i seguim descendint entre carritxeres fins a arribar a l’últim salt de 9 m, equipat amb dues plaques i cadena a la dreta, superat seguim descendint, hem d’abandonar la llera del torrent a la nostra esquerra (NW), per una zona de càrritx. És una zona amb vegetació molt espessa en alguns trams, sense pendents forts, hem d’avançar amb direcció NW cercant el millor pas i dirigir-nos cap a una paret de partió que veurem enfront de nosaltres. Des que hem abandonat la llera del torrent fins a la paret de partió hem trigat de l’ordre de’5 . Ara estem en una pineda amb marjades no molt elevades i terra totalment abandonat per al cultiu; hem de seguir en la mateixa direcció (NW) buscant el millor recorregut i amb pendent lleuger/mitjana. Als 4’/5’ arribem a un camí i seguim descendint en diagonal esquerra, amb pendent mig, trobant de nou marjades abandonades i els pendents són mitges. Als 6’/7’ arribarem a un tancament de reixeta, hem de seguir a la nostra dreta, al costat de la reixeta, fins que trobem una barrera que ens dóna pas a un camí.

Una vegada travessada la barrera, vam seguir pel camí (NW), planejant. Veurem una conducció d’aigua (canonada negra) a la nostra esquerra. Al cap de’ 2 arribarem a la casa de Can Pascol (dreta) amb una piscina. Travessarem una barrera de fusta i continuarem pel camí. Als 2’ travessarem un portell i planejant arribarem al portell amb barrera de fusta que dóna accés a Can Pascol (Villa Pascol). En poc més de’ 1 amb baixada lleugera/mitjana, sobre asfalt, arribarem al Camí Vell de Pollença a Lluc (GR-221) a l’altura del Clotal (esquerra). Descendim a la nostra dreta (N), amb pendent mitjana/lleugera. Passem al costat d’un pal orientador Són Amer – Lluc (esquerra i amb baixada lleugera arribem als 3’/4’ a les cases del Sementer del Molinet (esquerra) , vam arribar al cap de’ 1 a la barrera que dóna accés a Cal Mension. Poc després arribem a l’aparcament on hem deixat el cotxe al matí han estat uns 700 m . per el cami Vell de Lluc.

835. Puig Tomir 1.103 m, pel pas dels Traidors

Publicada en 12 de diciembre de 2021 de Xisco

Tipo: Circular

Hora Inicio: 10:05 11 dic. 2021
Hora Fin: 16:38 11 dic. 2021
Distancia recorrida: 9,5 km (06:32)
Tiempo en movimiento: 02:29
Altura Mínima: 437 m
Altura Máxima: 1103 m
Ganancia Altitud: 696 m
Pérdida Altitud: -715 m
Tiempo Ascenso: 03:08
Tiempo Descenso: 03:23

Data: 11.12.2021

Puig Tomir pel pas dels Traidors.

L’itinerari de avui comence a l’àrea recreativa de Menut II, a l’altura del quilòmetre 16,400 de la Ma-10. Un cop aparcats els cotxes dins Menut II i situats de cara a la carretera, ens hem de dirigir cap a la dreta per anar a cercar un pont. Passan per davall del pont a l’altre costat de la carretera. Agafem el camí ample de l’esquerra, és l’inici del camí de la Coma de Binifaldó.

El camí arriba a una bifurcació on veurem la font de la Coma de Binifaldó. Ës un exemple de font de mina, una galeria de captació d’aigua que té el seu origen en els qanats construits pels musulmans que visqueren en aquestes terres en temps de l’antiga Mayürqa. El topònim Binifaldó marca clarament l’existència d’una alqueria islàmica, si en atenem al prefix àrab bini-, La seva etimologia seria Beni Haldun,’fills de Haldun’.

A l’esquerra veurem el petit refugi de la Coma de Binifaldó de tans sols 12 m². Continuem pel camí fins enllaçar alb el GR-221, on contionuarem per la dreta, passarem per davant l’alzina d’en Pere, arbre catalogat a l’any 1992, que té una alçària de 20 metres i la soca fa uns 118 m de diàmetre (a 1,3 m d’altura). La capçada té un diàmetre de 19 metres i una edat estimada d’uns 500 anys. La base del tronc, així com va creixent, va envoltant algunes pedres, alguna de més de 20 cm de gruix. Sembla que aquesta alzina s’ha pogut conservar perquè donava bona ombra als caminants que feien aquest camí.

Arribem a les cases de Binifaldó, continuem en lleuger ascens pel camí asfaltat. Just deixa’m les cases veurem a ma esquerra una paret de partió, 30 m més avant es el moment d’abandonar l’asfalt i començar a pujar, direcció E, per dins l’alzinar paralels a la paret que tenim a l’esquerra. O farem per una ampla coma fins a sortir de l’alzinar i topar amb una rosseguera que en veure una paret de pedra que té enmig l’abandonarem girant SE (dreta), però sempre en ascens. Per continuar E l’ascens per l’esquerra de la rosseguera, veurem poques fites.

Si ens aturem i donam un cop d’ull enrere podrem contemplar una extraordinària panoràmica i veure’m que estem a la perpendicular de les cases de Binifaldó.

Aviat arribem al «final» de la canal de Binifaldó amb una paret rocosa de pots metres que aurem d’escalar ( fàcil ), i una vegada superat aquest ressalt continuem entre carritxeres per la canal de Binifaldó amb lleugera desviació a l’esquerra. Superam un petit espoló i entrem a la part de dalt de dins un altre canal amb una rosseguera. Aquí ja veim la propera canal o xemeneia per la qual hem d’ascendir, la reconexerem pel ninot que té a la part alta, és bastant vertical, però en cap moment hem de fer cap maniobra técnica important. El càrritx ens ho facilita bastant.

Ja estem en el pas dels Traidors, amb sortida a dalt per un pas natural entre dues penyes. Nom que rep per una feta dels amics de Racons de Tramuntana.

Continuem caminant i ascendit direcció E, enllaçant amb les fites que pugen del pas de sa Paret. Aviat ens situem a la part alta del massís que forma la muntanya del Tomir. Continuem N, fins a culminar el seu cim de 1.103 m d’altitud.

El descens previst era pel pas d’en Reynes, que canviarem per fer-lo per la ruta tradicional. Perquè aquest pas ja ho havíem fet tots, i, en canvi, en Tomeu no havia anat mai per la ruta tradicional i perquè també varem perdé molt de temps en trobar la carretera tallada a Caimari i vàrem haver de tornar enrere i d’anar a donar sa volta per Pollença…

833. Puig de ses Bassetes i el cisternó o Cisterna de ses Bassetes

Publicada en 5 de diciembre de 2021 de Xisco

Tipo: Circular

Hora Inicio: 9:38 4 dic. 2021
Hora Fin: 17:23 4 dic. 2021
Distancia recorrida: 13 km (07:44)
Tiempo en movimiento: 02:31
Altura Mínima: 640 m
Altura Máxima: 1212 m
Ganancia Altitud: 776 m
Pérdida Altitud: -759 m
Tiempo Ascenso: 04:00
Tiempo Descenso: 03:42

Data: 4.12.2021

Puig de ses Bassetes pel comellar des Prat i tornada per la cisterna de ses Bassetes ( es Cisternó ).

La ruta d’avui es tracta de pujar al puig de ses Bassetes pel comellar des Prat i coll de n’Argentó i davallar per la cara SO i el pla des Cisternó fin a la canaleta de Massanella.

Comencem a caminar des de l’àrea recreativa des sa font de Noguer, que per cert brolla amb abundància. Agafem el GR-221, que acompanya a sa canonada d’Emaya un bon tram. Deixam la canonada just en un pont i una barrera metàl·lica continuem pel GR-221.

Quatre-cents metres més envant arribem al coll dels Coloms, amb un pal indicador de sa pujada al puig de Tossals d’1,118 m i que deixem enrere. Després d’altres quatre-cents mestres més arriben al desviament a la font des Prat, que agafem per berenar a la font. En acabar creuam el torrent i connecta’m amb l’altre variant del GR-221 que passa pel comellar des Prat, on s’inicia una mitja/forta pujada. Als mil quatre-cents metres arribem a la font des Tudó, un broll que surt a sa vorera des mateix camí i que li han fet un poc de coberta de pedres. Quinze metres més amunt arribem a la font de ses Tosses d’en Gallina, «Datada ja el 1633 té aquest nom per haver estat feta per Jaume Martorell ‘Gallina’ de Selva. Es tracta d’un broll que surt espontàniament del sòl creant una petita bassa coberta per una estructura feta de pedra seca. Immediatament, deixa l’aigua a través d’una regata a una pica d’abeurar en forma rectangular feta també de pedra i referida de ciment. Sol donar aigua tot l’any, però sembla que en els últims temps ha minvat bastant», text de les Fonts de Tramuntana. Totes les fonts que anem trobant brollen amb abundància, per tot cor aigua.

Després de mil tres-cents metres des de la font en una corba de 90° i una balisa, sortim del GR per agafar un tirany que puja pujar al puig de Massanella d’1,365 m o al puig de ses Bassetes d’1,212 m a través del coll de n’Argentó. El nostre és aquest darrer puig.

Assolim cim sense dificultats encara que la boira no ajuda a gaudir de les panoràmiques.

Després de descansar i de dinar, continuem la nostra ruta per la carena direcció S. En arribar a la cota 1,020 i passat un tancat de pedra ( dreta), iniciem el descens SE, per després continuar S per un complicat terreny rocós fins a una zona més planera, amb bastantes sitges, on localitzarem el cisternó o cisterna de ses Bassetes, una antiga cisterna amb coll rodó de només d’ùn metre de diàmetre, damunt una plataforma o base de pedra. La cisterna està plena fins el coll. Segons en Miquel Martorell, al seu llibre FITES I FETES, l’any 1997 hi va veure, al coll de la cisterna, l’escrit «Cisterna de ses Bassetes, año Santó 1950». Avui encara es pot intuir una part d’aquest escrit, però el coll està mal menat i les pedres cauen amb facilitat. Continua’m davallant direcció S per una coma, per després variar a SO fins enllaçar amb la canaleta de Massanella.

