Doblevuit | Archivo de la categoría: Rutes 2021

836. Torrent Salt d’Enmig

Publicada en 18 de diciembre de 2021 de Xisco

Tipo: Circular

Hora Inicio: 9:41 18 dic. 2021
Hora Fin: 16:01 18 dic. 2021
Distancia recorrida: 6 km (06:20)
Tiempo en movimiento: 00:41
Altura Mínima: 61 m
Altura Máxima: 429 m
Ganancia Altitud: 378 m
Pérdida Altitud: -397 m
Tiempo Ascenso: 01:30
Tiempo Descenso: 04:47

Material, Cordes: 1 x 40, 2 x 60 m.

Data: 18.12.2021

Torrent Salt d’Enmig.

Ens posem mans a la feina i agafem el camí vell de Lluc i aparquem els cotxes devant un portell amb barrera metàl·lica, que ens dóna pas al camí que arriba a les cases de El Pujol. El portell té la columna esquerra totalment coberta d’heura, i a la dreta veurem en una alzina hi ha un rètol metàl·lic de vedat privat de caça.

Iniciem l’ascens cap a les cases de El Pujol amb pujada lleugera. Al cap de’ 1 travessem un pontet i seguim ascendint. 5’/6’ després arribem a un portell sense barrera (torrent a la nostra dreta) i als 2’ veurem un camí a la dreta, abans tenia un rètol Campanet – Puig Tomir. Ascendim per ell amb pendent mitja i veurem un rètol de fusta de color vermell i blanc, que ens indica que hem de prendre una senda a l’esquerra. Iniciem una pujada forta amb alguns punts vermells. Estem ascendint pel camí del Ninot. Als 6’/7’ arribem a un portell sense barrera. S’inicia una pujada forta i als 2’ veiem El Ninot. Seguim pel caminoi amb pujada mitja i abundant càrritx en alguns trams. Trobem les restes d’un camí i seguim els punts vermells i una fletxa vermella, que amb pendent fort ens conduïx a una rosseguera als 2’. Ascendim en diagonal esquerra, seguint els punts vermells, amb pendent fort. Una vegada travessada la rosseguera tornem a trobar restes de camí, trobat algunes fites i amb pendent fort i fort/molt fort en alguns trams. Progressem amb pendent mig cap al Ninot, al que deixem a la nostra dreta, transitant per una cota topogràfica superior a ell. Des de la rosseguera hem trigat de l’ordre de 10’/12’. Durant la pujada les panoràmiques són espectaculars sobre els cims que tanquen pel nord de la Vall d’en Marc.

Seguim pel camí, empedrat en alguns trams, amb pendent fort/mitjana i algun tram amb pujada mitja trobem fitas que ens orienten en el recorregut. Als 4’ trobem un tancat metàl·lica, que podem travessar per una barrera, amb uns cartells de que entrem a la finca de Fartàritx i que no podem sortir del camí, el tipic de caça major… Seguim ascendint pel camí, amb pendent mitjana/forta i forta, arribant als 5’ a un terreny pla . Estem en la zona plana situada al NE de les cases de Fartàritx del Racó, Fartàritx és una antiga alqueria i possessió de Pollença situada a un replà elevat de la muntanya, a l’ombra del puig del Ca de Míner (880 m.), deixant a un costat la Cuculla de Fartàritx (700 m.) i a l’altra la mola del puig Tomir (1.100 m.). L’indret forma com una balconada sobre la Vall d’en Marc (l’antic Bàlitx o Vàritx) i les muntanyes de Mortitx, Ariant i Ternelles. El terreny de l’antiga alqueria en l’actualitat està dividit en tres possessions: Fartàritx Gran o d’en Roig (453m), Fartàritx d’en Vila (en ruïnes) i Fartàritx del Recó (460m).
Ara seguim SO ( dreta) pel cami indicat per pals que ens assenyalen direcció al Puig Tomir. Aviat passarem pel tàlveg superior del torrent des Salt des Molinet, pel que corr aigua.

Continuem pel camí uns 150 m fins veure un altre pal que ens indica el puig Tomir, girem dreta i continuem per un tirany poc marcat.

Ja intuiem la lleugera coma que fa el tàlveg del torrent a la que ens dirigim en suau descens.

Arribarem a un replà amb una enorme olivera amb la soca mitja buida, un bon lloc per berenar i possarnos l’arnés. Etc..

Comencem amb unes petites desgrimpades fins a arribar al primer salt d’uns 35 m.

Preparem les corda per descendir aquest primer salt de 35 m. que ens deixa en una petita repisa amb pendent i a 3 m de la següent reunió, és a dir no es troba en la mateixa vertical, en la repisa i caben 2 persones com a molt 3.

Muntem el ràpel de 30 m. descendim sense cap dificultat, que ens deixa en una zona àmplia de roca i càrritx, aquets dos salts es podrien fer d’una sola tirada amb cordes de 60 m, caminem i desgrimpem uns 15 metres per arribar a la capçalera del darrer salt de 50 m., té la particularitat que als pocs metres de descendir ens deixa en un escaló ampli, li segueix la resta del salt amb els últims 10 m. volats.

Recollim tot el material i seguim descendint entre carritxeres fins a arribar a l’últim salt de 9 m, equipat amb dues plaques i cadena a la dreta, superat seguim descendint, hem d’abandonar la llera del torrent a la nostra esquerra (NW), per una zona de càrritx. És una zona amb vegetació molt espessa en alguns trams, sense pendents forts, hem d’avançar amb direcció NW cercant el millor pas i dirigir-nos cap a una paret de partió que veurem enfront de nosaltres. Des que hem abandonat la llera del torrent fins a la paret de partió hem trigat de l’ordre de’5 . Ara estem en una pineda amb marjades no molt elevades i terra totalment abandonat per al cultiu; hem de seguir en la mateixa direcció (NW) buscant el millor recorregut i amb pendent lleuger/mitjana. Als 4’/5’ arribem a un camí i seguim descendint en diagonal esquerra, amb pendent mig, trobant de nou marjades abandonades i els pendents són mitges. Als 6’/7’ arribarem a un tancament de reixeta, hem de seguir a la nostra dreta, al costat de la reixeta, fins que trobem una barrera que ens dóna pas a un camí.

Una vegada travessada la barrera, vam seguir pel camí (NW), planejant. Veurem una conducció d’aigua (canonada negra) a la nostra esquerra. Al cap de’ 2 arribarem a la casa de Can Pascol (dreta) amb una piscina. Travessarem una barrera de fusta i continuarem pel camí. Als 2’ travessarem un portell i planejant arribarem al portell amb barrera de fusta que dóna accés a Can Pascol (Villa Pascol). En poc més de’ 1 amb baixada lleugera/mitjana, sobre asfalt, arribarem al Camí Vell de Pollença a Lluc (GR-221) a l’altura del Clotal (esquerra). Descendim a la nostra dreta (N), amb pendent mitjana/lleugera. Passem al costat d’un pal orientador Són Amer – Lluc (esquerra i amb baixada lleugera arribem als 3’/4’ a les cases del Sementer del Molinet (esquerra) , vam arribar al cap de’ 1 a la barrera que dóna accés a Cal Mension. Poc després arribem a l’aparcament on hem deixat el cotxe al matí han estat uns 700 m . per el cami Vell de Lluc.

835. Puig Tomir 1.103 m, pel pas dels Traidors

Publicada en 12 de diciembre de 2021 de Xisco

Tipo: Circular

Hora Inicio: 10:05 11 dic. 2021
Hora Fin: 16:38 11 dic. 2021
Distancia recorrida: 9,5 km (06:32)
Tiempo en movimiento: 02:29
Altura Mínima: 437 m
Altura Máxima: 1103 m
Ganancia Altitud: 696 m
Pérdida Altitud: -715 m
Tiempo Ascenso: 03:08
Tiempo Descenso: 03:23

Data: 11.12.2021

Puig Tomir pel pas dels Traidors.

L’itinerari de avui comence a l’àrea recreativa de Menut II, a l’altura del quilòmetre 16,400 de la Ma-10. Un cop aparcats els cotxes dins Menut II i situats de cara a la carretera, ens hem de dirigir cap a la dreta per anar a cercar un pont. Passan per davall del pont a l’altre costat de la carretera. Agafem el camí ample de l’esquerra, és l’inici del camí de la Coma de Binifaldó.

El camí arriba a una bifurcació on veurem la font de la Coma de Binifaldó. Ës un exemple de font de mina, una galeria de captació d’aigua que té el seu origen en els qanats construits pels musulmans que visqueren en aquestes terres en temps de l’antiga Mayürqa. El topònim Binifaldó marca clarament l’existència d’una alqueria islàmica, si en atenem al prefix àrab bini-, La seva etimologia seria Beni Haldun,’fills de Haldun’.

A l’esquerra veurem el petit refugi de la Coma de Binifaldó de tans sols 12 m². Continuem pel camí fins enllaçar alb el GR-221, on contionuarem per la dreta, passarem per davant l’alzina d’en Pere, arbre catalogat a l’any 1992, que té una alçària de 20 metres i la soca fa uns 118 m de diàmetre (a 1,3 m d’altura). La capçada té un diàmetre de 19 metres i una edat estimada d’uns 500 anys. La base del tronc, així com va creixent, va envoltant algunes pedres, alguna de més de 20 cm de gruix. Sembla que aquesta alzina s’ha pogut conservar perquè donava bona ombra als caminants que feien aquest camí.

Arribem a les cases de Binifaldó, continuem en lleuger ascens pel camí asfaltat. Just deixa’m les cases veurem a ma esquerra una paret de partió, 30 m més avant es el moment d’abandonar l’asfalt i començar a pujar, direcció E, per dins l’alzinar paralels a la paret que tenim a l’esquerra. O farem per una ampla coma fins a sortir de l’alzinar i topar amb una rosseguera que en veure una paret de pedra que té enmig l’abandonarem girant SE (dreta), però sempre en ascens. Per continuar E l’ascens per l’esquerra de la rosseguera, veurem poques fites.

Si ens aturem i donam un cop d’ull enrere podrem contemplar una extraordinària panoràmica i veure’m que estem a la perpendicular de les cases de Binifaldó.

Aviat arribem al «final» de la canal de Binifaldó amb una paret rocosa de pots metres que aurem d’escalar ( fàcil ), i una vegada superat aquest ressalt continuem entre carritxeres per la canal de Binifaldó amb lleugera desviació a l’esquerra. Superam un petit espoló i entrem a la part de dalt de dins un altre canal amb una rosseguera. Aquí ja veim la propera canal o xemeneia per la qual hem d’ascendir, la reconexerem pel ninot que té a la part alta, és bastant vertical, però en cap moment hem de fer cap maniobra técnica important. El càrritx ens ho facilita bastant.

Ja estem en el pas dels Traidors, amb sortida a dalt per un pas natural entre dues penyes. Nom que rep per una feta dels amics de Racons de Tramuntana.

Continuem caminant i ascendit direcció E, enllaçant amb les fites que pugen del pas de sa Paret. Aviat ens situem a la part alta del massís que forma la muntanya del Tomir. Continuem N, fins a culminar el seu cim de 1.103 m d’altitud.

El descens previst era pel pas d’en Reynes, que canviarem per fer-lo per la ruta tradicional. Perquè aquest pas ja ho havíem fet tots, i, en canvi, en Tomeu no havia anat mai per la ruta tradicional i perquè també varem perdé molt de temps en trobar la carretera tallada a Caimari i vàrem haver de tornar enrere i d’anar a donar sa volta per Pollença…

833. Puig de ses Bassetes i el cisternó o Cisterna de ses Bassetes

Publicada en 5 de diciembre de 2021 de Xisco

Tipo: Circular

Hora Inicio: 9:38 4 dic. 2021
Hora Fin: 17:23 4 dic. 2021
Distancia recorrida: 13 km (07:44)
Tiempo en movimiento: 02:31
Altura Mínima: 640 m
Altura Máxima: 1212 m
Ganancia Altitud: 776 m
Pérdida Altitud: -759 m
Tiempo Ascenso: 04:00
Tiempo Descenso: 03:42

Data: 4.12.2021

Puig de ses Bassetes pel comellar des Prat i tornada per la cisterna de ses Bassetes ( es Cisternó ).

La ruta d’avui es tracta de pujar al puig de ses Bassetes pel comellar des Prat i coll de n’Argentó i davallar per la cara SO i el pla des Cisternó fin a la canaleta de Massanella.

Comencem a caminar des de l’àrea recreativa des sa font de Noguer, que per cert brolla amb abundància. Agafem el GR-221, que acompanya a sa canonada d’Emaya un bon tram. Deixam la canonada just en un pont i una barrera metàl·lica continuem pel GR-221.

Quatre-cents metres més envant arribem al coll dels Coloms, amb un pal indicador de sa pujada al puig de Tossals d’1,118 m i que deixem enrere. Després d’altres quatre-cents mestres més arriben al desviament a la font des Prat, que agafem per berenar a la font. En acabar creuam el torrent i connecta’m amb l’altre variant del GR-221 que passa pel comellar des Prat, on s’inicia una mitja/forta pujada. Als mil quatre-cents metres arribem a la font des Tudó, un broll que surt a sa vorera des mateix camí i que li han fet un poc de coberta de pedres. Quinze metres més amunt arribem a la font de ses Tosses d’en Gallina, «Datada ja el 1633 té aquest nom per haver estat feta per Jaume Martorell ‘Gallina’ de Selva. Es tracta d’un broll que surt espontàniament del sòl creant una petita bassa coberta per una estructura feta de pedra seca. Immediatament, deixa l’aigua a través d’una regata a una pica d’abeurar en forma rectangular feta també de pedra i referida de ciment. Sol donar aigua tot l’any, però sembla que en els últims temps ha minvat bastant», text de les Fonts de Tramuntana. Totes les fonts que anem trobant brollen amb abundància, per tot cor aigua.

Després de mil tres-cents metres des de la font en una corba de 90° i una balisa, sortim del GR per agafar un tirany que puja pujar al puig de Massanella d’1,365 m o al puig de ses Bassetes d’1,212 m a través del coll de n’Argentó. El nostre és aquest darrer puig.

Assolim cim sense dificultats encara que la boira no ajuda a gaudir de les panoràmiques.

Després de descansar i de dinar, continuem la nostra ruta per la carena direcció S. En arribar a la cota 1,020 i passat un tancat de pedra ( dreta), iniciem el descens SE, per després continuar S per un complicat terreny rocós fins a una zona més planera, amb bastantes sitges, on localitzarem el cisternó o cisterna de ses Bassetes, una antiga cisterna amb coll rodó de només d’ùn metre de diàmetre, damunt una plataforma o base de pedra. La cisterna està plena fins el coll. Segons en Miquel Martorell, al seu llibre FITES I FETES, l’any 1997 hi va veure, al coll de la cisterna, l’escrit «Cisterna de ses Bassetes, año Santó 1950». Avui encara es pot intuir una part d’aquest escrit, però el coll està mal menat i les pedres cauen amb facilitat. Continua’m davallant direcció S per una coma, per després variar a SO fins enllaçar amb la canaleta de Massanella.

Continuem per la canaleta direcció O, passem pels arcs i en un no res arribem al pontet de fusta que ens ajuda a creuar el torrent des Prat que davalla ben alegre.

En llacem amb el GR i no abandonem fins a arribar a la font des Noguer, donant per acabada aquesta interessant ruta.

832. Torrents des Clot des Juevert i de s’Aladernar

Publicada en 1 de diciembre de 2021 de Xisco

Tipo: Circular

Hora Inicio: 9:22 30 nov. 2021
Hora Fin: 16:12 30 nov. 2021
Distancia recorrida: 4,8 km (06:50)
Tiempo en movimiento: 01:55
Altura Mínima: 37 m
Altura Máxima: 269 m
Ganancia Altitud: 448 m
Pérdida Altitud: -465 m
Tiempo Ascenso: 02:09
Tiempo Descenso: 04:37

Material Utilitzat: Cordes 1x 65 m, 1x 60 m, 2 x 30 m

Data: 30.11.2021

Torrents Clot des Juevert/Julivert i de s’Aladernar.

Sortim del parking de s’Ermita de la Victòria perl camí que puja per darrera d’hostetgeria, passa pel mirador de ses Tres Creus, el restaurant, una barrera, i en mitja pujada paseem pel coll des Pedregaret, seguim en ascens fins arribar al Pla de sa Talaia on hi ha un dipòsit d’aigua de contraincendis. Just al darrera hi ha una obertura a la reixa que ens permet el pas, sino aurem de caminar uns metres mes per la pista fins arribar a una barrera tancada, amb un cartell de «Zona de Reserva» que auriem de botar. Bé idó una vegada traspasat la reixa d’una manera o l’altra, en lleuger descens caminarem fins uns grans pins on hi ha una bassa i unes menjadores per animals ( perdius segurament).

Anem a la recerca de la capçalera, per aixó iniciem la marxa, direcció NW, per la torrentera, poc definida al prinicipi, que marca l’orografia del terreny. Poc a poc va agafant mes traça de torrent i al pots minuts arribem al primer bot. Cal dir que l’espectaculritat del paissatge es inmens.

Es tracta d’un bot de 16 m, encara que la topo de la que disponem indica de 10 m, amb cordino a la soca d’una mata que hi ha a la dreta. Seguit ve un bot important de 50 m, amb plaques/parabols al centre. A noltros en surten uns metres meny… peró donarem por bons el 50m.

Després caminarem uns 80 m per arribar a un bot, encara més impressionant i espectacular, de 60 m ( encara que la topo que utilitzam marca 65 m). Tot seguit un altre bot de 28 m

Contuinuem pel tàlveg i aviat enllaçam amb el torrent de s’Aladernar que ens ve de la dreta amb aigua. Continuem descendint esquerra pel tàlveg on tendrem dues opcions, una seria continuar fins arribar al tirany que puja a s’Hermita i l’altre sortir a la brava per la dreta fins enllaçar amb la pista de sa Talaia. Noltros optem per sortir a la brava.

En arribar a l’Hermita deixam les cordes nés llargues i agafem 2 x 30 m i tornem a la pista, per fer el torrent de s’Aladernar, repetim camí fins uns 40 metres aprox. abans d’arribar al dipòsit d’aigo, on iniciarem un fort descens enmig decarritxeres per la part esquerra de la coma fins arribar a un primer resalt on tenim una reunió de fortuna a un pi de l’esquerra i la seguent 23 m me a baix a un altre pi per fer el darrer salt de 19 m ( 15+4). I aqui s’acaba aquest curt torrentó sense gaire interés. Continuarem pel tàlveg fins arribar a un petit salt de 3 m desgrimpables on noltros sortim per la dreta a la brava superant un fort desnivell fins enllaçar amb la pista de sa Talaia just davant el mirador de ses Tres Creus.

831. Corredor Nord del Puig d’en Galileu i pas de son Nebot

Publicada en 28 de noviembre de 2021 de Xisco

Tipo: Circular

Hora Inicio: 9:53 27 nov. 2021
Hora Fin: 17:10 27 nov. 2021
Distancia recorrida: 10 km
Altura Mínima: 575 m
Altura Máxima: 1129 m
Ganancia Altitud: 718 m
Pérdida Altitud: -676 m
Tiempo Ascenso: 04:27
Tiempo Descenso: 02:45

empleo de manos

Data: 27.11.2021

Corredor Nord del Puig d’en Galileu i pas de son Nebot

En la ruta d’avui anem a pujar per una espectacular canal situada a la cara nord del puig d’en Galileu, 1.181m (La canal nord), on haurem d’usar en algunes ocasions les mans per progressar, i baixarem pel pas de Son Nebot, un inclinat descens travessant un bonic alzinar. Aquesta ruta la vàrem fer l’any 2016, però ara la modifiquem a la part final per fer-la circular.

Ens dirigim a la urbanització de Son Massip, i just a l’entrada aparquem a una zona acondicionada, ja que no deixen entrar amb els cotxes. Seguim a peu la carretera en ascens, prenem una primera corba a l’esquerra i una altra a la dreta, just després d’aquesta trobem l’entrada i inici del GR.

Una vegada caminant, just en la corba veurem el cartell indicador de ses voltes d’en Galileu, de moment ho seguim uns metres que ens condueix fins al GR-221, que prenem a la nostra dreta, com si anéssim a les Voltes d’en Galileu. Està tot ben indicat amb pals.

Només hem de circular pel GR prop de 500 m, ho abandonem a la nostra esquerra, al costat d’una sitja i seguim ascendint direcció ES.

Consisteix a anar ascendint faldejant al Galileu buscant l’inici del corredor nord.

Pugem travessant l’alzinar. Travessem una rosseguera. Després de la rosseguera seguim en ascens de nou per l’alzinar, i tan sols uns 400 m des que abandonem el GR si mirem a dalt veurem una gran alzina, i després d’ella una gran canal que ascendeix «a la directa», el corredor nord.

Hem de seguir la canal en ascens directe, no és difícil equivocar-se, ja que està molt ben definida, en alguns punts hem d’utilitzar les mans, però no té massa dificultat si està a xuta, però avui no és el cas, ha plogut i ens cau una bona calabruixada… el fred és intens, el terreny està relliscós i les roques inestables…

Una vegada a dalt arribem a una zona molt més oberta, iniciem un suau ascens a la nostra dreta, en uns metres arribem al cim del Puig d’en Galileu., 1.181 m.

Sortim del cim direcció Oest, en tan sols 350 m arribem de nou al GR 221. Continuem pel GR i ho abandonem 700 m més tard, seguint el cartell indicador cap a ses cases de neu. Deixem enrere les cases de neu en direcció Oest. Seguim per la part alta direcció NO.

A la nostra esquerra mes a baix veiem un arbre, que marca el punt per baixar al torrent que ens porta fins al Salt des Pixarell, un salt completament vertical de 144 m.

En arribar a l’arbre solitari girem direcció Nord, en descens, arribarem a un collet pel qual hem de tornar a pujar. Baixem al collet i tornem a pujar. Una vegada a dalt arribem al Puig de Son Nebot de 1022 m d’altura.

Descendim amb el penya-segat a la nostra dreta en direcció Nord i de seguida veurem el començament del pas d’Escorca, que no baixem en aquesta ocasió. Girem a l’esquerra direcció Oest, en descens, cap a un sortint que veiem, just al començament del sortint tenim el pas de Son Nebot a la nostra dreta.

El pas consisteix en un descens direcció Nord bastant inclinat travessant un alzinar, fins a arribar al seu final, a una gran sitja, i enfront d’uns terrenys de conrreu. Seguim direcció Nord ( dreta )sense desviar-nos fins a donar amb un camí que seguim a la dreta. Seguim aquest cami i al cap d’1 km i ho abandonem per un altre camí menys definit que sorgeix a la nostra esquerra.

Ho seguim en descens i en pocs metres veurem una canonada que circula paral·lela al camí, i que ve de sa Font Nova, la seguim ( dreta) fins a arribar a sa font, que brolla en abundància. La sèquia o canonada té 580 metres de recorregut en línia recta fins a s’albelló arran de carretera per acabar dins un safareig creuant aquella per davall s’asfalt. A la seva dreta, si la mirem de front és a l’esquerra, té un tirany en lleugera pujada que agafarem, un recorregut encisador. Arribarem a una reixa amb portell tancat. La salvem i continuem pel tirany que sa transforma en pista de carboners, arribarem a un primer encreuament, amb una creu de ferro, agafem la pista de la dreta. En el següent encreuament continuem recte. En el següent continuem per l’esquerra. En el següent també a l’esquerra. Arribarem a un tancat de reixa, que la seguirem dreta fins a arribar un esbaldrec que ens permet passar i salvar el tancat. Entrem a la finca pública i continuem E fins a enllaçar amb el GR. Des d’on continuem fins a la Urb. de son Massip.

830. Cova de sa Punta d’en Tomàs

Publicada en 21 de noviembre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 10:07 20 nov. 2021
Hora Fin: 15:25 20 nov. 2021
Distancia recorrida: 2,2 km (05:18)
Tiempo en movimiento: 01:48
Altura Mínima: -20 m
Altura Máxima: 182 m
Ganancia Altitud: 196 m
Pérdida Altitud: -194 m
Tiempo Ascenso: 01:56
Tiempo Descenso: 03:21

Material utilitzat: Cordes 2 x 20 m, 4 cintes, mosquetons

empleo frontal

Data: 20.11.2021

Cova de sa Punta d’en Tomàs

A la fí un dissabte que no plou, encara que ho ha intentat… Ens dirigim cap a la península de Formentor fins al mirador des Racó des Xot.

Iniciem el descens direcció NO, fins a un primer mirador natural sobre cala Figuera, continuem N en fort desnivell per la creta fins a un grup de pins, un bon lloc per descansar, berenar i admirar tanta bellesa. Continuem un proper tram i ho podem fer per la cresta per després baixar per una xemeneia o bé continuem uns metres mes avall, salvant la cresta i la xemeneia, i on podrem visitar la cova des Jeure, hàbitat evident de les cabres. Continuem fins a un segon redol de pins, concretament dos enormes pins. Aquest punt es important perquè ens marca la vertiginosa davallada pels espadats. Un bon lloc per posar-nos l’equipament de descens.

Iniciem la forta davallada pel mig dels dos pins, just arribar a uns blocs de roques continuem el descens girant SO ( esquerra) fins a una gran mata. Pareix que no té sortida, però si ens fitxem bé veure que per l’esquerra hi ha una estreta però curta cornisa penjada a l’abisme.

Podem instal·lar un passamà, sobretot, si la roca està banyada. Al final de la cornisa girarem i pujarem un metre fins a un altre mata, des d’aquí ja podem veure la gran boca de la cova de sa Punta d’en Tomàs. Aquí instal·larem una reunió bé a la soca de la mata o a unes roques, en tal cas sempre ens assegurarem que les roques són estables, sobretot després de pluges. Munten la reunió i amb una corda de 20 m podrem rapelar la rampa fins a l’entrada a la cova de sa Punta d’en Tomàs.

Una vegada dins la cavitat, en crida l’atenció la seva grandesa i la forma de tub. Iniciem el descens en fort pendent fins a una primera sala, després passem a una segona sala amb maques i variades formacions, a l’esquerra s’obri un pas que dona accés a un gran pou de 17 m que marca el final de la cavitat.

Iniciem el retorn remuntant la rampa, desmunta’m les instal·lacions i en un no res som baix el dos pins de dalt. Una bona hora per dinar i fer un cafetet que ha preparat un company.

Deixam tot l’equipament i crestejam el més a prop possible del penya-segat, arribarem al punt més delicat i vertiginós on es veu és buit davall els nostres peus, ho superem amb seny i continuem el descens per terreny molt incòmode fins a arribar a la Punta d’en Tomàs.

La tornada no la feim per la cresta sinó que a mig nivell entre pins i en lleugera/mitja pujada arribarem on em deixat les motxilles.

Ara ja només queden els darrers metres més feixuts fins a arribar al cotxe.

Les medicions de CO2 fetes dins la cavitat han donat negatiu.

828. Volta per ses Comunes de sa Serra de na Burguesa,

Publicada en 13 de noviembre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:21 13 nov. 2021
Hora Fin: 15:47 13 nov. 2021
Distancia recorrida: 10,9 km (06:26)
Tiempo en movimiento: 03:35
Altura Mínima: -18 m
Altura Máxima: 403 m
Ganancia Altitud: 568 m
Pérdida Altitud: -629 m
Tiempo Ascenso: 03:40
Tiempo Descenso: 02:44

Data: 13.11.2021

Ses Comunes. Coves: Ses Tres Boques, Sa Empinada, s’Agre d’en Massip, Des Corbs, Avenc de sa Soca, Clot de ses Mates.

La ruta d’avui és improvisada i l’hem canviada per la que teníem prevista al Puig d’en Galileu, perquè les condicions climàtiques així ho aconsellaven.

Ens dirigim cap a Gènova, al carrer Rector Vives on aparquem davant el número 24 (aprox.) així a la tornada tendrem el cotxe més a prop.

Ens posem a caminar direcció O, durant 1 km, fins a arribar enfront del número 78 «Can Collet», on girarem dreta en el següent carrer o camí 374 i tot seguit girem esquerra, on comence una pista de terra i que agafem. La pista s’acabara i continuarem per un tirany prou definit, passarem un primer comellar o torrentera, després un segon comellar o torrentera, i 300 m després localitza’m a la dreta la cova de ses Tres Boques, un coval de grans dimensions a condicionada per la pràctica de l’escalada i de la que destaca’n les seves dues grans boques i una més petita a la part superior que fa d’embornal.

Continuem la nostra ruta on aviat passem una rosseguera, després arribem a un encreuament i agafem el que continua per la dreta en lleugera pujada i passem per davall d’una zona d’escalada.

Continuem pel tirany convertir en petita torrentera per les recents i intenses pluges. Després d’unes corbes el tirany s’enlaire i abans d’una corba a l’esquerra ens fitxarem perquè hem de sortir del camí i davallar uns metres per localitzar la cova de sa Empinada, situada davall el camí. Un coval sense gens d’interés, amb unes mides de 7,5x4x2 m. Direcció SE-NO.

Tornam a pujar al camí i continuem, arribem a una balconada que fa de mirador natural cap a Palma. Després el camí gire a la dreta en lleugera pujada. Als 500 m després del mirador hem de sortir del camí per l’esquerra i travessar un espés bosc i localitzar a uns 25 m la cova de s’Agre d’en Massip. No és fàcil de trobar per les seves reduïdes dimensions 0,62 x 0,50 m.

Continuem pel camí en lleugera pujada durant 100 mi passat la corba que gira a l’esquerra sortim del camí on a uns 35 m localitzaem el Clot de ses Mates un enfonçament del terrens de -5m i unes dimensions de 15 x 10 m, destaca una construcció de pedra en sec i un forat de 3 m de profunditat. Continuem i ens dirigim a dalt del mateix turó on localitzarem l’Avenc de sa Soca i la Cova dels Corbs. De l’avenc destaquen els -105 m de profunditat. La cova dels Corbs de -33 m i un pendent de -45° amb algun tram de fins a 0,5 m la fan complicada.

Retornam al camí i continuem en lleuger ascens, passarem pel costat de la Covota des Puig Gros de Bendinat i arribem a l’ampla pista, a l’esquerra baixaríem a l’Urb. de Costa d’en Blanes, noltros continuem per la dreta deixant a la nostra esquerra el Puig Gros de Bendinat de 486 m fins a arribar al Coll des Pastor on prenem E,(dreta) fins a arribar al Puig del Caragol on hi ha el monument de 22 m d’altitud, dedicat a Nostra Senyora de la Pau.

Ara ja per asfalt prenem la davallada fins a Gènova on tenim el cotxe.

827. Avenc Camp d’en Duai

Publicada en 6 de noviembre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 10:30 06 nov. 2021
Hora Fin: 13:21 06 nov. 2021
Distancia recorrida:
Tiempo en movimiento:
Altura Mínima:
Altura Máxima:
Ganancia Altitud:
Pérdida Altitud:
Tiempo Ascenso:
Tiempo Descenso:

Material utilitzat: Equip complet de descens i remont, cintes, mosquetons, plaques, corda.

empleo frontal

Data: 06.11.2021

Avenc-cova Camp d’en Duai ó Pou d’en Sureda.

Avui toca exploració d’un avenc poc conegut i explorat. Els nostres companys han treballat dur per fer sa topografia, en condicions baix l’efecte del CO2.
Una entrada discreta de menys d’un metre de diàmetre dona accés a una vertical de 20 m (pendent de confirmar), amb dos fraccionaments.
Una primera sala àmplia amb diferents ramals. Cap al NO cal destacar la major de les sales i on podrem trobar tot tipus de formacions i de les més espectaculars. Si prenem N, pujarem a una petita sala on hi ha un petit mur artificial del qual desconeixem la seva funció ( ho tenim en estudi). Si prenem NE descendirem a la que pareix la profunditat més gran, també carregada de meravelloses formacions.

Fins que no estigui acabada la topografia completa no despondre’m de les dades definitives. Tampoc farem públic les dades de localització fins que no tingue’m acabades ses feines d’exploració i topografia. Mentre podem gaudir de les fotos.

Cal advertir que les mesures fetes amb el detector de CO2, han donat valors molt alts, en les sales inferiors. Recordar que les exposicions prolongades poden tenir conseqüències greus o molt greus.

826. Cova Petita ( Artà )

Publicada en 6 de noviembre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 12:25 30 oct. 2021
Hora Fin: 13:21 30 oct. 2021
Distancia recorrida: 1,6 km (00:56)
Tiempo en movimiento: 00:20
Altura Mínima: -54 m
Altura Máxima: 498 m
Ganancia Altitud: 54 m
Pérdida Altitud: -391 m
Tiempo Ascenso: 00:42
Tiempo Descenso: 00:13

empleo frontal

Data: 30.10.2021

Cova Petita ( Artà )

En preparació…………………………..