Continuem per la canaleta direcció O, passem pels arcs i en un no res arribem al pontet de fusta que ens ajuda a creuar el torrent des Prat que davalla ben alegre.

En llacem amb el GR i no abandonem fins a arribar a la font des Noguer, donant per acabada aquesta interessant ruta.

832. Torrents des Clot des Juevert i de s’Aladernar

Publicada en 1 de diciembre de 2021 de Xisco

Tipo: Circular

Hora Inicio: 9:22 30 nov. 2021
Hora Fin: 16:12 30 nov. 2021
Distancia recorrida: 4,8 km (06:50)
Tiempo en movimiento: 01:55
Altura Mínima: 37 m
Altura Máxima: 269 m
Ganancia Altitud: 448 m
Pérdida Altitud: -465 m
Tiempo Ascenso: 02:09
Tiempo Descenso: 04:37

Material Utilitzat: Cordes 1x 65 m, 1x 60 m, 2 x 30 m

Data: 30.11.2021

Torrents Clot des Juevert/Julivert i de s’Aladernar.

Sortim del parking de s’Ermita de la Victòria perl camí que puja per darrera d’hostetgeria, passa pel mirador de ses Tres Creus, el restaurant, una barrera, i en mitja pujada paseem pel coll des Pedregaret, seguim en ascens fins arribar al Pla de sa Talaia on hi ha un dipòsit d’aigua de contraincendis. Just al darrera hi ha una obertura a la reixa que ens permet el pas, sino aurem de caminar uns metres mes per la pista fins arribar a una barrera tancada, amb un cartell de «Zona de Reserva» que auriem de botar. Bé idó una vegada traspasat la reixa d’una manera o l’altra, en lleuger descens caminarem fins uns grans pins on hi ha una bassa i unes menjadores per animals ( perdius segurament).

Anem a la recerca de la capçalera, per aixó iniciem la marxa, direcció NW, per la torrentera, poc definida al prinicipi, que marca l’orografia del terreny. Poc a poc va agafant mes traça de torrent i al pots minuts arribem al primer bot. Cal dir que l’espectaculritat del paissatge es inmens.

Es tracta d’un bot de 16 m, encara que la topo de la que disponem indica de 10 m, amb cordino a la soca d’una mata que hi ha a la dreta. Seguit ve un bot important de 50 m, amb plaques/parabols al centre. A noltros en surten uns metres meny… peró donarem por bons el 50m.

Després caminarem uns 80 m per arribar a un bot, encara més impressionant i espectacular, de 60 m ( encara que la topo que utilitzam marca 65 m). Tot seguit un altre bot de 28 m

Contuinuem pel tàlveg i aviat enllaçam amb el torrent de s’Aladernar que ens ve de la dreta amb aigua. Continuem descendint esquerra pel tàlveg on tendrem dues opcions, una seria continuar fins arribar al tirany que puja a s’Hermita i l’altre sortir a la brava per la dreta fins enllaçar amb la pista de sa Talaia. Noltros optem per sortir a la brava.

En arribar a l’Hermita deixam les cordes nés llargues i agafem 2 x 30 m i tornem a la pista, per fer el torrent de s’Aladernar, repetim camí fins uns 40 metres aprox. abans d’arribar al dipòsit d’aigo, on iniciarem un fort descens enmig decarritxeres per la part esquerra de la coma fins arribar a un primer resalt on tenim una reunió de fortuna a un pi de l’esquerra i la seguent 23 m me a baix a un altre pi per fer el darrer salt de 19 m ( 15+4). I aqui s’acaba aquest curt torrentó sense gaire interés. Continuarem pel tàlveg fins arribar a un petit salt de 3 m desgrimpables on noltros sortim per la dreta a la brava superant un fort desnivell fins enllaçar amb la pista de sa Talaia just davant el mirador de ses Tres Creus.

831. Corredor Nord del Puig d’en Galileu i pas de son Nebot

Publicada en 28 de noviembre de 2021 de Xisco

Tipo: Circular

Hora Inicio: 9:53 27 nov. 2021
Hora Fin: 17:10 27 nov. 2021
Distancia recorrida: 10 km
Altura Mínima: 575 m
Altura Máxima: 1129 m
Ganancia Altitud: 718 m
Pérdida Altitud: -676 m
Tiempo Ascenso: 04:27
Tiempo Descenso: 02:45

empleo de manos

Data: 27.11.2021

Corredor Nord del Puig d’en Galileu i pas de son Nebot

En la ruta d’avui anem a pujar per una espectacular canal situada a la cara nord del puig d’en Galileu, 1.181m (La canal nord), on haurem d’usar en algunes ocasions les mans per progressar, i baixarem pel pas de Son Nebot, un inclinat descens travessant un bonic alzinar. Aquesta ruta la vàrem fer l’any 2016, però ara la modifiquem a la part final per fer-la circular.

Ens dirigim a la urbanització de Son Massip, i just a l’entrada aparquem a una zona acondicionada, ja que no deixen entrar amb els cotxes. Seguim a peu la carretera en ascens, prenem una primera corba a l’esquerra i una altra a la dreta, just després d’aquesta trobem l’entrada i inici del GR.

Una vegada caminant, just en la corba veurem el cartell indicador de ses voltes d’en Galileu, de moment ho seguim uns metres que ens condueix fins al GR-221, que prenem a la nostra dreta, com si anéssim a les Voltes d’en Galileu. Està tot ben indicat amb pals.

Només hem de circular pel GR prop de 500 m, ho abandonem a la nostra esquerra, al costat d’una sitja i seguim ascendint direcció ES.

Consisteix a anar ascendint faldejant al Galileu buscant l’inici del corredor nord.

Pugem travessant l’alzinar. Travessem una rosseguera. Després de la rosseguera seguim en ascens de nou per l’alzinar, i tan sols uns 400 m des que abandonem el GR si mirem a dalt veurem una gran alzina, i després d’ella una gran canal que ascendeix «a la directa», el corredor nord.

Hem de seguir la canal en ascens directe, no és difícil equivocar-se, ja que està molt ben definida, en alguns punts hem d’utilitzar les mans, però no té massa dificultat si està a xuta, però avui no és el cas, ha plogut i ens cau una bona calabruixada… el fred és intens, el terreny està relliscós i les roques inestables…

Una vegada a dalt arribem a una zona molt més oberta, iniciem un suau ascens a la nostra dreta, en uns metres arribem al cim del Puig d’en Galileu., 1.181 m.

Sortim del cim direcció Oest, en tan sols 350 m arribem de nou al GR 221. Continuem pel GR i ho abandonem 700 m més tard, seguint el cartell indicador cap a ses cases de neu. Deixem enrere les cases de neu en direcció Oest. Seguim per la part alta direcció NO.

A la nostra esquerra mes a baix veiem un arbre, que marca el punt per baixar al torrent que ens porta fins al Salt des Pixarell, un salt completament vertical de 144 m.

En arribar a l’arbre solitari girem direcció Nord, en descens, arribarem a un collet pel qual hem de tornar a pujar. Baixem al collet i tornem a pujar. Una vegada a dalt arribem al Puig de Son Nebot de 1022 m d’altura.

Descendim amb el penya-segat a la nostra dreta en direcció Nord i de seguida veurem el començament del pas d’Escorca, que no baixem en aquesta ocasió. Girem a l’esquerra direcció Oest, en descens, cap a un sortint que veiem, just al començament del sortint tenim el pas de Son Nebot a la nostra dreta.

El pas consisteix en un descens direcció Nord bastant inclinat travessant un alzinar, fins a arribar al seu final, a una gran sitja, i enfront d’uns terrenys de conrreu. Seguim direcció Nord ( dreta )sense desviar-nos fins a donar amb un camí que seguim a la dreta. Seguim aquest cami i al cap d’1 km i ho abandonem per un altre camí menys definit que sorgeix a la nostra esquerra.

Ho seguim en descens i en pocs metres veurem una canonada que circula paral·lela al camí, i que ve de sa Font Nova, la seguim ( dreta) fins a arribar a sa font, que brolla en abundància. La sèquia o canonada té 580 metres de recorregut en línia recta fins a s’albelló arran de carretera per acabar dins un safareig creuant aquella per davall s’asfalt. A la seva dreta, si la mirem de front és a l’esquerra, té un tirany en lleugera pujada que agafarem, un recorregut encisador. Arribarem a una reixa amb portell tancat. La salvem i continuem pel tirany que sa transforma en pista de carboners, arribarem a un primer encreuament, amb una creu de ferro, agafem la pista de la dreta. En el següent encreuament continuem recte. En el següent continuem per l’esquerra. En el següent també a l’esquerra. Arribarem a un tancat de reixa, que la seguirem dreta fins a arribar un esbaldrec que ens permet passar i salvar el tancat. Entrem a la finca pública i continuem E fins a enllaçar amb el GR. Des d’on continuem fins a la Urb. de son Massip.

830. Cova de sa Punta d’en Tomàs

Publicada en 21 de noviembre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 10:07 20 nov. 2021
Hora Fin: 15:25 20 nov. 2021
Distancia recorrida: 2,2 km (05:18)
Tiempo en movimiento: 01:48
Altura Mínima: -20 m
Altura Máxima: 182 m
Ganancia Altitud: 196 m
Pérdida Altitud: -194 m
Tiempo Ascenso: 01:56
Tiempo Descenso: 03:21

Material utilitzat: Cordes 2 x 20 m, 4 cintes, mosquetons

empleo frontal

Data: 20.11.2021

Cova de sa Punta d’en Tomàs

A la fí un dissabte que no plou, encara que ho ha intentat… Ens dirigim cap a la península de Formentor fins al mirador des Racó des Xot.