825. Capelleta de sa Talaia de Sant Antoni, (Eivissa)

Publicada en 29 de octubre de 2021 de Xisco

Distància recorreguda: 5.100 km
Altura Mínima: 9 m
Altura Máxima: 98 m
Desnivell positiu: 192 m
Desnivell negatiu: 195 m
Temps en movimient: 02:39

Data: 24.10.2021

Capelleta de sa Talaia de Sant Antoni, (Eivissa)

Seguim per terres eivissenques. Avui no tenim massa temps així que farem una matinal curteta. Sortim de Sant Antoni de Portmany i ens dirigim a la rodona des Mercadona, agafem el carrer Joham Sebastian Bach fins que acaba amb una altra rodona, veurem a la dreta una esplanada on podrem deixar el cotxe. Aquí mateix surten dos camins vàlids, noltros agafem el de la dreta, carrer de Tramuntana, assenyalitzat amb la ruta cicloturística número 0. Arribem fins al final on agafem el camí de l’esquerra. Cal dir que a sa Capelleta si pot accedir des de diferents punts. Noltros hem triat aquesta variant.

A partir d’ara es tracta de continuar pel camí molt evident. Més anvant enllaçarem amb un altre camí més ample, just al costat d’una paret, i pel qual tornarem més tard.

Continuem amb una agradable pujada que va girant lleugerament de N a NE, aviat a arribarem a una bifurcació, hem de continuar per la dreta. Entrem a la part més ombrívola i humida, que ho fa més agradable. Passarem pel costat d’un pou tapat amb una planxa de ferro. Aviat veim la silueta de la capelleta, i les conseqüències de l’incendi que fa poc va sofrir la zona. En un no rés ja som a dalt de sa Talaia de Sant Antoni, un modest cim de tan sols 136 m d’altitud. La capelleta construïda a iniciativa de les Monges Trinitàries de Sant Antoni, l’any 1943.

Les vistes sobre la badia de Sant Antoni són extraordinàries, podem veure l’illa de la Conillera, l’illa des Boc, l’illa de s’Espartà, i més enfora ses Blades…

La tornada la feim per on vingut, excepte un petit tram de la part alta, on ens desviem uns metres per veure un petit cementeri per cans i altres animals que s’ha creat.

Continuem el descens que en pocs minuts arribem al cotxe.

824. Far de sa Punta Grossa (Eivissa)

Publicada en 28 de octubre de 2021 de Xisco

Distància recorreguda: 5.100 km
Altura Mínima: 9 m
Altura Máxima: 98 m
Desnivell positiu: 192 m
Desnivell negatiu: 195 m
Temps en movimient: 02:39

Data: 14.10.2021

Far de sa Punta Grossa, Sant Joan de Labritja ( Eivissa)

Iniciem aquesta atractiva ruta a la cala de Sant Vicent, al NE de l’illa d’Eivissa. Ens dirigime a l’aparcament de l’esquerra i comencem pel carrer que puja a diferents urbanitzacions. En arribar a l’encreuament (50 m) que a l’esquerra indica l’Urb. d’Allà Dins, continuem dreta per aquesta curta carretera amb fantàstiques vistes sobre sa Cala. Anirem passant per denvat xalets i en arribar a una corba (esquerra) de 180° hem d’estar atents perquè just a la dreta s’inicia un carrer amb un disc de prohibit passar/circular, pujam per ell uns 20 m fins a la primera corba on podem deixar el cotxe. Ara continuem a peu 200 m, fins on s’ha acaba el carrer. A s’enfront veurem una barrera que dona accés a una pista de tenis, idò just a la seva esquerra, entre dos tancats de reixa (aquest detall és molt important), han deixat un «passadís» pel que hem de caminar passant pel costat de sa pista de tenis, fins que s’ha acaba la reixa i s’obri a la mar. Baixem uns escalons i ens situem a l’antic camí del far, avui en dia el tram fins a sa Cala s’ha convertit en privat e impossible d’anar.

Caminem per aquest antic camí. Passarem per davall una gran creu ( esquerra), La creu, de fusta, té unes mesures aproximades de 1’50 x 1 metre i està situada a una altura d’uns 10 metres sobre el camí, per la qual cosa l’accés és complicat. No obstant això, el crucifix es troba en un punt on el camí encara és ample i es conserva relativament bé, en comparació amb el camí que més endavant pràcticament es difumina, i així com anem avançant el camí es troba desfet i a vegades perillós, en qualque tram s’ha de fer un passet delicat i aeri. Convertit avui en dia en una cornisa. Després d’uns 1.400 m arribem al far de Punta Grossa, totalment destruït, destaca un enorme aljub la torre i part de l’escala. Ses vistes són realment extraordinaris. Després de descansar i fer unes fotos, iniciem el retorn pel mateix camí fins al cotxe.

“És el far més desconegut de les Pitiüses. Un niu d’àguiles en els confins de Sant Joan, més enllà de la Cala de Sant Vicent. Fins a l’1 d’agost de 1916, el feix de la seva llum blanca, que aconseguia 15 milles nàutiques mar endins, va advertir als navegants de la presència de terra, de l’escarpada costa d’és Cap des Llamp i dels dos esculls que hi ha sota el penya-segat. Després de 46 anys de servei i substituït pel far de Tagomago, el far de sa Punta Grossa quedava abandonat, a la mercè dels elements i del pas del temps, l’1 d’agost de 1916.

Per a arribar avui fins a l’edifici cal tenir l’agilitat d’una cabra entrenada en és Vedrà i recórrer un camí de gairebé dos quilòmetres que recorre la paret del penya-segat. A vegades, la sendera no mesura més de dos pams i en alguns trams ha quedat parcialment obstruït pels despreniments de la muntanya. Cada nova tempesta deixa noves cicatrius en la senda. I quan, per fi, s’arriba al penyal en el qual es troba el far, encara cal creuar el pont que es va aixecar per a accedir a la construcció, tan desgastat que hi ha gairebé tres metres en els quals pràcticament cal convertir-se en un funambulista sobre la mar. Abans de res això, un no pot per menys que preguntar-se com va haver de ser, més d’un segle enrere, arribar fins allí, obrint camí en el penya-segat de sa Punta Grossa (o és Cap des Llamp), per a construir un far en un balcó sobre la mar, a més de 40 metres d’altura.

El tècnic en sistemes d’ajudes a la navegació de l’Autoritat Portuària Javier Pérez d’Arévalo, especialitzat en la història dels senyals marítims, més concretament de Balears, explica que les condicions mai van ser molt favorables per als tres torrers que van ser destinats a sa Punta Grossa. «Al principi, havien d’alternar-se per a anar a Sant Joan a recollir la correspondència, a peu i durant 15 quilòmetres de recorregut. En una ocasió, els van atracar». Els tres primers farers van ser Juan Roig Ferrer, Miguel Massanet i Miguel Guerra Nadal.

La història del far de sa Punta Grossa és una història d’infortuni, la d’un far d’inicis controvertits en el qual l’enginyer Emili Pou, el mateix que va projectar molts altres senyals marítims de les illes, es va entossudir a pesar que, ja en aquells dies, l’any 1847, va haver-hi partidaris de triar l’enclavament de Tagomago per a instal·lar la llanterna. Les veus discrepants apuntaven al fet que la llum en Tagomago donaria millor servei als pescadors. No obstant això, es va triar l’emplaçament de sa Punta Grossa, malgrat les dificultats, que començaven per la necessitat d’obrir camí en la llarga punta del cap i haver de transportar, per via marítima, els materials de construcció que després havien de ser hissats per l’escarpada orografia del penyal. A això es van sumar una epidèmia de còlera que va delmar la plantilla d’obrers i un obligat canvi de les pedreres subministradores en comprovar-se que el material que s’estava usant era de pèssima qualitat. Per fi, al desembre de l’any 1867, just dues dècades després de ser projectada, l’obra va quedar finalitzada, i els primers torrers es van instal·lar en l’edifici a mitjan 1868. Però encara va caldre esperar dos anys degut, segons indica Pérez de Arevalo, a retards en la construcció «de l’aparell de tercer ordre fabricat per la casa Chance Brothers».

Amb el far ja en funcionament, es va arribar a la convicció que l’illot de Tagomago era el lloc idoni per a instal·lar en la zona una llum per als navegants. Va caldre rendir-se a l’evidència i, en els inicis del segle XX, projectar un nou far, en és Cap de Xaloc de l’illot. Es va inaugurar en 1914, quatre mesos després que esclatés la Primera Guerra Mundial. La torre de sa Punta Grossa encara va seguir un parell d’anys en funcionament fins a apagar-se per sempre. Avui, sense llanterna i amb la torre esdentegada, aguanta amb fermesa l’embat de vent i aigua; el revestiment de les parets ha desaparegut deixant a la vista les pedres i a l’interior la naturalesa s’ha obert camí. El far de sa Punta Grossa, el del ritme més lent de les costes de Balears, està condemnat a caure pedra a pedra amb la mateixa cadència flegmàtica amb la qual es va construir i amb la qual va il·luminar les nits de la costa de Sant Joan.”
Cristina Amanda Tur | Diari Eivissa 12.06.2015

822. Cocó o Ullal de na Coloms. Sant Mateu d’Albarca (Eivissa).

Publicada en 26 de octubre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:02 12 oct. 2021
Hora Fin: 13:10 12 oct. 2021
Distancia recorrida: 10,9 km (04:07)
Tiempo en movimiento: 02:41
Altura Mínima: -32 m
Altura Máxima: 197 m
Ganancia Altitud: 426 m
Pérdida Altitud: -422 m
Tiempo Ascenso: 02:20
Tiempo Descenso: 01:43
Circular: Si

Data: 12.10.2021

Cocó o ullal de na Coloms. Sant Mateu d’Albarca ( Eivissa).

Seguim per terres eivissenques, avui ens dirigim a Sant Mateu d’Albarca. Just darrere el restaurant hi ha una esplanada on podrem deixar els cotxes. Si no voleu caminar tant, sobretot a la tornada podeu deixar els cotxes molt més envant, a l’aparcament de cala Albarca.

Iniciem la ruta a prop de l’església de Sant Mateu, en el pàrquing darrere el restaurant. i agafem el camí asfaltat de l’Oest que s’endinsa al pla de Sant Mateu. En arribar a la primera corba prenem dreta per un camí de carro, molt més rústic que l’asfalt. Al final sortim a una carretera asfaltada, prenem Nord, dreta, fins al 5è camí de l’esquerra que agafem, anirem deixant cases enrere fins que en ficam dins el pinar. En tot moment seguirem pel tirany prou definit, fins a arribar a dalt de cala Albarca. Tot seguit passarem pel pàrquing de cala Albarca.

En arribar a una bifurcació, esquerra baixa a cala Albarca, noltros continuem recte per una còmoda pista. En arribar a una corba que gira dreta, veurem al davant una paret de partió, és per aquí on hem de continuar. Ara continuarem per un polit tirany en lleugera davallada.

Arribarem a unes cases o barraques totalment esbucades, que passarem per la seva esquerra, continuant pel tirany. El pendent és fa més forta.

Arribarem a un punt on hi ha una corda fitxa que ens ajudarà a passar a l’altre costat ( dreta), després i ja penjats damunt la mar, podem veure l’enorme forat que dona forma a un cocó o ullal de na Coloms, per arribar-hi farem servir altres cordes fitxes, encara que no són del tot necessàries.

Una vegada al nivell de l’ullal de na Coloms, podrem entrar dins davallant fins on hi ha una reunió i una corda amb nus per poder facilitar la sortida a l’atrevit que sa tiri dins.

Cal destacar la seva grandiositat i el color blau intens que agafa de la claror que rep a través del sifó que comunica amb l’exterior.

La tornada la feim desfent les passes fetes fins passat el pàrquing de cala Albarca, i agafem la primera desviació de l’esquerra, queens conduirà fins a la carretera que després de 2 km d’asfalt arribarem als cotxes.

819. Cova dels Sants. Racó de sa Talaia (Eivissa)

Publicada en 26 de octubre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 12:53 6 oct. 2021
Hora Fin: 14:49 6 oct. 2021
Distancia recorrida: 3,7 km (01:55)
Tiempo en movimiento: 01:18
Velocidad Máxima: 7,56 km/h
Altura Mínima: -53 m
Altura Máxima: 121 m
Ganancia Altitud: 238 m
Pérdida Altitud: -210 m
Tiempo Ascenso: 00:56
Tiempo Descenso: 00:59
Circular: Si

Data: 10.10.2021

Cova dels Sant. Racó de sa Talaia. ( Eivissa).

Seguim per terres eivissenques, ens dirigim novament fins a Sant Vicent de sa Cala, ( Sant Joan de Labritja) abans d’arribar a la Cala de Sant Vicent, per la ctra. Ei-321, deixam a l’esquerra el desviament que indica Sant Vicent, després el que indica Camp d’Aprenentatge, després el de la parròquia de Sant Vicent. Després arribem a un petit encreuament, amb uns continedor de fems, on agafarem esquerra pel camí des Port de ses Caletes. Continuarem amb el cotxe per aquest camí fins a arribar a una bifurcació; a l’esquerra arribaríem al Port de ses Caletes, el de la dreta té pintat a terra » Privado». Podem deixar el cotxe en aquesta petita esplanada i continuar a peu pel de la dreta (privado). El cotxe el podríem deixar molt més a dalt, però hem vengut a caminar i contemplar el paisatge.

Es el mateix itinerari si volguéssim pujar fins a sa Talaia de Sant Vicent, cosa que no farem avui. Continuarem caminant per aquest camí fins a la fi. Passarem per davant diferents xalets, i una impressionant rosseguera, la primera que veig a l’illa, fins arribar a un punt on s’ha acaba. Curiosament hi ha un Renault 4L de color blau ben esbucat. Idó just al costat hi ha uns escalons, ferrats a una casa, que utilitzarem per davallar fins a nivell de la mar.

Continuem caminant direcció Nord (dreta), paral·lels a la mar, primer per pedres soltes i després per grans blocs. Ho farem fins topar amb un paret que ens impedeix el pas. Descendirem uns metres ferrats a sa paret fins a trobar l’entrada de la cova dels Sants. La boca se situa a uns 5 m d’altitud, per tant haurem de grimpar per accedir al seu interior, hi ha un corda fitxa que pot servir pels menys habituats a grimpar..

L’accés és fa per un petit túnel o gatera que dona a una sala amb formacions interessants i oberta a la part superior.

.La tornada la feim desfent les passes fetes.

821. Port de ses Caletes, per can Milà (Eivissa)

Publicada en 26 de octubre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 10:07 10 oct. 2021
Hora Fin: 13:00 10 oct. 2021
Distancia recorrida: 7,6 km (02:53)
Tiempo en movimiento: 02:00
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 72 m
Ganancia Altitud: 254 m
Pérdida Altitud: -266 m
Tiempo Ascenso: 01:10
Tiempo Descenso: 01:38
Circular: Si

Data: 10.10.2021

Port de ses Caletes, per can Milà. Sant Joan de Labritja ( Eivissa).

Seguint per terres eivisenques, ens dirigim fins a Sant Vicent de sa Cala, ( Sant Joan de Labritja) abans d’arribar a la Cala de Sant Vicent, a la ctra. Ei-321, punt kilomètric 6,7 km, a l’esquerra agafem un camí que duu al camp d’aprenantatge vora l’escola, un bon lloc per deixar el cotxe.

Continuem a peu, en lleugera devallada, direcció a l’esglèsia, però a uns 60m ens desviem cap a l’esquerra per un camí i uns 15 m més sortim del camí per la dreta i agafem un camí empedrat, traspassem el torrent d’en Tomeu, i sprtim a una pista ampla on prenem esquerra.

Aviat passarem per davant el pou de Baladre, amb mol bon estat de conservació amb unes pulides piques.

Continuem caminant, obviant bifurcacions a l’esquerra. Dos-cents metres abans d’arribar a ses noves cases de Can Milà veurem a l’esquerra una desviació que en portaria fins a Sant Joan i a cala Portinatx, noltros continuem fins a Can Milà.

Just passat l’entrada a les cases, cota 121m, a l’esquerra neix un tirany que agafem i que acaba al Port de ses Caletes. Abans d’arribar-hi passarem aprop de l’avenc d’en Milà, prou interesant, ja més envant per davant uns antics corrals i després pujarem a un petit cim ( esquerra) que «coronem». Ara s’inicia una davallada fins a sa cala.

La tornada la feim desfent les passes fetes.

820. Cova de sa Punta des Forn ( Eivissa).

Publicada en 25 de octubre de 2021 de Xisco

Distancia recorrida: 3 km (01:15)
Tiempo en movimiento: 00:52
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 12 m
Ganancia Altitud: 110 m
Pérdida Altitud: -109 m
Tiempo Ascenso: 00:53
Tiempo Descenso: 00:22

Data: 06.10.2021

Cova de sa Punta des Forn. Sant Joan de Labritja. ( Eivissa).

Un any més aprofitan ses vacacions, sortim a trescar pels racons de l’illa d’Evissa. En aquesta ocvasió ens acostem fins la cala de Sant Vicent, l’altra estrem de l’illa.

A la rodona prenem esquerra fins arribar a un parquing on podrem deixar els cotxes. Al podriem deixar més a munt, però en vingut a caminar.

Prenem el carrer asfaltat queen forta pendent puja a l’urbanització. A pocs metres a una corba agafem el carrer de l’esquerra que duu a l’Urb de Allà Dins, es tracta d’una urbanització semi-abandonada. Continuarem pel carrer sempre amb tendència a la dreta com si volguesim pujar als apartaments de dalt. En arribar a la darrera casa de l’esquerra, abandonem el carrer asfaltat per continuar per l’esquerra per un camí de carro. Traspassem una barrereta i continuem fins el penyassagat on girarem esquerra en lleugera davallada. Deixam a la nostra esquerra l’enorme piscina buida i en mal estat.

Aviat localitzarem uns escalons de formigó pels que davallarem fins a nivell de mar. Ara continuem per la costa direcció dreta fins a la punta des Forn i a pocs metres arribem a la cova des sa Punta des Forn. Una cova amb una boca inclinada de grans dimension, destacan els plegs i els fòssils que pensem son de rels.

Miran cap a la mar vurem la punta Grossa amb el seu far quasi esbucat, al que anirem d’aqui uns dies.

818. Puig Munt de Blat i cova d’en Borgues o dels Orgues.

Publicada en 26 de septiembre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:49 25 sept. 2021
Hora Fin: 15:37 25 sept. 2021
Distancia recorrida: 4,1 km (05:47)
Tiempo en movimiento: 01:42
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 159 m
Ganancia Altitud: 364 m
Pérdida Altitud: -365 m
Tiempo Ascenso: 03:33
Tiempo Descenso: 02:13

Data: 25.09.2021

Puig El Munt de Blat i cova d’en Borgues o dels Orgues.

El Puig d’en Mare a que es refereix l’Arxiduc es l’actual Munt de Blat (nom degut a la seva forma cònica i regular, que ens recorda un caramull de gra), el qual en el segle XIX era conegut com el Puig d’en Marc, i també com “El Pins”.

Iniciem la ruta d’avui en aquest dia calorós i d’alta humitat. Partim cap a la península de Formentor. Agafen la Ma-2210, i en el km 3,450 podrem tenim lloc per deixa un màxim de dos cotxes. Ara ja a peu, caminem Nord fins al km 3,650, on trobem una desviació senyalitzada com a Camí del Caló, que en poc mestres en acosta fins al coll d’en Vela. Prenem SE-S per un tirany que en mitja pendent ens situarà din el tàlveg del torrent que seguirem fins a la platja verge des Caló. Si volem visitar la cova 1 ( en aquest moment desconec el seu nom, encara que es podria tratar de la cova del Cantell) en arribar en el punt on és torrent sa junta amb un altre que baixa de l’esquerra, sortirem (dreta) del tàlveg i a 15 metres trobarem la boca de la cova.
Continuem el descens per dins el torrent fins a arribar a la cala, situada entre la Roja i la Punta de l’Avançada, amb la fortificació militar de la Fortalesa (segle XVII).

A la nostra esquerra tenim el puxet de El Munt de Blat, de tan sols 159 m d’altitud, però amb vistes extraordinàries.

Ara es tracta d’ascendir Est pel seu llom. Als 220 metres trobem la boca d’un avenc ( avenc-2), del que tampoc conec les seves dades. Continuem ascendint i als 200 metres més anvant trobem un altre avenc ( avenc-3). Caminem 100 m i arriben al cim del puxet El Munt de Blat de 159 m, on carreguem forces i admirem aquest meravellós paisatge.

Iniciem el descens direcció NE durant 100 m, on girarem E en fort desnivell. A baix veurem uns grans pins i a ells ens dirigim. Un poc abans passarem per un antic camí empedrat, encara en bon estat. Arribem a l’ombra agraïda dels pins, on ens preparem per anar a la cova d’en Borgues o dels Orgues. Descendim uns pocs metres i prenem direcció Sud mantenint una altitud aproximada de 30/40 m durant uns 200 m, que arribarem davall de la boca de la cova, ara una petita grimpada i ens situem davall els penya-segats on localitzem la boca de la cova.

Es tracta d’una cova àmplia d’uns 58 m de longitud per una vintena d’amplària i 15 de fondària. Després de passa-hi una bona estona, tornem enrere fins als grans pins. Deixem les motxilles i anem fins al torrent d’en Borgues i donam una ullada per la zona. Tornem als pins i prenem la dura tornada.

Des dels pins ascendim fins a l’antic camí empedrat que utilitzarem durant un centenar de metres, després es perd. Continuem direcció a la cala en progressiva ascensió fins a connectar amb el llom del puxet, entre els avencs 2 i 3. Ara ja només queda descendir fins a sa cala, i per dins el torrent ascendir fins al coll d’en Vela.

817. Torrent Gorg dels Diners

Publicada en 21 de septiembre de 2021 de Xisco

Hora Inici: 10 h
Hora Fi: 17 h
Distància recorreguda: 4,8 km
Altura Mínima: 40 m
Altura Máxima: 808 m
Aproximació: 40`
Temps de descens: 6,05h

Material Utilitzat: 2 x 40 m; 2 x 30 m; 1 x 20 m; 1 baga; 4 mosquetons.

Data: 18.09.2021

Torrent Gorg dels Diners

Un interesant i completissim torrent amb 27 bots, sent el del Niu des Voltor de 37 m el més alt, encara que es pot fraccionar. Destaca la posibilitat de fer un ràpel guiat en el gorg des Bany o passar per la petita ferrada de l’esquerra. Amb mes de 2,4 Km de recorregut esportiu es el més llarg de tots.

816. Punta de n’Amer i Talaiots de s’Illot

Publicada en 6 de septiembre de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:41 4 sept. 2021
Hora Fin: 15:35 4 sept. 2021
Distancia recorrida: 11,5 km (05:53)
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 32 m
Ganancia Altitud: 156 m
Pérdida Altitud: -164 m
Tiempo Ascenso: 02:40
Tiempo Descenso: 03:09

Data: 4.09.2021

Punta de n’Amer, talaiots i cova dels Coloms

Sa Punta de n’Amer és una Àrea Natural d’Especial Interès, ANEI, de propietat privada i situada entre les urbanitzacions de Cala Millor i Sa Coma. Ocupa unes 200 hectàrees de gran valor natural, cultural i històric. Són d’especial interès les restes del talaiot del «tancat de sa Torre», la torre de defensa del segle XVII, coneguda com a es Castell, la resta de les pedreres de pedra d’arenisca i els búnquers de la platja de Sa Coma, testimoniatge de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

Iniciem la nostra ruta d’avui en el talaiot circular de na Pol, situat a sa Coma, Sant Llorenç des Cardassar, a la cantonada de l’Ada, les Palmeres i el carrer Roses. Aquest talaiot, 1300-123 abans de JC, pertany a l’àmbit del poblat talaiòtic de s’Illot i, de fet, possiblement era un dels monuments delimitadors d’aquest territori. Igual que ocorre amb el monument circular que hi ha just fora de la muralla de s’Illot, aquest talaiot també està construït damunt d’una petita cova natural que tenia aigua. Tanmateix, això no és gens habitual en uns altres talaiots de l’illa.

Està construït damunt una cova, que no hem pogut visitar perquè està obstruïda amb grans blocs de roca, per evitar que les persones incíviques i maleducades l’embrutin. I nosaltres ens quedem sense poder entrar-hi.

Després de visitar-ho, ens desplacem fins al jaciment arqueològic de s’Illot. El primer que crida l’atenció és la seva impressionant murada, que queda a la vora mateixa de la carretera. Aquesta formada per grans blocs verticals col·locats sobre un sòcol i mesura uns 117 metres de llarg, conservant-se únicament el que vindria a ser la meitat aproximada de la seva traça. Sa tractava d’un nucli habitat relativament petit, en comparació amb altres assentaments. Va poder tenir unes 35 habitacions i albergar a uns 190 habitants. Quant a la cronologia, els excavadors afirmen que no pot establir-se una seqüència segura abans donis de l’ocupació romana. També està construït damunt una cova, en el seu interior té un petit llac del qual podien aprofitar l’aigua.

Continuem, direcció NE, paral·lels a la platja de sa Coma, lloc on és va fer el Desembarcament de Mallorca també anomenat la Reconquesta de Mallorca, fou una operació, comandada pel capità de l’exèrcit de la República Alberto Bayo, i desenvolupada en els primers dies de la Guerra Civil Espanyola, entre el 16 d’agost i el 12 de setembre del 1936. Continuem fins a arribar a l’entrada de l’Àrea natural de la Punta de n’Amer. Des d’ara caminarem vorera mar. Aviat passem per davant els restis d’una casa amb cisterna. Després veure’m un búnquer i aviat arribem a una pedrera on a la part de dalt hi ha una covatxa amb parament de pedra i condicionada probablement com a quiosquet. Seguidament arribem a la zona des Cubells i just després localitzem la cova dels Coloms o de les Crestes. Te uns escalons picats per poder accedir fàcilment, i el més curiós és un túnel o passadís excavat que dona accés a la mar.

Deixem enrere la punta de ses Crestes, a la zona i han fet retirada de pedres per facilitar el camí en els que han fet multitud de caramulls. A arribar a la zona de na Jordana Alta, ja entrant a la badia de son Servera ( Cala Millor), girem O per arribar i coronar el petitíssim cim de tan sols 32 m.

Tornem al tirany i continuem com si anéssim a cala Millor, traspassarem una paret de va partir, uns metres més envant arribem a la zona des Morràs, on abandonem la direcció que diem i prenem SO (esquerra) fins a enllaçar amb la pista que separa les dunes. Continuem S. (esquerra) per la pista, amb una corda que delimita amb la zona dunar, fins a arribar a un encreuament i amb la pista que duu fins es Castell, i que prenem.

Visitem es Castell, una construcció militar del s. XVII.

Tornem enrere fins a l’encreuament on girem O (esquerra), noltros havíem arribat de la dreta, i no deixarem la pista fins a arribar a la platja de sa Coma, on fem uns capficos.

814. Font Riuet de Pedrafort i les Pedreres de la Seu

Publicada en 29 de agosto de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:10 28 ago. 2021
Hora Fin: 15:04 28 ago. 2021
Distancia recorrida: 2,7km (05:54)
Tiempo en movimiento: 02:44
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 105 m
Velocidad Ascenso: 23,4 m/h
Velocidad Descenso: -88,9 m/h
Ganancia Altitud: 36 m
Pérdida Altitud: -206 m
Tiempo Ascenso: 01:32
Tiempo Descenso: 02:19

Data: 21.08.2021

Font es Riuet de Pedrafort i les Pedreres de la Seau.

En aquets díes de màxima cal

Iniciem la ruta d’avui a l’Urb. Badia Blava, concretament a la part més meridional, a la plaça de la Lluna, on podem aparcar els cotxes, i on comence la davallada pel carrer Orió, que acaba a una zona més ampla qué es fà servir de parquing, on comence una pasarel.la escalonada de fusta que ens davalla fins a la mar.

Prenem cap a xaloc, pels gran blocs de pedres i roques, aviat arribem al Racó de s’Almadrava des Cocó, on un paret blanca coneguda com es Llençol, ens crida l’atenció. En els trams més compromessos i trobarem escalons picats a la roca. Continuem 100m i arribem a la font es Riuet de Pedrafort. La descripció d’en Cosme Aguiló en el seu llibre La Toponimia de la Costa de Llucmajor,(1996) o relata de manera exquisita.

812. Coves: Fàbrica, Genovessa i Pedreres

Publicada en 23 de agosto de 2021 de Xisco

Hora Inicio:
Hora Fin:
Distancia recorrida:
Tiempo en movimiento:
Altura Mínima:
Altura Máxima:
Ganancia Altitud:
Pérdida Altitud:
Tiempo Ascenso:
Tiempo Descenso:

Data: 21.08.2021

Coves: Sa Fàbrica, Genovessa i ses Pedreres.

En aquets díes de màxima cal

En aquests dies de màxima calor, que millor lloc que estar davall terra.

Així que decidim fer una curta ruta en què visitarem tres de les tantes coves que hi ha a la zona del llevant de Mallorca, concretament la marina de Manacor.

Ens anem cap a Cala Anguila, una zona molt urbanitzada. Aparcam al passeig el Greco, cantonada amb l’av. Vasco de Gama, travàssem l’avinguda NE botem un fil ferro doblegat i entrem a una finca de garriga, on comença un tirany i a tan sols 40 m ens duu a la cova de sa Fàbrica. Una cavitat molt més atractiva del que pareix, amb sales perifèriques interessants d’ espeleotemes.

En acabar, agafem el cotxe i en dirigim, dins la mateixa urbanització, al carrer Leonardo da Vinci, 14, davant hi ha una manzana sense edificar, on sa troba la cova Genovessa o des Bessó. Està dins una dolina, un lloc molt ombrívol i que ha estat a condicionat per l’Ajuntament de Manacor. Un bon lloc per berenar a l’ombra.

A la cova Genovessa, tant a la part seca com a la subaquàtica, s’han trobat restes arqueològiques i paleontològiques, de certa rellevància. Destaca la rampa empedrada fins al llac, una passera submergida que connecta les dues parts de sòl emergit que limiten el llac de la cova. Actualment està 1 m sota l’aigua. Encara que un temps passat servia per no mullar-se.

Com també els murs que hi ha en el seu interior com aquesta passera, estan construïts amb tècnica ciclòpia.

Hi podem trobar fòssils de Clypeaster i bivalves.

Després ens desplacem fins a la cala s’Estany d’en Mas, on aparquem i ens dirigim a la part dreta de la platja, on tot duna l’abandonem i pugem per un camí que aviat ens deixa a la part alta de la cala. Continuem pel tirany molt definit, primer E per després girar S, com si anéssim a cala Varques, sempre procurant anar el més a prop possible de la vorera del mar. Caminarem uns 20′ fins a la zona des Molar, on veurem a baix les restes d’una pedrera. Uns metres més endavant podrem davallar i situar-nos a pots metres del nivell del mar. Continuem caminant fins a arribar a uns penyals, just davall trobem la petita entrada a la cova de ses Pedreres.

La cova de les Pedreres és de petites dimensions, però no per això deixa de ser interessant. La sala gran està coberta d’arena, i acaba amb un estret passadís on podrem trobar les formacions més interessants. Cal destacar els rizomes de posidònia en procés inicial de concreccionament.

La tornada la feim desfent les passes fetes.

810. Cocó gran de les Nimfes, des de l’Urb. Bellavista

Publicada en 20 de julio de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 10:32 17 jul. 2021
Hora Fin: 14:42 17 jul. 2021
Distancia recorrida: 4,9 km (04:09)
Tiempo en movimiento: 01:24
Altura Mínima: -53 m
Altura Máxima: 9 m
Ganancia Altitud: 104 m
Pérdida Altitud: -97 m
Tiempo Ascenso: 01:34
Tiempo Descenso: 02:29

Data: 17.07.2021

Cocó gran de les Nimfes. Variant per a l’Urb. Bellavista.

Avui repetim part de la ruta feta el passat 1-09-2020, en la varietat que sa d’avui és circular i sortint de l’Urb. Bellavista. Mentre que l’anterior començava des de l’Urb. Maioris.

Anem per la carretera del cap d’Endorrocat, passem l’Urb. Cala Blava (antiga Cala Mosques), i al darrer carrer (c/ de les Dames) de l’Urb. Bellavista aparcam el cotxe. Continuem, caminant, direcció al cap Enderrocat, traspassem una barrera metàl·lica oberta, avui en dia les antigues instal·lacions militars del cap Enderrocat han passat a tenir un altre ús, el d’un hotel de luxe.