Iniciem el descens direcció NO, fins a un primer mirador natural sobre cala Figuera, continuem N en fort desnivell per la creta fins a un grup de pins, un bon lloc per descansar, berenar i admirar tanta bellesa. Continuem un proper tram i ho podem fer per la cresta per després baixar per una xemeneia o bé continuem uns metres mes avall, salvant la cresta i la xemeneia, i on podrem visitar la cova des Jeure, hàbitat evident de les cabres. Continuem fins a un segon redol de pins, concretament dos enormes pins. Aquest punt es important perquè ens marca la vertiginosa davallada pels espadats. Un bon lloc per posar-nos l’equipament de descens.

Iniciem la forta davallada pel mig dels dos pins, just arribar a uns blocs de roques continuem el descens girant SO ( esquerra) fins a una gran mata. Pareix que no té sortida, però si ens fitxem bé veure que per l’esquerra hi ha una estreta però curta cornisa penjada a l’abisme.

Podem instal·lar un passamà, sobretot, si la roca està banyada. Al final de la cornisa girarem i pujarem un metre fins a un altre mata, des d’aquí ja podem veure la gran boca de la cova de sa Punta d’en Tomàs. Aquí instal·larem una reunió bé a la soca de la mata o a unes roques, en tal cas sempre ens assegurarem que les roques són estables, sobretot després de pluges. Munten la reunió i amb una corda de 20 m podrem rapelar la rampa fins a l’entrada a la cova de sa Punta d’en Tomàs.

Una vegada dins la cavitat, en crida l’atenció la seva grandesa i la forma de tub. Iniciem el descens en fort pendent fins a una primera sala, després passem a una segona sala amb maques i variades formacions, a l’esquerra s’obri un pas que dona accés a un gran pou de 17 m que marca el final de la cavitat.

Iniciem el retorn remuntant la rampa, desmunta’m les instal·lacions i en un no res som baix el dos pins de dalt. Una bona hora per dinar i fer un cafetet que ha preparat un company.

Deixam tot l’equipament i crestejam el més a prop possible del penya-segat, arribarem al punt més delicat i vertiginós on es veu és buit davall els nostres peus, ho superem amb seny i continuem el descens per terreny molt incòmode fins a arribar a la Punta d’en Tomàs.

La tornada no la feim per la cresta sinó que a mig nivell entre pins i en lleugera/mitja pujada arribarem on em deixat les motxilles.

Ara ja només queden els darrers metres més feixuts fins a arribar al cotxe.

Les medicions de CO2 fetes dins la cavitat han donat negatiu.

828. Volta per ses Comunes de sa Serra de na Burguesa,

Publicada en 13 de noviembre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:21 13 nov. 2021
Hora Fin: 15:47 13 nov. 2021
Distancia recorrida: 10,9 km (06:26)
Tiempo en movimiento: 03:35
Altura Mínima: -18 m
Altura Máxima: 403 m
Ganancia Altitud: 568 m
Pérdida Altitud: -629 m
Tiempo Ascenso: 03:40
Tiempo Descenso: 02:44

Data: 13.11.2021

Ses Comunes. Coves: Ses Tres Boques, Sa Empinada, s’Agre d’en Massip, Des Corbs, Avenc de sa Soca, Clot de ses Mates.

La ruta d’avui és improvisada i l’hem canviada per la que teníem prevista al Puig d’en Galileu, perquè les condicions climàtiques així ho aconsellaven.

Ens dirigim cap a Gènova, al carrer Rector Vives on aparquem davant el número 24 (aprox.) així a la tornada tendrem el cotxe més a prop.

Ens posem a caminar direcció O, durant 1 km, fins a arribar enfront del número 78 «Can Collet», on girarem dreta en el següent carrer o camí 374 i tot seguit girem esquerra, on comence una pista de terra i que agafem. La pista s’acabara i continuarem per un tirany prou definit, passarem un primer comellar o torrentera, després un segon comellar o torrentera, i 300 m després localitza’m a la dreta la cova de ses Tres Boques, un coval de grans dimensions a condicionada per la pràctica de l’escalada i de la que destaca’n les seves dues grans boques i una més petita a la part superior que fa d’embornal.

Continuem la nostra ruta on aviat passem una rosseguera, després arribem a un encreuament i agafem el que continua per la dreta en lleugera pujada i passem per davall d’una zona d’escalada.

Continuem pel tirany convertir en petita torrentera per les recents i intenses pluges. Després d’unes corbes el tirany s’enlaire i abans d’una corba a l’esquerra ens fitxarem perquè hem de sortir del camí i davallar uns metres per localitzar la cova de sa Empinada, situada davall el camí. Un coval sense gens d’interés, amb unes mides de 7,5x4x2 m. Direcció SE-NO.

Tornam a pujar al camí i continuem, arribem a una balconada que fa de mirador natural cap a Palma. Després el camí gire a la dreta en lleugera pujada. Als 500 m després del mirador hem de sortir del camí per l’esquerra i travessar un espés bosc i localitzar a uns 25 m la cova de s’Agre d’en Massip. No és fàcil de trobar per les seves reduïdes dimensions 0,62 x 0,50 m.

Continuem pel camí en lleugera pujada durant 100 mi passat la corba que gira a l’esquerra sortim del camí on a uns 35 m localitzaem el Clot de ses Mates un enfonçament del terrens de -5m i unes dimensions de 15 x 10 m, destaca una construcció de pedra en sec i un forat de 3 m de profunditat. Continuem i ens dirigim a dalt del mateix turó on localitzarem l’Avenc de sa Soca i la Cova dels Corbs. De l’avenc destaquen els -105 m de profunditat. La cova dels Corbs de -33 m i un pendent de -45° amb algun tram de fins a 0,5 m la fan complicada.

Retornam al camí i continuem en lleuger ascens, passarem pel costat de la Covota des Puig Gros de Bendinat i arribem a l’ampla pista, a l’esquerra baixaríem a l’Urb. de Costa d’en Blanes, noltros continuem per la dreta deixant a la nostra esquerra el Puig Gros de Bendinat de 486 m fins a arribar al Coll des Pastor on prenem E,(dreta) fins a arribar al Puig del Caragol on hi ha el monument de 22 m d’altitud, dedicat a Nostra Senyora de la Pau.

Ara ja per asfalt prenem la davallada fins a Gènova on tenim el cotxe.

827. Avenc Camp d’en Duai

Publicada en 6 de noviembre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 10:30 06 nov. 2021
Hora Fin: 13:21 06 nov. 2021
Distancia recorrida:
Tiempo en movimiento:
Altura Mínima:
Altura Máxima:
Ganancia Altitud:
Pérdida Altitud:
Tiempo Ascenso:
Tiempo Descenso:

Material utilitzat: Equip complet de descens i remont, cintes, mosquetons, plaques, corda.

empleo frontal

Data: 06.11.2021

Avenc-cova Camp d’en Duai ó Pou d’en Sureda.

Avui toca exploració d’un avenc poc conegut i explorat. Els nostres companys han treballat dur per fer sa topografia, en condicions baix l’efecte del CO2.
Una entrada discreta de menys d’un metre de diàmetre dona accés a una vertical de 20 m (pendent de confirmar), amb dos fraccionaments.
Una primera sala àmplia amb diferents ramals. Cap al NO cal destacar la major de les sales i on podrem trobar tot tipus de formacions i de les més espectaculars. Si prenem N, pujarem a una petita sala on hi ha un petit mur artificial del qual desconeixem la seva funció ( ho tenim en estudi). Si prenem NE descendirem a la que pareix la profunditat més gran, també carregada de meravelloses formacions.

Fins que no estigui acabada la topografia completa no despondre’m de les dades definitives. Tampoc farem públic les dades de localització fins que no tingue’m acabades ses feines d’exploració i topografia. Mentre podem gaudir de les fotos.

Cal advertir que les mesures fetes amb el detector de CO2, han donat valors molt alts, en les sales inferiors. Recordar que les exposicions prolongades poden tenir conseqüències greus o molt greus.

826. Cova Petita ( Artà )

Publicada en 6 de noviembre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 12:25 30 oct. 2021
Hora Fin: 13:21 30 oct. 2021
Distancia recorrida: 1,6 km (00:56)
Tiempo en movimiento: 00:20
Altura Mínima: -54 m
Altura Máxima: 498 m
Ganancia Altitud: 54 m
Pérdida Altitud: -391 m
Tiempo Ascenso: 00:42
Tiempo Descenso: 00:13

empleo frontal

Data: 30.10.2021

Cova Petita ( Artà )

En preparació…………………………..

825. Capelleta de sa Talaia de Sant Antoni, (Eivissa)

Publicada en 29 de octubre de 2021 de Xisco

Distància recorreguda: 5.100 km
Altura Mínima: 9 m
Altura Máxima: 98 m
Desnivell positiu: 192 m
Desnivell negatiu: 195 m
Temps en movimient: 02:39

Data: 24.10.2021

Capelleta de sa Talaia de Sant Antoni, (Eivissa)

Seguim per terres eivissenques. Avui no tenim massa temps així que farem una matinal curteta. Sortim de Sant Antoni de Portmany i ens dirigim a la rodona des Mercadona, agafem el carrer Joham Sebastian Bach fins que acaba amb una altra rodona, veurem a la dreta una esplanada on podrem deixar el cotxe. Aquí mateix surten dos camins vàlids, noltros agafem el de la dreta, carrer de Tramuntana, assenyalitzat amb la ruta cicloturística número 0. Arribem fins al final on agafem el camí de l’esquerra. Cal dir que a sa Capelleta si pot accedir des de diferents punts. Noltros hem triat aquesta variant.

A partir d’ara es tracta de continuar pel camí molt evident. Més anvant enllaçarem amb un altre camí més ample, just al costat d’una paret, i pel qual tornarem més tard.

Continuem amb una agradable pujada que va girant lleugerament de N a NE, aviat a arribarem a una bifurcació, hem de continuar per la dreta. Entrem a la part més ombrívola i humida, que ho fa més agradable. Passarem pel costat d’un pou tapat amb una planxa de ferro. Aviat veim la silueta de la capelleta, i les conseqüències de l’incendi que fa poc va sofrir la zona. En un no rés ja som a dalt de sa Talaia de Sant Antoni, un modest cim de tan sols 136 m d’altitud. La capelleta construïda a iniciativa de les Monges Trinitàries de Sant Antoni, l’any 1943.

Les vistes sobre la badia de Sant Antoni són extraordinàries, podem veure l’illa de la Conillera, l’illa des Boc, l’illa de s’Espartà, i més enfora ses Blades…

La tornada la feim per on vingut, excepte un petit tram de la part alta, on ens desviem uns metres per veure un petit cementeri per cans i altres animals que s’ha creat.

Continuem el descens que en pocs minuts arribem al cotxe.

824. Far de sa Punta Grossa (Eivissa)

Publicada en 28 de octubre de 2021 de Xisco

Distància recorreguda: 5.100 km
Altura Mínima: 9 m
Altura Máxima: 98 m
Desnivell positiu: 192 m
Desnivell negatiu: 195 m
Temps en movimient: 02:39

Data: 14.10.2021

Far de sa Punta Grossa, Sant Joan de Labritja ( Eivissa)

Iniciem aquesta atractiva ruta a la cala de Sant Vicent, al NE de l’illa d’Eivissa. Ens dirigime a l’aparcament de l’esquerra i comencem pel carrer que puja a diferents urbanitzacions. En arribar a l’encreuament (50 m) que a l’esquerra indica l’Urb. d’Allà Dins, continuem dreta per aquesta curta carretera amb fantàstiques vistes sobre sa Cala. Anirem passant per denvat xalets i en arribar a una corba (esquerra) de 180° hem d’estar atents perquè just a la dreta s’inicia un carrer amb un disc de prohibit passar/circular, pujam per ell uns 20 m fins a la primera corba on podem deixar el cotxe. Ara continuem a peu 200 m, fins on s’ha acaba el carrer. A s’enfront veurem una barrera que dona accés a una pista de tenis, idò just a la seva esquerra, entre dos tancats de reixa (aquest detall és molt important), han deixat un «passadís» pel que hem de caminar passant pel costat de sa pista de tenis, fins que s’ha acaba la reixa i s’obri a la mar. Baixem uns escalons i ens situem a l’antic camí del far, avui en dia el tram fins a sa Cala s’ha convertit en privat e impossible d’anar.

Caminem per aquest antic camí. Passarem per davall una gran creu ( esquerra), La creu, de fusta, té unes mesures aproximades de 1’50 x 1 metre i està situada a una altura d’uns 10 metres sobre el camí, per la qual cosa l’accés és complicat. No obstant això, el crucifix es troba en un punt on el camí encara és ample i es conserva relativament bé, en comparació amb el camí que més endavant pràcticament es difumina, i així com anem avançant el camí es troba desfet i a vegades perillós, en qualque tram s’ha de fer un passet delicat i aeri. Convertit avui en dia en una cornisa. Després d’uns 1.400 m arribem al far de Punta Grossa, totalment destruït, destaca un enorme aljub la torre i part de l’escala. Ses vistes són realment extraordinaris. Després de descansar i fer unes fotos, iniciem el retorn pel mateix camí fins al cotxe.

“És el far més desconegut de les Pitiüses. Un niu d’àguiles en els confins de Sant Joan, més enllà de la Cala de Sant Vicent. Fins a l’1 d’agost de 1916, el feix de la seva llum blanca, que aconseguia 15 milles nàutiques mar endins, va advertir als navegants de la presència de terra, de l’escarpada costa d’és Cap des Llamp i dels dos esculls que hi ha sota el penya-segat. Després de 46 anys de servei i substituït pel far de Tagomago, el far de sa Punta Grossa quedava abandonat, a la mercè dels elements i del pas del temps, l’1 d’agost de 1916.

Per a arribar avui fins a l’edifici cal tenir l’agilitat d’una cabra entrenada en és Vedrà i recórrer un camí de gairebé dos quilòmetres que recorre la paret del penya-segat. A vegades, la sendera no mesura més de dos pams i en alguns trams ha quedat parcialment obstruït pels despreniments de la muntanya. Cada nova tempesta deixa noves cicatrius en la senda. I quan, per fi, s’arriba al penyal en el qual es troba el far, encara cal creuar el pont que es va aixecar per a accedir a la construcció, tan desgastat que hi ha gairebé tres metres en els quals pràcticament cal convertir-se en un funambulista sobre la mar. Abans de res això, un no pot per menys que preguntar-se com va haver de ser, més d’un segle enrere, arribar fins allí, obrint camí en el penya-segat de sa Punta Grossa (o és Cap des Llamp), per a construir un far en un balcó sobre la mar, a més de 40 metres d’altura.

El tècnic en sistemes d’ajudes a la navegació de l’Autoritat Portuària Javier Pérez d’Arévalo, especialitzat en la història dels senyals marítims, més concretament de Balears, explica que les condicions mai van ser molt favorables per als tres torrers que van ser destinats a sa Punta Grossa. «Al principi, havien d’alternar-se per a anar a Sant Joan a recollir la correspondència, a peu i durant 15 quilòmetres de recorregut. En una ocasió, els van atracar». Els tres primers farers van ser Juan Roig Ferrer, Miguel Massanet i Miguel Guerra Nadal.

La història del far de sa Punta Grossa és una història d’infortuni, la d’un far d’inicis controvertits en el qual l’enginyer Emili Pou, el mateix que va projectar molts altres senyals marítims de les illes, es va entossudir a pesar que, ja en aquells dies, l’any 1847, va haver-hi partidaris de triar l’enclavament de Tagomago per a instal·lar la llanterna. Les veus discrepants apuntaven al fet que la llum en Tagomago donaria millor servei als pescadors. No obstant això, es va triar l’emplaçament de sa Punta Grossa, malgrat les dificultats, que començaven per la necessitat d’obrir camí en la llarga punta del cap i haver de transportar, per via marítima, els materials de construcció que després havien de ser hissats per l’escarpada orografia del penyal. A això es van sumar una epidèmia de còlera que va delmar la plantilla d’obrers i un obligat canvi de les pedreres subministradores en comprovar-se que el material que s’estava usant era de pèssima qualitat. Per fi, al desembre de l’any 1867, just dues dècades després de ser projectada, l’obra va quedar finalitzada, i els primers torrers es van instal·lar en l’edifici a mitjan 1868. Però encara va caldre esperar dos anys degut, segons indica Pérez de Arevalo, a retards en la construcció «de l’aparell de tercer ordre fabricat per la casa Chance Brothers».

Amb el far ja en funcionament, es va arribar a la convicció que l’illot de Tagomago era el lloc idoni per a instal·lar en la zona una llum per als navegants. Va caldre rendir-se a l’evidència i, en els inicis del segle XX, projectar un nou far, en és Cap de Xaloc de l’illot. Es va inaugurar en 1914, quatre mesos després que esclatés la Primera Guerra Mundial. La torre de sa Punta Grossa encara va seguir un parell d’anys en funcionament fins a apagar-se per sempre. Avui, sense llanterna i amb la torre esdentegada, aguanta amb fermesa l’embat de vent i aigua; el revestiment de les parets ha desaparegut deixant a la vista les pedres i a l’interior la naturalesa s’ha obert camí. El far de sa Punta Grossa, el del ritme més lent de les costes de Balears, està condemnat a caure pedra a pedra amb la mateixa cadència flegmàtica amb la qual es va construir i amb la qual va il·luminar les nits de la costa de Sant Joan.”
Cristina Amanda Tur | Diari Eivissa 12.06.2015

822. Cocó o Ullal de na Coloms. Sant Mateu d’Albarca (Eivissa).

Publicada en 26 de octubre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:02 12 oct. 2021
Hora Fin: 13:10 12 oct. 2021
Distancia recorrida: 10,9 km (04:07)
Tiempo en movimiento: 02:41
Altura Mínima: -32 m
Altura Máxima: 197 m
Ganancia Altitud: 426 m
Pérdida Altitud: -422 m
Tiempo Ascenso: 02:20
Tiempo Descenso: 01:43
Circular: Si

Data: 12.10.2021

Cocó o ullal de na Coloms. Sant Mateu d’Albarca ( Eivissa).

Seguim per terres eivissenques, avui ens dirigim a Sant Mateu d’Albarca. Just darrere el restaurant hi ha una esplanada on podrem deixar els cotxes. Si no voleu caminar tant, sobretot a la tornada podeu deixar els cotxes molt més envant, a l’aparcament de cala Albarca.

Iniciem la ruta a prop de l’església de Sant Mateu, en el pàrquing darrere el restaurant. i agafem el camí asfaltat de l’Oest que s’endinsa al pla de Sant Mateu. En arribar a la primera corba prenem dreta per un camí de carro, molt més rústic que l’asfalt. Al final sortim a una carretera asfaltada, prenem Nord, dreta, fins al 5è camí de l’esquerra que agafem, anirem deixant cases enrere fins que en ficam dins el pinar. En tot moment seguirem pel tirany prou definit, fins a arribar a dalt de cala Albarca. Tot seguit passarem pel pàrquing de cala Albarca.