Després de traspassar dites barreres, estarem atents perquè als pocs metres abandonarem l’asfalt per un esbucament de la paret de partió de l’esquerra. També ho podríem fer uns metres més envant just on comença un camí. Caminarem, direcció SE, per un tirany prou definit, i als 200 m arribem a una paret de partió que traspassem i que dona a un camí, el que també arriba ( dreta) fins a la ctra. d’Enderrocat. Però noltros girem esquerra. Continuem 160 m i girem dreta.
Cal dir que hi ha multitud de tiranys que ens podem embullar, però com l’objectiu és arribar als penya-segats, serà fàcil mantenir l’orientació.

Continuarem 530 m i arribem a una paret on girarem dreta, direcció Sud. Anirem un grapat de metres paral·lels a la paret, fins que s’acaba, just al penya-segat. Ara es tracta de passar a l’altre costat. Al principi pareix quasi impossible , però si ens fitxem veurem que ja s’ha fet un estret tirany de passar la gent. Una vegada passat a l’altre costat caminarem sobre el penya-segat fins a arribar a unes antigues construccions militars.

A la zona s’instal·là una bateria de costa;
«Construido en 1889 con el objetivo de poder cruzar fuegos con el Fuerte de San Carlos para la protección de la bahía de Palma disponiendo inicialmente de 4 cañones HE 15 cm Munaiz-Argüelles. Para la protección del fuerte desde tierra se dispuso de un foso de unos 4 metros de profundidad que lo rodeaba flanqueado por cuatro caponeras acasamatades dispuestas para fuego de fusilería y cañones ligeros.

Entre 1903 y 1904 quedan sustituidos los cañones que disponía quedando instalados 4 cañones de 15 cm de tiro rápido Ordóñez L/45 y 4 obuses HS Ordóñez de 24 cm.

En 1954 cumple funciones de campamento de reclutas y en 1970 como prisión de suboficiales manteniendose en dependencia del RAMIX 91 hasta 1996 en que quedó declarado sin interés para Defensa.
En 2001 fue adquirido por un grupo hotelero quienes tras una importante y cuidada rehabilitación ya que se trata de una construcción calificada como Patrimonio Cultural categoría de Monumento es actualmente el hotel de lujo Cap Rocat.»

Intentarem anar sempre el més a prop que puguem per la línia del penya-segat. Recordem que estem a una zona privada amb càmeres de vigilància.

Passarem per una cova ( cova 1) que probablement fes funcions de vigilància. Continuarem fins a localitzar el pas de baixada a la mar. Es tracta d’una zona amb cert desnivell, però prou per baixar de manera «còmoda». Només començar veure’m a la nostra dreta una altra cova ( cova 2) amb un parament de pedres i un bonic portal, i que visitarem a la tornada.

En arribar a baix veure’m enmig una gran roca, amb un petit forat, uns dels pocs llocs amb ombra.

Continuem vorera de mar i a tan sols 100 m trobem el cocó gran de les Nimfes. Dic el cocó gran perquè n’hi ha un altre de dimensions més reduïdes, però no està a la ruta d’avui. El trobarem si feim l’altra variant sortint de l’Ub. Maioris.

Aquest cocó es comunica amb la mar, per un túnel subaquàtic, el que permet que l’aigua sigui renovada continuament i sigui un plaer fer un capfico.

Després de gaudir de l’entorn, tenim vàries opcions, una seria continuar per la costa fins a la cova Secret des Pontàs, i des d’aquí iniciar una pujada per uns escalons picats a la roca fins a les instal·lacions militars de la Bateria de Costa i arribar fins a l’Urb Bellavista. I l’altra opció, que és la que hem fet, és tornar enrere pel mateix lloc i en ser a dalt, continuar per la línia del penya-segat fins a arribar a una aparent torrentera on baixarem uns metres i la voltejarem, per arribar a un túnel-búnquer, tancat amb una plataforma que encara conserva els raïls.

Continuem per on hem vingut fins a arribar a una paret de partió esbucada i per on passarem. No és per on hem vingut el matí, si volguéssim anar pel mateix camí que el matí hauríem de continuar sense traspassar la paret. Una vegada a l’altra costa de la paret continuarem direcció SW per aquest tirany que ens acostarà fins a la carretera de l’hotel, just a l’entrada, on girarem dreta i continuarem per l’asfalt fins a arribar al cotxe.

809. Cova marina del Penyal Roig- Cova es Secret des Moix – Cova dets Ases

Publicada en 11 de julio de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:46 10 jul. 2021
Hora Fin: 15:31 10 jul. 2021
Distancia recorrida: 4,1 km (05:45)
Tiempo en movimiento: 03:18
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: -18 m
Ganancia Altitud: 88 m
Pérdida Altitud: -58 m
Tiempo Ascenso: 03:02
Tiempo Descenso: 02:41

Data: 10.07.2021

Cova marina des Penyal Roig – Cova Secret des Moix – Cova dets Ases.

«Ja dins Portocolom, a la Marina de Felanitx, es troba es Riuetó, nom aplicat a una raconada del port que recorda una cala interior. Aquest topònim sol estar associat a surgències submarines, com Es Dolç o barraques d’Aigo Dolça, que es localitza dins es Riuetó. L’aiguaneix, que surt de dins un escar, constitueix l’entrada submarina a la cova des Coll, important formació endocàrstica de 7.090 m de recorregut amb fort control estructural, on la permeabilitat associada a la fracturació adquireix major rellevància, en presentar aquests materials una porositat bastant més baixa que els dipòsits escullosos d’altres indrets del Migjorn. Els canvis baromètrics es tradueixen en corrents de sortida o d’ entrada, a mode de vasos comunicants, per compensar la diferència de nivell de la mar i de les aigües subterrànies. D’aquesta manera, quan puja la mar, a causa de la comunicació directa que té amb la cova es produeix l’entrada de l’aigua. El fenomen contrari passa en davallar el nivell de la mar, quan l’aigua surt de la cavitat cercant l’equilibri hidroestàtic. Un cas extraordinari del qual es té constància va succeir en produir-se l’arribada dels efectes del terratrèmol d’Algèria el 4 de juny de 2003 a les 18,33. La retirada de l’aigua de la mar va deixar es Riuetó eixut. Aquest fenomen va provocar corrents amb gran força que sorgien del Dolç i que fins i tot arrabassaren els llaüts que es trobaven amarrats a les proximitats de l’escar.»

«A causa del terratrèmol d’Algèria en 2003, es Riuetó quedà eixut. Això va provocar forts corrents d’aigua que sorgien del Dolç i que arrabassaren els llaüts de les proximitats de l’escar»

El primer terratrèmol, dels tres que es van produir, va ocórrer el dia 21 de maig de 2003 a les 19h 44m 19s (GMT), de conseqüències catastròfiques amb epicentre en Boumerdes (Algèria) i de magnitud 6.8. L’epicentre estava situat a 7 km de la costa algeriana.
A causa de la situació de l’epicentre, la primera estació no algeriana que va registrar l’esdeveniment va ser la que l’Institut Geogràfic Nacional té a l’illa d’Eivissa, situada a uns 250 km. Al final, les ones van aconseguir el litoral mallorquí i menorquí en menys de mitja hora.

Avui ens dirigirem a la localitat de Porto Colom ( Felanitx), amb la intenció de visitar la cova marina des Penyal Roig, que teniem pendent, perquè la darrera vegada que ho intentarem no fou posible pel mal estat de la mar.

En dirigim per la Ma-4060 fins al punt kilomètric 0,840 ( es Riuetó), on podrem aparcar el cotxes i on comença el camí de s’Algar. Caminarem 560 m i arribem a s’Algar, un lloc totalment verge i excel·lent per fer uns capficos. Preem NE vorera de mar durant 205 m, fins arribar a una obertura descendent per la qual podrem arribar a nivell de mar i a tants sols 10 m de la boca d’entrada de la Cova marina des Penyal Roig.

Ens posem el banyador, careta i llanternes i ens tirem a l’aigua, jo en la mala sort que vaig ficar sa cama dins una petita encletxa d’una roca i em vaig fer una petita lesió al genoll, raspadures i talls a la cama. El que em va llevar part de l’alegria i en va condicionar durant tot el dia.
La cova presenta una obertura d’1,40 m a la part més alta i una gran sala de fins a 67 m, 20 d’amplitud i 18 m de desnivell. A la part superior té un forat que ens dies de temporal fa de bufador. A la part final té un sifó de 20 m que dóna a una petita sala. Recentment s’ha instal·lat una corda des del forat de dalt que arriba fins a l’aigua, com entreteniment.

Continuem la ruta costanera direcció N, fins a arribar a una paret de partió que separa els municipis de Manacor i Felanitx, la traspassem i tot duna en lleugera davallada ens dirigim a la mar, on localitzem la cova Secret des Moix, una cavitat que conserva arenes marines de l’interglacial wurmiense, amb dues platges d’interior, medeix 75 m de llongitud per 30 m d’amplitud i una altitud de 9 m.

Després de refrescar-nos, continuem la ruta fins a la paret que no traspassem i agafem un tirany que puja a N, fins arribar a una intersecció on agafem esquerra i traspassem la paret de partió. Caminem per aquest tirany i als 500 m passem pel costat d’un forn de calç. 210 m més envant girem esquerra i ens endinsem a la garriga i als pocs metres localitzem la boca de l’entrada de la Cova dets Ases, de més de 300 m de llargària, amb un llag que limita la zona seca a la submarina amb sortida a la mar.
Continuem caminant durant 500m i arribem novament a s’Algar, i des d’aquí fins els cotxes.

NOTA CO2: Feta una medició de CO2 pel nostre equip homolgat, dins la cova dets Ases, donà 0 en tot moment.

808. Marina de Felanitx, Cova d’en Gosti LLadre o de na Mitjana

Publicada en 20 de junio de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:51 19 jun. 2021
Hora Fin: 16:21 19 jun. 2021
Distancia recorrida: 3 km
Tiempo en movimiento: 02:52
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 60 m
Ganancia Altitud: 138 m
Pérdida Altitud: -146 m
Tiempo Ascenso: 01:50
Tiempo Descenso: 04:38

Data: 19.06.2021

Espeleotemes de la cova d’en Gosti LLadre

Cova d’en Gosti Lladre o de na Mitjana. Cova dels Jaç i Cova dels Vells Marins.

Avui ens dirigirem a la localitat de Capdepera, continuarem fins a la cala Font de sa Cala, la deixam enrere i entrem a la Urb. Provençal i el caló d’en Suau, continuem fins al carrer des Morràs i a la part més meridional trobarem un portell d’obra que s’endinsa dins sa garriga, lloc per deixar els cotxes. Es un punt on s’inicien vàries rutes fins a Canyamel i també a ses Talaies Vella i Nova, i que està senyalitzat amb balisses.
Començam a caminar per un camí que en lleugera davallada sa fica dins sa garriga. Als 5/6′ arribarem a un forn de calç. Al costat s’inicia un tirany que davalla fins a la cala des Contraban, on hi ha la cova dels Vells Marins i el Secret. Un lloc on a la tornada farem un capfico.

Continuam pel camí acompanyat per les balisses. Després d’altres 6/7′ arribarem a un gran rotlo de sitja, entrem dins un bosquet d’arboceres i després de travessar un torrentet s’inicia una forta pujada per plaques de roca. Una vegada superat aquest fort desnivell i en arribar a la part alta, hem d’anar al tant perquè hi ha tiranys amb fites, uns cap a la dreta que pugem a les Talaies. Noltros em de prendre el tirany, amb qualque fita, que davalla direcció SE ( esquerra) pel costat d’un comellar/torrentera, que ens deixa en es caló de na Massot i a cota 0.

Per anar a la cova d’en Gosti Lladre o cova de na Mitjana, em de prendre direcció N pel coster, però abans visitarem la cova del Jaç, que a l’exterior té empremtes fossilitzades de Myotragus i també davallarem fins a la pedrera.

Una vegada explorat el coster Sud, iniciem la marxa direcció N no a més de 10 m d’altitud. En arribar a uns cocons a nivell de mar, Assolim la petita boca d’entrada a la cova, situada entre el Prim de na Mitjana i el Fort de na Mitjana. Es veu que abans, probablement els contrabandistes, es tancava l’entrada amb una barra de ferro. Encara es poden veure uns ferros ben rovellats que devien fer de suport de la barrera. La cova fou emprada temps enrere com a secret, on els contrabandistes amagaven els productes il·legals que més tard havien de distribuir. Per la zona de Capdepera és coneguda amb el nom de cova d’en Gostí Lladre i també com la cova del Cingle.

Uns anys enrere tenia instal·lada una escala d’alumini per superar es pou de 5 m que dona accés a les sales i a la platjola d’arena blanca del seu interior.

«Abans que hi hagués l’escala s’havia d’arriscar a baixar amb una corda. Un home amb tres nines davallà i no pogué tornar a pujar. Una de les nines ajudada per son pare va aconseguir sortir i va anar a demanar auxili. Els bombers anaren a rescatar-los ja entrada de fosca.
La cova de na Mitjana és considerada lloc d’interès històric i arqueològic, i especialment espeleològic. Té un recorregut de quasi 100 metres. La formació d’aquests tipus d’espeleotemes és causada pel nivell freàtic assolit en una altra època. Dins la cova trobam formacions realment belles i úniques, que no hem trobat en altres coves. L’aigua del llac és salada, ja que es comunica amb la mar, per això també, s’hi formen petites ones a la superfície. Per als gabellins, com hem dit abans, és coneguda per la cova d’en Gostí Lladre. Rondalla d’en Jordi des Racó sobre les aventures d’un jove contrabandista.
Part de l’aigua filtrada cau a terra i s’hi acumulen masses de carbonat càlcic semblants a estalactites invertides. «

Per superar el pou de 5m, en condicions òptimes de seguretat, ens farà falta material de descens i de remunt vertical, una corda i dos mosquetons.

Una vegada visitada sa cova i haver fet uns capficos just a baix, iniciem la tornada desfent les passes fetes, fins a arribar novament al forn de calç on prenem el tirany que baixa a la Cala des Contraban i on trobem la cova dels Vells Marins, on també feim un capfico. A la pujada localitzem es Secret, un forat condicionat empleat per guardar mercaderies «il·legals», que suposem té que veure amb el nom de la cala.

En pocs minuts tornam a ser als cotxes.

807. Talaia d’Albercutx i Puig de la Pinoa, pel Racó d’en Mora

Publicada en 13 de junio de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:47 12 jun. 2021
Hora Fin: 16:22 12 jun. 2021
Distancia recorrida: 8,8 km (06:35)
Tiempo en movimiento: 02:56
Altura Mínima: 15 m
Altura Máxima: 381 m
Ganancia Altitud: 557 m
Pérdida Altitud: -551 m
Tiempo Ascenso: 04:22
Tiempo Descenso: 02:09

Data: 12.06.2021

Talaia d’Albercutx i Puig de la Pinoa, pel Racó d’en Mora.

Iniciem la ruta d’avui al mirador de sa Creueta, a la península de Formentor, on podrem aparcar. Darrerament hi ha un cotxe de la policia municipal que fa guàrdia i així evita els nombrosos robatoris.

Comencem a caminar per la carretera asfaltada de s’enfront que puja a la Talaia d’Albercutx. Després de la segona corba i a 290 m trobarem a l’esquerra una escala d’obra que agafarem. Als pocs metres ens duu a una balma amb tancat de pedra, es tracta de la Balma de l’Ocell, perquè al sòtil té pintat un ocell, és mal de veure, tan sols uns 10 cm, continuem avancen i arribem novament a la carretera, es tracta d’una drecera per evitar la tercera corba i cota 306 m. Després de caminar 244 m, a l’esquerra trobem la boca d’entrada d’un túnel, una construcció militar postguerra civil, que servia per emmagatzemar munició. Entrem al túnel i amb la llum del frontal feim el recorregut, després de la primera galeria arribem a una sala sense sortida excepte per la dreta on s’inicia una altra galeria, a la mitat pareix que està obstruïda per la caiguda de material pel forat de dalt, però continuem, passem per davall una altra obertura a l’exterior, girem per la galeria i sortim a l’exterior, just davall la carretera. Tornam a contactar amb l’asfalt fins a arribar a lgs XVI, ben conservada i amb una placa commemorativa de la donació que va fer la família Capllonch, a l’any 1984, al poble de Pollença.