En arribar a una bifurcació, esquerra baixa a cala Albarca, noltros continuem recte per una còmoda pista. En arribar a una corba que gira dreta, veurem al davant una paret de partió, és per aquí on hem de continuar. Ara continuarem per un polit tirany en lleugera davallada.

Arribarem a unes cases o barraques totalment esbucades, que passarem per la seva esquerra, continuant pel tirany. El pendent és fa més forta.

Arribarem a un punt on hi ha una corda fitxa que ens ajudarà a passar a l’altre costat ( dreta), després i ja penjats damunt la mar, podem veure l’enorme forat que dona forma a un cocó o ullal de na Coloms, per arribar-hi farem servir altres cordes fitxes, encara que no són del tot necessàries.

Una vegada al nivell de l’ullal de na Coloms, podrem entrar dins davallant fins on hi ha una reunió i una corda amb nus per poder facilitar la sortida a l’atrevit que sa tiri dins.

Cal destacar la seva grandiositat i el color blau intens que agafa de la claror que rep a través del sifó que comunica amb l’exterior.

La tornada la feim desfent les passes fetes fins passat el pàrquing de cala Albarca, i agafem la primera desviació de l’esquerra, queens conduirà fins a la carretera que després de 2 km d’asfalt arribarem als cotxes.

819. Cova dels Sants. Racó de sa Talaia (Eivissa)

Publicada en 26 de octubre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 12:53 6 oct. 2021
Hora Fin: 14:49 6 oct. 2021
Distancia recorrida: 3,7 km (01:55)
Tiempo en movimiento: 01:18
Velocidad Máxima: 7,56 km/h
Altura Mínima: -53 m
Altura Máxima: 121 m
Ganancia Altitud: 238 m
Pérdida Altitud: -210 m
Tiempo Ascenso: 00:56
Tiempo Descenso: 00:59
Circular: Si

Data: 10.10.2021

Cova dels Sant. Racó de sa Talaia. ( Eivissa).

Seguim per terres eivissenques, ens dirigim novament fins a Sant Vicent de sa Cala, ( Sant Joan de Labritja) abans d’arribar a la Cala de Sant Vicent, per la ctra. Ei-321, deixam a l’esquerra el desviament que indica Sant Vicent, després el que indica Camp d’Aprenentatge, després el de la parròquia de Sant Vicent. Després arribem a un petit encreuament, amb uns continedor de fems, on agafarem esquerra pel camí des Port de ses Caletes. Continuarem amb el cotxe per aquest camí fins a arribar a una bifurcació; a l’esquerra arribaríem al Port de ses Caletes, el de la dreta té pintat a terra » Privado». Podem deixar el cotxe en aquesta petita esplanada i continuar a peu pel de la dreta (privado). El cotxe el podríem deixar molt més a dalt, però hem vengut a caminar i contemplar el paisatge.

Es el mateix itinerari si volguéssim pujar fins a sa Talaia de Sant Vicent, cosa que no farem avui. Continuarem caminant per aquest camí fins a la fi. Passarem per davant diferents xalets, i una impressionant rosseguera, la primera que veig a l’illa, fins arribar a un punt on s’ha acaba. Curiosament hi ha un Renault 4L de color blau ben esbucat. Idó just al costat hi ha uns escalons, ferrats a una casa, que utilitzarem per davallar fins a nivell de la mar.

Continuem caminant direcció Nord (dreta), paral·lels a la mar, primer per pedres soltes i després per grans blocs. Ho farem fins topar amb un paret que ens impedeix el pas. Descendirem uns metres ferrats a sa paret fins a trobar l’entrada de la cova dels Sants. La boca se situa a uns 5 m d’altitud, per tant haurem de grimpar per accedir al seu interior, hi ha un corda fitxa que pot servir pels menys habituats a grimpar..

L’accés és fa per un petit túnel o gatera que dona a una sala amb formacions interessants i oberta a la part superior.

.La tornada la feim desfent les passes fetes.

821. Port de ses Caletes, per can Milà (Eivissa)

Publicada en 26 de octubre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 10:07 10 oct. 2021
Hora Fin: 13:00 10 oct. 2021
Distancia recorrida: 7,6 km (02:53)
Tiempo en movimiento: 02:00
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 72 m
Ganancia Altitud: 254 m
Pérdida Altitud: -266 m
Tiempo Ascenso: 01:10
Tiempo Descenso: 01:38
Circular: Si

Data: 10.10.2021

Port de ses Caletes, per can Milà. Sant Joan de Labritja ( Eivissa).

Seguint per terres eivisenques, ens dirigim fins a Sant Vicent de sa Cala, ( Sant Joan de Labritja) abans d’arribar a la Cala de Sant Vicent, a la ctra. Ei-321, punt kilomètric 6,7 km, a l’esquerra agafem un camí que duu al camp d’aprenantatge vora l’escola, un bon lloc per deixar el cotxe.

Continuem a peu, en lleugera devallada, direcció a l’esglèsia, però a uns 60m ens desviem cap a l’esquerra per un camí i uns 15 m més sortim del camí per la dreta i agafem un camí empedrat, traspassem el torrent d’en Tomeu, i sprtim a una pista ampla on prenem esquerra.

Aviat passarem per davant el pou de Baladre, amb mol bon estat de conservació amb unes pulides piques.

Continuem caminant, obviant bifurcacions a l’esquerra. Dos-cents metres abans d’arribar a ses noves cases de Can Milà veurem a l’esquerra una desviació que en portaria fins a Sant Joan i a cala Portinatx, noltros continuem fins a Can Milà.

Just passat l’entrada a les cases, cota 121m, a l’esquerra neix un tirany que agafem i que acaba al Port de ses Caletes. Abans d’arribar-hi passarem aprop de l’avenc d’en Milà, prou interesant, ja més envant per davant uns antics corrals i després pujarem a un petit cim ( esquerra) que «coronem». Ara s’inicia una davallada fins a sa cala.

La tornada la feim desfent les passes fetes.

820. Cova de sa Punta des Forn ( Eivissa).

Publicada en 25 de octubre de 2021 de Xisco

Distancia recorrida: 3 km (01:15)
Tiempo en movimiento: 00:52
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 12 m
Ganancia Altitud: 110 m
Pérdida Altitud: -109 m
Tiempo Ascenso: 00:53
Tiempo Descenso: 00:22

Data: 06.10.2021

Cova de sa Punta des Forn. Sant Joan de Labritja. ( Eivissa).

Un any més aprofitan ses vacacions, sortim a trescar pels racons de l’illa d’Evissa. En aquesta ocvasió ens acostem fins la cala de Sant Vicent, l’altra estrem de l’illa.

A la rodona prenem esquerra fins arribar a un parquing on podrem deixar els cotxes. Al podriem deixar més a munt, però en vingut a caminar.

Prenem el carrer asfaltat queen forta pendent puja a l’urbanització. A pocs metres a una corba agafem el carrer de l’esquerra que duu a l’Urb de Allà Dins, es tracta d’una urbanització semi-abandonada. Continuarem pel carrer sempre amb tendència a la dreta com si volguesim pujar als apartaments de dalt. En arribar a la darrera casa de l’esquerra, abandonem el carrer asfaltat per continuar per l’esquerra per un camí de carro. Traspassem una barrereta i continuem fins el penyassagat on girarem esquerra en lleugera davallada. Deixam a la nostra esquerra l’enorme piscina buida i en mal estat.

Aviat localitzarem uns escalons de formigó pels que davallarem fins a nivell de mar. Ara continuem per la costa direcció dreta fins a la punta des Forn i a pocs metres arribem a la cova des sa Punta des Forn. Una cova amb una boca inclinada de grans dimension, destacan els plegs i els fòssils que pensem son de rels.

Miran cap a la mar vurem la punta Grossa amb el seu far quasi esbucat, al que anirem d’aqui uns dies.

818. Puig Munt de Blat i cova d’en Borgues o dels Orgues.

Publicada en 26 de septiembre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:49 25 sept. 2021
Hora Fin: 15:37 25 sept. 2021
Distancia recorrida: 4,1 km (05:47)
Tiempo en movimiento: 01:42
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 159 m
Ganancia Altitud: 364 m
Pérdida Altitud: -365 m
Tiempo Ascenso: 03:33
Tiempo Descenso: 02:13

Data: 25.09.2021

Puig El Munt de Blat i cova d’en Borgues o dels Orgues.

El Puig d’en Mare a que es refereix l’Arxiduc es l’actual Munt de Blat (nom degut a la seva forma cònica i regular, que ens recorda un caramull de gra), el qual en el segle XIX era conegut com el Puig d’en Marc, i també com “El Pins”.

Iniciem la ruta d’avui en aquest dia calorós i d’alta humitat. Partim cap a la península de Formentor. Agafen la Ma-2210, i en el km 3,450 podrem tenim lloc per deixa un màxim de dos cotxes. Ara ja a peu, caminem Nord fins al km 3,650, on trobem una desviació senyalitzada com a Camí del Caló, que en poc mestres en acosta fins al coll d’en Vela. Prenem SE-S per un tirany que en mitja pendent ens situarà din el tàlveg del torrent que seguirem fins a la platja verge des Caló. Si volem visitar la cova 1 ( en aquest moment desconec el seu nom, encara que es podria tratar de la cova del Cantell) en arribar en el punt on és torrent sa junta amb un altre que baixa de l’esquerra, sortirem (dreta) del tàlveg i a 15 metres trobarem la boca de la cova.
Continuem el descens per dins el torrent fins a arribar a la cala, situada entre la Roja i la Punta de l’Avançada, amb la fortificació militar de la Fortalesa (segle XVII).

A la nostra esquerra tenim el puxet de El Munt de Blat, de tan sols 159 m d’altitud, però amb vistes extraordinàries.

Ara es tracta d’ascendir Est pel seu llom. Als 220 metres trobem la boca d’un avenc ( avenc-2), del que tampoc conec les seves dades. Continuem ascendint i als 200 metres més anvant trobem un altre avenc ( avenc-3). Caminem 100 m i arriben al cim del puxet El Munt de Blat de 159 m, on carreguem forces i admirem aquest meravellós paisatge.

Iniciem el descens direcció NE durant 100 m, on girarem E en fort desnivell. A baix veurem uns grans pins i a ells ens dirigim. Un poc abans passarem per un antic camí empedrat, encara en bon estat. Arribem a l’ombra agraïda dels pins, on ens preparem per anar a la cova d’en Borgues o dels Orgues. Descendim uns pocs metres i prenem direcció Sud mantenint una altitud aproximada de 30/40 m durant uns 200 m, que arribarem davall de la boca de la cova, ara una petita grimpada i ens situem davall els penya-segats on localitzem la boca de la cova.

Es tracta d’una cova àmplia d’uns 58 m de longitud per una vintena d’amplària i 15 de fondària. Després de passa-hi una bona estona, tornem enrere fins als grans pins. Deixem les motxilles i anem fins al torrent d’en Borgues i donam una ullada per la zona. Tornem als pins i prenem la dura tornada.

Des dels pins ascendim fins a l’antic camí empedrat que utilitzarem durant un centenar de metres, després es perd. Continuem direcció a la cala en progressiva ascensió fins a connectar amb el llom del puxet, entre els avencs 2 i 3. Ara ja només queda descendir fins a sa cala, i per dins el torrent ascendir fins al coll d’en Vela.

817. Torrent Gorg dels Diners

Publicada en 21 de septiembre de 2021 de Xisco

Hora Inici: 10 h
Hora Fi: 17 h
Distància recorreguda: 4,8 km
Altura Mínima: 40 m
Altura Máxima: 808 m
Aproximació: 40`
Temps de descens: 6,05h

Material Utilitzat: 2 x 40 m; 2 x 30 m; 1 x 20 m; 1 baga; 4 mosquetons.

Data: 18.09.2021

Torrent Gorg dels Diners

Un interesant i completissim torrent amb 27 bots, sent el del Niu des Voltor de 37 m el més alt, encara que es pot fraccionar. Destaca la posibilitat de fer un ràpel guiat en el gorg des Bany o passar per la petita ferrada de l’esquerra. Amb mes de 2,4 Km de recorregut esportiu es el més llarg de tots.

816. Punta de n’Amer i Talaiots de s’Illot

Publicada en 6 de septiembre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:41 4 sept. 2021
Hora Fin: 15:35 4 sept. 2021
Distancia recorrida: 11,5 km (05:53)
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 32 m
Ganancia Altitud: 156 m
Pérdida Altitud: -164 m
Tiempo Ascenso: 02:40
Tiempo Descenso: 03:09

Data: 4.09.2021

Punta de n’Amer, talaiots i cova dels Coloms

Sa Punta de n’Amer és una Àrea Natural d’Especial Interès, ANEI, de propietat privada i situada entre les urbanitzacions de Cala Millor i Sa Coma. Ocupa unes 200 hectàrees de gran valor natural, cultural i històric. Són d’especial interès les restes del talaiot del «tancat de sa Torre», la torre de defensa del segle XVII, coneguda com a es Castell, la resta de les pedreres de pedra d’arenisca i els búnquers de la platja de Sa Coma, testimoniatge de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

Iniciem la nostra ruta d’avui en el talaiot circular de na Pol, situat a sa Coma, Sant Llorenç des Cardassar, a la cantonada de l’Ada, les Palmeres i el carrer Roses. Aquest talaiot, 1300-123 abans de JC, pertany a l’àmbit del poblat talaiòtic de s’Illot i, de fet, possiblement era un dels monuments delimitadors d’aquest territori. Igual que ocorre amb el monument circular que hi ha just fora de la muralla de s’Illot, aquest talaiot també està construït damunt d’una petita cova natural que tenia aigua. Tanmateix, això no és gens habitual en uns altres talaiots de l’illa.

Està construït damunt una cova, que no hem pogut visitar perquè està obstruïda amb grans blocs de roca, per evitar que les persones incíviques i maleducades l’embrutin. I nosaltres ens quedem sense poder entrar-hi.

Després de visitar-ho, ens desplacem fins al jaciment arqueològic de s’Illot. El primer que crida l’atenció és la seva impressionant murada, que queda a la vora mateixa de la carretera. Aquesta formada per grans blocs verticals col·locats sobre un sòcol i mesura uns 117 metres de llarg, conservant-se únicament el que vindria a ser la meitat aproximada de la seva traça. Sa tractava d’un nucli habitat relativament petit, en comparació amb altres assentaments. Va poder tenir unes 35 habitacions i albergar a uns 190 habitants. Quant a la cronologia, els excavadors afirmen que no pot establir-se una seqüència segura abans donis de l’ocupació romana. També està construït damunt una cova, en el seu interior té un petit llac del qual podien aprofitar l’aigua.

Continuem, direcció NE, paral·lels a la platja de sa Coma, lloc on és va fer el Desembarcament de Mallorca també anomenat la Reconquesta de Mallorca, fou una operació, comandada pel capità de l’exèrcit de la República Alberto Bayo, i desenvolupada en els primers dies de la Guerra Civil Espanyola, entre el 16 d’agost i el 12 de setembre del 1936. Continuem fins a arribar a l’entrada de l’Àrea natural de la Punta de n’Amer. Des d’ara caminarem vorera mar. Aviat passem per davant els restis d’una casa amb cisterna. Després veure’m un búnquer i aviat arribem a una pedrera on a la part de dalt hi ha una covatxa amb parament de pedra i condicionada probablement com a quiosquet. Seguidament arribem a la zona des Cubells i just després localitzem la cova dels Coloms o de les Crestes. Te uns escalons picats per poder accedir fàcilment, i el més curiós és un túnel o passadís excavat que dona accés a la mar.

Deixem enrere la punta de ses Crestes, a la zona i han fet retirada de pedres per facilitar el camí en els que han fet multitud de caramulls. A arribar a la zona de na Jordana Alta, ja entrant a la badia de son Servera ( Cala Millor), girem O per arribar i coronar el petitíssim cim de tan sols 32 m.

Tornem al tirany i continuem com si anéssim a cala Millor, traspassarem una paret de va partir, uns metres més envant arribem a la zona des Morràs, on abandonem la direcció que diem i prenem SO (esquerra) fins a enllaçar amb la pista que separa les dunes. Continuem S. (esquerra) per la pista, amb una corda que delimita amb la zona dunar, fins a arribar a un encreuament i amb la pista que duu fins es Castell, i que prenem.

Visitem es Castell, una construcció militar del s. XVII.

Tornem enrere fins a l’encreuament on girem O (esquerra), noltros havíem arribat de la dreta, i no deixarem la pista fins a arribar a la platja de sa Coma, on fem uns capficos.

814. Font Riuet de Pedrafort i les Pedreres de la Seu

Publicada en 29 de agosto de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:10 28 ago. 2021
Hora Fin: 15:04 28 ago. 2021
Distancia recorrida: 2,7km (05:54)
Tiempo en movimiento: 02:44
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 105 m
Velocidad Ascenso: 23,4 m/h
Velocidad Descenso: -88,9 m/h
Ganancia Altitud: 36 m
Pérdida Altitud: -206 m
Tiempo Ascenso: 01:32
Tiempo Descenso: 02:19

Data: 21.08.2021

Font es Riuet de Pedrafort i les Pedreres de la Seau.

En aquets díes de màxima cal

Iniciem la ruta d’avui a l’Urb. Badia Blava, concretament a la part més meridional, a la plaça de la Lluna, on podem aparcar els cotxes, i on comence la davallada pel carrer Orió, que acaba a una zona més ampla qué es fà servir de parquing, on comence una pasarel.la escalonada de fusta que ens davalla fins a la mar.

Prenem cap a xaloc, pels gran blocs de pedres i roques, aviat arribem al Racó de s’Almadrava des Cocó, on un paret blanca coneguda com es Llençol, ens crida l’atenció. En els trams més compromessos i trobarem escalons picats a la roca. Continuem 100m i arribem a la font es Riuet de Pedrafort. La descripció d’en Cosme Aguiló en el seu llibre La Toponimia de la Costa de Llucmajor,(1996) o relata de manera exquisita.

812. Coves: Fàbrica, Genovessa i Pedreres

Publicada en 23 de agosto de 2021 de Xisco

Hora Inicio:
Hora Fin:
Distancia recorrida:
Tiempo en movimiento:
Altura Mínima:
Altura Máxima:
Ganancia Altitud:
Pérdida Altitud:
Tiempo Ascenso:
Tiempo Descenso:

Data: 21.08.2021

Coves: Sa Fàbrica, Genovessa i ses Pedreres.

En aquets díes de màxima cal

En aquests dies de màxima calor, que millor lloc que estar davall terra.

Així que decidim fer una curta ruta en què visitarem tres de les tantes coves que hi ha a la zona del llevant de Mallorca, concretament la marina de Manacor.

Ens anem cap a Cala Anguila, una zona molt urbanitzada. Aparcam al passeig el Greco, cantonada amb l’av. Vasco de Gama, travàssem l’avinguda NE botem un fil ferro doblegat i entrem a una finca de garriga, on comença un tirany i a tan sols 40 m ens duu a la cova de sa Fàbrica. Una cavitat molt més atractiva del que pareix, amb sales perifèriques interessants d’ espeleotemes.

En acabar, agafem el cotxe i en dirigim, dins la mateixa urbanització, al carrer Leonardo da Vinci, 14, davant hi ha una manzana sense edificar, on sa troba la cova Genovessa o des Bessó. Està dins una dolina, un lloc molt ombrívol i que ha estat a condicionat per l’Ajuntament de Manacor. Un bon lloc per berenar a l’ombra.