Iniciem el descens i en arribar a la primera corba, abandonem l’asfalt i en pendent mitjana prenem SE, per un terreny no fàcil. Ens dirigirem a un pi solitari, cota 300 m, continuarem Est, per la carena fins a la cota 150 m, on hem d’entrar dins una coma/torrentera per sortir a un camí que passa per dalt d’un xalet. Prenem Sud (dreta) per aquesta còmoda pista. Després de uns 470 m girarem esquerra en descens. Arribarem a un encreuament, girem esquerra per a anar a fer un capfico al Racó d’en Mora, arribem a una carretereta asfaltada, que no surt al mapa d’Alpina, i la pista que hauríem de continuar per arribar a la mar, la trobem tancada amb una barrera i una indicació de Can Mono… el que ens impedeix fer un bany. Tornem enrere fins a arribar novament a l’encreuament on continuem Oest ( recte), passem pel costat d’un dipòsit d’aigua. Continuem l’ascens vora una petita torrentera. A partir d’aquí caminem fora camí, sense fites i només amb l’ajuda del gps, també i important seguirem una línia d’alta tensió que ens duu a una torreta. Girem esquerra SW, fins a arribar i traspassar el tàlveg des torrent, cota 140 m per sortir farem una senzilla grimpada fins a un pi gruixut, on podrem descansar. Prenem Sud fins a una zona més planera. Un lloc amb excel·lents vistes, a s’enfront tenim el puig de la Pinoa, 267 m, i a ell ens dirigim per la zona més alta i pel coll de sa Paret. Ho farem de dreta a esquerra, seguint fites. En uns minuts coronem el cim, però si realment volem gaudir de les vistes hem de seguir la carena i arribar a la punta NE, un excel·lent mirador sobre Cala Pi de la Posada i reste de la península.

Ruta en memòria d’en Toni i estreta de la seva colecció.

806. Puig de na Fàtima i volta per Puigpunyent

Publicada en 6 de junio de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:31 5 jun. 2021
Hora Fin: 15:37 5 jun. 2021
Distancia recorrida: 13,64 km (06:05)
Tiempo en movimiento: 02:15
Altura Mínima: 168 m
Altura Máxima: 616 m
Ganancia Altitud: 647 m
Pérdida Altitud: -639
Tiempo Ascenso: 03:11
Tiempo Descenso: 02:52

Data: 5.06.2021

Puig de na Fàtima . Volta per Puigpunyent – Hermita de Sant Nofre.

Tres llocs a l’illa duen el nom de na Fàtima, Puig de na Fàtima a Valldemossa, Puig de na Fàtima a Puigpunyent, Puig de na Fàtima o de sa Morisca a Santa Ponça, nom de ressonàncies àrabs que significa donzella. Estan lligats a nombroses llegendes, algunes ja recollides al segle XIX per mossèn Antoni Maria Alcover i per l’arxiduc Lluís Salvador.

«¿Quién es que no conoce el Puig de na Fàtima de Puigpunyent?
«La recerca de la ruta que pogué seguir la princesa musulmana Fatima, filla del darrer Walí de Mallorca Abu-Yahie de Medina Mayurqa, i que segons la llegenda havia fuit del setge cristià i l’entrada de les tropes saquejadores aquell darrer dia de 1230 emportada a cavall per un cavaller de confiança i tot duent el seu farcellet de joies… . Conta la llegenda que el dia de la conquesta de l’illa, mentre els cristians entraven dins la ciutat, un musulmà sortia a cavall per una de les seves portes, emportant-se’n la jove princesa per sostreure-la als horrors del saqueig, no deturant-se fins al peu d’una muntanya de Puigpunyent i tornant-se’n altre cop a la ciutat per morir en la lluita. La muntanya prengué el nom de la princesa mora. El poble que atribueix a Fàtima dons taumatúrgics de bruixa-pretén que hi amagar el seu tresor fabulós».

Aparca’m el cotxe al carrer Can vela, davant les pistes de tenis del poliesportiu de Puigpunyent – –

Sortim del poble per la barriada de son Bru de Dalt. Comencem a caminar per la carretera Ma-1101, que va a Esporles i direcció cap al coll des Grau. Als pocs metres deixa’m a l’esquerra el cami de Son Fortesa, antiga carretera d’Estellencs, per on tornarem més tard. Continuem per l’asfalt i als pocs metres passem per davant el Garrover de ses Sabates, «antany els de Superna, ‘possessió’ que hi ha més amunt, quan anaven a Puigpunyent, es posaven les sabates en arribar a aquest garrover i, en anar-se’n d’allí, els hi tornaven a llevar, per a no espatllar-los» (‘Un altre tresor n’és puig de na Fàtima’. Rondalles Mallorquins d’en Jordi des Racó, vol XXIV).

A la tercera corba, trobem el primer pal indicador del camí a seguir i que mos treuen de l’asfalt. Anirem entrant i sortint de la carretera. En sortir a una corba, km-2,900, girem NW, esquerra, per l’asfalt i als 100 m arribem a una corba planera, punt on l’abandonem per la dreta, W, i traspassarem una vella reixa.

Entrem a una zona amb moltes carritxeres i branques de pi, que dificulten enormement la progressió, continuarem SW sense perdre cota fins a una petita coma o torrentera. Iniciem una pujada mitja/forta fins a un alzinar, arribant abaix del mur. Anirem voltejam el mur de W a S, passarem per una rosseguera, i al mateix temps anirem ascendint, trobarem qualque punt verd. En cap moment utilitzarem les mans.

El capdamunt ens sorprèn per lo gran i extens que és. Sabrem que estem a dalt perquè només arribar passarem per una sitja. A la part més alta localitzarem restes etnològiques, destacant un cocó picat a la mateixa pedra i el que podia ser una bassa per recollir aigua. També localitzem les entrades de dues coves i/o avencs, poguent, un d’ells ser la Cova del Puig de na Fàtima de més de 50 m de recorregut i a la que se li atribueixen llegendes de tresors i del bou d’or. AQUI podeu escoltar la llegenda de na Fàtima.

Iniciem el descens, primer pel mateix lloc, però així com anem davallant ho feim en cota més baixa fins a arribar a un antic camí que seguim direcció E ( dreta), mantenint cota fins a arribar novament a l’horrorosa zona carritxera i després sortir novament a la corba on hem entrat al principi.

Continuem seguint els pals indicadors del GR fins a arribar al coll des Grau, 469 m, on abandonem la carretera per agafar una pista, on veim pal indicador. Creuem un portell obert seguit d’un pal indicador de sa Comuna ( privada (?) ). Cap a l’esquerra, gaudim d’una bella i àmplia panoràmica cap a l’interior de Puigpunyent, amb el Puig de na Fàtima en primer terme i el de na Bauçana al fons; a la nostra esquena, la Fita del Ram, anomenada també na Ferrana.
Quan ja tenim bé a la vista les cases de la Campaneta, a la nostra dreta, els indicadors ens treuen del camí principal i ens condueixen cap a un més antic i bell. Es tracta d’un vell camí de ferradura, recuperat per Fodesma en la dècada dels noranta, que ens portarà fins al Coll de na Jordana (616 m). Després d’unes corbes molt pronunciades del camí, minuts abans d’arribar a l’encreuament del Coll d’Estellencs, trobem a l’esquerra un dels dos punts d’accés a l’ermita de Sant Nofre.

Ermita de Sant Onofre
«Aquest centre espiritual, situat en els vessants meridionals del Puig de sa Parra, es troba en estat d’avançada ruïna, però encara manté l’aire misteriós i de pau que omple el lloc». D’aquesta manera se’ns descriu aquest enclavament màgic en la Guia dels Pobles de Mallorca (Consell Insular de Mallorca/Grup Serra, 2001), tota una invitació a deixar-se portar per l’ambient i les vistes que ens regala.

L’hermita de Sant Nofre està emplaçada en terres de Son Fortesa i va ser fundada en 1660 per l’ermità Jaume Català de Santa Magdalena, natural de Selva i membre de la congregació de la Trinitat de Valldemossa. Posteriorment, Príam de Vilallonga i la seva esposa, Onòfria Mir, llavors propietaris de Son Fortesa, van fer possible la construcció de l’oratori, que es va posar sota l’advocació de sant Nofre. Jaume Català va morir en 1689 i l’ermita va ser definitivament abandonada en 1776, després que el seu únic resident, l’ermità Josep de Sant Antoni, morís despenyat al costat de la Font de la Replegada, de camí cap a Puigpunyent. En el segle XIX va haver-hi un segon intent d’ocupació que no va fructificar a causa d’un violent robatori que van sofrir els seus habitants (Font: Guia dels Pobles de Mallorca )

Tornem al camí principal i arribem a l’encreuament, on enganxem amb el camí vell d’Estellencs, la via de comunicació històrica –d’origen medieval- entre els pobles de Puigpunyent i Estellencs, aquest últim sufragani fins a 1913. Comencem a tancar el circuit de la nostra ruta. Deixem a la dreta la pujada al Coll d’Estellencs, a només deu minuts, i iniciem el descens, que ens portarà en primer lloc prop de les cases de la muntanya. Abans, creuarem dos portells oberts sense barrera; el primer de tots ens traurà de l’alzinar.

Després de les cases de la muntanya, que actualment estan abandonades, trobem la font de mina de la pròpia ‘possessió’, que aboca l’aigua en una pila de la qual es proveeix el bestiar que pastura pels voltants. Després passem per la font de l’Albelló A escassos cinc minuts tenim sa Teulera Vella , que deixem a l’esquerra del camí. A partir d’aquí comencem un ràpid descens que ens conduirà a la carretera d’accés a les cases de Son Fortesa.

A la vorera del camí trobarem el que queda de la creu de ferro, amb extrems trevolats i peu de pedra motllurat, commemora el lloc on va morir despenyat l’ermità Josep de Sant Antoni (Antoni Antich Barceló), l’any 1740, el qual vivia a l’ermita de Sant Onofre. A baix del penyal se situa la Font de sa Replegada.
Segons conten els seus biògrafs: Un diumenge (2 d’abril de 1740) es dirigia cap al poble, a l’alba, per a celebrar la primera missa, que se celebrava sempre a la sortida del sol. Caminava a les palpentes, equivocà el camí i caigué per un precipici.

Trobam al BSAL (1939-1941, tom 28, p 235) una ressenya que fa referència a aquest fet:«A 2 de abril de 1740 el E [ermità] José de S. Antonio, Antich, por efecto de una caída en la ermita de Son Forteza. Su cadáver fué depositado en el sepulcro de los señores de Son Noguereta en la iglesia parroquial de Puigpunyent».

Una filera llarga de plataners gegantescos ens acompanyarà fins a travessar uns espaiosos sembrats amb el Puig de na Fàtima a l’esquerra. Entrem a Puigpunyent seguint els mateixos carrers que en l’anada i posant fi a la marxa.

Nota Necrològica:

Mentres fèiem aquesta ruta, El nostre amic i company, Toni Sureda Milan ( Socay) mos deixava en un accident de muntanya a la zona de la serra des Cavall Bernat. Un company molt estimat i gran muntanyenc, que notarem a faltar. Serveixin aquestes línies com a petit homenatge.

804. Clot de Déu – Fortificació de Son Marc

Publicada en 30 de mayo de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:28 29 may. 2021
Hora Fin: 16:42 29 may. 2021
Distancia recorrida: 8,7 km (07:13)
Tiempo en movimiento: 03:04
Velocidad media: 1,21 km/h
Altura Mínima: 58 m
Altura Máxima: 433 m
Ganancia Altitud: 524 m
Pérdida Altitud: -515 m
Tiempo Ascenso: 03:59
Tiempo Descenso: 03:09

Data: 29.05.2021

Clot de Déu – Fortificació de Son Marc – Fesa de s’Heura – Cova Mala.

Iniciem aquesta ruta, com a moltes altres, just a l’entrada de Can Melsion, del camí Vell de Lluc, entrada per la cruïlla del pi de les Creus, punt quilomètric 5,300 de la Ma-10. Podem aparcar els cotxes uns metres abans del portell de Can Melsion.
Entram tot duna dins el tàlveg del torrent de Muntanya i ho remuntem uns metres passant per una barrera oscil·lant. Abandonam el torrent per la dreta, passam vora un bonic forn de calç i unes menjadores. Continuem NW per voltejar un rocam de l’esquerra, fins a arribar a una paret de partió que no traspassem, giram esquerra paral·lels a la paret. Passarem per davant la Balma dels Sestadors ( esquerra), de 5,7 x 2,6 x 4,5 m, amb parament de pedra.
Aviat localitzem un típic i bonic camí de muntanya que puja fent ziga-zagues, pel que transitarem fins a arribar al Clot de Déu. Passarem per davant una font o bassa, no ho podem assegurar, però té aigua. Amb una mirada retrospectiva podrem gaudir d’una magnífica estampa de la Vall Verda d’en Marc i més amunt del ratllar de son Marc.

Deixam a la nostra esquerra una paret de roques. Descendim cap a l’esquerra, per on s’obre un collet a la paret i just a la dreta trobem una cova de la qual desconeixem el nom.

Un poc abans d’arribar al Clot de Déu, trobarem uns abandonats camps de conreu, amb alguna figuera i garrover. A l’esquerra i entre el rocam localitzem la capçalera de la tirolina, formada per un gruixut cable d’acer enganxat amb una cadena a una biga de ferro encaixada enmig de roques. Baixem uns metres mes, seguin el cable, i ens situem al seu costat i des d’on podem veure tot el seu recorregut d’uns 320 m que salva el torrent de Muntanya. No sabem exactament la seva utilitat, però pareix a ser que fou instal·lat per pujar els queviures als caçadors que s’instal·laven a la caseta del clot de Déu. Jo personalment trobo exagerat la seva instal·lació fou per pujar els queviures, tenint en comte que el cable deu pesar més d’una tona i que el material (cadena, biga de ferro, baula d’unió…) no són tan antigues, i que per pujar-ho probablement es fes servir un helicòpter.
Fetes ses fotos amb el cable, continuem la ruta direcció NW, als pocs metres passem per un curiós lloc amb dues fileres de pedres a terra ben rectes, que després de consultar vàries informacions, pareix a ser que són les restes d’una síquia. Arribem a les runes d’unes cases. Ens situem al darrere i prenem N ( dreta), per anar a sortir pel coll dels Moixerrins, que encara no podem veure, unes fites ens guiaran. L’avanç és lent dificultat pel càrritx. Passarem per una paret de partió, d’on ja podrem veure el coll dels Moixerrins i a la dreta el turó d’en Marc amb la fortificació. No sabem res de la seva història, un reducte musulmà, pretalaiòtic, etc., el cert que és una zona fortificada molt interessant amb murades ben gruixudes.

Iniciem el descens incòmode pel coll dels Moixarrins ( 429 m) que ens dóna pas al vessant N. Separats de la carretera pel torrent de Mortitxet.

La nota desagradable la mos dona el tremend i abominable renou que fan els cotxes que participen a la prova d’automobilisme «III Pujada Pollença-Lluc». És tal el renou a la zona de Mortitx que entre noltros no podem xerrar i escoltar-nos, es podia sentir a kilòmetres… ens sap greu pels polls de les aus de la zona, que acaben de néixer, per l’estrès que hauran tengut amb el renou retronador… incloses zones d’exclusió properes tan gelosament «protegides» darrerament per l’Administració Autonòmica,

Anirem descendint fins que la vegetación es fà més clara, així i tot resulta complicat.-La direcció a pendre es SW direcció a uns grans xiprers, on trobarem la font del Xiprers. Continuarem intentan mantenir la mateixa altitura fins a uns gran blocs on i trobem la Fesa de l’Heura, un curiós racó on hi havia una gran heura que avui en dia es poden veure els trosos de la soca pel terra.

Sortim d’aques indret girant a S per una coma marjada. Ens pot servir d’orientació una torre elèctrica. Arribarem a uns camps llaurats i un camí que seguirem en ascens, arribarem a un alzinar, el camí continua però si volem visitar la Cova Mala, ho farem pujant fins a la paret rocosa on localitzem l’amplia entrada. Una primera sala de 25x 14x 5 m. Dominen els grans blocs caiguts del sostre. S’hi han trobat restes de vaixelles prehistòriques, musulmanes, tardomedievals i de l’epoca moderna. Si volem veure les úniques formacions destacables ens aurem d’endinsar fins la part més profunda.

Sortim novament al camí, pasem un botador metàlic i enllacem amb el camí de les cases de Muntanya, prenem E ( esquerra) durant 360 m on girem pel camí de l’esquerra, després girem dreta en lleuger descens. A partir d’aquí resulta complicat orientar-se. Es tracta d’entrar dins un torrent ( desconeic el nom), per després arribar a l’entreforc amb el torrent de Muntanya. Després de 111 m arribem al camí ( dreta) que puja fins a la font de Muntanya, que no agafem, continuem pel tàlveg durant 140 m, on sortirem E, per unes penyes de la dreta, al prinicipi pareix que no té sortida però si la té. Entrem dins un terreny molt complicat de caminar, ho farem girant a S per localitzar es torrent de ses Covasses que seguirem, fora del tàlveg, per la seva dreta direcció NE, ens crida l’atenció dos bots esportius… continuem per la dreta del torrent fins enllaçar amb un antic camí carreter. Passarem pel costat d’un forn de calç on just per damunt passa el cable de la tirolina.

Ara es tracta de seguir el talveg del torrent de Muntanya, a vegades per la dreta i altres per l’esquerra, a vegades per camí, a vegades per tirany. Fins arribar finalment al cotxe.

799. Alt de Ca n’Aloi i Mollet del Patronet

Publicada en 23 de mayo de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 10:09 22 may. 2021
Hora Fin: 17:03 22 may. 2021
Distancia recorrida: 10,1 km
Tiempo en movimiento: 04:24
Altura Mínima: -45 m
Altura Máxima: 179 m
Ganancia Altitud: 476 m
Pérdida Altitud: -473 m
Tiempo Ascenso: 03:56
Tiempo Descenso: 02:55
Circular: Si

Data: 22.05.2021

Alt de Ca n’Aloi o Pont de les Moles i Mollet del Patronet.

“Es tracta d’un camí empedrat que recorre el braç terminal de la península de Formentor, concretament, des de Cala Murta arriba al Far de Formentor. Figura al Catàleg de camins del terme municipal de Pollença amb el números 65 i 144, sota la denominació de “camí vell del Far A i B”, respectivament, amb una longitud aproximada de 14 km. És un camí preciós que salva els diferents desnivells, colls i barrancs amb poca inclinació, per la qual cosa necessita fer nombroses corbes, com ara les 22 que té el paratge conegut com a les Voltes del Català o, com escriu l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, la “Pujada d’en Català” (no he pogut esbrinar si es refereix a un llinatge o a un gentilici). Tanmateix, al mapa aixecat el 1858 pel geòmetra Pedro Moreno Ramírez i que podem admirar dins la nostra Casa de la Vila, observarem que està retolat el camí com a “Pujada del Català”.
Al final d’aquesta la muntanya és rebaixada artificialment, entre el puigs Fumat i Garballó, indret conegut com a la Bretxa.
L’actual carretera, construïda l’any 1928 per l’enginyer Antoni Parietti Coll, ha destrossat petits trams del camí; en alguns trams el creua i en altres va paral·lela al mateix.
El camí va esser construït entre els anys 1857 i 1859, per a traslladar els materials de l’obra, com ara la pedra emprada en la construcció del far i dels edificis annexes, tallada a sa Pobla (i segons altres informacions, a Binissalem), embarcada des del Barcarès, a Alcúdia. Treballaren unes 200 persones i brigades especials.
És conegut com a camí de la Reina degut a què se va dur a efecte durant el regnat d’Isabel II, i va costar tant que aquella preguntà “si feien el camí de plata”.
El far de Formentor se situa a 193 metres d’alçada, va ser projectat per l’enginyer Emili Pou Bonet i començà a funcionar el 30 d’abril del 1863, amb una làmpada Degrand nodrida amb oli d’oliva, que fou substituïda, successivament, per sistemes més moderns, fins a l’electrificació del senyal (1962). Presenta una aparença de llum blanca en quatre llampades cada vint segons. Té un abast nominal de trenta-sis milles.
Segons l’Arxiduc, el far s’aixecava sobre una base quadrangular des del centre de l’edifici que serveix d’habitatge als torrers. Es tractava d’un aparell de segona classe amb dotze lents, que donava flaixos cada 30 segons.”
Info; Punt Informatiu. Periódic Independent Local 12-04-2020
Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.com

Iniciem la ruta d’avui en el Mirador de la Punta d’en Tomàs, km-14,900 de la MA-2210, caminem per l’asfalt direcció al far durant 200 m, i l’abandonem per l’esquerra, per anar a cercar un tirany que ens acostarà, en pocs metres, a l’antic i preciós camí Vell del Far.

Cal dir que el camí Vell del Far, ja no es conserva en tota la seva integritat perquè a trams es va destruir per fer l’actual carretera asfaltada.

A la proximitat del km 15,900, abandonem el camí i entrem a la carretera durant 400, on tornem a agafar ( esquerra) l’antic camí, poc temps perquè aviat arribem al mirador del Puat, d’on tornam enllaçar amb l’antic camí del Far. Enrevoltem el puig de la Pinya, tornem a sortir a la carretera i molt pocs metres l’abandonem ( dreta) per enllaçar amb l’antic camí. En sortir novament a la carretera la traspassem i enllacem amb l’antic camí. Ara hem d’estar atents perquè als 100 m, abans d’una corba, sortirem del camí ( dreta) sense traces per davallar fins a la carretera. Als 50/60 m aprox. Abandonem la carretera ( dreta) i iniciem, sense traces, la davallada, direcció E, durant 100 m, fins a arribar al Alt de Ca n’Aloi, o pont de les Moles segons l’Arxiduc.

Ens feim les fotos, contemplem l’impressionant estampa i iniciem un petit descens desgrimpant una curta canal per situar-nos just davall el forat/pont.
En acabar, tornem a la carretera i caminem fins al km-19,100, just abans de la primera corba de pujada al far, on veurem un portell i un camí escalonat, que agafem per arribar al Mollet del Patronet. Però abans d’arribar-hi, en dur 200 m ens desviarem per pujar fins a la boca de l‘avenc de les Pagellides o Covatxa del Pouet amb una profunditat de -87 m. Tornem al camí, que cada vegada estan en pitjor estat.

Arribarem on el camí ha desaparegut i per continuar haurem de fer-ho amb una desgrimpada. En el nostre cas posem un cordino per assegurar els moviments. El darrer tram més vertical, però amb els graons encara es conserven perquè estan picats directament a la roca. Arribant al Mollet.

Després de dinar i fer un cafetet iniciem la pujada fins a la carretera, als pocs metres passem per davant l’avenc del Far, de -44,5 m, continuem fins el Far de Formentor.

La tornada la feim pel camí Vell del Far, desfent les passes fetes.

801. Punta i cova Troneta ( Punta de la Salada i Cova de l’Aragonés).

Publicada en 16 de mayo de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9,50 h
Hora Fin: 6,10 h
Distancia recorrida: 6,09 km
Tiempo en movimiento: –
Altura Mínima: 0,5 m
Altura Máxima: 150m
Ganancia Altitud: 536
Pérdida Altitud: -586
Tiempo Ascenso: –
Bot mes Alt: 38 m
Material utilitzar: Cordes 1 x 60, 3 x 50, 1×40 m.
Circular: Si

Data: 15.05.2021

Punta de la Salada, de la Troneta o del Morro del Penyal. Cova de l’Aragonés o de la Troneta.

Comencem a les cases de Bòquer, a l’extrem de la Serra del Cavall Bernat, prenem direcció a sa cala que no hi arribarem, ja que abans de descendir ens desviarem cap al costaner esquerra per guanyar mitja altura i caminar fins a la Punta, passarem per davant unes espectaculars balmes per un terreny realment rocós i desèrtic. Just passat la darrera gran balma comencen les estaques de ferro que ens guiaran fins a la punta de la Salada o Troneta, millor dit, de el que queda de sa Punta i si no mirau aquesta meravellosa descripció que fan a Taponimiademallorca.net i que reprodueix aquí:

«Próxima voladura de «Punta Troneta».

Los beneficios que aportará a Mallorca son incalculables. Muchos campos de Pollensa y la Puebla producirán el triple que en la actualidad.

40 toneladas de pólvora harán volar 66.000 metros cúbicos de rocas. Interesantes manifestaciones del Ingeniero don Benjamín Llorca, Teniente Coronel de Aviación.»

Aquest era el titular destacat, amb grans lletres de color vermell, de la portada del diari Baleares del diumenge 7 d’agost de 1949. Segons s’afirmava en el text, la Falange, sensible a les queixes del camp mallorquí, havia decidit actuar per minvar les pèrdues en les collites que provocava la sal marina al nord de l’illa. Aquesta sal entrava per cala Bóquer, i era aixecada quan els temporals de mestral impactaven contra l’extrem de la serra del Cavall Bernat. Per aquest motiu aquesta punta, la Troneta, era coneguda també amb el nom de punta de la Salada.

Es tractava de dinamitar la punta per tal de deixar lliure el pas de les ones i evitar així l’aixecament de la sal. A més dels beneficis econòmics l’acció suposava una bona oportunitat per a muntar una operació de propaganda pel règim franquista. La lectura era clara: ni els penyals més imponents constituïen un obstacle per al seu progrés i la destrucció era el destí que podien esperar tots els enemics.

Sota els auspicis del governador civil i cap provincial de la Falange, José Manuel Pardo de Santayana Suárez, les autoritats militars havien elaborat el projecte i dirigit les operacions, mentre que un contractista civil pollencí, en Joan Riusech, havia estat l’encarregat de dur a terme les obres. Durant mesos havien estat excavades tres galeries mitjançant l’ús de compressors i de martells mecànics. Vint obrers, en torns de cinc hores, s’havien dedicat a l’excavació i posteriorment al transport i la col.locació de la dinamita. Per acabar les tasques els explosius havien estat comprimits amb 8.000 sacs d’arena per tal de maximitzar l’ona expansiva. La crònica diu que els sacs foren «cedidos gentilment por los alcaldes de la Puebla y Pollença», els municipis que teòricament més se’n beneficiarien de l’actuació.

I a la fi arribà el dia marcat per a la voladura, el dimecres 10 d’agost, dia de Sant Llorenç. Fou declarada com a zona de perill l’àrea compresa dintre d’un radi de cinc quilómetres des de la punta i un tram de la carretera de Formentor i s’assenyalà com a millor lloc d’observació la talaia d’Albercuix. Allà s’havia concentrat des de bon matí un multitud variopinta desitjosa de contemplar l’espectacle anunciat. També hi eren presents les autoritats civils i militars.

Finalment enmig d’una calor sufocant, a la una del migdia, els quatre militars que quedaven a cala Bóquer activaren el detonador elèctric. El periodista ens descriu l’explosió: «Unos segundos formidables en intensidad, y enseguida una enorme mancha turquesa sobre el mar. Una mancha que se va ensanchando y que cambia milagrosamente de colorido. Ni espectaculares columnas que se elevan al cielo, ni trepidaciones imponentes.» I extreu paral.lelismes amb les imatges bèliques viscudes a la guerra civil. «La elemental asociación de ideas nos lleva a los días inolvidables de las sierras de Pandols y Caballs durante nuestra guerra».

Les autoritats s’apressaren a declarar l’èxit de l’operació i ho celebraren amb un gran dinar a la cala de Sant Vicenç. Malgrat aquestes celebracions desconeixem si efectivament es produí alguna millora apreciable en la collita dels camps pollencins i poblers. Ho dubtam en base a la comparació entre les fotografies antigues i modernes, de les quals es dedueix que al morro del Penyal els militars només li feren pessigolles. En tot cas com a testimoni d’aquells fets ens queda una punta escapçada i la filera d’estaques de ferro emprades per assegurar el trànsit dels treballadors i que avui en dia guien als excursionistes cap a la Cova de l’Aragonés.

NOTA: Morro del Penyal és el nom que dóna el cardenal Despuig a la punta Troneta. La seva forma, un penyal allargat que s’endinsa a la mar, fa pensar que el nom és una referència metafòrica a la trona, cadafal destinat a les autoritats i especialment el lloc de l’església des d’on els capellans feien les seves prèdiques. Les estaques de ferro de la punta no tenen res a veure amb el contraban perquè els contrabandistes mai deixen un rastre permanent del seu pas. Ni els d’abans ni els d’ara.
ACTUALITZACIÓ (28/1/13): la voladura de la punta Troneta tengué un ressò d’àmbit nacional i fou tema per als rudimentaris informatius audiovisuals de l’època.

Tornem a lo nostro, per iniciar el descens per les estaques de ferro i per fer el primer tram sense dificultat col·loquem un cordino com a passamans de 40 m. que ens du a un replà que val la pena quedar-s’hi un bon rato per gaudir del paisatge.

Tot seguit comence els descens mes vertical, on posem com a passamans una corda de 60 m just al final de la corda tenim a l’esquerra l’inici del descens a la Cova de l’Aragonés ó de la Troneta que farem d’aquí una estona. Ara prosseguim pel passamans unim una corda de 40 m. a la de 60 m. que tenim posada, a les estaques, que ens arribarà quasi a dalt de la punta, aquí, posem una altra corda de 40 m. (ultima «piqueta»,) que rapelam, per l’esquerra mirant cap al Colomer i en diagonal ens ajudarà a superar dues petites balconades on arribem a la part més extrema de la Punta Troneta. Baixerm a nivell de mar.

Anem ara pel segon objectiu la Cova de l’Aragonès ó de la Troneta , tornem enrere, a la capçalera del ràpel per davallar a la Cova. Muntem una corta de 50 m, ( sobren uns 10 m) fent un passamà des d’un pont de roca fins a la reunió de dos químics, baixem 3 m i muntem un primer fraccionament a una placa, anirem baixant fins localitzar, a la nostra dreta, una segona placa, continuem fins a una tercera i quarta placa, sempre a la nostra dreta i anem fent els fraccionaments, fins arribar a baix, arribem just damunt un túnel amb sortida a la mar, des d’on iniciem la pujada a la cova per la part esquerra, molt evident, la cova de l’Aragonés ó de la Troneta es d’enormes dimensions, de fins a 60 m d’altura, amb un terreny en fort desnivell. A la part més fonda hi ha degotissos i alguna formació estalagmítica. Després de descansar i admirar l’entorn iniciem l’ascens fent els fraccionament abans instal.lats.

A dalt recuperem forces i prosseguim l’ascens amb la dura feina d’anar desmuntant i recuperant les cordes utilitzades.

La tornada la feim pel mateix camí fins a la gran balma, i continuem per l’altiplà, seguint el tirany, que molt poc a poc, ens farà perdre altura, deixant enrrera la cala, fins enllaça amb un dels molts caminois que ha anat fent l’escorrentia de l’aigua, per enllaça amb l’ampla camí fins a les cases de Bóquer. Passem per la Font de Bóquer ó des Sementer.

Arribats als cotxes i prenem carretera cap a Pollença a fer unes bones xandis, que ja anyoravem.