A la cova Genovessa, tant a la part seca com a la subaquàtica, s’han trobat restes arqueològiques i paleontològiques, de certa rellevància. Destaca la rampa empedrada fins al llac, una passera submergida que connecta les dues parts de sòl emergit que limiten el llac de la cova. Actualment està 1 m sota l’aigua. Encara que un temps passat servia per no mullar-se.

Com també els murs que hi ha en el seu interior com aquesta passera, estan construïts amb tècnica ciclòpia.

Hi podem trobar fòssils de Clypeaster i bivalves.

Després ens desplacem fins a la cala s’Estany d’en Mas, on aparquem i ens dirigim a la part dreta de la platja, on tot duna l’abandonem i pugem per un camí que aviat ens deixa a la part alta de la cala. Continuem pel tirany molt definit, primer E per després girar S, com si anéssim a cala Varques, sempre procurant anar el més a prop possible de la vorera del mar. Caminarem uns 20′ fins a la zona des Molar, on veurem a baix les restes d’una pedrera. Uns metres més endavant podrem davallar i situar-nos a pots metres del nivell del mar. Continuem caminant fins a arribar a uns penyals, just davall trobem la petita entrada a la cova de ses Pedreres.

La cova de les Pedreres és de petites dimensions, però no per això deixa de ser interessant. La sala gran està coberta d’arena, i acaba amb un estret passadís on podrem trobar les formacions més interessants. Cal destacar els rizomes de posidònia en procés inicial de concreccionament.

La tornada la feim desfent les passes fetes.

810. Cocó gran de les Nimfes, des de l’Urb. Bellavista

Publicada en 20 de julio de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 10:32 17 jul. 2021
Hora Fin: 14:42 17 jul. 2021
Distancia recorrida: 4,9 km (04:09)
Tiempo en movimiento: 01:24
Altura Mínima: -53 m
Altura Máxima: 9 m
Ganancia Altitud: 104 m
Pérdida Altitud: -97 m
Tiempo Ascenso: 01:34
Tiempo Descenso: 02:29

Data: 17.07.2021

Cocó gran de les Nimfes. Variant per a l’Urb. Bellavista.

Avui repetim part de la ruta feta el passat 1-09-2020, en la varietat que sa d’avui és circular i sortint de l’Urb. Bellavista. Mentre que l’anterior començava des de l’Urb. Maioris.

Anem per la carretera del cap d’Endorrocat, passem l’Urb. Cala Blava (antiga Cala Mosques), i al darrer carrer (c/ de les Dames) de l’Urb. Bellavista aparcam el cotxe. Continuem, caminant, direcció al cap Enderrocat, traspassem una barrera metàl·lica oberta, avui en dia les antigues instal·lacions militars del cap Enderrocat han passat a tenir un altre ús, el d’un hotel de luxe.

Després de traspassar dites barreres, estarem atents perquè als pocs metres abandonarem l’asfalt per un esbucament de la paret de partió de l’esquerra. També ho podríem fer uns metres més envant just on comença un camí. Caminarem, direcció SE, per un tirany prou definit, i als 200 m arribem a una paret de partió que traspassem i que dona a un camí, el que també arriba ( dreta) fins a la ctra. d’Enderrocat. Però noltros girem esquerra. Continuem 160 m i girem dreta.
Cal dir que hi ha multitud de tiranys que ens podem embullar, però com l’objectiu és arribar als penya-segats, serà fàcil mantenir l’orientació.

Continuarem 530 m i arribem a una paret on girarem dreta, direcció Sud. Anirem un grapat de metres paral·lels a la paret, fins que s’acaba, just al penya-segat. Ara es tracta de passar a l’altre costat. Al principi pareix quasi impossible , però si ens fitxem veurem que ja s’ha fet un estret tirany de passar la gent. Una vegada passat a l’altre costat caminarem sobre el penya-segat fins a arribar a unes antigues construccions militars.

A la zona s’instal·là una bateria de costa;
«Construido en 1889 con el objetivo de poder cruzar fuegos con el Fuerte de San Carlos para la protección de la bahía de Palma disponiendo inicialmente de 4 cañones HE 15 cm Munaiz-Argüelles. Para la protección del fuerte desde tierra se dispuso de un foso de unos 4 metros de profundidad que lo rodeaba flanqueado por cuatro caponeras acasamatades dispuestas para fuego de fusilería y cañones ligeros.

Entre 1903 y 1904 quedan sustituidos los cañones que disponía quedando instalados 4 cañones de 15 cm de tiro rápido Ordóñez L/45 y 4 obuses HS Ordóñez de 24 cm.

En 1954 cumple funciones de campamento de reclutas y en 1970 como prisión de suboficiales manteniendose en dependencia del RAMIX 91 hasta 1996 en que quedó declarado sin interés para Defensa.
En 2001 fue adquirido por un grupo hotelero quienes tras una importante y cuidada rehabilitación ya que se trata de una construcción calificada como Patrimonio Cultural categoría de Monumento es actualmente el hotel de lujo Cap Rocat.»

Intentarem anar sempre el més a prop que puguem per la línia del penya-segat. Recordem que estem a una zona privada amb càmeres de vigilància.

Passarem per una cova ( cova 1) que probablement fes funcions de vigilància. Continuarem fins a localitzar el pas de baixada a la mar. Es tracta d’una zona amb cert desnivell, però prou per baixar de manera «còmoda». Només començar veure’m a la nostra dreta una altra cova ( cova 2) amb un parament de pedres i un bonic portal, i que visitarem a la tornada.

En arribar a baix veure’m enmig una gran roca, amb un petit forat, uns dels pocs llocs amb ombra.

Continuem vorera de mar i a tan sols 100 m trobem el cocó gran de les Nimfes. Dic el cocó gran perquè n’hi ha un altre de dimensions més reduïdes, però no està a la ruta d’avui. El trobarem si feim l’altra variant sortint de l’Ub. Maioris.

Aquest cocó es comunica amb la mar, per un túnel subaquàtic, el que permet que l’aigua sigui renovada continuament i sigui un plaer fer un capfico.

Després de gaudir de l’entorn, tenim vàries opcions, una seria continuar per la costa fins a la cova Secret des Pontàs, i des d’aquí iniciar una pujada per uns escalons picats a la roca fins a les instal·lacions militars de la Bateria de Costa i arribar fins a l’Urb Bellavista. I l’altra opció, que és la que hem fet, és tornar enrere pel mateix lloc i en ser a dalt, continuar per la línia del penya-segat fins a arribar a una aparent torrentera on baixarem uns metres i la voltejarem, per arribar a un túnel-búnquer, tancat amb una plataforma que encara conserva els raïls.

Continuem per on hem vingut fins a arribar a una paret de partió esbucada i per on passarem. No és per on hem vingut el matí, si volguéssim anar pel mateix camí que el matí hauríem de continuar sense traspassar la paret. Una vegada a l’altra costa de la paret continuarem direcció SW per aquest tirany que ens acostarà fins a la carretera de l’hotel, just a l’entrada, on girarem dreta i continuarem per l’asfalt fins a arribar al cotxe.

809. Cova marina del Penyal Roig- Cova es Secret des Moix – Cova dets Ases

Publicada en 11 de julio de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:46 10 jul. 2021
Hora Fin: 15:31 10 jul. 2021
Distancia recorrida: 4,1 km (05:45)
Tiempo en movimiento: 03:18
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: -18 m
Ganancia Altitud: 88 m
Pérdida Altitud: -58 m
Tiempo Ascenso: 03:02
Tiempo Descenso: 02:41

Data: 10.07.2021

Cova marina des Penyal Roig – Cova Secret des Moix – Cova dets Ases.

«Ja dins Portocolom, a la Marina de Felanitx, es troba es Riuetó, nom aplicat a una raconada del port que recorda una cala interior. Aquest topònim sol estar associat a surgències submarines, com Es Dolç o barraques d’Aigo Dolça, que es localitza dins es Riuetó. L’aiguaneix, que surt de dins un escar, constitueix l’entrada submarina a la cova des Coll, important formació endocàrstica de 7.090 m de recorregut amb fort control estructural, on la permeabilitat associada a la fracturació adquireix major rellevància, en presentar aquests materials una porositat bastant més baixa que els dipòsits escullosos d’altres indrets del Migjorn. Els canvis baromètrics es tradueixen en corrents de sortida o d’ entrada, a mode de vasos comunicants, per compensar la diferència de nivell de la mar i de les aigües subterrànies. D’aquesta manera, quan puja la mar, a causa de la comunicació directa que té amb la cova es produeix l’entrada de l’aigua. El fenomen contrari passa en davallar el nivell de la mar, quan l’aigua surt de la cavitat cercant l’equilibri hidroestàtic. Un cas extraordinari del qual es té constància va succeir en produir-se l’arribada dels efectes del terratrèmol d’Algèria el 4 de juny de 2003 a les 18,33. La retirada de l’aigua de la mar va deixar es Riuetó eixut. Aquest fenomen va provocar corrents amb gran força que sorgien del Dolç i que fins i tot arrabassaren els llaüts que es trobaven amarrats a les proximitats de l’escar.»

«A causa del terratrèmol d’Algèria en 2003, es Riuetó quedà eixut. Això va provocar forts corrents d’aigua que sorgien del Dolç i que arrabassaren els llaüts de les proximitats de l’escar»

El primer terratrèmol, dels tres que es van produir, va ocórrer el dia 21 de maig de 2003 a les 19h 44m 19s (GMT), de conseqüències catastròfiques amb epicentre en Boumerdes (Algèria) i de magnitud 6.8. L’epicentre estava situat a 7 km de la costa algeriana.
A causa de la situació de l’epicentre, la primera estació no algeriana que va registrar l’esdeveniment va ser la que l’Institut Geogràfic Nacional té a l’illa d’Eivissa, situada a uns 250 km. Al final, les ones van aconseguir el litoral mallorquí i menorquí en menys de mitja hora.