793. Arista Sud, Puig de ses Bruixes, 355 m

Publicada en 10 de mayo de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:12 8 may. 2021
Hora Fin: 17:00 8 may. 2021
Distancia recorrida: 7,6 km (07:47)
Tiempo en movimiento: 06:12
Altura Mínima: 105 m
Altura Máxima: 355 m
Ganancia Altitud: 370 m
Pérdida Altitud: -372 m
Tiempo Ascenso: 01:33
Bot mes Alt: 28 m
Material utilitzar: Cordes 2 x 20 i 2 x 30 m.
Circular: Si

Data: 8.05.2021

Rapelant l’arista sud del puig de ses Bruixes. Sleepy Hollow

La serra de Galdent és una cadena de muntanyes del Massís de Randa que està situada entre els termes municipals de Llucmajor i d’Algaida. Els accidents més destacats són el puig de Galdent o puig de Son Roig al ponent, el puig d’en Claret situat al centre i el puig de les Bruixes de 355 m al llevant. La serra pren el nom de la possessió llucmajorera de Galdent. Hi ha diverses coves als dos vessants de la muntanya. A la banda de Llucmajor hi ha les conegudes coves de Galdent, que foren amagatall de bandolers com en Durí. Actualment, s’hi ha instal·lat un restaurant. També va existir una explotació de pedreres de marès iniciada a l’edat mitjana i els recursos extrets s’aprofitaren per construir edificis religiosos i civils. A l’entrada o a l’interior de les coves, si hi podem accedir, llegirem diferents fragments d’Els alicorns i Ha nevat sobre Yesterday, de Gabriel Janer i Manila i de Miracle a Llucmajor i La malcontenta, de Sebastià Alzamora

«El meu padrí deia que fins no fa molt encara hi havia gent al poble que creia que les bruixes encara habitaven les coves. Conten que un vespre d´hivern, l’enterrador de Llucmajor que duia a enterrar un mort al cementiri amb el seu carro va notar que qualcú li estirava l’abric pel darrera. Es va espantar tant que partí escapat . L’endemà trobaren l’abric penjat a les branques d’un ametler. Les branques de l’arbre mogudes pel vent feren la feina de les bruixes.
I abans de començar amb la nostra ruta, també heu de saber que fa molts d´anys, quan encara existien els gegants, el pla de Mallorca era ben pla, no hi havia cap serralada.
A les platges de l’Alger hi vivia un gegant enorme i molt bon al·lot que sempre somniava en viatjar. Cada dia escoltava les històries dels viatges que feien els pescadors arreu del Mediterrani i es posava molt trist perquè sabia que la seva gran estatura no el permetria mai visitar els llocs més bonics que envoltava la seva mar.
Un dels seus somnis era poder viatjar a Mallorca. Li havien contat que l´illa era plena de pinars, de platges amb aigües transparents i que hi havia una serra ben escarpada. Un dia, envaït per la tristesa de no poder viatjar, uns pescadors van tenir una gran idea. Li fermaren una de les seves barques a cada peu i l’estiraren mar endins. El gegant sabia que el viatge era llarg i que potser no tornaria, així que va agafar una senalla plena de terra per no oblidar-se mai de la seva pàtria i se l’emportà damunt el cap.
Quan arribaren a Cabrera, els dos patrons no es posaren d’acord i un partí cap un costat de l’illa i l’altre cap a l’altra costat. El gegant, encara que tenia les cames ben llargues, no aguantà l’equilibri i caigué per endavant. Pegà de nassos a prop de Cala Pi -encara hi podeu veure el pou que va fer amb el nas- i la senalla tombà tota la terra darrera el llogaret de Randa, formant el Puig de Randa. Diuen que la Font de la Vila, dins Son Reus, va néixer de la suor que li regalimava del front.«

Què faríem sense ses llegendes……

Segons Cosme Aguiló «El puig de ses Bruixes era conegut en el segle XV amb el nom de puig de na Santjoana. Sembla que és la mateixa muntanya que en el segle XVII apareix amb el nom de puig Agut [o puig Agut de Ferrutxelles]».
L’anomenat abans puig de Sant Joan i puig Agut de Ferrutxelles i documentat el 1332, fa partió dels termes d’Algaida i Llucmajor.

Sa Sopegada des Gegant
Entre Llucmajor i Algaida hi ha un serrat de muntanyoles que pren cap a Ciutat, i dins sa possessió de Galdent forma una cresta que fa una endinsada seca, com una osca, d’una vintena de pams. De Llucmajor es veu de lo més bé.
Sabeu com es va fer aquesta osca?
Conten que va esser que un gegant, que capllevava per allà, la duia molt d’un altre gegant de Cabrera.
Un dia s’apedregaven i es tiraven unes rocasses com un parell de carros envelats.
Una d’elles va caure dins Son Julià i encara hi és, que fa feredat, de grossa.
L’homo, com la tirava, féu tal estrai, que pega resquitllada, sopega, i amb so dit petit d’es peu fér an aquella cresta: en botí un talabant ferest i quedà aquella osca, que per això se diu sa sopegada d’es gegant.
(Rondaies Mallorquines, T. XXIV, p. 64)

La ruta:

Abans d’iniciar el descens, convé assegurar-se de qué no s’está utilitzan la via per part dels escaladors.

Arribarem al cementiri de Llucmajor pel camí de Galdent, a la part final al devora del tanatori trobem un ample aparcament on podrem deixar els cotxes. Ho podríem fer més envant i estalviar-nos 1,5 km, però com la ruta d’avui és «curta» decidim caminar.

Prenem Nord pel camí de Galdent, deixam a la dreta el camí de Buniferri. En aquest encreuament hi ha lloc per dos o trés cotxes. Continuem fins al proper encreuament amb el camí de Ferrutxelles que agafem ( dreta), fins a l’encreuament amb el camí des Puig, que agafem (esquerra). Ja fa un bon rato que tenim al davant nostre la curiosa muntanya de ses Bruixes. Abans d’arribar al final d’aquest camí, que s’ha acaba a unes cases, veure’m a la dreta l’inici d’un tirany, és que ens portará a les muntanyes de Galdent. Es tracta d’un tirany prou definit i que no presenta cap dificultat.
L’ascens és curt, però intens, al començament passarem per davant les restes d’un porxo (esquerra), és el punt per on sortirem una vegada rapelat, Continuem pujant fins a dalt del coll, on girem Oest (dreta), per anar enfilant la cresta del Puig de ses Bruixes.

En arribar al final de la cresta, la part més alta, aprofitem per descansar i menjar alguna coseta i admirar l’impressionant paisatge del pla, amb Cabrera inclòs. Un lloc on te fa pensar amb les llegendes de gegants.
Ens situem a l»extrem més al Sud, amb una petita desgrimpada i pugem damunt una roca rodona, justi als peus tenim les primeres plaques amb parabolts que utilitzarem per rapelar tota l’arista descendent.

Es tracta de la via d’escalada «Sleepy Hollow» que arriba fins a una 6a, amb un desnivell de 160 m, molt ben equipada amb ancoratges nous.
No descriuré el descens perquè depèn de les cordes que utilitzem, perquè segons de la seva llargària podrem fer uns llargs o altres. Només cal tenir en compte que el darrer ràpel és de 28 m. Noltros utilitzarem cordes de 2 x 30 i 2 x 20 m.

Per arribar al darrer bot, cal superar una encletxa que separa els dos blocs. Situats damunt l’espero trobarem dues plaques. Rapelarem, SE, fins a una cornisa a 8 m, que es veu perfectament des de dalt. Al costat i una mica amagada trobem l’ancoratge amb un petit passamà, Un lloc on no hi cap massa gent ( dues o tres persones), amb el ferm amb pendent, el que ens fa prendre totes les mesures. Rapelarem els darrers 28 m i arribem abaix. Si volguéssim rapelar SO directe des de dat l’espero necessitaríem una corda de 40 m.

Acabat el descens prenem direcció O, sense tirany visible, fins a arribar a una paret de partió que traspassem i als pocs metres arribem al tirany pel qual hem passat al matí, just al costat del porxo esbucat.

Reprenem la pujada fins a arribar novament al coll, però ara prenem sentit contrari abans, direcció NO, per a prosseguir la ruta per la carena.

Caminam per un espès bosc d’ullastres que s’estén pel puig d’en Claret o de sa Sopegada des Gegant (378 m). També anomenat d’en Rectoria. Una curiositat que tenen dos dels puigs d’aquesta serra, és la de tenir dos o tres noms, depenent del vessant que mirin.

En arribar al crull de la Sopegada del Gegant, la traspassem i iniciem un descens per un tirany definit. Arribarem a un primer encreuament que obviem i prenem esquerra, arribem a un segon encreuament que també prenem esquerra, un antic camí de carro, que ens portarà fins a les pedreres o coves de Galdent, que foren amagatall de bandolers com en Joan Puig Durí. Actualment, s’hi ha instal·lat un restaurant. També va existir una explotació de pedreres de marès iniciada a l’edat mitjana i els recursos extrets s’aprofitaren per construir edificis religiosos i civils. A l’entrada o a l’interior de les coves, si hi podem accedir, llegirem diferents fragments d’Els alicorns i Ha nevat sobre Yesterday, de Gabriel Janer i Manila i de Miracle a Llucmajor i La malcontenta, de Sebastià Alzamora.

De vegades els mites i les llegendes caiguts en l’oblit ressusciten. Els fets llunyans en el temps, sovint arrelats només en la memòria oral, necessiten noves maneres d’arribar al públic contemporani. I això ha passat aquest estiu amb un dels bandolers de més anomenada de Mallorca, Joan Puig, conegut pel malnom de ‘Durí’.

Joan Puig «Durí» va néixer a Llucmajor el 1802, i quan va ser prou gran va començar a fer de bandoler per tot el Migjorn de Mallorca, especialment als termes municipals de Llucmajor i Algaida.
En Durí és recordat per la memòria popular com un assassí sense entranyes. Encara avui esmentar-ne el nom fa por a la gent gran. De fet, encara corre la dita ‘Barrau bé la porta, que no entri en Durí’. Les autoritats de l’illa posaren preu al seu cap i fou pres, però va fugir ben prest de la presó, cosa que el convertí en un
indomable llegendari. Quan li demanaren per què havia fugit va dir: ‘La presó no compta amb les condicions establertes a la constitució.’
Una vida de trabuc, punyalada, cavall quan hi havia sort, cametes ajudeu-me quan no n’hi havia i sol i serena, havia d’acabar de la pitjor manera. Conten que en Bartomeu Fullana, ‘Fullaní’, un dels homes de la seva banda, nascut a Algaida, el més jove i possiblement aquell que resistia pitjor les inclemències i la duresa de la vida de bandoler, va trair-lo. I el cas és que Joan Puig i més membres de la tropa varen ser executats a Palma l’hivern del 1829. La pena per als assassins fou la de morir penjats a la forca.
Si voleu saber més d’aquesta interessant història podeu fer-ho aquí
(https://www.vilaweb.cat/noticies/la-resurreccio-del-bandoler-mes-temible/)

795. Torrent de Muntanya

Publicada en 25 de abril de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:33 24 abr. 2021
Hora Fin: 17:01 24 abr. 2021
Distancia recorrida: 11,5 km (07:28)
Tiempo en movimiento: 03:21
Altura Mínima: 76 m
Altura Máxima: 467 m
Ganancia Altitud: 440 m
Pérdida Altitud: -484 m
Tiempo Ascenso: 02:30
Tiempo Descenso: 04:55

Bot mes Alt: 15 m
Material utilitzar: Cordes 3 x 20 m, 1 Cinta i 2 Mosquetons
Circular: Si

Data: 25.04.2021

Torrent de Muntanya.

«El torrent de Muntanya recull les aigües per la banda dreta dels torrents següents:

1. Torrent del Salt del Molinet (salt del Racó o Salt de can Guiem Bet), que neix a la font de la Parra, i abans del Salt, en Fartàritx rep les aigües dels torrents del Blanquer i de l’Hort (que neix a la Font del Puig del Ca), així com les procedents de la font de les Tarigues (o Trilles). Prop de la seva desembocadura en el torrent de Muntanya, també rep les aigües del torrent de Can Guiem Bet. Aquest torrent, almenys durant el segles XVI al XVII, rebia el nom de torrent de l’Uruig (també Urug, Durux, Huruix, Luruix, Brug…). Uruig era una part de la possessió de Fartàritg, propietat de la família Martorell, i que ja trobam documentada en 1356, segons l’historiador Mateu Rotger, als apèndixs que tracten dels documents relatius a la guerra amb Castella. També hi trobam molta documentació als Capbreus de l’Orde de l’Hospital.

2. Torrent del Pujol, també conegut com a del Xaragall. Al segle XVII hi figura sota el topònim de Cavall Bernat, la qual cosa no és gens estranya si tenim en conta que en les immediacions del salt que es produeix entre Fartàritx i la Vall d’en Marc hi ha una roca de pedra, en forma agullonada i coneguda com El Ninot (símbol fàl·lic).

3. Torrent de Can Barba, també conegut com a de la Torreta, perquè neix en aquest indret, i desemboca prop de l’inici del camí vell de Lluc, des de l’actual carretera al mateix santuari.»

Aproximació: Des de Pollença ens dirigim cap a Lluc per la carretera Ma.-10. A l’altura del quilòmetre 5’3, on un pal orientador ens indica el començament del Camí Vell de Lluc, al costat del denominat Pi de les Creus (esquerra). Seguim dit camí (en aquest sector es troba asfaltat) que s’endinsa en la Vall’d en Marc i als 10’/11’ de recorregut arribem als voltants de Ca Melsion (Ca Melcion), on podem aparcar a la dreta, entre el camí asfaltat i el torrent de Muntanya.

Iniciem el recorregut a peu pel camí asfaltat, amb pujada lleugera al principi que passa a mitja posteriorment. Passem pel Sementer del Molinet (dreta) i als 6’/7’ arribem a un pal orientador. Seguim la indicació Són Amer/Lluc, i iniciem un ascens mig per un camí formigonat i entrada a la finca, després a una corba pasem al GR de terra que presenta un ferm amb abundància de roques. Seguim de front (pal orientador Són Amer/Lluc) amb pujada mitja al principi i mitjana després. Als 3’ (estaca orientadora) arribem a un camí de terra i vam seguir per ell, amb pendent fort/mitjana. Als 12’/14’ arribem a un portell amb barrera de fusta al costat d’un panell amb informació de la zona. Seguim amb pujada mitja/forta seguint les indicacions de les estaques i als 7’ arribem a un pal orientador (Binifaldó/ Lluc). Seguim aquesta indicació, amb pujada mitja, un planeig curt, i de nou les estaques ens assenyalen la ruta a seguir, en general amb pendent mig o mitjana/lleugera. Als 15’/17’ arribem als voltants d’un pontet on veurem (esquerra) un pal orientador. Seguim a l’esquerra, tal com ens indica, i vam avançar per una sendera empedrat que amb pendent mig ens situa en uns 3’ en la Font de Muntanya. Un excelent lloc per berenar. A deu metres de font trobem el broll.

Des de la Font de Muntanya, vam iniciar el recorregut integral del torrent, descendint amb direcció NE pel tàlveg poc definit, al principi, però que a mesura que avancem es fa més evident. La descripció de la part esportiva es pot resumir en que té escasos bots de discretes alçades, sent el més alt de 15 m, el qual se li ha d’instal.lar un passamà, lúnica dificultat destacable.. Després del recorregut esportiu del torrent arribem a un tram del mateix que l’absència de salts fa que discorrem per una llera horitzontal. Bona part de’aquest tram ho farem pel costat esquerra del tàlveg. Després de 20’/22’ de recorregut arribem a una barrera basculant que travessa la llera; la travessem i vam seguir per la llera o bé per la riba dreta o esquerra buscant el millor itinerari per a progressar. Als 4’/5’ arribem a una nova barrera en el talveg, la saltem i als 2’/3’ arribem a la zona on hem deixat aparcats els cotxes. Abandonem la llera i ascendim a la dreta fins a arribar als mateixos.

Avui ha estat el baptisme torrenter d’en Marc, que amb els seus 17 anys ha demostrat unes qualitats i un potencial d’un autèntic barranquista. Sa nostra enhorabona.

Página siguiente »

Grup de Muntanyisme

Torrent Salt d’Enmig.

Puig Tomir pel pas dels Traidors.

Puig de ses Bassetes pel comellar des Prat i tornada per la cisterna de ses Bassetes ( es Cisternó ).

Torrents Clot des Juevert/Julivert i de s’Aladernar.

Corredor Nord del Puig d’en Galileu i pas de son Nebot

Cova de sa Punta d’en Tomàs

Ses Comunes. Coves: Ses Tres Boques, Sa Empinada, s’Agre d’en Massip, Des Corbs, Avenc de sa Soca, Clot de ses Mates.

Avenc-cova Camp d’en Duai ó Pou d’en Sureda.

Cova Petita ( Artà )

Capelleta de sa Talaia de Sant Antoni, (Eivissa)

Far de sa Punta Grossa, Sant Joan de Labritja ( Eivissa)

Cocó o ullal de na Coloms. Sant Mateu d’Albarca ( Eivissa).

Cova dels Sant. Racó de sa Talaia. ( Eivissa).

Port de ses Caletes, per can Milà. Sant Joan de Labritja ( Eivissa).

Cova de sa Punta des Forn. Sant Joan de Labritja. ( Eivissa).

Puig El Munt de Blat i cova d’en Borgues o dels Orgues.

Torrent Gorg dels Diners

Punta de n’Amer, talaiots i cova dels Coloms

Font es Riuet de Pedrafort i les Pedreres de la Seau.

Coves: Sa Fàbrica, Genovessa i ses Pedreres.

Cocó gran de les Nimfes. Variant per a l’Urb. Bellavista.

Cova marina des Penyal Roig – Cova Secret des Moix – Cova dets Ases.

Cova d’en Gosti Lladre o de na Mitjana. Cova dels Jaç i Cova dels Vells Marins.

Talaia d’Albercutx i Puig de la Pinoa, pel Racó d’en Mora.

Puig de na Fàtima . Volta per Puigpunyent – Hermita de Sant Nofre.

Clot de Déu – Fortificació de Son Marc – Fesa de s’Heura – Cova Mala.

Alt de Ca n’Aloi o Pont de les Moles i Mollet del Patronet.

Punta de la Salada, de la Troneta o del Morro del Penyal. Cova de l’Aragonés o de la Troneta.

Rapelant l’arista sud del puig de ses Bruixes. Sleepy Hollow

Torrent de Muntanya.