Avui ens dirigirem a la localitat de Porto Colom ( Felanitx), amb la intenció de visitar la cova marina des Penyal Roig, que teniem pendent, perquè la darrera vegada que ho intentarem no fou posible pel mal estat de la mar.

En dirigim per la Ma-4060 fins al punt kilomètric 0,840 ( es Riuetó), on podrem aparcar el cotxes i on comença el camí de s’Algar. Caminarem 560 m i arribem a s’Algar, un lloc totalment verge i excel·lent per fer uns capficos. Preem NE vorera de mar durant 205 m, fins arribar a una obertura descendent per la qual podrem arribar a nivell de mar i a tants sols 10 m de la boca d’entrada de la Cova marina des Penyal Roig.

Ens posem el banyador, careta i llanternes i ens tirem a l’aigua, jo en la mala sort que vaig ficar sa cama dins una petita encletxa d’una roca i em vaig fer una petita lesió al genoll, raspadures i talls a la cama. El que em va llevar part de l’alegria i en va condicionar durant tot el dia.
La cova presenta una obertura d’1,40 m a la part més alta i una gran sala de fins a 67 m, 20 d’amplitud i 18 m de desnivell. A la part superior té un forat que ens dies de temporal fa de bufador. A la part final té un sifó de 20 m que dóna a una petita sala. Recentment s’ha instal·lat una corda des del forat de dalt que arriba fins a l’aigua, com entreteniment.

Continuem la ruta costanera direcció N, fins a arribar a una paret de partió que separa els municipis de Manacor i Felanitx, la traspassem i tot duna en lleugera davallada ens dirigim a la mar, on localitzem la cova Secret des Moix, una cavitat que conserva arenes marines de l’interglacial wurmiense, amb dues platges d’interior, medeix 75 m de llongitud per 30 m d’amplitud i una altitud de 9 m.

Després de refrescar-nos, continuem la ruta fins a la paret que no traspassem i agafem un tirany que puja a N, fins arribar a una intersecció on agafem esquerra i traspassem la paret de partió. Caminem per aquest tirany i als 500 m passem pel costat d’un forn de calç. 210 m més envant girem esquerra i ens endinsem a la garriga i als pocs metres localitzem la boca de l’entrada de la Cova dets Ases, de més de 300 m de llargària, amb un llag que limita la zona seca a la submarina amb sortida a la mar.
Continuem caminant durant 500m i arribem novament a s’Algar, i des d’aquí fins els cotxes.

NOTA CO2: Feta una medició de CO2 pel nostre equip homolgat, dins la cova dets Ases, donà 0 en tot moment.

808. Marina de Felanitx, Cova d’en Gosti LLadre o de na Mitjana

Publicada en 20 de junio de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:51 19 jun. 2021
Hora Fin: 16:21 19 jun. 2021
Distancia recorrida: 3 km
Tiempo en movimiento: 02:52
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 60 m
Ganancia Altitud: 138 m
Pérdida Altitud: -146 m
Tiempo Ascenso: 01:50
Tiempo Descenso: 04:38

Data: 19.06.2021

Espeleotemes de la cova d’en Gosti LLadre

Cova d’en Gosti Lladre o de na Mitjana. Cova dels Jaç i Cova dels Vells Marins.

Avui ens dirigirem a la localitat de Capdepera, continuarem fins a la cala Font de sa Cala, la deixam enrere i entrem a la Urb. Provençal i el caló d’en Suau, continuem fins al carrer des Morràs i a la part més meridional trobarem un portell d’obra que s’endinsa dins sa garriga, lloc per deixar els cotxes. Es un punt on s’inicien vàries rutes fins a Canyamel i també a ses Talaies Vella i Nova, i que està senyalitzat amb balisses.
Començam a caminar per un camí que en lleugera davallada sa fica dins sa garriga. Als 5/6′ arribarem a un forn de calç. Al costat s’inicia un tirany que davalla fins a la cala des Contraban, on hi ha la cova dels Vells Marins i el Secret. Un lloc on a la tornada farem un capfico.

Continuam pel camí acompanyat per les balisses. Després d’altres 6/7′ arribarem a un gran rotlo de sitja, entrem dins un bosquet d’arboceres i després de travessar un torrentet s’inicia una forta pujada per plaques de roca. Una vegada superat aquest fort desnivell i en arribar a la part alta, hem d’anar al tant perquè hi ha tiranys amb fites, uns cap a la dreta que pugem a les Talaies. Noltros em de prendre el tirany, amb qualque fita, que davalla direcció SE ( esquerra) pel costat d’un comellar/torrentera, que ens deixa en es caló de na Massot i a cota 0.

Per anar a la cova d’en Gosti Lladre o cova de na Mitjana, em de prendre direcció N pel coster, però abans visitarem la cova del Jaç, que a l’exterior té empremtes fossilitzades de Myotragus i també davallarem fins a la pedrera.

Una vegada explorat el coster Sud, iniciem la marxa direcció N no a més de 10 m d’altitud. En arribar a uns cocons a nivell de mar, Assolim la petita boca d’entrada a la cova, situada entre el Prim de na Mitjana i el Fort de na Mitjana. Es veu que abans, probablement els contrabandistes, es tancava l’entrada amb una barra de ferro. Encara es poden veure uns ferros ben rovellats que devien fer de suport de la barrera. La cova fou emprada temps enrere com a secret, on els contrabandistes amagaven els productes il·legals que més tard havien de distribuir. Per la zona de Capdepera és coneguda amb el nom de cova d’en Gostí Lladre i també com la cova del Cingle.

Uns anys enrere tenia instal·lada una escala d’alumini per superar es pou de 5 m que dona accés a les sales i a la platjola d’arena blanca del seu interior.

«Abans que hi hagués l’escala s’havia d’arriscar a baixar amb una corda. Un home amb tres nines davallà i no pogué tornar a pujar. Una de les nines ajudada per son pare va aconseguir sortir i va anar a demanar auxili. Els bombers anaren a rescatar-los ja entrada de fosca.
La cova de na Mitjana és considerada lloc d’interès històric i arqueològic, i especialment espeleològic. Té un recorregut de quasi 100 metres. La formació d’aquests tipus d’espeleotemes és causada pel nivell freàtic assolit en una altra època. Dins la cova trobam formacions realment belles i úniques, que no hem trobat en altres coves. L’aigua del llac és salada, ja que es comunica amb la mar, per això també, s’hi formen petites ones a la superfície. Per als gabellins, com hem dit abans, és coneguda per la cova d’en Gostí Lladre. Rondalla d’en Jordi des Racó sobre les aventures d’un jove contrabandista.
Part de l’aigua filtrada cau a terra i s’hi acumulen masses de carbonat càlcic semblants a estalactites invertides. «

Per superar el pou de 5m, en condicions òptimes de seguretat, ens farà falta material de descens i de remunt vertical, una corda i dos mosquetons.

Una vegada visitada sa cova i haver fet uns capficos just a baix, iniciem la tornada desfent les passes fetes, fins a arribar novament al forn de calç on prenem el tirany que baixa a la Cala des Contraban i on trobem la cova dels Vells Marins, on també feim un capfico. A la pujada localitzem es Secret, un forat condicionat empleat per guardar mercaderies «il·legals», que suposem té que veure amb el nom de la cala.

En pocs minuts tornam a ser als cotxes.

« Página anterior

Página siguiente »

Grup de Muntanyisme

Penya de Rocafort 568 m pel pas des Pí, i Racó d’en Barona.

Passejada per camins de Sóller. Els Cinc Ponts.

Avenc de Na Pola i cova de ses Misses.

Ermita de Maristel.la – Puig Fita del Ram – 25 Coves i Avencs

Llac de Son Fe – Puig de Son Fe ( Penya des Migdia) – Canal Fonda.

Comuna de Bunyola: Coma Gram – Coves – Coma d’en Buscante.

Cova d’en Moret i Cova dels Coals

Torrent Salt d’Enmig.

Puig Tomir pel pas dels Traidors.

Puig de ses Bassetes pel comellar des Prat i tornada per la cisterna de ses Bassetes ( es Cisternó ).

Torrents Clot des Juevert/Julivert i de s’Aladernar.

Corredor Nord del Puig d’en Galileu i pas de son Nebot

Cova de sa Punta d’en Tomàs

Ses Comunes. Coves: Ses Tres Boques, Sa Empinada, s’Agre d’en Massip, Des Corbs, Avenc de sa Soca, Clot de ses Mates.

Avenc-cova Camp d’en Duai ó Pou d’en Sureda.

Cova Petita ( Artà )

Capelleta de sa Talaia de Sant Antoni, (Eivissa)

Far de sa Punta Grossa, Sant Joan de Labritja ( Eivissa)

Cocó o ullal de na Coloms. Sant Mateu d’Albarca ( Eivissa).

Cova dels Sant. Racó de sa Talaia. ( Eivissa).

Port de ses Caletes, per can Milà. Sant Joan de Labritja ( Eivissa).

Cova de sa Punta des Forn. Sant Joan de Labritja. ( Eivissa).

Puig El Munt de Blat i cova d’en Borgues o dels Orgues.

Torrent Gorg dels Diners

Punta de n’Amer, talaiots i cova dels Coloms

Font es Riuet de Pedrafort i les Pedreres de la Seau.

Coves: Sa Fàbrica, Genovessa i ses Pedreres.

Cocó gran de les Nimfes. Variant per a l’Urb. Bellavista.

Cova marina des Penyal Roig – Cova Secret des Moix – Cova dets Ases.

Cova d’en Gosti Lladre o de na Mitjana. Cova dels Jaç i Cova dels Vells Marins.